Premsa

• Cantera La Torreta, filial de Simetría Grupo, porta a terme aquesta iniciativa en col·laboració amb Aidimme, ITC i personal investigador de la UPV
• El objetiu és obtindre productes per al sector de la construcció amb característiques anàlogues als provienents de matèries primeres verges

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves tècniques per al reciclatge i fabricació de materials de construcció a partir de residus de la construcció i demolició, una iniciativa que duu a terme Cantera La Torreta -que forma part d’Origen, la divisió de materials de Simetría Grupo- en col·laboració amb l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme), l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV).

L’objectiu és obtindre materials reciclats que compten amb característiques anàlogues als procedents de matèries primeres verges, la qual cosa ajudaria valorar aquest tipus de residus, que habitualment acaba en l’abocador. Per a executar aquesta iniciativa, que finalitzarà al final d’enguany, l’empresa castellonenca col·labora amb l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECH-UPV), amb ITC i amb Aidimme.

El projecte, batejat com SOST-RCD, ha rebut el suport de l’AVI en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes, pel seu potencial impacte tant en la cadena de valor del sector de la construcció com pel seu impuls en l’adopció dels principis de l’economia circular en el sistema productiu de la Comunitat Valenciana. Cantera La Torreta aprofita així un nínxol d’oportunitat per a la I+D+i, ja que, en l’actualitat, el desenvolupament de tècniques innovadores per al tractament i ús dels residus de la construcció com a matèria primera per a la fabricació de materials és escàs i està garirebé estés en el sector.

De fet, el disseny, avaluació i incorporació d’aquests processos innovadors contribueixen notablement, a la implantació de l’economia circular com a part essencial del model de negoci, la qual cosa representa un factor de diferenciació addicional enfront de la majoria dels competidors de l’àmbit dels materials de construcció. Després dels primers mesos d’execució del projecte, el personal tècnic ja ha completat la caracterització dels residus derivats de la construcció i demolició, i ha efectuat, a més, l’anàlisi de viabilitat de la iniciativa. Totes dues actuacions formen part de la primera activitat prevista en el pla d’acció de SOST-RCD, per al desenvolupament íntegre de la qual encara resta un exercici complet.

Cantera  La Torreta compta com a col·laboradors en aquesta iniciativa amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica, que aporta els seus coneixements tècnics en el camp dels materials ceràmics; amb el ICITECH de la Universitat Politècnica de València, que acredita una àmplia producció científica en el camp del formigó; i amb Aidimme, que contribueix amb la seua experiència en el desenvolupament de morters i materials de construcció en general. El projecte està alineat amb les conclusions dels comités d’innovació especialitzats en economia circular i, sobretot, en hàbitat sostenible. En concret, aquest equip d’especialistes advoca per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles, que possibiliten la reutilització dels residus de la construcció com a matèria primera.

Premsa

• La consellera d’Innovació assisteix a una nova reunió del CEI, en la qual s’han validat una trentena de propostes d’innovació
• L’AVI prioritzarà en la seua nova convocatòria reptes i solucions en infraestructures, alimentació hospitalària, turisme intel·ligent i lluita contra la soledat no desitjada

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat digital, Carolina Pascual, ha subratllat que el compromís de la Generalitat amb la societat del coneixement, la ciència i la innovació es demostra en els pressupostos de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a 2021, que experimentaran un augment del 84% respecte a l’actual exercici. L’AVI comptarà, per tant, amb la major dotació econòmica des de la seua creació, en passar de 27 milions d’euros a al voltant de 50, d’acord amb el projecte de llei de Pressupostos que s’està tramitant en Les Corts.

“La major part de les partides es reinvertiran, a més, en el propi sistema d’innovació per a dinamitzar la I+D+i en la Comunitat Valenciana a través de les línies nominatives i, sobretot, de les ajudes en concurrència competitiva de l’AVI”, ha incidit Pascual durant la reunió anual del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), on s’han validat una trentena de solucions i innovacions tecnològiques que responen a reptes prioritaris en camps tan diversos com el de les infraestructures, l’alimentació hospitalària, la soledat no desitjada, o les destinacions turístiques intel·ligents.

Tots els programes es beneficiaran de l’increment en l’assignació destinada a ajudes, però s’intensificarà especialment el suport als projectes estratègics en col·laboració i als quals propicien la consolidació de la cadena de valor empresarial, els dos vaixells almirall de l’Agència pel seu elevat impacte sobre el teixit productiu. Tant és així, que la línia que finança a tots dos programes concentrarà més la meitat de tots els fons destinats a ajudes en 2021.

La titular d’aquest departament també ha destacat el paper que desenvolupen el CEI i els seus comités estratègics d’innovació especialitzats, que guien a mitjà termini l’activitat de l’AVI i orienten la innovació que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana a través de propostes concretes d’R+D+i en àmbits considerats prioritaris.

“L’impacte d’aquests comités estratègics en les polítiques d’innovació és cada vegada més palesa i la prova és que l’AVI rep cada vegada més iniciatives alineades amb els reptes-solució plantejats pels grups d’especialistes, especialment en els programes de major impacte”, ha precisat Carolina Pascual.

Impacte en les accions de l’AVI

De fet, tots els projectes estratègics i de consolidació de cadena de valor que s’han finançat en el marc de l’última convocatòria d’ajudes es corresponen amb alguna de les propostes d’innovació dels respectius comités, ha explicat el president del CEI, el científic Avelino Corma, qui ha recordat que des de 2019, l’Agència prioritza en la fase d’avaluació els expedients que compleixen amb aquesta condició.

El ventall d’oportunitats s’ampliarà, no obstant això, el pròxim exercici, ja que, segons ha avançat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, també es donarà prioritat als reptes-solució derivats d’altres quatre comités d’innovació que han sigut prèviament validats en aquesta reunió del CEI.

En concret, s’agregaran més de 30 noves propostes d’R+D+i, que responen a una quinzena de desafiaments en els camps de la mobilitat, el transport i les infraestructures; l’alimentació i dieta hospitalària, la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables i les destinacions turístiques intel·ligents.

La secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, ha detallat les principals conclusions d’aquests comités, que plantegen des del desenvolupament de solucions tecnològiques basades en la naturalesa per a garantir unes infraestructures més resilients, a l’ús de la intel·ligència artificial per a elaborar dietes pautades específiques per a cada tipologia de pacient, passant per la creació de noves eines d’anàlisis del llenguatge i les emocions amb la finalitat de detectar i predir el risc de soledat social.

Es tracta, per tant, d’una extensa relació d’iniciatives que permetran, entre molts altres desenvolupaments, explorar el disseny de sistemes escalables i interconnectats per a la personalització de l’oferta turística a partir d’informació obtinguda de diferents fonts.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i personal investigador i tecnològic puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels onze grups validats fins hui pel Comité Estratègic d’Innovació en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà el mes de gener.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat revitalitzar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar inicialment sobre la base de les dades registrades en les últimes convocatòries i l’evolució socioeconòmica i tecnològica.

El Comité d’Estratègic d’Innovació farà el seguiment de l’avaluació externa a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial i agents d’innovació per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 20 integrants del col·lectiu científic que formen part del comité atresoren cinc Premis Nacionals d’Investigació, huit Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per la R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Colorker, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.

Premsa

• El comité assessor, impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’AVI presenta el seu document de conclusions
• Plantegen, entre altres solucions innovadores, el desenvolupament de nous materials per a construir infraestructures resilients al canvi climàtic

L’equip d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb l’objectiu de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents ha proposat, entre altres iniciatives, el desenvolupament de solucions tecnològiques que faciliten l’automatització dels fluxos d’informació per a millorar així el servei, l’experiència i seguretat de les persones usuàries de transport col·lectiu.

De la mateixa manera, i com a resposta a aquest mateix repte, s’advoca també pel disseny i l’aplicació de sistemes de gestió intel·ligent, que incidisquen en la multimodalitat dels serveis de transport, afavorint, entre altres aspectes, el pagament integrat i sense contacte i la incorporació d’eines avançades d’informació i gestió de dades de mobilitat per a optimitzar la presa de decisions.

Aquestes són algunes de les conclusions que ha aconseguit el comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures, que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, Eugenio Pellicer, i que aquest dimarts ha celebrat la tercera i última reunió per a donar resposta a través de la I+D+i als principals desafiaments que ha d’afrontar el departament que dirigeix Arcadi España.

Entre aquests reptes prioritaris destaca la rellevància de detectar l’estat de les infraestructures amb la finalitat de programar les seues necessitats de manteniment i elevar encara més els actuals estàndards de seguretat. Per a aconseguir aquest objectiu, les persones integrants del comité plantegen tant el desenvolupament com la implementació de tècniques de monitoratge remotes o no invasives vinculades, per exemple, a l’ús de sensors i drons, així com de tecnologies de predicció, alarma primerenca i intel·ligència artificial.

La reducció de la petjada ambiental de les xarxes de transport i de la mobilitat és un altre dels grans desafiaments que ha abordat aquest equip multidisciplinari, que aposta per la incorporació de materials multifuncionals o d’altes prestacions i de solucions tecnològiques basades en la pròpia naturalesa per a dissenyar, construir i explotar infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Compromís per a la reducció del diòxid de carboni

De la mateixa manera, amb la finalitat de reduir les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle al llarg de tot el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, el comité insta a explorar l’ús de residus o materials de baixa petjada ecològica a través, per exemple, de la reutilització de matèries primeres. Precisament, el catedràtic de la Universitat d’Alacant, Roberto Tomás ha posat l’accent en la valorització dels residus de l’agricultura o de la construcció per a aconseguir nous materials.

El disseny de processos per a la reducció de la demanda energètica, el reaprofitament energètic i la generació mitjançant fonts renovables és una altra de les propostes que s’han plantejat, juntament amb el desenvolupament i l’aplicació de noves formes d’energia o maneres de propulsió més eficients en vehicles de transport col·lectiu.

Com a conclusió, el coordinador Eugenio Pellicer ha constatat que la Comunitat Valenciana disposa de capacitats científic-tecnològiques i empresarials per a fer front a tots els reptes identificats pel comité.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, ha agraït a les persones expertes que han participat l’esforç per desenvolupar un document de treball que “servirà per a portar avant projectes i actuacions a través de les convocatòries de l’AVI, de les línies pressupostàries de la Conselleria o d’iniciatives, com ara la Compra Pública d’Innovació”.

Col·laboració públic-privada

Al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, Pérez representa a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, que es va constituir el mes d’octubre passat amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’AVI.

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, Eugenio Pellicer, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant), Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporación Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grupo Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail Valencia).

Les principals conclusions d’aquest equip multidisciplinari s’exposaran en la pròxima reunió del Comité Estratègic d’Innovació, prevista per a divendres que ve, en la qual els reptes i solucions proposades se sotmetran, a més, a la validació d’aquest òrgan assessor, com a pas previ a la difusió entre la comunitat científica i tecnològica i les empreses.

Premsa

• Aimplas, l’ITM i l’ITQ de la UPV, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, Lamberti i Indústries Tayg participen en la iniciativa
• L’objectiu és reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties en el sistema sanitari gràcies a aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament de nous materials i recobriments sostenibles amb l’objectiu de reduir el risc de transmissió d’infeccions per microorganismes en els centres sanitaris.

Es tracta d’un projecte estratègic en el qual col·laboren l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la Universitat Politècnica de València (ITM-UPV i ITQ UPV-CSIC), l’empresa Lamberti, Indústries Tayg, així com l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe).

Aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’AVI en la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, fa ús de la nanotecnologia per a fer front a aquest desafiament i a més proposa solucions innovadores fabricades amb matèries primeres orgàniques d’origen renovable, més sostenibles que les alternatives presents en el mercat, caracteritzades per la seua naturalesa metàl·lica.

L’objectiu de MOBACT, com s’ha batejat al projecte, és desenvolupar una tecnologia capaç de reduir el risc de colonització de les superfícies sanitàries pròximes als pacients de manera que s’aconseguisca reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties que suposen un risc mèdic i una important despesa pública.

Les investigacions que desenvolupen els socis d’aquesta iniciativa van encaminades a obtindre nous materials basats en substàncies actives capaces de destruir els bacteris, o almenys impedir la seua reproducció, en diferents aplicacions a fi d’evitar l’acumulació i proliferació de microorganismes.

Per això, els nous compostos antimicrobians s’inclouran en matrius polimèriques per a fer possible la seua utilització tant en forma de vernissos en base aigua per al recobriment de mobiliari i superfícies, com en massa per a la fabricació de productes injectats.

Tecnologia més sostenible

A fi de reduir l’impacte sobre el medi ambient, s’està treballant també amb compostos d’origen renovable alternatius als en base metàl·lica, que són els que tradicionalment s’han emprat per a aquestes solucions per la seua resistència a les altes temperatures dels processos de transformació.

El resultat de les investigacions es validarà a l’Hospital Universitari La Fe de València per a verificar la seua funcionalitat i el compliment de la legislació vigent.

En el projecte MOBACT, Aimplas aporta els seus coneixements en el desenvolupament de plàstics actius per a la introducció dels nanomaterials desenvolupats per l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la UPV, aquest últim cogestionat pel CSIC.

L’empresa Lamberti i Indústries Tayg s’ocupen de l’estudi d’industrialització dels recobriments i del mobiliari amb capacitats antimicrobianes, respectivament, i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe realitzarà els estudis d’efectivitat i la validació en un entorn real.

Aquest projecte compleix amb els objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, concretament amb el número 4 relacionat amb la promoció de la Salut i el Benestar, amb el número 9 que té a veure amb la Indústria, Innovació i Infraestructura, així com amb el número 12 per a una Producció i Consum Responsables.

De la mateixa manera, MOBACT també està alineat amb els reptes i solucions identificades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en salut de l’AVI, en el qual participen representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat, i que establia la lluita contra les infeccions hospitalàries com un dels reptes prioritaris a resoldre a través de la R+D+i.

Premsa

Premsa

• La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació impulsen aquest comité assessor
• Plantegen, entre altres accions, el desenvolupament de solucions innovadores per a sensoritzar i monitoritzar les xarxes de transport

El desenvolupament de solucions innovadores per a detectar l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment; i el disseny, construcció i explotació d’infraestructures resilients que contribuïsquen a mitigar els efectes del canvi climàtic són dos dels reptes prioritaris que el comité d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha identificat a fi de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents.

L’equip multidisciplinari, que ha mantingut aquest dimecres la seua segona reunió telemàtica, advoca, a més, per explorar tecnologies innovadores per a reduir les emissions de diòxid de carboni en el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, des de les fases inicials de viabilitat i disseny fins al seu desmantellament.

Un altre dels desafiaments rellevants per a aquest comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures és la millora del servei, l’experiència i la seguretat dels usuaris del transport públic.

En concret, el grup d’especialistes que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Eugenio Pellicer aposta per incorporar innovacions que permeten recuperar la confiança dels usuaris en el transport col·lectiu. Per exemple, en el marc de l’actual pandèmia, s’han plantejat noves línies d’acció per a elevar la seguretat sanitària en les diferents xarxes de transport públic.

Per a dissenyar accions específiques que eleven la satisfacció dels viatgers, es proposa també l’ús d’eines com l’automatització de dades, atés que proporciona informació precisa sobre les necessitats de les persones usuàries. I es considera, a més, preferent el desenvolupament de solucions tecnològiques que possibiliten el pagament integrat de les diferents xarxes de transport.

Després de definir i prioritzar aquests reptes, l’equip d’especialistes ha treballat en la determinació de solucions innovadores capaces de ser desenvolupades pels grups d’investigació, centres tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana en un horitzó de dos anys.

Per al catedràtic de la Universitat Jaume I, Joaquín Huertas, és fonamental desenvolupar i implementar aplicacions basades en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió de la mobilitat i la resolució dels reptes proposats, especialment, els relatius al monitoratge d’infraestructures i a la mitigació dels efectes que el canvi climàtic provoca sobre la xarxa de transport.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, que al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, representen a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, ha destacat l’aposta de la Conselleria per incorporar la innovació a la gestió del transport i la mobilitat, millorant així la qualitat de les nostres infraestructures i serveis als usuaris.

“La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat participa en aquest grup d’experts aportant una visió pràctica de les necessitats de gestió i perspectives de millora”, ha precisat María Pérez.

Col·laboració públic-privada

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant) Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporació Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grup Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail València).

L’equip multidisciplinari es reunirà de nou al desembre per a proposar les línies d’acció i incentius necessaris perquè aquests desenvolupaments s’executen amb èxit, com a pas previ a l’elaboració del document de conclusions.

Premsa

• La consellera presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la R+D+i
• L’AVI llançarà directament iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a incentivar al sector privat a resoldre els desafiaments prioritaris

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assegurat que Inndromeda, l’aliança en tecnologies innovadores impulsada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), es convertirà “en la pedra angular de la transformació del model productiu”, atés que garantirà la transformació digital i l’accés a les tecnologies disruptives a totes les empreses de la Comunitat Valenciana, independentment de la seua grandària i sector d’activitat.

“L’aliança que proposa Inndromeda és la resposta que necessitem per a la innovació: és l’instrument que ha de regir les nostres polítiques, cadascun en l’àmbit de les nostres competències, i el full de ruta per a provocar aquest canvi”, ha exposat Pascual en l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan d’assessorament de l’AVI, en el qual participen al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del sistema valencià d’innovació.

Per a la titular d’aquest departament, Inndromeda atorga “l’oportunitat d’innovar quan no sabem que volem innovar”, posant a la disposició de les empreses simuladors on provar aquestes tecnologies abans de decidir si invertir o no en elles.

Així mateix, Carolina Pascual ha avançat alguns dels projectes singulars en els quals ja treballa aquesta aliança, que és fruit del consens i de la col·laboració públic-privada, i en la participen, entre altres agents, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), les universitats i els centres tecnològics i d’investigació.

En aquest sentit, Inndromeda impulsarà activitats de formació amb un alt grau d’especialització, amb la finalitat de dotar a les empreses i les seues plantilles de les eines i el coneixement necessaris per a incorporar les noves tecnologies a la seua organització i processos.

Pascual va avançar que aquesta aliança generarà, a més, un espai únic de dades per a dur a terme investigacions de gran envergadura, al mateix temps que treballa en el disseny d’un sistema públic per a la gestió d’aquestes dades que permeta la seua reutilització i valorització.

Es reforça l’impuls a la CPI

Després de la presentació de Inndromeda al ple del Consell Valencià de la Innovació, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha realitzat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls de la R+D+i que aquesta entitat ha executat durant els últims dotze mesos.

García Reche ha subratllat l’aposta que ha efectuat l’AVI en 2020 per la Compra Pública d’Innovació (CPI) com a via per a incentivar el desenvolupament d’R+D+i en el sector privat mitjançant de la demanda de solucions innovadores capaces de satisfer necessitats o millorar la prestació dels serveis públics: “A través de la seua enorme capacitat de compra, l’Administració ha de dinamitzar de la innovació de les nostres empreses, millorant la seua competitivitat i reorientant-les cap a noves activitats de major valor afegit”.

L’Agència ja està col·laborant amb diferents departaments i entitats del sector públic de la Generalitat interessades en aquesta fórmula de contractació, proporcionant-los assessorament tècnic en totes les fases del procés.

Com a resultat d’aquesta línia d’acció, ja s’ha llançat una Consulta Preliminar al Mercat (CPM) al costat de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb la finalitat de sondejar la disponibilitat del teixit productiu a desenvolupar solucions innovadores que milloren l’eficiència energètica en edificis de més de 40 anys. Una anomenada a les empreses i centres d’investigació que s’ha saldat amb més de 60 propostes d’R+D+i rebudes en només 30 dies.

No es tracta d’un cas aïllat perquè l’AVI també acompanyarà a la Central de Compres de la Generalitat en l’obertura d’una nova consulta preliminar dirigida a la incorporació de solucions innovadores que milloren la qualitat, optimització i control dels serveis de neteja.

A més, l’Agència també ha prestat assistència tècnica a la Conselleria de Sanitat en l’elaboració dels plecs per a adquirir tecnologia d’imatge molecular d’alta sensibilitat per al diagnòstic de malalties; un contracte de CPI que es licitarà en breu.

L’estratègia de la institució en aquest camp es completa ara amb l’activació d’un exhaustiu pla de formació per a capacitar als empleats de la Generalitat i el seu sector públic. L’objectiu és que tots els actors implicats en aquests processos coneguen la metodologia necessària per a afrontar amb èxit aquest tipus de licitacions.

“La Compra Pública d’Innovació és una línia estratègica per a l’AVI, de manera que el pròxim exercici la dotarem amb més recursos per a poder atendre així un major nombre d’iniciatives”, va subratllar el vicepresident executiu, qui va anunciar al seu torn que la pròpia Agència licitarà de manera directa CPI precomercial per a incentivar la resolució, a través de la innovació, dels reptes prioritaris per al teixit productiu que prèviament han identificat els respectius comités d’especialistes que assessoren l’AVI.

Sobre aquest tema, ha repassat els diferents grups de treball que s’han constituït des de l’últim CPI i ha presentat dos nous diàlegs tecnològics. El primer, que es desenvolupa en cooperació amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Sostenible, explora millores en l’àmbit de les infraestructures i el transport; mentre que la cerca de solucions als grans desafiaments de les indústries culturals i creatives focalitza el segon dels comités, que arrancarà en les pròximes setmanes.

Prop de 500 sol·licituds de suport

L’AVI ha rebut enguany al voltant de 500 sol·licituds de suport a projectes d’R+D+i, de les quals han obtingut finançament un total de 172, una proporció similar a la registrada el passat exercici. Sobreïx, especialment, l’impuls als projectes estratègics en col·laboració, que han registrat un increment substancial en la seua dotació, la qual cosa ha permés duplicar el nombre de projectes recolzats en aquest programa.

Com a resultat d’aquesta convocatòria s’estan desenvolupant, per exemple, 22 prototips i projectes pilot, així com 27 iniciatives d’R+D+i amb impacte real en la cadena de valor. Així mateix, s’ha incentivat la contractació de 15 investigadors i tècnics de Formació Professional, als quals se sumen 18 doctorands que estan realitzant les seues tesis en empreses de la Comunitat Valenciana.

Premsa

• El vicepresident executiu obri el primer fòrum Innotransfer d’innovació oberta, focalitzat en l’automoció i la mobilitat sostenible
• L’objectiu és posar en contacte a empreses i grups d’investigació perquè dissenyen solucions innovadores per als grans reptes del sector

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha subratllat aquest dijous el paper fonamental que exerceixen els parcs científics de la Comunitat Valenciana en la transferència efectiva a les empreses del coneixement que es genera en les universitats públiques i ha compromés el suport econòmic de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital a través de l’AVI en 2020.”Atés que compartim objectius comuns, aportem enguany prop de 1,8 milions per a finançar actuacions promogudes per aquests centres que dinamitzen la innovació i la cooperació entre la comunitat científica i el teixit productiu”, ha precisat el vicepresident executiu en l’obertura de la primera de les cinc sessions d’innovació oberta recollides en aquest conveni de col·laboració, en la qual ha participat al costat del vicerector d’Investigació, Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Capilla; i la directora gerent d’AVIA, el clúster de l’automoció de la Comunitat Valenciana, Elena Lluch.

Batejades com Innotransfer, aquestes sessions de treball en línia exploren les oportunitats d’I+D+i que prèviament ha identificat com a prioritàries el Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI a fi de posar en contacte a empreses i grups d’investigació i fomentar el desenvolupament conjunt de solucions innovadores que resolguen els principals desafiaments del teixit productiu en disciplines com la salut, l’agroalimentació, les tecnologies habilitadores o l’automoció i la mobilitat sostenible.En sintonia amb els comités estratègicsAquest últim àmbit d’actuació ha protagonitzat, precisament, el primer dels Innotransfer programats enguany, l’organització dels quals ha sigut a càrrec de la Ciutat Politècnica de la Innovació, i que ha comptat, entre altres ponents, amb el vicepresident operatiu de l’European Road Transport Research Advisory Council (ERTRAC), Jean Luc di Paola-Galloni, o la responsable tècnica de projectes del Joint Research Centre, María Alonso Raposo.

Les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en automoció i mobilitat sostenible de l’AVI, que recullen, entre altres accions, l’optimització dels sistemes de càrrega del vehicle elèctric o el desenvolupament de múltiples solucions per a la gestió de la mobilitat urbana i interurbana, ha centrat la segona part d’aquest webinar, en la qual el director del MoBility Innovation Vlc, Fernando Colón, ha presentat al voltant de 30 propostes concretes d’I+D+i alineades amb els eixos estratègics de l’Agència.Aquestes iniciatives, que són el resultat d’un estudi sobre les necessitats del sector, comprenen des de la implementació de vehicles guiats autònoms per al transport de mercaderies al disseny de nous materials i recobriments amb propietats bactericides i protectores enfront del coronavirus SARS-COV-2.

El segon Innotransfer, focalitzat en agroalimentació, tindrà lloc el pròxim 5 de novembre en el Parc Científic de la Universitat de València, i li seguiran tres més sobre hàbitat sostenible, salut i tecnologies habilitadores, que es desenvoluparan en la resta de centres que integren la Xarxa de Parcs Científics de la Comunitat Valenciana (REPCV)Cinc convenis de col·laboracióAquest programa s’enquadra en els cinc convenis entre l’AVI i els cinc parcs de les universitats públiques, que el Consell va autoritzar divendres passat amb la finalitat de promoure la conversió del coneixement en innovacions aprofitables per les empreses.

D’aquesta manera, la Ciutat Politècnica de la Innovació (UPV), el Parc Científic d’Alacant (UA), Espaitec (UJI), el Parc Científic UMH i el Parc Científic de la Universitat de València (UV) desenvoluparan activitats de suport a l’emprenedoria innovadora i impuls de la I+D+i en col·laboració amb la resta d’agents que componen el sistema valencià d’innovació, com, per exemple, els instituts tecnològics.Els parcs científics duran a terme, entre altres accions, el mapatge i caracterització del teixit empresarial innovador a l’entorn dels parcs científics i les seues àrees d’influència per a millorar el coneixement dels factors que impulsen i limiten la innovació i el seu impacte en la Comunitat Valenciana. Una labor d’anàlisi que, sostinguda en el temps, permetrà orientar la interacció entre universitat i empresa mitjançant el coneixement i la tecnologia.

Així mateix, i amb la finalitat de reconéixer a les iniciatives empresarials més innovadores i estimular la seua interacció amb el sistema valencià d’innovació, els cinc parcs científics convocaran la segona edició dels Premis REPCV en les categories de spin-off, start-up i col·laboració universitat-empresa.

Premsa

• Un comité de persones expertes seleccionarà les millors propostes aportades pel mercat durant la primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació
• Més de la meitat de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 85% tenen el seu origen en entitats radicades en la Comunitat Valenciana

La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI) que la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va obrir el passat 23 de juny, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció un total de 63 propostes innovadores en matèria de rehabilitació.

Empreses, universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i també persones físiques han aportat solucions inèdites per a reduir el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), així com millorar la qualitat i flexibilitat dels espais habitables, especialment d’aquells immobles que superen els 40 anys d’antiguitat i que no van estar subjectes a cap mena de normativa energètica.

Amb aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Habitatge i l’AVI pretenien sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar respostes innovadores als reptes identificats en l’àmbit de la rehabilitació i l’eficiència energètica, així com per a analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes.

Un objectiu que s’ha complit amb escreix, segons la directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció, Núria Matarredona. “Estem molt satisfets amb l’acolliment que ha rebut la consulta i amb el nivell tècnic de les iniciatives que han presentat tant el teixit productiu com el científic-tecnològic que el que evidencia l’interés que desperta l’habitatge resilient i l’oportunitat d’innovació que suposa”, ha manifestat.

“En qualsevol cas, -ha afegit-, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en escenari habitats”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la secretària general de l’Agència Valenciana de la *Innovació, Olivia Estrella, que ha agraït la participació de les diferents baules del sistema valencià d’innovació.

“L’interés que ha suscitat la consulta preliminar al mercat demostra el potencial de l’Administració per a dinamitzar la innovació en el sector privat i orientar el nostre teixit productiu cap a sectors d’activitat emergents, amb un elevat valor afegit”, ha destacat.

De fet, més de la meitat de les solucions rebudes, un 54%, procedeixen directament d’empreses, mentre que al voltant d’un 22% es corresponen amb instituts tecnològics i centres d’investigació i prop d’un 13% provenen d’universitats.

En qualsevol cas, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina el 85% dels projectes presentats, enfront del 15% restant, que ve d’altres comunitats autònomes com Catalunya, Andalusia o Madrid.

Àmplia resposta als reptes

Les 63 propostes rebudes donen resposta a tots els reptes plantejats per la Conselleria d’Habitatge. Les iniciatives relacionades amb l’impuls dels models d’apoderament i conscienciació de l’usuari, i amb la introducció de tecnologia per a millorar la gestió dels edificis són les més nombroses.

Representen el 22% dels registres, un percentatge idèntic al de les solucions que eleven la resiliència dels edificis davant una crisi sanitària com l’actual, a través de la millora el confort i la flexibilitat dels espais, l’optimització dels sistemes de ventilació i il·luminació i l’augment de la resistència dels immobles en termes climatològics.

Prop del 18% de les propostes aporta mesures passives de rehabilitació bioclimàtica, mitjançant el foment i exploració de noves tecnologies constructives i el desenvolupament de nous productes; i un percentatge similar ofereix també mesures actives com, per exemple, sistemes per a afavorir la implantació de l’autoconsum en els blocs de cases.

Finalment, la incorporació dels principis d’economia circular en la rehabilitació s’aborda en un 14% dels projectes, mentre que al voltant d’un 7% atén la creació de mecanismes de finançament innovadors.

El 70% podria desenvolupar-se en menys d’un any

La major part d’aquestes solucions es troben en un nivell de maduresa tecnològica elevat, superior al 6 en una escala de l’1 al 9. De fet, prop del 60% dels sistemes o prototips que s’han presentat a aquesta consulta al mercat ja s’han validat almenys en un entorn de laboratori, la qual cosa garanteix el seu salt al mercat a curt termini.

Prova d’això és que el temps estimat per al desenvolupament i posada en funcionament d’aquests projectes no supera els 12 mesos en més del 70% dels casos.

No obstant això, també hi ha lloc per a tecnologies disruptives en un estadi menys avançat de gestació. I és que un terç del total es correspon amb desenvolupaments a escala de laboratori, que se situen en un nivell 4 en l’escala de maduresa tecnològica.

Després del tancament de la consulta, el passat 23 de juliol, la Conselleria d’Habitatge ha designat un comité de persones expertes per a l’avaluació de les 63 iniciatives que s’han registrat a fi d’elaborar un document de conclusions en el qual consten les solucions potencials més eficients i innovadores. Aquesta informació servirà per a elaborar les exigències funcionals de la licitació de Compra Pública d’Innovació.

En qualsevol cas, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a sengles projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en un altre habitat.