Your address will show here +12 34 56 78
Premsa
  • Aquesta guia de CPI ja està disponible per a la seua consulta i descàrrega en la pàgina web de l’Agència Valenciana de la Innovació
  • Detalla pas per pas els procediments a seguir per a posar en marxa aquest tipus de contracte públic, que es va introduir a Espanya en 2017

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha editat una guia pràctica per a ajudar els organismes públics de la Comunitat Valenciana en la posada en marxa de procediments de Compra Pública d’Innovació (CPI), un tipus de contracte que permet a les administracions satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions innovadores i, per tant, no presents en el mercat.

Es tracta d’un manual que detalla de forma detallada cadascun dels passos que les diferents administracions públiques han de seguir per a completar amb èxit aquest procés, des de la fase d’identificació de necessitats d’innovació fins a l’elaboració dels plecs necessaris per a licitar aquest tipus de contracte, que en 2017 es va regular a Espanya a través de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Aquest document deu gran part del seu valor a la seua naturalesa eminentment pràctica, però també a l’àmplia participació i el consens reeixit en la seua elaboració, la qual cosa el converteix en la primera guia d’aquestes característiques que veu la llum a Espanya. El manual està disponible per a la seua consulta i descàrrega en la pàgina web de l’AVI. Així mateix, s’ha posat en marxa un correu de contacte, cpi.avi@gva.es, per a recollir dubtes, suggeriments i sol·licituds d’informació en l’àmbit de la CPI.

Durant la fase de gestació, l’Agència ha comptat amb aportacions dels sotssecretaris i responsables de contractació de les diferents conselleries, de la Central de Compres, i de les entitats del sector públic de l’Administració autonòmica, així com amb representants de les diputacions i consistoris de la Comunitat.

Per la seua part, l’Advocacia de la Generalitat i la Intervenció també han contribuït a aquesta iniciativa revisant des d’un punt de vista jurídic els procediments que recull aquest manual. El resultat d’aquest treball s’ha traduït finalment en una guia tècnica que ofereix protocols d’actuació vàlids per a tota mena d’organismes públics.

Col·laboració amb la Central de Compres

En qualsevol cas, les accions de l’Agència Valenciana de la Innovació per a impulsar la CPI van més enllà d’aquest projecte específic i inclouen, per exemple, un conveni de col·laboració amb la Central de Compres de la Generalitat per a impulsar el desenvolupament d’estratègies de compra pública innovadora en aquest òrgan.

En virtut d’aquest acord es determinaran els àmbits susceptibles d’incorporar innovació i es dissenyaran les clàusules i procediments específics d’R+D+i necessaris per a dur a terme aquestes contractacions.

Així mateix, la AVI disposa d’un programa específic d’ajudes per a dinamitzar la compra pública innovadora, que es va resoldre a la fi del passat mes de juny. En total, una vintena d’entitats locals i sense ànim de lucre, a les quals se sumen, per primera vegada, empreses, rebran els incentius econòmics de l’AVI, que en la convocatòria d’enguany sumen més d’un milió d’euros

Després d’un primer exercici en el qual l’Agència va focalitzar els seus esforços a dinamitzar la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, en 2019 s’ha activat una línia específica de suport a empreses amb la finalitat d’estimular la seua concurrència a aquest tipus de licitacions públiques. En aquest cas, l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la R+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Aquesta línia de nova creació se suma a la ja existent -que continua activa- per a impulsar la demanda de licitacions de productes i serveis innovadors en l’Administració. En aquest cas, l’AVI ha recolzat un total de 18 sol·licituds, la qual cosa representa un increment del 80% respecte al passat exercici.
0

Premsa, Sin categorizar
  • Els beneficiaris dels sis programes rebran més de 13 milions per a desenvolupar accions d’impuls de la R+D+i en col·laboració amb altres agents
  • El 80% de les iniciatives han obtingut una avaluació favorable, si bé només els millor puntuats accediran als incentius de l’Agència

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha recolzat un total de 187 sol·licituds de les 530 rebudes en la convocatòria d’ajudes per al desenvolupament i enfortiment del sistema valencià d’innovació corresponent a 2019, la qual cosa suposa que prop d’un 35% de les candidatures es beneficiaran dels estímuls econòmics de l’AVI.

La gran qualitat tècnica dels projectes remesos, que pràcticament han triplicat en número els presentats en 2018, ha obligat a ser extremadament selectiu en la concessió de fons. D’aquesta manera, només els millor puntuats en la fase d’avaluació han accedit finalment a les ajudes a pesar que el 80% havia obtingut la valoració favorable dels tècnics de l’AVI.

A l’espera d’un possible d’un possible increment pressupostari, les propostes aprovades que manquen de dotació econòmica poden optar a la línia crèdit bonificada per a projectes d’R+D+i que ofereix la pròpia Agència i l’Institut Valencià de Finances (IVF).

Les universitats, centres d’investigació, empreses i administracions públiques que han resultat beneficiàries disposaran de més de 13 milions d’euros en subvencions per a propiciar la cooperació entre totes les baules del sistema i reforçar la innovació que es desenvolupa en la Comunitat.

Per programes, el de promoció de talent és el que compta amb un major volum de beneficiaris, un total de 56, que obtindran subvencions per valor de 2,2 milions d’euros. Aquests fons permetran la incorporació al teixit productiu de 27 investigadors i titulats de Formació Professional, al mateix temps que finançaran una xarxa de 13 agents d’innovació i possibilitaran la formació de 16 doctorands en empreses de la Comunitat Valenciana.

Amb 47 sol·licituds resoltes favorablement, li segueix el de consolidació de la cadena de valor empresarial, que suma més de quatre milions en ajudes per a desenvolupar solucions que impliquen novetats en productes o processos amb impacte en la cadena empreses.

Projectes estratègics d’innovació

L’AVI impulsarà, a més, la cooperació de 31 centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses de diferents sectors d’activitat en projectes estratègics d’innovació. Seran sis les iniciatives d’R+D+i de gran impacte i amb un pressupost superior als 500.000 euros en cada cas les que s’executaran amb el suport públic. L’Agència els ha concedit un total de tres milions d’euros.

També comptaran amb finançament de l’AVI un total de 20 projectes per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació, entre els quals, per primera vegada, s’inclouen incentius a les empreses amb la finalitat que concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques amb les quals les Administracions pretenen satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions innovadores.

Un total de 14 prototips i projectes pilot

Quatre Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE), dues d’elles de nova creació i un total de 14 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es finançaran amb les ajudes concedides en el programa de valorització, per valor de 2,6 milions. Així mateix, l’AVI recolzarà altres 14 accions d’impuls i enfortiment de la innovació.

Per províncies, el 65% de les sol·licituds donades suport procedeixen d’organitzacions i empreses radicades a València, mentre que el 35% restant es distribueix entre Alacant i Castelló.

Els programes en concurrència competitiva de l’AVI incentiven el desenvolupament de projectes d’R+D+i en les empreses i faciliten la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, per a optar a qualsevol línia de l’AVI es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.

Entre els receptors d’aquestes subvencions figuren, a més de les cinc universitats públiques, instituts tecnològics com Aimplas, ITC o Aiju; i centres d’investigació de referència com Incliva, Fisabio o el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), entre altres.

En la relació de beneficiaris també apareixen els ajuntaments d’Alacant, Castelló i Benidorm i organitzacions tan diverses com Asivalco, Fundeun, Jovesolides o la Fundació València Basket 2000.

Per seua part, UBE, Suavinex, Global Omnium, Faurecia, Becsa, Zeleros, Filatures Tèxtils Crevillent, FACSA, Labaqua, Istobal o Fermax són algunes de les empreses que comptaran amb suport de l’AVI per a desenvolupar projectes en col·laboració amb altres agents del sistema valencià de la innovació.
0

Premsa
  • La xarxa permetrà a la Comunitat ser referent nacional i internacional en una de les tecnologies clau en la nova economia del coneixement

La Fundación Empresa Universidad de Alicante (Fundeun) duu a terme el projecte BlockchaIND 4.0, que ha sigut aprovat per la Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb l’objectiu prioritari d’impulsar i donar suport activament el desenvolupament d’aplicacions i projectes basats en blockchain utilitzant la xarxa pública BlockchainFUE, que està afavorida pel grup d’investigació BAES de la Universitat d’Alacant (Blockchain Aplicado a las Administraciones Públicas y las Empresas – Blockchain Lab).

El president de Fundeun, Manuel Cazorla, ha explicat que la xarxa blockchain anomenada BlockchainFUE uneix a les fundacions empresa-universitat de les universitats d’Alacant (Fundeun), València (ADEIT) i Castelló (FUE-UJI) “amb la finalitat d’ajudar a millorar l’ocupabilitat del talent universitari amb la certificació de competències adquirides en les pràctiques en empreses, formar en aquesta tecnologia disruptiva, prestar servei de xarxa i desenvolupament d’aplicacions també a les pròpies empreses”.

Per a això, Fundeun realitzarà prèviament en les empreses industrials diagnòstics 4.0 per a conéixer el grau d’adaptació estratègica i cultural dels diferents habilitadors tecnològics, posant especial èmfasi a analitzar la realitat empresarial i l’estat de l’art del blockchain en la Comunitat Valenciana. A més, es detectaran casos d’èxit d’empreses que hagen implementat eficientment el *blockchain en la seua cadena de valor i que servisquen de referència a altres indústries.

Posteriorment, BlockchaIND 4.0 oferirà a les empreses de la Comunitat Valenciana els mitjans i mecanismes que els faça més fàcil implementar aquesta tecnologia mitjançant la realització el mes de novembre, en la Universitat d’Alacant, del hackatón ‘HackaCHAIN en Blockchain’.

A aquesta trobada multidisciplinària seran convidats l’alumnat, les persones egressades, programadors i programadores, persones emprenedores i empreses per a testar i desenvolupar aplicacions basades en la xarxa pública BlockchainFUE. Els projectes a implementar estaran relacionats amb els reptes industrials detectats prèviament en els diagnòstics empresarials.

El propòsit de l’esdeveniment serà incentivar la col·laboració públic-privada, la connexió del talent universitari i la generació de sinergies i projectes cooperatius en l’àmbit del blockchain beneficiosos per a l’empresa industrial que suposen escenaris més fiables respecte a la revelació de la informació, la transmissió del valor i la relació de les empreses industrials amb els clients i proveïdors.

Aquest ús de la tecnologia i la infraestructura de base que s’utilitzarà, oferida pel grup d’investigació BAES, permetrà desenvolupar projectes que incorporen una major seguretat i transparència en els processos de les empreses industrials, així com la simplificació dels processos tradicionals d’auditoria i traçabilitat.

BlockchaIND 4.0 es tancarà amb el Fòrum autonòmic ‘Innovar és possible amb Blockchain 4.0‘ amb la finalitat de disseminar els resultats aconseguits i impulsar les sinergies de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana basat en aquesta tecnologia.

La finalitat última és situar a la Comunitat Valenciana dins del context europeu com un territori sensible als beneficis que aporta blockchain a la ciutadania, a l’ocupació qualificada i a les empreses innovadores reforçant a més el paper de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), com a impulsora de la innovació tecnològica i empresarial.

A més, dotarà a les empreses de la Comunitat dels recursos i capacitats tecnològiques i humanes necessàries vinculades a aquesta tecnologia i servirà per a consolidar un estàndard interoperable, garantint així la transparència a nivell empresarial.
0

Premsa, Sin categorizar



  • Desenvoluparan dues tecnologies diferents de tractament a escala pilot, una basada en filtres d’arena i de carbó activat, i una altra en reactors de membrana
  • Definiran una metodologia estandarditzada per a quantificar la presència d’aquestes partícules en aigües residuals d’aigües urbanes i industrials

Alacant (26.07.19). L’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, desenvoluparà en col·laboració amb Aguas de Valencia i la Universitat de València nous sistemes de tractament per a retirar els microplàstics presents en les aigües residuals, tant urbanes com industrials. La iniciativa compta amb el suport de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI) que, entre 2019 i 2020, aportarà a aquest consorci més de 430.000 euros de finançament en el marc del seu programa d’ajuda a projectes estratègics en cooperació.

El projecte, batejat com Microplast i liderat per Aimplas, té com a fi última l’eliminació d’aquests microplàstics en les estacions depuradores i de reciclatge, si bé també preveu el desenvolupament d’una metodologia estandarditzada per a obtindre dades homogènies entorn de la presència d’aquestes partícules en totes dues fonts d’aigua residuals.

El projecte respon a la creixent preocupació per la proliferació en el medi ambient de partícules de materials plàstics la grandària de les quals és inferior als 5 mil·límetres i que es coneixen com microplàstics.

“Aquesta preocupació ha portat a realitzar nombrosos estudis i investigacions sobre aquestes partícules, però són treballs amb disparitat de conclusions i que, fins hui, no han arribat a evidenciar un perill per a la salut de les persones o el medi ambient”, explica Elena Domínguez, investigadora principal del projecte en Aimplas.

El consorci que constitueix Microplast pretén anticipar-se així a la legislació que entorn d’aquestes partícules podria aprovar-se en el futur i, per això, ha establit un doble objectiu.

En primer lloc, els socis del projecte aspiren a desenvolupar una metodologia estandarditzada que quantifique la presència de microplàstics tant en aigües residuals d’aigües urbanes, les que es tracten en plantes depuradores, com en aigües industrials (que en aquest cas procediran amb la planta pilot de reciclatge de plàstics d’Aimplas) per a conéixer quina és la situació actual i valorar també l’eficiència dels diferents mètodes de filtrat.

Però, a més, es desenvoluparan a escala pilot dues tecnologies diferents de tractament. Una basada en filtres d’arena i de carbó activat, i una altra de reactors de membrana, amb l’objectiu d’aconseguir l’eliminació d’aquestes partícules.

En el consorci que durà a terme aquesta iniciativa d’I+D+i, Aimplas aportarà el seu coneixement, recursos humans i equipament en matèria d’identificació per a desenvolupar el mètode de detecció i quantificació de microplàstics. A més, realitzarà les anàlisis de les aigües procedents dels processos industrials de reciclatge en la seua planta pilot.

Per part seua, científics de la Universitat de València integrats en el grup d’investigació Calagua desenvoluparan els nous mètodes de filtrat basats en membranes, mentre que Aigües de València farà el propi amb els filtres d’arena i carbó activat al mateix temps que aporta les seues instal·lacions per a analitzar la presència de microplàstics en les aigües residuals de les seues plantes depuradores.

Microplast és un dels sis projectes estratègics d’innovació que han rebut el suport de l’Agència en la convocatòria d’ajudes corresponent a 2019. Es tracta d’iniciatives d’I+D+i de gran impacte, el pressupost del qual supera els 500.000 euros, i en les quals col·laboren múltiples agents del sistema valencià d’innovació. De fet, tots els consorcis que rebran l’estímul de l’AVI en aquesta última edició sumen un total de 31 socis.
0

Premsa

  • Concedeix 2,6 milions en ajudes en el marc del seu programa de suport a la valorització i transferència dels resultats d’investigació
  • L’Agència recolzarà en 2019 un total de 19 sol·licituds procedents d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha concedit 2,6 milions d’euros en ajudes en el marc del seu programa de suport a la valorització i transferència a les empreses dels resultats d’investigació.

Els fons destinats per l’AVI permetran executar 14 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana, a més de finançar quatre Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (*UCIE), dues d’elles de nova creació.

El programa de valorització i transferència dels resultats d’investigació consta, de fet, de dues línies diferenciades. En la primera, l’Agència sufragarà l’obtenció de prototips i posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis. Però, a més, a fi de desenvolupar innovacions dirigides al teixit productiu, dona suport a la constitució d’unitats científiques en el si dels centres d’investigació i les universitats.

L’AVI finançarà un total de 19 projectes, que són els que han obtingut una major puntuació en la fase d’avaluació entre totes dues línies, d’un total de 93 que es van presentar a la convocatòria. En llista d’espera resten altres 43 propostes que sí han rebut una valoració favorable dels tècnics, però per a les quals es manca de suficients fons.

Segons el tipus de beneficiari, les universitats aglutinen el 53% dels projectes recolzats, seguits dels centres d’investigació sanitària i dels instituts tecnològics, que representen el 26% i 16% respectivament; mentre que els centres del CSIC, suposen un 5% del total.

Amb aquesta resolució, que ja ha sigut notificada als beneficiaris, l’AVI ha completat la concessió dels seus estímuls econòmics per al desenvolupament i enfortiment del sistema valencià d’innovació corresponent a 2019, que s’articulen entorn de sis programes amb un pressupost global de més de 14 milions d’euros.

En aquest sentit, el de valorització i transferència s’erigeix, en la present convocatòria d’ajudes, en el tercer que més demanda ha registrat entre els agents del sistema valencià d’innovació (concentra el 16% del total). Les propostes rebudes s’han incrementat, de fet, en una mica més del 80% respecte al passat exercici.
0

Premsa



  • L’Agència concedeix quatre milions d’euros en ajudes en el marc d’aquest programa, el segon que més sol·licituds ha rebut en 2019
  • Les solucions afecten una àmplia varietat de sectors des de la construcció a l’automoció, passant pel tèxtil o la ceràmica, entre altres

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolzarà un total de 47 projectes d’innovació en el marc del seu programa d’ajudes per a la consolidació de la cadena de valor empresarial, que en la convocatòria de 2019 està dotat amb més de quatre milions d’euros.

L’AVI finança a través d’aquesta línia el desenvolupament de solucions per a la cadena de proveïdors d’empreses tractores que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball. Així mateix, també es donaran suport a aquells projectes que potencien el desenvolupament i la utilització de tecnologies clau.

De les 113 sol·licituds que es van presentar en aquest programa, finalment rebran finançament els 47 millor puntuats en la fase d’avaluació, és a dir, un 41,6% del total. En llista d’espera resten altres 41 propostes que sí han rebut una valoració favorable dels tècnics, però per als quals no es compta amb fons suficients per a la seua atenció.

Les iniciatives recolzades per l’Agència ofereixen solucions innovadores per a enfortir la cadena de valor en una àmplia varietat de sectors d’activitat de la Comunitat Valenciana, des de la construcció a l’agroalimentari, passant pel tèxtil, la ceràmica o la indústria de l’automoció, entre altres.

Per províncies, València aglutina prop del 62% dels projectes que comptaran amb el suport de l’AVI durant aquest exercici, mentre que Alacant representa al voltant del 23% i Castelló frega el 15%.

El de consolidació de la cadena de valor empresarial s’erigeix en el segon programa que més demanda ha registrat en la vigent convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, duplicant les sol·licituds registrades en 2018. De fet, una de cada quatre propostes rebudes ha optat a aquesta línia d’incentius, dirigida a millorar la competitivitat dels proveïdors d’empreses tractores.

Per a finançar les seues sis línies d’ajuda, l’AVI ha destinat un total de 14,14 milions d’euros. Com a principal novetat, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes; una flexibilització en els terminis que s’estén a la majoria dels programes.
0

Premsa

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolzarà en 2019 un total de 14 projectes d’universitats públiques, organismes d’investigació, centres tecnològics, entitats locals, associacions empresarials i fundacions per al desenvolupament d’accions d’impuls i enfortiment de la innovació.

L’AVI ha resolt així la concessió de les ajudes previstes en aquest programa, que reforça les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat Valenciana i facilitar, a més, la difusió de l’R+D+i entre les empreses.

De les 64 sol·licituds vàlides rebudes, l’Agència donarà suport econòmicament els 14 projectes que han obtingut una puntuació més alta en el procés d’avaluació. A l’espera d’un possible augment en la partida assignada a aquesta línia resten altres 33 iniciatives, que sí han rebut una valoració favorable, però per a les quals es manca de fons. De fet, el pressupost per a 2019, pròxim als 520.000 euros, s’ha esgotat completament.

Entre els beneficiaris del programa es troben universitats i fundacions vinculades a aquestes institucions acadèmiques, organismes d’investigació, instituts tecnològics, fundacions, entitats locals, organitzacions empresarials i col·legis professionals. L’AVI notificarà a tots ells els resultats d’aquesta resolució de forma imminent.

Per províncies, quatre de cada deu sol·licituds recolzades es corresponen amb projectes promoguts des de la província d’Alacant, mentre que la resta, o bé acrediten tindre àmbit autonòmic, o bé procedeixen d’entitats radicades a València.

Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació és un dels sis programes de suport amb els quals l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’R+D+i en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

En 2019, l’Agència ha dotat amb 14,14 milions d’euros aquesta convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, en la qual es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol línia. Respecte a l’exercici 2018, el nombre de sol·licituds rebudes han experimentat un increment del 248%.

0

Premsa

  • L’Agència incentiva per primera vegada a les empreses perquè concórreguen a aquestes licitacions, finançant el desenvolupament necessari d’I+D+i

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt la concessió, per 1,05 milions d’euros, de les ajudes per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), un tipus de contractació que permet a les administracions satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions no presents en el mercat.

En total, es beneficiaran d’aquestes accions d’estímul una vintena d’entitats locals i sense ànim de lucre, a les quals se sumen, per primera vegada, empreses.

I és que després d’un primer exercici en el qual es van centrar els esforços a estimular la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, l’Agència ha activat en 2019 una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques. Ací l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Aquesta línia de nova creació se suma a la ja existent -que continua activa- per a impulsar la demanda de licitacions de productes i serveis innovadors en l’Administració. En aquest cas, l’AVI ha recolzat un total de 18 sol·licituds, la qual cosa representa un increment del 80% respecte al passat exercici.

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de la Innovació ja ha resolt dos programes de la convocatòria d’ajudes corresponent a 2019 –promoció del talent i CPI- i està previst que en els pròxims dies s’aproven la resta de resolucions.

Aquesta convocatòria compta amb un pressupost total de 14,14 milions d’euros i, com a principal novetat, amplia el termini del qual disposen els beneficiaris per a executar els seus projectes, que passa a ser de dos exercicis.
0

Premsa

  • L’Agència resol la concessió de 2,2 milions per a potenciar la promoció del talent i atorgarà la resta d’ajudes en els pròxims dies
  • El 69% de les sol·licituds presentades a aquest programa reben el suport econòmic de la AVI en la convocatòria de 2019


     L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt de forma favorable donar suport a la incorporació de 27 investigadors i tecnòlegs en empreses en el marc de les ajudes en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema valencià de la innovació corresponents a l’exercici 2019.

    La direcció de l’AVI ha validat la concessió de les ajudes a la promoció del talent, dotades amb 2,2 milions d’euros i la finalitat dels quals és facilitar la inserció laboral de professionals qualificats tant en l’àmbit tecnològic com en el de la investigació.

    De les 81 sol·licituds registrades en aquest programa, l’Agència ha resolt concedir fons a 56 d’elles, el 69,13% del total, mentre que una quinzena de propostes que sí han comptat amb una avaluació favorable esperaran en llista d’espera un possible increment de la partida assignada a aquesta línia, atés que el pressupost previst per a aquesta convocatòria s’ha esgotat.

    D’acord amb aquesta resolució, que en les pròximes hores serà notificada a les entitats beneficiàries, l’AVI donarà suport a la incorporació en empreses de 27 investigadors i tècnics en cicles superiors de Formació Professional perquè desenvolupen projectes d’I+D+i, al mateix temps que finançarà l’acció de 13 agents d’innovació en universitats, associacions i entitats sense ànim de lucre. D’aquesta manera, l’Agència pretén connectar les línies de treball que desenvolupa la comunitat científica i investigadora amb les necessitats del teixit productiu.

    D’altra banda, la línia que dona suport a la formació de doctorands en empreses és la que ha experimentat un major increment respecte a 2018. En concret, es quadruplicaran els doctorands recolzats mitjançant aquesta fórmula.

    Després de Promoció de Talent, l’Agència Valenciana de la Innovació resoldrà en els pròxims dies la concessió de les ajudes en els cinc programes restants, una vegada se celebren les seues respectives comissions d’avaluació.

    L’AVI ha destinat 14,14 milions d’euros a la convocatòria de 2019, en la qual, com a principal novetat, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes. Una flexibilització en els terminis que s’estén a la majoria dels programes.
0

Premsa

  • Especialistes plantegen, entre altres accions, projectes pilot i iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a executar aquestes solucions 
  • Advoquen per incorporar millores en els equips de protecció individual que optimitzen les seues funcionalitats i ergonomia

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències ha proposat un programa específic d’incentius dirigit al teixit productiu per a impulsar el desenvolupament efectiu de la desena d’innovacions que aquest equip multidisciplinari ha identificat en aquest camp al llarg de tres mesos d’intens treball.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria han fet també recalcament en la capacitat de l’Administració autonòmica per a mobilitzar la innovació en aquest sector estratègic.

Per això defensen que la Generalitat impulse tant projectes pilot com procediments de Compra Pública Innovadora (CPI) i fins i tot concursos d’idees amb la finalitat de contribuir a optimitzar la resposta davant emergències i a reforçar les condicions de seguretat en les quals operen els equips humans.

Aquestes solucions permetrien al Govern valencià dotar-se de tecnologies no presents fins ara en el mercat i, a més, reduirien el risc que els potencials proveïdors han d’assumir per a escometre el desenvolupament d’aquestes innovacions.

El comité ha acreditat, a més, l’existència de grups d’investigació i centres tecnològics en la Comunitat Valenciana amb recursos per a liderar aquests processos innovació, així com del teixit empresarial necessari per a la seua producció i comercialització. Així mateix, avala l’impacte econòmic d’aquestes propostes en considerar que poden extrapolar-se a altres sectors, contribuir a la creació de noves empreses i afavorir la internacionalització, entre altres efectes positius.

Després d’haver conclòs la fase de reunions, en les quals s’han identificat reptes i solucions en l’àmbit de les emergències, el coordinador d’aquest comité, el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la bondat de la metodologia emprada i la implicació de tots els experts, la qual cosa ha permés complir amb els objectius establits en el termini previst.

El treball desenvolupat per aquest equip s’ha saldat amb més d’una desena de solucions innovadores, amb les quals es pretén, per exemple, millorar els canals de comunicació amb el ciutadà mitjançant el desenvolupament de noves apps d’emergència o la difusió d’alertes primerenques i protocols d’actuació fins i tot en les zones sense cobertura de telefonia mòbil.

Segons el parer del professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná, aquestes noves solucions de comunicació entre telèfons intel·ligents en absència d’infraestructura tindran un elevat impacte per a la ciutadania.

Processament i anàlisi de la informació

Els especialistes advoquen per sumar nous sistemes de captació d’informació als ja disponibles i insten a desenvolupar plataformes intel·ligents capaces de processar totes les dades i ‘traduir-los’ amb el propòsit de facilitar als centres de gestió d’emergència la presa de decisions d’una forma més àgil i fiable.

La protecció enfront d’hipotètics sabotatges o ciberatacs dirigits contra els sistemes de protecció d’emergències també ha centrat l’interés d’aquest grup multidisciplinari. Com a possibles solucions, es planteja la incorporació de sistemes de monitoratge i avaluació de les infraestructures físiques, així com nous mecanismes de control i protecció que garantisquen la seguretat dels sistemes informàtics i dels mitjans tècnics que intervenen en els serveis d’emergències.

Finalment, també s’han indicat possibles vies per a millorar les propietats dels actuals equips de protecció. El comité aposta per explorar nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permeten actualitzar-los i millorar-los, però també defensen la introducció de nous sistemes d’alerta que advertisquen als usuaris quan els equips no es troben en bon estat o s’utilitzen de forma incorrecta.

Així mateix, coincideixen en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a l’anatomia de la dona, ja que els dissenys actuals estan confeccionats a partir de la *antropometría masculina.

Un equip amb el suport de l’AVSRE

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.
0