Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • Adverteixen de la conveniència de funcionalitzar els equips de protecció individual i adaptar-los a les mesures de la població femenina
  • Proposen el desenvolupament d’una plataforma que siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que reben els mitjans d’emergències

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències ha proposat aquest dimecres, entre altres mesures, el desenvolupament de solucions de geolocalització i d’avisos per a telèfons intel·ligents en zones sense cobertura que milloren i reduïsquen els costos dels sistemes que es troben actualment en el mercat.

L’equip multidisciplinari que coordina el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la necessitat d’optimitzar i reforçar les comunicacions d’emergència quan no estiguen operatives les xarxes de telefonia mòbil.

“Quan una persona necessita ajuda en zones sense cobertura no solament ha de poder contactar amb els mitjans d’emergència; també ha de rebre una resposta perquè sàpia que li estan buscant”, ha precisat el professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que integren aquest comité, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), també han plantejat el desenvolupament d’una plataforma capaç de modelitzar, fusionar i analitzar les dades obtingudes en temps real per a facilitar la presa de decisions als equips d’emergència.

La idea és que aquesta nova plataforma siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que ja es recull a través dels sensors desplegats i de les anomenades al 112 i incorpore nous canals d’obtenció de dades com l’analítica web, les xarxes socials o els sistemes de gestió de trànsit, per a alimentar així els sistemes de decisió que empren habitualment els serveis d’emergència.

A manera de conclusió, Esteve ha advocat per desenvolupar “plataformes intel·ligents d’adaptació de la informació perquè les dades puguen ser aprofitats pels centres de gestió d’emergències i d’atenció sanitària”.

Més funcionalitats per a les EPI i protecció contra ciberatacs

El comité d’innovació ha destacat en aquesta segona reunió la conveniència de millorar la funcionalitat dels Equips de Protecció Individual (EPI) que porten els professionals d’emergències mitjançant la incorporació, per exemple, de sensors que minimitzen els possibles riscos. “Són necessaris EPI que no permeten errors humans” ha insistit la coordinadora del Màster en Urgències i Emergències de la Universitat d’Alacant, Ángela Sanjuán.

Els components del CEIE han coincidit, a més, en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a les mesures de l’anatomia femenina, ja que els actuals estan confeccionats a partir de l’antropometria masculina, al mateix temps que han apostat per ajustar els dissenys i característiques a les necessitats específiques que puguen requerir-se sobre el terreny.

L’experimentació amb nous materials i el desenvolupament de tecnologies i processos de fabricació que permeten millorar les característiques dels equips és una altra de les línies de treball que ofereix majors oportunitats per a la innovació, segons han assenyalat els especialistes.

Així mateix, amb la finalitat de previndre possibles sabotatges i ciberatacs, proposen dotar a les infraestructures d’emergències de sistemes de monitoratge que garantisquen la seguretat del seu funcionament, així com la incorporació de mecanismes de control i protecció davant tals amenaces.

Equip multidisciplinari

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.
0


  • Advoquen per dissenyar sistemes integrats de sensorització per a optimitzar el consum d’energia o anticipar problemes de manteniment en els edificis
  • Plantegen establir solucions personalitzades perquè les comunitats de propietaris puguen instal·lar fonts d’energia renovables

    El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en hàbitat sostenible de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha proposat aquest dimarts el desenvolupament de sistemes configurables d’habitatge capaços d’adaptar els espais a les necessitats canviants dels seus habitants.

    Aquesta és una de les solucions que l’equip multidisciplinari que assessora l’AVI ha plantejat aquest dimarts durant el desenvolupament de la segona reunió d’aquest comité, que pretén respondre des de la innovació als principals desafiaments de les empreses de l’hàbitat en la Comunitat Valenciana.

    Així mateix, també proposa explorar la generació de sistemes d’habitabilitat compartida i col·laborativa, d’acord amb les noves tendències de convivència i autogestió d’edificis, com el coworking en l’àmbit laboral o el cohousing, en el residencial.

    El desenvolupament de noves solucions de sensorització i monitoratge i, sobretot, la integració i gestió de les dades, permetria optimitzar el consum d’energia, la qualitat de l’aire o anticipar-se als problemes de manteniment que puguen aparéixer en els immobles. Es tracta d’una altra de les apostes d’aquest grup de treball, que coordina el conseller delegat del Grup Royo, Raúl Royo.

    El comité ha proposat, a més, el desenvolupament de materials reutilitzables, biodegradables i més eficients energèticament, així com productes més sostenibles i assegurances que contribuïsquen a elevar la durabilitat de les construccions.

    En aquesta línia, han coincidit a assenyalar que un major coneixement de la vida útil dels materials ajudaria a desenvolupar productes en aquesta mateixa direcció.

    Industrialització de la construcció

    El desenvolupament de sistemes constructius que permeten la seua industrialització i l’aposta per habitatges modulars amb nous elements prefabricats i muntatges industrialitzats constitueix una altra de les solucions per a reduir l’excessiu consum de recursos vinculat al desenvolupament d’aquesta activitat.

    Amb la finalitat de reduir la factura energètica, els experts defensen al seu torn la implantació de fonts d’energies renovables a través de solucions personalitzades tant per a habitatges unifamiliars com per a col·lectivitats. Proposen, per a això, analitzar el parc d’edificis de la Comunitat amb la finalitat de classificar-los en funció de les seues característiques i establir així paquets estandarditzats per a cada tipus d’immoble.

    De la mateixa manera, també advoquen per integrar sistemes passius de condicionament per a optimitzar les condicions ambientals dels habitatges, tals com la temperatura interior, sense que això supose un increment del consum energètic.

    Especialistes en l’hàbitat

    El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Víctor Echarri i Francisco Flórez (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

    D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

    Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals defensen l’interés general.
0

Premsa


  • Aposten per reforçar la cuina mediterrània i el consum de fruita, verdura i peix, així com de fruita seca o pa de qualitat
  • El comité d’innovació en dieta hospitalària insta a desenvolupar una guia d’alimentació clínica que mantinga un balanç energètic equilibrat

Especialistes en alimentació i dieta hospitalària han proposat aquest dilluns el desenvolupament d’un projecte pilot per a validar les millores proposades en el disseny dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana amb la finalitat que resulten més atractius i apetibles per a les persones ingressades.

Aquest grup multidisciplinari afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha suggerit, a més, el desenvolupament d’una guia d’alimentació clínica que permeta homogeneïtzar la dieta setmanal que s’elabora als hospitals públics, de manera que aquesta siga sempre saludable, segura, satisfactòria, sostenible i social i mantinga un balanç energètic setmanal equilibrat.

Aquest manual pràctic recolliria les propostes que ha plantejat el comité de dieta i alimentació hospitalària per a optimitzar la configuració dels menús. En aquesta tercera i última reunió, els experts han recomanat, per exemple, potenciar l’ús de l’oli d’oliva verge extra, així com reforçar la presència de la cuina autòctona, que se sustenta sobre els principis de la dieta mediterrània, un dels patrons alimentaris més reconeguts per les seues propietats beneficioses per a la salut.

En aquest sentit, advoquen per reduir el consum de carn i incrementar el de peix, fruita, verdura i llegums, al mateix temps que proposen alternatives com a fruita seca o entrepans saludables per al berenar.

D’altra banda, el comité insta a innovar en els sistemes d’envasament i en els formats de presentació perquè la fruita pelada mantinga les propietats organolèptiques. A més, es podrien millorar les característiques dels pans que actualment se subministren amb les safates de menjar incorporant ingredients més nutritius i optimitzant els processos de panificació.

Amb la finalitat de contribuir a la incorporació de les solucions proposades, l’equip de treball, que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva Dolores Corella, ha plantejat diverses vies d’actuació. Des de la posada en marxa de projectes pilots que permeten, per exemple, testar l’acceptació dels nous menús; a la formació del personal hospitalari per a conscienciar-li entorn de la innovació alimentària; passant per l’inici de procediments de Compra Pública Innovadora per a impulsar, entre altres, el desenvolupament de safates intel·ligents.

Especialistes de primer ordre

A més de Corella, aquest comité està integrat per especialistes de primer ordre en endocrinologia i gastroenterologia com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip mutidisciplinar que compta al seu torn amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per la seua part, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu ‘expertise’ culinari amb la finalitat d’aconseguir menús més atractius per a l’o la pacient, mentre que la visió empresarial la proporcionen Esbarzer Burgés i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

L’equip es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat Universal, que ha participat activament en les dinàmiques de treball.

Les conclusions, en breu

Finalitzada la fase de reunions, el comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària treballarà durant les pròximes setmanes en l’elaboració del document de conclusions, que es traslladarà en breu als promotors d’aquesta iniciativa, la Conselleria de Sanitat i l’AVI.

La millora de la dieta es tracta d’una qüestió prioritària per a tots dos departaments, per aquest motiu s’hagen proposat explorar solucions innovadores que afavorisquen una alimentació més satisfactòria als hospitals de la Comunitat Valenciana.
0

Premsa, Sin categorizar



L’Institut Valencià de Finançes (IVF) i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) han posat des d’aquest dimecres a la disposició de pimes i grans empreses de la Comunitat Valenciana una línia de crèdit bonificada de fins a 35 milions d’euros per a finançar tant projectes d’I+D+i com d’inversió.

La convocatòria dissenyada conjuntament per totes dues entitats es finança mitjançant la línia de “suport a projectes d’innovació per mitjà d’instruments financers” de l’AVI, de la qual s’han transferit 3,65 milions a l’IVF per a la bonificació dels préstecs.

Aquest nou instrument financer contempla, a més, la possibilitat d’aplicar un tram no reembossable, que pot arribar a aconseguir el 15,7% del capital principal, depenent de la qualificació creditícia i de les garanties aportades.

En concret, podran optar a la línia IVF & AVI Recerca i desenvolupament aquelles iniciatives empresarials que oferisquen solucions als reptes identificats pels comités estratègics especialitzats de l’Agència o bé que tinguen per objecte portar al mercat innovacions donades suport prèviament per l’AVI o per qualsevol altre organisme públic, nacional o internacional, en el marc de les seues convocatòries d’I+D+i.

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de la Innovació pretén donar continuïtat al suport oferit a través dels seus programes d’ajuda, facilitant també l’accés al finançament de les empreses beneficiàries amb la finalitat que disposen del múscul necessari per a dur a terme amb èxit els nous desenvolupaments i, a més, impulsar la seua comercialització.

Per a garantir la idoneïtat tècnica dels projectes, l’AVI analitzarà cadascuna de les sol·licituds i emetrà un informe de valoració. A més, serà l’encarregada d’identificar les despeses elegibles, és a dir, aquells susceptibles de ser finançats en el tram no reembossable.

Les entitats interessades poden sol·licitar des de hui mateix aquests crèdits bonificats a través de la pàgina web préstamos.ivf.es i en el termini de 72 hores tindran una resposta sobre si l’operació és susceptible de ser finançada o no.

L’import d’aquestes operacions pot oscil·lar entre els 50.000 euros i els cinc milions, amb un termini per a la seua devolució de els cinc i deu anys, i amb fins a dos de manca. L’IVF no aplicarà; ni comissions d’obertura ni de cancel·lació en aquestes operacions.

Els tipus aplicables a aquestes operacions d’aquesta línia parteixen des d’un diferencial sobre l’Euribor de 0,20% fins al 1,45%, depenent de l’actiu de les empreses, els terminis i les garanties. Sobre aquest percentatge variable l’IVF aplica una prima promocional negativa del 3,75%, que permet generar un tram no reembossable del capital invertit al final de l’operació.

És important assenyalar que les operacions formalitzades en el marc d’aquesta línia, per regla general, no estaran subjectes al reglament de la Comissió Europea pel qual es regulen els minimis, sinó que ho estaran al d’Exempció.

La línia IVF & AVI – Innovació i desenvolupament s’enquadra en un nou paquet de productes financers que el banc promocional de la Generalitat ha posat en marxa per a injectar liquiditat en pimes, grans empreses, projectes d’investigació, iniciatives que incidisquen en el desenvolupament sostenible de l’activitat econòmica i fins i tot necessitats de circulant vinculades a l’expansió i creixement de les empreses.
 

0

El Comité d’Innovació Especialitzat en Hàbitat Sostenible, afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha reunit per primera vegada aquest divendres per a prioritzar els reptes empresarials que, al llarg de les pròximes setmanes, tractarà de resoldre mitjançant la proposta de solucions tecnològiques i innovacions.

Durant aquesta primera sessió, l’equip integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat han subratllat la necessitat d’explorar l’ús de nous materials en els processos constructius que contribuïsquen a reduir el consum de recursos, bé perquè ofereixen una major vida útil o perquè són més eficients des d’un prisma energètic.

Precisament l’energia s’ha erigit en un dels temes centrals sobre els quals ha girat la discussió del comité, que coordina el conseller delegat de Royo Group, Raúl Royo. I és que aquest equip de treball considera prioritari escometre una evolució de l’hàbitat cap a edificis de consum quasi nul per a complir així amb les directrius de Brussel·les.

En aquesta transició han de jugar un paper rellevant les fonts d’energia renovables, així com l’arquitectura bioclimàtica i els sistemes passius de climatització. Però també reserven espai per al foment d’hàbits socials que fomenten l’estalvi energètic, la reutilització i el reciclatge de residus amb la finalitat de reduir l’impacte ambiental.

Els especialistes també han destacat la necessitat de monitorar els immobles per a obtindre informació sobre múltiples indicadors com, el consum d’aigua o energia, mitjançant la implantació de sensors que permeten obtindre i analitzar dades. Aquesta informació podria ser molt útil, per exemple, per a optimitzar el disseny i l’ús eficient dels habitatges.

Oportunitats de desenvolupament tecnològic

Segons el parer del conseller delegat de Grespania, Luis Hernández, “es continua construint com es feia abans quan hi ha molta tecnologia que podríem desenvolupar”.

Ho ha ratificat Raúl Royo, qui ha recordat que hui no és possible implantar dispositius que redueixen el consum d’aigua perquè en molts habitatges nous no s’ha tingut en compte les especificitats d’aquesta tecnologia en el disseny dels espais.

Així mateix, el director de la Càtedra Ceràmica de la Universitat d’Alacant, Víctor Echarri, ha posat l’accent en la necessitat d’incrementar l’eficiència i la durabilitat dels edificis, apostant per un millor ús dels materials materials.

Equip multidisciplinari

El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Francisco Flórez i Víctor Echarri (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals no representen a les seues respectives empreses, sinó que defensen l’interés general.

0

Premsa, Sin categorizar

La major efectivitat en la comunicació amb la ciutadania, incloent les alertes primerenques en casos d’emergència, així com la millora dels protocols d’autoprotecció i actuació per a salvaguardar la integritat física de la població en una situació de risc són alguns dels reptes als quals tractarà d’oferir resposta el nou Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

Aquest equip multidisciplinari, en el qual col·labora estretament l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), ha mantingut aquest dijous la seua primera reunió tècnica, a fi de definir i seleccionar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació. Serà, per tant, en pròximes cites quan els especialistes proposen solucions tecnològiques i innovacions concretes que resolguen les necessitats detectades.

Entre els reptes seleccionats, s’ha insistit en la importància d’avançar en la captació d’informació en temps real per a agilitar encara més la presa de decisions, un factor clau perquè els equips d’intervenció puguen atendre amb èxit una emergència,

D’aquesta manera, el comité que coordina el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV) Manuel Esteve, aposta per introduir nous sistemes de captura, processament i anàlisi d’informació de tots els fluxos i canals explotables, aprofitant la gran quantitat de dades en temps real que poden estar al nostre abast.

Segons ha destacat Esteve, en molts casos no serà necessari dissenyar des de zero aquestes solucions innovadores perquè ja s’ha treballat en elles en els centres d’investigació: “Existeixen molts desenvolupaments tecnològics que podrien aplicar-se en el camp de les emergències, la qual cosa mancada és implementar-les”.

Segons el parer de la coordinadora del Màster en Urgències i Emergències de la Universitat d’Alacant, Ángela Sanjuán, hi ha molt de marge per a la incorporació de tecnologia ja que, per exemple, encara es continua utilitzant el paper en algunes àrees.

La necessitat d’incrementar la protecció enfront de ciberatacs que intenten explotar una hipotètica via de vulnerabilitat dels sistemes de protecció d’emergències és un altre dels desafiaments que haurien d’atendre’s de forma prioritària, segons han assenyalat des del comité, que tornarà a reunir-se al maig.

A més d’Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná (Universitat d’Alacant), Sergio García-Nieto (Universitat Politècnica de València) i Ángela Sanjuan (Universitat d’Alacant) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Ignacio Llopis (IoTSens) i Miguel Juan, (S2 Grup). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat no representen a les seues respectives empreses, sinó que defensen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.

0

L’equip d’especialistes que assessora la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació de noves solucions tecnològiques i innovacions que milloren l’alimentació i dieta als hospitals de la Comunitat Valenciana, així com els processos logístics associats, ha proposat, entre altres accions, el desenvolupament de nous sistemes de mesurament que permeten avaluar i mantindre un seguiment exhaustiu de l’estat nutricional dels i les pacients.

En aquesta línia, es planteja el disseny de sensors capaços de mesurar aspectes nutricionals com, per exemple, el pes en malalts enllitats amb el risc de desnutrició, així com el desenvolupament d’aplicacions basades en la gamificación per a ajudar els pacients que han rebut l’alta a seguir una dieta saludable a la seua casa.

El comité d’innovació en dieta i alimentació hospitalària suggereix, així mateix, la millora en l’automatització dels sistemes de verificació que garantisquen que la dieta servida coincideix amb la pautada pel personal facultatiu i advoca per optimitzar els sistemes d’alerta a fi d’identificar a pacients amb al·lèrgies alimentàries o risc de desnutrició i adaptar els menús a les seues necessitats.


Equipament intel·ligent

El desenvolupament d’equipament intel·ligent que permeta, per exemple, calfar els plats ‘in situ’, a més de recollir informació sobre el grau d’acceptació d’aquests, és una altra de les recomanacions que ha consensuat aquest equip multidisciplinari, que també defensa la reutilització i substitució, sempre que existisca una alternativa més sostenible i igualment segura, dels plàstics que s’inclouen en els menús, bé com a parament d’un sol ús o com a envàs alimentari.

En aquest sentit, les persones expertes coincideixen que la introducció de millores en la dieta contribuirà a reduir els desaprofitaments en aquests serveis hospitalaris, tant els referits a aliments no consumits com el material auxiliar.

Coordinat per la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella, aquest comité està integrat per especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes- Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (*IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip mutidisciplinar que compta al seu torn amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Projecte pilot i compra pública innovadora

Per la seua part, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu ‘expertise’ culinari amb la finalitat d’aconseguir menús més atractius per a l’o la pacient, mentre que la visió empresarial la proporcionen Esbarzer Burgés i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

La redefinició i elaboració de dietes adaptades a l’edat i situació clínica de les persones hospitalitzades, així com la incorporació de noves tècniques culinàries centraran la tercera i última reunió d’aquest comité, que pretén aconseguir menús més saborosos i saludables i millorar, a més, el funcionament d’aquest servei en els centres hospitalaris de la Comunitat Valenciana.

Els i les especialistes que formen part d’aquest grup de treball defensen que la dieta ha de considerar-se com una prescripció farmacològica més i, per tant, incideix directament en l’evolució de moltes malalties, per la qual cosa reiteren la importància d’avançar en la conscienciació, així com en la incorporació de tecnologia implementada a través de projectes pilot i licitacions de compra pública innovadora.

Precisament pel seu caràcter prioritari, la Conselleria de Sanitat Universal s’ha proposat explorar, al costat de l´Agència Valenciana de la Innovació, solucions innovadores que afavorisquen una alimentació més satisfactòria als hospitals i impulsen també l’adopció d’hàbits saludables una vegada rebuda l’alta.

0

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha posat en marxa un projecte per a identificar i desenvolupar innovacions disruptives que optimitzen la gestió de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. El propòsit final és definir un nou model de parc empresarial, que es caracteritze per una gestió intel·ligent dels serveis a partir de la incorporació del coneixement científic i la implementació de noves tecnologies.

El pla es fonamenta en huit diàlegs tecnològics, que s’han desenvolupat al llarg d’aquesta setmana, amb la finalitat de proporcionar respostes des de la I+D+i als reptes que presenta la gestió d’aquestes instal·lacions, en línia amb els principis i objectius de la Llei d’Àrees Industrials que van aprovar Les Corts al maig.

En les diferents taules de treball han participat representants de les entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, que han posat en comú les seues necessitats i desafiaments amb el personal científic i dels instituts tecnològics.

L’Agència pretén identificar així solucions inèdites en el mercat que permeten millorar significativament àmbits fonamentals de la gestió dels parcs empresarials com l’aprofitament de l’aigua i l’energia, els residus, la mobilitat i logística, la seguretat i la resiliència davant desastres i coordinació d’emergències.

Els experts també han explorat fórmules transversals per a optimitzar el manteniment dels espais públics, equipaments i infraestructures dels polígons, així com les tendències en indústria connectada, a fi d’anticipar-se als diferents requeriments de les empreses a mitjà i llarg termini.

Algunes de les solucions proposades al final del procés de diàleg s’aplicaran, en una primera fase i a l’efecte de demostració al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes, en el marc d’un projecte pilote que s’executarà abans que finalitze 2018. El suport de l’AVI s’estendrà, no obstant això, a la resta de polígons que opten amb un projecte d’innovació a la pròxima convocatòria d’ajudes de l’entitat.

Per les diferents reunions, que s’han celebrat Alacant, Castelló, València i Almussafes, han passat, a més d’una nodrida representació del teixit productiu i entitats de conservació, una trentena d’investigadors de les cinc universitats públiques i dels instituts tecnològics, així com una delegació dels ajuntaments de les tres capitals de província, Alcoi i Petrer. En total, han participat prop d’un centenar de persones en aquesta iniciativa.

Els diàlegs tecnològics han comptat, a més, amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana (Fepeval).
0

Els experts que van participar en els nou diàlegs tecnològics afavorits per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a definir un model de gestió intel·ligent de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana han identificat més de mig centenar de solucions tecnològiques i innovacions que responen als principals reptes en l’administració d’aquestes infraestructures.

Així consta en el document de conclusions que s’ha elaborat a partir de les iniciatives proposades pels més de 70 especialistes que van formar part dels diferents diàlegs, i que van reunir representants d’entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, així com centres d’investigació, instituts tecnològics i administracions locals.

Les solucions aportades constitueixen la base d’un nou model que millora de forma significativa la gestió dels parcs empresarials entorn de sis eixos estratègics (subministrament d’aigua i energia, residus, mobilitat i logística, seguretat i resiliència davant desastres i coordinació d’emergències), en els quals prèviament es va identificar al voltant de 40 reptes.

Solucions a problemes específics

D’acord amb aquests àmbits d’acció, els especialistes proposen, per exemple, el disseny, desenvolupament i desplegament de serveis de predicció de catàstrofes o desastres, així com la posada en marxa de sistemes intel·ligents de captura de dades i avaluació de riscos en temps real a través de noves tecnologies a fi d’elevar la seguretat d’aquestes instal·lacions.

Per a millorar la mobilitat, plantegen, entre altres mesures, la configuració de nous serveis de transport sota demanda basats en un ús adequat de les tecnologies de la informació; o en l’àmbit dels residus, noves estratègies i models de simbiosi industrial per a aprofitar els subproductes i reduir la generació de deixalles.

L’activació de projectes globals d’analítica de dades per a comprendre com consumeixen energia elèctrica les empreses situades als parcs empresarials i identificar les causes més probables de fallades en la xarxa elèctrica és una altra de les solucions que s’aporten per a optimitzar la gestió dels subministraments.

Així mateix, els especialistes també aposten per desplegar sistemes de captura i interpretació de dades en les àrees industrials que permeten geolocalitzar infraestructures i conéixer el seu estat de conservació per a prioritzar així els esforços en manteniment.

Finalment, es proposa l’establiment de mecanismes per a facilitar l’accés de les empreses a noves tecnologies, tals com visió artificial, aprenentatge automàtic o robòtica, així com l’accés de les empreses a informació economicofinancera que facilite l’avaluació dels retorns de la inversió en noves tecnologies.

L’informe constata, en resum, la necessitat d’obtindre informació més precisa de cadascun d’aquests eixos estratègics mitjançant el desplegament de sistemes de sensorització i anàlisis de dades, així com l’obligació d’avançar en la coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels parcs industrials.

Projecte pilot a Almussafes

Els nou diàlegs tecnològics impulsats per l’Agència es van desenvolupar entre el 2 i el 6 d’octubre del passat any en les localitats d’Alacant, Almussafes, Castelló i València i van comptar amb la participació de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana.

Aquesta iniciativa s’ha completat amb el desenvolupament d’una prova de concepte, a l’efecte de demostració, d’una plataforma de IoT (Internet de les Coses) al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes. L’objectiu és que els polígons que aposten per desenvolupar i implementar algunes de les solucions tecnològiques proposades en aquest pla puguen concórrer amb un projecte en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI, que s’obrirà amb caràcter imminent.
0

P

Profundizar en el coneixement de l’estat nutricional del pacient, introduir millores en les característiques organolèptiques dels menús i desenvolupar sistemes d’informació que faciliten la traçabilitat en la seua preparació i distribució són alguns dels reptes als quals pretén donar resposta el nou comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que ha arrancat aquest dijous afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta primera reunió s’han seleccionat i prioritzat els principals desafiaments associats al disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat, amb la finalitat d’identificar solucions innovadores que puguen incorporar-se, posteriorment, a la sanitat valenciana i les empreses proveïdores d’aquests serveis.

El grup de treball que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella també ha considerat necessari optimitzar l’ergonomia i el disseny del parament, millorar el tractament dels residus alimentaris i plàstics, així com explorar noves tècniques culinàries i equipaments.

Corella, premi Jaume I a la Investigació Mèdica en 2018, ha subratllat la importància d’abordar el desenvolupament d’innovacions en aquest camp conjuminant el coneixement de la comunitat científica i tecnològica i l’experiència del teixit productiu.

Al costat de Corella, participen en aquest comité especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip multidisciplinari, que compte, al seu torn, amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per part seua, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu expertise culinari a fi d’aconseguir menús més atractius i saborosos per al pacient; mentre que la visió empresarial la proporcionen María Zarza i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

Participació de la Conselleria de Sanitat

El comité es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat que, d’aquesta manera, participa activament en les dinàmiques de treball.

Amb una estrela Michelín, Sant Román ha suggerit l’exploració de nous sistemes de cocció que permetrien substituir, per exemple, la fritada tradicional per a obtindre plats més saludables. Així mateix, i amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels menús a les característiques de cada pacient, Ana Zaragoza ha advertit que s’estan desenvolupant noves tecnologies que facilitarà l’obtenció de les mesures corporals.

La Conselleria de Sanitat considera rellevant explorar la identificació solucions innovadores que afavorisquen una alimentació satisfactòria i impulsen l’adopció d’hàbits saludables després de l’hospitalització, atés que la dieta ha demostrat ser un element essencial per a l’evolució favorable de moltes malalties.

Després d’identificar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació, el comité d’especialistes es reunirà a la fi de març per a debatre entorn de les innovacions i solucions tecnològiques que permetran millorar la qualitat d’aquest servei.

0