Your address will show here +12 34 56 78

PROJECTES EN COL·LABORACIÓ

  • Text Hover

SALUT

Formació a metges amb simulador de cirurgia robòtica

  • Text Hover

ECONOMIA CIRCULAR

Nous productes a partir de gespa artificial reciclada

  • Text Hover

TECNOLOGIES HABILITADORES

Selecció optimitzada d'embrions gràcies a intel·ligència i visió artificial

    LLISCA PER A VEURE

SALUT

FORMACIÓ A METGES AMB SIMULADOR DE CIRURGIA ROBÒTICA

DESCRIPCIÓ

La cirurgia robòtica ha suposat una revolució en els quiròfans. Gràcies a aquesta nova tecnologia, s'aconsegueixen intervencions més precises, segures i efectives, reduint el postoperatori i, per tant, l'estada del pacient en el centre hospitalari. Un avanç tecnógico que es tradueix també en estalvi per a les arques públiques.
No obstant això, abans de posar-se als comandaments d'un robot, el cirurgià i la cirurgiana necessiten acumular experiència en el maneig d'aquests sistemes. La Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari de València (FIHGUV) i l'Institut Universitari d'Investigació de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació (IRTIC) de la Universitat de València han desenvolupat un simulador robòtic que replica l'entorn de treball, alliberant així el robot per a la pràctica quirúrgica i permetent la formació de més professionals .
  • Text Hover










 PARTICIPANTS

  • MARÍA ÁNGELES LILLO. Catedràtica i investigadora Universitat d’Alacant (UA)

  • GRACIA BURDEOS. Directora general de l'empresa SPB

  • MARTA GARCÍA. Directora de l'Institut Tecnològic de l'Energia (ITE)

  • CRISTÓBAL ZARAGOZA. Cap del servei de Cirurgia Major Ambulatòria de l'Hospital General Universitari de València

  • MARCOS FERNÁNDEZ. Director IRTIC-Universitat de València

  • RAQUEL GÁLVEZ. Gerent Fundació d'Investigació Hospital General de València (FIHGUV)

ECONOMIA CIRCULAR

NUEVOS PRODUCTOS A PARTIR DE CÉSPED ARTIFICIAL RECICLADO

DESCRIPCIÓ

Cada dia es depositen en els abocadors espanyols dos tràilers de gespa artificial que ja ha superat la seua vida útil. La complexa composició d'aquest producte, que integra plàstics de diferent naturalesa, dificulta el seu reciclatge. Així, els tradicionals mètodes mecànics a penes permeten recuperar una xicoteta fracció del total, per això es busquen noves tècniques més eficaces per a aprofitar la resta dels components.
Les empreses alacantines RealTurf Systems i ACTECO s'han aliat amb l'Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) per a desenvolupar un nou sistema de reciclatge mitjançant processos biològics que permetrà la transformació d'aquests residus en matèries primeres per a la fabricació de productes, entre ells, novament la gespa artificial. Un exemple, doncs, paradigmàtic d'economia circular.
  • Text Hover










 PARTICIPANTS

  • MARÍA ÁNGELES LILLO. Catedràtica i investigadora Universitat d’Alacant (UA)

  • GRACIA BURDEOS. Directora general de l'empresa SPB

  • MARTA GARCÍA. Directora de l'Institut Tecnològic de l'Energia (ITE)

  • ANTONIO CANDELA. Gerent de l'empresa RealTurf Systems

  • ÁNGEL MARTÍNEZ. Director de projectes de l'empresa ACTECO

  • JOSÉ ANTONIO COSTA. Director de l'Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS)

TECNOLOGIES HABILITADORES

SELECCIÓ OPTIMITZADA D'EMBRIONS GRÀCIES A INTEL·LIGÈNCIA I VISIÓ ARTIFICIAL

DESCRIPCIÓ

La selecció d'embrions és un punt crític en els tractaments de reproducció assistida. De l'encert en aquesta fase depén en gran manera l'èxit del procés. Les persones especialistes intenten triar aquells amb més opcions d'arribar a terme, però fins ara mancaven d'eines de suport eficaços en la presa de decisions, més enllà de la seua dilata experiència.
La combinació de les noves tècniques de visió artificial i tecnologies com l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial obrin un ampli ventall d'oportunitats en aquesta direcció. L’IVI, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, i l'empresa Geotap Group estan desenvolupant un nou sistema a partir d'imatges de visió artificial per a detectar els embrions que tinguen més possibilitats d'aconseguir una implantació reeixida. Tecnologia al servei de la medicina reproductiva.
  • Text Hover










 PARTICIPANTS

  • MARÍA ÁNGELES LILLO. Catedràtica i investigadora Universitat d’Alacant (UA)

  • GRACIA BURDEOS. Directora general de l'empresa SPB

  • MARTA GARCÍA. Directora de l'Institut Tecnològic de l'Energia (ITE)

  • MARCOS MESEGUER. Supervisor científico de l'IVI

  • JOSÉ ANTONIO CRUZ. CEO de l'empresa Geotap Group

  • VALERY NARANJO. Catedràtica i investigadora I3B-Universitat Politècnica de València (i3B-UPV)

SALUT

DISPOSITIU PRECÍS I MANEJABLE PER AL DIAGNÒSTIC DE L'ULL SEC

DESCRIPCIÓ

Al voltant de cinc milions d'espanyols pateix les molèsties associades ull sec i, no obstant això, molts desconeixen que ho pateixen. Sense un sistema eficaç de diagnòstic, la incidència d'aquesta síndrome, un dels més freqüents en oftamologia, no ha fet més que augmentar en els últims anys, com a conseqüència, entre altres, de l'envelliment de la població i del cada vegada major ús diari de pantalles.
En breu, la comunitat mèdica comptarà amb un sistema ràpid, senzill i precís per a detectar aquesta malaltia. La Unitat Científica d'Innovació Empresarial (UCIE) de l'Institut de Neurociències, ha posat en valor les investigacions prèvies d'aquest centre per a desenvolupar un dispositiu de diagnòstic innovador. En el disseny, miniaturització i construcció del prototip ha participat, de manera decisiva, l'Institut de Biomecànica de València (IBV).
  • Text Hover










 PARTICIPANTS

  • MARIBEL ACIÉN. Metge i investigadora de la Universidad Miguel Hernández

  • MÓNICA ALEGRE. Empresària i presidenta del Clúster de l'Automòbil (AVIA)

  • CRISTINA DEL CAMPO. Directora de l'Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA)

  • SALVADOR MARTÍNEZ. Director de l'Institut de Neurociències (IN UMH-CSIC)

  • JUAN NAVARRO. President de la Societat Oftalmològica de la Comunitat Valenciana

  • JAVIER SÁNCHEZ. Director de l'Institut de Biomecànica de València (IBV)

TECNOLOGIES HABILITADORES

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DISTRIBUCIÓ CAPDAVANTERA

DESCRIPCIÓ

Com pot millorar la tecnologia la cadena de subministrament d'una empresa? És possible predir quina quantitat de productes necessitaran els nostres clients? L'empresa ceràmica Colorker fa dos anys que treballa en aquesta direcció, amb el focus situat a optimitzar els processos i ajudar els seus compradors a disposar de l'estoc just, amb el consegüent estalvi de costos. En el marc d'un projecte d'R+D+i, la companyia castellonenca ha incorporat tecnologies com la intel·ligència artificial i el machine learning a la gestió del magatzem i la logística, per a compassar els temps de la factoria a les necessitats de la cadena de distribució.
Ara funciona amb la precisió d'un rellotge suís gràcies a la labor que estan realitzant l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI) i la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, els dos socis tecnològics que han ajudat a configurar un sistema capaç de predir i proposar comandes i planificar el transport, optimitzant així el funcionament de tota la cadena.
  • Text Hover













 PARTICIPANTS

  • MARIBEL ACIÉN. Metge i investigadora de la Universidad Miguel Hernández

  • MÓNICA ALEGRE. Empresària i presidenta del Clúster del Automòbil (AVIA)

  • CRISTINA DEL CAMPO. Directora de l'Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA)

  • RAMÓN DEBÓN. Gerent d'Operacions de Colorker Group.

  • JUAN ANTONIO HEREDIA. Director de la Càtedra Indústria 4.0 de la Universitat Jaume I

  • LAURA OLCINA. Directora de l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI)

ECONOMIA CIRCULAR

BIOPLÁSTICOS A PARTIR DE RESIDUOS URBANOS

DESCRIPCIÓ

Cada dia es depositen en els abocadors de la Comunitat Valenciana milers de tones de residus rebutjades als nostres pobles i ciutats. Però, i si els nostres desaprofitaments permeteren generar productes de valor afegit com, per exemple, plàstics biodegradables? Aquest és el punt de partida de la col·laboració d'RPB, filial de Simetría Grupo, amb l'Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA) per a l'obtenció d'àcid làctic a través de la fermentació de deixalles. Aquest àcid és clau per a la fabricació de biopolímers a un preu contingut. 
RPB ha posat en marxa aquest treball conjunt en la planta de tractament d'Algímia d'Alfara, el radi d'acció del qual s'estén a les províncies de Castelló i València. Amb això, els residus no acaben en un abocador, sinó que en aquesta segona vida adquireixen valor en convertir-se en matèria primera per a la producció de bioplàsticos. 
  • Text Hover













 PARTICIPANTS

  • MARIBEL ACIÉN. Metge i investigadora de la Universidad Miguel Hernández

  • MÓNICA ALEGRE. Empresària i presidenta del Clúster del Automòbil (AVIA)

  • CRISTINA DEL CAMPO. Directora de l'Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA)

  • AMPARO LÓPEZ. Vicedirectora de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC)

  • ANDRÉS PASCUAL. Responsable d'Innovació de l'Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA)

  • FRANCISCO JOSÉ VEA. Director d'R+D+i de Simetría Grupo

GALERIA D'IMATGES