Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • Aquestes propostes serviran per a avaluar les capacitats del mercat i definir les especificacions funcionals a fi de preparar la contractació
  • La majoria de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 80% són entitats radicades en la Comunitat Valenciana

La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic va obrir el passat 2 de febrer amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció d’una vintena de propostes per a millorar, a través de la I+D+i, el servei de neteja que es presta en els edificis i dependències de la Generalitat.

Empreses i instituts tecnològics han aportat un total de 19 idees per a resoldre aquest repte, batejat com Innova-Neteja, amb el qual es pretén desenvolupar i implementar un sistema innovador que no sols garantisca la qualitat d’aquest servei, sinó també la seua optimització i control.

Aquestes solucions no presents en el mercat han d’assegurar, a més, un major respecte cap a les persones i el medi ambient, així com atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.

A través d’aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Hisenda i la AVI han sondejat la disponibilitat del teixit productiu per a oferir respostes innovadores als reptes identificats per la Central de Compres de la Generalitat. Es tracta, en qualsevol cas, d’un pas previ per a determinar les funcionalitats que han de definir la innovació que es pretén contractar a través de la CPI.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha valorat “de manera positiva” la resposta de les empreses i entitats al procés iniciat des de la Generalitat. “Volíem escoltar què havia de dir-nos el teixit productiu per a, sobre la base d’aqueixes aportacions, dissenyar la millor compra pública, i no podem estar més satisfets amb el resultat”, ha indicat Soler.

Segons el titular d’Hisenda, la contractació pública ja no sols té com a objectiu gastar bé els diners dels contribuents, sinó que ha de reportar també valor afegit “en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”.

En aquest sentit, Soler ha indicat que amb la Compra Pública Innovadora “hem obert la porta a solucions més eficients i de major qualitat, alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”.

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha ressaltat que “l’aposta per la Compra Pública Innovadora és fonamental per a poder introduir la innovació en la manera de contractar de les administracions i també en els processos productius de les empreses”.

Pascual ha indicat que “la capacitat transformadora de la innovació ens aporta millores substancials i solucions que anteriorment no s’havien aplicat i que milloren els serveis, al mateix temps que milloren la capacitat de les empreses i les ocupacions que generen”.

D’acord amb els resultats de la consulta, el 84% de les solucions rebudes procedeixen directament d’empreses, que operen en un ampli ventall de sectors d’activitat.

Estan representats, entre altres, serveis, béns d’equip, robòtica, geolocalització o sistemes informàtics. Per part seua, els instituts tecnològics lideren el 16% de les iniciatives, que ara s’avaluaran per a, a continuació, establir un diàleg amb els operadors.

«La significativa participació del sector privat en aquesta consulta preliminar al mercat avala l’estratègia de l’AVI en matèria de Compra Pública d’Innovació. Creiem en el poder de compra de l’Administració com a via per a elevar el valor afegit de les nostres empreses, fins i tot en sectors que fins ara no es caracteritzaven per la incorporació de coneixement», ha destacat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche.

De fet, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina al voltant del 80% dels projectes presentats, enfront del 20% restant, que ve d’altres comunitats autònomes, com Catalunya o Madrid, i fins i tot d’altres països de la Unió Europea, com Itàlia.
0

Premsa

  • L’Hospital Clínic de València i l’Institut Tecnològic d’Informàtica col·laboren amb aquest institut d’investigació sanitària en l’execució del projecte
  • El test, que analitza els nivells de biomarcadors implicats en la sèpsia bacteriana, és capaç de pronosticar la seua evolució mitjançant Intel·ligència Artificial
L’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) desenvolupa, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia i del xoc sèptic, que constitueix una de les principals causes de mort hospitalària en el món.

L’objectiu és validar la tecnologia per a analitzar els nivells de biomarcadors implicats en aquests processos, i establir així algorismes basats en Intel·ligència Artificial que permeten detectar de manera ràpida aquesta emergència mèdica i predir la seua evolució, amb la finalitat de millorar el maneig clínic dels pacients en les Unitats de Vigilància intensiva.

Per al desenvolupament d’aquest projecte, Incliva compta amb la col·laboració de l’Hospital Clínic Universitari de València i de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), així com en el suport econòmic de la *AVI en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a l’exercici 2020.

La sèpsia o septicèmia es produeix quan la resposta de l’organisme a una infecció és tan virulenta que provoca danys en els seus propis teixits. Es tracta d’una afecció molt greu que pot desembocar en un descens de la pressió sanguínia potencialment mortal, que és el que es coneix com a xoc sèptic.

Precisament per a elevar la supervivència d’aquests pacients crítics, l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva està desenvolupant un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia, mitjançant l’anàlisi dels nivells de les histones, un tipus de proteïna que s’allibera el torrent sanguini en el curs d’un procés inflamatori provocat per una infecció, i que es mesurarà a través de l’espectrometria de masses.

Eina d’ajuda al personal mèdic

Batejat com HistShock, aquest test en fase de valorització és capaç d’identificar ràpidament a les persones hospitalitzades que poden desenvolupar una sèpsia arran d’una infecció i, a més, assenyalar a aquelles que presenten una evolució clínica negativa, ja que els biomarcadors analitzats s’associen amb paràmetres de coagulació de la sang i marcadors de dany orgànic.

No obstant això, la definició i aplicació d’algorismes basats en Intel·ligència Artificial permetrà anar més enllà del diagnòstic primerenc, per a pronosticar l’evolució del pacient crític amb septicèmia, amb el consegüent impacte positiu en la taxa de supervivència i la reducció de costos hospitalaris. I és que, al final de tot aquest procés, es generarà una interfície que posarà en comú les dades clíniques i moleculars, facilitant als facultatius la presa de decisions.

“El que pretenem és identificar de forma molt primerenca als pacients per a incrementar la seua supervivència i, a més, disminuir la seua estada en UCI en millorar la manera d’abordar les teràpies que els es aplicarà. Amb el kit que estem desenvolupant podem tindre el diagnòstic en menys d’una hora”, explica el Dr. José Luis García, investigador d’Incliva i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, de l’Institut d’Investigació Sanitària Carles III.

La tecnologia per a analitzar els nivells d’histones en el plasma sanguini es basa en una patent europea, que ja ha sigut concedida a Incliva, i que ara s’ha estés als Estats Units, el Japó, la Xina, el Canadà i Hong Kong. Així mateix, el projecte ha permés desenvolupar una nova patent basada en la mateixa tecnologia per a mesurar, en aquest cas, la proteïna C activada circulant en les persones ingressades amb septicèmia, i que ja ha sigut presentada en l’Oficina Europea de Patents.

En paral·lel, també s’ha avançat en el desenvolupament d’eines informàtiques basades en Aprenentatge automàtic capaços de, a partir de les dades clíniques de persones ingressades en la Unitat de Vigilància intensiva de l’Hospital Clínic Universitari de València i dels biomarcadors analitzats mitjançant aquests tests, realitzar un diagnòstic primerenc i predir la seua evolució clínica.

Per a l’execució d’aquest treball resulta clau la col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de València, a través del personal facultatiu de l’UCI, que han facilitat tant el reclutament de pacients com la revisió de la base de dades clínics.

Per part seua, el desenvolupament un prototip de programari de diagnòstic i pronòstic basat en tècniques d’Aprenentatge Automàtic recau sobre l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), un altre dels pilars de la iniciativa.

“Es tracta d’un projecte que exemplifica el paper de l’AVI. Resoldre problemes de gran importància per a la societat, com en aquest cas millorar el tractament de pacients amb sèpsies, a través de la col·laboració entre instituts tecnològics, centres de coneixement i en última instància, d’empreses, però generant major valor afegit, major renda per càpita i salaris més elevats”, subratlla el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

El projecte HistShock s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que ha proposat a l’Agència diferents prioritats per a la innovació en aquest camp. En concret, la iniciativa liderada per Incliva contribueix a resoldre dos reptes, el desenvolupament de kits de diagnòstic ràpids i l’ús de la medicina personalitzada.

De la mateixa manera, connecta directament amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

El test compleix, de fet, amb l’objectiu d’impulsar la gestió personalitzada de la salut, prevenció i el diagnòstic, atés que diferencia la sèpsia bacteriana d’altres síndromes, la qual cosa permet optimitzar els tractaments; al mateix temps que satisfà l’obtenció de productes més eficients i orientats al mercat. Finalment, també es vincula al desenvolupament de tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través d’una major interacció entre professionals i usuaris.

Escolta les declaracions del investigador José Luis García 


Escolta el tall de veu del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche

0

Premsa


  • INESCOP adapta una plataforma web dissenyada inicialment per al sector del calçat en col·laboració amb el centre tecnològic del joguet (*AIJU)
  • La nova eina facilita la presa de decisions, redueix costos de producció i obri la porta a la personalització de productes

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament i adaptació d’una eina de programari dirigida al sector del joguet, que permet combinar diferents materials de manera virtual, proporcionant una imatge digital i realista de les mostres i prototips abans d’iniciar el procés de fabricació.

Es tracta d’una tecnologia que redueix els costos i temps de producció i facilita, a més, la personalització del catàleg, en sintonia amb les principals tendències del mercat.

El projecte, batejat com CUSTOY, està impulsat pel Centre Tecnològic del Calçat (Inescop) i en el seu desenvolupament ha participat estretament l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci (Aiju), com a centre de referència d’aquesta indústria.

La iniciativa suposa la transferència al sector del joguet d’una plataforma desenvolupada prèviament per Inescop per a facilitar la combinació de materials en models de calçat, amb l’objectiu d’aconseguir una ràpida selecció i visualització realista dels components a utilitzar en les diferents mostres.

En concret, per a aquesta nova iniciativa s’ha dissenyat un prototip de web on, a partir dels dissenys 3D dels productes jogueters i fent ús d’una llibreria digital de les diverses peces i materials utilitzats, l’usuari pot realitzar, de manera àgil i senzilla, diferents combinacions i obtindre imatges fotorrealistes prèvies a la producció del producte.

Fins ara, el sector mancava d’una opció tecnològica d’aquestes característiques, per la qual cosa la implementació de modificacions en el disseny requeria de setmanes addicionals de treball, així com de la fabricació de prototips físics.

D’aquesta manera, el projecte CUSTOY proporciona al sector del joguet un instrument específic que resulta de gran ajuda en la presa de decisions, ja que disminueix els temps de disseny i facilita l’adaptació a un mercat cada vegada més ràpidament canviant.

Desenvolupament completat

Aquesta eina de programari, que ja es troba plenament operativa, també obri la possibilitat d’accedir a nous models de negoci o canals de venda amb la personalització del producte, permetent a les empreses ampliar la seua quota de mercat. Al seu torn, es converteix en una potent eina d’anàlisi de tendències i de màrqueting per al sector del joguet.

Per a la consecució del projecte, Inescop ha comptat amb l’estreta col·laboració de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci, amb el qual ha coordinat l’establiment d’objectius i el desenvolupament dels treballs. AIJU ha aportat, a més, els models 3D que han servit de base per a dissenyar el configurador, així com els seus coneixements sobre aquesta indústria.

Per part seua, Ines ha contribuït amb la seua àmplia experiència en el desenvolupament d’eines de disseny 3D, que ja apliquen les empreses del calçat, i que ara ha aconseguit adaptar amb èxit a les necessitats d’un altre sector productiu com el jogueter.

CUSTOY s’alinea amb els reptes-solució proposats pel Comité Estratègic Especialitzat en tecnologies habilitadores de l’AVI, que en les seues conclusions proposa el desenvolupament de solucions per a l’optimització de les operacions en les empreses mitjançant la incorporació de les tecnologies de digitalització.

Així mateix, el projecte s’emmarca en l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, i que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, compleix amb l’objectiu de desenvolupar productes personalitzats que incorporen valor afegit sobre la base del disseny i les prestacions diferenciades, responent a necessitats individuals dels clients.
0

Premsa

  • Dismuntel treballa en una solució pionera al costat de l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2-UPV) i el departament d’Enginyeria Electrònica de la UV
  • Permet la integració de grups electrògens de diferents fabricants reduint costos i millorant tant l’eficiència com la qualitat del procés


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), dona suport a la signatura valenciana Dismuntel en el desenvolupament d’una nova solució estandarditzada que permet la integració dels diferents grups electrògens existents en el mercat, elevant així l’eficiència i fiabilitat d’aquests sistemes autònoms de generació d’energia, que són claus per a garantir el subministrament elèctric en situacions d’emergència.

El projecte, en el qual també participen l’Institut d’Automàtica Industrial (ai2) de la Universitat Politècnica de València (UPV), així com especialistes del departament d’Enginyeria Electrònica adscrits a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València, compta amb finançament de l’AVI en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

En l’actualitat, no existeix en el mercat una plataforma orientada a grups electrògens que permeta obtindre els patrons òptims de funcionament. De fet, en general, només es proporciona accés a les plataformes propietàries de cada fabricant, la qual cosa impedeix el desenvolupament d’una solució única per als diferents models de generador.

La integració de la informació des de les fonts en les seues diferents localitzacions resulta decisiva per a elevar l’eficiència i garantir la qualitat dels processos d’electrificació en ubicacions fora de l’abast del subministrament elèctric.

Precisament, el principal valor que aporta aquest desenvolupament radica en l’estandardització d’un model aplicable per part dels diferents actors que gestionen el cicle de vida del generador. Aquest avanç facilita l’accés a la capacitat d’anàlisi i gestió oferida per les plataformes de comunicacions, la qual cosa redunda en múltiples avantatges, entre elles, econòmiques i mediambientals.

D’aquesta manera, no sols s’integra la gestió dels grups electrògens mitjançant l’ús de tecnologies de comunicació en el camp de la internet de les coses, sinó que aquesta solució rebaixa els temps de generació, aporta seguretat al procés i redueix tant l’impacte ambiental com els costos, ja que millora l’aprofitament de l’energia generada.

Es fabricarà en 2022

El projecte avança segons el que es preveu i, després de finalitzar la fase de disseny del concepte en 2020, els tècnics centren ara els seus esforços en el desenvolupament del sistema. A la fi de 2021 està programada la validació dels dispositius electrònics i en 2022 s’iniciarà la fabricació en les instal·lacions d’Algemesí per a la seua comercialització a nivell internacional.

En l’execució dels treballs, Dismuntel col·labora amb l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2) de la Universitat Politècnica de València, que s’ha encarregat d’identificar els protocols de comunicació industrial i migrar les diferents llibreries a l’arquitectura triada per al desenvolupament de la passarel·la. Així mateix, també ha validat el desenvolupament amb diferents emuladors industrials.

D’altra banda, especialistes del departament de departament d’Enginyeria Electrònica adscrits a l´Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València estan proporcionant assessorament tècnic en maquinari, amb la finalitat de definir les característiques tècniques que permeten millorar la gestió de l’energia en temps real per a aconseguir així una major eficiència energètica.

La iniciativa està alineada amb les conclusions plantejades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores de l’AVI i d’acord amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
0

Premsa

  • La Cooperativa Agrícola de Benicarló, Benihort, lidera aquesta iniciativa en col·laboració amb Aimplas i l’IBMCP, centre mixt de la UPV i CSIC
  • S’està desenvolupant un protocol per a optimitzar la gestió d’aquest residu i possibilitar així la seua valorització com a compost

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament de plàstics per a ús agrícola més sostenibles, amb la finalitat de millorar la gestió de residus en el camp i reduir la petjada ambiental del sector primari. El projecte, batejat com a Agro +, contempla la valorització a través del compostatge d’aquesta mena de films plàstics, que s’empren per a recobrir el sòl i elevar el rendiment de les collites a través d’una tècnica coneguda com embuatat o ‘mulching’.

La Cooperativa Agrícola de Benicarló, Benihort, lidera aquesta iniciativa, en la qual també participen l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), un centre de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València.

Les tres entitats han obtingut finançament de l’AVI en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Agro+ ofereix resposta a un dels problemes derivats de l’ús de tècniques com l’embuatat agrícola i una mala praxi del destí dels plàstics emprats al final de la seua vida útil. El reciclatge s’antulla una opció complexa, ja que, en estar en contacte amb el sòl, els films acaben contaminats per residus impropis com a terra, pedres o restes del propi cultiu. Per aquesta raó, molts d’aquests embuatats acaben en l’abocador.

No és un problema menor perquè Espanya posa en el mercat el 14% dels plàstics agrícoles d’Europa. Només els embuatats representen més de 674.000 tones, si bé el volum total és molt superior.

Facilitar la degradació dels films

En aquest escenari, el desenvolupament de films compostables per a ús agrícola, tal com planteja el projecte, ofereix alternatives per als agricultors, que poden donar un segon ús als films retirats mitjançant la generació de compost. D’aquesta manera, es reintroduirien ja com a abonament en el procés de producció agrícola.

Precisament en el marc d’aquesta iniciativa, s’estan desenvolupant i optimitzant films embuatats compostables amb la finalitat de dotar-los de millores en els temps de degradació que garanteixen la qualitat del compost. Un treball tècnic que es validarà sobre el terreny en tres tipus de cultius: la carxofa de Benicarló, un cultiu a l’aire lliure amb denominació d’origen protegida; la tomaca, en una explotació ecològica amb hivernacle; i el cítric.

Però tan important com el desenvolupament industrial és el disseny i implementació d’un nou sistema de gestió del residu que facilite la recuperació del material i la seua transformació en compost En aquest sentit, s’està elaborant un un protocol per a estandarditzar la valorització d’aquesta mena de films, al mateix temps que s’escometen accions de formació en el sector agrícola.

En aquest sentit, Benihort té un rol clau en la iniciativa, ja que valorarà la metodologia, fent ús del compost generat en el procés de valorització de residus de film compostable i, en virtut de la seua experiència, realitzarà una selecció adequada dels cultius. Finalment, juga un paper fonamental en la difusió del protocol i la realització de tallers entre els seus 1.800 socis.

Per part seua, Aimplas coordina tasques relacionades amb el desenvolupament de materials i optimització de films, així com en el degradat i millora del procés de compostabilitat a escala pilot i laboratori. Així mateix, l’Institut Tecnològic del Plàstic també lidera el disseny de la metodologia de valorització de residus compostables.

L’avaluació de la qualitat del compost mitjançant l’estudi de les especials vegetals en el laboratori és la principal missió de l’IBMCP, que participarà també en la selecció dels cultius adequats per a verificar la metodologia.

Agro+ és un projecte alineat amb els reptes i solucions proposades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI, que advoca per fabricar productes més sostenibles i amb criteris d’ecodisseny, amb la finalitat de facilitar la seua valorització al final de la seua vida útil.

Així mateix, s’emmarca en l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent, RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
0

Premsa

  • La meitat procedeix d’empreses, que cooperaran amb altres entitats per a desenvolupar solucions innovadores a grans reptes del sistema productiu
  • Els projectes estratègics representen el 44% i es corresponen amb un centenar d’iniciatives en aquesta convocatòria, dotada amb 46,5 milions

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment del 67% en el nombre de sol·licituds rebudes en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren l’Agència.

En concret, les empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions la Comunitat Valenciana han presentat un total de 828 sol·licituds de suport a la innovació, la qual cosa suposa el major volum rebut des de la creació de l’AVI.

La meitat d’aquestes sol·licituds procedeixen d’empreses que, en tot cas, cooperaran amb altres entitats d’innovació per a executar els treballs, atés que els incentius tenen com a objectiu propiciar la interconnexió de les baules del sistema d’R+D+i, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

S’amplia la base d’empreses

Entre les més de 300 companyies que han remés els seus projectes d’innovació, quasi el doble que fa un any, figuren referents dels principals sectors com, per exemple, l’agroalimentació, la ceràmica, l’automoció o la salut. A més, l’Agència ha aconseguit millorar la seua penetració en aquest col·lectiu, atraient a 181 noves empreses que no havien participat en edicions passades.

El balanç provisional de la convocatòria reflecteix també un increment significatiu de les iniciatives d’alt impacte sobre el sistema productiu, que impliquen la col·laboració activa d’empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació, i que enguany aconsegueixen el centenar, segons les dades preliminars.

De fet, el 44% del total de sol·licituds s’enquadra en el programa de suport als Projectes Estratègics en Cooperació, per a potenciar el desenvolupament conjunt de solucions innovadores a grans reptes d’interés comú. És l’àrea que més creix, un 141% respecte a 2020.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses per a impulsar la consolidació de la cadena de valor també registra un increment superior al 80%. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, suposen una cinquena part de totes les sol·licituds rebudes.

L’auge en la participació empresarial es trasllada també al programa de dinamització de la Compra Pública d’Innovació, que compta amb una línia específica per a incentivar la seua concurrència a aquest tipus de licitacions públiques. En aquest cas, els projectes remesos augmenten en un 60% respecte a l’exercici anterior.

Per part seua, en l’àmbit de la promoció del talent les sol·licituds creixen un 53%, si bé el major increment, del 114%, es constata en la línia de suport a la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes vinculats a l’execució de projectes d’innovació en les empreses.

Les empreses encapçalen les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, destaca especialment el creixement de les empreses, que lideren el 50% de sol·licituds, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Els instituts tecnològics signen, per part seua, el 8% de les propostes.

En aquesta quarta edició dels programes de suport a l’R+D+i que impulsa l’AVI, el pressupost global màxim per a ajudes experimenta un increment del 130% respecte a la convocatòria precedent. Per a aquesta campanya, l’Agència ha disposat de prop de 46,5 milions d’euros, enfront dels 20,2 milions que finalment es van assignar l’any passat.

Aquesta nova dotació econòmica permetrà atendre un major volum de projectes, amplificant així l’impacte dels estímuls que l’AVI dirigeix a les empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics per a contribuir a la transformació del model productiu, en línia amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
0

Premsa
  • El grup d’investigació REDOLí, de la Universitat de València, col·labora en aquesta iniciativa amb els seus homòlegs de Microwave RF Sunsystems de la UPV
  • Desenvoluparan un prototip a gran escala que acurtarà els temps de producció de sílices mesoporoses i elevarà el volum de producte obtingut


    L’ Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’una nova tecnologia per a la producció a gran escala de sílices nanoporoses, un nanomaterial amb múltiples aplicacions en la indústria química, mediambiental i farmacològica.

    Es tracta de compostos molt benvolguts perquè les seues propietats poden ser modificades en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehicles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.

    El grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV) lidera aquest projecte de valorització i transferència al teixit empresarial d’una investigació prèvia, en col·laboració amb els seus homòlegs del grup Microwave RF Subsystems, adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).

    La iniciativa desenvolupada per aquest equip de científics resol les limitacions que impedien fins ara un major ús de les sílices mesoporoses en la indústria química, ja que les actuals tecnologies de síntesis requereixen de diversos dies de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.

    El personal investigador de la Universitat de València plantegen la producció d’aquests nanomaterials mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa permet acurtar a uns pocs minuts els temps d’obtenció, aconseguint un major volum de producte amb característiques més homogènies.

    Procés més sostenible

    Enfront de les fonts de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts d’energia de microones en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.

    L’objectiu final és desenvolupar un prototip a gran escala per a produir el material mesoporós mitjançant microones en majors quantitats que en el laboratori i per a això es compta amb el grup d’investigació de la UPV Microwave RF Subsystem, que centra els seus treballs en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones, aplicats tant a radars, radiocomunicacions i dispositius electrònics. La seua participació serà decisiva per a desenvolupar i optimitzar el nou equip de síntesi.

    Entre moltes altres aplicacions, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’alliberament controlat i l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants.

    Entre les línies de treball d’aquest grup destaquen el desenvolupament de nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com de molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, treballa en el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.

    Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.

    La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de l’R+D+i.
0

Premsa


  • Col·laboren en aquest projecte l’empresa ITC Packaging, Aimplas i el grup d’investigació Nanobiopol de la Universitat d’Alacant
  • Aquesta nova tecnologia aprofita els residus que genera el processament d’alvocat i suposa una alternativa a l’ús d’additius sintètics

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou sistema d’envasament biodegradable que permetrà allargar un 15% la vida dels aliments derivats de l’alvocat. Es tracta d’una nova tecnologia basada en fonts renovables que incorpora etiquetes barrera per a reduir la penetració d’oxigen a l’interior de l’envàs, així com additius antioxidants procedents dels residus d’aquest fruit.

La iniciativa, batejada com Guacapack, està liderada per l’empresa ITC Packaging, que desenvolupa aquest nou producte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i el grup d’investigació Nanobiopol-Universitat d’Alacant (UA).

L’objectiu del projecte és desenvolupar un nou sistema d’envasament biodegradable que mantinga més temps els aliments en bon estat i reduïsca l’ús de conservants sintètics. Per a això, el projecte Guacapack combina les etiquetes amb funció barrera a l’oxigen, que eviten l’oxidació, amb la incorporació d’antioxidants naturals, tot això extret dels residus de la producció del propi alvocat (pell, polpa i llavor, principalment).

L’Agència Valenciana de la Innovació recolza aquest projecte estratègic que aprofita els residus que es generen durant el processament d’aquest fruit per a l’elaboració d’aliments derivats, com el guacamole. D’aquesta manera, es dona una segona vida a uns residus que poden superar el 45% del pes total de cada peça.

Així, les etiquetes multicapa, que actuen com a barrera i eviten l’oxidació de l’aliment, es dissenyaran a partir d’una pel·lícula del midó de la llavor de l’alvocat, prèviament extret i purificat. Així mateix, també s’obtindran components actius amb una alta capacitat antioxidant dels residus de la pell i la polpa, que s’incorporaran al bioplàstic amb el qual es fabricarà l’envàs. Són aquests components els que, en entrar en contacte amb l’aliment, possibilitaran un increment del 15% en el seu període de consum preferent.

Per a desenvolupar amb èxit el projecte, Aimplas aporta el seu coneixement i experiència en la incorporació els additius actius encapsulats al material d’envàs i en el desenvolupament de les etiquetes barrera, el grup d’investigació Nanobiopol de la Universitat d’Alacant duu a terme el desenvolupament de sistemes innovadors i sostenibles d’extracció i purificació dels compostos actius (midó i compostos amb capacitat antioxidant) a partir dels residus de producció de l’alvocat.

Així mateix, el grup de la UA duu a terme el disseny de processos d’encapsulació que protegeixen els components actius prèviament extrets i faciliten la seua incorporació als bioplàstics amb els quals es fabricarà l’envàs, i l’empresa ITC Packaging a través del seu centre d’Innovació i Sostenibilitat, ITC Crea, dissenyarà i desenvoluparà els innovadors envasos funcionals perquè puguen contindre els aliments de manera segura.

Guacapack suposa, en la pràctica, una alternativa a l’ús d’additius sintètics que, a més, proporciona un nou ús d’alt valor afegit als residus agroalimentaris per a obtindre envasos biodegradables i procedents de fonts renovables. Per tant, el projecte concorda amb els reptes i solucions establits pel comité estratègic d’innovació especialitzat en economia circular, que ha posat l’accent principalment en les oportunitats d’R+D+i vinculades al desenvolupament d’envasos més sostenibles.

La iniciativa s’alinea també amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la transformació del model productiu través de l’R+D+i.
0

Premsa


  • El termini per a presentar solucions innovadores al repte identificat per la Central de Compres de Compres finalitzarà el pròxim 2 d’abril i entre els objectius es troba el de noves solucions davant el repte de la COVID
  • El conseller d’Hisenda i la titular d’Innovació obrin un seminari web per a presentar aquesta iniciativa a les empreses especialitzades en innovació

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha obert un procés, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), per a desenvolupar i implementar un sistema innovador que garantisca la qualitat del servei de neteja en els edificis i dependències de la Generalitat, així com la seua optimització i control. Aquest departament, a través de la Central de Compres, demanda solucions innovadores que han d’assegurar un major respecte cap a les persones i el medi ambient, a més d’atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha presentat la iniciativa, batejada com Innova-Neteja, al costat de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, en una jornada tècnica ‘online’ en la qual s’han exposat els detalls d’aquest procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), el primer impulsat des d’Hisenda.

A la presentació han assistit un total de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades a participar en aquesta iniciativa.

Vicent Soler ha incidit en què la Compra Pública Innovadora s’ha configurat com “una alternativa a les vies tradicionals de contractació que permetrà millorar els resultats, solucions i serveis a través dels beneficis de la R+D+i alhora que fomentem la innovació del teixit empresarial valencià”.

De fet, Soler ha apostat per una escolta i una relació activa amb les empreses “perquè no sols hem d’oferir garanties i transparència en els processos, sinó també ser capaços d’impulsar una gestió moderna, àgil i eficient que ens permeta rendir comptes dels resultats davant la ciutadania i no sols en termes econòmics”.

“L’Administració pública ha d’assumir un paper de lideratge respecte a la innovació a través de la millora dels serveis públics. Hem d’entendre la Compra Pública Innovadora com l’aplicació d’idees i pràctiques noves amb l’objectiu de generar valor social”.

És a dir, tal com s’ha apuntat des de la Conselleria d’Hisenda, “el que busquem és aconseguir unes polítiques públiques que satisfacen millor les necessitats socials i uns serveis públics de major qualitat a més d’eficaces i eficients”.

En aquest sentit, des d’Hisenda es reitera que la Compra Pública Innovadora és un potent instrument de foment de la innovació empresarial. “La contractació pública ja no sols té l’objectiu de gastar bé els diners dels contribuents, sinó que volem que reporte també valor afegit en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”

“Amb la Compra Pública Innovadora obrim la porta a solucions més eficients i de major qualitat alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”. “No volem només que els acords marc ens permeten garantir polítiques d’estalvi, sinó també identificar problemes i solucions en un entorn d’innovació oberta”, ha sentenciat el conseller Soler.

Avantatges per a les empreses

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha insistit que la CPI “ha de ser la palanca de canvi per a dinamitzar la R+D+i en el sector privat, que continua sent una de les nostres assignatures pendents”.

A més, ha explicat que la CPI “redueix el risc associat a la innovació, millora la competitivitat i orienta la seua activitat cap a sectors emergents amb un elevat valor afegit”. Carolina Pascual ha ressaltat la important labor de l’AVI en aquest sentit, ja que “des del passat exercici està proporcionant assessorament tècnic a diversos departaments de la Generalitat amb la finalitat d’activar aquest tipus de procediments, que presenten una gran complexitat tècnica i jurídica”.

Al llarg de 2020, segons ha explicat la consellera, hi ha hagut “contactes amb conselleries i entitats del sector públic, que han mostrat el seu interés a licitar contractes de CPI i, a més d’aquesta compra de hui, amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, l’AVI ha llançat aquesta fórmula en col·laboració amb la Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública”.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, ha recordat que l’AVI també compta amb un programa específic per a incentivar la Compra Pública Innovadora en l’administració local i entre les empreses, que experimentarà un important impuls en 2021.

“En els tres últims exercicis hem destinat a aquest efecte un total de 3,4 milions d’euros, que s’han possibilitat, entre altres accions, que entitats locals de la Comunitat duen a terme una desena de Consultes Preliminars al Mercat (CPM). No obstant això, només enguany comptarem amb 4,3 milions, la qual cosa suposa pràcticament triplicar el pressupost i elevar, en última instància, l’impacte de les nostres polítiques”, ha indicat.

Consulta preliminar al mercat

Aquesta primera fase del procés suposa el llançament, amb el suport de l’Agència, d’una consulta preliminar al mercat que permetrà sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la neteja, així com analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes. El termini per a la seua remissió romandrà obert fins al pròxim 2 d’abril, segons ha explicat l’equip de la Central de Compres de la Generalitat.

En l’actualitat, el servei de neteja dels edificis, locals i dependències de l’Administració autonòmica i el seu sector públic instrumental es regula a través d’un acord marc licitat per la Central de Compres, del qual s’exclouen els hospitals, centres sanitaris i educatius i altres entitats amb necessitats especials.

Segons el càlcul que estima cada entitat adherida a aquest contracte centralitzat, el servei de neteja es presta per hores i es controla a través d’una eina informàtica. No obstant això, no s’ha automatitzat el control de qualitat, d’acord amb els requisits establits en els plecs de l’acord marc.

És per això que les solucions innovadores que demanda Hisenda en aquesta consulta han d’anar dirigides a garantir la prestació d’un servei de neteja de qualitat, establint, a més, eines de control que permeten avaluar de manera objectiva i automatitzada el compliment d’aquests preceptes.

El nou sistema també haurà d’atendre les necessitats especials de desinfecció d’espais i superfícies davant el SARS-CoV-2 i analitzarà tant els productes com les tècniques de neteja seleccionades amb la finalitat que es garantisca el respecte al medi ambient i a la salut de les persones que presten aquest servei.

En concret, des de la Central de Compres es proposa la creació d’una plataforma que permeta la millora de la gestió i el control de la neteja programada, l’actualització contínua de necessitats, la vigilància sobre els costos i l’obtenció d’indicadors objectius.

Per a complir amb aquests requisits serà necessari un nou desenvolupament capaç d’integrar diferents sistemes d’informació, alimentats per elements tècnics o tecnològics com, per exemple, sensors. Així mateix, també s’estudiarà la configuració d’un prototip per a provar aquest sistema en funcionament en un entorn real.
0

Premsa

  • L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), executa aquesta iniciativa d’R+D+I en col·laboració amb les alacantines ACTECO i REALTURF
  • El projecte estratègic suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben en l’abocador

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament d’un nou sistema de reciclatge de la gespa artificial mitjançant processos biològics, que permetrà la transformació d’aquests residus en matèries primeres per a la fabricació d’altres productes. La iniciativa, batejada com RECITURF, suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben després de deteriorar-se en l’abocador.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), i les firmes alacantines ACTECO i REALTURF col·laboren en el desenvolupament d’aquest projecte, que ha rebut el suport econòmic de l’AVI en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, per un import total que supera els 460.000 euros.

RECITURF explora solucions innovadores per a resoldre el principal desafiament ambiental associat a l’ús de la gespa artificial, que és el reciclatge d’aquesta al final de la seua vida útil. Un període que oscil·la entre els cinc i els deu anys des que s’instal·la.

En l’actualitat, la major part de la gespa artificial retirada es deposita en l’abocador, a causa de les dificultats per al reciclatge que se’n deriven de la complexa composició. Es tracta d’un producte que incorpora materials plàstics de naturalesa diferent, que es fonen a temperatures diferents i tenen, a més, viscositats diverses. Aquesta disparitat de característiques dificulta les possibilitats d’un tractament posterior, de manera que, en la pràctica, únicament es recupera el cautxú, que es reutilitza com a farciment per a aquesta mena d’instal·lacions.

A través d’aquest projecte estratègic no només es pretén elevar la taxa de reciclatge, sinó que s’obtenen també materials de més qualitat, de manera que la valorització d’aquests siga també sostenible econòmicament.

Amb aquesta finalitat s’estan desenvolupant nous processos per al tractament d’aquests residus que inclouen, entre altres, la degradació mitjançant microorganismes i/o enzims, així com tècniques de reciclatge químic per a separar els materials diferents i facilitar així un reciclatge mecànic posterior. L’objectiu és valorar els tres polímers plàstics (polipropilé, PET i poliuretà) que componen aquest producte.

AIMPLAS, centre tecnològic especialitzat en el sector del plàstic, treballa en aquest projecte d’R+D+I, junt amb dues firmes alacantines. Es tracta d’ACTECO, que gestiona dues plantes de residus a la Comunitat Valenciana i compta amb instal·lacions específiques per al reciclatge de plàstics, i REALTURF, fabricador de gespa artificial, que es caracteritza per incorporar tècniques d’ecodisseny i elements reciclats en els seus articles per a minimitzar així la petjada ambiental.

La iniciativa, que es troba en el segon i últim any d’execució, conclourà amb el desenvolupament d’un demostrador que donarà compte de les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia, amb què es pot fabricar gespa artificial a partir de materials reciclats. De la mateixa manera, també es realitzarà una avaluació econòmica del procés al complet amb la finalitat d’involucrar tota la cadena de valor en aquest nou paradigma.

RECITURF constitueix, de fet, una oportunitat per a potenciar la implantació dels principis de l’economia circular en el sector, en línia amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI, que aposta per la fabricació de béns més sostenibles. El projecte s’alinea també amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la transformació del model productiu.
0