Your address will show here +12 34 56 78
Premsa


  • El president destaca que la Comunitat ha aconseguit situar a la innovació com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social gràcies a instruments com l’AVI
  • Subratlla el treball realitzat per Andrés García Reche, que renova en el càrrec com a vicepresident executiu de l’AVI per als pròxims quatre anys
  • La convocatòria anual d’ajudes de 2021 permetrà recolzar 276 solucions innovadores a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics
  • Carolina Pascual destaca que la Comunitat és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de 2014, segons dades de la Comissió Europea, i ha ascendit 29 posicions respecte a 2019

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt concedir una dotació global de 57,4 milions d’euros a projectes d’innovació pertanyents a la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de 2021. Puig ha subratllat que tant aquest potent esforç inversor com la labor realitzada per l’AVI des de la seua posada en marxa reflecteixen que s’ha aconseguit situar a la innovació “com una prioritat” de l’agenda política i assentar-la com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social.

Així s’ha posat de manifest en la reunió que ha mantingut el president amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i amb el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, que ha sigut renovat per al càrrec per als pròxims quatre anys i la labor de lideratge dels quals ha destacat el president.

Com ha explicat Puig al final de la trobada, els 57,4 milions d’euros que l’AVI ha resolt concedir permetran recolzar un total de 276 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria ajudes en concurrència competitiva. Amb ells, s’incentivarà el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Puig ha subratllat que el consens que ha acompanyat a la creació de l’AVI ha de continuar en un futur, perquè, tal com ha indicat, “la innovació no sap de legislatures”. Tal com ha indicat, l’AVI ha aconseguit consolidar-se en un espai en el qual eren fonamentals les sinergies entre els diferents agents del sistema d’innovació i s’ha mostrat convençut que serà el “nervi” que “canalitze totes les oportunitats” que se li obrin a la Comunitat.

“No podem fallar; cal accelerar processos en marxa i aprendre de les lliçons de la terrible pandèmia”, atés que “si hi ha una indefugible, aqueixa és l’aposta per la ciència i la innovació”, ha dit.

Millora del rendiment en innovació

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat que la Comunitat Valenciana és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que es va realitzar en 2019.

En aquest sentit, Pascual ha recordat que precisament fa dos anys va crear a Alacant la conselleria que dirigeix, “que compta amb la sort de tindre sota la seua coordinació les àrees de ciència i d’innovació i de comptar amb un instrument com l’AVI per a fer arribar la innovació a les empreses, connectant el sistema investigador, principalment de les universitats, amb el teixit empresarial”.

El vicepresident executiu, Andrés García Reche, ha subratllat que el principal desafiament de l’AVI era connectar l’esfera científica i l’empresarial, una labor que ja ha començat a donar els seus fruits. “En aquesta última convocatòria d’ajudes 200 noves empreses, moltes d’elles líders en els seus respectius sectors, col·laboraran amb universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics”, ha dit.

Increment de les ajudes

L’import total de les ajudes que s’han concedit en aquesta convocatòria representa un 280% més que el passat exercici, com a resultat dels esforços de la institució per elevar el pressupost màxim després que el nombre de sol·licituds rebudes augmentara un 55%. Aquesta major dotació de fons es reflecteix també en el nombre d’expedients recolzats, un total de 452, enfront dels 172 de 2020.

Precisament la línia de suport als projectes estratègics en cooperació és la que experimenta un major increment, tant en nombre d’expedients com en volum de les ajudes. Així, els fons concedits en 2021 creixen un 478% respecte a l’any anterior, mentre que els 52 projectes recolzats depassen en un 33% als de la convocatòria precedent.

L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’I+D+i d’alt impacte productiu que acrediten una inversió superior als 500.000 euros i en les quals col·laboren de manera efectiva els agents del Sistema Valencià d’Innovació.

Projectes que rebran ajudes

L’aportació de l’Agència contribuirà al desenvolupament, entre altres projectes, d’un nou tractament fitosanitari per a combatre el ‘cotonet’; una nova generació de bateries per al vehicle elèctric, més lleugeres, sostenibles i amb major autonomia o processos innovadors per al reciclatge i la reutilització d’envasos.

El disseny de nous instruments per al diagnòstic del càncer i l’erradicació de les infeccions hospitalàries; l’aplicació de sistemes de monitoratge per al manteniment predictiu de les carreteres o el desenvolupament de plataformes tecnològiques basades en 5G que optimitzaran la logística entre empreses d’un mateix parc industrials són altres exemples de les innovacions que s’abordaran en el marc d’aquesta convocatòria.

També es beneficiaran del programa d’impuls de la cadena de valor empresarial un total de 87 entitats, que col·laboraran en el desenvolupament d’innovacions en productes i processos amb impacte en tota la cadena de valor.

Igualment, es possibilitarà el desenvolupament de nous sistemes de monitoratge portàtils per a controlar en temps real la salut dels majors; l’aprofitament de residus agrícoles i industrials com la palla de l’arròs o la salmorra o fermes per a carreteres més resilients davant els efectes del canvi climàtic.

L’aposta per mitjans de transport d’avantguarda com el ‘hyperloop’; l’avanç en l’automatització i robotització d’entorns industrials o l’obtenció de productes d’alt valor afegit a partir de residus, com els llots de depuradora, donen compte de les iniciatives que comptaran amb suport de l’AVI durant els tres anys en què poden executar-se aquests projectes.

La Compra Pública d’Innovació, una altra de les pedres angulars que guien l’acció de l’AVI, també es reforça en aquesta edició, en la qual 21 entitats locals sol·licitaran al sector privat solucions innovadores per a satisfer una necessitat no coberta o a millorar la prestació d’un servei públics. Per part seua, els incentius a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions es multipliquen per dues.

Així mateix, un total de 25 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es finançaran amb les ajudes concedides en el programa de valorització, per valor de 6,2 milions.

També creix significativament el programa de promoció de talent, en el qual se subvencionaran 86 expedients per un import superior als 6 milions d’euros, un 138% més que en 2020. Aquests fons permetran la incorporació al teixit productiu de 35 persones investigadores i titulades de Formació Professional, al mateix temps que finançaran una xarxa de 33 agents d’innovació i possibilitaran la formació de 18 persones doctorandes en empreses de la Comunitat.
0

Premsa


  • El conveni preveu accions per a consolidar la plataforma ‘encircular.es’ com a via d’implementació de l’ecodisseny en el teixit productiu
  • Es millorarà l’eina d’autodiagnòstic per a afavorir l’ús del disseny com a via per a elevar la competitivitat de les empreses

El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar accions que permeten reforçar el disseny com un dels eixos estratègics de la innovació en el teixit productiu, contribuint a incrementar la competitivitat de les empreses i a accelerar la transició de l’economia lineal a la circular.

L’acord, que contempla una aportació de 150.000 euros, pretén afavorir la integració del disseny en les empreses perquè aconseguisquen els seus objectius d’una forma més eficient, i en última instància, milloren la seua productivitat i competitivitat en el mercat global.

Així mateix, contempla l’execució d’accions encaminades a implementar un model empresarial responsable que genere impacte econòmic, social i mediambiental positiu a través del disseny, d’acord amb l’estratègia de creixement sostenible que promou la Unió Europea.

Entre les actuacions a finançar destaca la incorporació de millores i noves funcionalitats en el kit d’autodiagnòstic D-Tool, desenvolupat per l’ADCV, que avalua de manera gratuïta la gestió empresarial del disseny, al mateix temps que proposa pautes per a elevar la productivitat.

En aquesta nova versió, batejada com a D-Tool Box, es presentaran per separat les diferents eines d’avaluació, de manera que resulten més accessibles i efectives a les empreses, que podran obtindre resultats d’una forma més ràpida i gràfica en funció de les seues necessitats.

L’aplicació incorporarà, a més, un nou instrument, que es desenvoluparà en col·laboració amb el departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València (UV), per a proporcionar una orientació del disseny de les empreses mitjançant un procés d’avaluació i mesurament, que es completarà amb la identificació d’aspectes clau i la proposta de millores.

D’aquesta manera, es pretén guiar a les empreses de tots els sectors d’activitat en la gestió del disseny perquè puguen prendre decisions respecte a productes innovadors que augmenten la seua productivitat i competitivitat.

D’altra banda, l’aportació de l’AVI permetrà consolidar la plataforma encircular.es com a font de recursos perquè el teixit productiu afronte amb garanties la transició cap a una economia circular, tenint en compte que fins al 80% de l’impacte ambiental d’un producte es determina en la seua fase de disseny, segons estableix la Unió Europea en l’European Green Deal.

Amb la finalitat d’impulsar l’adopció de criteris d’ecodisseny, l’ADCV es compromet també a detectar i difondre nous casos d’èxit empresarials, com a via per a transmetre models de negoci i bones pràctiques circulars i innovadores en la producció industrial.

Aquesta labor es completarà amb la divulgació de contingut expert que ajude a transmetre coneixement i estenga la capacitat de generar sinergies, a través de trobades sectorials en els quals es presentarà la plataforma, aportant contingut de qualitat i adaptat a les potencialitats de cada cas.

Finalment, s’examinaran iniciatives en l’àmbit de l’Economia Circular que contribuïsquen a identificar necessitats que permeten orientar les polítiques d’innovació empresarial basades en la sostenibilitat.

Aquesta iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, reforça les polítiques públiques de suport al disseny impulsades per la Generalitat, a uns mesos que València albergue en 2022 la capitalitat mundial, després de la seua designació pel World Design Fòrum.
0

Premsa

  • L’acord, dotat amb 500.000 euros, permetrà adaptar per a altres tipus d’intervencions el robot assistent dissenyat per a les cirurgies d’úter
  • El personal sanitari col·labora en aquest programa amb grups d’investigació universitaris i instituts tecnològics de la comunitat

El Consell ha aprovat la renovació del conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació d’Investigació de l’Hospital General Universitari de València (FIHGUV) per al desenvolupament d’innovacions en l’àmbit de la cirurgia robòtica, en col·laboració amb centres tecnològics i grups d’investigació de la Comunitat Valenciana.

L’acord, dotat amb 500.000 euros, permetrà avançar en la millora ergonòmica de l’equipament i instrumental quirúrgic, l’optimització dels processos de cirurgia robòtica mitjançant eines basades en l’ús de biomaterials, així com en el desenvolupament de nous sistemes de preparació d’intervencions mitjançant tècniques de simulació i realitat mixta.

De la mateixa manera, es dissenyaran nous sistemes d’assistència en l’acte quirúrgic, que amplien el ventall d’innovacions obtingudes en anteriors exercicis.

El conveni ha possibilitat la col·laboració de quatre serveis quirúrgics -Cirurgia General i Digestiva, Ginecologia, Cirurgia Toràcica i Urologia- amb grups d’investigació universitaris, així com amb instituts tecnològics a fi de desenvolupar innovacions en el camp de la cirurgia robotitzada.

Aquesta iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, no sols resol els reptes i necessitats d’innovació detectats pels professionals sanitaris, sinó que obri noves oportunitats d’alt valor afegit per al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Nous desenvolupaments a executar

Entre les actuacions previstes aquest exercici, es contempla l’adaptació per a una altra mena d’intervencions i proves diagnòstiques del robot assistent inicialment dissenyat per a operacions d’úter, així com el desenvolupament de nous sistemes de formació i preparació d’intervencions de cirurgia robòtica mitjançant tècniques de simulació i realitat mixta, on es combina la realitat virtual i l’augmentada.

D’altra banda, l’equip multidisciplinari abordarà el desenvolupament d’un catèter biodegradable amb propietats antimicrobianes i marcat fluorescent per a facilitar així la seua detecció, al mateix temps que explorarà l’ús de materials mesoporosos per a l’absorció més eficient de fluids contaminants.

En aquesta mateixa línia de treball, també es treballarà en el desenvolupament productes antibacterians encapsulats en nanopartícules per a la seua aplicació en esprai, amb l’objectiu de previndre i tractar infeccions abans, durant i després de les operacions quirúrgiques.

El Grup d’Innovació i Investigació en Cirurgia Robòtica de la Comunitat Valenciana, en el qual s’integren els quatre serveis quirúrgics que participen en aquest conveni, va rebre a l’octubre de 2020 el premi a l’excel·lència en la categoria d’Innovació i Investigació que atorga la Unió Professional de València per l’impuls a la I+D+i en l’àmbit de la cirurgia robotitzada en la sanitat pública valenciana.
0

Premsa

  • El conveni entre l’AVI i la Xarxa d’Instituts Tecnològics inclou un pla de formació per als empleats dels 11 centres i els seus socis
  • L’acord contribuirà al disseny legal d’un vehicle d’inversió de Redit per a donar suport a la creació de ‘spin off’

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) per a impulsar l’actualització de competències i coneixements del personal dels 11 centres en les noves tecnologies habilitadores per a la ‘nova economia’ que inclou, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres matèries com la biotecnologia o el desenvolupament i aplicació de nous materials.

A través d’aquest acord, que compta amb una aportació de 150.000 euros, l’AVI donarà suport a un pla de formació transversal que permetrà ampliar la formació dels professionals dels instituts tecnològics entorn dels nous reptes i tecnologies que, de manera horitzontal, impacten en el conjunt de sectors i àmbits de coneixement en els quals operen.

Addicionalment, s’oferiran cursos sobre les últimes tendències en habilitats professionals, prospectiva, programes de finançament, gestió de projectes, explotació de resultats, desenvolupament de negoci o comunicació, que complementaran les activitats associades a les tecnologies pròpies de l’economia del coneixement.

Aquesta formació en tecnologies habilitadores s’obrirà, a més, a les empreses, amb la finalitat que adquirisquen coneixements bàsics sobre aquestes disciplines, que els capaciten per a analitzar els avantatges d’una possible implantació en els seus respectius negocis.

L’aportació de l’AVI recollida en l’acord contribuirà també al desenvolupament del marc legal necessari per a la generació d’un vehicle d’inversió que valide els actius tecnològics dels instituts tecnològics mitjançant la constitució de ‘spin off’.

L’objectiu és completar el disseny legal d’aquesta iniciativa en 2021 perquè els instituts tecnològics comencen a treballar en la selecció d’aquells desenvolupaments tecnològics susceptibles de rebre capital llavor per a la creació d’una empresa.

El conveni, que manté les línies bàsiques del subscrit el passat exercici, finançarà, a més, el desenvolupament de nous informes sobre l’impuls de la indústria i de la innovació de la Comunitat Valenciana, en el marc del ‘Think tank’ que promou Redit.

D’aquesta manera, al llarg de l’any es desenvoluparà un nou estudi sobre els factors i característiques empresarials que influeixen en el procés de cooperació amb els instituts tecnològics, al mateix temps que s’actualitzarà i aprofundirà en les anàlisis sobre la posició de la Comunitat Valenciana en matèria d’I+D+i. Sobre aquest tema, s’analitzarà l’evolució que ha registrat la regió en relació amb Europa i es plantejaran possibles propostes per a dinamitzar el sistema valencià d’innovació.
0

Premsa

  • Ascendeix 29 llocs en la classificació europea de regions innovadores respecte al Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional de 2019
  • La Comunitat se situa com a regió innovadora “moderada +”, a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen el ranquin nacional

La Comunitat Valenciana és la regió espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que data de 2019.

En la posició 128 d’aquest ranquin europeu, la Comunitat Valenciana també ha millorat la seua situació respecte a la resta d’autonomies espanyoles, d’acord amb els resultats d’aquest estudi tècnic. D’aquesta manera, en tot just dos anys, el nivell d’innovació de la Comunitat ha pujat un esglaó, de moderat a “moderat +”, i se situa a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen la classificació nacional, totes dues en la categoria de regions “fortes -“.

Si bé l’informe apunta que en els últims set anys totes autonomies han millorat el seu rendiment en relació a la mitjana de la UE, la Comissió Europea destaca expressament la fortalesa de la progressió de la Comunitat Valenciana que, amb 18,3%, lidera el creixement nacional per davant de Catalunya, Navarra, Madrid o el País Basc.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els resultats del Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional suposen un recolzament a l’estratègia del Consell, que ha situat la innovació com a eix central de la transformació del model productiu i entre les prioritats de la seua acció de govern.

“Continuarem treballant perquè les polítiques que impulsem des de l’Administració autonòmica tinguen un reflex real en el nostre sistema productiu i ajuden les nostres empreses a desenvolupar i incorporar innovacions que els permeten ser més competitives”, ha valorat Pascual.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), qui recorda al fet que les dades de la Unió Europea se sumen també els de l’Enquesta sobre innovació en les empreses, que ha publicat recentment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que situen a la Comunitat al capdavant en increment de despesa en innovació empresarial en el període 2017-2019.

“El sistema valencià d’innovació està funcionant de forma més eficaç i eficient gràcies a la creixent cooperació entre els diferents agents, i particularment les empreses, com així ho estan corroborant ja aquests informes independents”, ha precisat.

Fortaleses en investigació i disseny

Entre els indicadors on la regió obté millors resultats, sobreïxen especialment els índexs de sol·licitud de marques comercials, que pràcticament dupliquen la mitjana de la Unió Europea; el d’incorporació del disseny, un 50% superior; així com els nivells de competències digitals i d’educació superior.

De la mateixa manera, l’estudi posa en valor el potent sistema investigador de la Comunitat Valenciana, subratllant el volum de publicacions científiques internacionals i aquelles que se situen entre les més citades, al mateix temps que ressalta altres dos indicadors: les sol·licituds de patents internacionals i el suport públic a la I+D, totes dues per damunt de la mitjana nacional.

El Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional compara els resultats en aquest àmbit de 240 regions de la Unió Europa de 22 països membres, a més de Noruega, Sèrbia, Suïssa i el Regne Unit. Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg i Malta s’inclouen a nivell de país no apareixen en aquesta classificació perquè s’inclouen a nivell país.
0

Premsa


  • L’antic edifici de correus d’Elx es convertirà en el primer centre d’aquestes característiques a Espanya
  • La compra pública d’Innovació és una de les estratègies amb més pes en l’Agència Valenciana de la Innovació



La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha afirmat que “la posada en marxa de la Learning Factory a Elx és el primer pas per a transformar la formació en innovació” i ha destacat que serà “el primer centre d’aquest tipus a Espanya”.

Durant la seua intervenció en el Consell de Direcció de l’AVI, Carolina Pascual ha indicat que la posada en marxa del projecte de Learning Factory, suposa “un primer pas cap a una nova estratègia de formació que es basa en la vinculació amb la indústria, i que permetrà satisfer les necessitats presents i futures de les nostres empreses d’una forma pràctica i tangible”.

En aquest sentit, ha destacat “la importància de convertir la Learning Factory d’Elx en un referent en la formació i demostració de les noves tecnologies, amb la finalitat d’afavorir la transferència de competències i innovacions a la indústria de tota la Comunitat Valenciana”.

Per a la posada en marxa del projecte s’ha constituït un grup de treball tècnic en el qual participen especialistes en tecnologies de la producció i empreses especialment sensibles a la formació en tecnologies habilitadores.

En la seua intervenció, Carolina Pascual també ha destacat la importància de la reelecció, el mes d’abril passat, d’Andrés García Reche per a un segon mandat al capdavant de l’AVI, “la qual cosa ens aproxima als tres objectius primigenis de la institució: consens, estabilitat del projecte i funcionament professional.”

Així mateix, la consellera ha ressaltat “el lideratge de l’AVI en la compra pública d’innovació per a la dinamització de la innovació en el sector privat, a fi d’impulsar i orientar la R+D+i privada cap a sectors d’avantguarda i alt valor afegit”.

Finalment, la consellera d’Innovació ha ressaltat “la implicació de l’AVI en l’avaluació de més de 750 expedients que enguany opten a ajudes en concurrència competitiva, i per a les quals s’exigeix la col·laboració entre diferents agents del sistema d’innovació”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat que “l’estratègia de la Generalitat per a situar la innovació en el centre de l’estratègia per a la transformació del model productiu està començant a donar els seus primers fruits”.

En aquest sentit, ha precisat que les empreses de la Comunitat Valenciana són les que més han augmentat la despesa en innovació en el període 2017-2019, amb un increment del 62 per cent, nou vegades més que la Comunitat de Madrid i 23 punts més que Catalunya, segons l’última Enquesta sobre innovació en les empreses que publica l’INE.
0

Premsa

  • El centre mixt de CSIC i UV col·labora amb la Fundació Fisabio i la Universitat Politècnica de València en el desenvolupament d’aquesta tecnologia
  • El projecte permetrà millorar la interpretació de la imatge mèdica i es podrà aplicar en hospitals, centres de salut i xicotetes clíniques

L’Institut de Física Corpuscular (Ific), centre mixt del CSIC i la Universitat de València (UV), desenvolupa, amb finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un prototip per al desplegament i validació de sistemes d’ajuda al radiodiagnòstic basats en models d’Intel·ligència Artificial, que facilitaran la interpretació de troballes i evidències clíniques en imatges radiològiques tant en hospitals públics com en centres de salut i xicotetes clíniques privades.

El projecte, batejat com Dirac, està liderat pel Ific, que col·labora per a la seua execució amb la Fundació Fisabio i l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM), de la Universitat Politècnica de València (UPV). A més, compta amb el suport de l’AVI, en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2020.

Dirac proposa una metodologia basada en minicontroladores que faciliten la implementació de models d’Intel·ligència Artificial (IA), capaces d¡interoperar amb els formats d’imatge mèdica de manera autònoma, segura i eficient. La incorporació d’aquesta tecnologia al sector de la salut no sols millorarà la productivitat i la precisió i interpretació de la imatge mèdica, sinó que reduirà també els costos operacionals.

En l’actualitat, ja s’estan desenvolupant models d’IA per a la detecció automàtica de patologies a partir de radiografies de tòraxs. En concret, i en el marc de la pandèmia, s’han dissenyat i integrat algorismes que detecten l’afecció pulmonar per Covid-19 de manera primerenca, en el marc d’un projecte de l’Institut de Salut Carles III del qual l’Ific ha resultat també beneficiari.

Per a dur a terme aquesta iniciativa, aquest centre de titularitat compartida ha fet ús d’una de les majors col·leccions d’imatges radiològiques etiquetades en el món, que pertany al Banc d’Imatge Mèdica de la Comunitat Valenciana, que gestiona la Fundació Fisabio. Així mateix, per a l’entrenament eficient i validació de models d’aprenentatge profund (Deep learning) i Intel·ligència Artificial es compta amb Àrtemis, la plataforma de computació de l’Ific amb una elevada capacitat de càlcul dedicada al desenvolupament d’aquests models.

Solució per a tot tipus d’usuaris

En la pràctica, la Intel·ligència Artificial, com a disciplina aplicada a la medicina, ofereix múltiples avantatges vinculats a l’augment de la productivitat dels serveis sanitaris o a la reducció dels costos d’operació. No obstant això, l’adopció d’aquestes tecnologies es troba encara amb algunes barreres en el sector sanitari com, per exemple, la interoperabilitat amb els diferents sistemes d’imatge mèdica o el cost d’implantació en clíniques de xicoteta grandària.

Precisament per a superar aquestes dificultats, el projecte Dirac tracta de mostrar noves vies per a l’adopció, implantació i posada en producció de l’IA en el sector de la imatge mèdica de manera transparent i eficient, tant per als processos de diagnòstic i seguiment de pacients per part dels professionals sanitaris, com per als sistemes d’informació dels centres sanitaris.

Està enfocat específicament perquè puga ser utilitzat per xicotetes clíniques que, per costos d’operació, no entren en els recursos proporcionats per grans operadores, però també per a petites empreses integradores de solucions que vulguen personalitzar i monetitzar directament les seues solucions d’IA, o bé organitzacions que vulguen separar o personalitzar algorismes d’IA, amb independència de solucions generalistes.

A més, l’ús de minicontroladores per a aquests desplegaments garanteix un consum d’energia òptim fins i tot en situacions de màxim rendiment, en comparació amb una altra mena de dispositius convencionals.

Dirac connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, el projecte encaixa en l’eix de la Promoció de la salut i sanitat eficient, ja que aspira a promoure una sanitat intel·ligent promovent la millora i el desenvolupament de serveis i processos sanitaris eficients i proporcionant un servei d’ajuda al diagnòstic i interpretació radiològica de baix cost i alt rendiment.

Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores promogut per l’AVI, que aposta per tecnologies de visió artificial més robustes mitjançant el desenvolupament d’algorismes, preferentment, basats en Deep Learning.
0

Premsa


  • Un total de 50 empreses i representants de la comunitat científica i centres tecnològics participen en la jornada de presentació del repte “i-*BOI”
  • El 2 de juliol conclou el termini per a presentar propostes d’innovació en el marc d’aquesta iniciativa, que es desenvolupa en col·laboració amb l’Agència Valenciana de la Innovació

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha anunciat el compromís de *Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per a “detectar, desenvolupar i implementar millores substancials en tecnologies, processos i organització que optimitzen la gestió” de les xarxes de transport en les quals opera a través de la innovació i la transformació digital.

Aquesta aposta es materialitza en el llançament del primer procés de Compra Pública d’Innovació (*CPI), que FGV desenvoluparà en col·laboració amb l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), a la qual el conseller ha agraït tant la seua participació en el projecte, com la labor de foment de la cultura i de les palanques d’innovació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

“La Compra Pública d’Innovació jugarà un paper clau per a aconseguir un teixit i uns sectors productius més sostenibles i digitals, i uns organismes públics més àgils i eficients, que prevalguen l’ús de les noves tecnologies en benefici de tots”, ha subratllat Arcadi España, qui ha incidit en les iniciatives que el departament que dirigeix i la pròpia AVI estan duent a terme per a definir solucions innovadores als reptes en matèria de mobilitat, transport i infraestructures amb l’objectiu que “siguen més segurs, sostenibles i intel·ligents”.

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha realitzat aquestes declaracions en la presentació del projecte i-BOI, al costat del vicepresident segon de l’AVI, Andrés García Reche, i la secretària general d’aquesta mateixa entitat, Olivia Estrella, en una jornada tècnica ‘en línia’ a la qual han assistit 50 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i empreses potencialment interessades a escometre nous desenvolupaments.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, ha recordat que aquesta entitat ja dona suport tècnic a quatre conselleries en el llançament de Consultes Preliminars al Mercat i que, en breu, llançarà les seues pròpies iniciatives de CPI en coordinació amb altres departaments de l’Administració autonòmica.

Així mateix, ha explicat que l’AVI ha reforçat enguany el seu suport al programa d’ajudes a la CPI, focalitzat en entitats locals i empreses, en destinar en un sol exercici 4,3 milions d’euros, un 26% més que la suma dels fons destinats a aquest efecte en els tres últims exercicis.

Repte i-BOI

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) pretén optimitzar l’operativitat dels serveis ferroviaris de Metrovalencia i TRAM d’Alacant mitjançant la substitució de l’actual sistema de comunicació d’incidències als maquinistes, basat en ordres en paper, per un altre que garantisca la recepció, enteniment i disponibilitat d’accés a aquestes informacions i ordres rellevants.

En l’actualitat, els treballs que es realitzen en els voltants de les vies es comuniquen mitjançant paper, un aspecte que genera tant traves i retards en el treball diari d’FGV, com a riscos en el procés de comunicació i control de recepció d’aquestes instruccions.

A través d’aquest procés de Compra Pública d’Innovació, FGV pretén dotar-se d’un Butlletí d’Ordres i Informacions intel·ligent (i-BOI), que garantisca no sols la recepció i disponibilitat dels avisos, sinó també la seua comprensió i compliment efectiu per part dels maquinistes a través de la incorporació de noves tecnologies.

Consulta preliminar al mercat

Aquesta primera fase del procés suposa el llançament, amb el suport de l’Agència, d’una consulta preliminar al mercat que permetrà sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores capaces de donar resposta al repte plantejat per Ferrocarrils, al mateix temps que s’analitza la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes. El termini per a la seua remissió romandrà obert fins al pròxim 2 de juliol.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar, a través d’un sistema innovador, les característiques de l’actual BOI, incorporant funcionalitats que permeten agilitar els actuals processos de gestió de les comunicacions, i elevant, a més, les garanties de seguretat en les xarxes de transport operades per FGV.

D’aquesta manera, la nova solució tecnològica ha d’establir un sistema de generació d’ordres i informacions des del Lloc de Comandament que garantisca l’accés per part del maquinista i deixe constància de la seua recepció i comprensió inequívoca, sense necessitat de traslladar documents en paper durant els relleus.

D’acord amb les especificacions demandades per FGV, aquesta eina incorporarà recordatoris; actualitzacions constants de la informació, amb la finalitat que el conductor de cada comboi dispose de les últimes actualitzacions del servei; així com d’un sistema d’emmagatzematge i reaprofitament de les ordres per a assegurar la traçabilitat de la comunicació i alimentar el llibre d’avaries amb les deficiències identificades.

La solució innovadora podria utilitzar realitat virtual, intel·ligència artificial, processament de llenguatge natural o vídeo intel·ligent, entre altres tecnologies, segons indica Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en la fitxa tècnica de la consulta, disponible en la pàgina web de l’AVI.
0

Premsa

  • L’empresa valenciana Indústries Alegre col·labora amb Eurecat en l’execució d’un demostrador per a validar aquesta tecnologia incipient
  • Permetrà la fabricació de peces més lleugeres, amb menys components per a assemblar i atorgarà més llibertat en el disseny i funcionalitats

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport a l’execució d’un projecte per a la integració d’electrònica en plàstics injectats que optimitzarà els processos productius en la indústria de l’automòbil.

El desenvolupament d’aquesta tecnologia emergent, coneguda com plastrònica, permetrà la fabricació de peces més lleugeres i amb menys components per a assemblar, al mateix temps que atorgarà més llibertat en el disseny i funcionalitats.

La iniciativa, impulsada per Indústries Alegre en col·laboració amb Eurecat, té com a objectiu final el desenvolupament d’un prototip amb el qual demostrar tant la viabilitat tècnica com les múltiples aplicacions de l’electrònica flexible en el sector de l’automoció.

També coneguda com In Mold electronics (electrònica en motle, en anglés), aquesta tecnologia ofereix múltiples avantatges perquè simplifica al màxim els processos productius en incorporar, en un únic pas de fabricació, l’electrònica embeguda en plàstic.

En la pràctica, totes les peces amb electrònica mecànica com, per exemple, els accionaments de les llums o les consoles dels vehicles, són susceptibles de produir-se a través de la plastrònica.

Aplicacions en el sector aeronàutic i l’electrònica de consum

No obstant això, els usos potencials d’aquest avanç tecnològic transcendeixen amb escreix l’automoció i s’estenen a altres sectors com l’aeronàutic i aeroespacial, l’electrònica de consum o els electrodomèstics de la línia blanca, que són aquells que es vinculen a la cuina i la neteja de la llar.

Finalitzada la primera anualitat del projecte, l’equip tècnic està treballant en el demostrador final, que s’ha dividit en dues fases de disseny. La primera permetrà certificar les funcionalitats de l’electrònica impresa embeguda en el plàstic injectat, mentre que la segona corroborarà la seua integració en el disseny de la peça final.

Per a dur a terme aquesta iniciativa, amb el propòsit d’impulsar la innovació tecnològica en els seus processos productius, Indústries Alegre col·labora amb Eurecat, un centre amb una àmplia experiència en el desenvolupament de l’electrònica en motle, que està aportant el coneixement acumulat en aquest camp per a l’execució del prototip.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible, que ha proposat a l’Agència diferents prioritats d’Innovació en aquest camp. En concret, la iniciativa liderada per Indústries Alegre aporta “solucions innovadores per al desenvolupament d’interiors personalitzats”.

De la mateixa manera, entronca directament amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Així, el projecte de plastrònica, s’enquadra en l’eix dedicat als processos de fabricació avançada, i contribueix a “posicionar a la indústria d’automoció i transport valenciana davant els centres de decisió multinacionals com un sector sinèrgic, eficient i amb òptims nivells de qualitat”, un dels objectius principals.
0

Premsa


  • Dos terços de la Cambra autonòmica i quatre grups parlamentaris recolzen aquesta candidatura, proposta pel president de la Generalitat
  • El mandat de García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència es renova per quatre anys més i expirarà en 2025
El ple de les Corts ha aprovat la reelecció d’Andrés García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que disposarà així d’un segon mandat de quatre anys al capdavant d’aquesta entitat de dret públic, presidida pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i adscrita a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

En la votació, la candidatura de García Reche ha recaptat el suport de quatre grups parlamentaris -PSPV, Compromís, Podemos i Ciutadans- i ha sumat dos terços dels diputats de la Cambra autonòmica, per la qual cosa, d’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, es considera atorgada la conformitat a la seua designació. En els pròxims dies, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicarà el nomenament formal, a càrrec del cap del Consell.

Després del ple, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, vicepresidenta de l’AVI, ha destacat “la labor de l’agència per a la transformació del model econòmic i per a la transferència de coneixement i la transformació digital de les empreses”.

En aquest sentit, ha recordat que “la UE ha posat la innovació en el centre de totes les seues prioritats per al període 2021-2027 i és un avantatge que hem d’aprofitar i hem de fer-ho de manera coordinada, connectant l’ecosistema innovador, científic, empresarial i públic per a poder estar a l’altura d’aquest moment”.

“L’AVI té un paper crucial en aquest repte”, ha dit Pascual, qui afirmat que “la reelecció d’Andrés García Reche al capdavant de l’Agència és una mostra del consens que ha sabut generar amb el seu treball”.

El vicepresident executiu ha agraït la confiança depositada per una àmplia majoria de les Corts i s’ha compromés a continuar treballant per a impulsar el desenvolupament de solucions innovadores que contribuïsquen a millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat Valenciana a través de la incorporació del coneixement generat pel nostre sistema d’innovació.

“L’Agència afronta una etapa decisiva en els pròxims anys, amb reptes gran importància que van des de la consolidació dels nostres programes d’ajudes a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’Administració”, ha afirmat García Reche, que ha insistit en la necessitat que el sistema productiu accelere la incorporació d’innovació i tecnologia per a guanyar posicions en el mercat global i incrementar la seua productivitat.

“Aquesta aposta renovada per la innovació ajudarà les nostres empreses a créixer en grandària, contribuirà a lluitar contra l’atur estructural i permetrà diversificar el teixit productiu cap a sectors d’activitat d’alt nivell de valor afegit com, per exemple, la salut; per a això, entre altres coses, reforçarem l’ús d’instruments catalitzadors d’impacte demostrat com és el cas de la CPI”, ha assenyalat.

Impulsor de l’Agència com a instrument per a desenvolupar i optimitzar el funcionament del Sistema Valencià d’Innovació, Andrés García Reche va accedir a la Vicepresidència executiva el passat 4 d’agost de 2017, després d’haver recaptat també el suport de les Corts.

La seua labor en aquests últims quatre anys s’ha centrat en la posada en marxa i consolidació d’aquesta institució, que des de 2018 ha concedit prop de 60 milions d’euros en incentius per a ajudar a mig miler d’organitzacions (fonamentalment empreses, grups i centres d’investigació i instituts tecnològics) a executar projectes d’innovació en col·laboració.

D’aquesta manera, l’AVI potència les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, al mateix temps que impulsa la col·laboració públic-privada en benefici de la I+D+i orientada a resoldre els principals desafiaments del sistema productiu.

Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de València, García Reche és autor de nombrosos articles, llibres i informes sobre política industrial i innovació, turisme, desenvolupament productiu regional i responsabilitat social de les empreses

Entre 1983 i 1993 va ser, a més, director general i conseller d’Indústria, Comerç i Turisme; període en el qual va impulsar la creació de l’Institut de la Mitjana i Xicoteta Indústria Valenciana (IMPIVA), els instituts tecnològics, les incubadores d’empreses (CEEI), el Parc Tecnològic de València, l’Institut Turístic Valencià, l’Institut Valencià de l’Energia i de Promocions de la Comunitat Valenciana (actual Ivace Internacional).
0