Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • Lãberit lidera esta iniciativa que fa ús de la realitat virtual, augmentada i mixta per a generar unitats formatives interactives i en línia
  • L’empresa tecnològica col·labora amb la Universitat de València i la Universitat Catòlica en este projecte, que compta amb finançament de FEDER


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’una plataforma web per a la creació de continguts educatius immersius mitjançant l’ús de realitat virtual, augmentada i mixta. Esta nova ferramenta facilitarà l’accés del cos docent sense coneixements tècnics a estos recursos 3D, al mateix temps que permetrà configurar un repositori públic perquè puguen incorporar-se lliurement en qualsevol itinerari formatiu.

L’empresa Lãberit lidera este projecte, denominat PLATEDUCEX, en l’execució del qual col·laboren l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Universitat de València  (IRTIC-UV) i el grup d’investigació en Patologies Musculoesquelètiques de Membres Inferiors de la Universitat Catòlica de València (UCV).

La iniciativa disposa, a més, del suport econòmic de l’Institut Valencià de la Competitivitat i Innovació (IVACE+i) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’objectiu de PLATEDUCEX és desenvolupar un conjunt de ferramentes desenvolupades en tecnologia web que, una vegada interconnectades, permetran la creació, publicació i seguiment i reproducció de continguts de realitat virtual, augmentada i mixta, així com la posterior avaluació dels resultats obtinguts.

En la pràctica, esta ferramenta web s’erigix en un gestor de continguts de realitat virtual i augmentada, dirigida tant al cos docent com a l’alumnat, que simplifica la creació i consum de continguts formatius immersius sense que es requerisca per a fer-ho coneixements tècnics.

Esta plataforma també podrà vincular els seus continguts amb altres sistemes de gestió d’aprenentatge en línia preexistents (coneguts per les seues sigles en anglés, LMS), de manera que en el seu conjunt constituiran una plataforma d’experiència d’aprenentatge, el model més avançat de formació personalitzada en el núvol.

A pesar que ja és possible trobar en internet un important volum de recursos 3D, l’heterogeneïtat de les fonts i formats exigia fins ara disposar de coneixements tècnics per a la seua manipulació. Una barrera d’entrada que eliminarà la nova plataforma gràcies a la incorporació d’una ferramenta que automatitza la importació i publicació d’estos recursos perquè puguen usar-se en qualsevol escena 3D sense necessitat de disposar de formació específica.

Els avantatges d’esta aplicació informàtica s’estenen a altres funcionalitats com, per exemple, la creació d’escenes. Per a fer-ho, s’ha integrat un mòdul que permet combinar diferents models independents, configurar comportaments interactius, animacions i altres operacions necessàries per al disseny de les unitats formatives.

Una vegada creades estes escenes, es proveirà també d’un mòdul per al disseny d’interaccions entre els diferents escenaris, de manera que puguen definir-se diversos continguts sobre un mateix model 3D. Això possibilitarà l’elaboració de lliçons amb diferents nivells de complexitat, activitats o avaluació. A més, es podran incloure bifurcacions en la narrativa d’una mateixa unitat formativa, la qual cosa implica que cada alumne rebrà diferents solucions o respostes en funció de l’itinerari triat.

En qualsevol cas, el procés de generació de continguts està orientat a l’explotació dels recursos existents en la plataforma, de manera que resultarà accessible a qualsevol nivell d’usuari, al marge de les seues habilitats i coneixements tècnics.

Avanços en el desenvolupament del projecte

Superat el primer any de projecte, el disseny inicial de la plataforma ja està pràcticament a punt, mentres s’avança en els diferents mòduls independents que s’integraran progressivament en el sistema. “Atés que la plataforma és el centre de connexió de la resta de mòduls, s’erigix en l’element crític i en el que més s’ha avançat, fins al punt que estem a punt d’iniciar el procés d’integració a través de les interfícies de programació d’aplicacions que s’han desenvolupat a este efecte”, exposa l’investigador de Lãberit, Javier Tatay.

PLATEDUCEX culminarà amb el desenvolupament de ferramentes per a la reproducció de continguts, l’abocament dels resultats i la connexió amb altres sistemes de gestió d’aprenentatge en línia.

En el desenvolupament d’estos treballs, Lãberit col·labora amb l’IRTIC-UV en l’anàlisi i disseny i desenvolupament tant de la plataforma com de les ferramentes de creació i visualització de continguts, integració i gestió d’usuaris. Així mateix, la validació del sistema és a càrrec del grup d’investigació de Patologies Musculoesquelètiques de Membres Inferiors de la UCV, que participarà en l’elaboració i posterior revisió d’un cas d’ús sobre anatomia i cirurgia podològica.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Tecnologies Habilitadores, que aposta per l’exploració de tecnologies de visió artificial més robustes mitjançant el desenvolupament d’algoritmes, preferentment, basats en Deep Learning. Així mateix, PLATEDUCEX s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • EMIVASA empresa mixta que gestiona el servici d’aigua potable a València), la UPV i la UV col·laboren en el desenvolupament d’estes solucions que permetran una millor qualitat de l’aigua i de les capacitats de la infraestructura
  • Este projecte controlarà els paràmetres bacterians de l’aigua de baixa pressió per a reduir els efectes negatius que provoquen en les canonades


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, està finançant el desenvolupament d’un projecte per a trobar maneres de combatre i previndre la presència de bacteris i biofilms (microbis que s’adherixen a les canonades) en els sistemes de reg de la ciutat de València.


L’empresa mixta encarregada del tractament i distribució d’aigua de baixa pressió (reg de zones verdes i neteja de carrers), EMIVASA; els Instituts Universitaris d’Enginyeria d’Aliments (FoodUPV) i Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i l’Institut de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV), així com el grup d’investigació en Cromatografia Líquida, Electroforesi Capil·lar i Espectrometria de Masses (CLECEM) de la Universitat de València (UV) participen en este projecte, que compta amb el suport econòmic d’IVACE+i  i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat AvantREG, és el de millorar i mantindre en bones condicions les infraestructures d’aigua de baixa pressió i els sistemes de reg. El projecte busca garantir que l’aigua utilitzada en estos sistemes estiga lliure de problemes microbiològics per a assegurar que tant els jardins de la ciutat com els cultius regats amb esta aigua es desenvolupen de manera saludable.


A més, un altre dels punts clau d’este estudi és el disseny i aplicació d’un llit filtrant amb partícules antimicrobianes d’origen natural que ajudarà a controlar i reduir la quantitat de microorganismes en l’aigua, i d’esta manera disminuir el creixement d’una capa amb microorganismes anomenada biofilm que es forma en la superfície de les canonades. Esta capa pot afectar la qualitat de l’aigua i amb este llit es pretén reduir estos problemes per a mantindre les canonades més netes i garantir la qualitat d’aigua.


Les raons per a impulsar AvantREG són d’índole sanitària i mediambiental. El control dels bacteris viables en l’aigua i el del biofilm en les canonades de la xarxa de baixa pressió milloraran la seua eliminació. La metodologia proposada oferix una alternativa sostenible amb elements naturals i renovables, molt més eficient i amb alta rendibilitat davant d’altres sistemes de desinfecció.


A més, es produirà un biocida potent i innocu per a l’ésser humà i el medi ambient com a resultat d’adaptar la tecnologia d’electròlisi estàndard usada en la desinfecció, amb la tecnologia que elimina la capa de microorganismes (el biofilm).


Col·laboració amb el sistema d’innovació


El projecte AvantREG està compost per un consorci multidisciplinari que abordarà, des de diferents perspectives, noves solucions per al control microbiològic en la gestió d’aigua destinada al reg de jardins i zones verdes de la ciutat.


En este cas, Emivasa lidera el projecte com a empresa responsable de la gestió d’aigua de baixa pressió de la ciutat, mentres que la UPV aporta investigadors de l’Institut d’Enginyeria d’Aliments (FoodUPV), de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV) i de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat  Valenciana (COMAV-UPV).


La Universitat de València, per la seua part, participa en el projecte a través del grup d’investigació CLECEM del Departament de Química Analítica, el qual treballa en diverses línies d’investigació com la impressió 3D per a la fabricació de dispositius amb finalitats analítics.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures, que advoca pel desenvolupament de solucions que permeten dissenyar, construir i explotar infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic. Així mateix, AvantREG s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0



  • L’empresa Bespoke Factory Group coordina un projecte secundat per l’AVI en el qual participen la UV, el Consorci València Interior V3 i Aimplas
  • El nou procés facilita la separació de materials i facilitarà la producció de bioplàstics i polièster reciclat amb els residus tèxtils


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança el desenvolupament d’un nou procés de reciclatge per a obtindre materials d’alt valor afegit a partir de residus tèxtils fabricats amb una mescla de cotó i polièster. L’objectiu és evitar que este tipus de teixits acaben incinerats o en l’abocador, davant de la complexitat de separar i reciclar els diferents tipus de fibra que el componen a través de mètodes convencionals.


Este projecte estratègic, que pretén impulsar l’economia circular en el sector tèxtil, està coordinat per l’empresa Bespoke Factory Group i compta amb la participació del grup d’investigació en Enginyeria Ambiental (GI2AM) del departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València dirigit pel professor Javier Álvarez; el Consorci València Interior V3, que gestiona els residus municipals de 61 localitats de l’interior de la província de València; i l’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS.


Els treballs previstos en esta iniciativa, denominada Recimap, compten amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


La valorització d’estos residus permetrà obtindre polièster reciclat i àcid làctic, un component essencial per a la producció de bioplàstics PLA, els dos productes amb una gran demanda en el mercat.


Segons la investigadora de Reciclatge Químic en Aimplas, Belén Taroncher, el projecte contribuirà significativament a estendre l’economia circular en este sector, “ja que la quantitat de residus tèxtils que es recolliran en els pròxims anys està en constant augment, en part a causa de les regulacions europees relacionades amb la responsabilitat ampliada del productor”. “Això planteja la necessitat de trobar solucions efectives per a estos residus i oferix oportunitats a les empreses valencianes per a millorar la seua competitivitat”, conclou.


Procés més sostenible


En concret, la iniciativa explora una innovadora via de reciclatge que permet la separació selectiva de les mescles de cotó i polièster mitjançant la síntesi i l’ús de líquids iònics, una alternativa més sostenible des del punt de vista ambiental als dissolvents tradicionals.


Les fibres de polièster es reciclaran utilitzant tècniques mecanoquímiques per a obtindre polièster reciclat, mentre que la fracció de cotó s’utilitzarà, mitjançant un procés de fermentació, en la producció d’àcid làctic, un component molt estimat per a la fabricació de plàstics derivats de vegetals i, per tant, més sostenibles.


Des d’Aimplas, se subratlla que esta innovació tècnica i empresarial aborda un nou enfocament de reciclatge on no solament es dona solució als residus tèxtils complexos, sinó que genera també materials d’alta qualitat i un elevat valor econòmic. “El polièster reciclat presenta una menor petjada de carboni que el polièster verge i l’àcid és essencial per a la producció de PLA, que actualment s’erigix en bioplàstic més usat del mercat”, precisa Taroncher.


Equip multidisciplinari


En el desenvolupament del projecte col·laboren quatre socis que representen les principals baules del sistema d’innovació. El Consorci València Interior V3 s’encarrega de la recollida i pretractament dels residus tèxtils, mentre que l’equip d’especialistes de la Universitat de València liderarà la separació selectiva de les fibres de cotó i polièster mitjançant líquids iònics.


El reciclatge de la fracció polièster correspon a l’empresa tèxtil Bespoke Factory Group i, finalment, Aimplas, aportarà el seu ampli coneixement tècnic sobre bioplàstics per a aconseguir la producció de polímers a partir de residus de cotó.


Recimat s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. La iniciativa respon, així mateix, a les conclusions del comité d’especialistes en economia circular, que aposten per una valorització més eficient dels residus mitjançant el desenvolupament de sistemes intel·ligents de recollida i classificació de residus sòlids, així com d’alternatives al reciclatge mecànic.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • AIMPLAS, en col·laboració amb l’ITQ i les empreses Zuvamesa, Lamberti i Laurentia, treballen en el desenvolupament de nous polímers sostenibles
  • Este projecte contribuirà a reutilitzar residus agroalimentaris i gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant la seua transformació en productes d’alt valor afegit


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme dona suport al desenvolupament de nous materials sostenibles i eficients per al sector de la construcció, obtinguts a partir del diòxid de carboni (CO₂) que genera el teixit industrial de la Comunitat Valenciana i els residus que produïx el sector citrícola.


L’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS; l’Institut de Tecnologia Química (ITQ-UPV-CSIC); l’empresa especialitzada en l’elaboració de sucs Zuvamesa; el fabricant de productes químics, Lamberti Iberia; i Laurentia Technologies, firma especialitzada en la síntesi i fabricació de nanomaterials, col·laboren en esta iniciativa que pretén aportar noves formulacions sostenibles a partir de diòxid de carboni i residus de la indústria cítrica valenciana aplicades a materials de construcció.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa, batejada com a BUILD-LIMONENE, es desenvoluparan nous additius i materials biodegradables dirigits al sector de la construcció, que seran més eficients energèticament que els empleats en l’actualitat. Les seues aplicacions més demandades seran polímers sostenibles, additius i recobriments, entre altres.


Esta nova tecnologia contribuirà a revaloritzar els residus provinents de diferents sectors industrials de gran importància a la Comunitat Valenciana com són l’agroalimentari i, especialment, el de la transformació de cítrics o el de revestiments sostenibles per a la construcció. BUILD-LIMONENE permetrà utilitzar la pell dels cítrics i les emissions de diòxid de carboni generades per a aplicar-los a productes utilitzats en este camp.


El projecte presenta, a més, un avantatge respecte als mercats tradicionals d’additius i recobriments per a materials de construcció, ja que, en l’actualitat, la majoria dels productes que s’oferixen s’obtenen a partir de matèria prevals d’origen fòssil i les alternatives sostenibles són pràcticament inexistents.


A este efecte, s’estan estudiant els processos de producció dels policarbonats i poliuretans basats o sintetitzats a partir de diòxid de carboni per a obrir un nou camp d’innovació que impulse el desenvolupament de materials de construcció més segurs per a la salut humana i el medi ambient.


En estos moments el projecte es troba en la fase d’experimentació. S’està optimitzant la reacció catalítica de l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni per a l’obtenció de nous policarbonats amb propietats específiques. A més, s’ha aconseguit identificar quines són les varietats de taronges i mandarines amb més contingut en limoné, la substància química natural que s’extrau de les pells dels cítrics i que és fonamental en les formulacions. 

 
Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal d’AIMPLAS treballa en l’estudi i optimització dels processos necessaris per a combinar l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni i obtindre polímers sostenibles; mentre Zuvamesa s’encarrega del primer pas de la cadena, l’extracció de limoné purificat a partir de diverses varietats de taronja valenciana.


Per la seua banda, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC) estudia la reacció d’epoxidació de limoné amb mostres de taronges i mandarines valencianes de diferents varietats emprant catalitzadors sostenibles preparats per Laurentia Technologies. Finalment, l’empresa del sector d’additius químics, Lamberti Iberia, valida i formula els materials sostenibles per al sector de la construcció.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CIEI) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de materials que empren diòxid de carboni i residus agroalimentaris aplicats al sector de la construcció per a reduir així la seua petjada ecològica. Així mateix, BUILD-LEMONENE s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • SPB Global, en col·laboració amb AITEX, treballa en este projecte que impulsa la reducció de la petjada de carboni
  • Se estudien noves formulacions de detergent que presenten major sostenibilitat i eficiència energètica respecte a altres alternatives


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament de noves formulacions sostenibles de detergent concentrat que ajuden a reduir la petjada de carboni i a millorar la cura del medi ambient fomentant el residu zero.


L’empresa especialitzada en el desenvolupament de productes per a la neteja de la llar i la cura personal, SPB Global i AITEX, el centre tecnològic del tèxtil, col·laboren en esta iniciativa que pretén formular un nou tipus de detergent que contribuïsca a reduir l’ús del plàstic i el seu impacte sobre el planeta.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’esta iniciativa, denominada ECOLAMIDET, radica en el desenvolupament d’un producte de rentada de roba que, a més de minorar la petjada ecològica, aporte altres característiques diferencials com la biodegradabilitat i l’ús sostenible de l’oli de palma, mantenint l’eficàcia en la neteja. A més, es tracta d’un model que aprofitarà els recursos i reduirà l’ús de les matèries primeres.


Les raons per a impulsar ECOLAMIDET són d’índole econòmica i mediambiental. El format en el qual es comercialitzarà presenta avantatges competitius per a les empreses com el millor aprofitament del transport, la reducció significativa del plàstic, un menor pes i facilitat en l’ús i magatzematge per al consumidor.


D’altra banda, el desenvolupament d’esta alternativa ecosostenible permetrà obtindre productes amb un baix impacte mediambiental que mantindran les seues propietats i el seu cost competitiu. D’esta manera, la sostenibilitat d’ECOLAMIDET s’erigix en un senyal d’identitat per a diferenciar-se de la competència i en un dels objectius principals, ja que el sector de la detergencia genera més de 4.400 milions de tones de microplàstics a l’any.


“La innovació i la sostenibilitat són dues dels eixos fonamentals en SPB. El desenvolupament de nous processos i productes més sostenibles que reduïsquen la nostra petjada de carboni i ens ajuden a aconseguir el repte de la descarbonització és per a nosaltres una prioritat. Este projecte és, sens dubte, una aposta important que des de SPB estem fent amb l’objectiu d’aconseguir-la”, precisa la directora general d’esta companyia valenciana, Gracia Burdeos.


Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal de SPB Global aporta la seua experiència en la fabricació de productes per a la llar i cura personal i proporciona el coneixement relacionat amb el desenvolupament del detergent. A més, este projecte ajudarà a la consolidació d’un dels principals reptes de l’activitat econòmica de l’entitat, l’ecosostenibilidad.


D’altra banda, les línies de desenvolupament relacionades amb la cerca de noves formulacions tensioactives amb propietats diferencials del detergent estan sent desenvolupades pel centre tecnològic AITEX. Secundats per este coneixement, AITEX i SPB Global estan cooperant per a buscar la fórmula del detergent de rentada de roba més sostenible.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles.  Així mateix, ECOLAMIDET s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), IVIA, Asdron, UPV, Ainia i Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que impulsa la racionalització de l’aigua
  • Este projecte permetrà una simulació del balanç hídric del sòl i realitzar la programació del reg adequada segons les condicions de cada parcel·la


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança el desenvolupament de noves estratègies agronòmiques que ajusten el subministrament d’aigua en els regadius a les necessitats òptimes de cada cultiu per a evitar així el desaprofitament hídric.

El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC i la Universitat de València; l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA); l’empresa especialitzada en serveis de teledetecció Asdron; l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV); el centre tecnològic del sector agroalimentari Ainia i la cooperativa valenciana Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que pretén millorar la dosi de reg amb un model que s’adapte als condicionants de cada parcel·la.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat DigitalRiego, és la configuració d’un nou model que utilitzarà la informació tèrmica per a avaluar l’estat hídric –la sequedat- de les plantes. Estos mesuraments precisos permetran afinar la quantitat d’aigua aplicada en cada tipus de parcel·la, i d’esta manera s’aconseguirà un ús més sostenible dels recursos hídrics en la producció agrícola.

A més, este sistema de càlcul permetrà mesurar l’evapotranspiració real del cultiu, que consistix a quantificar la quantitat total d’aigua que una planta absorbix i transpira a l’ambient per a conéixer així el volum de reg necessari. Per tant, fer una anàlisi d’este tipus evitaria excessos que podrien portar al desaprofitament i dèficits en la collita.

Quant al seu valor diferencial, el projecte permetrà obtindre recomanacions de reg sobre la base d’una àmplia recopilació de dades de cultiu i resultats cientificotècnics per a adaptar-se als condicionants de cada parcel·la (condicions meteorològiques, disponibilitat i preu dels recursos hídrics, tipus de sòl, sistema de reg, edat i varietat del cultiu).

Per a aconseguir-ho, integrarà models semimecànics que simulen el balanç hídric del sòl i realitzarà la programació del reg (dosi i freqüència) específica per a les característiques edàfiques del cultiu, és a dir, les propietats i condicions del sòl que influïxen en la seua capacitat per a suportar el creixement de les plantes, en este cas.

Així, serà la primera vegada que s’incorporen models de cultiu dins d’un sistema d’assessorament sobre reg. Este sistema no solament té la capacitat d’anticipar la resposta productiva, sinó que també ho fa considerant variables crítiques com el volum d’aigua aplicada i la seua qualitat. Este avanç representa un pas significatiu cap a l’optimització de la gestió hídrica en els sistemes de regadiu que millorarà l’eficiència i sostenibilitat de les pràctiques agrícoles.

Respecte al seu estat, s’estan duent a terme experimentacions en els diferents camps per a calibrar i validar el model generat; a més d’integrar les diferents metodologies que estan sent utilitzades en el projecte, tant de manera remota (imatges de satèl·lit i dron) com en l’àmbit de camp (mesures fisiològiques). Concretament, es testaran agronòmicament en els principals cultius de regadiu de la Comunitat Valenciana, tant llenyosos (cítrics, caqui, vinya i olivera) com hortícoles a l’aire lliure (bròcoli i meló d’Alger).

Un esforç multidisciplinari i compartit

El CIDE aporta l’experiència tècnica del grup d’investigació Aigua i Cultiu, liderat pel doctor Diego Intrigliolo, que destaca especialment, en els cultius hortícoles i la vinya, mentre que l’IVIA, contribuïx amb el seu ampli coneixement en l’àmbit dels cítrics, olivar i caqui. En este sentit, el centre d’investigació IVIA s’encarregarà de validar en l’àmbit agronòmic els desenvolupaments.

Per la seua banda, l’empresa Asdron, especialitzada en serveis de teledetecció, preveu millorar el processament de la informació obtinguda per a així oferir recomanacions als usuaris finals sobre com interpretar i actuar a partir de les imatges d’aèries i satel·litàries.

La UPV, a través de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA), aportarà la seua experiència en hidrologia, teledetecció i models d’optimització, intel·ligència artificial i determinacions de l’evapotranspiració i permetrà, a més, transferir les innovacions del projecte als nous tècnics agrònoms que cada any es formen en la universitat.

El centre tecnològic Ainia, per la seua banda, contribuirà amb els seus treballs en sensorització i anàlisis de dades, cosa que afavorirà la transferència de resultats a les empreses; i la cooperativa Anecoop preveu millorar la comercialització de fruites i verdures mitjançant la incorporació de noves etiquetes d’ecoinnovació, que incidiran en l’estalvi hídric d’esta mena de cultius.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta a desenvolupar innovacions que milloren l’aprofitament òptim de l’aigua i les estratègies de reg. Així mateix, Digital Reg s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • ITERA, UPV, Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i ITENE col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa, que impulsa l’eficiència en la recàrrega de bateries
  • Estes estacions de recàrrega i substitució permetran combinar diverses tecnologies de recàrrega en funció de la demanda i la disponibilitat de les diferents fonts d’energia

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança un projecte per al desenvolupament d’estacions de recàrrega i substitució de bateries ‘intel·ligents’ que permeta emprar en cada instant la font energètica més eficient.

L’empresa coordinadora, ITERA; la Universitat Politècnica de València; les empreses Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i el centre tecnològic ITENE col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar els elements de l’estació de recàrrega (sistemes de càrrega, gestió tèrmica i energètica) dels vehicles elèctrics.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat CLEANERGY, és investigar les maneres de crear una estació de recàrrega i substitució de bateries avançada, amb un enfocament modular i intel·ligent. La idea principal és aconseguir la màxima eficiència possible amb la combinació de diverses tecnologies de recàrrega, adaptant-se dinàmicament a la demanda i la disponibilitat d’estes fonts. En essència, es tracta d’oferir més flexibilitat en l’elecció de les fonts en funció de les condicions del moment.

Estes noves instal·lacions permetran, amb algorismes d’intel·ligència artificial, emprar en cada instant la font energètica més eficient, tenint en compte els costos i les emissions contaminants que generen les diferents energies. Actualment, el projecte a penes té un any i de moment s’han obtingut resultats “prometedors” des del punt de vista de la simulació.

Col·laboració en el desenvolupament del projecte

A més de coordinar la iniciativa, ITERA aporta la seua experiència en la gestió energètica i intercanvi de bateries, mentre que la UPV s’encarrega també de la gestió energètica i la tèrmica. Per la seua part, Nunsys treballa amb els algoritmes d’intel·ligència artificial, les comunicacions i els manejos de dades per a detectar la millor font d’energia. Finalment, V2 Charge desenvolupa els sistemes de càrrega de bateries, Next Electric Motors el vehicle objectiu per a fer les proves i ITENE tot el que està relacionat amb la mobilitat del projecte.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en automoció, mobilitat sostenible, economia circular i tecnologies habilitadores, i així s’impulsa la implantació d’una xarxa d’estacions de recàrrega intel·ligent que promoga l’electrificació del parc mòbil de vehicles de la Comunitat Valenciana. Així mateix, CLEANERGY s’emmarca en l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • Aimplas, la UPV, la UV i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing participen en el desenvolupament d’este projecte estratègic
  • La iniciativa permetrà conéixer els hàbits i l’estil de vida de la població dels diferents barris que componen la ciutat de València


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte per a detectar, identificar, quantificar i caracteritzar els contaminants emergents, presents en les aigües residuals de la ciutat de València, com ara fàrmacs i altres substàncies químiques i materials potencialment perillosos per a la salut humana i el medi ambient. 


Este nou sistema d’anàlisi i control de la xarxa de sanejament, a partir de tècniques epidemiològiques similars a les que ja es van emprar per a monitorar la presència del virus SARS-COV-2 durant la pandèmia, també analitzarà l’evolució d’estos compostos una vegada que estos cabals d’aigua s’han sotmés a tractament. D’esta manera, es recollirà informació valuosa sobre els hàbits i l’estil de vida de la població en diferents zones de la ciutat.


Este projecte estratègic, batejat com Moresan, és el resultat de la col·laboració de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV), el grup Calagua de la Universitat de València (UV) i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing.


A més, compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, s’obtindrà informació relacionada amb el consum d’antibiòtics i la presència d’altres contaminants potencialment perillosos, com els microplàstics, aplicant les lliçons apreses durant la crisi de la COVID-19.


“Amb la pandèmia es va comprovar el potencial del monitoratge de les aigües residuals per a avaluar la incidència i prevalença del virus en la població. A més, va posar de manifest la importància que una sectorització adequada en la conca permet establir la relació entre la càrrega viral mesura en les mostres d’aigües residuals i els habitants infectats en la conca”, destaca Joaquín Serralta, investigador principal de l’IIAMA en el projecte.


“La identificació i selecció dels contaminants emergents objecte d’estudi correspon a Aimplas i es realitzarà en funció de la seua incidència i perillositat. Entre ells es troben els antibiòtics per tractar-se de substàncies directament relacionades amb la presència de gens resistents, així com uns altres contaminants d’interés com els microplàstics o les substàncies perfluoroalquiladas (PFAS)”, explica María Lorenzo, la investigadora principal d’Aimplas en el projecte.


La iniciativa, que ha arrancat enguany, comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, a través del servici del Cicle Integral de l’Aigua, i l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), la qual cosa permetrà l’accés a punts de mostreig en la xarxa de clavegueram i en les estacions depuradores per a fer el seguiment d’estes substàncies i compostos al llarg del procés de depuració. Esta informació ajudarà a dur a terme accions que minimitzen el seu impacte tant en el clavegueram i les depuradores, com en el medi natural.


Desenvolupament de models predictius


En l’actualitat no existixen protocols estandarditzats per a l’anàlisi dels contaminants emergents en les xarxes de sanejament de zones urbanes. És més, el procés de monitoratge resulta costós i les dades obtingudes són difícil d’interpretar. És per això que el projecte Moresan aposta pel desenvolupament de models predictius capaços d’estimar la concentració d’estos químics amb un menor nombre de campanyes de mostreig, punts de recollida i nombre d’analítiques a realitzar.


“A partir de les mostres preses durant les diferents campanyes de mostreig que s’efectuaran en la xarxa de sanejament, el treball del grup Biomica de l’IIAMA i l’empresa de seqüenciació Seqplexing se centrarà principalment en la preparació, extracció d’ADN i ARN i el seu condicionament per a la seua posterior seqüenciació amb l’objectiu de detectar gens resistents als antibiòtics”, expliquen José Luis Alonso, responsable d’este grup d’investigació de l’IIAMA i Carmen Iborra, directora científica de Seqplexing.


Amb els resultats obtinguts es generarà una base de dades que posarà en relació els valors dels contaminants per data i localització geogràfica, i els paràmetres ambientals convencionals com a temperatura, cabal, estacionalitat, nivell socioeconòmic o presència de centres sanitaris, entre altres.


Anàlisi dels factors socioeconòmics


La incorporació de factors socioeconòmics és un altre de les aportacions noves del projecte, ja que permetrà vincular la presència de micro contaminants amb aspectes com el tipus de barri (residencial o comercial), el nivell d’ingressos o la distància entre els punts de mostreig i hospitals, clíniques o altres llocs d’interés, segons explica l’investigador de Calagua, Luis Borrás. Esta labor serà duta a terme fonamentalment per especialistes d’este grup d’investigació, conformat per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.


“Contemplar els factors sociològics és una cosa nova perquè permetrà obtindre informació addicional sobre els patrons de contaminació en funció de les característiques socioeconòmiques dels diferents barris i zones de la ciutat”, conclou José Ferrer, responsable del Grup Calagua-UPV.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de tècniques de reciclatge terciari i de tractaments de depuració més eficients. Així mateix, Moresan s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • La UPV lidera este projecte estratègic, en el qual col·laboren Industrias Alegre, Radiadores Ordóñez, Itera, Nutai i Sinfiny Smart Tecnologies
  • Les tecnologies aplicades s’han validat en un prototip de paquet de bateries que oferix més densitat i potència energètica


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha finançat el desenvolupament d’un paquet de bateries escalable per a vehicles elèctrics amb la finalitat de validar les tecnologies considerades essencials per a millorar l’autonomia, la seguretat i la sostenibilitat d’estos dispositius.


Este projecte estratègic, batejat com a DETEBAT-VE, està coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l’Institut d’investigació CMT – Mobility & Thermofluids, que coopera amb les empreses Industrias Alegre, Nuevas Técnicas de Automatización Industrial (Nutai), Radiadores Ordóñez, Sinfiny Smart Technologies i Itera Mobility Engineering.


La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de DETEBAT-VE radica en el desenvolupament de noves bateries que milloren les prestacions de les ja existents en el mercat. Per a fer-ho, s’han desenvolupat metodologies de disseny òptim de components i s’han aplicat solucions innovadores de fabricació, orientades a millorar la densitat i la potència energètica dels mòduls que componen el paquet.


Precisament, la densitat i la potència energètica de les bateries determinen l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics. Una major densitat energètica permet emmagatzemar més energia en menys espai, la qual cosa suposa més autonomia. D’altra banda, una potència energètica major reduïx el temps de càrrega i proporciona una acceleració més eficient.


A més, s’han desenvolupat estratègies de control autoadaptatiu per a la gestió tèrmica intel·ligent del paquet de bateries, a fi de mantindre una temperatura adequada que n’optimitze el rendiment, en prolongue la vida útil i en garantisca la seguretat.


En la definició dels processos i les tecnologies s’han tingut en compte les emissions indirectes de CO2 derivades tant de la producció i la recàrrega de les bateries, com del seu reciclatge al final de la seua vida útil, a fi de minimitzar l’impacte que tenen en el medi ambient i fer-ho compatible amb els objectius previstos per la Comissió Europea.


Demostrador tecnològic


A través d’este projecte, que ha conclòs amb un demostrador tecnològic, s’ha definit un paquet de bateries d’uns 50 quilowatts-hora i 400 volts, que permet una autonomia d’uns 300 quilòmetres en segments de vehicles tipus SUV que complixen amb la regulació d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) prevista per a l’any 2030.


El prototip resultant consta d’un paquet de 14 mòduls. Cada un dels quals pesa 16,7 quilograms i oferix una capacitat de 220 watts-hora per quilo. Així mateix, la quantitat d’energia que pot emmagatzemar en funció del volum, la qual cosa es coneix com a densitat volumètrica, arriba als 418 watts-hora per litre (Wh/l). En els dos se situa lleugerament per damunt dels paràmetres estàndard en este mercat.


El consorci d’entitats que participen en DETEBAT-VE està coordinat per l’Institut d’Investigació CMT – Clean Mobility & Thermofluids de la UPV, que s’ha encarregat de definir les especificacions del paquet de bateries, el disseny del sistema de refrigeració i del sistema de control, així com la validació tècnica del prototip final.


No obstant això, en el projecte han cooperat directament un màxim de cinc empreses: Itera Mobility Engineering, que ha contribuït a definir el plec de condicions i els indicadors d’acompliment; Industrias Alegre, responsable de la fabricació de les carcasses dels mòduls; Radiadores Ordóñez, que ha produït la placa de refrigeració i les peces de connexió; Sinfiny Smart Tecnologies, que ha contribuït a determinar les especificacions del procés productiu, i Nutai, que ha dut a terme el muntatge del lot i la validació industrial.


La iniciativa respon a les conclusions dels comités especialitzats en mobilitat, transport i infraestructura; tecnologies habilitadores, i automoció i mobilitat sostenible, que advoquen per impulsar innovacions que contribuïsquen a reduir les emissions de CO₂, impulsen les energies renovables i reduïsquen les emissions de CO₂, i optimitzen els sistemes de gestió tèrmica dels vehicles. DETEBAT-VE s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa


  • La Universitat d’Alacant, ISABIAL i Difusión Comunicación Integral SL col·laboren amb altres agents dels sistema d’innovació en el desenvolupament del projecte 
  • Esta plataforma d’anàlisi facilitarà la presa de decisions als grups científics mitjançant la detecció de tendències en un vast recopilatori de textos especialitzats


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un programa d’anàlisi avançada de text que és capaç d’entendre i representar el contingut i relacions dels documents científics amb l’objectiu d’identificar tendències d’investigació de manera molt més ràpida i accessible. 

El Grup d’Investigació en Processament del Llenguatge Natural (GPLSI) del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (DLSI) de la Universitat d’Alacant; l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i l’agència Difusión Comunicación SL són els impulsors d’esta iniciativa, que optimitza el procés recopilatori de dades. Un treball per al qual, a més, compten amb el suport de diferents agents del sistema valencià d’innovació. 

Este projecte té el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, que utilitza processament de llenguatge natural (NLP) perquè la intel·ligència artificial (IA) puga comprendre tot el context del llenguatge humà, és el de desenvolupar una arquitectura tecnològica flexible, escalable i robusta destinada al processament i gestió de dades massives que conformen la base de les anàlisis avançades.
 

A més, es preveu el disseny i execució d’una prova pilot que permeta validar i avaluar l’efectivitat de les tecnologies desenvolupades en un context real, i aplicar-les en un àmbit clau com el sector sanitari. 

En este sentit, la plataforma permet aconseguir millors resultats i més coneixement en l’àmbit de la salut mitjançant l’anàlisi dels documents digitals de caràcter cientificotècnic, per a la qual cosa disposa d’una eina de valor per als centres d’investigació sanitària.

Així i tot, esta aplicació no solament es limita al camp sanitari, sinó que el seu ús potencial es podria estendre a altres sectors d’activitat. Els bons resultats que el prototip va obtindre en els assajos de laboratori garantixen “l’extracció de coneixement” de qualsevol compilació de dades i constituïx un element diferenciador del projecte.

Cooperació amb altres agents

La iniciativa naix de la cooperació entre el GPLSI de la Universitat d’Alacant, referent en la investigació en l’àmbit del processament del llenguatge natural i les tecnologies del llenguatge humà, que des de 1993 treballa en el subcamp de la intel·ligència artificial; juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), que conforma un espai d’investigació biomèdica multidisciplinària integrat pel Departament de Salut Alacant-Hospital General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández. Completa este consorci l’agència Difusión Comunicación SL, una empresa de comunicació integral especialitzada en l’àmbit de la publicitat i el màrqueting digital.

No obstant això, en el desenvolupament i validació de T2KNOW també col·laboren diferents centres tecnològics com l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), dedicat a la investigació, desenvolupament i innovació en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC); o l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), referent en este sector. Finalment, la plataforma també ha mantingut contactes amb entitats validadoras com INCLIVA o Vicky Food, entre altres. 

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta el desenvolupament de plataformes, serveis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions (Business Intelligence). Així mateix, T2KNOW s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0