Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

La Generalitat finança el desenvolupament de nous materials sostenibles de construcció produïts a partir de diòxid de carboni i pells de cítrics

By on

26/01/2024

- Category : Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • AIMPLAS, en col·laboració amb l’ITQ i les empreses Zuvamesa, Lamberti i Laurentia, treballen en el desenvolupament de nous polímers sostenibles
  • Este projecte contribuirà a reutilitzar residus agroalimentaris i gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant la seua transformació en productes d’alt valor afegit


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme dona suport al desenvolupament de nous materials sostenibles i eficients per al sector de la construcció, obtinguts a partir del diòxid de carboni (CO₂) que genera el teixit industrial de la Comunitat Valenciana i els residus que produïx el sector citrícola.


L’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS; l’Institut de Tecnologia Química (ITQ-UPV-CSIC); l’empresa especialitzada en l’elaboració de sucs Zuvamesa; el fabricant de productes químics, Lamberti Iberia; i Laurentia Technologies, firma especialitzada en la síntesi i fabricació de nanomaterials, col·laboren en esta iniciativa que pretén aportar noves formulacions sostenibles a partir de diòxid de carboni i residus de la indústria cítrica valenciana aplicades a materials de construcció.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa, batejada com a BUILD-LIMONENE, es desenvoluparan nous additius i materials biodegradables dirigits al sector de la construcció, que seran més eficients energèticament que els empleats en l’actualitat. Les seues aplicacions més demandades seran polímers sostenibles, additius i recobriments, entre altres.


Esta nova tecnologia contribuirà a revaloritzar els residus provinents de diferents sectors industrials de gran importància a la Comunitat Valenciana com són l’agroalimentari i, especialment, el de la transformació de cítrics o el de revestiments sostenibles per a la construcció. BUILD-LIMONENE permetrà utilitzar la pell dels cítrics i les emissions de diòxid de carboni generades per a aplicar-los a productes utilitzats en este camp.


El projecte presenta, a més, un avantatge respecte als mercats tradicionals d’additius i recobriments per a materials de construcció, ja que, en l’actualitat, la majoria dels productes que s’oferixen s’obtenen a partir de matèria prevals d’origen fòssil i les alternatives sostenibles són pràcticament inexistents.


A este efecte, s’estan estudiant els processos de producció dels policarbonats i poliuretans basats o sintetitzats a partir de diòxid de carboni per a obrir un nou camp d’innovació que impulse el desenvolupament de materials de construcció més segurs per a la salut humana i el medi ambient.


En estos moments el projecte es troba en la fase d’experimentació. S’està optimitzant la reacció catalítica de l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni per a l’obtenció de nous policarbonats amb propietats específiques. A més, s’ha aconseguit identificar quines són les varietats de taronges i mandarines amb més contingut en limoné, la substància química natural que s’extrau de les pells dels cítrics i que és fonamental en les formulacions. 

 
Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal d’AIMPLAS treballa en l’estudi i optimització dels processos necessaris per a combinar l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni i obtindre polímers sostenibles; mentre Zuvamesa s’encarrega del primer pas de la cadena, l’extracció de limoné purificat a partir de diverses varietats de taronja valenciana.


Per la seua banda, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC) estudia la reacció d’epoxidació de limoné amb mostres de taronges i mandarines valencianes de diferents varietats emprant catalitzadors sostenibles preparats per Laurentia Technologies. Finalment, l’empresa del sector d’additius químics, Lamberti Iberia, valida i formula els materials sostenibles per al sector de la construcció.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CIEI) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de materials que empren diòxid de carboni i residus agroalimentaris aplicats al sector de la construcció per a reduir així la seua petjada ecològica. Així mateix, BUILD-LEMONENE s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat recolza el desenvolupament d’un nou tipus de detergent més sostenible que contribuïx a reduir l’ús del plàstic

By on

15/01/2024

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • SPB Global, en col·laboració amb AITEX, treballa en este projecte que impulsa la reducció de la petjada de carboni
  • Se estudien noves formulacions de detergent que presenten major sostenibilitat i eficiència energètica respecte a altres alternatives


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament de noves formulacions sostenibles de detergent concentrat que ajuden a reduir la petjada de carboni i a millorar la cura del medi ambient fomentant el residu zero.


L’empresa especialitzada en el desenvolupament de productes per a la neteja de la llar i la cura personal, SPB Global i AITEX, el centre tecnològic del tèxtil, col·laboren en esta iniciativa que pretén formular un nou tipus de detergent que contribuïsca a reduir l’ús del plàstic i el seu impacte sobre el planeta.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’esta iniciativa, denominada ECOLAMIDET, radica en el desenvolupament d’un producte de rentada de roba que, a més de minorar la petjada ecològica, aporte altres característiques diferencials com la biodegradabilitat i l’ús sostenible de l’oli de palma, mantenint l’eficàcia en la neteja. A més, es tracta d’un model que aprofitarà els recursos i reduirà l’ús de les matèries primeres.


Les raons per a impulsar ECOLAMIDET són d’índole econòmica i mediambiental. El format en el qual es comercialitzarà presenta avantatges competitius per a les empreses com el millor aprofitament del transport, la reducció significativa del plàstic, un menor pes i facilitat en l’ús i magatzematge per al consumidor.


D’altra banda, el desenvolupament d’esta alternativa ecosostenible permetrà obtindre productes amb un baix impacte mediambiental que mantindran les seues propietats i el seu cost competitiu. D’esta manera, la sostenibilitat d’ECOLAMIDET s’erigix en un senyal d’identitat per a diferenciar-se de la competència i en un dels objectius principals, ja que el sector de la detergencia genera més de 4.400 milions de tones de microplàstics a l’any.


“La innovació i la sostenibilitat són dues dels eixos fonamentals en SPB. El desenvolupament de nous processos i productes més sostenibles que reduïsquen la nostra petjada de carboni i ens ajuden a aconseguir el repte de la descarbonització és per a nosaltres una prioritat. Este projecte és, sens dubte, una aposta important que des de SPB estem fent amb l’objectiu d’aconseguir-la”, precisa la directora general d’esta companyia valenciana, Gracia Burdeos.


Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal de SPB Global aporta la seua experiència en la fabricació de productes per a la llar i cura personal i proporciona el coneixement relacionat amb el desenvolupament del detergent. A més, este projecte ajudarà a la consolidació d’un dels principals reptes de l’activitat econòmica de l’entitat, l’ecosostenibilidad.


D’altra banda, les línies de desenvolupament relacionades amb la cerca de noves formulacions tensioactives amb propietats diferencials del detergent estan sent desenvolupades pel centre tecnològic AITEX. Secundats per este coneixement, AITEX i SPB Global estan cooperant per a buscar la fórmula del detergent de rentada de roba més sostenible.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles.  Així mateix, ECOLAMIDET s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

La Generalitat finança el desenvolupament d’un sistema de reg de precisió que analitza l’estat de cada planta per a evitar el desaprofitament d’aigua

By on

08/01/2024

- Category : Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), IVIA, Asdron, UPV, Ainia i Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que impulsa la racionalització de l’aigua
  • Este projecte permetrà una simulació del balanç hídric del sòl i realitzar la programació del reg adequada segons les condicions de cada parcel·la


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança el desenvolupament de noves estratègies agronòmiques que ajusten el subministrament d’aigua en els regadius a les necessitats òptimes de cada cultiu per a evitar així el desaprofitament hídric.

El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC i la Universitat de València; l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA); l’empresa especialitzada en serveis de teledetecció Asdron; l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV); el centre tecnològic del sector agroalimentari Ainia i la cooperativa valenciana Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que pretén millorar la dosi de reg amb un model que s’adapte als condicionants de cada parcel·la.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat DigitalRiego, és la configuració d’un nou model que utilitzarà la informació tèrmica per a avaluar l’estat hídric –la sequedat- de les plantes. Estos mesuraments precisos permetran afinar la quantitat d’aigua aplicada en cada tipus de parcel·la, i d’esta manera s’aconseguirà un ús més sostenible dels recursos hídrics en la producció agrícola.

A més, este sistema de càlcul permetrà mesurar l’evapotranspiració real del cultiu, que consistix a quantificar la quantitat total d’aigua que una planta absorbix i transpira a l’ambient per a conéixer així el volum de reg necessari. Per tant, fer una anàlisi d’este tipus evitaria excessos que podrien portar al desaprofitament i dèficits en la collita.

Quant al seu valor diferencial, el projecte permetrà obtindre recomanacions de reg sobre la base d’una àmplia recopilació de dades de cultiu i resultats cientificotècnics per a adaptar-se als condicionants de cada parcel·la (condicions meteorològiques, disponibilitat i preu dels recursos hídrics, tipus de sòl, sistema de reg, edat i varietat del cultiu).

Per a aconseguir-ho, integrarà models semimecànics que simulen el balanç hídric del sòl i realitzarà la programació del reg (dosi i freqüència) específica per a les característiques edàfiques del cultiu, és a dir, les propietats i condicions del sòl que influïxen en la seua capacitat per a suportar el creixement de les plantes, en este cas.

Així, serà la primera vegada que s’incorporen models de cultiu dins d’un sistema d’assessorament sobre reg. Este sistema no solament té la capacitat d’anticipar la resposta productiva, sinó que també ho fa considerant variables crítiques com el volum d’aigua aplicada i la seua qualitat. Este avanç representa un pas significatiu cap a l’optimització de la gestió hídrica en els sistemes de regadiu que millorarà l’eficiència i sostenibilitat de les pràctiques agrícoles.

Respecte al seu estat, s’estan duent a terme experimentacions en els diferents camps per a calibrar i validar el model generat; a més d’integrar les diferents metodologies que estan sent utilitzades en el projecte, tant de manera remota (imatges de satèl·lit i dron) com en l’àmbit de camp (mesures fisiològiques). Concretament, es testaran agronòmicament en els principals cultius de regadiu de la Comunitat Valenciana, tant llenyosos (cítrics, caqui, vinya i olivera) com hortícoles a l’aire lliure (bròcoli i meló d’Alger).

Un esforç multidisciplinari i compartit

El CIDE aporta l’experiència tècnica del grup d’investigació Aigua i Cultiu, liderat pel doctor Diego Intrigliolo, que destaca especialment, en els cultius hortícoles i la vinya, mentre que l’IVIA, contribuïx amb el seu ampli coneixement en l’àmbit dels cítrics, olivar i caqui. En este sentit, el centre d’investigació IVIA s’encarregarà de validar en l’àmbit agronòmic els desenvolupaments.

Per la seua banda, l’empresa Asdron, especialitzada en serveis de teledetecció, preveu millorar el processament de la informació obtinguda per a així oferir recomanacions als usuaris finals sobre com interpretar i actuar a partir de les imatges d’aèries i satel·litàries.

La UPV, a través de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA), aportarà la seua experiència en hidrologia, teledetecció i models d’optimització, intel·ligència artificial i determinacions de l’evapotranspiració i permetrà, a més, transferir les innovacions del projecte als nous tècnics agrònoms que cada any es formen en la universitat.

El centre tecnològic Ainia, per la seua banda, contribuirà amb els seus treballs en sensorització i anàlisis de dades, cosa que afavorirà la transferència de resultats a les empreses; i la cooperativa Anecoop preveu millorar la comercialització de fruites i verdures mitjançant la incorporació de noves etiquetes d’ecoinnovació, que incidiran en l’estalvi hídric d’esta mena de cultius.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta a desenvolupar innovacions que milloren l’aprofitament òptim de l’aigua i les estratègies de reg. Així mateix, Digital Reg s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

La Generalitat finança el desenvolupament de noves estacions ‘intel·ligents’ de recàrrega i substitució de bateries per a vehicles elèctrics

By on

27/12/2023

- Category : Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • ITERA, UPV, Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i ITENE col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa, que impulsa l’eficiència en la recàrrega de bateries
  • Estes estacions de recàrrega i substitució permetran combinar diverses tecnologies de recàrrega en funció de la demanda i la disponibilitat de les diferents fonts d’energia

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança un projecte per al desenvolupament d’estacions de recàrrega i substitució de bateries ‘intel·ligents’ que permeta emprar en cada instant la font energètica més eficient.

L’empresa coordinadora, ITERA; la Universitat Politècnica de València; les empreses Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i el centre tecnològic ITENE col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar els elements de l’estació de recàrrega (sistemes de càrrega, gestió tèrmica i energètica) dels vehicles elèctrics.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat CLEANERGY, és investigar les maneres de crear una estació de recàrrega i substitució de bateries avançada, amb un enfocament modular i intel·ligent. La idea principal és aconseguir la màxima eficiència possible amb la combinació de diverses tecnologies de recàrrega, adaptant-se dinàmicament a la demanda i la disponibilitat d’estes fonts. En essència, es tracta d’oferir més flexibilitat en l’elecció de les fonts en funció de les condicions del moment.

Estes noves instal·lacions permetran, amb algorismes d’intel·ligència artificial, emprar en cada instant la font energètica més eficient, tenint en compte els costos i les emissions contaminants que generen les diferents energies. Actualment, el projecte a penes té un any i de moment s’han obtingut resultats “prometedors” des del punt de vista de la simulació.

Col·laboració en el desenvolupament del projecte

A més de coordinar la iniciativa, ITERA aporta la seua experiència en la gestió energètica i intercanvi de bateries, mentre que la UPV s’encarrega també de la gestió energètica i la tèrmica. Per la seua part, Nunsys treballa amb els algoritmes d’intel·ligència artificial, les comunicacions i els manejos de dades per a detectar la millor font d’energia. Finalment, V2 Charge desenvolupa els sistemes de càrrega de bateries, Next Electric Motors el vehicle objectiu per a fer les proves i ITENE tot el que està relacionat amb la mobilitat del projecte.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en automoció, mobilitat sostenible, economia circular i tecnologies habilitadores, i així s’impulsa la implantació d’una xarxa d’estacions de recàrrega intel·ligent que promoga l’electrificació del parc mòbil de vehicles de la Comunitat Valenciana. Així mateix, CLEANERGY s’emmarca en l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat dona suport a un projecte per a monitorar la presència d’antibiòtics, gens resistents i altres contaminants en les aigües residuals de València

By on

19/12/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Aimplas, la UPV, la UV i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing participen en el desenvolupament d’este projecte estratègic
  • La iniciativa permetrà conéixer els hàbits i l’estil de vida de la població dels diferents barris que componen la ciutat de València


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte per a detectar, identificar, quantificar i caracteritzar els contaminants emergents, presents en les aigües residuals de la ciutat de València, com ara fàrmacs i altres substàncies químiques i materials potencialment perillosos per a la salut humana i el medi ambient. 


Este nou sistema d’anàlisi i control de la xarxa de sanejament, a partir de tècniques epidemiològiques similars a les que ja es van emprar per a monitorar la presència del virus SARS-COV-2 durant la pandèmia, també analitzarà l’evolució d’estos compostos una vegada que estos cabals d’aigua s’han sotmés a tractament. D’esta manera, es recollirà informació valuosa sobre els hàbits i l’estil de vida de la població en diferents zones de la ciutat.


Este projecte estratègic, batejat com Moresan, és el resultat de la col·laboració de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV), el grup Calagua de la Universitat de València (UV) i les empreses Intercontrol Llevant i Seqplexing.


A més, compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, s’obtindrà informació relacionada amb el consum d’antibiòtics i la presència d’altres contaminants potencialment perillosos, com els microplàstics, aplicant les lliçons apreses durant la crisi de la COVID-19.


“Amb la pandèmia es va comprovar el potencial del monitoratge de les aigües residuals per a avaluar la incidència i prevalença del virus en la població. A més, va posar de manifest la importància que una sectorització adequada en la conca permet establir la relació entre la càrrega viral mesura en les mostres d’aigües residuals i els habitants infectats en la conca”, destaca Joaquín Serralta, investigador principal de l’IIAMA en el projecte.


“La identificació i selecció dels contaminants emergents objecte d’estudi correspon a Aimplas i es realitzarà en funció de la seua incidència i perillositat. Entre ells es troben els antibiòtics per tractar-se de substàncies directament relacionades amb la presència de gens resistents, així com uns altres contaminants d’interés com els microplàstics o les substàncies perfluoroalquiladas (PFAS)”, explica María Lorenzo, la investigadora principal d’Aimplas en el projecte.


La iniciativa, que ha arrancat enguany, comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, a través del servici del Cicle Integral de l’Aigua, i l’Entitat de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), la qual cosa permetrà l’accés a punts de mostreig en la xarxa de clavegueram i en les estacions depuradores per a fer el seguiment d’estes substàncies i compostos al llarg del procés de depuració. Esta informació ajudarà a dur a terme accions que minimitzen el seu impacte tant en el clavegueram i les depuradores, com en el medi natural.


Desenvolupament de models predictius


En l’actualitat no existixen protocols estandarditzats per a l’anàlisi dels contaminants emergents en les xarxes de sanejament de zones urbanes. És més, el procés de monitoratge resulta costós i les dades obtingudes són difícil d’interpretar. És per això que el projecte Moresan aposta pel desenvolupament de models predictius capaços d’estimar la concentració d’estos químics amb un menor nombre de campanyes de mostreig, punts de recollida i nombre d’analítiques a realitzar.


“A partir de les mostres preses durant les diferents campanyes de mostreig que s’efectuaran en la xarxa de sanejament, el treball del grup Biomica de l’IIAMA i l’empresa de seqüenciació Seqplexing se centrarà principalment en la preparació, extracció d’ADN i ARN i el seu condicionament per a la seua posterior seqüenciació amb l’objectiu de detectar gens resistents als antibiòtics”, expliquen José Luis Alonso, responsable d’este grup d’investigació de l’IIAMA i Carmen Iborra, directora científica de Seqplexing.


Amb els resultats obtinguts es generarà una base de dades que posarà en relació els valors dels contaminants per data i localització geogràfica, i els paràmetres ambientals convencionals com a temperatura, cabal, estacionalitat, nivell socioeconòmic o presència de centres sanitaris, entre altres.


Anàlisi dels factors socioeconòmics


La incorporació de factors socioeconòmics és un altre de les aportacions noves del projecte, ja que permetrà vincular la presència de micro contaminants amb aspectes com el tipus de barri (residencial o comercial), el nivell d’ingressos o la distància entre els punts de mostreig i hospitals, clíniques o altres llocs d’interés, segons explica l’investigador de Calagua, Luis Borrás. Esta labor serà duta a terme fonamentalment per especialistes d’este grup d’investigació, conformat per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.


“Contemplar els factors sociològics és una cosa nova perquè permetrà obtindre informació addicional sobre els patrons de contaminació en funció de les característiques socioeconòmiques dels diferents barris i zones de la ciutat”, conclou José Ferrer, responsable del Grup Calagua-UPV.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de tècniques de reciclatge terciari i de tractaments de depuració més eficients. Així mateix, Moresan s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat finança el desenvolupament de noves bateries per a vehicles elèctrics amb més autonomia, càrrega ràpida i més sostenibles

By on

19/12/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • La UPV lidera este projecte estratègic, en el qual col·laboren Industrias Alegre, Radiadores Ordóñez, Itera, Nutai i Sinfiny Smart Tecnologies
  • Les tecnologies aplicades s’han validat en un prototip de paquet de bateries que oferix més densitat i potència energètica


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha finançat el desenvolupament d’un paquet de bateries escalable per a vehicles elèctrics amb la finalitat de validar les tecnologies considerades essencials per a millorar l’autonomia, la seguretat i la sostenibilitat d’estos dispositius.


Este projecte estratègic, batejat com a DETEBAT-VE, està coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l’Institut d’investigació CMT – Mobility & Thermofluids, que coopera amb les empreses Industrias Alegre, Nuevas Técnicas de Automatización Industrial (Nutai), Radiadores Ordóñez, Sinfiny Smart Technologies i Itera Mobility Engineering.


La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de DETEBAT-VE radica en el desenvolupament de noves bateries que milloren les prestacions de les ja existents en el mercat. Per a fer-ho, s’han desenvolupat metodologies de disseny òptim de components i s’han aplicat solucions innovadores de fabricació, orientades a millorar la densitat i la potència energètica dels mòduls que componen el paquet.


Precisament, la densitat i la potència energètica de les bateries determinen l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics. Una major densitat energètica permet emmagatzemar més energia en menys espai, la qual cosa suposa més autonomia. D’altra banda, una potència energètica major reduïx el temps de càrrega i proporciona una acceleració més eficient.


A més, s’han desenvolupat estratègies de control autoadaptatiu per a la gestió tèrmica intel·ligent del paquet de bateries, a fi de mantindre una temperatura adequada que n’optimitze el rendiment, en prolongue la vida útil i en garantisca la seguretat.


En la definició dels processos i les tecnologies s’han tingut en compte les emissions indirectes de CO2 derivades tant de la producció i la recàrrega de les bateries, com del seu reciclatge al final de la seua vida útil, a fi de minimitzar l’impacte que tenen en el medi ambient i fer-ho compatible amb els objectius previstos per la Comissió Europea.


Demostrador tecnològic


A través d’este projecte, que ha conclòs amb un demostrador tecnològic, s’ha definit un paquet de bateries d’uns 50 quilowatts-hora i 400 volts, que permet una autonomia d’uns 300 quilòmetres en segments de vehicles tipus SUV que complixen amb la regulació d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) prevista per a l’any 2030.


El prototip resultant consta d’un paquet de 14 mòduls. Cada un dels quals pesa 16,7 quilograms i oferix una capacitat de 220 watts-hora per quilo. Així mateix, la quantitat d’energia que pot emmagatzemar en funció del volum, la qual cosa es coneix com a densitat volumètrica, arriba als 418 watts-hora per litre (Wh/l). En els dos se situa lleugerament per damunt dels paràmetres estàndard en este mercat.


El consorci d’entitats que participen en DETEBAT-VE està coordinat per l’Institut d’Investigació CMT – Clean Mobility & Thermofluids de la UPV, que s’ha encarregat de definir les especificacions del paquet de bateries, el disseny del sistema de refrigeració i del sistema de control, així com la validació tècnica del prototip final.


No obstant això, en el projecte han cooperat directament un màxim de cinc empreses: Itera Mobility Engineering, que ha contribuït a definir el plec de condicions i els indicadors d’acompliment; Industrias Alegre, responsable de la fabricació de les carcasses dels mòduls; Radiadores Ordóñez, que ha produït la placa de refrigeració i les peces de connexió; Sinfiny Smart Tecnologies, que ha contribuït a determinar les especificacions del procés productiu, i Nutai, que ha dut a terme el muntatge del lot i la validació industrial.


La iniciativa respon a les conclusions dels comités especialitzats en mobilitat, transport i infraestructura; tecnologies habilitadores, i automoció i mobilitat sostenible, que advoquen per impulsar innovacions que contribuïsquen a reduir les emissions de CO₂, impulsen les energies renovables i reduïsquen les emissions de CO₂, i optimitzen els sistemes de gestió tèrmica dels vehicles. DETEBAT-VE s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat finança una plataforma d’anàlisi de textos científics que usa una intel·ligència artificial per a descobrir noves línies d’investigació en salut

By on

11/12/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari



  • La Universitat d’Alacant, ISABIAL i Difusión Comunicación Integral SL col·laboren amb altres agents dels sistema d’innovació en el desenvolupament del projecte 
  • Esta plataforma d’anàlisi facilitarà la presa de decisions als grups científics mitjançant la detecció de tendències en un vast recopilatori de textos especialitzats


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un programa d’anàlisi avançada de text que és capaç d’entendre i representar el contingut i relacions dels documents científics amb l’objectiu d’identificar tendències d’investigació de manera molt més ràpida i accessible. 

El Grup d’Investigació en Processament del Llenguatge Natural (GPLSI) del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (DLSI) de la Universitat d’Alacant; l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i l’agència Difusión Comunicación SL són els impulsors d’esta iniciativa, que optimitza el procés recopilatori de dades. Un treball per al qual, a més, compten amb el suport de diferents agents del sistema valencià d’innovació. 

Este projecte té el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, que utilitza processament de llenguatge natural (NLP) perquè la intel·ligència artificial (IA) puga comprendre tot el context del llenguatge humà, és el de desenvolupar una arquitectura tecnològica flexible, escalable i robusta destinada al processament i gestió de dades massives que conformen la base de les anàlisis avançades.
 

A més, es preveu el disseny i execució d’una prova pilot que permeta validar i avaluar l’efectivitat de les tecnologies desenvolupades en un context real, i aplicar-les en un àmbit clau com el sector sanitari. 

En este sentit, la plataforma permet aconseguir millors resultats i més coneixement en l’àmbit de la salut mitjançant l’anàlisi dels documents digitals de caràcter cientificotècnic, per a la qual cosa disposa d’una eina de valor per als centres d’investigació sanitària.

Així i tot, esta aplicació no solament es limita al camp sanitari, sinó que el seu ús potencial es podria estendre a altres sectors d’activitat. Els bons resultats que el prototip va obtindre en els assajos de laboratori garantixen “l’extracció de coneixement” de qualsevol compilació de dades i constituïx un element diferenciador del projecte.

Cooperació amb altres agents

La iniciativa naix de la cooperació entre el GPLSI de la Universitat d’Alacant, referent en la investigació en l’àmbit del processament del llenguatge natural i les tecnologies del llenguatge humà, que des de 1993 treballa en el subcamp de la intel·ligència artificial; juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), que conforma un espai d’investigació biomèdica multidisciplinària integrat pel Departament de Salut Alacant-Hospital General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández. Completa este consorci l’agència Difusión Comunicación SL, una empresa de comunicació integral especialitzada en l’àmbit de la publicitat i el màrqueting digital.

No obstant això, en el desenvolupament i validació de T2KNOW també col·laboren diferents centres tecnològics com l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), dedicat a la investigació, desenvolupament i innovació en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC); o l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), referent en este sector. Finalment, la plataforma també ha mantingut contactes amb entitats validadoras com INCLIVA o Vicky Food, entre altres. 

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta el desenvolupament de plataformes, serveis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions (Business Intelligence). Així mateix, T2KNOW s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat dona suport a un projecte que combina noves tecnologies per a millorar la qualitat i la reutilització de les aigües residuals tractades

By on

21/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Global Omnium, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació CEBAS-CSIC, està investigant la combinació de tecnologies avançades de depuració més eficient per a la reutilització segura de l’aigua residual
  • Este projecte contribuirà al necessari aprofitament de l’aigua en l’actual context de dèficit de recursos hídrics a la Comunitat Valenciana


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dona suport al desenvolupament d’un projecte per a la reutilització segura d’aigües residuals mitjançant la combinació de nous tractaments avançats, que en milloren la qualitat final.

L’empresa encarregada del proveïment i la gestió d’aigües a la Comunitat Valenciana, Global Omnium, amb la col·laboració del Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEBAS-CSIC), pretén desenvolupar i validar nous processos per a millorar la qualitat de les aigües residuals tractades, i permetre’n així la posterior reutilització.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana – FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’esta iniciativa, denominada AIGUAD9, és la combinació de diverses tecnologies avançades de depuració que siguen més eficients en la cerca d’obtindre un recurs hídric d’alta qualitat, que, a més, complisca amb el nou reglament europeu de reutilització.

Esta nova tecnologia contribuirà a mitigar un dels grans problemes a la Comunitat Valenciana: l’escassetat de recursos hídrics. AIGUAD9 permetrà dotar d’una segona vida l’aigua residual tractada, i cooperar així en la protecció del medi ambient i en la lluita contra els efectes negatius del canvi climàtic.

Este projecte no només avalua l’eliminació de microorganismes patògens, sinó que el seu valor diferencial radica en la combinació de diverses tecnologies per a l’eliminació també de contaminants de preocupació emergent, que es validaran en un entorn real, per a aconseguir una eficàcia superior que en els tractaments actuals.

A este efecte, s’ha construït una planta pilot, on s’estudia amb detall l’efectivitat de cada tecnologia en l’eliminació de paràmetres fisicoquímics de les aigües tractades (matèria orgànica i nutrients), així com la presència de microorganismes patògens i contaminants de preocupació emergent, com ara plaguicides o productes farmacèutics.

Finalment, com a producte final, el projecte permetrà disposar d’un “tractament eficient a la carta”, en funció de la qualitat de l’aigua que es pretenga aconseguir. La qualitat, al seu torn, estarà determinada per l’ús final que es vullga donar a l’aigua tractada.

Alineat amb els reptes estratègics

En l’execució del projecte, Global Omnium aporta la seua experiència com un dels principals grups empresarials en la gestió del cicle integral de l’aigua, amb més de 300 instal·lacions de tractament d’aigües residuals en tot Espanya.

Per la seua banda, l’Institut d’Investigació CEBAS-CSIC és el responsable del seguiment, el mesurament i l’assessorament dels contaminants de preocupació emergent presents en les aigües residuals, així com de la seua eliminació. Les línies de treball relacionades amb l’aprofitament d’estes aigües per a ús agrícola corresponen al Departament de Reg del mateix centre multidisciplinari CEBAS-CSIC.

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, on s’advoca per impulsar la reutilització d’aigua residual tractada per a reduir la petjada hídrica en l’activitat socioeconòmica. Així mateix, AIGUAD9 s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat finança un projecte per a accelerar mitjançant microorganismes la descomposició del plàstic per a compost orgànic

By on

14/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Reciplasa, la UJI, Cebimat y Aimplas col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa que impulsa l’economia circular
  • Este projecte contribuirà a eliminar els microplàstics en el compost i evitarà que acaben en el medi natural i agrícola


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un projecte per a accelerar la biodegradació de diverses classes de plàstic mitjançant l’addició de microorganismes.


L’empresa pública encarregada del tractament i la gestió dels residus urbans de Castelló, Reciplasa; l’empresa derivada de la Universitat Jaume I (UJI), Cebimat; l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), i el grup d’investigació de Polímers i Materials Avançats (PIMA) de l’UJI col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar el procés de biodegradació del plàstic.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat COMBOOST, és la investigació de nous mètodes i procediments de compostatge, tant en plàstics considerats biodegradables com en els no biodegradables, mitjançant l’addició de microorganismes que estimulen la descomposició d’estos materials.


Esta nova tecnologia permetrà traspassar algunes de les barreres que limiten actualment el reciclatge d’envasos de plàstic i oferirà noves solucions per a l’eliminació de microplàstics en el compost generat. Així, s’evitarà que acaben en el medi natural i agrícola i, per tant, en la cadena alimentària.


Les raons per a impulsar COMBOOST són d’índole econòmica i mediambiental. El reciclatge de plàstics mitjançant el compostatge presenta avantatges competitius per a les empreses, que, a través del foment de l’ecoinnovació, es podran avançar a futurs canvis legislatius.


D’altra banda, el compost orgànic produït és d’alta qualitat i es pot emprar per a millorar el rendiment de la terra en el sector agrícola i en la jardineria, sense provocar problemes de toxicologia o contaminació, ja que se’n garantirà la innocuïtat mitjançant assajos d’ecotoxicitat.


Col·laboració del sistema d’innovació


El treball del personal d’investigació de l’UJI en el projecte consistix a buscar l’additiu que millore el procés de compostatge. Per a fer-ho, s’identificaran els microorganismes que presenten altes capacitats per a degradar els polímers, unes macromolècules compostes per una o diverses unitats químiques, amb la finalitat de seleccionar els més eficaços en este procés.


Les línies d’investigació relacionades amb l’economia circular i la gestió de residus plàstics i amb metodologies complementàries, com el reciclatge terciari i/o biològic, les està desenvolupant Aimplas. Així mateix, l’empresa derivada de la Universitat Jaume I Cebimat lidera els assajos de biodegradació de materials plàstics, mentre que Reciplasa aporta la seua experiència en el tractament i la valorització de residus sòlids urbans.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació especialitzat en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de nous processos que acceleren la degradació dels materials plàstics. Així mateix, COMBOOST s’emmarca en dos dels tres pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, en concret en l’impuls de la transició ecològica i sostenible i de la transformació digital.

0

La Generalitat finança un projecte per a produir plàstics sostenibles amb la palla de l’arròs de l’Albufera com a alternativa a la seua crema

By on

08/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • La Societat d’Agricultors de la Vega coordina esta iniciativa, en la qual cooperen Aimplas i les empreses Prime Biopolymers i Viromii
  • Els residus agrícoles se sotmetran a diversos tractaments químics per a fabricar bioplàstics amb múltiples aplicacions industrials


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte d’innovació per a produir envasos biodegradables i sostenibles a partir de la palla que genera el cultiu de l’arròs a l’Albufera de València. D’esta manera, no només es pretén valorar este residu agrícola, sinó evitar també les emissions de gasos que genera la crema d’estos restolls cada tardor.


Amb la denominació de BIOPLA, este projecte està coordinat per la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), en col·laboració amb les empreses Prime Biopolymers, Viromii i l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas. Estos treballs reben el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparà una solució innovadora que permetrà posar fi a la crema d’estos restolls, una pràctica que presenta conseqüències negatives per a les persones amb problemes respiratoris i eleva els nivells de contaminació atmosfèrica a les comarques confrontants amb el llac de l’Albufera.


La incineració tracta d’evitar que la palla s’acumule i es podrisca als camps durant la temporada de pluges, la qual cosa, al seu torn, repercutix negativament en la qualitat de l’aigua de l’aiguamoll i provoca la mortaldat d’un elevat nombre de peixos. Fins ara, s’han explorat diverses vies per a la retirada d’estes restes agrícoles, si bé l’elevat cost econòmic d’este procés n’ha dificultat la posada en marxa.


L’objectiu de BIOPLA, en el marc de l’economia circular, és dotar la palla de l’arròs d’un valor econòmic capaç de compensar el cost de la seua recuperació. Per això, es planteja l’ús d’estos restolls com a matèria primera per a la producció de bioplàstics més respectuosos amb el medi ambient que els generats mitjançant recursos fòssils.


El projecte no només preveu el desenvolupament i la validació del tractament al qual s’ha de sotmetre este desaprofitament vegetal per a fabricar este producte d’alt valor afegit, i múltiples aplicacions industrials, sinó també tota la logística necessària per a fer-ne la recollida i l’emmagatzematge. En definitiva, es tracta de demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la tecnologia a escala semiindustrial.


La transformació d’este residu agrícola en bioplàstic s’aconseguix després de sotmetre els restolls vegetals a diversos tractaments, que inclouen el triturat de les tiges, els processos d’hidròlisi enzimàtica i fermentació pels quals s’obté àcid làctic, i la posterior conversió en àcid polilàctic, conegut per les sigles en anglés PLA.


El PLA representa aproximadament el 40 % de tots els polímers biodegradables i s’erigix en el bioplàstic més utilitzat del mercat, amb una demanda que creix cada any. Esta classe de material constituïx, de fet, una alternativa sostenible als plàstics tradicionals per la facilitat que té per a descompondre’s i la reducció de l’impacte ambiental.


Des que arrancara esta iniciativa fa ara un any, l’equip tècnic ha abordat ja la fase de la logística i ha dut a terme els assajos en laboratori, a fi de validar els tractaments més eficients per a la producció d’àcid polilàctic. Amb els resultats obtinguts, SAV escalarà el procés a volums propis d’una planta pilot per a continuar amb l’optimització d’este procés biològic.


A més de coordinar el projecte, SAV és el soci encarregat del subministrament i l’emmagatzematge de la palla, així com del procés de transformació semiindustrial, encara que en l’execució de BIOPLA coopera amb altres tres entitats especialitzades.


Així, Aimplas aporta el seu ampli coneixement tècnic sobre els processos i les condicions de fermentació per a la producció de bioplàstics; Prime Biopolymers lidera la fase de polimerització de l’àcid làctic i contribuïx amb l’estudi del procés de transformació a escala industrial, mentre que Viromii desenvolupa l’anàlisi de la gestió de les restes agrícoles en el mercat del PLA.


La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Economia Circular que ha impulsat l’AVI, que advoquen pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com pel disseny d’innovacions que permeten valorar els residus, d’acord amb les polítiques que en esta matèria promou la Comissió Europea. Així mateix, BIOPLA s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Older posts
Newer posts