Premsa

– Aquesta línia finança la resolució de reptes de gran impacte mitjançant la col·laboració de grups d’investigació, centres tecnològics i empreses
– El pes de les empreses creix: constitueixen ja el 82% de les entitats sol·licitants i reuneixen més de la meitat de les peticions de suport

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment de l’11% en el nombre de sol·licituds rebudes per a l’execució de projectes estratègics en cooperació en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el termini de presentació de la qual es va tancar el passat 6 de maig.

Aquest programa amb el qual l’AVI incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat per a donar resposta a desafiaments d’alt impacte, té com a referència els panells de reptes i solucions proposats pels comités estratègics d’innovació. Aquests grups d’especialistes garanteixen la capacitat del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana per a dur a terme amb èxit aquests nous desenvolupaments.

Amb un total de 402 peticions de suport, quasi la meitat de totes les presentades en 2022, és la línia amb major dotació econòmica – més de 17 milions- i impacte sobre el sistema productiu, atés que engloba iniciatives que, per la seua complexitat i elevat cost econòmic, requereixen necessàriament de la cooperació dels diferents agents del sistema.

En total, s’han comptabilitzat 815 sol·licituds en els sis programes que componen la convocatòria, una xifra pràcticament idèntica a l’obtinguda en 2021, quan es van batre tots els registres previs, segons el balanç provisional d’aquesta edició, que està dotada amb un pressupost global de 50 milions d’euros.

Després de l’impuls als projectes estratègics, destaca la demanda que ha suscitat la línia de consolidació de la cadena de valor empresarial, que dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes, processos o procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, consten 173 sol·licituds, un 4% més que el passat exercici.

El 48% són empreses que concorren per primera vegada

Tots dos programes, projectes estratègics i cadena de valor, concentren el 70% de totes les peticions, a conseqüència de la creixent implicació del teixit productiu en els incentius de l’Agència. Així, de les més de 400 entitats de tota mena que enguany han presentat les seues propostes de suport, al voltant del 48% es corresponen amb companyies que fins hui no havien optat a cap convocatòria prèvia d’ajudes en concurrència competitiva.

De fet, les empreses constitueixen ja el 82% dels sol·licitants en la present edició, encara que la cooperació amb la resta d’entitats d’innovació està garantida, atés que es tracta d’un requisit imprescindible per a accedir a les ajudes públiques. L’Agència afavoreix d’aquesta manera la interconnexió i les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven, generalment, de forma aïllada.

Igualment significatiu és l’increment de la demanda en la línia que recolza la constitució i manteniment d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES), una figura impulsada per l’AVI per a connectar els centres d’investigació i les universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. L’augment en el nombre de peticions, que pràcticament quadruplica les xifres de 2021, coincideix amb l’enfortiment del seu pressupost, que enguany supera els 5,5 milions d’euros.

Amb el procés d’avaluació dels expedients ja en marxa, la previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa

– El grup d’especialistes manté l’última trobada per a consensuar nous desenvolupaments que ajuden les empreses a reduir les emissions de CO2

El desenvolupament de millores tecnològiques que augmenten l’eficiència per superfície en la generació elèctrica, la captura de diòxid de carboni o l’impuls de cultius energètics són algunes de les innovacions que ha plantejat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir-ne les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’equip multidisciplinari, que coordina el professor Avelino Corma, ha consensuat, en la tercera i última reunió de treball, els principals reptes i solucions identificats en aquest àmbit, que recullen una quinzena de propostes concretes d’innovació per a avançar en la substitució dels combustibles fòssils, millorar l’emmagatzematge i l’eficiència energètica o fomentar la reducció i la captura del CO2.

Mentre s’espera que aquestes iniciatives es plasmen en un document final de conclusions, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, s’ha compromés a incentivar-ne el desenvolupament a través de la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI.

Per a incrementar la producció d’electricitat d’origen renovable, el Comité Estratègic d’Innovació, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, aposta per implementar nous desenvolupaments tecnològics que milloren la integració i la gestió de les energies verdes per a elevar-ne l’eficiència per unitat de superfície.

Redisseny de processos i equips

El redisseny d’equips i processos de fabricació d’indústries intensives en consum energètic com, per exemple, la ceràmica o la cimentera, és una de les vies que insten a explorar-hi per a impulsar l’eficiència energètica en el teixit productiu. De la mateixa manera, i amb l’objectiu de substituir els combustibles fòssils en la producció d’energia, les persones especialistes advoquen, entre altres iniciatives, per potenciar la generació d’hidrogen verd.

Precisament l’hidrogen també protagonitza algunes de les propostes per a millorar l’emmagatzematge i la gestió de l’energia, juntament amb el desenvolupament de bateries elèctriques i supercondensadors que milloren les tecnologies actuals.

Entre els reptes que ofereixen més oportunitats per a la innovació, el comité defensa el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular per a reduir les emissions de diòxid de carboni. En aquest sentit, es planteja la valorització de residus industrials i domèstics per a la producció de combustibles, el desenvolupament de bioplàstics enfront dels fabricats amb derivats del petroli o la producció d’hidrocarburs líquids a partir de cultius energètics. Finalment, també es proposa explorar el desenvolupament de sistemes capaços de capturar el CO? que generen els centres productius i evitar que aquest s’acumule en l’atmosfera.

Especialistes de primer nivell

Coordinat pel professor Avelino Corma, Premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica en 2014, el CEIE integra en la composició els tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Sobre aquest tema, Corma ha destacat la participació, la qualitat tècnica i la solidesa del comité, al mateix temps que també ha destacat les aportacions de les persones especialistes que han participat en les tres sessions de treball: “Si s’articulen de manera adequada, els nous desenvolupaments proposats permetran a la Comunitat Valenciana avançar de manera decidida en la reducció de les emissions”.

Així mateix, ha subratllat que aquestes mesures complementen les actuacions que en l’àmbit de la descarbonització han presentat la resta de comités de l’AVI i consoliden, per tant, el treball desenvolupat fins ara.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, hi participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (Aimplas), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (Ascer), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez, també integren aquest grup, que forma part, al seu torn, del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica. L’objectiu és que el document de conclusions, en el qual constaran tant els reptes i les solucions com una relació d’actuacions i incentius per a garantir-ne el desenvolupament i la implementació en el teixit productiu, estiga llest en les pròximes setmanes.

Premsa

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), anticiparà el disseny i posada en servei de la primera fase de la ‘learning factory’ programada en l’edifici de Correus d’Elx, segons han anunciat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

D’aquesta manera, s’agilitaran els treballs que es desenvoluparan en el local de 322 metres quadrats annex al citat immoble, a fi d’avançar la posada en marxa d’aquest primer espai, que no es veurà afectat per les obres d’enderrocament i construcció de l’edifici principal.

Pascual ha presidit la quarta reunió del grup tècnic, en el qual s’integren representants de les administracions local i autonòmica, l’empresariat, els sindicats, els instituts tecnològics, els parcs científics, les universitats i la formació professional de la comarca del Baix Vinalopó, i en la qual l’empresa adjudicatària del disseny i conceptualització, CARSA, ha presentat el full de ruta per a materialitzar aquesta iniciativa.

La missió d’aquest centre de referència formatiu en tecnologies habilitadores és proporcionar els coneixements, aptituds i habilitats imprescindibles per a la seua incorporació en el teixit productiu a través de formació especialitzada dirigida especialment a operaris i comandaments intermedis de les empreses de la Comunitat Valenciana, així com a estudiants universitaris i de formació professional.

En aquest pla d’actuació es prioritzarà, precisament, la determinació dels usos assignats a la primera fase del projecte, per a la qual ja s’estan remenant diferents alternatives relacionades amb la formació en tecnologies habilitadores en el sistema productiu, proporcionant formació especialitzada a les empreses. L’objectiu és accelerar aquesta part dels treballs, atés que el termini per a concretar les característiques de la totalitat del centre, els itineraris formatius i les tecnologies que incorporarà, així com els productes que es fabricaran en el seu interior, l’adjudicatària disposa d’un màxim 18 mesos, donada la gran complexitat de la iniciativa.

Aquesta labor de conceptualització es realitzarà en col·laboració amb grups especialitzats de caràcter tècnic, que treballaran en la definició de cadascuna de les àrees de la ‘learning factory’, segons s’ha donat a conéixer en la reunió celebrada en el Centre de Congressos d’Elx, i que ha comptat amb la participació de l’alcalde, Carlos González Serna, així com amb representants de l’equip governe local i dels agents socials, econòmics i cientificotècnic de la Comunitat Valenciana.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat la voluntat de la Generalitat Valenciana per convertir la Learning Factory en un referent en innovació que es puga transformar en formació per al teixit productiu: “Aquest projecte naix amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats presents i futures de la nostra societat perquè el teixit empresarial puga aprofitar el potencial de les noves tecnologies en el desenvolupament de processos productius més innovadors i, així, millorar la seua competitivitat”.

Al seu torn, Pascual ha ressaltat la importància de la Learning Factory com un projecte pioner a Espanya, “que situa a Elx en la primera línia de la innovació, ja que, a més de tindre beneficis econòmics i socials per al seu entorn, també situa aquesta ciutat com a líder, en acollir d’un centre de referència de tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana i a Espanya.”

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI ha subratllat que la ‘learning factory’ s’erigeix en una palanca de canvi que impulsarà la transformació del model productiu a través de la incorporació de coneixement i tecnologia a les nostres empreses. “Aquest instrument formatiu ajudarà a les empreses que ara troben problemes per a cobrir els nous perfils professionals que requereixen competències relacionades amb les tecnologies habilitadores, però també a aquelles que encara no són plenament conscients dels avantatges de la seua implantació”, ha assenyalat García Reche.

L’alcalde d’Elx, Carlos González, ha manifestat que “estem fent passos ferms per a fer realitat un projecte pioner perquè Elx lidere la innovació tecnològica en la Comunitat Valenciana” per a afegir que “valorem molt positivament no sols l’adjudicació del projecte tècnic sinó també la previsió d’inici dels treballs en el local annex, és a dir, una arrancada pròxima en el temps”.

El desenvolupament d’aquesta primera fase s’escometrà en paral·lel a la resta d’actuacions de disseny, que es completaran en la segona meitat de 2023, d’acord amb el calendari previst en el plec. Les obres del nou edifici podrien arrancar en el segon semestre de 2024, una vegada es redacte el projecte bàsic i d’execució del nou edifici.

Premsa

– El projecte DOTMASK explora nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics aplicables a equips de protecció individual
– L’empresa Lamberti coordina l’equip de treball, en el qual participa Airnatech, ADM Biópolis, l’institut tecnològic del plàstic, Aimplas, i el IIS La Fe


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de màscares i pantalles facials dotades amb propietats antimicrobianes capaces de previndre infeccions i contagis per virus i bacteris, fins i tot d’aquelles resistents als fàrmacs. Per a això s’estan explorant nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics que milloren els atributs dels actuals equips de protecció individual (EPI).

La iniciativa, batejada com DOTMASK, és un dels projectes estratègics en cooperació que ha recolzat l’Agència en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. Està coordinada per l’empresa química Lamberti i compta amb la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe de València, la biotecnològica ADM Biópolis i la signatura fabricadora de màscares Airnatech.

El desenvolupament de materials amb capacitat antibacteriana i viricida respon a la necessitat de reduir la incidència de contagis provocats per patògens com el de la COVID-19, que, amb freqüència, es transmeten principalment per via aèria. Els virus i bacteris resulten especialment perillosos en entorns hospitalaris, on és més habitual que aquests microorganismes adquirisquen resistència als fàrmacs.

Fins ara, els recobriments dissenyats com a mesura passiva de protecció empraven additius inorgànics basats en metalls. No obstant això, aquesta composició presenta alguns inconvenients, com la seua propensió a la corrosió en determinats ambients, o el possible alliberament d’ions actius, la qual cosa ha obert un debat sobre la seua potencial toxicitat.

Les substàncies extretes de plantes mantenen, en canvi, aquestes mateixes propietats bactericides i viricides, amb l’avantatge que, en tractar-se de compostos d’origen natural, presenten un menor risc d’efectes secundaris, al·lèrgies o toxicitat, tant per a la persona usuària com per al medi ambient.

Precisament en aquesta direcció, el projecte DOTMASK està desenvolupant materials basats en compostos fenòlics d’origen natural, l’activitat antimicrobiana del qual s’ha comprovat molt elevada, amb l’objectiu d’integrar-los en equips de protecció individual (EPI). D’aquesta manera, es pretén aconseguir una protecció altament eficaç enfront dels patògens, aconseguint una disminució significativa de la transmissió de malalties.

A la disposició del personal sanitari i d’emergències

Els nous recobriments antimicrobians, desenvolupats a partir d’extractes botànics que s’han obtingut a través de la biotecnologia, s’aplicaran tant a tèxtils per a la confecció de màscares com a làmines de plàstic amb les quals es fabricaran pantalles de protecció facial. Dos sistemes de prevenció millorats que reforçaran la seguretat dels serveis sanitaris i d’emergències i ampliaran les opcions de protecció de la població en situacions de pandèmia.

Per al desenvolupament d’aquestes solucions biotecnològiques, Lamberti, especialitzada en recobriments químics, compta amb el suport d’ADM Biópolis, que analitzarà les capacitats antimicrobianes d’aquests additius i escometrà els preceptius assajos de toxicitat. Per part seua, Aimplas i Airnatech contribuiran, respectivament, al desenvolupament de materials plàstics antimicrobians i a la incorporació d’aquests nous additius a les màscares. L’efectivitat dels compostos en un entorn sanitari real es posarà a prova a l’Hospital La Fe de València, gràcies a la contribució de l’IIS La Fe.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat la importància de la cooperació entre els agents del sistema d’innovació com a via per a fer front a desafiaments de gran importància com, per exemple, la protecció contra virus i bacteris: “Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta pandèmia és la necessitat d’innovar i consolidar un sector sanitari sòlid i creatiu, que no sols ens aporte autonomia enfront dels fabricants radicats en l’exterior, sinó que, a més, permeta a les nostres empreses competir amb les grans signatures internacionals”.

“Comptem amb un gran potencial científic i tecnològic focalitzat en la salut, que hem de ser capaces de transferir al nostre teixit productiu. Projectes estratègics com el present constitueixen una oportunitat única per a avançar en aquesta direcció”, ha continuat.

El projecte s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com un dels objectius prioritaris la “promoció de la salut i sanitat eficient”.

De la mateixa manera, la iniciativa també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic en Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències, òrgan assessor de l’AVI que orienta les prioritats d’innovació en aquest àmbit. De fet, les persones especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que formen part d’aquest equip multidisciplinari insten específicament a millorar les propietats dels equips de protecció individual (EPIs), usades pels equips d’emergències.

Premsa

– L’Agència Valenciana de la Innovació finança un total de 18 iniciatives dirigides a reduir l’impacte del sector de l’hàbitat en el medi ambient
– Els projectes aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius i materials més sostenibles i aposten pel reciclatge de residus

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha destinat prop de 4,3 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits a impulsar la transició cap a la sostenibilitat del sector de la construcció, un dels principals desafiaments que han d’afrontar les empreses de l’hàbitat.

En els últims quatre anys l’AVI ha finançat un total de 18 iniciatives d’innovació vinculades amb la reducció de la petjada ecològica, l’aposta per la sostenibilitat i l’eficiència energètica en l’àmbit de l’edificació, amb impacte tant en els projectes d’obra nova com al parc d’habitatges ja existent.

Així ho ha indicat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, en l’obertura de l’última sessió de *Innotransfer, una iniciativa multisectorial d’innovació oberta promoguda per la Xarxa de Parcs Científics Valencians per a impulsar la I+D+i en àrees d’activitat claus per a l’economia de la Comunitat Valenciana.

En concret, García Reche ha aprofitat aquesta cita, centrada en la sostenibilitat de la construcció, per a repassar alguns dels projectes que, en aquesta línia, han comptat amb el suport de l’Agència. Es tracta d’iniciatives que aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius més sostenibles, milloren els tractaments de residus, exploren la seua reutilització com a matèries primeres i aprofundeixen en el desenvolupament de materials més resistents i amb nous atributs i funcionalitats com, per exemple, la incorporació de propietats antimicrobianes en les superfícies ceràmiques.

La millora de l’eficiència energètica mitjançant l’aplicació de tecnologies com la intel·ligència artificial és una altra de les línies que està recolzant l’AVI, igual que la reducció de les emissions de gasos i partícules nocives en la fabricació de calçs a través de nous processos productius.

Oportunitats d’innovació

El 30% dels residus sòlids que acaben en l’abocador té el seu origen en el sector de la construcció, d’aquí ve que la cerca de solucions tècniques que contribuïsquen a elevar la seua sostenibilitat constituïsca una línia d’acció prioritària per a l’Agència. A aquest efecte s’ha creat el comité d’innovació especialitzat en hàbitat sostenible, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que ja ha identificat els reptes i solucions prioritàries en aquest àmbit.

El seu informe de conclusions presenta al voltant d’una desena de propostes concretes d’innovació per a la millora del rendiment i manteniment dels edificis, la implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles, el disseny d’immobles de consum energètic quasi nul, així com el desenvolupament de nous sistemes flexibles d’habitatge capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants dels seus habitants al llarg del temps.

En aquest sentit, l’Agència ha col·laborat amb la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en la preparació i llançament del seu primer procés de Compra Pública d’Innovació, que ha culminat amb la licitació i posterior adjudicació d’un contracte públic que possibilitarà el desenvolupament de solucions innovadores per a millorar l’habitabilitat de l’actual parc d’habitatges.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és obtindre solucions replicables que permeten incorporar espais exteriors a edificis ja existents i democratitzar així la seua disponibilitat, amb el consegüent impacte beneficiós en la salut física i mental dels seus residents.

Premsa

– L’Agència visita les instal·lacions de l’empresa tecnològica i s’interessa per les seues activitats en matèria de formació especialitzada

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb Verne Technology Group per a conéixer de primera mà les accions que en matèria d’innovació i formació en noves tecnologies està desenvolupant aquesta empresa alacantina.

En aquesta trobada han participat el CEO de Verne Group, Gianni Cecchin; el responsable de comptes del sector públic, Enrique Polo; així com el director de Portfolio i solucions del grup, Sergio Rodríguez; mentre que, per part de l’AVI, han assistit el vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau.

Al llarg de la reunió, Verne ha exposat les seues diferents línies de negoci i capacitats, que aprofundeixen en la digitalització i la transformació tecnològica, al mateix temps que ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb les iniciatives impulsades des de l’Administració per a potenciar el desenvolupament i implantació de les TIC en la Comunitat Valenciana. La companyia alacantina ja forma part de l’ecosistema de Districte Digital i ha iniciat un procés de col·laboració amb Labora a fi de reforçar la capacitació tecnològica de les persones en situació de desocupació.

De fet, Verne ha posat en marxa la seua pròpia escola de Formació en tecnologia, Verne Academy, que ha presentat amb detall a l’Agència. Aquesta iniciativa proporciona cursos i màsters sobre disciplines relacionades amb les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), dirigits tant a particulars com a empreses.

“El nostre propòsit és contribuir a superar la bretxa digital i impulsar l’especialització en les últimes tecnologies que demanda el mercat laboral. Aconseguir un teixit empresarial caracteritzat per la innovació i la digitalització només serà possible a través de la formació. Formar als professionals hui contribueix directament al creixement econòmic, empresarial i emprenedor de demà”, ha expressat Gianni Cecchin.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha insistit en la necessitat de proporcionar instruments formatius a mesura de les empreses que faciliten la cobertura dels nous perfils professionals que demanda el teixit productiu, especialment d’aquelles competències relacionades amb les tecnologies habilitadores.

“En l’AVI comptem amb ajudes específiques per a incentivar la formació de persones doctorandes en empreses, així com la incorporació d’especialistes amb titulació universitària i persones tecnòlogues amb grau superior d’FP. Així mateix, tant l’aliança Inndromeda, com la Learning Factory que estem impulsant a Elx ajudaran al fet que les empreses de la Comunitat Valenciana adquirisquen els coneixements i habilitats imprescindibles per a la incorporació de tecnologies habilitadores en el teixit empresarial”, ha precisat.

Verne Technology Group és una companyia tecnològica alacantina amb més de 40 anys d’experiència, especialitzada en telecomunicacions i TIC, que ocupa més de 2.000 persones i acredita una presència destacada tant en el mercat espanyol, com a Alemanya, Portugal i el Marroc. Així mateix, compta amb una de formació en noves tecnologies, Verne Academy, des de la qual s’ofereix formació en línia i presencial sobre les últimes tecnologies del mercat.

Premsa

–  L’Agència presenta la seua nova convocatòria de suport a la innovació en una jornada informativa organitzada per l’institut tecnològic Ainia
– Huit projectes d’R+D+i d’aquest centre han obtingut finançament de l’Agència per un import superior als 1,3 milions d’euros

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destinat més d’11 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits al sector agroalimentari, segons ha assenyalat la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, durant la presentació de la nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’Agència en una jornada en línia organitzada per l’institut tecnològic Ainia.

En els últims quatre anys, l’AVI ha finançat prop de 70 sol·licituds de suport per al desenvolupament de solucions innovadores que ofereixen resposta als principals desafiaments del sector primari i la indústria de l’alimentació, com la producció d’aliments més saludables, l’augment de la flexibilitat i la seguretat en la producció d’aliments i l’impuls de l’agricultura de precisió.

La major part de les iniciatives que han comptat amb el suport de l’Agència s’alineen amb les conclusions dels comités d’especialistes que assessoren l’AVI en la identificació dels reptes i solucions prioritàries per a la millora del sistema productiu de la Comunitat Valenciana. És més, un d’aquests grups, constituït per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, ja ha definit específicament les principals oportunitats per a la innovació en l’àmbit agroalimentari.

A través d’aquests incentius, els diferents agents del sistema d’innovació col·laboren en el desenvolupament de noves tecnologies per a la detecció precoç de plagues, tractaments més eficaços i sostenibles contra aquestes; aliments i ingredients amb efectes beneficiosos per a les persones, noves vies per a la valorització de residus del camp, envasos més sostenibles que retarden la data de caducitat o sistemes optimitzats per al control de patògens en les línies de producció, entre altres projectes.

En el capítol de beneficiaris destaca el rol d’Ainia, centre tecnològic especialitzat en agroalimentació, que ha recaptat ajudes per un valor superior als 1,3 milions d’euros per a l’execució de huit iniciatives d’innovació, segons ha detallat la secretària general de l’Agència.

En la seua intervenció, Estrella ha subratllat, així mateix, la versatilitat d’aquest institut, que estén les seues capacitats a altres àmbits de coneixement, com la salut o l’economia circular. D’aquesta manera, Ainia treballa en el desenvolupament de nous sistemes de detecció de defectes en envasos alimentaris o en l’obtenció d’ingredients funcionals a partir de residus agrícoles, al mateix temps que participa, al seu torn, en projectes per a la valorització de salmorres o en el disseny d’un assistent robòtic orientat al diagnòstic de càncer en dermatologia.

Casos d’èxit

Precisament, la jornada ha comptat amb la contribució de representants de les empreses Cleanity i Grupo Gimeno per a exposar diferents casos d’èxit en els quals aquest institut col·labora de manera activa amb altres agents del sistema d’innovació.

En concret, el responsable de projectes de Cleanity, Alexandre Martínez, ha explicat els avanços en el desenvolupament d’un sistema biotecnològic de neteja de patògens amb aplicació en entorns sanitaris i de la indústria alimentària; un projecte que s’executa en cooperació amb Lumensia Sensors i tres centres d’investigació (Fisabio, IATA-CSIC, ICMol-UV), a més d’Ainia.

L’obtenció de biofertilitzants, bioplàstics i biogàs a partir dels llots depuradores ha centrat, per part seua, la intervenció de Rubén García, tècnic d’I+D del Grup Gimeno, que ha repassat els diferents projectes finançats per l’Agència a través dels seus programes de suport a la I+D+i, com Bioferes i Bioedaria, executats en col·laboració amb Ainia.

En aquest sentit, la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, ha animat als agents del sistema d’innovació al fet que concórreguen a la nova convocatòria d’ajudes que acaba de llançar la institució i que està dotada amb 50 milions d’euros.

“Amb aquest pressupost preveiem recolzar entorn de 450 sol·licituds d’ajudes per al desenvolupament de projectes d’I+D+i en col·laboració, la majoria d’elles associades als programes de suport als projectes estratègics en cooperació i a la cadena de valor empresarial, que són els que presenten un major impacte en el teixit productiu”, ha continuat Estrella. El termini per a optar a aquests incentius romandrà obert fins al pròxim 6 de maig.

Per part seua, la CEO d’Ainia, Cristina del Camp, ha destacat el paper dels instituts tecnològics i, en aquest cas d’Ainia, “com un ‘partner’ tecnològic amb molt de potencial per a acompanyar a les empreses en els seus projectes d’innovació. Per a això, comptem amb un equip molt qualificat, amb molts anys de coneixement tecnològic i unes instal·lacions i un equipament d’avantguarda, per a ajudar-los a afrontar els seus reptes d’innovació”. Ainia compta amb prop de 1600 clients i desenvolupa més de 200 projectes d’I+D a l’any molts d’ells, connectats amb les línies de l’AVI, per a ajudar les empreses a ser més competitives.

En el webinar també han participat el cap del Servei de Cooperació del Sistema Valencià d’Innovació, Eduardo Viana, que ha detallat els diferents tipus de programes i ajudes; i el director d’innovació d’aquest centre, Andrés Pascual, que ha exposat les principals línies de treball d’Ainia i la seua vinculació amb els reptes i solucions que prioritza l’Agència en la seua convocatòria.

Premsa

– El Diari Oficial de la Generalitat publica la nova convocatòria de l’AVI, que reforça les unitats científiques d’innovació empresarial
– Les entitats interessades podran presentar fins al pròxim 6 de maig les seues sol·licituds a través de la pàgina web de l’AVI

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). Les entitats interessades disposaran de 15 dies hàbils, fins al pròxim 6 de maig, per a presentar les seues sol·licituds a través de la pàgina web de la institució.

En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 50 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a la I+D+i en col·laboració, la cinquena des que es posara en funcionament l’Agència en 2018. La nova convocatòria està cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del programa operatiu 2021-2027, i contribuirà a la transformació del model productiu, en línia amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

La previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450 projectes, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquest instrument, l’Agència incentiva el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, al mateix temps que facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

La principal novetat d’enguany se centra en el reforç de la línia d’ajudes destinada al finançament d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) en universitats i centres d’investigació d’excel·lència. Es tracta d’una figura concebuda per l’AVI per a impulsar la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les nostres empreses, que aquest exercici comptarà amb més de 5,5 milions d’euros, una quantia nou vegades superior a la consignada fa un any.

La segona gran novetat remet a la incorporació de nous criteris socials i mediambientals per a l’avaluació de les sol·licituds d’ajuda, que se sumen a les pautes ja existents, i connecten també amb les establides per Brussel·les. D’aquesta manera, es tindrà en compte l’alineació dels projectes d’innovació amb les polítiques mediambientals, d’igualtat de gènere i d’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional en el procés d’anàlisi i baremació de les propostes d’innovació.

En qualsevol cas, l’Agència continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Finalment, en el programa de Promoció del Talent s’atorgarà una major flexibilitat a les universitats que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cadascuna de les institucions acadèmiques podrà presentar fins a 6 projectes, un per estructura d’investigació, enfront del màxim de tres vigent fins hui.

Impuls als projectes estratègics

Com ja va succeir el passat exercici, el gruix dels fons (entorn d’un 60%) s’ha reservat per als programes de suport als projectes estratègics en cooperació i a la cadena de valor empresarial, que són, a més, els que generen un major impacte en el teixit productiu.

Al primer, l’AVI destina 17,2 milions d’euros per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú. Es tracta d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic d’aquests projectes.

Dotat amb al voltant de 11,6 milions, el programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial recolza al seu torn el desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

Per al finançament d’iniciatives de desenvolupament experimental dirigides a l’obtenció de prototips i projectes pilot s’han disposat 5,6 milions d’euros, una assignació similar a la proveïda per a recolzar la creació i manteniment de les Unitats Científiques d’Innovació en centres, instituts d’investigació i universitats de la Comunitat Valenciana.

L’AVI disposa, a més, de tres línies específiques per a la promoció del talent, la finalitat del qual és atraure i retindre a professionals qualificats. Les tres sumen 5,5, milions d’euros amb els quals no sols es finançarà l’actual xarxa d’agents d’innovació, sinó que també es farà costat a les empreses que formen a doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació.

Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), aconseguirà els 3,2 milions d’euros en 2022. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.

Finalment, es contemplen 1,4 milions d’euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretenen reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de la I+D+i entre les empreses.

Més de 400 beneficiaris i 93 milions concedits

Des de 2018, més de 400 organitzacions diferents, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.

En total, l’AVI ha concedit més de 93 milions d’euros per a recolzar el desenvolupament de projectes d’I+D+i en cooperació a fi d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diferents baules.

Premsa

– La Agència visita l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC, al qual finança 6 projectes per un import superior al milió d’euros
– Un total de 14 iniciatives d’I+D+i impulsades pel CSIC han obtingut el suport de l’AVI en les seues convocatòries en concurrència competitiva


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destinat més de sis milions d’euros des de 2018 en ajudes i incentius per a impulsar la innovació i la transferència de coneixement en els instituts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) radicats en la Comunitat Valenciana, segons ha precisat el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche, durant una visita a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), centre del CSIC situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV).

En aquesta trobada de treball, García Reche i la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, han repassat la contribució de l’Agència al desenvolupament d’iniciatives d’innovació impulsades pels centres del CSIC que, amb la creació de l’AVI, han vist reforçats els instruments de suport en l’Administració autonòmica que incentiven la connexió de les seues línies de treball amb les necessitats específiques del teixit productiu valencià.

Així, el CSIC ha aconseguit en les convocatòries dels programes de l’AVI en concurrència competitiva més de 2,4 milions en ajudes en els últims quatre anys, amb els quals s’han executat un total 14 projectes d’I+D+i en col·laboració amb altres entitats i empreses. Un import al qual se sumen 3,8 milions addicionals que l’Agència ha aportat per a la constitució d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) en centres d’excel·lència científica del CSIC.

En concret, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC UV-CSIC), l’Institut de Neurociències (IN UMH-CSIC), l’Institut de tecnologia Química (ITQ UPV-CSIC) i l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M UPV-CSIC), centres mixtos titularitat del CSIC i les universitats de València, Miguel Hernández i Politècnica, compten ja amb aquesta nova figura, que ha impulsat la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les empreses de la Comunitat Valenciana.

Aquesta estreta col·laboració amb els centres s’estén també a l’àmbit institucional. Prova d’això és la incorporació del Consell Superior d’Investigacions Científiques com a soci de l’Aliança Inndromeda, en la qual la comunitat empresarial, les universitats, els centres tecnològics i d’investigació sanitària i les Administracions Públiques sumen forces per a garantir el desenvolupament i la incorporació efectiva de les tecnologies habilitadores en el teixit empresarial.

L’IATA, al capdavant en projectes recolzats

Durant la visita institucional a l’IATA, el director del centre, Jose F. Marcos; la vicedirectora, Amparo López; i la responsable de la Unitat de Transferència del Coneixement, Teresa Jiménez; han donat a conéixer als representants de l’Agència les fites aconseguides en els sis projectes d’innovació que ha finançat l’AVI, i la quantia de la qual supera el milió d’euros, pràcticament la meitat dels fons recaptats pel CSIC a través de les diferents convocatòries d’ajuda en concurrència competitiva. Entre ells, destaca la figura de l’agent d’innovació que, es va crear en 2020 i ja s’ha consolidat en l’estructura.

Aquestes iniciatives estan permetent desenvolupar un nou sistema biotecnològic de neteja i desinfecció de patògens; obtindre ingredients funcionals alimentaris a partir de residus agrícoles o aprofitar les restes de posidònia marina per a la fabricació d’envasos biodegradables.

Així mateix, també s’està avançant en la producció de probiòtics de nova generació per a l’obesitat o l’ús d’un bacteri intestinal com a ingredient funcional per a previndre el desenvolupament de la síndrome metabòlica i la diabetis. En tots aqueixos projectes , l’IATA col·labora amb altres agents del sistema valencià d’innovació, mobilitzant i incorporant el coneixement científic i tecnològic al sistema productiu.

L’objectiu, segons ha manifestat Marcos, és intensificar la cooperació ja existent amb l’Agència, per a això s’estan preparant noves sol·licituds de suport vinculades a projectes d’innovació per a la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que s’obrirà en breu.

“En l’IATA no sols estem compromesos amb la investigació bàsica, sinó que amb l’ajuda de l’AVI hem reforçat la nostra capacitat de transferència per a ajudar les empreses a ser més competitives i aconseguir que els resultats de les nostres línies de treball arriben al consumidor final”, ha precisat el seu director.

Per part seua, el vicepresident de l’Agència Valenciana de la Innovació ha subratllat el paper que desenvolupa IATA com un dels centres de referència a Espanya en la producció sostenible d’aliments de qualitat, la seua seguretat, l’impacte sobre la salut i l’acceptació per part del consumidor.

“Al llarg de més de mig segle d’història, l’IATA ha contribuït a fer de l’agroalimentació un dels motors econòmics de la Comunitat a través d’una intensa activitat investigadora que ha revertit en múltiples innovacions que han incorporat les nostres empreses. Des de l’Agència treballem per a amplificar aquesta labor potenciant encara més la col·laboració amb altres agents del sistema” ha assenyalat García Reche.

Per al delegat institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, “la creació de l’AVI representa un clar punt d’inflexió en el sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana. En el CSIC estem convençuts del seu enorme valor tecnològic i impacte social, i estem disposats a continuar col·laborant i impulsant les seues actuacions”.

Premsa

– L’equip tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació es reuneix per segona vegada per a concretar els principals reptes, entre els quals s’inclou incrementar la producció autòctona d’electricitat d’origen renovable
– Forma part del pla del Consell per a ajudar el teixit productiu a reduir i eliminar les emissions en el marc de la transició energètica


El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que coordina el professor Avelino Corma, ha proposat a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els principals reptes i oportunitats d’innovació per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir les seues emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

L’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable, la millora de l’eficiència energètica en els processos productius i la mobilitat o la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en l’ús d’energia tèrmica són alguns dels desafiaments que ha identificat aquest equip multidisciplinari, que integra a representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, i que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la cerca de solucions tecnològiques capaces de fer front al canvi climàtic.

La consellera Pascual ha presidit així la segona sessió de treball d’aquest comité tècnic, que forma part del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica de la Comunitat, i especialment, de la seua indústria. En la seua intervenció, Pascual ha agraït el compromís de les persones participants, que amb la seua capacitat i coneixement contribueixen, no sols a rebaixar, eliminar i neutralitzar les emissions de diòxid de carboni, sinó també a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils.

“La crisi energètica, derivada de la invasió d’Ucraïna, i els efectes que està causant en pràcticament en tots els sectors, fan que la tasca en la qual us heu involucrat siga determinant”, ha subratllat Pascual, qui ha insistit que “la ciència i la innovació ens donen respostes en moments crítics”.

Accions enfront de la ‘emergència climàtica’

La titular d’Innovació ha reiterat, a més, l’aposta de la Generalitat per impulsar mesures estructurals que permeten fer front a aquesta “emergència climàtica”. Una línia d’actuació estratègica que passa per “accelerar tots els processos de renovables” i incentivar al màxim la investigació i la translació a la indústria de nous combustibles com l’hidrogen verd.

En la determinació d’aquestes solucions està treballant de manera activa el grup d’especialistes impulsat per l’AVI, que ha situat entre les seues prioritats l’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable a fi d’elevar l’índex d’autoproveïment de la Comunitat, que en l’actualitat se situa a l’entorn del 30%, així com la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en consum d’energia.

La millora de l’eficiència energètica tant en les empreses com en el transport, l’optimització de l’emmagatzematge i la gestió de l’energia o el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular com a via per a reduir les emissions de diòxid de carboni són uns altres dels reptes plantejats per aquest equip multidisciplinari, que ja ha començat a definir propostes concretes de desenvolupament a fi d’oferir respostes, des de la innovació, a cadascun d’aquests desafiaments.

Anticipar-se a la nova regulació

El CEIE en Descarbonització naix amb un doble objectiu. Elevar, en primer lloc, els nivells de sostenibilitat del nostre entorn i, en segon, oferir solucions innovadores perquè els sectors productius puguen adaptar-se i anticipar-se al marc regulador que està ultimant Brussel·les perquè Europa es convertisca en 2050 en el primer continent climàticament neutre.

En aquesta direcció apunta la Llei Climàtica Europea, aprovada l’any passat, però també l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que està elaborant el Govern valencià, i que s’ha marcat com a meta la reducció en un 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (respecte a 1990) abans d’acabar aquesta dècada.

Coordinat pel professor Avelino Corma, premie Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2014, el CEIE integra en la seua composició als tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (AIMPLAS), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (ASCER), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez també formen d’aquest grup, que en aquesta segona sessió han plantejat les primeres solucions als reptes compatibles amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials de les quals disposa la Comunitat Valenciana.

La pròxima reunió tindrà lloc, previsiblement, en la primera setmana de maig i en ella s’analitzarà l’impacte social, econòmic i mediambiental dels reptes-solució i, a més, es proposaran actuacions i incentius per a garantir el desenvolupament i implementació de les propostes d’innovació plantejades en el marc del comité. L’objectiu, en qualsevol cas, és que l’AVI puga comptar amb les conclusions d’aquest grup d’especialistes en el primer semestre de l’any.