Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa


  • El Diari Oficial de la Generalitat publica la nova convocatòria anual de l’AVI, que romandrà oberta fins al pròxim 21 d’abril
  • L’Agència preveu finançar al voltant de 350 projectes de R+D+i, en els quals col·laboraran diferents agents del sistema d’innovació


El Consell, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).


Es tracta d’una nova crida pública per a resoldre reptes d’interés comú a través de la R+D+i, en el qual, com a novetat, es reforçarà tant la participació d’empreses com la dotació econòmica dels dos programes amb major impacte en el teixit productiu, a fi d’impulsar els projectes estratègics en cooperació i la consolidació de la cadena de valor empresarial.


En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 48,95 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a la R+D+i en col·laboració, que romandrà oberta a la recepció de projectes fins al pròxim 21 d’abril.


La nova convocatòria està cofinançada al 60% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, i s’alinea amb la nova Estratègia d’Especialització Intel·ligent S3, que ha dissenyat la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.


S’estima que, amb l’actual assignació econòmica, l’AVI podrà finançar entorn de 350 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció del tipus de programa i les característiques de cada projecte.


Les sis línies d’ajuda de l’Agència incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.


De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol tipus d’incentiu, al mateix temps que es continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.


Com a novetat, enguany es reforçarà el pes de les empreses en els principals programes d’ajuda amb l’objectiu d’estimular la seua participació i cooperació amb altres organitzacions. Així, les mercantils hauran d’assumir ara la meitat del cost d’execució de cada projecte estratègic, on també s’exigirà la concurrència d’almenys una pime entre les entitats que treballaran conjuntament en el desenvolupament d’aquestes iniciatives de R+D+i.


Aquesta última obligació, és a dir, la participació d’un petita o mitjana empresa, s’estendrà també als projectes en col·laboració que es presenten a la línia de consolidació de la cadena de valor, la segona per volum de fons.


Precisament tots dos programes, que ja copaven el gruix del pressupost de la convocatòria, experimentaran un nou increment en la seua assignació fins a aconseguir el 70% del total. Es tracta de les dues línies que, any rere any, susciten una major demanda i les que generen també un impacte més notori en el sistema productiu, ja que estan obertes a la participació d’empreses.


En el cas dels projectes estratègics en cooperació, l’AVI ha elevat la partida econòmica fins als 20,75 milions d’euros, un 20% més que fa un any, per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú.


D’aquesta manera, es reforçarà el desenvolupament d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic que representen.


En la mateixa proporció augmenta la dotació del programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial, que comptarà amb 13,90 milions d’euros per a recolzar el disseny de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.


L’adequació de la convocatòria als requisits derivats del finançament europeu també comporta altres novetats per a les organitzacions que sol·liciten els incentius de l’AVI. I és que, a partir d’ara, hauran de justificar que els seus projectes d’innovació no generaran cap impacte negatiu en el medi ambient.


Finalment, en el programa de Promoció del Talent s’atorgarà una major flexibilitat als centres d’investigació que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cada entitat podrà presentar un màxim 4 sol·licituds, enfront del màxim de tres vigent fins hui.


Suport al talent i la transferència


Més enllà de l’impuls als projectes estratègics i de consolidació de la cadena de valor, destaca el suport al programa de Valorització, transferència i resultats d’investigació a les empreses, que disposa de 7,6 milions d’euros.


Aquests fons no sols permetran desenvolupar assajos, proves pilot i demostradors, sinó que garanteixen finançament per a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïdes en universitats i centres d’investigació d’excel·lència.


L’AVI prosseguirà donant suport a l’atracció i retenció de professionals qualificats a través de tres línies específiques d’ajuda. Els 4,85 milions consignats a aquest efecte podran sostindre l’actual xarxa d’agents d’innovació, al mateix temps que recolzaran a les empreses que formen a doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació.


Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), superarà enguany el milió d’euros. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.


Finalment, es contemplen 800.000 euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretén reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de la R+D+i entre les empreses.


Més de 500 beneficiaris i 139 milions concedits


Des de 2018, un total de 520 organitzacions diferents, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.


En total, l’AVI ha concedit al voltant de 139 milions d’euros per a recolzar el desenvolupament d’accions de R+D+i en cooperació amb la finalitat d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diferents baules.


Les ajudes de l’Agència han mobilitzat, al seu torn, 76 milions d’inversió privada que, al costat de l’aportació pública, han permés desenvolupar 881 iniciatives en els últims cinc anys.

0

Premsa, Premsa


  • L’AVI cofinança al costat de Feder un projecte de l’Associació Valenciana d’Agricultors, AINIA, IVIA, UV i les empreses Sinyent i Locatec
  • El sistema integra sensors i imatges a través de drons i satèl·lit per a detectar malalties en fase primerenca i proposar el tractament òptim


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves eines digitals per a la detecció i predicció primerenca de les principals plagues que amenacen els cultius de cítrics en la Comunitat Valenciana. L’objectiu és dissenyar un sistema de control més avançat i precís que permeta als agricultors fer front a aquestes malalties en la seua etapa inicial, amb la finalitat d’optimitzar els tractaments aplicats i reduir el seu possible impacte en el medi ambient.


En l’actualitat, en el camp valencià conviuen diferents estratègies de gestió dels cultius, la qual cosa dificulta la planificació i resposta coordinada davant una amenaça fitosanitària. El projecte SENSOPLAG pretén contribuir, precisament, al desenvolupament de polítiques eficients per a la gestió de les noves plagues com una de les vies per a garantir la viabilitat del sector primari.


La iniciativa, que impulsa l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) en col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Agràries (IVIA), el centre tecnològic AINIA, el grup de Reconeixement de la Sostenibilitat (vaig REDOLDRE) de la Universitat de València, i les empreses Serveis Agraris Sinyent i Locatec Aplicacions Informàtiques, compta també amb el suport de l’AVI, que ha aportat 684.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).


Davant la greu amenaça que representen les noves malalties i les limitacions dels sistemes de detecció actuals, SENSOPLAG explora el desenvolupament d’una nova solució, basada en un sistema integrat d’eines digitals que permeta la detecció precoç, el monitoratge i predicció de plagues clau com el cotonet de Sud-àfrica, l’àcar roig oriental o els insectes que actuen com a vectors del greening.


L’objectiu és integrar totes aquestes eines i les dades obtingudes, en una mateixa plataforma, amb la finalitat de desenvolupar models que generen, a partir d’aquest material, informació pràctica per als professionals del camp. S’està treballant, de fet, en un sistema d’ajuda a la presa de decisions, dirigit a agricultors i tècnics i accessible a través d’una app, que no sols els permetrà interactuar per a resoldre els seus possibles dubtes, sinó que els guiarà en l’elecció dels tractaments més adequats i el moment òptim d’aplicació per a aconseguir la màxima eficàcia.


Actualment el projecte es troba en una fase de recopilació i anàlisi de les dades per a la seua definitiva integració en el model. Per a això, es processaran les imatges satel·litàries, així com les preses amb cambres hiperespectrales integrades en drons a fi d’estudiar la detecció i el grau d’afectació de les plagues durant els diferents períodes de l’any.


Cooperació en innovació


En l’execució del projecte participen dos centres de referència en investigació agrària: AINIA, que acredita una extensa trajectòria en sistemes de teledetecció en el camp mitjançant l’ús de drons i robots autònoms; i IVIA, amb una vasta experiència en el desenvolupament de paranys i anàlisis de fotos de satèl·lit per a la detecció de plagues.


El coneixement en el disseny i ús de sensors, així com l’emmagatzematge de les dades recaptades, l’aporta el grup vaig REDOLDRE, de la Universitat de València; al mateix temps que Locatec donarà suport a la recol·lecció de dades a través d’una app, on els agricultors podran carregar fotos de les possibles plagues; i implementarà, en un sistema de recomanació automatitzat mitjançant programari. Els quatre socis contribuiran al desenvolupament dels algorismes d’intel·ligència artificial necessaris per a analitzar les dades.


Els treballs sobre el terreny corresponen a Sinyent, empresa especialitzada en serveis agraris, mentre que AVA, com a coordinador del projecte, ha exercit un paper clau en la definició de les necessitats dels professionals del sector i garantirà, a més, la implementació d’aquest nou sistema entre els seus potencials usuaris finals, una vegada es validen els resultats.


Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, SENSOPLAG és un exemple paradigmàtic de les oportunitats que ofereix la innovació en el sector primari a través de la incorporació de tecnologies d’avantguarda i del desenvolupament de l’agricultura de precisió.


“Projectes com el que coordina AVA contribuiran a reduir els costos i a augmentar la productivitat dels cultius perquè es recomanaran, en cada cas, aquells sistemes de control biològic o productes fitosanitaris més eficaços i en la seua justa mesura. Aquest nou model de gestió, recolzat en la tecnologia, és també més respectuós amb el medi ambient i amb la salut de les persones, tant aplicadors com consumidors, perquè es reduirà la quantitat de químics administrats”, ha indicat.


Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat que aquesta iniciativa és viable perquè integra a totes les baules de la cadena, des dels usuaris finals fins als centres tecnològics i d’investigació que lideren el desenvolupament de l’agricultura de precisió en la Comunitat Valenciana.


“Des de l’Agència considerem que aquesta línia d’acció estratègica contribuirà a elevar la rendibilitat del camp i prova d’això és que, des de 2020, hem recolzat 27 projectes amb ajudes per valor de 7,8 milions d’euros”, ha conclòs García Reche.


El projecte SENSOPLAG s’alinea directament amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en agroalimentació, que assenyala com un dels reptes prioritaris l’impuls de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En concret, es proposa la de “optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes eco-compatibles en la detecció i control de malalties i plagues”.


Aquesta mateixa iniciativa s’enquadra, a més, en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, atés que permetrà incrementar la qualitat i productivitat de les explotacions a causa de la detecció precoç de les plagues, al mateix temps que es redueixen els tractaments fitosanitaris necessaris. Així mateix, el desenvolupament del conjunt de sensors basats en drons, robots i sensors fixos en el camp, així com tota la tecnologia d’anàlisi de dades i recomanació de productes, s’emmarca en el desenvolupament de maquinària i béns d’equip intel·ligents.

0

Premsa, Premsa

  • L’AVI finança aquest projecte, que lidera l’Institut Tecnològic del Plàstic en col·laboració la Universitat Politècnica de València
  • Els productes obtinguts a partir de cautxú reciclat presenten millors propietats i s’aplicaran a habitatges, infraestructures o instal·lacions esportives


La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un nou tractament per al reciclatge de pneumàtics que no sols és més sostenible que els processos actuals, sinó que permet obtindre cautxú de major qualitat per al seu ús en el sector de la construcció, les infraestructures de transport, les instal·lacions esportives o els parcs infantils, entre altres.


Impulsat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), el projecte Recicautxu pretén donar una segona vida a les cobertes fora d’ús, evitant el seu emmagatzematge en abocadors, que suposen un focus d’insectes i rosegadors i eleven el risc d’incendis. La iniciativa compta amb el suport d’Agència Valenciana de la Innovació, que ha aportat 150.000 euros en el marc de l’última convocatòria en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).


En l’actualitat, conviuen diferents sistemes de tractament per a aquests residus, però tots ells presenten deficiències des del prisma de la sostenibilitat, la qual cosa ha portat a explorar alternatives en les quals el cautxú triturat es mescla amb altres plàstics amb la finalitat de reaprofitar-los com a materials secundaris en nous productes industrials.


Aquestes tecnologies, no obstant això, tenen un ampli marge de millora, ja que les propietats dels materials obtinguts fins hui no aconsegueixen els estàndards de qualitat necessaris.


Precisament Aimplas, en col·laboració amb el departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la Universitat Politècnica de València (UPV) pretén desenvolupar una nova generació de compostos amb propietats elàstiques i de resistència a impacte millorades per al seu ús en elements de construcció, infraestructures de transport, interior d’edificis, instal·lacions esportives, parcs infantils o senyalitzacions i sistemes de seguretat viària.


Segons el responsable d’aquest projecte en Aimplas, Vicent Martínez en l’actualitat “les aplicacions per als residus de cautxú són molt limitades, la qual cosa fa necessari ampliar el ventall de processos de transformació d’aquest material reciclat, així com buscar nous productes de major valor afegit. En aquest projecte estem buscant millorar la valorització d’aquest residu a través de processos innovadors que permetran obtindre nous materials més sostenibles dins d’una economia circular”.


Per a millorar les propietats d’aquests residus, Aimplas ha desenvolupat una tecnologia que reverteix el procés de vulcanitzat dels pneumàtics, que és un tractament al qual se sotmet el cautxú per a incrementar la seua duresa i resistència. L’avantatge d’aquest nou procés és que es pot estendre a altres tipus de materials plàstics com les espumes de poliuretà, les canonades de polietilé reticulat i els recobriments de cables, ampliant així les possibilitats de recuperació i reciclatge d’aquest tipus de residus.


Col·laboració en innovació


D’aquesta manera, Recicautxu preveu posar en valor les investigacions que Aimplas ha vingut desenvolupant al llarg dels últims anys en aquest camp i, comptarà per a això amb el grup d’investigació d’Enginyeria Ferroviària, adscrit al departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la UPV, sobre el qual recaurà la validació dels elements produïts amb materials reciclats. L’objectiu, per tant, és sotmetre aquests productes a tests de rigidesa enfront de càrregues, assajos de fatiga i d’amortiment de vibracions, entre altres.


“Cada any es recullen a Espanya 160.000 tones de pneumàtics usats, la gestió dels quals al final de la seua vida útil pot generar un gran impacte en el medi ambient. Gràcies a la innovació és possible obtindre, a partir de residus, nous productes amb un elevat valor afegit, reduint l’ús de recursos naturals, oferint alternatives a les matèries primàries i beneficiant-se d’un estalvi en costos i consums d’energia”, ha precisat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno.


Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat la importància de donar suport als processos de transferència de coneixement i tecnologia perquè el resultat de les investigacions que presenten aplicacions potencials en el teixit productiu acaben implementant-se de manera efectiva en les nostres empreses i els atorguen un valor diferencial.


El projecte RECICAUTXU s’alinea, a més, amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que situa entre les seues prioritats en l’eix d’hàbitat el desenvolupament de materials, productes i processos avançats, de baix impacte ambiental, amb noves aplicacions de valor afegit, de manera sostenible i ecoeficient.


Així mateix, la iniciativa que lidera Aimplas connecta amb els reptes i solucions identificats pels comités estratègics d’innovació en Economia Circular i Hàbitat Sostenible, que advoquen pel desenvolupament de sistemes de reciclatge terciari per a optimitzar la valorització de residus i implementar materials de construcció més sostenibles.

0