Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa

  • Un grup d’especialistes promogut per l’AVI i coordinat per la científica María Jesús Vicent identifica els reptes a afrontar a través de la R+D+i
  • Insten a impulsar serveis de suport d’alt valor afegit per al desenvolupament de teràpies avançades


El desenvolupament d’eines personalitzades adaptades a cada pacient per a optimitzar el diagnòstic, tractament o la rehabilitació o la identificació de patògens en temps real a través de noves solucions tecnològiques són alguns dels reptes que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut proposa atendre de manera preferent a través de la R+D+i.


Aquest grup d’especialistes multidisciplinari, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació dels desafiaments prioritaris en aquest àmbit de coneixement, ha mantingut una nova sessió de treball a fi de revisar els resultats i avaluar l’impacte que han recaptat les propostes d’innovació durant aquests últims cinc anys.


A més d’aprofundir en el desenvolupament i implementació de la medicina personalitzada i la cirurgia de precisió, el comité que coordina la científica del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) María Jesús Vicent, també aposta per avançar en la identificació del risc de cronicitat i la seua prevenció i control, així com la posada en marxa d’eines i sistemes d’informació que permeten millorar l’atenció sanitària en l’àmbit de la salut mental i altres problemes de salut amb el risc de cronificació.


Finalment, s’ha plantejat el disseny de solucions i serveis innovadors de suport a l’obtenció de teràpies avançades, que són aquelles que administren medicaments d’avantguarda basats en teràpia gènica, cel·lular i/o enginyeria de teixits.


Sobre aquest tema, Vicent ha destacat el consens que ha aconseguit el comité entorn de la identificació de quatre reptes que, segons ha indicat, s’adeqüen a l’actual escenari post pandèmia i al marc de finançament que planteja la Unió Europea per a impulsar les teràpies d’avantguarda i la personalització de la medicina.


“Amb el focus situat en aquests desafiaments no sols millorarà l’atenció sanitària que es presta a la ciutadania, sinó que contribuirà al desenvolupament i consolidació d’un teixit empresarial en l’àmbit de la salut que siga reflex de l’excel·lència investigadora que en aquest camp ofereix la Comunitat Valenciana”, ha indicat.


Un total de 68 projectes finançats


Fins hui, els reptes i solucions que va proposar aquest mateix comité fa cinc anys s’han traduït en un total de 68 projectes d’innovació, que han mobilitzat al seu torn més de 28 milions d’inversió pública i privada.


Al voltant de la meitat d’aquests fons s’han destinat al desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data per al control de la fragilitat i cronicitat de pacients amb múltiples malalties associades a l’edat, mentre la resta s’ha distribuït pràcticament a parts iguals entre l’optimització dels processos quirúrgics i la prevenció de les infeccions hospitalàries.


L’equip multidisciplinari està integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, així com per professionals sanitaris que seran els usuaris finals d’aquestes innovacions. La seua composició a penes ha variat respecte a 2018, si bé s’han reforçat els perfils empresarials i de gestió sanitària amb noves incorporacions.


El comité compta, per tant, amb la participació, des de l’esfera científica, de Cristina Botella (Universitat Jaume I), Salvador Martínez, (Institut de Neurociències), Josep Redón (Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA) i Damià Tormo (Fundació Columbus), a més de Javier Sánchez, de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) com a part dels centres tecnològics.


El teixit productiu està representat per amb Mara Gracia (Surgival), Francisco Sanchís (Elix Pharma) i Lorena Saus (Grup Ascires), a més de José María Lagarón (Bioinicia), que constitueix una de les altes en l’equip. La segona novetat recau sobre Esther Soler (Hospital General d’Elx), que s’uneix a María Isabel Acién (Hospital de Sant Joan d’Alacant), per a aportar la visió i necessitats dels professionals sanitaris.


Està previst que el comité torne a reunir-se en les pròximes setmanes per a tancar la seua nova proposta de reptes i solucions tecnològiques, que posarà a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació després de la seua validació pel Comité Estratègic d’Innovació.


A partir de l’any pròxim, l’Agència prioritzarà aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives en les seues convocatòries d’ajuda a fi d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses.

0

Premsa, Premsa

  • L’Agència recolza amb prop de 6 milions d’euros una vintena de projectes d’innovació amb impacte en la indústria ceràmica
  • A més de les vinculades a la salut, s’exploren solucions per a aprofitar els residus de la construcció, optimitzar la depuració d’aigües residuals

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tipus de rajoles ceràmiques i recobriments amb propietats biocides, amb l’objectiu de reduir la incidència de les infeccions per bacteris i fongs en centres sanitaris i evitar, a més, possibles contagis per SARS-CoV-2.

En concret, l’Agència està treballant al costat de la indústria ceràmica en el disseny i validació de noves solucions per a fer front a aquest desafiament sanitari a través de diferents enfocaments tecnològics.

El projecte SINVIR, en el qual participen la Universitat Jaume I de Castelló, l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMME) i l’empresa Vernís, especialitzada en la fabricació i comercialització de fregides, esmalts, colors i tintes ceràmiques estan treballant en noves substàncies antisèptiques aplicables als materials ceràmics, els recobriments per a metall i fusta i els laminatges que s’usen en la fabricació de mobles, revestiments de sòls i parets, portes, i manovelles, entre altres.

Així mateix, l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i les empreses Keraben Grup i Colorobbia España, especialitzades en la producció de paviments i revestiments ceràmics i en fregides, pigments i altres productes per a la indústria taulellera i del vidre, respectivament, cooperen en l’execució del projecte VIRUCER, que compta també amb el suport de l’AVI.

En el marc d’aquesta iniciativa s’estan desenvolupant rajoles ceràmiques de revestiment i paviment amb capacitat per a inactivar virus en espais interiors i exteriors mitjançant la funcionalització de les seues superfícies amb recobriments avançats. La idea és seleccionar aquells agents biocides capaços d’integrar-se en l’estructura ceràmica i de mantindre la seua activitat després del procés de cocció a fi d’evitar possibles contagis.

Totes dues iniciatives formen part de la vintena d’actuacions de R+D+i en les quals participa la indústria ceràmica i que compten amb el finançament de l’Agència. Es tracta de projectes focalitzats en la salut, la mobilitat o l’economia circular, que expandeixen l’àmbit d’aplicació dels productes ceràmics i contribueixen a diversificar l’activitat del sector i amplien el seu negoci.

Més de 6 milions en innovació

Així, els prop de 6 milions d’euros aportats per l’AVI estan permetent a la indústria aprofitar els residus del sector de la construcció com a matèria primera per a nous productes, dissenyar nous envasos ceràmics per a ús alimentari, fabricar components per al sector de l’automòbil, impulsar la robotització i la incorporació de la Intel·ligència Artificial als processos o optimitzar la depuració dels fluxos d’aigües residuals gràcies a la utilització de membranes ceràmiques.

L’Agència Valenciana de la Innovació també impulsa la transferència de coneixement i tecnologia al conjunt de la indústria taulellera a través de l’ITC, que s’ha integrat des de 2019 en la xarxa d’agents d’innovació de l’AVI.

El desenvolupament de solucions tecnològiques per a reduir, neutralitzar i eliminar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’acord amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, és una altra de les línies d’acció amb impacte en les empreses d’aquest sector, que l’AVI prioritzarà en la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. L’objectiu, en aquest cas, és ajudar el clúster a reduir la seua petjada ambiental i a adaptar-se a la nova regulació en aquesta matèria.

“La indústria ceràmica està demostrant la seua gran capacitat per a fer front, a través de la innovació, a reptes d’índole social, mig ambiental o sanitaris”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha recordat que els productes fabricats a Castelló suposen més de l’11% de totes les exportacions de la Comunitat Valenciana.

0

Premsa, Premsa

  • L’Agència Valenciana de la Innovació reuneix un equip de persones expertes per a actualitzar les propostes de R+D+i consensuades en 2018
  • Advoquen per eliminar barreres i facilitar l’accés a les solucions tecnològiques i mantenen els incentius a la digitalització empresarial


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destacat que el desenvolupament d’eines biotecnològiques i nous materials per a llançar nous productes i millorar els processos industrials de fabricació són alguns dels nous desafiaments als quals pretén donar resposta el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba no sols a les disciplines pròpies de la digitalització, sinó també la robòtica o la nanotecnologia, entre altres.


Aquest òrgan assessor de l’AVI s’ha reunit de nou a la Casa dels Caragols de Castelló per a avaluar l’impacte que han obtingut les seues propostes d’innovació en les últimes convocatòries d’ajuda, així com per a actualitzar els reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement.

El comité, coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha identificat com a prioritària la millora de l’accessibilitat i l’eliminació de barreres en les solucions tecnològiques, des del punt de vista de la facilitat d’ús, la seguretat o els consums energètics.

En aquest sentit, Blanes ha destacat que la digitalització ha de fer-se accessible a tota la societat, una reflexió que ha suscitat el consens entre les persones expertes que formen part del comité. De fet, s’ha instat a completar els desenvolupaments oportuns per a reduir la barrera de l’aprenentatge, que és un dels principals obstacles responsables de la bretxa digital.

Els reptes i solucions que aquest grup d’especialistes va proposar en 2018 han aconseguit mobilitzar fins hui al voltant de 30 milions d’euros, entre inversió pública i privada, per a finançar un total de 71 projectes d’innovació.

El desenvolupament d’iniciatives per a optimitzar les operacions de les empreses a través de la digitalització ha acaparat la major part d’aquests fons, segons s’ha exposat en el transcurs d’aquesta trobada, en el qual s’ha acordat mantindre aquest desafiament entre els preferents, donat l’interés que ha suscitat i la necessitat de mantindre els incentius perquè totes les empreses completen aquest procés.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté el gruix de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils vinculats als centres tecnològics i empreses privades amb un elevat component tecnològic.

D’aquesta manera, el comité compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato (Universitat Politècnica de València) i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Així mateix, també s’ha incorporat en qualitat de convidat el director d’Inndromeda, Óscar Sánchez, en representació d’aquesta aliança per al desenvolupament i difusió de les tecnologies habilitadores, on s’integren les cinc universitats públiques, els centres tecnològics i d’investigació, el CSIC i les empreses de la Comunitat Valenciana, entre altres entitats i organitzacions.

El comité tornarà a reunir-se en les pròximes setmanes per a definir la seua nova proposta de solucions tecnològiques, que es remetrà al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació, abans de posar-se a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació. Amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.

0

Premsa, Premsa

  • Isabial, al costat de Fisabio, AIJU i l’empresa New Horizons, desenvolupa aquest projecte de medicina de precisió amb els incentius de l’AVI
  • L’AVI i Isabial mantenen una reunió de treball on analitzen els 8 projectes que han obtingut el suport de l’Agència


El Consell finança, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), el desenvolupament d’una plataforma virtual, basada en intel·ligència artificial, aplicada al diagnòstic precoç i seguiment de tumors cerebrals amb la finalitat d’oferir solucions clíniques específiques a les necessitats de cada pacient.


L’objectiu d’aquesta iniciativa, que coordina l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) al costat de Fisabio, AIJU i l’empresa New Horizons, és analitzar les dades clíniques de les persones afectades, tant imatges com estudis moleculars i genètics, per a optimitzar la identificació i classificació de nous casos, així com per a avaluar possibles marcadors d’utilitat clínica i terapèutica, mitjançant una interfície de maneig fàcil i intuïtiu. L’investigador principal d’aquest projecte és Luis Miguel Valor, d’Isabial.


El projecte GLIO-IA, finançat per l’AVI i la Unió Europea a través del programa Feder, és una de les iniciatives que l’Agència i Isabial han abordat durant una reunió de treball en el centre d’investigació, en la qual han repassat l’estat de les diferents actuacions que totes dues entitats estan duent a terme en cooperació.

En concret, l’institut alacantí ha obtingut des de 2020 més d’un milió d’euros de l’AVI, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, per al desenvolupament de 8 iniciatives de R+D+i.

Aquests treballs dotaran als facultatius d’un sistema intel·ligent de suport a la presa de decisions clíniques, una eina per a l’anàlisi avançada de textos científics a través del processament de llenguatge natural, i nous instruments per a planificar de forma més precisa l’extirpació de tumors cerebrals, entre altres desenvolupaments.


El finançament de l’AVI també ha ajudat a amplificar les sinergies que genera la incorporació de les tecnologies habilitadores en la investigació biomèdica i ha intensificat la transferència de coneixement cap a la incipient indústria de la salut, gràcies a l’acompliment dels dos agents d’innovació d’Isabial, una figura impulsada per l’Agència per a connectar les esferes científica i empresarial.

Impuls a la Compra Pública Innovadora

En la trobada, en el qual han participat el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament, i una àmplia representació d’Isabial, encapçalada per la gerent i la subdirectora científica, Elena Bertomeu i Cristina Alenda, així com el director gerent del Departament de Salut Alacant-Hospital General, Miguel Ángel García Alonso al costat de l’equip de direcció del Departament de Salut; també s’ha analitzat el projecte de Compra Pública Innovadora (CPI) que impulsa aquest centre, el primer focalitzat en un hospital de la Comunitat Valenciana, el Doctor Balmis d’Alacant.

En aquest cas, l’objectiu d’Isabial és dissenyar i implementar una estratègia que permeta situar al centre d’investigació sanitària i biomèdica com a agent tractor de la innovació en salut, bé oferint les seues capacitats per al desenvolupament de solucions a reptes del sistema sanitari, bé demandant nous dispositius al sector privat per a respondre així a les necessitats assistencials de la població.

La subdirectora científica d’Isabial, Cristina Alenda, ha agraït a l’AVI que “haja posat en valor l’elevada qualitat científica dels projectes que es duen a terme en Isabial”. En aquest sentit, Cristina Alenda, ha indicat que “el nostre objectiu és portar-la al teixit empresarial perquè puguen donar resposta a les idees i necessitats identificades en l’àrea sanitària per la nostra comunitat científica per a millorar la qualitat assistencial”.

Per part seua, García Reche ha destacat que l’institut alacantí s’erigeix ja en un dels referents en investigació sanitària de la Comunitat i ha insistit que l’aposta per la CPI contribuirà a configurar un sector empresarial centrat en la salut i el benestar que reflectisca la qualitat científica de les investigadores i investigadors que desenvolupen la seua activitat en aquest àmbit.

“Des de l’AVI considerem prioritari diversificar l’economia cap a aquest territori d’alt valor afegit i prova d’això és que des de 2020 hem destinat més de 23 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de solucions als grans desafiaments que ha d’afrontar el nostre sistema sanitari”, ha conclòs.

Isabial és un espai d’investigació biomèdica i multidisciplinària orientat a la investigació bàsica, clínica, epidemiològica i en serveis de salut, fruit de la col·laboració de grups d’investigació del Departament de Salut Alacant-Hospital General, la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.

0

Premsa, Premsa

  • L’Agència presenta la seua nova convocatòria de suport a la innovació en una jornada informativa organitzada en col·laboració amb Alicantec

La Generalitat ha impulsat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un total de 147 projectes innovació en l’àmbit de les tecnologies habilitadores, que comprenen disciplines amb un gran impacte en el teixit productiu com la robòtica, la nanotecnologia o la biotecnologia, a més de les pròpies de la digitalització.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha realitzat aquest balanç durant el desenvolupament d’una jornada per a informar de la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que s’ha organitzat en col·laboració amb Alicantec i en la qual han participat una vintena d’entitats.

Les iniciatives recolzades ofereixen resposta als principals desafiaments del sistema productiu mitjançant la incorporació de tecnologies disruptives, que optimitzen els processos, milloren la gestió i obrin noves vies i models de negoci.

La major part dels projectes que han obtingut el suport de l’Agència s’alineen amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en tecnologies habilitadores, un grup expert constituït per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que ha identificat oportunitats de R+D+i en aquest àmbit.

Més control i eficiència en la indústria


A través d’aquests incentius, els agents del sistema d’innovació col·laboren en el desenvolupament de noves solucions per a optimitzar les operacions en les empreses mitjançant la incorporació de les tecnologies de la digitalització, com la Intel·ligència Artificial, el Big Data o la Internet de les Coses; el desenvolupament de sistemes de visió artificial més robustos mitjançant la configuració de nous algorismes; o la posada en marxa de solucions que eleven l’eficiència en la generació, emmagatzematge i gestió de les energies renovables.

Els fons de l’Agència estan permetent monitorar i predir les avaries en la indústria de l’automoció mitjançant intel·ligència artificial, desenvolupar cirurgies més precises a través de sistemes de marcat de regions tumorals avançats o establir una plataforma per al desplegament i gestió de flotes de vehicles autònoms i robots logístics en pimes, entre altres projectes.

La vigilància mitjançant visió i intel·ligència artificial en àrees industrials, el monitoratge i control de la qualitat de l’aire en nuclis urbans o el disseny i validació d’un sistema intel·ligent d’avaluació de la salut estructural dels ponts són altres exemples de les iniciatives que s’estan duent a terme amb el suport de l’AVI i dels Fons de Desenvolupament Regional (Feder), que cofinança des de 2021 aquestes convocatòries.

En l’obertura de la jornada, el vicepresident d’Alicantec, Joaquín Garrido, ha subratllat la necessitat de consolidar un pol d’innovació a la província d’Alacant vinculat al desenvolupament tecnològic i ha animat a les empreses i organitzacions presents a configurar aliances amb la finalitat d’aprofitar els incentius a la R+D+i que ofereix l’Agència.

De la mateixa manera, el cofundador d’Alicantec i president de 1MillionBot, Andrés Pedreño, ha destacat el potencial de la província en aquest àmbit de coneixement i ha recordat el compromís de l’organització amb el desenvolupament de l’economia digital i els sectors de futur basats en tecnologia.

A continuació, l’AVI ha presentat els diferents programes d’ajuda, amb el focus situat en els projectes estratègics en col·laboració i de cadena de valor, així com en els incentius a la incorporació de personal investigador i tècnic, atés que tots ells estan oberts a la participació d’empreses.

A més, s’han dut a terme una desena de reunions bilaterals amb entitats interessades a concórrer en la pròxima convocatòria amb la finalitat de resoldre dubtes i rebre assessorament en relació al procés.

0

Premsa

  • Josefina Bueno assegura que la Generalitat aposta per posar la innovació i la intel·ligència artificial en el centre de la investigació mèdica per a aconseguir una sanitat d’excel·lència


Un test ràpid per a diagnosticar i predir l’evolució de la sèpsia i el xoc sèptic; un sistema robotitzat dirigit a persones amb diversitat funcional o en procés de rehabilitació, que controla els moviments de la monyica i l’avantbraç, o noves substàncies biocides i materials antimicrobians que prevenen les infeccions hospitalàries són algunes de les innovacions que s’han desenvolupat amb el suport de la Generalitat en l’àmbit de la salut, a través de les ajudes que atorga l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).


La cerca de solucions als principals reptes sanitaris que, a més, contribuïsquen a consolidar un nou sector empresarial, constitueix una de les línies estratègiques de l’AVI, que des de 2020 ha finançat més d’un centenar de projectes d’innovació relacionats amb el desenvolupament de la cirurgia robòtica, el monitoratge no invasiu i la medicina personalitzada i de precisió, entre altres tecnologies i disciplines d’avantguarda.


Per a la consellera d’Innovació, Ciència, Universitats i Societat Digital, Josefina Bueno, “aquesta aposta per posar la innovació i la intel·ligència artificial en el centre de la investigació mèdica respon a la prioritat d’aquest Consell: dedicar tots els recursos a una sanitat d’excel·lència que permeta previndre una de les principals causes de mort en el món com és la sèpsia”.


Avalat per especialistes


L’aposta per estimular la innovació en aquest àmbit se sustenta en les propostes del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), un òrgan consultiu integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que considera prioritari aprofitar les oportunitats d’R+D+i relacionades amb la salut i el benestar per a elevar el valor afegit i la competitivitat de l’economia de la Comunitat Valenciana.


Cal assenyalar que una cinquena part dels projectes recolzats per l’AVI respon a reptes i solucions que prèviament ha consensuat un grup d’especialistes en salut. Aquest comité advoca en el seu informe de conclusions per incorporar tecnologies com la intel·ligència artificial o el big data per a monitorar de manera no invasiva patologies cròniques i de la tercera edat, així com optimitzar els processos quirúrgics, a fi de reduir els possibles efectes secundaris i previndre les infeccions dins dels centres sanitaris.


Precisament, per a reduir-ne la incidència, l’AVI ha destinat més de cinc milions d’euros en ajudes a 26 iniciatives d’R+D+i, que ataquen aquesta problemàtica des de diferents punts de vista. Així, s’han dissenyat noves substàncies bactericides que, aplicades al mobiliari hospitalari, són capaços de reduir, fins i tot, el risc de contagi en un terç. Es tracta del projecte ‘MOBACT’, en el desenvolupament del qual han cooperat l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), l’Institut de Tecnologia dels Materials de la Universitat Politècnica de València (ITM UPV) i les empreses Industrias TAYG i Lamberti Iberia.


En la mateixa línia, el projecte ‘Multicide’ ha validat quatre formulacions antimicrobianes altament efectives, que no sols desinfecten superfícies en entorns clínics, sinó que eviten la recolonització en les zones ja tractades. L’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt entre CSIC i UPV i l’empresa Betelgeux, s’han sumat, en aquest cas, a Aimplas, ITM-UPV i IIS La Fe en l’execució dels treballs.


El desenvolupament d’un test ràpid per a diagnosticar i predir l’evolució de la sèpsia i el xoc sèptic, una de les principals causes de mort a tot el món, és un altre dels reptes que ha afrontat el Sistema Valencià d’Innovació amb suport de l’AVI. El projecte ‘HISTSHOCK’, impulsat per Incliva, ha complit aquest objectiu combinant l’anàlisi de biomarcadors i algorismes d’intel·ligència artificial per a identificar de manera primerenca pacients que necessitaran teràpies de suport vital. El kit de diagnòstic es troba en l’actualitat a l’espera d’obtindre el permís de les autoritats sanitàries.


Així mateix, la Universitat Miguel Hernández, en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Calçat, Inescop, ha validat un sistema robòtic vestible, que pot usar-se en processos de rehabilitació, tant en entorns hospitalaris com des de casa; a més de per a l’assistència a persones amb diversitat funcional que no puguen controlar els moviments de la monyica i de l’avantbraç.


El dispositiu, que ja s’ha provat amb èxit en pacients amb diferents patologies, ofereix solucions personalitzades a les necessitats específiques de cada persona usuària, gràcies al sistema de monitoratge i els algorismes d’intel·ligència artificial que són capaces d’ajustar, en cada cas, el grau d’assistència.

0

Premsa

  • Aquest instrument de planificació preveu un total de 12 línies de subvenció, la dotació econòmica de les quals augmenta un 10% en aquest període
  • L’Agència reforça la línia que impulsa els projectes estratègics i de cadena de valor, que augmenta un 40% i aglutina el 64 % de tots els fons


El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat el nou pla estratègic de subvencions de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per al període 2023-2025, que preveu la concessió de 205 milions d’euros en ajudes per a impulsar un total de 885 accions i projectes d’innovació durant el seu període de vigència.


El nou pla, que està confinançat pel Programa 2021-2027 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), preveu un increment del 10 % en la seua dotació econòmica respecte al període anterior. Un augment que permetrà reforçar l’impuls als projectes estratègics en col·laboració i de consolidació de la cadena de valor empresarial, els dos programes d’ajuda en concurrència competitiva amb més demanda i impacte en el teixit productiu.

A través d’aquests estímuls, l’Agència pretén incentivar el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.


Amb la finalitat d’optimitzar i quantificar l’eficàcia d’aquests estímuls, aquest instrument d’índole tècnica estableix un marc de gestió, planificació i control de l’activitat en matèria de subvencions, que guiarà l’acció de l’AVI durant aquest any 2023 i els dos següents.


“El nou pla estratègic atorga a l’Agència les eines necessàries per a continuar proporcionant suport a projectes d’innovació que resolguen els problemes de les nostres empreses mitjançant la incorporació de coneixement científic i tecnologia. La nostra intenció és impulsar, d’aquesta manera, la transformació del model productiu de la Comunitat Valenciana”, ha assegurat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.


Aquest document, que s’ha aprovat per resolució de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, preveu un total de 12 línies de subvenció, dotades amb 67,4 milions d’euros en el seu primer exercici, per a la consecució de quatre objectius estratègics.


La millora de la connexió entre els diversos agents que constitueixen el sistema d’innovació, la incorporació del coneixement tecnològic en les empreses, la dinamització de la compra pública d’innovació en l’Administració, així com l’augment del contingut tecnològic de les activitats productives constitueixen les principals metes de l’Agència per a aquestes tres anualitats.


Reforç dels programes amb més impacte


El nou pla estratègic consolida les línies de subvenció que nodreixen la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI. Entre totes aquestes destaca especialment la que finança de manera específica els projectes estratègics en col·laboració i els de consolidació de la cadena de valor empresarial, que aglutina el 64 % de la dotació prevista per a aquest període.


En concret, aquesta partida experimenta un increment superior al 40 %, en passar dels 94,2 milions previstos en el pla anterior a un total de 132,3 milions d’euros en el nou. D’aquesta manera, es garanteixen els fons necessaris per a atendre els incentius de l’AVI que generen més impacte en el teixit productiu.


El programa de suport als projectes estratègics en col·laboració potencia la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú. Es tracta d’iniciatives que requereixen necessàriament la col·laboració dels diversos agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic d’aquests projectes, que superen els 500.000 euros.


Per la seua banda, el programa d’impuls a la consolidació de cadena de valor empresarial dona suport, al seu torn, al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i els procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.


En la concessió de les ajudes en concurrència competitiva, l’Agència prioritza els projectes alineats amb els reptes i les solucions prèviament identificats pel Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI, així com les línies mestres de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana.


A més, es mantenen les ajudes destinades als parcs científics per a impulsar la transferència de coneixement i tecnologia entre universitat i empresa, així com el suport al desenvolupament i la promoció de les tecnologies innovadores a través de l’Aliança de Tecnologies Habilitadores.


De la mateixa manera, també es donarà suport a l’actualització de competències en col·laboració amb els centres que formen part de la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit). La promoció del disseny com a sector i eix estratègic de la innovació és una altra de les línies que continuen actives, junt amb la que promou la posada en marxa de l’Arxiu valencià del disseny.


Totes aquestes actuacions constitueixen les accions prioritàries de l’AVI, que formen part, al seu torn, de l’estratègia del Govern autonòmic per a la transformació i la millora del model productiu i s’han dissenyat en sintonia amb el Pla estratègic de la indústria valenciana (PEIV).

0

Premsa

  • L’AVI ha destinat més de 2 milions a l’impuls de noves eines digitals, que se sumen als 6 invertits en altres innovacions en el sector de l’aigua
  • García Reche participa en una nova sessió d’Innotransfer i recorre les noves instal·lacions del Parc Científic d’Alacant

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança un total de 14 projectes d’innovació per a optimitzar la gestió de l’aigua en la Comunitat a través del desenvolupament de noves eines digitals. Des de 2018, l’AVI ha destinat més de dos milions d’euros en estímuls per a impulsar iniciatives de R+D+i focalitzades a elevar l’eficiència en l’administració i ús dels recursos hídrics mitjançant la incorporació de noves tecnologies.


El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha realitzat un balanç dels projectes recolzats en aquest àmbit durant l’obertura de la sessió de treball ‘Solucions digitals per a l’optimització dels recursos hídrics’, que ha organitzat el Parc Científic d’Alacant (PCA) en el marc d’Innotransfer, la plataforma multisectorial d’innovació oberta promoguda pels parcs de les cinc universitats públiques de la Comunitat.


Les iniciatives que compten amb el suport de l’AVI tenen entre altres objectius l’optimització del rendiment hidràulic de la xarxa d’aigua potable, l’adaptació dels sistemes urbans de proveïment al canvi climàtic o el desenvolupament de sistemes avançats per al control de la qualitat de les aigües regenerades, amb la finalitat d’estendre l’aplicació d’aquests cabals depurats en un context d’escassetat de recursos.


Aquesta línia de treball, que posa el focus en el desenvolupament de solucions digitals aplicades la gestió hídrica, complementa les actuacions que també està finançant l’Agència per a ampliar els usos de les aigües regenerades en els entorns urbà i agrícola, en línia amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular.


“En aquest segon àmbit, l’AVI ha aportat ja al voltant de 6 milions d’euros per a impulsar altres 24 iniciatives d’innovació que ens permetran aprofitar millor els recursos existents i fomentar nous usos”, ha subratllat García Reche.


Per part seua, el director de Secretariat Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant (UA), José Luis Todolí, ha destacat les oportunitats que les tecnologies associades a la digitalització ofereixen en la gestió de l’aigua abans de donar pas a la presentació dels reptes tecnològics en aquest camp, a càrrec de Dinapsis Benidorm i Depuració d’Aigües del Mediterrani (DAM), així com a les propostes de solucions innovadores i casos d’èxit.


Visita a empreses del Parc Científic d’Alacant


A continuació, Andrés García Reche i la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, han recorregut les instal·lacions del Parc Científic d’Alacant, acompanyats pel seu gerent, Esteban Pelayo, qui els ha mostrat l’edifici del PCA que albergarà el futur centre de creació d’empreses.


En aquest sentit, Pelayo ha destacat que la posada en servei d’aquest immoble reforçarà la posició del parc com un dels pols d’innovació més dinàmics de la província i oferirà un entorn propici per a la instal·lació i desenvolupament de noves signatures en sectors d’activitat d’avantguarda i alt valor afegit.


La comitiva ha visitat, a més, l’empresa FYCH  Technologies, una de les empreses del parc que han resultat beneficiàries de les ajudes de l’AVI, per a conéixer de primera mà el desenvolupament del seu projecte, un nou procés de reciclatge per a convertir en recursos els residus d’envasos flexibles multicapa.


A través d’aquesta iniciativa es pretenen recuperar els diferents materials que s’empren en la fabricació d’aquesta mena d’envasos, el destí final dels quals era majoritàriament l’abocador o la incineració, donada la ineficàcia que han demostrat fins ara els tractaments convencionals per a separar les diferents capes i procedir, de manera independent, al seu reciclatge. Cada any es produeixen en tot el globus al voltant de 40 milions de tones d’aquests plàstics multicapa que, sense una adequada gestió, representen un problema mediambiental.


Així mateix, també han conegut les solucions que ofereix QuixMind, una empresa de base tecnològica constituïda en la Universitat d’Alacant en 2017 i especialitzada en el disseny de vehicles autònoms (AMR) per a ús industrial i transport de passatgers. L’equip d’investigació de QuixMind, està conformat per un equip multidisciplinari amb àmplia experiència, que ha desenvolupat en els últims 10 anys una tecnologia patentada basada en aprenentatge per reforç en màquines i nous algorismes de creació de mapes i localització en entorns complexos i dinàmics.

0

Premsa

  • A través d’aquestes iniciatives es desenvolupen solucions per a fabricar productes més sostenibles i valorar de manera eficient els residus
  • L’AVI ha finançat un total de 229 projectes en aquest àmbit i ha concedit ajudes a més de 130 empreses i entitats de la Comunitat Valenciana


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha destinat més de 27 milions d’euros des de 2018 per a donar suport al desenvolupament de projectes d’innovació dirigits a impulsar la producció de béns de consum més sostenibles, fomentar una valorització més eficient dels residus i promoure, a més, l’extensió de l’ús de les aigües regenerades als entorns urbà i agrícola.


En els últims cinc anys, l’AVI ha finançat un total de 229 iniciatives d’R+D+I amb la finalitat de donar resposta als principals reptes que ha de fer front la Comunitat Valenciana en el camp de l’economia circular, com ara l’eliminació dels microplàstics de les aigües residuals, el desenvolupament de sistemes més eficaços per al reciclatge d’envasos o l’aprofitament de deixalles industrials com a subproductes en altres sectors d’activitat.


Es tracta de desafiaments identificats com a prioritaris pel Comité Estratègic d’Innovació (CEI), un òrgan assessor compost per representants de primer ordre de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que guia l’AVI en l’establiment d’estratègies i programes per a orientar la innovació i garantir-ne la implantació efectiva en el teixit productiu.


En total, 132 organitzacions de tota la Comunitat Valenciana han participat en l’execució d’aquestes actuacions al llarg dels últims cinc anys. L’economia circular, juntament amb les tecnologies habilitadores i la salut, s’erigeix en una de les àrees prioritàries d’innovació que han recaptat un nombre més gran de projectes finançats en el marc de les convocatòries anuals d’ajuda de l’Agència.


El desenvolupament de pells artificials i ecològiques alternatives al cuir; el disseny de nous processos i tractaments per al reciclatge d’envasos multicapa; l’aprofitament de la palla que genera el cultiu de l’arròs per a la indústria del calcer, o la generació de plàstics naturals i biodegradables són algunes de les iniciatives d’R+D+I que es troben actualment en fase de desenvolupament.


Innovació per a aprofitar l’aigua regenerada


L’ampliació dels usos de l’aigua regenerada als entorns urbans i agrícoles també ha suscitat l’interés del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, empreses, universitats i instituts tecnològics estan duent a terme, de manera conjunta, projectes per a optimitzar la detecció de patògens en aigües regenerades, així com nous tractaments avançats per a la reutilització segura de l’aigua residual.


L’ús dels llots de les estacions depuradores per a l’obtenció de bioestimulants i fertilitzants per a l’agricultura o la generació de metà i biocombustibles renovables en els processos de depuració són altres de les solucions que s’estan explorant amb el finançament de l’AVI.


Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, el suport de l’Agència està ajudant les empreses de la Comunitat a completar la transició d’una economia lineal a una altra circular, una aposta pel desenvolupament sostenible que lidera la Comissió Europea i compta amb el suport de la resta d’administracions.


Per la seua banda, el vicepresident de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat que l’economia circular ofereix grans oportunitats d’innovació per a les empreses, com ho acredita el fet que un terç de tots els projectes estratègics finançats per l’Agència s’enquadren precisament en aquest camp.


Entre inversió pública i privada, les iniciatives d’innovació vinculades a l’impuls de l’economia circular han mobilitzat prop de 43 milions d’euros des de 2018, la qual cosa representa un 18 % del total de fons destinats al desenvolupament de projectes d’R+D+I des de la posada en marxa de l’Agència. La inversió total en aquest mateix període ascendeix a prop de 244 milions d’euros, i se sumen a les ajudes públiques les aportacions privades.

0

Premsa

  • La valorització de residus, els sistemes d’ajuda a la presa de decisions empresarials i el control de la fragilitat-cronicitat són els reptes que han suscitat més projectes
  • El CEI col·laborarà amb l’Agència en la definició dels criteris per a posar en marxa la seua primera iniciativa de compra pública catalítica


El Comité Estratègic d’Innovació (CEI), òrgan assessor presidit per Avelino Corma, del qual formen part representants destacats de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, ha analitzat el desenvolupament i els resultats dels diversos grups de treball especialitzats que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que constitueixen la base de l’R+D+I orientada cap al teixit productiu.


En concret, els comités d’Economia Circular, Tecnologies Habilitadores i Salut són els que han recaptat un nombre més gran de projectes aprovats en el marc de les convocatòries anuals d’ajudes.


De fet, s’enquadren en aquestes tres disciplines el 69 % de les iniciatives que han obtingut fons públics, en els tres principals programes de l’Agència, segons s’ha constatat durant la reunió anual del CEI, en la qual han participat tant la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, com el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament.


La valorització més eficient dels residus i l’extensió dels usos de les aigües generades en els entorns urbà i agrícola, l’optimització de les operacions empresarials mitjançant la incorporació de les tecnologies de digitalització i el control de la fragilitat-cronicitat mitjançant intel·ligència artificial i/o dades massives són els reptes per als quals el Sistema d’Innovació ha proposat les millors solucions fins ara.


Així mateix, les solucions innovadores que han registrat un nombre més gran de projectes es vinculen amb el desenvolupament de tècniques de reciclatge terciari per a residus agrícoles i llots de depuradora; el disseny de plataformes, serveis i models d’analítica avançada, i la visualització de dades que ajuden a la presa de decisions empresarials.


Optimització de l’estratègia


Per al president del CEI, Avelino Corma, l’anàlisi d’aquesta informació permetrà optimitzar l’estratègia d’innovació orientada que està desenvolupant l’Agència des que es va posar en funcionament, fa ara cinc anys.


“L’aposta per l’R+D+I és una aposta a mitjà i llarg termini, però aquesta primera avaluació dels comités indica quines disciplines concentren ja l’interés de la indústria i els centres de coneixement, i sobre quins seria necessari focalitzar els esforços a partir d’ara”, ha indicat Corma, Premi Princesa d’Astúries a la investigació científica i tècnica.


En la mateixa línia s’ha pronunciat la consellera d’Innovació, Josefina Bueno, que ha destacat, a més, l’esforç econòmic que ha fet el Govern autonòmic en les últimes dues legislatures per a situar la innovació com un dels seus principals senyals d’identitat: “Només l’AVI ha destinat més de 166 milions en ajudes en cinc anys, que han assolit més de 400 empreses de tota la Comunitat Valenciana, la qual cosa dona compte del seu impacte en el sistema productiu”.


Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat el nombre creixent de connexions que s’han establit entre les universitats i els centres d’investigació, els instituts tecnològics i les empreses per a resoldre els grans reptes de la Comunitat Valenciana: “Els incentius de l’AVI han possibilitat que dialoguen i cooperen per a innovar agents que durant dècades han romàs d’esquena”.


Format per representants de les principals peces del Sistema Valencià d’Innovació, el CEI ha acordat prioritzar, a partir de la convocatòria d’ajudes de 2023, aquelles iniciatives que s’alineen amb la quinzena de conclusions proposades pel Comité Especialitzat en Descarbonització, que ha desenvolupat la seua activitat al llarg d’enguany.


Així mateix, aquest òrgan assessor ha avalat la posada en marxa de la compra pública catalítica, en virtut de la qual l’AVI adquirirà de manera directa el desenvolupament d’innovacions que, a continuació, posarà a la disposició d’altres departaments del Consell. En aquest sentit, el CEI, a través del seu comité coordinador, s’ha oferit a participar en l’establiment dels criteris de selecció de les àrees prioritàries per a la compra pública catalítica.

0