Premsa, Premsa

• El prototip ha demostrat la robustesa d’aquesta tecnologia basada en biosensors fotònics, que se certificarà per a procedir-ne a la comercialització

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha finançat el desenvolupament d’un nou biosensor, basat en tecnologia fotònica i dissenyat específicament per a la indústria agroalimentària, que és capaç de detectar els bacteris amb més incidència en els productes i les línies de fabricació de manera més ràpida, eficaç i econòmica que les alternatives que ja estan presents en el mercat.

El projecte, batejat com a Bacterio, ha finalitzat amb èxit després de tres anys de treball en els quals han col·laborat grans empreses del sector agroalimentari i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana, sota la coordinació de Lumensia Sensors, firma especialitzada en el desenvolupament de sensors fotònics.


De fet, en el consorci que ha dissenyat i validat el dispositiu han participat embotits Martínez, Platos Tradicionales i Verdifresh, a més del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA), el Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el grup de Biodiversitat Microbiana del Cicle de l’Aigua (Biomica), pertanyent a l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IAMA), tots adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

Aquest nou mètode de detecció, desenvolupat a partir de circuits fotònics integrats, permet automatitzar la identificació de patògens, tant en les matèries primeres que serveixen de base per a l’elaboració d’aliments, com en les mostres de productes ja finalitzats. Es tracta d’una tecnologia que salva, a més, les limitacions tècniques dels actuals sistemes d’anàlisi, que requereixen un temps d’espera que pot arribar a 48 hores per a oferir resultats.

“La posada a punt d’aquesta tecnologia s’ha assolit mitjançant l’ús de bioreceptors que s’uneixen als antígens dels bacteris diana, la unió dels quals es tradueix en senyals òptics registrats en un prototip comercial de la companyia Lumensia Sensors”, ha precisat Ana Fernández Blanco, responsable investigadora i coordinadora del projecte en aquesta empresa.

El nou dispositiu s’ha provat amb mostres agroalimentàries reals, on ha demostrat la fiabilitat i la utilitat en la detecció dels bacteris Salmonella spp, Listeria monocytogenes i E.cherichia coli, tant en productes carnis i vegetals de quarta i cinquena gamma com en menjars preparats.

De fet, els resultats de Bacterio han sigut publicats i acceptats en forma d’articles científics en revistes especialitzades indexades, com ara Sensors, i presentats en congressos nacionals i internacionals, com el Congrés Nacional en Nanofotònica.

Interés de la indústria

Després de completar la validació d’aquest prototip per als tres microorganismes objectiu i les diverses matrius alimentàries examinades, l’equip resultant serà certificat com a mètode alternatiu als considerats de referència per a comercialitzar-lo. De fet, les tres empreses agroalimentàries que n’han participat en el desenvolupament estan interessades a incorporar aquesta tecnologia de manera definitiva en les respectives plantes de producció.

“La resistència i l’adaptació dels microorganismes patògens implicats en diversos sectors alimentaris fa que en siga difícil la detecció precoç i el control, fins i tot amb tots els avanços realitzats en productes i tècniques de desinfecció”, ha assegurat Fernández, que subratlla la necessitat de desenvolupar una tècnica d’identificació primerenca que permeta mantindre la seguretat alimentària de les matèries primeres i els productes acabats.

El nou sistema proporciona avantatges respecte a les alternatives actuals, no per la senzillesa del seu ús i la fiabilitat, sinó perquè, en reduir dràsticament el temps d’espera dels resultats, es redueixen els costos d’emmagatzematge, energia i logística dels productors, la qual cosa redunda en una millora de la seua competitivitat i la reducció directa de la petjada de carboni.

D’altra banda, els aliments són alliberats abans, amb la qual cosa arriben als punts de venda més ràpidament i, per tant, es desaprofita menys menjar. Finalment, l’anàlisi ràpida permet l’establiment de plans de control més eficaços sense augmentar el cost, la qual cosa, sens dubte, permetrà atallar els brots de manera més primerenca.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants. Així mateix, també connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La Ciutat Politècnica de la Innovació cooperarà amb universitats, Fisabio i centres d’investigació per a propiciar filials en l’àmbit de la salut
• Es promouran accions de connexió per a acostar l’R+D+I als destinataris finals i elevar el grau de maduresa d’aquests desenvolupaments

El Consell ha autoritzat la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Ciutat Politècnica de la Innovació (CPI), dependent de la Universitat Politècnica de València (UPV), a fi de potenciar la transferència de coneixement i tecnologia cap al teixit productiu i impulsar, a més, la creació de noves empreses.

Aquest acord, dotat amb 350.000 euros, s’emmarca en la línia de suport de l’AVI a la Xarxa de Parcs Científics de la Comunitat Valenciana (rePCV) i se suma, per tant, als subscrits recentment amb la Universitat d’Alacant (UA) i la Jaume I de Castelló (UJI), per a acostar l’R+D+I a les empreses i els sectors a través d’accions conjuntes.

A més d’aquestes actuacions col·lectives, en el desenvolupament de les quals cooperaran els cinc parcs científics, aquests convenis preveuen altres programes específics, que cada institució impulsarà de manera individual, en col·laboració amb la resta d’agents que integren el sistema valencià d’innovació.

En el cas de la CPI, es promouran diverses accions de connexió, junt amb instituts tecnològics i empreses, per a acostar els resultats d’investigació als respectius destinataris potencials, bé atenent necessitats tecnològiques, o reptes d’innovació plantejats per empreses i institucions, o bé aprofitant els instruments de finançament públic existents per a elevar el grau de maduresa d’aquests desenvolupaments.

Així mateix, la Ciutat Politècnica de la Innovació impulsarà la constitució d’empreses a partir de tecnologies desenvolupades a la UPV, com a via alternativa per a transferir al mercat el coneixement generat en el si d’aquesta institució acadèmica.

A través del programa Tech2Business, es treballarà en la dinamització de projectes de creació de filials a partir de tecnologies registrades en l’àmbit de la salut, en col·laboració amb l’institut d’investigació sanitària Fisabio, les universitats públiques i els instituts d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana.

Aquesta mateixa iniciativa es reproduirà en el si de la UPV per a impulsar l’emprenedoria innovadora vinculada a investigacions amb potencial real d’assolir el mercat. L’objectiu és propiciar huit projectes de filials al llarg d’aquest exercici.

Cooperació per a desenvolupar innovacions

Pel que fa a les actuacions col·lectives, el conveni reforçarà el programa Innotransfer mitjançant l’organització de seminaris tècnics de caràcter temàtic, alineats amb les àrees d’oportunitat que prèviament ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI.

Amb tot això es pretén afavorir la cooperació entre grups d’investigació i empreses per al desenvolupament de solucions innovadores capaces de resoldre reptes d’interés comú.

La Ciutat Politècnica de la Innovació participarà també, junt amb la resta de membres de la rePCV, en la difusió dels resultats de la quarta edició del Programa de caracterització d’empreses innovadores, amb el qual es pretén dimensionar i explicar la influència i l’impacte de les empreses intensives en innovació i coneixement en el desenvolupament de la Comunitat Valenciana, així com l’aportació que fan en termes econòmics i d’ocupació al teixit empresarial.

L’acord empara, a més, la cinquena edició dels Premis rePCV, que reconeixen les empreses de caràcter innovador més destacades de l’any i n’estimulen la interacció amb la resta d’actors del sistema. Aquests guardons han distingit les empreses Medalchemy, Oscillum Biotech i Facsa, en les categories de filial, empresa emergent i col·laboració universitat-empresa, respectivament.

Premsa, Premsa

• El president destaca que l’impuls a la transferència de coneixement entre universitats i empreses ha permés situar la Comunitat Valenciana com una de les regions europees que més han avançat en innovació
• Ximo Puig ha presidit la reunió del Consell de Direcció de l’AVI, en la qual s’han aprovat els comptes i l’informe d’activitat de 2022 i s’ha fet un balanç de l’activitat de l’organisme

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a impulsar una transformació del model productiu que permeta situar la Comunitat Valenciana en les millors condicions per a respondre als reptes de futur.

Així ho ha expressat durant la seua intervenció davant del Consell de Direcció de l’AVI, un organisme que, tal com ha assenyalat, ha demostrat ser un “bon instrument” per a enfortir el sistema d’innovació, com ho acredita, segons ha remarcat, una activitat que ha permés desenvolupar més de 1.000 projectes amb la implicació de prop de 500 entitats i que compta amb el suport dels agents socials.

Ximo Puig ha presidit, al Palau, la reunió de l’òrgan directiu de l’AVI, en la qual també han participat la titular d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; el vicepresident executiu de l’entitat, Andrés García Reche, així com representants dels agents socials i econòmics i del sistema valencià d’innovació.

El cap del Consell ha assenyalat que l’impuls a la transferència de coneixement entre universitats i empreses ha permés situar la Comunitat Valenciana com “una de les regions europees que més ha avançat en innovació”, amb registres per damunt de la mitjana de la UE que la col·loquen en el primer lloc en el conjunt autonòmic. No obstant això, ha insistit en la necessitat de seguir avançat per a assolir els objectius fixats en aquest àmbit i comptar, per a fer-ho, amb les eines que han funcionat.

Mobilització de recursos per valor de 243 milions d’euros

En el transcurs d’aquesta reunió ordinària, el consell ha aprovat tant els comptes anuals com l’informe d’activitat corresponents a l’exercici 2022 i, a més, ha fet balanç de les accions que ha dut a terme l’Agència.

Des que es va posar en marxa, en la primavera de 2018, l’AVI ha mobilitzat 243 milions d’euros, entre aportacions públiques i inversió induïda pel sector privat, per al desenvolupament de solucions innovadores als principals reptes del teixit empresarial.

El finançament de l’Agència, que ascendeix a 164 milions d’euros en aquest període, ha permés desenvolupar un miler de projectes d’R+D+I en els quals han cooperat un total de 525 entitats beneficiàries d’aquestes ajudes, des d’empreses, universitats i centres d’investigació fins a entitats locals i associacions sense ànim de lucre.

Gràcies a aquestes aportacions, s’han desenvolupat innovacions per a previndre i fer front a les infeccions hospitalàries, eliminar la presència de microplàstics en les aigües residuals, detectar patògens i predir avaries en les línies de producció abans que es produïsquen, avançar en el desenvolupament i la implantació de la medicina personalitzada i de precisió, o fer front a les noves plagues que afecten el camp valencià, com ara el cotonet en els crítics o la Xylella fastidiosa en el cas d’ametlers i oliveres, entre moltes altres iniciatives.

Unitats científiques d’innovació

A través dels seus programes d’ajuda en concurrència competitiva, l’Agència Valenciana de la Innovació ha impulsat la creació de 13 unitats científiques d’innovació en centres d’excel·lència científica, a fi de potenciar la investigació aplicada i orientada cap a les empreses, així com la configuració d’una xarxa de 60 agents d’innovació en associacions empresarials i centres d’investigació per a reforçar la connexió del sistema d’R+D+I i optimitzar la transferència de coneixement i tecnologia al teixit productiu.

L’aposta per incorporar i consolidar la compra pública d’innovació (CPI) en les administracions locals i autonòmica, com un instrument per a millorar els serveis públics i dinamitzar la innovació en el sector privat, ha sigut un altre dels eixos prioritaris de l’AVI en aquests primers cinc anys. En concret, des de 2018 les entitats locals han iniciat prop d’una trentena de procediments de CPI i la Generalitat ja n’ha completat diversos, després de licitar i adjudicar sengles contractes amb el suport de l’Agència.

A fi de garantir el desenvolupament i la implantació de les tecnologies disruptives en el teixit empresarial, l’Agència ha impulsat també la creació d’Inndromeda, en què participen tots els centres de la Comunitat Valenciana amb competències en l’àmbit de les tecnologies habilitadores.

D’acord amb el balanç que s’ha fet, l’impacte de les polítiques d’impuls de l’R+D+I a través d’instruments com l’AVI es reflecteix ja en indicadors independents, com ara l’índex de competitivitat regional, que el mes de març passat va publicar la Comissió Europea. D’acord amb aquest informe, la Comunitat Valenciana ha millorat el comportament i pràcticament convergeix amb la mitjana espanyola gràcies a l’avanç registrat en innovació, en què, per primera vegada, supera la mitjana de la Unió Europea.

Premsa, Premsa

• S’intensificarà la connexió entre el disseny i innovació mitjançant seminaris i un node amb l’Institut de Robòtica de la UV i empreses
• El conveni entre l’AVI i la FGUV permetrà sostindre els treballs de conservació i catalogació dels fons, que van arrancar en 2020

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació General de la Universitat de València (FGUV) per a impulsar la posada en marxa i manteniment de l’Arxiu Valencià del Disseny (*AVD), una iniciativa que promou aquesta última entitat en col·laboració amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD València).

Dotat amb 130.000 euros, l’acord garantirà la conservació i difusió de la memòria i el llegat històric del disseny, que va impulsar el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana en la dècada de 1980, al mateix temps que generarà i posarà a la disposició de les empreses i creadors coneixement innovador en aquesta matèria.

Gràcies a l’aportació de l’AVI continuaran els treballs de digitalització i catalogació dels fons, que es van iniciar fa tres anys i que s’exhibeixen a través d’aquesta web, així com la labor de promoció de la investigació i difusió d’aquests treballs, que contribuiran a posar en valor aquest llegat.

L’objectiu és articular un sistema de gestió del coneixement que culmine en el desenvolupament de nous productes, a més d’oferir un instrument base que contribuïsca a definir polítiques per al desenvolupament de l’ecosistema de disseny i impulse aplicacions en els àmbits científic, econòmic i cultural.

Entre les diferents actuacions previstes en el conveni, destaca la creació d’un node col·laboratiu amb l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València (UV) i la participació d’empreses, que provarà les diferents eines tecnològiques que s’han desenvolupat a partir dels fons de l’AVD.

Aquestes aplicacions, com el sistema de cerca personalitzada o el mapa de producte, es posaran al servei del teixit empresarial i de la comunitat de dissenyadors de la Comunitat Valenciana perquè puguen explotar el patrimoni cultural generat per aquest sector.

Així mateix, les principals figures del disseny valencià seran objecte d’una sèrie d’entrevistes amb la finalitat de generar coneixement per a les noves generacions a partir de l’experiència acumulada pels i les professionals més representatives de les últimes dècades.

Per a fomentar la connexió amb els diferents agents del sistema d’innovació i coordinar, s’han programat diferents seminaris web per a identificar problemàtiques comunes, impulsar la transferència i analitzar el futur del disseny.

Premsa, Premsa

• Els convenis, dotats amb 350.000 euros cadascun, impulsaran la connexió entre les universitats i les empreses a través d’Innotransfer
• El Parc Científic d’Alacant i Espaitec reforcen la posada en marxa en les seues instal·lacions de bancs de prova i experimentació de R+D+i

El Consell ha aprovat sengles convenis de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el Parc Científic d’Alacant (PCA) i Espaitec, dependents de la Universitat d’Alacant (UA) i la Jaume I de Castelló (UJI), respectivament, amb la finalitat d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologia entre universitat-empresa i recolzar, a més, l’emprenedoria innovadora.

Aquests acords estan dotats amb 350.000 euros cadascun i contemplen l’execució tant d’accions col·lectives, que desenvoluparan tots els membres de la Xarxa de Parcs Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REPCV, en castellà); com d’actuacions específiques, que durà a terme cadascun dels centres en col·laboració amb la resta d’agents que componen el sistema valencià d’innovació.

L’objectiu, en tots dos casos, és promoure la transformació del coneixement en innovacions dirigides al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana mitjançant l’impuls de la R+D+i i la difusió dels resultats obtinguts en aquestes iniciatives.

Dins de les accions conjuntes que es duran a terme en el marc d’aquests convenis, els parcs científics promouran accions d’estímul de l’oferta tecnològica i d’identificació d’oportunitats de R+D+i per a potenciar la transferència de coneixement cap al teixit productiu.

En aquesta línia, es reforçarà el programa *Innotransfer mitjançant l’organització de nous seminaris tècnics i accions de transferència d’innovació de caràcter temàtic, alineades amb les àrees d’oportunitat per a la R+D+i que prèviament ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) de l’AVI.

De la mateixa manera, s’han programat diferents jornades de difusió dels resultats de la quarta edició del programa de caracterització d’empreses innovadores, amb el qual es pretén dimensionar i explicar la influència i impacte de les empreses intensives en innovació i coneixement en el desenvolupament de la Comunitat Valenciana, així com la seua aportació en termes econòmics i d’ocupació al teixit empresarial.

També es manté el suport dels parcs científics a les iniciatives d’emprenedoria innovadora a través dels Premis REPCV, que reconeixen a les noves empreses innovadores més destacades de l’any, al mateix temps que estimulen la seua connexió amb la resta de baules del sistema de R+D+i. En aquesta quarta edició mantenen la seua estructura, amb categories a la millor spin-off, start-up i col·laboració universitat-empresa.

A més de les accions en cooperació, el Parc Científic d’Alacant i *Espaitec desenvoluparan un altre tipus d’activitats per a impulsar la transferència de coneixement i recolzar la R+D+i en les seues àrees d’influència.

Prototips de nous productes

El primer planteja, per exemple, la posada en marxa del projecte Smart Park, per a configurar les instal·lacions del PCA com un ‘living-lab’ en el qual examinar tant productes com serveis innovadors vinculats a l’hàbitat saludable i l’automoció i mobilitat sostenible, dues dels àmbits de coneixements prioritaris per a l’AVI.

L’objectiu, en aquest cas, és aprofitar l’obertura i posada en marxa del nou Centre de Creació d’Empreses, així com l’adequació del seu entorn de més de 800.000 metres quadrats, per a implantar noves tecnologies, si bé el projecte es mantindrà una vegada l’immoble es trobe a ple rendiment.

Per part seua, Espaitec potenciarà també el seu programa UJI>LAB, amb el qual dinamitza la cooperació entre les empreses i la comunitat universitària per al disseny conjunt de solucions a reptes específics amb impacte en el territori.

Les persones participants faran ús del laboratori de prototipaje ràpid de la institució per a fabricar nous models de dispensadors de *espesante, dirigits a persones que pateixen disfàgia derivada de la malaltia de Parkinson, o tricicles per a transportar degotadors de medicació que complisquen amb els requisits de l’Hospital General Universitari de Castelló, entre altres projectes.

Premsa, Premsa

• El conveni entre l’AVI i l’ADCV preveu la creació d’un programa per a elevar la competitivitat de la indústria del disseny
• Es desenvoluparan nous estudis vinculats a l’ús del disseny per les empreses i la consolidació dels principis de l’economia circular 

El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar la innovació del teixit productiu a través de la incorporació i el desenvolupament del disseny com a instrument estratègic per a la millora de la competitivitat empresarial.

L’acord, que preveu una aportació de 150.000 euros, promourà la modernització de les estructures i les infraestructures de les empreses de disseny, incrementarà les competències i les habilitats professionals i empresarials del sector i aprofundirà entorn de les relacions entre innovació, disseny i empresa per a ajudar a predir comportaments que generen beneficis a la indústria.

Així mateix, consolidarà la plataforma digital EnCircular com a xarxa i canal de transferència de coneixement sobre economia circular a la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, s’han planificat actuacions per a estimular la incorporació dels principis de circularitat en les empreses valencianes a través de la plataforma en línia <encircular.es>, el desenvolupament de la qual s’ha finançat en el marc d’aquest conveni, així com trobades que fomenten la connexió, l’intercanvi de coneixement i la resolució de reptes.

L’ADCV dissenyarà, a més, un programa formatiu pioner dirigit a la indústria del disseny de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’ajudar aquest sector a optimitzar el seu model de negoci, millorar la gestió administrativa i financera i dotar-lo de les eines necessàries per a incrementar-ne, en definitiva, la competitivitat.

L’anàlisi dels patrons de l’ús del disseny en les empreses per a detectar possibles conflictes i mancances és una altra de les innovacions que durà a terme l’Observatori de l’Impacte del Disseny (Oid!) per mitjà d’entrevistes a empreses de tot el territori valencià.

Finalment, l’equip d’investigadors i investigadores tractarà de descompondre la relació entre disseny, innovació i resultats financers de manera mesurable, partint del model teòric desenvolupat al llarg de l’exercici passat.

Per a dur-ho a terme, identificarà les principals variables que permeten l’avaluació de la capacitat d’innovació de les empreses i la seua vinculació amb l’ús del disseny. Aquesta metodologia inclourà una fase de validació dels resultats obtinguts mitjançant la consulta amb persones expertes.

Premsa, Premsa

• Amb l’aportació de l’AVI, la Xarxa d’Instituts Tecnològics oferirà cursos sobre les últimes tendències en tecnologies transversals
• S’organitzaran jornades per a potenciar la col·laboració entre centres tecnològics i universitats en projectes d’innovació

El Consell ha autoritzat la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) per a impulsar l’actualització de competències entorn de les tecnologies habilitadores, a través d’un pla de formació dirigit tant a empreses com al personal dels 11 centres.

Les tecnologies habilitadores comprenen, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres àrees de coneixement com ara la biotecnologia o el desenvolupament i l’aplicació de nous materials, que tenen un potencial disruptiu i transformador del sistema productiu.

Precisament, per a impulsar-ne la incorporació en el teixit empresarial, Redit reeditarà un programa d’especialització professional dirigit especialment a les empreses, que comptarà amb la col·laboració d’Inndromeda, l’aliança de tecnologies habilitadores per a la Comunitat Valenciana.

Aquestes sessions divulgatives proporcionaran coneixements bàsics sobre aquestes disciplines a participants empresarials, amb l’objectiu de capacitar-los per a analitzar els avantatges d’una possible implantació en els respectius negocis.

Així mateix, les treballadores i els treballadors dels centres tecnològics podran ampliar els seus coneixements entorn dels nous reptes i tecnologies que, de manera horitzontal, impacten en el conjunt de sectors i àmbits de coneixement en els quals operen.

Redit també oferirà, addicionalment, cursos sobre les últimes tendències en habilitats professionals, prospectiva, programes de finançament, gestió de projectes, explotació de resultats, desenvolupament de negoci o comunicació, que complementaran les activitats associades a les tecnologies pròpies de l’economia del coneixement.

Amb una aportació de 150.000 euros, l’AVI també proporcionarà suport a l’organització de jornades i esdeveniments dirigits a les empreses, així com sessions de matching entre instituts tecnològics i grups d’investigació de les universitats per a potenciar així la cooperació en el desenvolupament de projectes alineats amb els resultats dels comités d’innovació de l’AVI.

De la mateixa manera, es finançarà el desenvolupament d’un estudi de polítiques comparades per a millorar la competitivitat dels instituts tecnològics, al mateix temps que s’analitzarà l’evolució recent del sistema d’innovació a partir dels últims resultats obtinguts per la Comunitat Valenciana en l’Índex de competitivitat regional i el Quadre d’indicadors de la innovació regional, que publica la Comissió Europea.

Totes dues iniciatives s’enquadren en un programa d’actuacions per a consolidar el laboratori d’idees de Redit, un espai de reflexió per a la generació de coneixement en l’àmbit de la indústria i la innovació.

Premsa, Premsa

• El comité d’especialistes que assessora l’AVI i que coordina la científica María Jesús Vicent proposa una dotzena de solucions innovadores
• Insten a dissenyar noves metodologies de diagnòstic amb biomarcadores o a aplicar Intel·ligència Artificial i Big Data per a identificar i controlar els problemes de salut mental

El desenvolupament de nous dispositius mèdics que permeten configurar quiròfans híbrids, és a dir, espais quirúrgics equipats amb dispositius avançats d’imatge de radiodiagnòstic d’alta resolució, realitat virtual, impressió 3D i altres tecnologies habilitadores és una de les solucions de R+D+i que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut ha proposat per a fer front als principals reptes en aquest àmbit de coneixement. L’objectiu, en aquest cas, és el de dur a terme cirurgies personalitzades que, per tant, afavorisquen la ràpida recuperació del pacient.

En aquesta segona sessió, l’equip d’especialistes que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha plantejat una dotzena de propostes d’innovació per a atendre els desafiaments prioritaris del sistema sanitari i incentivar, a més, la consolidació d’un teixit productiu especialitzat en salut.

La implantació efectiva de la medicina personalitzada s’erigeix en una altra de les metes del comité, que aposta per explorar el desenvolupament de bessons digitals a partir de dades clíniques per a reproduir el funcionament d’òrgans humans i optimitzar la detecció de patologies, així com el disseny de noves metodologies de diagnòstic basades en *biomarcadores.

En aquesta mateixa línia, s’insta a avançar en el prototipat de teixits cel·lulars miniaturitzats i dissenyats en laboratori que emulen a òrgans per a provar la resposta a teràpies avançades, el disseny de tests capaços de certificar la fiabilitat, eficiència i bioseguretat dels medicaments innovadors o el desenvolupament d’eines que permeten implementar processos de monitoratge, control, producció i escalat industrial d’aquests fàrmacs.

A fi de previndre, identificar i controlar els problemes de salut mental i malalties cròniques, el CEIE que coordina la científica María Jesús Vicent, del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), advoca per desenvolupar i integrar eines d’intel·ligència artificial i big data, així com diferents sistemes d’informació per a escometre anàlisi predictiva.

De la mateixa manera, el comité manté la seua preocupació davant la incidència de les infeccions hospitalàries i proposa solucions vinculades amb la detecció i identificació en temps real d’aerosols patògens en ambients sanitaris, el desenvolupament de sistemes més eficients de purificació d’aire i el disseny de noves eines i equips capaços d’elevar la seguretat dels professionals sanitaris.

Per part seua, María Jesús Vicent s’ha marcat el repte de desenvolupar les iniciatives plantejades en el si del comité en un termini màxim de tres anys, al mateix temps que ha incidit en les oportunitats d’innovació que ofereixen les noves línies de treball en l’avantguarda mèdica: “En la Comunitat Valenciana existeixen capacitats base per a construir un teixit empresarial capaç de prestar serveis d’alt valor afegit en el procés de desenvolupament i ús de teràpies avançades i medicaments innovadors”.

Des d’empreses a persones usuàries finals

L’equip multidisciplinari està integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, així com per professionals sanitaris que seran els usuaris finals d’aquestes innovacions.

El comité compta, per tant, amb la participació, des de l’esfera científica, de Cristina Botella (Universitat Jaume I), Salvador Martínez, (Institut de Neurociències), Josep Redón (Institut d’Investigació Sanitària Incliva) i Damià Tormo (Fundació Columbus), a més de Javier Sánchez, de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) com a part dels centres tecnològics.

El teixit productiu està representat per amb Mara Gracia (Surgival), Francisco Sanchís (Elix Pharma) i José Manuel Santabárbara (Grup Ascires), a més de José María Lagarón (Bioinicia), que constitueix una de les altes en l’equip. La segona novetat recau sobre Esther Soler (Hospital General d’Elx), que s’uneix a María Isabel Acién (Hospital de Sant Joan d’Alacant), per a aportar la visió i necessitats dels professionals sanitaris.

Està previst que, en les pròximes setmanes, aquest grup de treball emeta les seues conclusions definitives, que es posaran a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià de Innovació prèvia validació per part del Comité Estratègic d’Innovació (CEI).

L’Agència, per part seua, es compromet a prioritzar a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que suposen el desenvolupament i implementació d’aquestes iniciatives en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

Premsa, Premsa

• El comité que coordina el científic Francisco Blanes insta a utilitzar microorganismes vius per a millorar els sistemes de diagnòstic i tractament
• Advoquen per desenvolupar algorismes verds i nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres com la robòtica o la biotecnologia, han proposat el desenvolupament de nous sistemes d’Intel·ligència Artificial capaces de reduir les barreres d’accés a les solucions tecnològiques i facilitar el seu ús per part de la ciutadania i les pimes.

Aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una segona sessió de treball a fi de plantejar solucions concretes als reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement després d’un primer procés de revisió i actualització, que es va dur a terme a la fi de febrer.

En aquest sentit, s’ha instat a explorar nous sistemes de computació més eficients energèticament a través de disseny d’algorismes verds que reduïsquen el consum que requereixen els actuals processos de càlcul associats, per exemple, a la intel·ligència artificial o el blockchain amb la finalitat de reduir el seu impacte mediambiental.

L’equip d’especialistes coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha proposat l’anàlisi de dades biotecnològiques, així com l’ús de microorganismes vius per a optimitzar el diagnòstic i tractament de problemes en diferents sectors d’activitat.

Blanes ha subratllat, sobre aquest tema, que, en aquesta actualització dels reptes i solucions, el CEIE ha incidit més en el camp d’acció d’altres tecnologies habilitadores, que tenen una gran rellevància en la Comunitat Valenciana com, per exemple, la biotecnologia o els materials avançats.

També s’advoca per millorar les tecnologies de fabricació, així com nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica respecte a altres alternatives ja en el mercat.

Malgrat aquestes novetats, el comité manté el focus sobre l’optimització de les activitats de les empreses mitjançant la posada en marxa de solucions centrades en l’obtenció de dades rellevants, en la seua transformació en informació i a partir d’aquesta, en la generació de coneixement en l’empresa, facilitant així la presa de decisions.

Equip d’especialistes multidisciplinari

Aquest equip multidisciplinari compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

En les pròximes setmanes, el comité emetrà les seues conclusions que s’elevaran al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació per a, a continuació, posar aquestes propostes a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació.

Precisament amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.