L’equip d’especialistes que assessora la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació de noves solucions tecnològiques i innovacions que milloren l’alimentació i dieta als hospitals de la Comunitat Valenciana, així com els processos logístics associats, ha proposat, entre altres accions, el desenvolupament de nous sistemes de mesurament que permeten avaluar i mantindre un seguiment exhaustiu de l’estat nutricional dels i les pacients.

En aquesta línia, es planteja el disseny de sensors capaços de mesurar aspectes nutricionals com, per exemple, el pes en malalts enllitats amb el risc de desnutrició, així com el desenvolupament d’aplicacions basades en la gamificación per a ajudar els pacients que han rebut l’alta a seguir una dieta saludable a la seua casa.

El comité d’innovació en dieta i alimentació hospitalària suggereix, així mateix, la millora en l’automatització dels sistemes de verificació que garantisquen que la dieta servida coincideix amb la pautada pel personal facultatiu i advoca per optimitzar els sistemes d’alerta a fi d’identificar a pacients amb al·lèrgies alimentàries o risc de desnutrició i adaptar els menús a les seues necessitats.


Equipament intel·ligent

El desenvolupament d’equipament intel·ligent que permeta, per exemple, calfar els plats ‘in situ’, a més de recollir informació sobre el grau d’acceptació d’aquests, és una altra de les recomanacions que ha consensuat aquest equip multidisciplinari, que també defensa la reutilització i substitució, sempre que existisca una alternativa més sostenible i igualment segura, dels plàstics que s’inclouen en els menús, bé com a parament d’un sol ús o com a envàs alimentari.

En aquest sentit, les persones expertes coincideixen que la introducció de millores en la dieta contribuirà a reduir els desaprofitaments en aquests serveis hospitalaris, tant els referits a aliments no consumits com el material auxiliar.

Coordinat per la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella, aquest comité està integrat per especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes- Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (*IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip mutidisciplinar que compta al seu torn amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Projecte pilot i compra pública innovadora

Per la seua part, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu ‘expertise’ culinari amb la finalitat d’aconseguir menús més atractius per a l’o la pacient, mentre que la visió empresarial la proporcionen Esbarzer Burgés i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

La redefinició i elaboració de dietes adaptades a l’edat i situació clínica de les persones hospitalitzades, així com la incorporació de noves tècniques culinàries centraran la tercera i última reunió d’aquest comité, que pretén aconseguir menús més saborosos i saludables i millorar, a més, el funcionament d’aquest servei en els centres hospitalaris de la Comunitat Valenciana.

Els i les especialistes que formen part d’aquest grup de treball defensen que la dieta ha de considerar-se com una prescripció farmacològica més i, per tant, incideix directament en l’evolució de moltes malalties, per la qual cosa reiteren la importància d’avançar en la conscienciació, així com en la incorporació de tecnologia implementada a través de projectes pilot i licitacions de compra pública innovadora.

Precisament pel seu caràcter prioritari, la Conselleria de Sanitat Universal s’ha proposat explorar, al costat de l´Agència Valenciana de la Innovació, solucions innovadores que afavorisquen una alimentació més satisfactòria als hospitals i impulsen també l’adopció d’hàbits saludables una vegada rebuda l’alta.

P

Profundizar en el coneixement de l’estat nutricional del pacient, introduir millores en les característiques organolèptiques dels menús i desenvolupar sistemes d’informació que faciliten la traçabilitat en la seua preparació i distribució són alguns dels reptes als quals pretén donar resposta el nou comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que ha arrancat aquest dijous afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta primera reunió s’han seleccionat i prioritzat els principals desafiaments associats al disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat, amb la finalitat d’identificar solucions innovadores que puguen incorporar-se, posteriorment, a la sanitat valenciana i les empreses proveïdores d’aquests serveis.

El grup de treball que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella també ha considerat necessari optimitzar l’ergonomia i el disseny del parament, millorar el tractament dels residus alimentaris i plàstics, així com explorar noves tècniques culinàries i equipaments.

Corella, premi Jaume I a la Investigació Mèdica en 2018, ha subratllat la importància d’abordar el desenvolupament d’innovacions en aquest camp conjuminant el coneixement de la comunitat científica i tecnològica i l’experiència del teixit productiu.

Al costat de Corella, participen en aquest comité especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip multidisciplinari, que compte, al seu torn, amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per part seua, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu expertise culinari a fi d’aconseguir menús més atractius i saborosos per al pacient; mentre que la visió empresarial la proporcionen María Zarza i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

Participació de la Conselleria de Sanitat

El comité es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat que, d’aquesta manera, participa activament en les dinàmiques de treball.

Amb una estrela Michelín, Sant Román ha suggerit l’exploració de nous sistemes de cocció que permetrien substituir, per exemple, la fritada tradicional per a obtindre plats més saludables. Així mateix, i amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels menús a les característiques de cada pacient, Ana Zaragoza ha advertit que s’estan desenvolupant noves tecnologies que facilitarà l’obtenció de les mesures corporals.

La Conselleria de Sanitat considera rellevant explorar la identificació solucions innovadores que afavorisquen una alimentació satisfactòria i impulsen l’adopció d’hàbits saludables després de l’hospitalització, atés que la dieta ha demostrat ser un element essencial per a l’evolució favorable de moltes malalties.

Després d’identificar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació, el comité d’especialistes es reunirà a la fi de març per a debatre entorn de les innovacions i solucions tecnològiques que permetran millorar la qualitat d’aquest servei.

La Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (Ruvid) posarà en marxa un pla d’acció per a millorar l’ocupabilitat dels futurs doctors amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que ha concedit a aquest efecte al voltant de 31.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

L’objectiu és abordar possibles iniciatives que faciliten la seua incorporació en el sector privat i, a més, potencien l’emprenedoria com a alternativa laboral per a reduir així la taxa de desocupació d’aquest col·lectiu.

A aquest efecte, l’associació que integra els vicerectorats d’investigació de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana i dues privades, organitzarà set tallers pràctics (un per cada institució associada) on s’oferirà als investigadors eines perquè puguen reorientar la seua carrera professional més enllà del món acadèmic.

Ruvid també celebrarà el pròxim 5 de desembre una jornada de reflexió i debat sobre ocupabilitat i emprenedoria que culminarà amb una taula redona en la qual catedràtics i investigadors que han promogut projectes empresarials analitzaran de quina manera motivar als investigadors a seguir aquest mateix camí.

El simposi, que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV), abordarà la formació que imparteixen les escoles de doctorat, debatrà entorn del funcionament d’iniciatives com la del doctorand empresarial i comptarà, entre els ponents, amb experts i acadèmics de reconegut prestigi.

Entre ells, figuren el catedràtic del departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant, Javier Martínez; el director del Instituto de Instrumentación para la Imagen Molecular (iM3), José María Benlloch; o el catedràtic i president de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científic-Tecnològics, Manuel Pérez Alonso.

Enquesta a doctorands

Finalment, la Xarxa d’Universitats per al foment de la I+D+i sondejarà l’opinió d’una mostra significativa de doctorands per a conéixer quina és la seua percepció sobre la seua ocupabilitat, tenint en compte les limitacions de les universitats per a assumir els investigadors que lligen les seues tesis cada any.

El resultat d’aquesta enquesta es plasmarà, al seu torn, en un informe que servirà per a adoptar una estratègia d’acció per a impulsar la incorporació d’aquest col·lectiu al món empresarial.

Per al desenvolupament d’aquestes accions, *Ruvid comptarà amb la col·laboració d’investigadors de les set universitats associades, que participaran un comité d’experts sobre ocupabilitat; i amb el suport de Carreras Científicas Alternativas, consultora especialitzada en orientació laboral i formació de doctorands.

El comité d’especialistes en Automoció i Mobilitat Sostenible ha identificat en el reciclatge de bateries dels vehicles elèctrics una oportunitat de negoci per a les empreses de la Comunitat Valenciana. Els seus integrants adverteixen que el liti amb que es fabriquen aquests dispositius multiplicarà el seu cost a mesura que s’estenga la implantació del motor elèctric en el sector de l’automòbil. En l’actualitat, les xifres de reciclatge de liti són minses: només es recupera per a la seua reutilització el 5% d’aquestes bateries.

Segons el grup de treball que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquest àmbit, la demanda de material reciclatge es dispararà quan augmente el preu del liti, per la qual cosa anima a les empreses a explorar aquest mercat abans que l’interés per recuperar aquest metall es generalitze.

Així mateix, s’ha proposat el desenvolupament d’un projecte pilot amb el qual explorar noves solucions de comunicació entre les ciutats i les seues principals àrees industrials. La primera fase consistiria en la recollida de les dades necessàries per a l’elaboració de patrons de mobilitat, que després s’analitzarien per a identificar les possibles solucions de transport.

L’equip multidisciplinari, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, s’inclina per llançar aquesta iniciativa com un repte obert als grups d’investigació perquè participen en la resolució d’aquest problema.

Els especialistes han insistit, a més, en la necessitat que l’AVI promoga diàlegs tecnològics per a connectar les necessitats empresarials i els interessos científics. Tots dos col·lectius han mostrat, de fet, la seua disposició a col·laborar i alinear les seues línies d’investigació en el futur. Per exemple, amb el desenvolupament de nous materials per a reduir el pes, millorar l’aïllament i minimitzar el soroll dels vehicles.

Gestió de la mobilitat

Entre les solucions proposades, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible planteja el desenvolupament d’una nova plataforma de gestió de la mobilitat que s’integre amb els sistemes ja existents i s’anticipe a les necessitats que es generaran amb el desembarcament del vehicle autònom.

També s’han detectat oportunitats per a explorar noves fórmules d’interacció entre els usuaris i el propi vehicle mitjançant la personalització de l’interior i la integració de noves tecnologies per a adaptar el disseny a les necessitats de cada tipus de passatger.

De la mateixa manera, es proposa el desenvolupament de funcionalitats perquè el propi turisme monitore, per exemple, l’estat físic del conductor, llija els senyals de trànsit o advertisca a altres vehicles de problemes en la circulació i incidències en la via.

Coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, a proposta de la patronal autonòmica, l’equip multidisciplinari també disposa d’altres dos representants del teixit productiu: Pablo Bayo (Faurecia) i Antonio Ortín (Etra I+D); així com un ampli ventall de científics i tecnòlegs.

Es tracta d’Hendrik Jan Bolink (Institut de Ciència Molecular-CSIC), Gustau Camp-Valls (Universitat de València), Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), a més de Laura Olcina (ITI) i Marta García Pellicer (ITE) per part dels instituts tecnològics.