Premsa

• Dos terços de la Cambra autonòmica i quatre grups parlamentaris recolzen aquesta candidatura, proposta pel president de la Generalitat
• El mandat de García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència es renova per quatre anys més i expirarà en 2025

El ple de les Corts ha aprovat la reelecció d’Andrés García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que disposarà així d’un segon mandat de quatre anys al capdavant d’aquesta entitat de dret públic, presidida pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i adscrita a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

En la votació, la candidatura de García Reche ha recaptat el suport de quatre grups parlamentaris -PSPV, Compromís, Podemos i Ciutadans- i ha sumat dos terços dels diputats de la Cambra autonòmica, per la qual cosa, d’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, es considera atorgada la conformitat a la seua designació. En els pròxims dies, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicarà el nomenament formal, a càrrec del cap del Consell.

Després del ple, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, vicepresidenta de l’AVI, ha destacat “la labor de l’agència per a la transformació del model econòmic i per a la transferència de coneixement i la transformació digital de les empreses”.

En aquest sentit, ha recordat que “la UE ha posat la innovació en el centre de totes les seues prioritats per al període 2021-2027 i és un avantatge que hem d’aprofitar i hem de fer-ho de manera coordinada, connectant l’ecosistema innovador, científic, empresarial i públic per a poder estar a l’altura d’aquest moment”.

“L’AVI té un paper crucial en aquest repte”, ha dit Pascual, qui afirmat que “la reelecció d’Andrés García Reche al capdavant de l’Agència és una mostra del consens que ha sabut generar amb el seu treball”.

El vicepresident executiu ha agraït la confiança depositada per una àmplia majoria de les Corts i s’ha compromés a continuar treballant per a impulsar el desenvolupament de solucions innovadores que contribuïsquen a millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat Valenciana a través de la incorporació del coneixement generat pel nostre sistema d’innovació.

“L’Agència afronta una etapa decisiva en els pròxims anys, amb reptes gran importància que van des de la consolidació dels nostres programes d’ajudes a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’Administració”, ha afirmat García Reche, que ha insistit en la necessitat que el sistema productiu accelere la incorporació d’innovació i tecnologia per a guanyar posicions en el mercat global i incrementar la seua productivitat.

“Aquesta aposta renovada per la innovació ajudarà les nostres empreses a créixer en grandària, contribuirà a lluitar contra l’atur estructural i permetrà diversificar el teixit productiu cap a sectors d’activitat d’alt nivell de valor afegit com, per exemple, la salut; per a això, entre altres coses, reforçarem l’ús d’instruments catalitzadors d’impacte demostrat com és el cas de la CPI”, ha assenyalat.

Impulsor de l’Agència com a instrument per a desenvolupar i optimitzar el funcionament del Sistema Valencià d’Innovació, Andrés García Reche va accedir a la Vicepresidència executiva el passat 4 d’agost de 2017, després d’haver recaptat també el suport de les Corts.

La seua labor en aquests últims quatre anys s’ha centrat en la posada en marxa i consolidació d’aquesta institució, que des de 2018 ha concedit prop de 60 milions d’euros en incentius per a ajudar a mig miler d’organitzacions (fonamentalment empreses, grups i centres d’investigació i instituts tecnològics) a executar projectes d’innovació en col·laboració.

D’aquesta manera, l’AVI potència les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, al mateix temps que impulsa la col·laboració públic-privada en benefici de la I+D+i orientada a resoldre els principals desafiaments del sistema productiu.

Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de València, García Reche és autor de nombrosos articles, llibres i informes sobre política industrial i innovació, turisme, desenvolupament productiu regional i responsabilitat social de les empreses

Entre 1983 i 1993 va ser, a més, director general i conseller d’Indústria, Comerç i Turisme; període en el qual va impulsar la creació de l’Institut de la Mitjana i Xicoteta Indústria Valenciana (IMPIVA), els instituts tecnològics, les incubadores d’empreses (CEEI), el Parc Tecnològic de València, l’Institut Turístic Valencià, l’Institut Valencià de l’Energia i de Promocions de la Comunitat Valenciana (actual Ivace Internacional).

Premsa

• La fundació CEAM col·labora amb el departament d’Ecologia de la UA, la Direcció General de Prevenció d’Incendis i l’empresa Avantgeo
• L’aplicació analitza els indicadors de degradació, localitza els ecosistemes vulnerables i proposa actuacions urgents per a minimitzar danys

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), fa costat al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) en el desenvolupament d’una aplicació informàtica pionera per a optimitzar la gestió de les zones forestals cremades, que estarà disponible tant a través d’Internet com en dispositius mòbils.

Per a executar aquesta iniciativa, que finalitzarà a la fi d’enguany, la fundació dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica col·labora, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, amb el departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals i l’empresa Avantgeo.

El projecte, batejat com Postfire, desenvolupa un procediment d’anàlisi i avaluació dels impactes ecològics dels grans incendis i posa a la disposició del personal tècnic i del públic interessat una eina estandarditzada i de fàcil interpretació, amb una contrastada base científica, d’ajuda a la presa de decisions per a la gestió de zones forestals cremades en l’àmbit mediterrani.

Es basa en un protocol desenvolupat prèviament pel CEAM, que analitza, en una aproximació d’urgència, els principals processos i indicadors de degradació causats per l’incendi, avalua els impactes ecològics i localitza espacialment els ecosistemes vulnerables. Amb una base cartogràfica i amb informació específica de la zona cremada, es proposen, a més, actuacions urgents per a minimitzar els danys i millorar la recuperació de l’ecosistema.

El principal avantatge de *Postfire radica, precisament, en la seua capacitat per a transferir amb celeritat el coneixement científic i les innovacions tècniques a la gestió de zones forestals cremades a través d’un model estandarditzat d’anàlisi, que es fonamenta en l’experiència acumulada pel CEAM durant més de 25 anys d’avaluació i seguiment de la regeneració dels incendis forestals.

A més, gràcies al suport cartogràfic i la informació obtinguda directament de les zones cremades, es facilita la localització espacial de les àrees amb major perill de degradació, la qual cosa permet, al seu torn, prioritzar les actuacions de mitigació específiques per a cada escenari de risc.

A partir d’un projecte europeu

El projecte parteix d’un prototip desenvolupat per la Fundació CEAM en el marc d’un projecte europeu, així com dels protocols recollits en la guia tècnica d’aquesta institució per a la gestió de muntanyes cremades, que ha editat el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Es tracta d’una metodologia contrastada, no sols en la Comunitat Valenciana, sinó en altres zones geogràfiques de clima mediterrani com, per exemple, a Califòrnia, on el CEAM ha col·laborat amb la Universitat de Califòrnia-Davis per a l’adaptació del prototip a les condicions específiques dels incendis que es produeixen en aquest estat.

En l’actualitat, la iniciativa es troba en la fase de desenvolupament del portal informàtic i de l’aplicació per a dispositius mòbils, que contempla opcions de repositori d’informació de grans incendis forestals, presa i revisió de dades de mostrejos específics, anàlisi cartogràfica i procés d’avaluació de l’impacte ecològic i identificació de zones vulnerables.

En fases posteriors s’implementaran opcions tecnològiques vinculades amb el seguiment de les zones cremada a mitjà i llarg termini.

En l’execució de Postfire col·laboren amb la Fundació *CEAM, múltiples actors dels àmbits científics, empresarial i institucional de la Comunitat Valenciana. Entre ells, el departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant contribueix al desenvolupament i revisió dels protocols, en un procés perquè es compta també amb l’assessorament del departament de Ecofisiología de la Universitat de Barcelona.

La Direcció General de Prevenció d’incendis de la Conselleria ofereix, per part seua, suport tècnic i documental al projecte, mentre que l’empresa valenciana Avantgeo, especialitzada en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), és l’encarregada de desenvolupar els processos informàtics i cartogràfics.

L’actuació s’emmarca en l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a la millora del sistema productiu, al mateix temps que s’alinea amb els reptes-solució proposats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències, que planteja entre les seues prioritats d’I+D+i el desenvolupament de plataformes intel·ligents d’adaptació de la informació procedent de diferents fonts, capaces de modelitzar, fusionar i analitzar les dades i facilitar-li’ls als centres de gestió.

Premsa

• L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) lidera aquest projecte al costat de l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària
• Es basa en un bacteri intestinal que redueix l’apetit i normalitza les alteracions immunològiques associades a l’obesitat, com la diabetis tipus 2

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un probiòtic de nova generació, que permetrà previndre de manera eficaç l’obesitat i les seues complicacions metabòliques.

La iniciativa, que es basa en una investigació prèvia de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), està liderada per aquest centre del CSIC, que compta per a la seua execució amb el suport tècnic de l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA).

L’objectiu de la iniciativa radica en la valorització d’un bacteri aïllat de la microbiota intestinal d’individus prims i que s’associada a un fenotip metabòlic saludable en estudis epidemiològics.

Patentada per l’IATA-CSIC per la seua potencial aplicació per a previndre i tractar l’obesitat, el centre d’investigació pretén, en el marc d’aquest projecte, optimitzar els processos de producció i completar les fases d’experimentació en el laboratori, abans d’iniciar els assajos en humans previs a la seua comercialització.

Els estudis que s’han realitzat fins hui ofereixen resultats prometedors perquè actua a través de dos mecanismes d’acció. D’una banda, redueix l’apetit i, per un altre, normalitza les alteracions immunològiques associades a l’obesitat i que, sovint, deriven en altres malalties cròniques com la diabetis tipus 2 i les patologies cardiovasculars.

Efectes positius per a la salut

De fet, en assajos preclínics en un model d’obesitat, l’administració del bacteri ha demostrat ser capaç de reduir la ingesta d’energia i les alteracions metabòliques associades a l’obesitat, com la *hiperglucemia i la intolerància a la glucosa i, també, rebaixa la inflamació intestinal i sistèmica que condueix al desenvolupament de patologies cròniques.

“Pensem que aquest bacteri pot tindre major eficàcia en comparació amb altres productes existents en el mercat” apunta Yolanda Sanz, professora d’investigació de l’IATA, centre que ha coordinat el projecte europeu MyNewGut, en virtut del qual s’ha generat un biobanc de bacteris intestinals humanes amb possibles aplicacions en nutrició i clínica.

Superats els primers sis mesos d’execució, l’equip científic ja ha demostrat la seguretat del bacteri, ha optimitzat la producció a escala de laboratori millorant el rendiment i ha seleccionat un sistema de *microencapsulado per a millorar la seua estabilitat i vida útil.

En aquest cas, IATA està treballant de manera estreta amb AINIA, que aporta la seua experiència en tècniques de microencapsulació, un procés decisiu per a l’èxit del probiòtic, perquè garanteix la seua estabilitat durant la vida útil del producte i que, després de l’administració, el bacteri s’allibere en el punt exacte, amplificant així el seu efecte.

El projecte s’alinea, a més, amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que proposa la producció d’aliments més saludables, així com el desenvolupament d’aliments funcionals capaços d’exercir una acció beneficiosa per a la salut.

De la mateixa manera, aquesta iniciativa també coincideix amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, s’emmarca en la millora de la qualitat de vida mitjançant la promoció de la salut i sanitat eficient, un dels eixos prioritaris d’acció del pla.

Premsa

• El DOGV publica una resolució amb aquesta ampliació d’imports, que es justifica per l’increment en un 54% del nombre de sol·licituds rebudes
• Els 20 milions addicionals ampliaran els recursos dels programes de suport als projectes estratègics i a la consolidació de la cadena de valor

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica aquest dimecres una resolució de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per la qual s’augmenta un 43% el pressupost inicial de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021, que passa de 46,5 milions d’euros a un total de 66,5 milions.

Aquest increment dels fons assignats als programes per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana es produeix després que el Consell autoritzara, el passat 9 d’abril, la flexibilització dels límits pluriennals establits en la Llei d’Hisenda per a la concessió d’aquestes ajudes, segons consta en la resolució signada pel vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Després d’analitzar les sol·licituds d’ajuda rebudes al tancament de l’última convocatòria competitiva, l’Agència va plantejar a l’Executiu autonòmic una ampliació del sostre de despesa amb la finalitat d’atendre el major nombre de projectes possible i evitar que iniciatives amb una elevada valoració tècnica es queden sense finançament. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per part seua, va avalar aquesta proposta que, finalment, ha sigut ratificada pel Ple del Consell.

En relació amb la convocatòria de 2020, l’assignació pressupostària, creix, en la pràctica, un 237%, la qual cosa posa de manifest l’esforç de l’AVI i el compromís del Govern valencià per potenciar la innovació orientada al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els nous fons es destinen, a més, als dos programes amb major impacte en el teixit productiu, que són, al seu torn, els més demandats pels agents del Sistema Valencià d’Innovació (SVI).

Així, els projectes estratègics en cooperació dupliquen el seu pressupost i comptaran amb 28,2 milions d’euros, enfront dels 13,7 assignats inicialment. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’innovació amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diferents tipus d’agents del Sistema Valencià d’Innovació.

De la mateixa manera, experimenta un increment del 56% la partida destinada a la consolidació de la cadena de valor empresarial, amb la qual Agència dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, el pressupost màxim passa de 9,9 milions d’euros a un total de 15,5.

La convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021 s’ha saldat, finalment, amb 768 sol·licituds, la qual cosa suposa un augment del 54% respecte a l’exercici anterior. Gran part d’aquestes iniciatives, que han presentat centres d’investigació, universitats, instituts tecnològics i empreses aspiren a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren la AVI.

A través dels sis programes que constitueixen aquesta convocatòria, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant en tots els projectes, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol de les seues línies es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.

Premsa

• Carolina Pascual destaca que es tracta “d’un projecte diferenciador que permetrà que professionals i alumnat de Cicles Formatius i d’universitats puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació”
• Un grup tècnic format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeria anirà definint el projecte i presentarà una primera proposta d’espais al juny

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha presidit el grup de treball de l’antic edifici de Correus d’Elx, en el qual s’ha acordat, després de sotmetre a debat les diferents propostes presentades pels seus participants, elaborar un estudi tècnic per a la implantació d’una learning factory en aquest immoble, que serà un centre de referència de tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana.

La Generalitat i l’Ajuntament d’Elx han reunit per segona vegada aquest grup de treball en una trobada presidida per Carolina Pascual, al costat de l’alcalde d’Elx, Carlos González, i a la qual també ha assistit el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, així com representants de l’empresariat, sindicats, instituts tecnològics, parcs científics, universitats i formació professional de la ciutat i de tota la Comunitat Valenciana.

Carolina Pascual ha explicat que una learning factory “aporta un element diferenciador perquè es tracta d’un espai específicament perquè que professionals en actiu, alumnat universitari i alumnat de cicles formatius puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació en tecnologies disruptives amb un equipament similar al d’una empresa”.

En aquest sentit, la consellera ha indicat que “les persones que es formen en aquests centres poden aplicar diferents tecnologies als processos productius de les empreses, com a Intel·ligència Artificial, 5G o robotització”. “La diferència amb els espais de demostració convencionals és que en aquest centre la infraestructura permetrà una formació absolutament pràctica”, ha indicat.

Aquesta iniciativa, segons ha manifestat, “permetrà formar a personal especialitzat en tecnologies habilitadores que la transformació digital i verd requereix i contribuirà al canvi del model productiu cap a la innovació, transferint el coneixement al teixit empresarial”.

Carolina Pascual ha indicat que “es conformarà un comité tècnic que anirà treballant en les característiques del centre, format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeries de les universitats valencianes” i ha apuntat que “en la pròxima reunió, que es realitzarà a la fi de juny o principis de juliol, ja podrà presentar una primera proposta d’espais”.

A més, la consellera ha agraït a tots els participants de l’equip de treball: empresaris, universitat, instituts tecnològics, formadors, teixit social i administracions, universitat, empresaris, instituts tecnològics, teixit social, formadors, les seues propostes” i ha afirmat que “han tingut molts punts en comú per a posar en marxa aquest projecte, en el qual també s’estudiarà com fer d’aquesta iniciativa un punt de trobada per a la ciutadania pel que fa a cultura innovadora”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha ressaltat que “la iniciativa que estem construint asseguraria que les empreses incorporen en els seus processos productius els últims coneixements científics en tecnologies de fabricació avançada”.

A més, García Reche ha incidit en què “també els garantiria que la seua plantilla, provinga de la universitat o de la Formació Professional, compte amb les competències adequades”.

Premsa

• L’empresa Idai Nature explora nous formulats a partir d’extractes botànics junt amb AINIA i especialistes de la Universitat de Girona
• L’objectiu és desenvolupar nous productes amb biocides que prescindisquen de químics de síntesi i siguen respectuosos amb el medi ambiente

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament de nous formulats orientats al biocontrol agrícola usant com a base extractes botànics, respectuosos amb el medi ambient i els ecosistemes i aptes per a una agricultura sostenible.

L’empresa valenciana Idai Nature lidera aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’Agència en l’última convocatòria que ha llançat en concurrència competitiva, en la qual col·laboren en l’execució l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA) i la Universitat de Girona.

A través d’aquest projecte es pretén desenvolupar noves solucions naturals basades en tecnologies innovadores que permeten el tractament de fruites i verdures prescindint de productes químics de síntesi, que són aquells que no hi són en forma natural, en línia amb l’estratègia ‘De la granja a la taula’, que impulsa la Unió Europea per a garantir l’obtenció d’aliments saludables, assequibles i sostenibles per a la ciutadania.

La reducció dels químics de síntesi en els processos agrícoles respon, de fet, a una demanda del mercat, que reclama cada vegada més el desenvolupament d’una nova generació de productes fitosanitaris més sostenibles, com a alternativa als formulats tradicionals.

El projecte que lidera Idai Nature respon, per tant, a la preocupació dels consumidors pels components que s’han emprat en la producció dels aliments que consumeixen i prioritza tot el que és natural com un factor clau de compra.

En el desenvolupament d’aquest projecte, la firma valenciana col·labora amb el centre tecnològic AINIA, que contribueix a la potenciació de les biomolècules mitjançant noves tecnologies d’encapsulació. Al seu torn, la Universitat de Girona aporta l’experiència, precisament en la investigació d’eines per a la protecció de cultius mitjançant el desenvolupament de noves molècules naturals.

Les dues col·laboracions han sorgit en el marc de BioProtag, que és com s’ha batejat aquesta iniciativa que es troba ja en l’última anualitat d’execució, d’acord amb la programació de la convocatòria corresponent a 2020.

Aquest projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació que promou l’AVI, que proposa solucions innovadores per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i el control de malalties i plagues.

De la mateixa manera, BioProtag entronca directament amb l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, compleix amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques, fàcils d’implementar pel sector primari, que contribuïsquen a una producció sostenible d’aliments.

Premsa

• El president de la Generalitat li ha proposat com a candidat a la reelecció davant el venciment del seu mandat el pròxim 4 d’agost
• El vicepresident executiu destaca la confiança que han depositat en l’AVI els agents del Sistema Valencià d’Innovació

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha comparegut en la Comissió d’Indústria, Comerç, Turisme i Noves Tecnologia de les Corts per a recaptar el suport dels grups parlamentaris després de ser formalment proposat per a la seua reelecció pel president de la Generalitat, Ximo Puig.

Durant la seua intervenció, García Reche ha repassat el treball que ha desenvolupat l’Agència des de la seua constitució i posada en funcionament per a impulsar la innovació orientada cap a les empreses i contribuir a la millora del model productiu mitjançant la mobilització de tot el coneixement disponible en el Sistema Valencià d’Innovació.

Amb aquest objectiu, l’Agència va concedir fins l’any passat al voltant de 36 milions en ajudes en concurrència competitiva a més de 250 organitzacions diferents -fonamentalment universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana- per a propiciar el desenvolupament en col·laboració de projectes d’innovació.

Aquest impuls a la R+D+i es reforçarà significativament enguany gràcies a l’increment pressupostari que ha experimentat l’AVI, que, amb una dotació de 50 milions d’euros, pràcticament ha duplicat els fons consignats en l’exercici anterior.

Segons el parer de García Reche, l’Agència s’ha guanyat la confiança dels agents del sistema d’innovació, com reflecteix l’augment en un 54% en el nombre de sol·licituds rebudes en la convocatòria d’enguany. Una major penetració que s’ha plasmat, sobretot, en el col·lectiu d’empreses: “Entre les més de 300 companyies que en 2021 han remés els seus projectes d’innovació en col·laboració amb altres agents, quasi el doble que fa un any, hem aconseguit a atraure a 212 que no havien participat en edicions passades”.

L’actual vicepresident executiu i candidat a la reelecció ha destacat, a més, que el major volum de sol·licituds es concentra en els dos programes amb més impacte en el sistema productiu, els de consolidació de la Cadena de Valor Empresarial i Projectes estratègics en cooperació, tots dos oberts a la participació directa de les empreses al costat d’altres socis.

Gran part d’aquestes iniciatives responen, a més, als reptes que han identificat els nou comités d’innovació especialitzats promoguts per l’Agència, en els quals representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i de l’empresariat han establit desafiaments i oportunitats d’innovació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i que s’han traduït, fins hui, en prop de 80 propostes concretes d’innovació.

D’altra banda, García Reche ha posat també l’accent en el paper de l’AVI com a instrument per a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en les Administracions local i autonòmica.

En aquest sentit, ha recordat que l’Agència ha prestat ja suport tècnic a les Conselleries de Sanitat, Habitatge i Hisenda en l’execució d’aquests processos, al mateix temps que ha concedit ajudes a 27 municipis perquè dissenyen i posen en marxa els seus propis programes de compra pública.

El mandat d’Andrés García Reche expira el pròxim dia 4 d’agost, quatre anys després de la seua designació. D’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, la persona titular de la Vicepresidència executiva de l’AVI és triada, a proposta del president de la Generalitat, per una majoria de dos terços en primera votació i de majoria simple en segona.

Premsa

• Nunsys, l’IIS La Fe, l’ITI, l’Institut Polibienestar i Outcomes’10 treballen en aquest projecte a partir de tècniques de monitoratge no invasiu
• Aquesta nova eina serà capaç de detectar la fragilitat i predir la seua evolució en el col·lectiu de persones majors de 65 anys

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou sistema, basat en l’aplicació d’intel·ligència artificial, per a la detecció, tractament i control de la fragilitat, una síndrome associada a la tercera edat que es caracteritza per la conjunció en persones majors de diferents malalties cròniques que resten, de manera progressiva, la seua autonomia per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Nunsys lidera el consorci d’entitats que desenvolupen aquest projecte estratègic, batejat com Smartchronic, i en el qual també participen l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe); l’Institut Polibienestar, associat a la Universitat de València; l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI); i l’empresa castellonenca Outcomes’10.

A través d’aquesta iniciativa es pretén millorar l’atenció sociosanitària del col·lectiu de persones de més de 65 anys, que segons l’últim informe Envelliment en Xarxa publicat pel Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, ja representa el 19,3% de la població i copa el 57,9% de totes les estades hospitalàries registrades a Espanya durant 2018.

Gran part d’aquests ingressos s’atribueixen a patologies cròniques, que requereixen de tractaments multidisciplinaris de llarga duració, i que s’associen a la fragilitat derivada de l’edat. És per això que s’estan explorant noves eines per a millorar la detecció precoç i el tractament d’aquests pacients, amb la finalitat d’elevar tant la seua qualitat de vida, com l’eficiència del sistema sanitari.

En aquest sentit, Smartchronic fa ús d’intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i tècniques de monitoratge no invasiu per a determinar la condició de fragilitat de cada pacient i predir la seua evolució, anticipant fins i tot possibles ingressos no programats, a fi de configurar diferents itineraris assistencials, adaptats a l’ampli ventall de patologies.

Aplicació de monitoratge

Aquesta labor d’anàlisi serà possible gràcies al desenvolupament d’un sistema de control, centralitzat en una aplicació per a dispositius mòbils, que permetrà examinar de manera constant els principals paràmetres que incideixen en la fragilitat i la qualitat de vida d’aquest grup específic de població.

El projecte que lidera Nunsys, companyia especialitzada en Intel·ligència Artificial, entre altres tecnologies d’avantguarda, compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, que participa de manera activa en el disseny dels mòduls per a la gestió dels pacients crònics al costat de l’Institut Polibienestar, de la Universitat de València.

Nunsys desenvolupa tots els algorismes centrals del projecte, que modelen els itineraris dels pacients crònics, així com l’evolució dels índexs de fragilitat. Per part seua, el disseny dels algorismes predictius en l’àmbit dels reingressos hospitalaris és a càrrec de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), mentre que la castellonenca Outcomes’10 contribueix amb el disseny dels models de monitoratge no invasiu basats en dades reportades pel pacient.

En la seua primera anualitat, Smartchronic ha superat la fase de definició de l’arquitectura tecnològica, per la qual cosa els esforços se centren ara en la concreció dels requisits i especificacions dels mòduls funcionals, inclosa l’app per al monitoratge no invasiu, amb la participació de voluntaris. En paral·lel, s’està ja estructurant la informació disponible per a dissenyar els algorismes predictius en matèria de fragilitat, reingressos i utilització de recursos.

La iniciativa connecta amb els objectius de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, satisfà el desenvolupament tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través de la major interacció entre professionals i usuaris, un dels eixos prioritaris en l’àmbit de la promoció de la salut i la sanitat eficient.

Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut promogut per l’AVI, que aposta obertament pel control i prevenció de la fragilitat i la cronicitat mitjançant l’ús d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data.

Premsa

• Aquestes propostes serviran per a avaluar les capacitats del mercat i definir les especificacions funcionals a fi de preparar la contractació
• La majoria de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 80% són entitats radicades en la Comunitat Valenciana

La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic va obrir el passat 2 de febrer amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció d’una vintena de propostes per a millorar, a través de la I+D+i, el servei de neteja que es presta en els edificis i dependències de la Generalitat.

Empreses i instituts tecnològics han aportat un total de 19 idees per a resoldre aquest repte, batejat com Innova-Neteja, amb el qual es pretén desenvolupar i implementar un sistema innovador que no sols garantisca la qualitat d’aquest servei, sinó també la seua optimització i control.

Aquestes solucions no presents en el mercat han d’assegurar, a més, un major respecte cap a les persones i el medi ambient, així com atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.

A través d’aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Hisenda i la AVI han sondejat la disponibilitat del teixit productiu per a oferir respostes innovadores als reptes identificats per la Central de Compres de la Generalitat. Es tracta, en qualsevol cas, d’un pas previ per a determinar les funcionalitats que han de definir la innovació que es pretén contractar a través de la CPI.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha valorat “de manera positiva” la resposta de les empreses i entitats al procés iniciat des de la Generalitat. “Volíem escoltar què havia de dir-nos el teixit productiu per a, sobre la base d’aqueixes aportacions, dissenyar la millor compra pública, i no podem estar més satisfets amb el resultat”, ha indicat Soler.

Segons el titular d’Hisenda, la contractació pública ja no sols té com a objectiu gastar bé els diners dels contribuents, sinó que ha de reportar també valor afegit “en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”.

En aquest sentit, Soler ha indicat que amb la Compra Pública Innovadora “hem obert la porta a solucions més eficients i de major qualitat, alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”.

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha ressaltat que “l’aposta per la Compra Pública Innovadora és fonamental per a poder introduir la innovació en la manera de contractar de les administracions i també en els processos productius de les empreses”.

Pascual ha indicat que “la capacitat transformadora de la innovació ens aporta millores substancials i solucions que anteriorment no s’havien aplicat i que milloren els serveis, al mateix temps que milloren la capacitat de les empreses i les ocupacions que generen”.

D’acord amb els resultats de la consulta, el 84% de les solucions rebudes procedeixen directament d’empreses, que operen en un ampli ventall de sectors d’activitat.

Estan representats, entre altres, serveis, béns d’equip, robòtica, geolocalització o sistemes informàtics. Per part seua, els instituts tecnològics lideren el 16% de les iniciatives, que ara s’avaluaran per a, a continuació, establir un diàleg amb els operadors.

«La significativa participació del sector privat en aquesta consulta preliminar al mercat avala l’estratègia de l’AVI en matèria de Compra Pública d’Innovació. Creiem en el poder de compra de l’Administració com a via per a elevar el valor afegit de les nostres empreses, fins i tot en sectors que fins ara no es caracteritzaven per la incorporació de coneixement», ha destacat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche.

De fet, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina al voltant del 80% dels projectes presentats, enfront del 20% restant, que ve d’altres comunitats autònomes, com Catalunya o Madrid, i fins i tot d’altres països de la Unió Europea, com Itàlia.

Premsa

• L’Hospital Clínic de València i l’Institut Tecnològic d’Informàtica col·laboren amb aquest institut d’investigació sanitària en l’execució del projecte
• El test, que analitza els nivells de biomarcadors implicats en la sèpsia bacteriana, és capaç de pronosticar la seua evolució mitjançant Intel·ligència Artificial

L’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) desenvolupa, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia i del xoc sèptic, que constitueix una de les principals causes de mort hospitalària en el món.

L’objectiu és validar la tecnologia per a analitzar els nivells de biomarcadors implicats en aquests processos, i establir així algorismes basats en Intel·ligència Artificial que permeten detectar de manera ràpida aquesta emergència mèdica i predir la seua evolució, amb la finalitat de millorar el maneig clínic dels pacients en les Unitats de Vigilància intensiva.

Per al desenvolupament d’aquest projecte, Incliva compta amb la col·laboració de l’Hospital Clínic Universitari de València i de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), així com en el suport econòmic de la *AVI en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a l’exercici 2020.

La sèpsia o septicèmia es produeix quan la resposta de l’organisme a una infecció és tan virulenta que provoca danys en els seus propis teixits. Es tracta d’una afecció molt greu que pot desembocar en un descens de la pressió sanguínia potencialment mortal, que és el que es coneix com a xoc sèptic.

Precisament per a elevar la supervivència d’aquests pacients crítics, l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva està desenvolupant un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia, mitjançant l’anàlisi dels nivells de les histones, un tipus de proteïna que s’allibera el torrent sanguini en el curs d’un procés inflamatori provocat per una infecció, i que es mesurarà a través de l’espectrometria de masses.

Eina d’ajuda al personal mèdic

Batejat com HistShock, aquest test en fase de valorització és capaç d’identificar ràpidament a les persones hospitalitzades que poden desenvolupar una sèpsia arran d’una infecció i, a més, assenyalar a aquelles que presenten una evolució clínica negativa, ja que els biomarcadors analitzats s’associen amb paràmetres de coagulació de la sang i marcadors de dany orgànic.

No obstant això, la definició i aplicació d’algorismes basats en Intel·ligència Artificial permetrà anar més enllà del diagnòstic primerenc, per a pronosticar l’evolució del pacient crític amb septicèmia, amb el consegüent impacte positiu en la taxa de supervivència i la reducció de costos hospitalaris. I és que, al final de tot aquest procés, es generarà una interfície que posarà en comú les dades clíniques i moleculars, facilitant als facultatius la presa de decisions.

“El que pretenem és identificar de forma molt primerenca als pacients per a incrementar la seua supervivència i, a més, disminuir la seua estada en UCI en millorar la manera d’abordar les teràpies que els es aplicarà. Amb el kit que estem desenvolupant podem tindre el diagnòstic en menys d’una hora”, explica el Dr. José Luis García, investigador d’Incliva i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, de l’Institut d’Investigació Sanitària Carles III.

La tecnologia per a analitzar els nivells d’histones en el plasma sanguini es basa en una patent europea, que ja ha sigut concedida a Incliva, i que ara s’ha estés als Estats Units, el Japó, la Xina, el Canadà i Hong Kong. Així mateix, el projecte ha permés desenvolupar una nova patent basada en la mateixa tecnologia per a mesurar, en aquest cas, la proteïna C activada circulant en les persones ingressades amb septicèmia, i que ja ha sigut presentada en l’Oficina Europea de Patents.

En paral·lel, també s’ha avançat en el desenvolupament d’eines informàtiques basades en Aprenentatge automàtic capaços de, a partir de les dades clíniques de persones ingressades en la Unitat de Vigilància intensiva de l’Hospital Clínic Universitari de València i dels biomarcadors analitzats mitjançant aquests tests, realitzar un diagnòstic primerenc i predir la seua evolució clínica.

Per a l’execució d’aquest treball resulta clau la col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de València, a través del personal facultatiu de l’UCI, que han facilitat tant el reclutament de pacients com la revisió de la base de dades clínics.

Per part seua, el desenvolupament un prototip de programari de diagnòstic i pronòstic basat en tècniques d’Aprenentatge Automàtic recau sobre l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), un altre dels pilars de la iniciativa.

“Es tracta d’un projecte que exemplifica el paper de l’AVI. Resoldre problemes de gran importància per a la societat, com en aquest cas millorar el tractament de pacients amb sèpsies, a través de la col·laboració entre instituts tecnològics, centres de coneixement i en última instància, d’empreses, però generant major valor afegit, major renda per càpita i salaris més elevats”, subratlla el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

El projecte HistShock s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que ha proposat a l’Agència diferents prioritats per a la innovació en aquest camp. En concret, la iniciativa liderada per Incliva contribueix a resoldre dos reptes, el desenvolupament de kits de diagnòstic ràpids i l’ús de la medicina personalitzada.

De la mateixa manera, connecta directament amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

El test compleix, de fet, amb l’objectiu d’impulsar la gestió personalitzada de la salut, prevenció i el diagnòstic, atés que diferencia la sèpsia bacteriana d’altres síndromes, la qual cosa permet optimitzar els tractaments; al mateix temps que satisfà l’obtenció de productes més eficients i orientats al mercat. Finalment, també es vincula al desenvolupament de tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través d’una major interacció entre professionals i usuaris.

Escolta les declaracions del investigador José Luis García 

Escolta el tall de veu del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche