Premsa

• Representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, la Xarxa DTI-CV i l’empresariat identifiquen els primers nínxols d’innovació
• Aquest equip de treball es reunirà de nou per a prioritzar i donar resposta als reptes detectats a través de solucions tecnològiques innovadores

Representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat han identificat aquest dimecres els principals reptes que han d’afrontar els municipis que integren la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV) a fi de desenvolupar solucions innovadores a través d’un diàleg tecnològic afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

En la primera sessió tècnica, el comité d’especialistes que coordina el director d’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, ha abordat els principals nínxols d’innovació per a millorar els serveis, equipaments i, en definitiva, l’experiència turística que ofereixen actualment aquestes destinacions.

En concret, els experts han proposat desafiaments vinculats a la sostenibilitat de l’activitat turística, la seguretat del comerç electrònic, l’accessibilitat universal i el turisme personalitzat, que es prioritzaran en la pròxima reunió.

“No pretenem solucionar els reptes del sector turístic, sinó identificar aquells desafiaments que puguen ser abordats en la Comunitat Valenciana mitjançant la generació d’empreses”, ha explicat Aragonés.

En aqueixa primera trobada han resultat determinants les aportacions de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, que com a beneficiària de la iniciativa participa en el diàleg amb una àmplia representació: Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi).

De fet, els seus plantejaments han permés obtindre una visió aproximada de les necessitats reals de la Xarxa, un element clau per al treball de l’equip multidisciplinari, del qual també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique *Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran *Ricau (ITI) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), el teixit productiu aporta tres representants a aquest grup de treball: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Rivera (Gran Hotel de Peníscola), que en aquest fòrum actuen en defensa de l’interés general.

A la reunió també han assistit com a convidats Francisco Juan Martínez (Invat·tur), Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm); i José Manuel Camarero (Visit València).

Després d’aquesta primera presa de contacte, el comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, es proposaran les accions i incentius necessaris perquè aquestes propostes d’innovació es desenvolupen i implanten de forma efectiva.

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.

Premsa

• Representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, la Xarxa DTI-CV i l’empresariat identifiquen els primers nínxols d’innovació
• Aquest equip de treball es reunirà de nou per a prioritzar i donar resposta als reptes detectats a través de solucions tecnològiques innovadores

Representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat han identificat aquest dimecres els principals reptes que han d’afrontar els municipis que integren la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV) a fi de desenvolupar solucions innovadores a través d’un diàleg tecnològic afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

En la primera sessió tècnica, el comité d’especialistes que coordina el director d’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, ha abordat els principals nínxols d’innovació per a millorar els serveis, equipaments i, en definitiva, l’experiència turística que ofereixen actualment aquestes destinacions.

En concret, els experts han proposat desafiaments vinculats a la sostenibilitat de l’activitat turística, la seguretat del comerç electrònic, l’accessibilitat universal i el turisme personalitzat, que es prioritzaran en la pròxima reunió.

No pretenem solucionar els reptes del sector turístic, sinó identificar aquells desafiaments que puguen ser abordats en la Comunitat Valenciana mitjançant la generació d’empreses”, ha explicat Aragonés.

En aqueixa primera trobada han resultat determinants les aportacions de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, que com a beneficiària de la iniciativa participa en el diàleg amb una àmplia representació: Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi).

De fet, els seus plantejaments han permés obtindre una visió aproximada de les necessitats reals de la Xarxa, un element clau per al treball de l’equip multidisciplinari, del qual també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran Ricau (ITI) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), el teixit productiu aporta tres representants a aquest grup de treball: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Rivera (Gran Hotel de Peníscola), que en aquest fòrum actuen en defensa de l’interés general.

A la reunió també han assistit com a convidats Francisco Juan Martínez (Invat·tur), Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm); i José Manuel Camarero (Visit València).

Després d’aquesta primera presa de contacte, el comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, es proposaran les accions i incentius necessaris perquè aquestes propostes d’innovació es desenvolupen i implanten de manera efectiva.

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.

Premsa

• L’empresa castellonenca FACSA desenvolupa aquests treballs al costat del centre tecnològic AINIA, que s’encarregarà de les primeres fases d’experimentació
• Posarà en marxa una planta pilot en la EDAR d’Alcoi per a estudiar com transformar els residus en recursos i nous productes de valor afegit

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza un projecte de FACSA, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, per a estudiar la posada en marxa de noves línies d’aprofitament i valorització dels subproductes que es generen durant el tractament de les aigües residuals. En concret, l’empresa castellonenca pretén convertir els llots resultants del procés de depuració en bioplàstics, biogàs i fertilitzants per al camp.

Per a això, es posarà en marxa una planta pilot en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Alcoi que transformarà el procés convencional de tractament de llots en una biorrefineria capaç de generar productes de valor afegit.

En l’actualitat, la valorització d’aquest subproducte presenta limitacions. Encara que els llots se sotmeten a un tractament per a la seua estabilització, la qual cosa obri la porta a la seua reutilització com a abonament, una part d’aquests residus acaba incinerada o en l’abocador.

Amb una duració de dos anys, el projecte permetrà estudiar com, a través de l’aplicació combinada de diferents processos biotecnològics com la digestió anaeròbia en doble fase, la bioacumulació de polihidroxialcanoats (PHA) i polifosfats (Poli-P) i el cultiu de microalgues, és possible transformar els residus en recursos i nous productes de valor afegit.

En el desenvolupament d’aquesta iniciativa, batejada com Bioedaria, FACSA compta amb la col·laboració d’AINIA, que s’encarregarà de les primeres fases d’experimentació a escala de laboratori i aporta el seu coneixement en el camp de la valorització de residus orgànics.

Aquesta és una de les iniciatives que ha rebut enguany el suport de l’AVI, que contribuirà amb més de 53.000 euros en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial.

A més d’afavorir el tractament sostenible de les aigües residuals, Bioedaria estimula la implantació d’un model de gestió d’economia circular a l’entorn de les EDAR per a valorar i donar una segona vida als residus, reduint al màxim la fracció que acaba en els abocadors.

El projecte se situa, a més, en sintonia amb els reptes i solucions identificades pel comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) de l’AVI que ha identificat reptes i solucions en l’àmbit de l’economia circular. En les seues conclusions, aquest grup d’especialistes advoca explícitament per innovar en el desenvolupament de tècniques de revaloració de llots de depuradora com un dels objectius prioritaris.

Premsa

• Els coordinadors dels grups especialitzats en emergències i hàbitat sostenible presenten les seues conclusions davant l’òrgan director del CEI
• El científic Avelino Corma presideix la reunió, en la qual s’han presentat al voltant d’una vintena de solucions innovadores

L’òrgan coordinador del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), que presideix el científic Avelino Corma, ha validat aquest divendres les solucions tecnològiques i innovacions proposades pels grups especialitzats que s’han constituït en 2019 per a donar resposta als reptes empresarials en l’àmbit de les emergències i de l’hàbitat sostenible.

Aquests equips multidisciplinaris, en els quals han participat representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, han donat compte dels resultats obtinguts després de mesos de treball, en els quals s’han prioritzat reptes i identificat solucions aplicables en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els coordinadors dels dos Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats (CEIE), Manuel Esteve (Emergències) i Raúl Royo (Hàbitat sostenible) han presentat els seus respectius informes de conclusions davant l’òrgan director del CEI, en el qual a més de solucions innovadores, es proposen incentius per a garantir el seu desenvolupament i implantació per part de les empreses de la Comunitat Valenciana.

Entre les innovacions detectades en l’àmbit de les emergències, aquest comité ha proposat el desenvolupament de funcions de geolocalització i sistemes d’avisos en telèfons intel·ligents a menor cost que les solucions actuals, que operen en zones sense cobertura o davant desastres naturals; a més del disseny de nous sistemes de captació d’informació a afegir als ja disponibles amb la finalitat d’optimitzar la captura i anàlisi de dades en temps real.

També proposen el desenvolupament de nous sistemes de monitoratge i avaluació per a les infraestructures d’emergències, així com de nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permeten crear millors equips de protecció individuals, entre altres iniciatives.

El desenvolupament de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi de dades, així com la seua integració i gestió en paràmetres tals com el consum d’energia, la qualitat d’aire i el confort és una de les solucions que han identificat especialistes en hàbitat sostenible, que aposten per avançar en nous sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció.

Les persones expertes que formen part d’aquest equip multidisciplinari han proposat, a més, el desenvolupament de sistemes personalitzats en l’ús de fonts d’energies renovables, tant a nivell individual i col·lectiu, així com sistemes flexibles i multifuncionals que permeten l’adaptació de l’interior dels espais a les diferents necessitats dels seus usuaris al llarg del temps.

A més del president del CEI, Avelino Corma, també han assistit com a vocals d’aquest comité assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) José María Benlloch, Miguel Burdeos, César Orgilés i María Jesús Vicent, a més del secretari tècnic del citat òrgan coordinador, Francisco Mas.

Per part seua, el científic Avelino Corma ha destacat el treballat completat pels comités especialitzats i ha subratllat la rellevància de les prop de 20 propostes d’innovació presentades aquest divendres, que donen resposta a prop d’una desena de reptes empresarials.

Una estratègia que, segons Corma, ha d’oferir resultats en el termini de dos anys, quan està previst que concloguen els primers projectes d’I+D+i resultants d’aquests comités, i que compten, a més, amb el recolzat de la Agència.

L’aprovació definitiva, al desembre

“Les dades demostren que la metodologia funciona. Estem orientant la innovació per a resoldre els reptes identificats en els CEIE”, ha precisat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha explicat que el 64% de tots els projectes que ha finançat l’Agència en 2019 responen a algun dels reptes-solució proposats el passat exercici.

En qualsevol cas, l’aprovació definitiva dels reptes i solucions dels CEIE en emergències i hàbitat sostenible tindrà lloc al desembre, en el marc de la tercera reunió del Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI.

Premsa

• El projecte redueix el cost de producció de materials bioplàstics i valora un residu abundant en les costes de la Comunitat Valenciana
• El centre del CSIC desenvoluparà aquesta prova de concepte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport a una prova de concepte a escala pilote de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), dependent del CSIC, per a produir envasos biodegradables a partir de les restes de Posidònia oceànica que el mar arrossega amb freqüència a les nostres costes.

La iniciativa pretén, per tant, valorar un residu abundant en la Comunitat Valenciana i que té un impacte notable en les arques municipals, ja que són les administracions locals les encarregades de retirar les restes d’aquesta planta marina que arriben a les nostres platges al final del seu cicle de vida. I, a més, ofereix una alternativa sostenible a l’ús de plàstics sintètics.

El projecte es basa en un nou procés patentat pel IATA per a optimitzar l’obtenció de cel·lulosa procedent de la biomassa vegetal, tant de la posidònia com d’altres fonts (com, per exemple, la palla de l’arròs), que redueix sensiblement els costos de producció de bioplàstics.

Aquesta nova metodologia, que ha desenvolupat el grup d’investigació d’envasos del Departament de Conservació i Seguretat Alimentària del IATA, dona lloc a materials amb propietats molt competitives per a substituir als plàstics sintètics i, sobretot, més econòmics que altres opcions existents en el mercat.

Els treballs es realitzen en col·laboració amb Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística, ITENE, que avaluarà la capacitat dels materials obtinguts per a ser processats per la indústria, tant mitjançant tècniques d’extrusió com a través de la seua aplicació com a recobriments. Així mateix, el centre tecnològic també s’encarregarà d’efectuar un escalat intermedi de la producció d’aquests materials a partir dels treballs desenvolupats per IATA a nivell de laboratori.

En el projecte cooperen, per tant, diversos agents del sistema valencià d’innovació, tal com l’AVI exigeix en la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva. L’Agència contribuirà amb prop de 140.000 euros al desenvolupament d’aquesta prova de concepte en el marc de la seua línia de suport a la valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses.

Una alternativa eficient i econòmica

El procés ideat per IATA obri un nou camp per a la fabricació i comercialització d’envasos biodegradables, atés que resol problemes recurrents entre les alternatives presents en el mercat, que es produeixen majoritàriament a partir d’aliments com les creïlles, la dacsa o la canya de sucre i resulten, de fet, molt més costoses.

L’optimització de processos i l’ús de residus com a matèria primera no solament permet abaratir la factura final d’aquesta nova generació de bioplàstics, sinó que contribueix a impulsar l’economia circular en la Comunitat Valenciana. De fet, el projecte s’alinea amb els reptes i solucions que el comité d’especialistes de l’AVI en aquest camp va identificar fa només uns mesos.

Aquest grup multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, situa entre les prioritats per a la innovació en economia circular tant el desenvolupament d’envasos més sostenible com la valorització més eficient de residus.

Premsa

• L’empresa castellonenca RPB desenvolupa al costat d’Ainia una estratègia per a obtindre àcid làctic, un compost clau per a sintetitzar biopolímers
• El projecte, que s’ha desenvolupat durant 2018, s’ha provat en la planta de tractament de residus d’RPB en el municipi d’Algímia d’Alfara

Reciclados Palancia Belcaire (RPB), empresa castellonenca del grup Mosaiq, ha executat, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un projecte d’R+D+i a fi de fabricar bioplásticos i productes biodegradables a partir de residus urbans.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com Biolac, s’ha definit una estratègia per a obtindre àcid làctic mitjançant la fermentació de deixalles. Aquest compost químic és clau per a sintetitzar àcid polilàctic, conegut com a PLA (per les seues sigles anglés), un biopolímer amb el qual és possible produir bioplàstics i recobriments polimèrics biodegradables a un cost menor que altres opcions disponibles en el mercat.

En els últims anys, la demanda global d’àcid làctic està experimentant, a més, un ràpid creixement gràcies a les seues diverses aplicacions alimentàries, farmacèutiques, cosmètiques i també industrials

L’Agència ha contribuït al projecte amb 70.000 euros en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial corresponent a l’exercici passat, un programa que, com tots els de l’AVI, requereix de la participació de diversos agents del sistema valencià d’innovació.

En aquest cas, RPB ha fet els treballs en cooperació amb el centre tecnològic Ainia, que ha aportat els seus coneixements i experiència entorn del desenvolupament de biorrefinerías, i particularment en la producció sostenible d’àcids carboxílics com a compostos precursors de biopolímers o productes químics de base biològica.

Durant el desenvolupament del projecte, Ainia ha realitzat assajos de laboratori que han servit de base per a estudiar les diferents alternatives i definir l’estratègia de metafermentació més favorable, atés que les estructures químiques i propietats (per a substituir al terme isòmer) d’àcid làctic que s’obtenen en aquest procés poden variar en funció de quina espècie bacteriana o consorci microbià que s’utilitze.

A més, el centre tecnològic també ha prestat assessorament als tècnics d’RPB en el disseny i execució del prototip del projecte, que s’ha provat en la planta de tractament de residus d’RPB en el municipi d’Algímia d’Alfara.

Alternativa sostenible

Es tracta, en qualsevol cas, d’un punt de partida perquè en el futur molts tractaments tradicionals per als bioresidus com el compostatge o la biometanització seran substituïts o complementats amb bioproductes com l’àcid polilàctico.

Alineat amb els principis de desenvolupament sostenible i de l’economia circular, Biolac explota el concepte de biorrefineria per a fabricar bioproductes utilitzant residus com a matèria primera.

El projecte respon, a més, als reptes i solucions que ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI. En el seu informe de conclusions, aquest equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, considera prioritari focalitzar la innovació en el desenvolupament d’envasos més sostenibles fabricats amb nous polímers més ràpidament biodegradables.

Premsa

• Ainia desenvolupa un nou sistema, que combina imatges termogràfiques i ‘machine learning’, capaç d’analitzar el termosegellat de tots els envasos sense alentir la cadena de producció
• El centre tecnològic compte en aquest projecte amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació i Innovació en Bioingeniería de la UPV

Ainia Centre Tecnològic està desenvolupant, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un nou sistema per a detectar errades en l’envasament d’aliments basat en la termografia, una tecnologia capaç de determinar amb major fiabilitat si el recipient ha sigut correctament segellat abans d’iniciar les fases de distribució i comercialització.

El sistema està entrenat per a identificar problemes habituals en l’envasament de productes alimentaris, tals com els defectes en el cordó de segellament, la presència de producte en la línia de soldadura, plecs del film o errades de temperatura de soldadura, entre altres.

Fins a 2021, l’AVI donarà suport amb més de 87.000 euros l’execució d’aquest projecte, que ha sigut seleccionat en la seua última convocatòria d’ajudes a la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses. Tal com exigeix en els seus programes l’AVI, Ainia desenvolupa els treballs en col·laboració amb un altre agent del sistema valencià d’innovació.

Es tracta, en aquest cas, de l’Institut d’Investigació i Innovació en Bioingeniería de la Universitat Politècnica de València (UPV), que aplicarà tècniques de ‘machine learning’ per a la millora de l’anàlisi dels defectes en l’envasament.

La innovadora aplicació d’aquesta tecnologia permet, a diferència d’altres alternatives presents en el mercat, inspeccionar tots els envasos en temps real en la pròpia línia de producció, adaptant-se a les velocitats i requeriments de la indústria agroalimentària.

El sistema patentat per Ainia ofereix, per tant, una major agilitat i capacitat d’anàlisi gràcies al desenvolupament d’algorismes de càlcul, que redueixen la càrrega computacional associada a aquest procés.

La iniciativa es troba ara en la fase de caracterització d’envasos termosegellats, una de les etapes decisives posat que es tracta del punt de partida per a detectar tots els defectes presents en el context industrial. A aquest efecte es prendran imatges detallades de cada tipologia d’envàs, tant dels segellaments correctament com dels defectuosos, que serviran de model perquè la màquina aprenga a detectar les errades.

El projecte impulsat per Ainia s’ajusta als reptes i solucions identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en agroalimentació de la AVI, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat. Un equip de treball que en les seues conclusions va propugnar la millora dels sistemes per a incrementar encara més els actuals nivells de seguretat alimentària.

Premsa

• El vicepresident executiu obri el primer d’un total de cinc tallers formatius, que es desenvoluparà a la Universitat Jaume I de Castelló
• Innoagents actualitzarà la competència de més de 30 professionals i els dotarà d’eines per a interactuar i treballar en xarxa

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha obert aquest dimecres a la Universitat Jaume I (UJI) el programa formatiu Innoagents, dirigit als agents d’innovació i personal tècnic de les unitats científiques d’innovació empresarial (UCIEs) que han rebut enguany el suport de l’Agència, bé a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva o de les seues línies nominatives.

Es tracta, en total, d’una xarxa de 14 agents i de 13 unitats científiques constituïdes en el si de centres d’investigació reconeguts per la seua excel·lència amb la finalitat d’estimular el desenvolupament d’innovacions orientades a les activitats productives.

L’objectiu d’aquest pla d’especialització, finançat per l’AVI, és actualitzar la capacitació tècnica d’aquests professionals d’acord amb les característiques dels seus nous acompliments, així com proporcionar eines i habilitats de dinamització que propicien la interacció efectiva entre els productors de coneixement i les empreses.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència ha instat als agents d’innovació i tècnics de les UCIE a actuar com a baules d’una cadena capaç de transmetre el germen de la innovació al teixit productiu de la Comunitat Valenciana. “Sou una peça fonamental de l’estratègia de la AVI per a connectar la labor que es desenvolupa en els centres d’investigació amb les necessitats i reptes de les nostres empreses”, ha assegurat.

Innoagents consta de cinc tallers que es desenvoluparan des d’octubre a juny i que seran impartits per experts investigadors i docents de les universitats públiques i centres del CSIC de la Comunitat Valenciana. En la relació de docents emergeixen especialistes en transferència de coneixement, innovació, dret, comunicació, patents i marques i empresa, entre altres disciplines.

La Universitat Jaume I alberga el primer d’aquests cicles, en el qual s’oferirà un marc conceptual dels processos i sistemes d’innovació, al mateix temps que es revisaran els diferents models en els quals es fonamenten els principis i polítiques d’innovació.

Competències específiques

Al llarg dels tallers previstos, més de 30 personal tècnic que participa en el programa repassarà els mecanismes per a la protecció de la propietat industrial i intel·lectual, abordarà les estratègies per a la seua explotació comercial a través de llicències i spin-off; i estudiarà els elements i metodologies a tindre en compte en el procés de valorització de tecnologies, entre molts altres aspectes.

Les persones assistents reforçaran també el seu coneixement sobre l’ecosistema innovador de la Comunitat a través d’anàlisi de casos reals i de sessions de treball amb agents rellevants en aquest àmbit. Així mateix, se’ls dotarà de competències transversals adaptades a les necessitats dels professionals de transferència de coneixement i gestió de la innovació.

De fet, tant els i les agents d’innovació com els i les tècnics de les UCIE tenen la missió de garantir la transferència efectiva del coneixement cap a les empreses connectant les demandes i necessitats del teixit productiu amb les investigacions que estan desenvolupant les universitats, els centres del CSIC i els instituts d’investigació sanitària.

Premsa

• El principal òrgan assessor de l’Agència comprén a prop d’un centenar d’agents del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana
• Destaquen l’increment en la demanda d’ajudes, que s’ha duplicat respecte a 2018, així com l’aposta per la Compra Pública Innovadora

El Consell Valencià de la Innovació (CVI), en el qual es troben representats els principals agents del sistema d’innovació de la Comunitat, ha atorgat el seu suport a l’estratègia dissenyada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a injectar coneixement en les activitats productives a través de l’R+D+i.

El principal òrgan d’assessorament de l’AVI ha celebrat aquest dilluns en la seu de Districte Digital la seua tercera reunió des que es constituïra al maig de 2018. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presidit aquest acte, que ha comptat amb la presència de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i el secretari d’Estat per a l’Avanç Digital, Francisco de Paula Polo, entre altres autoritats.

Durant la seua intervenció, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha realitzat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls d’innovació que aquesta entitat ha executat durant els últims dotze mesos.

En aquest capítol, García Reche ha destacat la confiança que han depositat els agents del sistema valencià d’innovació en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, les primeres amb caràcter pluriennal. En total, s’han presentat 551 sol·licituds, ho suposa un increment del 166% respecte a 2018.

El nombre final de concessions també ha experimentat un sensible augment respecte al passat exercici, en aquest cas de l’11%. D’aquesta manera, l’AVI ha recolzat un total de 185 projectes d’I+D+i, que facilitaran la connexió dels tres principals baules del sistema d’innovació: els centres d’investigació, els instituts tecnològics i les empreses.

Com a resultat d’aquesta convocatòria s’estan desenvolupant, per exemple, 14 prototips i projectes pilot, al mateix temps que 29 entitats d’investigació i empreses de la Comunitat cooperen en aquests moments en el desenvolupament de projectes estratègics d’innovació d’alt impacte per al sistema productiu.

Diàlegs tecnològics

El vicepresident executiu també ha donat compte dels diàlegs tecnològics que l’Agència ha portat cap al llarg de 2019, i que es troben ja en la fase d’elaboració dels seus respectius documents de conclusions.

Constituïts a instàncies del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), aquests nous equips multidisciplinaris, en els quals participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, han permés identificar nínxols d’innovació prioritaris en àmbits com la resposta a les emergències o l’hàbitat sostenible.

D’aquests Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats (CEIE) han emergit noves propostes per a optimitzar, entre altres, els sistemes d’alerta primerenca que adverteixen a la població d’emergències o per a desenvolupar sistemes flexibles d’habitatge capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants dels seus habitants al llarg del temps.

A més, en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat, l’AVI ha posat en marxa un comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que planteja millores en el disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana.

En les pròximes setmanes està previst que arrencada un nou comité d’innovació, en aquest cas al costat de Creu Roja, amb la finalitat de fer front a la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables com a persones majors, migrants, dones i joves. Així mateix, també es durà a terme un nou diàleg tecnològic amb Turisme Comunitat Valenciana amb la finalitat d’impulsar innovacions adaptades als reptes dels municipis que formen part de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat.

Aposta per la CPI

D’altra banda, Andrés García Reche ha reiterat el compromís de l’AVI amb la dinamització de la Compra Pública d’Innovació, un mecanisme de contractació que no solament permet millorar la qualitat dels serveis públics a través del desenvolupament de solucions innovadores, sinó que contribueix de forma decisiva a elevar la competitivitat de les nostres empreses.

Aquesta aposta per la CPI s’ha traduït en un manual pràctic que estableix, pas per pas, els procediments que han de seguir aquells organismes públics interessats a millorar un servei o cobrir una necessitat mitjançant la demanda de solucions innovadores no presents en el mercat.

En els pròxims mesos, l’Agència oferirà també serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge amb la finalitat d’acompanyar a la Generalitat i al seu sector públic instrumental tant en la posada en marxa com en l’execució de nous processos de CPI.

Respecte a les línies nominatives, García Reche ha destacat la consolidació de les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE), que l’AVI finança en centres d’investigació reconeguts per la seua excel·lència científica per a potenciar la investigació aplicada a les activitats productives.

En l’actualitat, ja són nou les unitats recolzades directament per l’Agència, a les quals se sumen altres quatre que han obtingut aquesta mateixa consideració a través les convocatòries d’ajudes en concurrència competitiva.

L’impuls i la difusió de les conegudes com a tecnologies habilitadores per a la nova economia, un terme que comprén, entre altres àmbits de coneixement, la robòtica, la nanotecnologia i la intel·ligència artificial és una altra de les línies estratègiques de l’AVI de les quals s’ha informat en la reunió.

A través de l’aliança Tech4CV, l’Agència ha destinat enguany prop de 900.000 euros per a configurar una xarxa de demostradors tecnològics on les empreses de la Comunitat puguen provar les tecnologies de fabricació avançada abans d’adquirir-les o de llançar un nou producte.