Premsa

• Un equip multidisciplinari, amb el suport de Invat·tur, proposa solucions innovadores als desafiaments de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents
•  Advoca per dissenyar un dispositiu capaç de mesurar en temps real la petjada de carboni de les destinacions turístiques i de suggerir bones pràctiques als usuaris i usuàries

El desenvolupament d’un sistema capaç d’analitzar les emocions i reaccions de cada viatger o viatgera en les diferents fases del procés turístic, des de la reserva del viatge fins al retorn a la seua llar, és una de les solucions innovadores proposades en el marc dels diàlegs tecnològics sobre Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

El grup d’especialistes, en el qual participen representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat, advoca per combinar sensors òptics, ‘big data’ i intel·ligència artificial per a dissenyar un sistema no intrusiu capaç d’interpretar els gestos, reaccions i emocions del turista durant la seua estada en la destinació turística, però també en les fases prèvies i posteriors al viatge.

L’equip multidisciplinari, que coordina el director de l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, pretén millorar així la informació a la disposició dels municipis integrants de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’optimitzar la interacció i experiència amb els diferents tipus de persones usuàries.

Repositori d’informació

Aquesta solució tecnològica ofereix una resposta directa a un els desafiaments identificats com a prioritaris per a la Xarxa DTI, però no és l’única proposta en aquesta línia. Amb aquesta mateixa fi, el comité també ha proposat el desenvolupament d’un repositori que permeta agregar informació de diferents fonts, que es puga connectar amb el programari de gestió de cada destinació i que, a més, oferisca informació d’interés i actualitzada sobre els recursos i atractius turístics de cadascun d’ells.

D’altra banda, i a fi de contribuir a la sostenibilitat de l’activitat turística, les persones que componen aquest equip multidisciplinari recomanen el disseny d’una nova eina capaç de facilitar el mesurament in situ i de forma personalitzada de la petjada de carboni mitjançant la utilització de diferents sensors.

Aquest nou dispositiu, que ha de mostrar les dades en temps real, podria, al seu judici, suggerir accions i bones pràctiques perquè l’usuari contribuïsca a reduir l’impacte, així com incorporar un rànquing amb les destinacions i hotels més sostenibles.

Un equip multidisciplinari

El grup d’especialistes, que compta amb una àmplia representació de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, amb Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi), està elaborant ara el document de conclusions.

D’aquest grup de treball també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran Ricau (Institut Tecnològic de la Informàtica) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) com a empreses altament innovadores, el teixit productiu aporta tres representants al grup: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Ribera (Gran Hotel de Peníscola), que actuen en aquest fòrum en defensa de l’interés general. Així mateix, també participen en aquest diàleg tecnològic Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm) i José Manuel Camarero (Visit València).

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.

Premsa

• La secretària general de la Agència i representants de les regions italianes de Puglia y Umbria exposen a Bruselas els instruments de suport a la CPI
• L’AVI, que destina 1,2 milions a incentius per a CPI, assistirà a les conselleries en la preparació, licitació i adjudicació d’aquestos contractes

La secretària general de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Olivia Estrella, ha presentat aquest dimecres en el Parlament Europeu l’estratègia de la Comunitat Valenciana per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), un nou tipus de licitació que permet a les administracions públiques satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions innovadores i, per tant, no presents en el mercat.

Estrella ha exposat les principals línies d’acció del Govern autonòmic en aquesta matèria durant una jornada sobre la creació d’instruments de suport a la CPI que s’ha desenvolupat a Brussel·les dins de la XI Cimera Europea de la Innovació i en el marc del projecte Prominent MED.

A través d’aquesta iniciativa comunitària, Portugal, Croàcia, França, Itàlia i Espanya treballen per a optimitzar les capacitats d’innovació i millorar les connexions entre els actors que participen en els processos de CPI amb la finalitat d’estimular el desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores en el camp de l’eficiència energètica.

En concret, la secretària general de l’AVI ha participat en una taula redona al costat de representants de les agències d’innovació de les regions italianes de Puglia i Umbria, Marco Di Ciano (InnovaPuglia) i Diego Mattioli (Sviluppumbria), on s’han exposat els diferents tipus de polítiques públiques i estímuls que s’estan desenvolupant des dels seus respectius departaments per a promoure la Compra Pública d’Innovació.

“La CPI no sols és una gran oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis públics, sinó que també ajuda a millorar la competitivitat de les nostres empreses i redueix el risc associat a la innovació”, ha subratllat Estrella, que xifra en més de 1,2 milions d’euros les ajudes que s’han pressupostat enguany per a incentivar la Compra Pública Innovadora en la Comunitat Valenciana.

Tres eixos

A través d’un programa específic en la seua convocatòria anual, l’Agència treballa en una doble direcció. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, facilitant la creació de departaments especialitzats en CPI. I per una altra, incentiva a les empreses valencianes al fet que concórreguen a licitacions nacionals i internacionals, finançat tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la R+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.

En paral·lel, l’AVI ha elaborat, a més, una guia pràctica que resol els dubtes jurídics que fins ara dificultaven la posada en marxa d’aquestes licitacions. El manual, en l’elaboració del qual ha participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, els procediments que han de seguir les diferents administracions, sobretot les locals, per a culminar amb èxit aquest procediment.

L’Administració autonòmica també se situa en el focus de l’Agència Valenciana de la Innovació que, segons ha explicat la secretària general, ha conformat grups de treball amb mitja dotzena de Conselleries. En aquestes reunions, que han tingut lloc entre desembre i gener, s’ha establit el grau de maduració dels projectes que promouen aquests departaments a fi d’identificar les tasques d’assessorament necessàries per a preparar, licitar i adjudicar aquest tipus de contractes amb el suport de l’AVI.

Suport a l’Administració

I és que, com a novetat en 2020, l’Agència Valenciana de la Innovació proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge per a ajudar a la Generalitat i al seu sector públic instrumental en la posada en marxa i execució dels processos de Compra Pública Innovadora.

Finalment, Olivia Estrella ha destacat un cas de bones pràctiques en matèria de CPI, protagonitzat pel Consorci de la Ribera, per a executar un projecte innovador d’eficiència energètica en l’antic escorxador de Sueca, que es troba en fase de rehabilitació. “La iniciativa, que ha rebut el suport de l’AVI, ha permés connectar a les diferents baules del sistema valencià de la innovació i promoure la R+D+i en un municipi pioner de grandària mitjana”, ha conclòs.

Premsa

• Totes dues institucions coincideixen en la rellevància de potenciar projectes d’R+D+i que repercutisquen en una millora del medi urbà
• La fundació de l’Ajuntament de València s’ha interessat en les accions de l’Agència per a connectar als agents del sistema d’innovació

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquest divendres una reunió de treball amb l’equip directiu de Las Naves, fundació pública dependent de l’Ajuntament de València, per a abordar noves línies de col·laboració institucional que permeten impulsar la innovació social a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

La secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, i la directora gerent de Las Naves, Marta Chillarón, han coincidit en la necessitat de recolzar projectes d’R+D+i que repercutisquen en una millora del medi urbà, tant en el seu vessant mediambiental com directament sobre les condicions de vida dels ciutadans.

En la trobada, en el qual també ha participat el subdirector general de Programes d’Innovació de l’Agència, Roberto Arnau; el subdirector tècnic de Las Naves, David Rosa i el cap del servei d’Innovació de la corporació local, Fermín Cerezo, totes dues institucions han trobat punts de trobada en el marc de les seues estratègies de suport a la innovació, amb especial incidència en l’àmbit social.

Els representants de les Naus han mostrat, a més, interés en les accions que desenvolupa l’AVI per a propiciar la cooperació entre els agents del sistema valencià d’innovació, entre les quals figura la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva, que l’Agència va obrir el passat 27 de gener.

Des de Las Naves s’han exposat, a més, alguns dels projectes impulsats en els últims mesos, com ActiveAge, que promociona l’envelliment actiu i saludable, i que podrien tindre continuïtat gràcies a instruments com la Compra Pública d’Innovació (CPI).

Premsa

• El DOGV publica una resolució que eleva en 1,3 milions la quantia global de les ajudes respecte a la convocatòria anticipada del desembre passat
• El termini per a presentar els projectes d’innovació ja està obert i finalitzarà el pròxim 14 de febrer

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) destinarà enguany al voltant de 14 milions d’euros als seus programes d’enfortiment i desenvolupament del Sistema Valenciana d’Innovació, segons la resolució que publica aquest divendres el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), en el qual s’estableix l’import global màxim de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2020.

L’Agència eleva d’aquesta manera en més de 1,3 milions d’euros la quantia total prevista en la convocatòria anticipada, que va publicar el DOGV el mes de desembre passat, abans que Les Corts aprovaren els comptes de la Generalitat per al present exercici.

La nova assignació pressupostària incrementa de manera substancial els fons dels programes amb major demanda i impacte en el teixit productiu. És el cas, per exemple, dels projectes estratègics en cooperació, que compten en 2020 amb un total de 4,5 milions d’euros, un 50% més que en la passada convocatòria. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’R+D+i amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diverses baules del sistema valencià d’innovació.

En relació a 2019, la partida destinada a finançar projectes de desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot en els centres d’investigació experimenten un augment, en aquest cas del 15%. D’aquesta manera, la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses disposarà de més de dos milions d’euros en aquesta convocatòria.
Impuls a la xarxa d’agents d’innovació

Els fons dirigits a la contractació d’agents d’innovació també pugen un 30% respecte a 2019, la qual cosa permetrà ampliar l’actual xarxa, que consta ja d’un total de 13 agents distribuïts entre universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats d’impuls a la innovació. La seua missió és la de promoure l’explotació del coneixement i la seua transferència cap a les empreses.

Més d’un milió d’euros s’ha consignat, a més, a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’administració pública. Una quantia lleugerament superior a la de la passada edició, que reforçarà el suport als ajuntaments perquè constituïsquen unitats especialitzades i llancen les seues primeres licitacions.

El termini perquè les entitats presenten els seus projectes d’R+D+i a aquesta convocatòria d’ajudes, que manté el seu caràcter pluriennal, es va obrir el passat 27 de gener i finalitzarà el pròxim 14 de febrer. Els interessats poden tramitar les seues sol·licituds a través de la pàgina web de l’AVI.

A través d’aquests incentius, l’Agència pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

Premsa

• L’AVI i Creu Roja impulsen aquest diàleg tecnològic amb l’objectiu de dissenyar respostes innovadores enfront de la soledat no desitjada
• L’equip multidisciplinari advoca per explorar tecnologies disruptives per a promocionar les relacions personals

El comité d’innovació contra la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb Creu Roja Comunitat Valenciana ha identificat com un dels reptes prioritaris la cerca de solucions tecnològiques capaces de motivar a les persones vulnerables que es troben en aquesta situació perquè accedisquen als suports i recursos assistencials existents.

Per als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i de l’empresariat que integren aquest equip multidisciplinari és necessari desenvolupar eines innovadores que permeten dimensionar el problema i predir el risc de la soledat en els seus diferents vessants, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions i prioritzar els casos més greus. A més, han conclòs que l’accés a aquests nous instruments ha de ser universal i, per això, ha de garantir-se la interoperabilitat de les dades.

Coordinat per la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora titular de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, aquest grup de treball s’ha reunit de nou aquest dimecres a fi de prioritzar els desafiaments que han d’afrontar les entitats que assisteixen als col·lectius de risc, fonamentalment majors, persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

Aquest punt de partida, segons el parer de Pinazo, té en la innovació una potencial aliada. “La tecnologia és essencial perquè els col·lectius vulnerables puguen trencar amb el cercle de la soledat-aïllament”, ha assegurat.

A aquest efecte, el comité estudiarà en la pròxima sessió, que tindrà lloc al març, el desenvolupament d’instruments que permeten promocionar les relacions socials entre els diferents grups de població, procurant alimentar l’autoestima, el sentit d’utilitat i el valor social de les persones.

Així mateix, també s’exploraran noves vies per a visibilitzar la soledat i revertir la seua estigmatització, un altre dels reptes més apressants als quals oferir resposta, segons han coincidit les persones especialistes.

Aquest grup de treball està integrat pels representants de la comunitat científica Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València), a més de Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV) per part dels instituts tecnològics.

De la mateixa manera, el teixit productiu aporta quatre integrants, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gesmed), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Services), que durant el desenvolupament del comité no actuen en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro; la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez; així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz.

A més, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, assisteix la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago. En aquesta última sessió, ha participat també la directora general de Bretxa Digital, María Muñoz.

Premsa

• Està impulsat per la Universitat de València en col·laboració amb Aimplas i pretén obtindre envasos que allarguen la vida útil dels formatges en rodanxes
• El projecte, que finalitzarà en 2020, utilitza sèrum de llet sobrant de la fabricació del formatge per a reduir l’ús d’additius sintètics

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha recolzat un projecte d’R+D+i, en el qual col·laboren la Universitat de València i l’institut tecnològic del plàstic, Aimplas, amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels formatges en rodanxes mitjançant el desenvolupament d’un nou envàs bioactiu a partir de subproductes de la indústria làctica.

A través d’aquest projecte, batejat com NaturCheese, els investigadors del Grup d’Investigació en Contaminació d’Aliments (COAL) de la Universitat de València busquen reduir la utilització d’additius en els formatges mitjançant un nou tipus envase, que incorporarà diversos ceps de Lactobacillus plantarum aïllades de tomaques cherry i fermentades en sèrum de llet de cabra.

Més específicament, l’objectiu de NaturCheese és generar un demostrador d’envàs antimicrobià per a formatge en rodanxes que continga en el film i el paper en contacte amb l’aliment molècules bioactives extretes de la fermentació del sèrum de llet mitjançant microorganismes.

Aquestes molècules són capaces d’inhibir el creixement de fongs alteradors i productors de toxines, que estan relacionats amb diverses patologies de tipus crònic.

La investigació que lidera la Universitat de València té el seu origen en diferents projectes tant nacionals com internacionals i respon a una demanda social i de mercat, com és la reducció d’ús d’additius i l’ús de tècniques de processament d’aliments menys agressives amb la finalitat de donar lloc productes que reunisquen les mateixes característiques organolèptiques que proporciona l’aliment fresc o tradicional.

Aquest nou envàs actiu permetrà, a més, la reutilització i valorització del sèrum de la llet de cabra, que hui es considera un residu de la fabricació del formatge, amb el que es tanca un cercle de sostenibilitat en la producció.

En permetre la reducció del número i quantitat de conservants i d’additius sintètics inclosos en l’elaboració del formatge, resulta, a més, d’especial interés per a les empreses formatgeres de productes gurmet o d’elaboració artesanal, si bé els avantatges d’aquesta tecnologia s’estenen a tot el sector lacti i d’envasament d’aquests productes.

No en va, l’augment de la vida útil d’un producte és un factor crític per a afavorir la seua exportació i la seua comercialització, per la qual cosa aquest envàs bioactiu obri la porta a explorar mercats internacionals més llunyans.

Així mateix, les fàbriques d’envasos flexibles podran implementar aquesta solució en la seua línia de producció desenvolupant envasos actius, la qual cosa pot suposar l’obertura d’una nova línia de negoci.

Innovació sostenible per a una indústria potent

Encara que els resultats definitius d’aquesta investigació veuran la llum en 2020, es preveu un notable impacte i acolliment en la indústria làctica, que a Espanya produeix cada any 7,6 milions de tones de productes lactis amb un creixement del 12% en general, i del 28% en el cas particular dels formatges.

D’altra banda, el total del mercat espanyol d’envasos flexibles va ascendir en el 2017 a 1.465 milions d’euros. La Comunitat Valenciana alberga, a més, a sis de les 73 empreses amb major facturació a nivell nacional, la qual cosa demostra l’interés potencial que pot suscitar NaturCheese en el teixit productiu més pròxim.

Fins a 2022, l’Agència recolzarà aquest projecte amb una aportació de més de 145.000 en el marc del seu programa d’ajudes a la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses.

Premsa

• L’Agència manté una sessió de treball amb l’edil de Modernització i Noves Tecnologies de l’Ajuntament d’Alacant, Antonio Peral
• L’AVI recolza un projecte municipal de Compra Pública d’Innovació en el marc de la EDUSI de Las Cigarreras

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Ajuntament d’Alacant intensificaran la col·laboració a fi d’impulsar eldesenvolupament de nous projectes i iniciatives que fomenten la innovació en aquesta ciutat.

Així ho han acordat vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche i el regidor de Modernització i Noves Tecnologies de l’Ajuntament d’Alacant, Antonio Peral, després de la reunió de treball que han mantingut aquest divendres.

Per part de la corporació local, també han assistit a aquesta trobada els responsables dels departaments de Transparència i Bon Govern i de Promoció Econòmica, Juan Melero i Eloy Sentana, respectivament, mentre que la secretària general, Olivia Estrella, i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau, han participat en representació de l’Agència.

En sessió de treball, l’AVI i el Consistori alacantí han repassat les actuacions i projectes en comú, al mateix temps que han abordat futures col·laboracions per a, entre altres objectius, reforçar la incorporació d’R+D+i en l’Administració local i dinamitzar el desenvolupament de projectes innovadors amb repercussió directa sobre el teixit productiu d’aquesta urbs.

Totes dues institucions ja cooperen, de fet, en la implementació de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) de l’àrea de Las Cigarreras, que té com a missió la recuperació i dinamització d’una important zona de la ciutat, que inclou quatre barris històrics i dos de les seues muntanyes més emblemàtiques.

En aquest cas, l’AVI recolza una iniciativa municipal per a millorar l’atenció de la població major, impulsar la dinamització comercial, afavorir l’eficiència energètica i potenciar la recollida i reciclatge de residus en aquest entorn urbà a través de solucions innovadores no existents en el mercat. A aquest efecte, l’Agència ha aportat prop de 60.000 euros en el marc del programa d’ajudes a la Compra Pública d’Innovació corresponent al passat exercici.

La col·laboració amb el consistori alacantí s’estén a l’empresa mixta Aigües Municipalitzades d’Alacant, que ha comptat amb el suport de l’AVI per a elaborar la primera Guia de Compra Pública Innovadora en Economia Circular. Es tracta d’un document valuós per a les diferents administracions públiques, ja que reuneix més de mig centenar de propostes concretes d’innovació en aquest àmbit que podrien licitar-se a través de CPI en el període 2019-2024.

Premsa

• Ampere Energy desenvolupa amb la col·laboració de l’ITE un carregador intel·ligent que permet la bidireccionalitat de l’energia i optimitza el procés de càrrega
• Els automòbils es converteixen en bateries connectades per a alimentar d’electricitat a la llar o proporcionar suport a la xarxa elèctrica

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza un projecte de la signatura valenciana Ampere Energy per a desenvolupar un nou carregador de vehicle elèctric d’ús domèstic que optimitze l’actual procés de càrrega, reduint els temps, i permetent, a més, la bidireccionalitat o càrrega inversa.

D’aquesta manera, la persona usuària no sols ‘repostarà’ el seu vehicle més ràpid, sinó que podrà alimentar el seu habitatge amb l’energia emmagatzemada o aportar-la a la pròpia xarxa, la qual cosa en la pràctica converteix el parc mòbil elèctric en bateries portàtils.

En l’actualitat, la càrrega de vehicles elèctrics es fa habitualment en corrent altern, però atés que les bateries només són capaces d’obtindre i aportar l’energia en corrent continu, els fabricants instal·len un convertidor a l’interior dels automòbils per a dur a terme la transformació.

Es tracta d’un equip de gran grandària, pesat i costós, que la indústria limita en grandària i potència, la qual cosa redunda al seu torn en un major temps de càrrega.

El projecte d’Ampere Energy, en el qual col·labora l’Institut Tecnològic d’Energia (ITE), resol aquesta limitació en integrar el convertidor de corrent en el propi carregador domèstic, igual que les estacions de servei de càrrega ràpida. Però, a més, dotarà a aquest dispositiu de capacitat de gestió i bidireccionalitat en el flux d’energia.

Els avantatges d’aquestes funcionalitats, que amplien les d’altres alternatives existents en el mercat, són múltiples. En primer lloc, permet la càrrega del vehicle de manera adaptativa i intel·ligent per a, per exemple, ajustar el procés de ‘proveïment de carburant’ al límit de potència elèctrica contractada o a la disponibilitat d’energies renovables, en el cas de comptar amb una instal·lació d’autoconsum.

No obstant això, el convertidor també serà capaç de transferir energia des del vehicle elèctric a l’habitatge en moments puntuals com, per exemple, davant un tall de subministrament o com a resposta a un consum superior a la potència contractada.

Aquesta flexibilitat en la gestió dels fluxos d’energia no es limita a l’entorn domèstic, sinó que obri la porta al fet que un operador de xarxa puga gestionar els recursos energètics d’aquests vehicles per a, per exemple, alleujar la congestió durant pics de demanda o per a absorbir la sobreproducció d’energia d’origen renovable.

Amb la contribució de l’ITE

El projecte comprén el disseny del carregador, però també desenvolupaments en camp del programari per a integrar aquest nou sistema de càrrega en les aplicacions de monitoratge i gestió elèctrica d’Ampere, a fi de dotar a l’usuari d’un control total dels fluxos d’energia de la seua llar.

En aquest àmbit se situa, precisament, una de les principals contribucions de l’ITE. En concret, els seus tècnics participen en el desenvolupament dels algorismes necessaris per a incorporar els carregadors i els propis vehicles elèctrics en el sistema de gestió integral.

Ampere preveu obtindre els primers resultats del projecte a mitjan any pròxim, que es completaran a la fi d’aquest mateix exercici amb una nova versió del dispositiu adaptada a un segon protocol de càrrega. Per tant, el nou carregador serà compatible amb les tecnologies desenvolupades pels principals fabricants del sector de l’automoció.

Valor afegit per a l’autoconsum energètic

La càrrega bidireccional resulta especialment atractiva per a les instal·lacions d’autoconsum, ja que el vehicle elèctric es converteix en una bateria per a la llar, que permet, per exemple, aprofitar l’energia d’origen renovable no consumida per l’habitatge.

Aquesta flexibilitat en la gestió comporta, a més, un sensible estalvi econòmic per a l’usuari, que pot consumir en hora punta l’energia emmagatzemada en el seu automòbil i recarregar-lo en hores barre, quan el seu cost és inferior.

La bateria es pot utilitzar, a més, com a font de potència, la qual cosa obri la porta a reduir la potència contractada, amb el consegüent estalvi en el terme fix de la factura.

El projecte s’alinea amb els reptes i solucions identificades pel comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) de l’AVI en l’àmbit de l’automoció i la mobilitat sostenible.

En les seues conclusions, aquest grup d’especialistes defensa com un dels objectius prioritaris el desenvolupament de millores en les comunicacions de les estacions de càrrega que permeten la bidireccionalitat de l’energia.

Premsa

• L’Agència es reuneix amb representants d’Hisenda, Sanitat, Habitatge, Justícia, així com l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències
• L’AVI proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge als departaments interessats a licitar contractes de CPI
  
  L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquesta setmana reunions de treball amb diferents secretaries autonòmiques, direccions generals i entitats del sector públic de la Generalitat amb l’objecte impulsar iniciatives de Compra Pública d’Innovació (CPI) en aquests departaments amb el suport i l’assistència tècnica de la Agència.
  
  En concret, el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, ha participat en diferents sessions amb representants dels departaments públics després que manifestaren el seu interés a licitar contractes de CPI per a satisfer necessitats no cobertes o millorar la prestació de serveis mitjançant la demanda de solucions innovadores i, per tant, no presents en el mercat.
  
  Fins ara, la AVI s’ha reunit amb la sotssecretària de la Conselleria d’Hisenda, Cristina Moreno; la directora general de Planificació Estratègica, Qualitat i Modernització de l’Administració Pública, Yolanda Parrado; i el director general de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, José Manuel García Duarte; així com amb la secretària autonòmica d’Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, Laura Soto; i la directora general d’Innovació Ecològica en la construcció, Nuria Matarredona.
  
  De la mateixa manera, la secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, la directora general de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient, María Llanos; i la seua homòloga de Règim Econòmic i Infraestructures, Carmelina Pla, també han pres part en aquesta iniciativa.
  
  Aquestes trobades de treball s’han estés, a més, a una entitat adscrita al sector públic de la Generalitat: l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), que dirigeix José María Ángel.
  
  L’objectiu d’aquestes reunions, que s’han mantingut amb els departaments amb projectes de CPI més avançats, és establir el grau de maduració de les seues respectives iniciatives amb la finalitat d’identificar les tasques d’assessorament necessàries per a preparar, licitar i adjudicar aquest tipus de contractes amb el suport de la AVI.
  
  I és que, com a novetat en 2020, l’Agència Valenciana de la Innovació proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge per a ajudar a la Generalitat i al seu sector públic instrumental en la posada en marxa i execució dels processos de Compra Pública Innovadora.
  
  La CPI és, de fet, una de les línies d’actuació estratègiques de l’AVI, que aposta per potenciar la capacitat de l’Administració per a mobilitzar la innovació a través d’una fórmula que eleva la qualitat dels serveis públics que es presten al ciutadà i millora, al seu torn, la competitivitat de les empreses de la Comunitat.
  
  Guia pràctica i incentius
  
  El compromís de l’Agència amb la Compra Pública d’Innovació es va plasmar el passat exercici amb la publicació d’una guia pràctica que resol la gran complexitat jurídica que dificultava la seua posada en marxa. El manual, en l’elaboració del qual ha participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, els procediments que han de seguir les diferents administracions per a culminar amb èxit aquest procediment.
  
  L’impuls i dinamització de la Compra Pública d’Innovació compta, a més, amb un programa específic, en la convocatòria anual d’ajudes de l’Agència, que actua en una doble direcció. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, facilitant, a més, la creació de departaments especialitzats en CPI.
  
  Per una altra, disposa d’una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a les licitacions impulsades per Administracions públiques de fora de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.