Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • Ampere Energy desenvolupa amb la col·laboració de l’ITE un carregador intel·ligent que permet la bidireccionalitat de l’energia i optimitza el procés de càrrega
  • Els automòbils es converteixen en bateries connectades per a alimentar d’electricitat a la llar o proporcionar suport a la xarxa elèctrica
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza un projecte de la signatura valenciana Ampere Energy per a desenvolupar un nou carregador de vehicle elèctric d’ús domèstic que optimitze l’actual procés de càrrega, reduint els temps, i permetent, a més, la bidireccionalitat o càrrega inversa.

D’aquesta manera, la persona usuària no sols ‘repostarà’ el seu vehicle més ràpid, sinó que podrà alimentar el seu habitatge amb l’energia emmagatzemada o aportar-la a la pròpia xarxa, la qual cosa en la pràctica converteix el parc mòbil elèctric en bateries portàtils.

En l’actualitat, la càrrega de vehicles elèctrics es fa habitualment en corrent altern, però atés que les bateries només són capaces d’obtindre i aportar l’energia en corrent continu, els fabricants instal·len un convertidor a l’interior dels automòbils per a dur a terme la transformació.

Es tracta d’un equip de gran grandària, pesat i costós, que la indústria limita en grandària i potència, la qual cosa redunda al seu torn en un major temps de càrrega.

El projecte d’Ampere Energy, en el qual col·labora l’Institut Tecnològic d’Energia (ITE), resol aquesta limitació en integrar el convertidor de corrent en el propi carregador domèstic, igual que les estacions de servei de càrrega ràpida. Però, a més, dotarà a aquest dispositiu de capacitat de gestió i bidireccionalitat en el flux d’energia.

Els avantatges d’aquestes funcionalitats, que amplien les d’altres alternatives existents en el mercat, són múltiples. En primer lloc, permet la càrrega del vehicle de manera adaptativa i intel·ligent per a, per exemple, ajustar el procés de ‘proveïment de carburant’ al límit de potència elèctrica contractada o a la disponibilitat d’energies renovables, en el cas de comptar amb una instal·lació d’autoconsum.

No obstant això, el convertidor també serà capaç de transferir energia des del vehicle elèctric a l’habitatge en moments puntuals com, per exemple, davant un tall de subministrament o com a resposta a un consum superior a la potència contractada.

Aquesta flexibilitat en la gestió dels fluxos d’energia no es limita a l’entorn domèstic, sinó que obri la porta al fet que un operador de xarxa puga gestionar els recursos energètics d’aquests vehicles per a, per exemple, alleujar la congestió durant pics de demanda o per a absorbir la sobreproducció d’energia d’origen renovable.

Amb la contribució de l’ITE

El projecte comprén el disseny del carregador, però també desenvolupaments en camp del programari per a integrar aquest nou sistema de càrrega en les aplicacions de monitoratge i gestió elèctrica d’Ampere, a fi de dotar a l’usuari d’un control total dels fluxos d’energia de la seua llar.

En aquest àmbit se situa, precisament, una de les principals contribucions de l’ITE. En concret, els seus tècnics participen en el desenvolupament dels algorismes necessaris per a incorporar els carregadors i els propis vehicles elèctrics en el sistema de gestió integral.

Ampere preveu obtindre els primers resultats del projecte a mitjan any pròxim, que es completaran a la fi d’aquest mateix exercici amb una nova versió del dispositiu adaptada a un segon protocol de càrrega. Per tant, el nou carregador serà compatible amb les tecnologies desenvolupades pels principals fabricants del sector de l’automoció.

Valor afegit per a l’autoconsum energètic

La càrrega bidireccional resulta especialment atractiva per a les instal·lacions d’autoconsum, ja que el vehicle elèctric es converteix en una bateria per a la llar, que permet, per exemple, aprofitar l’energia d’origen renovable no consumida per l’habitatge.

Aquesta flexibilitat en la gestió comporta, a més, un sensible estalvi econòmic per a l’usuari, que pot consumir en hora punta l’energia emmagatzemada en el seu automòbil i recarregar-lo en hores barre, quan el seu cost és inferior.

La bateria es pot utilitzar, a més, com a font de potència, la qual cosa obri la porta a reduir la potència contractada, amb el consegüent estalvi en el terme fix de la factura.

El projecte s’alinea amb els reptes i solucions identificades pel comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) de l’AVI en l’àmbit de l’automoció i la mobilitat sostenible.

En les seues conclusions, aquest grup d’especialistes defensa com un dels objectius prioritaris el desenvolupament de millores en les comunicacions de les estacions de càrrega que permeten la bidireccionalitat de l’energia.
0

Premsa

  • L’Agència es reuneix amb representants d’Hisenda, Sanitat, Habitatge, Justícia, així com l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències
  • L’AVI proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge als departaments interessats a licitar contractes de CPI

    L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquesta setmana reunions de treball amb diferents secretaries autonòmiques, direccions generals i entitats del sector públic de la Generalitat amb l’objecte impulsar iniciatives de Compra Pública d’Innovació (CPI) en aquests departaments amb el suport i l’assistència tècnica de la Agència.

    En concret, el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, ha participat en diferents sessions amb representants dels departaments públics després que manifestaren el seu interés a licitar contractes de CPI per a satisfer necessitats no cobertes o millorar la prestació de serveis mitjançant la demanda de solucions innovadores i, per tant, no presents en el mercat.

    Fins ara, la AVI s’ha reunit amb la sotssecretària de la Conselleria d’Hisenda, Cristina Moreno; la directora general de Planificació Estratègica, Qualitat i Modernització de l’Administració Pública, Yolanda Parrado; i el director general de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, José Manuel García Duarte; així com amb la secretària autonòmica d’Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, Laura Soto; i la directora general d’Innovació Ecològica en la construcció, Nuria Matarredona.

    De la mateixa manera, la secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, la directora general de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient, María Llanos; i la seua homòloga de Règim Econòmic i Infraestructures, Carmelina Pla, també han pres part en aquesta iniciativa.

    Aquestes trobades de treball s’han estés, a més, a una entitat adscrita al sector públic de la Generalitat: l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), que dirigeix José María Ángel.

    L’objectiu d’aquestes reunions, que s’han mantingut amb els departaments amb projectes de CPI més avançats, és establir el grau de maduració de les seues respectives iniciatives amb la finalitat d’identificar les tasques d’assessorament necessàries per a preparar, licitar i adjudicar aquest tipus de contractes amb el suport de la AVI.

    I és que, com a novetat en 2020, l’Agència Valenciana de la Innovació proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge per a ajudar a la Generalitat i al seu sector públic instrumental en la posada en marxa i execució dels processos de Compra Pública Innovadora.

    La CPI és, de fet, una de les línies d’actuació estratègiques de l’AVI, que aposta per potenciar la capacitat de l’Administració per a mobilitzar la innovació a través d’una fórmula que eleva la qualitat dels serveis públics que es presten al ciutadà i millora, al seu torn, la competitivitat de les empreses de la Comunitat.

    Guia pràctica i incentius

    El compromís de l’Agència amb la Compra Pública d’Innovació es va plasmar el passat exercici amb la publicació d’una guia pràctica que resol la gran complexitat jurídica que dificultava la seua posada en marxa. El manual, en l’elaboració del qual ha participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, els procediments que han de seguir les diferents administracions per a culminar amb èxit aquest procediment.

    L’impuls i dinamització de la Compra Pública d’Innovació compta, a més, amb un programa específic, en la convocatòria anual d’ajudes de l’Agència, que actua en una doble direcció. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, facilitant, a més, la creació de departaments especialitzats en CPI.

    Per una altra, disposa d’una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a les licitacions impulsades per Administracions públiques de fora de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.
0

Premsa

  • Participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents i l’empresariat
  • Aquest equip de treball proposa dissenyar nous dispositius per a millorar el mesurament de l’impacte de l’activitat turística en el medi ambient
El desenvolupament i integració de nous dispositius i sensors per a efectuar un mesurament més precís de l’impacte de l’activitat turística en el medi ambient, així com el disseny d’un sistema de captació d’informació en les destinacions turístiques intel·ligents i dels usuaris amb la finalitat de facilitar la interacció amb els diferents segments de turistes són els dos principals reptes als quals s’oferiran respostes des del diàleg tecnològic que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

Els representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat que componen aquest grup multidisciplinari han participat en la segona sessió de treball a fi de proposar solucions innovadores als grans desafiaments que han d’afrontar els municipis que integren la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV).

A través de dinàmiques de grup, les persones especialistes, coordinades pel director de l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, han reordenat i prioritzat els reptes que ja es van apuntar en la reunió prèvia, que va tindre lloc a Benidorm, al mateix temps que han plantejat els primers desenvolupaments tecnològics per a fer-los front.

En aquest sentit, han insistit en la necessitat de dissenyar sistemes que mesuren de manera eficaç la petjada de carboni que genera l’activitat turística, amb la finalitat d’abordar la incorporació de mesures que garantisquen la sostenibilitat d’aquestes destinacions.

Però també han apostat per desenvolupar un nou sistema de captació d’informació dels municipis i els propis usuaris que millore la interacció i experiència amb els diferents tipus de turista. L’objectiu, en definitiva, consisteix a optimitzar l’experiència dels usuaris, garantint i millorant, a més, l’accessibilitat dels col·lectius amb necessitats especials.

Presidida pel vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, i el director d’Intel·ligència Turística d’Invat·tur, Mario Villar, la reunió ha comptat amb una àmplia representació de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana: Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi).

D’aquest equip multidisciplinari també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran Ricau (Institut Tecnològic de la Informàtica) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) com a empreses altament innovadores, el teixit productiu aporta tres representants al grup: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Rivera (Gran Hotel de Peníscola), que actuen en aquest fòrum en defensa de l’interés general. Així mateix, també participen en aquest diàleg tecnològic Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm); i José Manuel Camarero (Visit València).

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.
0

  • El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica aquest dijous la nova convocatòria, que actualitza el procés de selecció dels projectes finançats
  • Les entitats interessades disposaran de més temps per a preparar les seues propostes, ja que el termini de presentació s’obri el 27 de gener

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat aquest dijous la convocatòria anticipada d’ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) corresponent a l’exercici 2020, dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació de la Comunitat.

D’aquesta manera, els centres d’investigació, instituts tecnològics, empreses i altres entitats interessades disposaran de més temps per a preparar els seus projectes d’R+D+i, que podran presentar per via telemàtica entre el 27 de gener i el 14 de febrer, a través de la pàgina web de la institució.

Els sis programes de suport pretenen incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, l’AVI requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

La nova convocatòria d’ajudes de l ‘Agència compta amb una dotació pressupostària de 12,64 milions d’euros, si bé està previst que en les pròximes setmanes l’AVI complete una reassignació dels seus fons per a 2020 amb la finalitat d’incrementar les partides de les dues línies d’ajudes obertes a la participació d’empreses.

L’Agència pretén atendre així l’elevada demanda que els programes de suport a la cadena de valor empresarial i projectes estratègics en cooperació van registrar en 2019, quan es van rebre més de 260 sol·licituds que van superar àmpliament totes les previsions.

Les ajudes als projectes estratègics en col·laboració potencien la cooperació entre la comunitat científica, instituts tecnològics i empresariat entorn de desenvolupaments d’R+D+i de gran importància, amb una inversió superior als 500.000 euros i capaços d’oferir solucions a reptes d’interés comú, d’ací la col·laboració necessària entre tots ells.

Per part seua, el programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial recolza el desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediment de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

Convocatòria pluriennal

Igual que en l’última convocatòria, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes. Una flexibilització en els terminis que beneficia a totes les línies, amb l’excepció de les accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació, que no comporta el desenvolupament d’R+D+i, sinó tasques de difusió.

Com a principals novetats, l’Agència ha actualitzat el procés d’avaluació per a prevaldre encara més l’excel·lència en la selecció dels projectes d’innovació. Per a això, elevarà la puntuació mínima necessària per a obtindre ajudes, incrementarà el nombre de sol·licituds sotmeses a avaluació externa i prioritzarà encara més en el barem aquells projectes alineats amb els reptes i solucions identificats pel Comité Estratègic d’Innovació en el barem.

En aquest sentit, els incentius per a garantir el desenvolupament i aplicació de les propostes dels comités d’innovació especialitzats en emergències i hàbitat sostenible, que han executat la seua activitat en 2019, s’uneixen als d’agroalimentació automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut i tecnologies habilitadores, que es mantenen en aquesta nova convocatòria.

Programes de suport

A través dels seus diversos programes d’ajudes, l’Agència fomenta també la Compra Pública d’Innovació (CPI), tant des del punt de vista de la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com mitjançant una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.

Així mateix, l’AVI finança projectes de desenvolupament experimental dirigits a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilote a través del programa de valorització, transferència i explotació de resultats d’R+D, que potencia la creació d’unitats científiques d’innovació en els centres i instituts d’investigació amb la finalitat que contribuïsquen al desenvolupament de solucions tecnològiques per a les empreses.

L’AVI disposa, a més, de tres línies específiques per a la promoció del talent, la finalitat del qual és atraure i retindre a professionals amb qualificació tant en l’àmbit tecnològic com en el de la investigació. L’Agència promou així la formació de doctorands i doctorands en empreses i la incorporació de personal investigador i tecnòleg per a desenvolupar projectes d’R+D+i.

Però també impulsa la creació d’una xarxa d’agents d’innovació en universitats, centres d’investigació i associacions sense ànim de lucre. D’aquesta manera, pretén connectar les línies de treball que desenvolupa la comunitat científica i investigadora amb les necessitats del teixit productiu.
0

Premsa

Industrial de Energía y Tecnología (Indertec), una empresa del grup castellonenc Simetria, ha desenvolupat, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un sistema modulable d’energia solar de mitja temperatura compacte, modulable i transportable, com a alternativa a les calderes convencionals de combustible fòssil en els processos industrials que requereixen d’una elevada demanda tèrmica.

El projecte, batejat com Solpinter, pretén impulsar l’ús d’energies renovables en aquelles fàbriques que operen a temperatures superiors als 90 graus, que és el sostre tèrmic que proporcionen els sistemes d’energia solar tradicionals. De fet, molts processos industrials, principalment en la indústria alimentària, aconsegueixen de manera habitual els 200 graus centígrads, per la qual cosa el seu ús quedaria descartat en aquests casos.

El dispositiu que ha desenvolupat Indertec, un sistema solar tèrmic que concentra la llum sobre un receptor lineal de tipus Fresnel, és capaç d’aconseguir els 250 graus centígrads utilitzant el mateix fluid que els processos industrials comuns, la qual cosa el fa apropiat per a la majoria de fàbriques.

El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb la Plataforma Solar d’Almeria (PSA), centre de referència mundial en tecnologies solars de concentració, que s’ha encarregat de l’assaig i l’avaluació dels captadors de concentració de focus lineal. Així mateix, l’Institut d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV) també ha participat en aquesta iniciativa, en concret, desenvolupant models matemàtics de simulació del fluid tèrmic.

La col·laboració d’almenys dos agents del sistema d’innovació en Solpinter li ha obert les portes de l’Agència Valenciana de la Innovació, que ha contribuït amb més de 40.000 euros al desenvolupament d’aquest projecte d’R+D+i en el marc del seu programa d’ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial corresponents a 2018.

Enfront d’altres sistemes de mitja temperatura, la tecnologia d’Indertec presenta característiques diferenciadores que ho converteixen en una alternativa renovable, econòmica i versàtil a les calderes convencionals de combustible fòssil. I és que aquest dispositiu és lineal, compacte, modulable i transportable, al mateix temps que permet reduir sensiblement la factura energètica.

Solpinter està disponible en el mercat i, de fet, segons precisen des d’Indertec, ja s’han registrat les primeres comandes procedents d’indústries d’Extremadura i Andalusia.

L’ús d’energia solar en els processos industrials d’elevada demanda tèrmica no sols redueix el consum energètic i de combustibles fòssils, sinó que millora social i mediambientalment l’entorn perquè minimitza les emissions contaminants.
0

Premsa


  • Huit Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) i sis agents d’innovació han participat en aquesta jornada de transferència
  • Entre els desenvolupaments exposats, destaquen nous OLEDs més econòmics i versàtils, així com un biosensor per a detectar i identificar virus i bacteris

Més d’una desena de centres d’investigació i entitats sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana han presentat les primeres solucions tecnològiques desenvolupades per les seues respectives Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) i agents d’innovació, dues figures impulsades per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en una jornada de dirigida a la transferència de tecnologies a empreses de diferents sectors d’activitat.

En concret, els tècnics d’innovació finançats per l’Agència han exposat al voltant de 40 desenvolupaments tecnològics, en un acte celebrat en les instal·lacions d’Adeit, la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València, i en el qual han participat un total de 8 UCIE i 6 agents d’innovació, sota la coordinació de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe de València (IIS La Fe).

L’obertura de la jornada ha correspost al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha destacat l'”impacte palpable” que aquests instruments, concebuts per a incentivar la investigació aplicada al teixit productiu en els centres d’investigació d’excel·lència, han aconseguit des de la seua constitució.

“Tant les UCIE com la xarxa d’agents d’innovació que promou l’Agència Valenciana de la Innovació estan trencant barreres invisibles, connectant el treball que es desenvolupa en els laboratoris més rellevants del nostre territori amb les necessitats i demandes de les nostres empreses”, ha postil·lat García Reche abans de donar pas a un avanç de la pròxima convocatòria d’ajudes, que es publicarà de forma anticipada abans que finalitze l’any.

Desenvolupaments tecnològics

Entre les solucions tecnològiques presentades, destaquen els nous sistemes OLED i LEC de menor cost i fabricació més senzilla dissenyats per la UCIE de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), que permeten la seua integració en diferents superfícies; o la llitera per a l’exploració i tractament de pacients amb vertigen posicional paroxismal benigne, que ha desenvolupat la seua homòloga en  l’IIS La Fe.

A més dels avanços en neurobiologia ocular, a càrrec de la UCIE de l’Institut de Neurociències, o el sistema d’obtenció d’imatges basat en la detecció de fotons, en el qual treballa l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), s’han donat a conéixer detalls de les noves membranes catalítiques per a aplicacions energètiques de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), que aprofiten corrents residuals de la indústria per a la producció d’O2, H2, químics d’alt valor afegit i energia, augmentant l’eficiència dels processos i reduint o eliminant les emissions.

Els nous biosensors fotònics del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC); el test diagnòstic que prediu el risc de patir càries desenvolupat per Fundació Fisabio; o el biosensor òptic per a la detecció i identificació de bacteris i virus de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), que utilitza discos tipus DVD com a suport analític i un gravador de discos compactes com a detector, són algunes de les solucions tecnològiques que han exposat aquestes unitats científiques.

Reunions amb empreses

La jornada, en la qual han participat empreses com Nunsys, Cleanity o Das Photonics, ha finalitzat amb reunions one-to-one per a promoure la col·laboració entre les diferents baules del sistema valencià d’innovació.

En l’actualitat, l’AVI finança un total de 13 UCIE i 14 agents d’innovació en centres d’investigació d’excel·lència, així com organitzacions i entitats sense ànim de lucre que impulsen la I+D+i en la Comunitat Valenciana.

Les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial tenen la missió de canalitzar les línies d’investigació cap a aquells desenvolupaments amb major potencial d’aplicació en el teixit productiu, mentre que els agents d’innovació són responsables de connectar les necessitats i demandes empresarials amb els desenvolupaments i investigacions que realitzen els nostres científics.
0


  • La consellera assisteix a la tercera reunió del Comité Estratègic d’Innovació, en la qual s’ha validat una vintena de solucions innovadores
  • L’òrgan assessor de l’AVI, que presideix el científic Avelino Corma, reactivarà els comités especialitzats per a actualitzar els reptes i solucions proposades

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, s’ha compromés a reforçar la seua aposta per l’R+D+i i l’atracció de talent amb la finalitat de potenciar la innovació com a peça clau per a transformar el model productiu de la Comunitat Valenciana.

“L’horitzó ens ofereix una visió del futur necessàriament lligat a la ciència i a la innovació per al progrés i el benestar de la societat” ha assegurat Pascual, que ha presidit la reunió que el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) ha celebrat en el Parc Científic de la Universitat de València i en la qual s’han validat una vintena de solucions i innovacions tecnològiques que responen als principals desafiaments en el camp de les emergències i l’hàbitat sostenible.

Pascual ha reivindicat durant la seua intervenció el treball cooperatiu que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat desenvolupen en el si d’aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), al mateix temps que ha reclamat la col·laboració de tots per a fer front a l’actual “emergència tecnològica” a través de l’R+D+i.

Així mateix, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital també ha destacat l’esforç inversor del Consell per a elevar el pressupost en l’àrea de Ciència i Investigació, que en 2020 comptarà amb 60,7 milions d’euros, el 90% dels quals es destinarà a recolzar la generació de coneixements científics i tecnològics en els centres d’investigació de la Comunitat.

Per part seua, el Comité Estratègic d’Innovació, que presideix el científic Avelino Corma, ha validat el treball que han desenvolupat els dos comités especialitzats, que es van constituir la passada primavera a instàncies del propi CEI amb la finalitat de detectar nínxols d’innovació en dos àmbits estratègics per a la Comunitat i el seu teixit productiu: l’hàbitat sostenible i les emergències.

Estratègia d’innovació orientada

En aquest sentit, Corma ha felicitat pel treball realitzats als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que han format part d’aquests comités i s’ha congratulat per l’èxit d’aquesta metodologia, que l’AVI ha estés a la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva mitjançant la incorporació d’incentius que garanteixen el desenvolupament efectiu de les solucions proposades.

“En aquest últim any s’ha aconseguit mobilitzar als mons científic, tecnològic i empresarial, que han presentat un total de 418 projectes d’innovació, dels quals el 75% tenia la qualitat exigida per a obtindre finançament”, ha postil·lat el president del CEI, que considera necessari incrementar la dotació davant l’elevat volum d’iniciatives rebudes.

Per segon any consecutiu, l’Agència prioritzarà en la fase d’avaluació aquells projectes d’innovació alineats amb algun dels reptes i solucions plantejats per aquests equips d’especialistes.

“Gràcies a aquesta mesura, l’AVI està aconseguint reorientar la innovació que s’impulsa en la Comunitat Valenciana cap als desenvolupaments que el Comité Estratègic d’Innovació considera prioritaris per a la nostra economia”, ha subratllat el vicepresident executiu de la *Agència, Andrés García Reche, qui ha avaluat l’impacte dels resultats dels comités en l’última convocatòria d’ajudes.

D’aquesta manera, el 63% dels projectes finançats enguany responen a algun dels repte-solució proposats en 2018. Un percentatge que ascendeix al 74% en el programa de suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial, i al 100% en el cas dels projectes estratègics en col·laboració.

En concret, al voltant d’un terç de les iniciatives d’I+D+i recolzades per l’AVI s’emmarquen en el terreny de les tecnologies habilitadores per a la nova economia, mentre que un 25% es corresponen amb projectes vinculats amb l’economia circular.

Els reptes més secundats es relacionen amb l’optimització de les operacions empresarials mitjançant la digitalització, així com amb la valorització més eficient dels residus i l’extensió en l’ús de les aigües regenerades, segons ha explicat García Reche.

Reptes i desafiaments prioritzats

Al conjunt de desafiaments i solucions prioritzats en 2019 se sumaran en la pròxima convocatòria els resultats dels comités especialitzats creats aquest exercici, que ha presentat amb detall la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella.

Entre altres respostes innovadores en l’àmbit de les emergències, s’ha plantejat, per exemple, el desenvolupament de funcions de geolocalització i sistemes d’avisos en telèfons intel·ligents a menor cost que les solucions actuals, que operen en zones sense cobertura o davant desastres naturals; o la definició de nous sistemes de monitoratge i avaluació que garantisquen la seguretat de les infraestructures d’emergències.

Així mateix, la implantació de sistemes de sensorización, monitoratge i anàlisi de dades, així com la seua integració i gestió en paràmetres com ara el consum d’energia, la qualitat d’aire i el confort és una de les solucions que han identificat el comité especialitzat en hàbitat sostenible, que aposten, al seu torn, per avançar en nous sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i investigadors puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels set grups especialitzats que han operat fins hui en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà de forma anticipada abans que finalitze l’any.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat reactivar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar en 2018 sobre la base de les dades que registrats en les últimes convocatòries.

El Comité d’Estratègic d’Innovació supervisarà, a més, l’avaluació dels programes d’ajuda que durà a terme l’AVI durant el pròxim exercici per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació (CEI) és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix científics, instituts tecnològics i empresaris per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 18 científics que formen part del comité atresoren set Premis Nacionals d’Investigació, sengles Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per l’R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.
0

Premsa

  • Aposten, entre altres reptes, per reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels col·lectius que es troben en aquesta situació
  • L’equip multidisciplinari, en col·laboració amb aquesta ONG, es reunirà al gener per a prioritzar els desafiaments detectats i identificar solucions

La identificació de mètodes eficaços per a la detecció primerenca de les situacions d’aïllament social i el desenvolupament de sistemes que permeten conéixer l’estat de les persones majors que viuen soles a través del monitoratge de les seues rutines diàries són alguns dels reptes que ha abordat el nou comité d’innovació enfront de la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb Creu Roja Comunitat Valenciana.

Aquest equip multidisciplinari, coordinat per la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora titular de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha mantingut aquest dimecres una primera reunió tècnica que ha permés identificar els desafiaments que han d’afrontar les entitats que presten assistència en aquest àmbit, com a pas previ a la priorització dels mateixos i a la definició de solucions innovadores.

L’objectiu d’aquest grup de treball en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, és el d’oferir noves respostes assistencials des de l’àmbit de la innovació a les situacions de soledat que es registren en la Comunitat Valenciana.

Sobre aquest tema, han insistit en la necessitat de buscar vies més eficaces per a donar a conéixer, tant als serveis socials com als usuaris finals, l’àmplia varietat de desenvolupaments tecnològics i solucions ja existents en el mercat, tenint en compte que, en l’actualitat, no existeix un catàleg que les aglutine i, per tant, que facilite la seua difusió i aplicació pràctica.

De la mateixa manera, el comité ha destacat la importància de canviar la percepció social de la soledat, que sovint s’identifica amb problemes de salut i pensaments negatius. En aquest sentit, Sagrament Pinazo ha apostat per abordar la soledat en tota la seua complexitat i sense estigmes: “Parlar d’aquest tema està mal vist. Cal acabar amb aquesta estigmatització”.

A més de reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels qui travessen per aquest tràngol, els especialistes advoquen per dissenyar iniciatives en les quals les persones majors puguen sentir-se útils, aportant coneixement i valor a la societat.

Intensificar la connexió i cooperació entre els serveis socials i sanitaris per a detectar i atendre els casos de soledat no desitjada és un altre dels desafiaments que, a judici, del comité és necessari abordar per a afrontar aquest problema amb més garanties.

Equip d’especialistes

A més de Pinazo Hernandis, l’equip multidisciplinari compta amb Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València) com a representants de la comunitat científica, mentre que participen per part dels instituts tecnològics Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV).

Així mateix, el teixit productiu aporta quatre integrants a aquest comité, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gesmed), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Services), que durant el desenvolupament del comité no actuaran en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro, la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez, així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz.

Per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assisteix també la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, María Elena Ferrando.

Col·lectius més vulnerables

La soledat involuntària és un fenomen en alça que afecta especialment població d’edat més avançada, així com a persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

De fet, una de cada quatre persones ateses per Creu Roja responen en l’actualitat a aquest perfil, si bé l’experiència en altres països del nostre entorn fa preveure un augment progressiu de casos en el futur. La combinació de l’ascens de l’esperança de vida i una baixa natalitat està donant lloc a un creixement accelerat del percentatge de persones majors.

L’ús de les noves tecnologies s’ha demostrat eficaç tant per a oferir suport emocional i personal als afectats, com per a afermar i incrementar la seua xarxa de contactes, facilitant la connexió amb altres familiars i pal·liant, a més, l’aïllament social.

Encara que per a garantir el seu èxit, aquestes solucions tecnològiques han de respondre als principis d’accessibilitat, acceptabilitat i usabilitat, segons ha precisat l’especialista de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), Rakel Poveda.

El comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana.
0

Premsa



  • Fermax ha col·laborat amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica per a la implementació de la programació associat al dispositiu
  • Aquesta nova tecnologia accelerarà la transformació digital del fabricant valencià, que pretén evolucionar el seu negoci cap a la prestació de serveis

L’empresa valenciana Fermax, especialitzada en porters electrònics, ha desenvolupat, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un nou videoporter intel·ligent que incorpora el servei de desviament de crida, una funcionalitat que permet rebre l’avís, visionar la cambra, contestar i obrir la porta a distància des del telèfon mòbil o la tauleta.

El nou dispositiu, que ja es troba en el mercat, s’erigeix en el primer pas per a la transformació digital de la companyia, que pretén evolucionar des del disseny, fabricació i comercialització de maquinari a la venda de serveis en l’entorn digital, amb el videoporter com a nucli central de la seua activitat.

La Agència Valenciana de la Innovació ha contribuït amb més de 53.000 euros a l’execució d’aquest projecte d’I+D+i en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial corresponents al passat exercici, que exigeixen del treball en equip amb agents del sistema valencià d’innovació. En aquest cas, Fermax ha comptat amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), que ha aportat la seua àmplia experiència en el desenvolupament de la programació.

Aquesta nova tecnologia es construeix sobre una versió del sistema de videoporter Duox de Fermax, l’únic sistema sobre dos fils que és totalment digital i que compta amb patents en vigor als Estats Units, Austràlia i la Xina, entre altres països. Es tracta d’un desenvolupament valencià que permet instal·lar aquest dispositiu aprofitant el cablejat convencional ja existent i sense necessitat d’incorporar distribuïdors de senyal en cada planta, la qual cosa simplifica tot el procés i redueix el cost d’instal·lació.

Nous serveis

El sistema Duox és vàlid tant per a unifamiliars com per a comunitats de veïns i destaca per la seua flexibilitat i versatilitat. De fet, l’elecció del dispositiu que es col·locarà a l’interior dels habitatges queda en mans de cada propietari, que podrà triar el tipus de telèfon: un terminal només d’àudio en la versió més econòmica, o en l’extrem oposat, un videoporter intel·ligent amb servei de desviament de crida.

Als avantatges que Duox ofereix a l’usuari particular, s’afigen les oportunitats de negoci que s’obrin per a Fermax i els seus proveïdors, que aspiren a convertir el videoporter en una porta d’accés a la comercialització de nous serveis i funcionalitats. A través de la seua eina cloud, el fabricant té ara accés a un mapa demogràfic dels seus dispositius, que li permet conéixer l’estat de l’actiu, gestionar avaries i controlar el cicle de vida de cada producte.

El llançament de producte, que es fabrica en la seua planta de València, es va realitzar a la fi de juny de 2019 i des de llavors s’han venut al voltant de 7.500 monitors, segons han reconegut fonts de l’empresa valenciana, que va comercialitzar el primer porter automàtic en 1963 i va portar en 1980 per primera vegada el videoporter a les llars espanyoles.
0

Premsa

  • Representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, la Xarxa DTI-CV i l’empresariat identifiquen els primers nínxols d’innovació
  • Aquest equip de treball es reunirà de nou per a prioritzar i donar resposta als reptes detectats a través de solucions tecnològiques innovadores


Representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat han identificat aquest dimecres els principals reptes que han d’afrontar els municipis que integren la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV) a fi de desenvolupar solucions innovadores a través d’un diàleg tecnològic afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

En la primera sessió tècnica, el comité d’especialistes que coordina el director d’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, ha abordat els principals nínxols d’innovació per a millorar els serveis, equipaments i, en definitiva, l’experiència turística que ofereixen actualment aquestes destinacions.

En concret, els experts han proposat desafiaments vinculats a la sostenibilitat de l’activitat turística, la seguretat del comerç electrònic, l’accessibilitat universal i el turisme personalitzat, que es prioritzaran en la pròxima reunió.

“No pretenem solucionar els reptes del sector turístic, sinó identificar aquells desafiaments que puguen ser abordats en la Comunitat Valenciana mitjançant la generació d’empreses”, ha explicat Aragonés.

En aqueixa primera trobada han resultat determinants les aportacions de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, que com a beneficiària de la iniciativa participa en el diàleg amb una àmplia representació: Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi).

De fet, els seus plantejaments han permés obtindre una visió aproximada de les necessitats reals de la Xarxa, un element clau per al treball de l’equip multidisciplinari, del qual també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique *Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran *Ricau (ITI) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), el teixit productiu aporta tres representants a aquest grup de treball: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Rivera (Gran Hotel de Peníscola), que en aquest fòrum actuen en defensa de l’interés general.

A la reunió també han assistit com a convidats Francisco Juan Martínez (Invat·tur), Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm); i José Manuel Camarero (Visit València).

Després d’aquesta primera presa de contacte, el comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, es proposaran les accions i incentius necessaris perquè aquestes propostes d’innovació es desenvolupen i implanten de forma efectiva.

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.
0