Premsa

• L’AVI registra un total de 381 projectes d’R+D+i al tancament de la seua tercera convocatòria d’ajudes, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació
• L’Agència rep un total de 44 projectes estratègics, mentre les iniciatives de Compra Pública d’Innovació creixen un 27%


Més de 260 empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions aspiren a resoldre, mitjançant projectes en cooperació, els reptes innovadors proposats per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

D’aquesta manera, la Agència incentiva el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments del teixit productiu com, per exemple, la producció d’aliments més saludables, l’obtenció de plàstics sostenibles o l’optimització dels canals de comunicació amb la ciutadania en situacions d’emergència. Una iniciativa que s’alinea, a més, amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que, a més, brinda suport pressupostari a la convocatòria.

En concret, els sis programes de suport de la AVI per a desenvolupar i enfortir el sistema valencià d’innovació sumen 381 projectes en 2020, que es corresponen al seu torn amb un total de 497 sol·licituds, el termini de presentació de les quals va expirar el passat 14 de febrer.

De les més de 260 entitats de tota mena que aspiren a comptar amb el suport de l’AVI, prop de la meitat han sol·licitat ajudes per primera vegada, segons les primeres dades provisionals, que apunten, a més, a un increment del 27% en el nombre de projectes alineats amb l’estratègia de l’Agència per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació (CPI), tant en les empreses com entre les administracions públiques. De fet, 18 consistoris de tota la Comunitat s’han iniciat enguany amb iniciatives específiques en aquesta matèria.

Per a escometre els seus respectius projectes, les empreses i organitzacions han sol·licitat ajudes per un import superior als 63 milions d’euros, una quantia que quadruplica amb escreix el pressupost disponible en aquesta convocatòria, que com l’anterior, té caràcter bianual. Això significa que els beneficiaris disposaran de dos exercicis, el present i també 2021, per a completar els desenvolupaments d’I+D+i previstos.

Els programes més demandats

Entre tots els programes de l’AVI, el de suport a projectes estratègics en col·laboració és el que una registra una major demanda i el que millor demostra la capacitat de l’Agència per a interconnectar baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

L’objectiu d’aquests incentius és que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat cooperen en el desenvolupament d’iniciatives d’I+D+i de gran importància, capaces d’oferir solucions a reptes d’interés comú. En 2020 s’han rebut en aquesta línia un total de 44 projectes (151 sol·licituds), amb un pressupost que en cada cas supera els 500.000 euros i en els quals majoritàriament participen entre tres i sis entitats de diferents àmbits del sistema d’innovació.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses també s’estreny en el segon programa obert al teixit productiu, que té per objecte consolidar la cadena de valor empresarial. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, han experimentat un augment de dos punts percentuals i ja suposen el 8% del total, que ascendeix a 79.

D’altra banda, “Valorització, transferència i explotació de resultats d’R+D+i” se situa de nou entre els tres programes amb major nombre de sol·licituds. Creixen un 14% els projectes que comprenen el desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis.

En l’àmbit de la promoció del talent s’eleva substancialment les sol·licituds d’empreses per a incorporar i formar a doctorands, amb un increment del 44% respecte al passat exercici. Es tracta d’unes les línies més rellevants d’aquest programa, que també recolza la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes per a dur a terme actuacions d’R+D+i i incentiva la creació d’una xarxa d’agents d’innovació en universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats públiques i privades de suport a la innovació.

Les tres línies han recaptat un total 74 sol·licituds, mentre que les accions complementàries d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació han registrat 56, una xifra molt similar a la del passat any.

Les empreses lideren les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, són les empreses les que lideren el major nombre de sol·licituds, amb un 42%, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Les institucions sense ànim de lucre lideren, al seu torn, l’11% de les propostes, mentre que els instituts tecnològics suposen el 7%, el mateix percentatge que les entitats locals.

Premsa

• És la regió espanyola que més sol·licituds de disseny industrial registra en relació al seu PIB, segons el quadre regional d’indicadors d’innovació
• L’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana ha presentat un kit d’autodiagnosis que permet a les empreses i organitzacions avaluar i millorar la seua gestió del disseny

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha destacat que la Comunitat Valenciana s’ha consolidat en l’avantguarda del disseny internacional, en referència a l’última edició del Quadre regional d’indicadors d’innovació, que publica la Comissió Europea, i que situa a l’autonomia valenciana al capdavant nacional i entre les 25 regions de la UE amb major ràtio de sol·licituds de registre de disseny industrial en relació al seu PIB.

“Aquest informe demostra que la Comunitat és una de les regions europees capdavanteres en matèria de disseny”, ha assegurat García Reche durant l’acte de presentació de D-Tool, una eina desenvolupada per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb el suport de l’AVI, amb la finalitat d’ajudar les organitzacions a identificar l’ús que fan del disseny i orientar-les cap a l’excel·lència.

La Comissió Europea posa en valor amb aquest indicador el pes del disseny en l’economia regional. En concret, relaciona el nombre de sol·licituds de disseny industrial que es registren en les oficines de patents i marques amb el Producte Interior Brut de cada regió.

Segons l’última edició de l’informe, corresponent a l’any 2019, la Comunitat Valenciana ostenta el vint-i-uné lloc d’un total de 238 regions, per davant de Catalunya i Madrid, que no apareixen en el top 40, però també d’altres regions potents en aquest àmbit, com Berlín, Drenthe (Assen), Nord (Porto) o Düsseldorf.

Durant la seua intervenció, García Reche ha repassat alguns de les fites aconseguides pel disseny de la Comunitat, que ha culminat amb la designació de València com a Capital Mundial del Disseny en 2022, al mateix temps que ha destacat la seua rellevància com a motor de la innovació en tots els sectors d’activitat.

Precisament amb la finalitat de reforçar la incorporació del disseny en les empreses de la Comunitat, l’Agència Valenciana de la Innovació i l’ADCV van reeditar el passat exercici un conveni de col·laboració que, entre altres accions, ha possibilitat el desenvolupament de la plataforma D-Tool.

Aquest kit d’autodiagnosis, que s’ha desenvolupat a partir de les conclusions de l’informe L’economia del disseny en la Comunitat Valenciana, permet a les empreses i organitzacions avaluar la seua gestió del disseny, al mateix temps que ofereix pautes per a elevar la seua productivitat.

L’aplicació, que s’ha presentat aquest divendres en Les Naus, ja està disponible a través de la pàgina web consultar ací.

Premsa

• L’Agència ha mantingut una reunió de treball amb la presidenta executiva d’Avecal en la qual han abordat els grans reptes del sector
• Innometalia ha fet balanç del primer any de treball realitzat per l’agent d’innovació que va incorporar amb el suport de l’AVI

La Agència  Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquest dijous sengles reunions de treball amb l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat (Avecal) i l’Associació d’Empreses Innovadores (AEI) del Metall de la província d’Alacant, Innometalia, amb la finalitat de cooperar en l’impuls d’accions per al foment de la R+D+i amb impacte en tots dos sectors d’activitat.

La primera d’aquestes cites ha comptat amb la participació de la presidenta executiva d’Avecal, Marian Cano, i el seu responsable de Comercialització i Internacionalització, Joaquín Marco, que han abordat els reptes als quals s’enfronta la indústria del calçat amb el vicepresident executiu i la secretària general de l’Agència, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament.

Totes dues entitats han coincidit en la necessitat de continuar impulsant el desenvolupament d’innovacions tecnològiques i organitzatives com una dels senyals d’identitat del sector, que ha apostat per la qualitat i el disseny per a créixer en un mercat global que és cada vegada més competitiu.

En aquest sentit, el vicepresident de l’AVI ha destacat l’esforç de les empreses del calçat per a incorporar les noves tecnologies clau als processos productius i de comercialització amb el suport de les organitzacions empresarials i d’altres instituts tecnològics, com ara Inescop, l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI) i l’Institut de Biomecànica de València (IBV).

Per part seua, la presidenta executiva d’Avecal, Marian Cano, ha destacat els instruments de suport a la R+D+i que l’AVI canalitza a través de la seua convocatòria d’ajudes, que enguany està dotada amb prop de 14 milions d’euros.

Cano s’ha interessat, en aquest sentit, pel programa de “Accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació”, així com per la figura dels agents d’innovació, amb la qual es pretén impulsar la investigació aplicada i la transferència dels seus resultats cap al teixit productiu.

Accions amb Innometalia

D’altra banda, García Reche i Estrella han mantingut una reunió tècnica amb l’Associació d’Empreses Innovadores (AEI) del Metall de la província d’Alacant, Innometalia, en la qual han repassat les accions i contactes en matèria d’R+D+i impulsats per l’organització en 2019, així com els plans de futur per a 2020.

A la trobada han assistit, per part de Innometalia, el secretari general de la Federació d’Empresaris del Metall de la Província d’Alacant (FEMPA), Luis Rodríguez, així com l’agent d’innovació finançat per l’Agència, Sergio Gómez, que ha donat compte del treball realitzat durant el passat exercici.

Durant la sessió de treball, totes dues institucions han abordat possibles vies de col·laboració amb la finalitat de reforçar les accions de foment de la innovació en el sector del metall, amb el qual l’Agència manté una estreta col·laboració.

Constituïda en 2009, Innometalia és un clúster d’empreses innovadores promogut per FEMPA que pretén millorar la competitivitat dels seus integrants mitjançant l’impuls de sinergies i la identificació d’oportunitats d’innovació.

Premsa

• Un equip multidisciplinari, amb el suport de Invat·tur, proposa solucions innovadores als desafiaments de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents
•  Advoca per dissenyar un dispositiu capaç de mesurar en temps real la petjada de carboni de les destinacions turístiques i de suggerir bones pràctiques als usuaris i usuàries

El desenvolupament d’un sistema capaç d’analitzar les emocions i reaccions de cada viatger o viatgera en les diferents fases del procés turístic, des de la reserva del viatge fins al retorn a la seua llar, és una de les solucions innovadores proposades en el marc dels diàlegs tecnològics sobre Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

El grup d’especialistes, en el qual participen representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat, advoca per combinar sensors òptics, ‘big data’ i intel·ligència artificial per a dissenyar un sistema no intrusiu capaç d’interpretar els gestos, reaccions i emocions del turista durant la seua estada en la destinació turística, però també en les fases prèvies i posteriors al viatge.

L’equip multidisciplinari, que coordina el director de l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, pretén millorar així la informació a la disposició dels municipis integrants de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’optimitzar la interacció i experiència amb els diferents tipus de persones usuàries.

Repositori d’informació

Aquesta solució tecnològica ofereix una resposta directa a un els desafiaments identificats com a prioritaris per a la Xarxa DTI, però no és l’única proposta en aquesta línia. Amb aquesta mateixa fi, el comité també ha proposat el desenvolupament d’un repositori que permeta agregar informació de diferents fonts, que es puga connectar amb el programari de gestió de cada destinació i que, a més, oferisca informació d’interés i actualitzada sobre els recursos i atractius turístics de cadascun d’ells.

D’altra banda, i a fi de contribuir a la sostenibilitat de l’activitat turística, les persones que componen aquest equip multidisciplinari recomanen el disseny d’una nova eina capaç de facilitar el mesurament in situ i de forma personalitzada de la petjada de carboni mitjançant la utilització de diferents sensors.

Aquest nou dispositiu, que ha de mostrar les dades en temps real, podria, al seu judici, suggerir accions i bones pràctiques perquè l’usuari contribuïsca a reduir l’impacte, així com incorporar un rànquing amb les destinacions i hotels més sostenibles.

Un equip multidisciplinari

El grup d’especialistes, que compta amb una àmplia representació de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, amb Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi), està elaborant ara el document de conclusions.

D’aquest grup de treball també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran Ricau (Institut Tecnològic de la Informàtica) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) com a empreses altament innovadores, el teixit productiu aporta tres representants al grup: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Ribera (Gran Hotel de Peníscola), que actuen en aquest fòrum en defensa de l’interés general. Així mateix, també participen en aquest diàleg tecnològic Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm) i José Manuel Camarero (Visit València).

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.

Premsa

• La secretària general de la Agència i representants de les regions italianes de Puglia y Umbria exposen a Bruselas els instruments de suport a la CPI
• L’AVI, que destina 1,2 milions a incentius per a CPI, assistirà a les conselleries en la preparació, licitació i adjudicació d’aquestos contractes

La secretària general de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Olivia Estrella, ha presentat aquest dimecres en el Parlament Europeu l’estratègia de la Comunitat Valenciana per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), un nou tipus de licitació que permet a les administracions públiques satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions innovadores i, per tant, no presents en el mercat.

Estrella ha exposat les principals línies d’acció del Govern autonòmic en aquesta matèria durant una jornada sobre la creació d’instruments de suport a la CPI que s’ha desenvolupat a Brussel·les dins de la XI Cimera Europea de la Innovació i en el marc del projecte Prominent MED.

A través d’aquesta iniciativa comunitària, Portugal, Croàcia, França, Itàlia i Espanya treballen per a optimitzar les capacitats d’innovació i millorar les connexions entre els actors que participen en els processos de CPI amb la finalitat d’estimular el desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores en el camp de l’eficiència energètica.

En concret, la secretària general de l’AVI ha participat en una taula redona al costat de representants de les agències d’innovació de les regions italianes de Puglia i Umbria, Marco Di Ciano (InnovaPuglia) i Diego Mattioli (Sviluppumbria), on s’han exposat els diferents tipus de polítiques públiques i estímuls que s’estan desenvolupant des dels seus respectius departaments per a promoure la Compra Pública d’Innovació.

“La CPI no sols és una gran oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis públics, sinó que també ajuda a millorar la competitivitat de les nostres empreses i redueix el risc associat a la innovació”, ha subratllat Estrella, que xifra en més de 1,2 milions d’euros les ajudes que s’han pressupostat enguany per a incentivar la Compra Pública Innovadora en la Comunitat Valenciana.

Tres eixos

A través d’un programa específic en la seua convocatòria anual, l’Agència treballa en una doble direcció. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, facilitant la creació de departaments especialitzats en CPI. I per una altra, incentiva a les empreses valencianes al fet que concórreguen a licitacions nacionals i internacionals, finançat tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la R+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.

En paral·lel, l’AVI ha elaborat, a més, una guia pràctica que resol els dubtes jurídics que fins ara dificultaven la posada en marxa d’aquestes licitacions. El manual, en l’elaboració del qual ha participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, els procediments que han de seguir les diferents administracions, sobretot les locals, per a culminar amb èxit aquest procediment.

L’Administració autonòmica també se situa en el focus de l’Agència Valenciana de la Innovació que, segons ha explicat la secretària general, ha conformat grups de treball amb mitja dotzena de Conselleries. En aquestes reunions, que han tingut lloc entre desembre i gener, s’ha establit el grau de maduració dels projectes que promouen aquests departaments a fi d’identificar les tasques d’assessorament necessàries per a preparar, licitar i adjudicar aquest tipus de contractes amb el suport de l’AVI.

Suport a l’Administració

I és que, com a novetat en 2020, l’Agència Valenciana de la Innovació proporcionarà serveis d’assessorament, assistència, suport i monitoratge per a ajudar a la Generalitat i al seu sector públic instrumental en la posada en marxa i execució dels processos de Compra Pública Innovadora.

Finalment, Olivia Estrella ha destacat un cas de bones pràctiques en matèria de CPI, protagonitzat pel Consorci de la Ribera, per a executar un projecte innovador d’eficiència energètica en l’antic escorxador de Sueca, que es troba en fase de rehabilitació. “La iniciativa, que ha rebut el suport de l’AVI, ha permés connectar a les diferents baules del sistema valencià de la innovació i promoure la R+D+i en un municipi pioner de grandària mitjana”, ha conclòs.

Premsa

• Totes dues institucions coincideixen en la rellevància de potenciar projectes d’R+D+i que repercutisquen en una millora del medi urbà
• La fundació de l’Ajuntament de València s’ha interessat en les accions de l’Agència per a connectar als agents del sistema d’innovació

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquest divendres una reunió de treball amb l’equip directiu de Las Naves, fundació pública dependent de l’Ajuntament de València, per a abordar noves línies de col·laboració institucional que permeten impulsar la innovació social a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

La secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, i la directora gerent de Las Naves, Marta Chillarón, han coincidit en la necessitat de recolzar projectes d’R+D+i que repercutisquen en una millora del medi urbà, tant en el seu vessant mediambiental com directament sobre les condicions de vida dels ciutadans.

En la trobada, en el qual també ha participat el subdirector general de Programes d’Innovació de l’Agència, Roberto Arnau; el subdirector tècnic de Las Naves, David Rosa i el cap del servei d’Innovació de la corporació local, Fermín Cerezo, totes dues institucions han trobat punts de trobada en el marc de les seues estratègies de suport a la innovació, amb especial incidència en l’àmbit social.

Els representants de les Naus han mostrat, a més, interés en les accions que desenvolupa l’AVI per a propiciar la cooperació entre els agents del sistema valencià d’innovació, entre les quals figura la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva, que l’Agència va obrir el passat 27 de gener.

Des de Las Naves s’han exposat, a més, alguns dels projectes impulsats en els últims mesos, com ActiveAge, que promociona l’envelliment actiu i saludable, i que podrien tindre continuïtat gràcies a instruments com la Compra Pública d’Innovació (CPI).

Premsa

• El DOGV publica una resolució que eleva en 1,3 milions la quantia global de les ajudes respecte a la convocatòria anticipada del desembre passat
• El termini per a presentar els projectes d’innovació ja està obert i finalitzarà el pròxim 14 de febrer

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) destinarà enguany al voltant de 14 milions d’euros als seus programes d’enfortiment i desenvolupament del Sistema Valenciana d’Innovació, segons la resolució que publica aquest divendres el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), en el qual s’estableix l’import global màxim de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2020.

L’Agència eleva d’aquesta manera en més de 1,3 milions d’euros la quantia total prevista en la convocatòria anticipada, que va publicar el DOGV el mes de desembre passat, abans que Les Corts aprovaren els comptes de la Generalitat per al present exercici.

La nova assignació pressupostària incrementa de manera substancial els fons dels programes amb major demanda i impacte en el teixit productiu. És el cas, per exemple, dels projectes estratègics en cooperació, que compten en 2020 amb un total de 4,5 milions d’euros, un 50% més que en la passada convocatòria. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’R+D+i amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diverses baules del sistema valencià d’innovació.

En relació a 2019, la partida destinada a finançar projectes de desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot en els centres d’investigació experimenten un augment, en aquest cas del 15%. D’aquesta manera, la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses disposarà de més de dos milions d’euros en aquesta convocatòria.
Impuls a la xarxa d’agents d’innovació

Els fons dirigits a la contractació d’agents d’innovació també pugen un 30% respecte a 2019, la qual cosa permetrà ampliar l’actual xarxa, que consta ja d’un total de 13 agents distribuïts entre universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats d’impuls a la innovació. La seua missió és la de promoure l’explotació del coneixement i la seua transferència cap a les empreses.

Més d’un milió d’euros s’ha consignat, a més, a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’administració pública. Una quantia lleugerament superior a la de la passada edició, que reforçarà el suport als ajuntaments perquè constituïsquen unitats especialitzades i llancen les seues primeres licitacions.

El termini perquè les entitats presenten els seus projectes d’R+D+i a aquesta convocatòria d’ajudes, que manté el seu caràcter pluriennal, es va obrir el passat 27 de gener i finalitzarà el pròxim 14 de febrer. Els interessats poden tramitar les seues sol·licituds a través de la pàgina web de l’AVI.

A través d’aquests incentius, l’Agència pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

Premsa

• L’AVI i Creu Roja impulsen aquest diàleg tecnològic amb l’objectiu de dissenyar respostes innovadores enfront de la soledat no desitjada
• L’equip multidisciplinari advoca per explorar tecnologies disruptives per a promocionar les relacions personals

El comité d’innovació contra la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb Creu Roja Comunitat Valenciana ha identificat com un dels reptes prioritaris la cerca de solucions tecnològiques capaces de motivar a les persones vulnerables que es troben en aquesta situació perquè accedisquen als suports i recursos assistencials existents.

Per als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i de l’empresariat que integren aquest equip multidisciplinari és necessari desenvolupar eines innovadores que permeten dimensionar el problema i predir el risc de la soledat en els seus diferents vessants, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions i prioritzar els casos més greus. A més, han conclòs que l’accés a aquests nous instruments ha de ser universal i, per això, ha de garantir-se la interoperabilitat de les dades.

Coordinat per la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora titular de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, aquest grup de treball s’ha reunit de nou aquest dimecres a fi de prioritzar els desafiaments que han d’afrontar les entitats que assisteixen als col·lectius de risc, fonamentalment majors, persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

Aquest punt de partida, segons el parer de Pinazo, té en la innovació una potencial aliada. “La tecnologia és essencial perquè els col·lectius vulnerables puguen trencar amb el cercle de la soledat-aïllament”, ha assegurat.

A aquest efecte, el comité estudiarà en la pròxima sessió, que tindrà lloc al març, el desenvolupament d’instruments que permeten promocionar les relacions socials entre els diferents grups de població, procurant alimentar l’autoestima, el sentit d’utilitat i el valor social de les persones.

Així mateix, també s’exploraran noves vies per a visibilitzar la soledat i revertir la seua estigmatització, un altre dels reptes més apressants als quals oferir resposta, segons han coincidit les persones especialistes.

Aquest grup de treball està integrat pels representants de la comunitat científica Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València), a més de Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV) per part dels instituts tecnològics.

De la mateixa manera, el teixit productiu aporta quatre integrants, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gesmed), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Services), que durant el desenvolupament del comité no actuen en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro; la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez; així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz.

A més, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, assisteix la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago. En aquesta última sessió, ha participat també la directora general de Bretxa Digital, María Muñoz.

Premsa

• Està impulsat per la Universitat de València en col·laboració amb Aimplas i pretén obtindre envasos que allarguen la vida útil dels formatges en rodanxes
• El projecte, que finalitzarà en 2020, utilitza sèrum de llet sobrant de la fabricació del formatge per a reduir l’ús d’additius sintètics

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha recolzat un projecte d’R+D+i, en el qual col·laboren la Universitat de València i l’institut tecnològic del plàstic, Aimplas, amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels formatges en rodanxes mitjançant el desenvolupament d’un nou envàs bioactiu a partir de subproductes de la indústria làctica.

A través d’aquest projecte, batejat com NaturCheese, els investigadors del Grup d’Investigació en Contaminació d’Aliments (COAL) de la Universitat de València busquen reduir la utilització d’additius en els formatges mitjançant un nou tipus envase, que incorporarà diversos ceps de Lactobacillus plantarum aïllades de tomaques cherry i fermentades en sèrum de llet de cabra.

Més específicament, l’objectiu de NaturCheese és generar un demostrador d’envàs antimicrobià per a formatge en rodanxes que continga en el film i el paper en contacte amb l’aliment molècules bioactives extretes de la fermentació del sèrum de llet mitjançant microorganismes.

Aquestes molècules són capaces d’inhibir el creixement de fongs alteradors i productors de toxines, que estan relacionats amb diverses patologies de tipus crònic.

La investigació que lidera la Universitat de València té el seu origen en diferents projectes tant nacionals com internacionals i respon a una demanda social i de mercat, com és la reducció d’ús d’additius i l’ús de tècniques de processament d’aliments menys agressives amb la finalitat de donar lloc productes que reunisquen les mateixes característiques organolèptiques que proporciona l’aliment fresc o tradicional.

Aquest nou envàs actiu permetrà, a més, la reutilització i valorització del sèrum de la llet de cabra, que hui es considera un residu de la fabricació del formatge, amb el que es tanca un cercle de sostenibilitat en la producció.

En permetre la reducció del número i quantitat de conservants i d’additius sintètics inclosos en l’elaboració del formatge, resulta, a més, d’especial interés per a les empreses formatgeres de productes gurmet o d’elaboració artesanal, si bé els avantatges d’aquesta tecnologia s’estenen a tot el sector lacti i d’envasament d’aquests productes.

No en va, l’augment de la vida útil d’un producte és un factor crític per a afavorir la seua exportació i la seua comercialització, per la qual cosa aquest envàs bioactiu obri la porta a explorar mercats internacionals més llunyans.

Així mateix, les fàbriques d’envasos flexibles podran implementar aquesta solució en la seua línia de producció desenvolupant envasos actius, la qual cosa pot suposar l’obertura d’una nova línia de negoci.

Innovació sostenible per a una indústria potent

Encara que els resultats definitius d’aquesta investigació veuran la llum en 2020, es preveu un notable impacte i acolliment en la indústria làctica, que a Espanya produeix cada any 7,6 milions de tones de productes lactis amb un creixement del 12% en general, i del 28% en el cas particular dels formatges.

D’altra banda, el total del mercat espanyol d’envasos flexibles va ascendir en el 2017 a 1.465 milions d’euros. La Comunitat Valenciana alberga, a més, a sis de les 73 empreses amb major facturació a nivell nacional, la qual cosa demostra l’interés potencial que pot suscitar NaturCheese en el teixit productiu més pròxim.

Fins a 2022, l’Agència recolzarà aquest projecte amb una aportació de més de 145.000 en el marc del seu programa d’ajudes a la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses.