Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • La iniciativa arranca el 23 de juny amb una consulta preliminar al mercat per a sondejar el desenvolupament de solucions innovadores als reptes d’Habitatge.
  • L’Agència col·labora amb altres departaments i ens del sector públic de la Generalitat per a activar nous projectes en els pròxims mesos

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) presta el seu assessorament tècnic a la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb la finalitat de desenvolupar el primer procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que arrancarà el pròxim 23 de juny amb l’obertura de la consulta preliminar al mercat.

En aquesta fase inicial se sondejarà la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores que donen resposta a les necessitats i reptes que planteja aquesta Conselleria, al mateix temps que s’analitzarà la seua viabilitat tècnica i econòmica.

La iniciativa, que s’emmarca en l’estratègia de l’AVI per a dinamitzar la CPI en l’àmbit de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, és el resultat de les diferents sessions de treball i tallers que l’Agència ha organitzat des de gener per a ajudar als departaments amb potencials projectes de CPI a identificar aquelles necessitats susceptibles de resoldre’s a través d’un procés innovador.

La consulta preliminar al mercat promoguda per la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica és, per tant, la primera a veure la llum, però ja s’està treballant amb altres àrees de la Generalitat perquè inicien els seus respectius procediments de CPI amb l’assistència especialitzada de l’AVI.

Aquesta modalitat de contractació s’erigeix en una de les línies estratègiques de l’Agència perquè permet satisfer necessitats no cobertes o millorar la prestació de serveis mitjançant la demanda al sector privat de solucions innovadores i, per tant, no presentes en el mercat. Es tracta d’un instrument nou que presenta avantatges des d’una doble perspectiva: eleva la qualitat i eficiència del servei públic, al mateix temps que dinamitza l’R+D+i millorant en última instància la competitivitat de les nostres empreses i promovent l’extensió del teixit productiu cap a noves activitats.

Accions per a potenciar l’R+D+i

L’AVI proporciona des d’aquest mateix any serveis d’assessorament i assistència tècnica a altres departaments de la Generalitat, que se sumen a altres iniciatives per a dinamitzar tant la demanda de Compra Pública d’Innovació, com l’oferta tecnològica, que depén directament de les empreses.

En aquest sentit, l’Agència disposa en la seua convocatòria anual d’ajudes d’un programa específic que actua en totes dues direccions. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en les administracions locals, facilitant, a més, la creació de departaments especialitzats en CPI.

I, per una altra, disposa d’una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a les licitacions públiques. En aquest cas, l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.

En paral·lel, l’Agència també ha elaborat una guia pràctica de CPI que resol la gran complexitat jurídica que dificultava fins ara la posada en marxa d’aquests procediments.

El manual, en l’elaboració del qual han participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, les actuacions que han de seguir les diferents administracions per a dur a terme processos de Compra Pública d’Innovació, des de la definició de les necessitats a satisfer fins a la supervisió i control dels contractes ja adjudicats.
0

  • Formaran part d’aquesta iniciativa, al costat de la confederació empresarial, les universitats, la xarxa d’instituts tecnològics Redit i el CSIC
  • L’Aliança facilitarà a les empreses l’accés a les tecnologies innovadores i garantirà la formació especialitzada

La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) s’ha sumat a la creació de l’aliança en tecnologies habilitadores per al sistema productiu, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), amb l’objectiu de garantir l’accés de les empreses a aquestes tecnologies, així com per a proporcionar-los les competències necessàries per a obtenir avantatges competitius de la seua aplicació.

Així ho va acordar aquest dijous la junta directiva de la patronal autonòmica, que va donar així el seu beneplàcit al document de declaració d’intencions, que servirà de punt de partida per a la seua constitució, després d’haver abordat els detalls del projecte en diferents reunions de treball que s’han mantingut amb la direcció de l’AVI al llarg dels últims mesos.

Les tecnologies habilitadores aglutinen a les disciplines pròpies de la digitalització, així com altres àmbits científic-tecnològics amb un gran impacte en el teixit productiu, com és el cas de la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la intel·ligència artificial.

Aquesta Aliança, en la qual participaran les universitats, els instituts tecnològics i els centres del CSIC en la Comunitat Valenciana, oferirà a les empreses accés a una xarxa d’infraestructures i espais demostratius i experimentals on podran observar aquestes tecnologies en funcionament, valorar l’impacte real en els seus productes, processos i organització, així com executar projectes pilot i assajos de manera prèvia a la seva adaptació i adquisició.

També impulsarà activitats de formació amb un alt grau d’especialització, amb la finalitat de dotar a les empreses i les seues plantilles de les competències necessàries per a afrontar la revolució tecnològica i incorporar les tecnologies habilitadores als seus productes, processos i organització.

L’oferta de serveis d’aquesta iniciativa es dirigeix, fonamentalment, a les empreses i inclourà accions de suport a la inversió, facilitant l’accés a institucions financeres i inversors; així com de networking empresarial, amb la finalitat de posar en contacte a les empreses de la mateixa cadena de valor amb innovadors o clients que vulguen testar la solució.

Suport de la patronal autonòmica

En opinió del president de la CEV, Salvador Navarro, “aquesta aliança contribuirà a donar major impuls a la innovació, especialment entre les pimes i els emprenedors per a les quals el repte d’innovar és més complicat”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat el caràcter col·laboratiu de la iniciativa, que reunirà a tots els centres de competències en la Comunitat Valenciana. “L’Aliança garantirà a les empreses fer front a la revolució tecnològica amb solvència”, ha destacat.

Des de 2018, la Agència Valenciana de la Innovació ha vingut donant suport al desenvolupament d’activitats per a consolidar aquest projecte, que permetran ara la seua posada en marxa.

D’aquesta manera, en una primera fase es van identificar els centres amb competències en l’àmbit de les tecnologies habilitadores disponibles en el conjunt sistema valencià d’innovació per, a continuació, catalogar tant les capacitats formatives com les infraestructures i els demostradors tecnològics amb els quals compten la Xarxa d’Instituts Tecnològics (REDIT), les universitats i els centres i instituts de recerca de la Comunitat.
0

Premsa

  • El DOGV publica una resolució que permet agilitzar el procés de concessió, paralitzat per la interrupció dels terminis administratius
  • Més de 260 agents del sistema valencià d’innovació han sol·licitat ajudes per resoldre els reptes innovadors proposats per l’Agència
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) reprendrà dimarts els terminis dels procediments administratius per a resoldre la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenvolupament del Sistema Valencià d’Innovació, que van quedar interromputs el 14 de març després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma decretat per a fer front a l’emergència sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica dilluns una resolució del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, en la qual s’acorda l’aixecament de la interrupció en el còmput dels terminis conseqüència de l’estat d’alarma i en què s’acull a les excepcions previstes en el Reial decret 465/2020, de 17 de març.

En aquest sentit, i d’acord amb la norma esmentada, l’Agència declara indispensable per a la protecció de l’interés general, així com per al funcionament bàsic dels seus serveis, els procediments administratius derivats d’aquesta convocatòria d’ajudes, que es reprendran dimarts mateix.

L’AVI pretén agilitar així els tràmits paralitzats per aquesta situació excepcional per a procedir a la concessió de les ajudes, amb la finalitat que les entitats que en resulten beneficiàries puguen començar a desenvolupar com més prompte millor les accions subvencionades. Fins hui, la suspensió dels terminis inherent a l’estat d’alarma impedia resoldre la convocatòria, que s’alinea amb els objectius de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Precisament, com a conseqüència de la represa d’aquests terminis, l’Agència tornarà a remetre les notificacions electròniques dirigides a les entitats sol·licitants, sempre que aquestes no hagen accedit al contingut durant el període de suspensió. Altrament, l’AVI considerarà que aquestes notificacions es van practicar degudament, segons consta en la resolució publicada hui en el DOGV.

En total, més de 260 entitats, entre les quals es troben universitats, instituts tecnològics, centres tecnològics i empreses de tota la Comunitat Valenciana, van sol·licitar el suport de l’Agència per a desenvolupar projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que el 2020 està dotada amb vora 14 milions d’euros.

Els sis programes de suport de l’AVI sumen, en concret, 497 expedients en tramitació amb els quals es pretén resoldre, mitjançant la cooperació entre les diverses baules del Sistema Valencià d’Innovació, els diversos reptes proposats per l’AVI.

El personal tècnic de l’Agència està treballant en l’avaluació d’aquests projectes des que es va tancar el termini per a la presentació de sol·licituds, el 14 de febrer. Una labor que s’ha mantingut després de la declaració de l’estat d’alarma, amb les limitacions pròpies d’aquesta situació excepcional.
0

Premsa
  • La mesura, impulsada per la Conselleria d’Innovació en col·laboració amb la de Sanitat, cerca incorporar en la lluita contra la COVID-19 solucions no disponibles en el mercat
  • “Volem tindre iniciatives pròpies” per a combatre la pandèmia “des del talent produït ací”, ha subratllat el president
  • Les candidatures hauran de ser dirigides a: info.avi@gva.es i el termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 3 d’abril a les 20.00 hores

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat una iniciativa de suport a les solucions innovadors enfront del coronavirus dotada amb dos milions d’euros. Aquests fons es destinaran a empreses i centres d’investigació del sistema valencià d’innovació que plantegen proposades en desenvolupament i que encara no es troben disponibles en el mercat per a contindre la propagació de la malaltia COVID-19 i per a cuidar a les persones afectades.

El president ha presentat aquesta mesura després d’una reunió mantinguda en el Palau per videoconferència amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual; la secretària autonòmica d’Universitats i Recerca, Carmen Bevià, i el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche.

Ximo Puig ha subratllat que aquesta iniciativa de suport a les empreses i centres d’investigació busca disposar de manera immediata de solucions que permeten fer front a “les principals febleses” davant l’emergència sanitària causada per la propagació del coronavirus, com són els equips de protecció per a evitar contagis.

“Volem tindre iniciatives pròpies” per a combatre la pandèmia “des del talent produït ací”, ha subratllat el president, qui ha precisat a més que s’ha obert una setmana de termini perquè puguen presentar les seues candidatures agents d’innovació que estiguen treballant en solucions encara no comercialitzades que complisquen amb les condicions establides.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat que el sistema valencià d’innovació està preparat per a desenvolupar amb èxit múltiples solucions que puguen ajudar a fer front a aquesta crisi”, de manera que es posen a la disposició de la societat soluciones de protecció, detecció i destrucció del virus. Carolina Pascual ha afirmat que, amb aquesta iniciativa, es pretén “posar la innovació i la investigació al servei de la ciutadania i dels i les professionals que estan lluitant contra la pandèmia”.

La iniciativa, impulsada per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, va dirigida a empreses i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana que disposen de solucions innovadores madures. Es requerirà un Technology Readiness Level (TRL) igual o superior a 6. El TRL és una classificació que mesura el grau d’aplicació d’una tecnologia, i té un rang de l’1 al 9.

El requisit és que aquestes solucions no estiguen ara mateix disponibles en el mercat per a la seua compra immediata i, al mateix temps, que puguen desenvolupar-se a curt termini, en àmbits directament relacionats amb la protecció contra el coronavirus i també per a la millora de l’atenció sanitària.

L’objectiu és optimitzar els recursos hospitalaris necessaris que han de destinar-se per a protegir al personal sanitari i que a més servisquen per a millorar l’atenció i curar a les persones afectades.

En aquest sentit, aquestes ajudes tenen com a finalitat el disseny i producció d’equips de protecció com a màscares, vestits, ulleres i guants, amb protecció i capacitats millorades.

A més, es prioritzen projectes que donen resposta a les necessitats més apressants, com la fabricació de respiradors, test ràpids, nous sistemes de detecció, materials resistents al coronavirus o desinfecció de sales i equipament. També es dona prioritat a solucions encaminades a la detecció i destrucció del virus amb sistemes de desinfecció massius, així com a nous dispositius d’intervenció o tractament.

Optimitzar els recursos

A més, la línia d’ajudes també busca recaptar sistemes que permeten conéixer en temps real la disponibilitat de recursos sanitaris, així com solucions automatitzades per a prestació de serveis no sanitaris en àmbits hospitalaris i per a millorar la resposta ciutadana davant la crisi sanitària.

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, juntament amb l’AVI, i amb l’assessorament expert de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, realitzarà un filtre de les propostes rebudes i la Generalitat finançarà les que siguen prioritàries.

Les candidatures hauran de ser dirigides a: info.avi@gva.es El termini de presentació de sol·licituds està ja obert i finalitzarà el 3 d’abril a les 20.00 hores i el seu trasllat a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública es realitzarà l’endemà. Per a qualsevol consulta, els agents innovadors poden dirigir-se als telèfons 96 647 83 60 (Alacant) i 96 386 92 00 (València).

0

Premsa

  • La unitat d’innovació treballa en el desenvolupament d’aquest equip de protecció, que incorporarà un sistema autònom de generació d’ozó
  • Especialistes d’Ars Innovatio col·laboren amb el grup d’investigació de fitopatologies per a estudiar la desinfecció d’espais exposats al virus amb ozó i quitosan
La Unitat Científica d’Innovació Empresarial Ars Innovatio, finançada per l’Agència Valenciana de la Innovació i integrada en la Universitat d’Alacant, treballa en el disseny i el desenvolupament d’una màscara respiratòria activa, equipada amb un sistema autònom per a ionització antisèptica dels productes de la respiració. El projecte, batejat com ‘Ozonoware’, pretén combatre el virus causant de la malaltia COVID-19 mitjançant la desinfecció per ionització controlada de l’aire.

Ars Innovatio està, a més, col·laborant de manera activa amb científics del grup de fitopatologies, que pertany a aquesta mateixa institució acadèmica, amb la finalitat de buscar sinergies amb una altra línia d’investigació que avalua l’ús de quitosan com a teràpia experimental antivírica.

Aquest antimicrobià d’origen natural i innocu per a l’ésser humà ja s’ha utilitzat amb èxit amb virus patògens humans similars al causant del COVID-19 i ara s’estudiarà, a més, la seua aplicació combinada amb l’ozó per a desinfectar espais amb alta exposició al virus.

A través d’aquest nou tipus de màscara, es pretén desinfectar l’aire exhalat del pacient mitjançant una concentració d’ozó letal per als patògens i innòcua per a l’usuari, indiquen des d’Ars Innovatio. Per a fer-ho, aquest nou equip de protecció integrarà una versió reduïda d’un generador d’arc voltaic alimentat amb una pila, així com l’electrònica bàsica de regulació, amb la finalitat de generar la concentració adequada d’aquest gas iònic d’un intens poder oxidant, que pot descompondre les molècules de la membrana vírica.

De la mateixa manera, s’abordarà una ambiciosa estratègia per a, mitjançant la utilització de l’ozó i el quitosan, minimitzar la càrrega viral en espais exposats a aquest patogen.

Assajos amb un antiviral natural

Pel que fa a l’ús del quitosan com a tractament antiviral experimental, es duran a terme bioassajos amb cultius cel·lulars, en una primera fase, així com assajos clínics per a comprovar-ne l’eficàcia real enfront del coronavirus.

Les dues tècniques contribuiran a augmentar l’eficiència de l’estratègia d’aïllament i confinament de la població mitjançant el control de la via de transmissió aèria i el tractament experimental antivíric.
0



L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha adoptat la modalitat de teletreball, d’acord amb les mesures de contenció extraordinàries aprovades per a frenar l’expansió del coronavirus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19.

No obstant això, els canals ordinaris de comunicació es mantenen operatius:
• Telèfons: 96 647 83 60 (Alacant) i 96 386 92 00 (València)
• Correu electrònic: info.avi@gva.es

Així mateix, pot contactar directament amb qualsevol professional de l’AVI a través del seu correu electrònic corporatiu, que pot consultar en http://innoavi.es/equip/.

Mentre continue en vigor l’Estat d’Alarma, tots els terminis administratius queden interromputs, si bé s’aconsella als interessats en els procediments administratius a col·laborar amb la Agència, si això fóra possible, presentant la documentació pertinent. D’aquesta manera, es tractarà d’agilitar la resolució una vegada finalitze aquesta situació excepcional.

Consulte la resolució de la secretària general de l’AVI on s’aproven aquestes mesures  
0

Premsa

  • El grup multidisciplinari, coordinat per la professora Soledad Pinazo, proposa innovacions per a fer front a un problema social en auge
  • Aposta per generar sistemes de recomanació, basats en intel·ligència artificial, que proposen recursos de suport a les persones afectades

El desenvolupament d’eines d’anàlisi semàntica, de sentiments i del llenguatge natural amb la finalitat de detectar i predir casos de soledat no desitjada és una de les solucions innovadores que ha proposat el grup multidisciplinari d’especialistes, impulsat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i Creu Roja, per a fer front a un problema en auge que afecta, especialment a majors, persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

Amb aquest objectiu, els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i de l’empresariat que formen part d’aquest comité han plantejat la necessitat d’optimitzar els processos de recollida i tractament d’informació procedent dels centres sanitaris d’atenció primària, els serveis socials i les entitats del tercer sector.

En aquest sentit, advoquen per mapear la incidència de la soledat no desitjada per zones geogràfiques, fent ús, així mateix, de fonts de dades obertes, amb la finalitat de dimensionar, visibilitzar i dissenyar accions de voluntariat específiques enfront d’aquest problema.

Al capdavant d’aquest grup d’especialistes, la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha defensat l’ús de la tecnologia com un instrument per a impulsar a les persones aïllades a donar un gir a la seua situació personal.

En aquesta línia, el grup de treball ha apostat en aquesta última sessió per generar sistemes de recomanació, basats en algorismes d’intel·ligència artificial, capaces d’aprendre els gustos, necessitats i preferències dels usuaris per a proposar-los, en última instància, programes assistencials i recursos de suport a través de diferents canals. D’aquesta manera, es pretén garantir que el missatge arribe al seu públic objectiu.

Les noves tecnologies, han insistit, poden contribuir a capitalitzar el valor de les persones vulnerables, ajudant-les a mostrar i compartir els seus coneixements i habilitats, igual que a promoure els programes de mentoring com a via per a superar les dificultats a través de l’experiència i el suport d’un mentor.

Tecnologies immersives

D’altra banda, els especialistes proposen també el disseny de tecnologies immersives i interactives que ajuden el ciutadà a posar-se en la situació de la persona afectada i el seu entorn, així com la incorporació d’aquestes en campanyes socials que impulsen la presa en consciència del problema i fomenten l’empatia amb els col·lectius afectats.

Es tracta, en definitiva, d’acostar les dades al ciutadà perquè prenga consciència d’un problema en augment i amb nombroses arestes. “No existeix un perfil únic, no existeix la soledat, sinó les soledats; igual que no hi ha una població diana, sinó poblacions”, ha precisat la coordinadora, Sagrament Pinazo.

Per a implantar aquestes solucions, el comité considera necessària la col·laboració dels assistents socials, voluntaris i mèdics d’atenció primària per a recomanar a les persones afectades les innovacions desenvolupades com a resultat d’aquest diàleg tecnològic.

Aquest grup de treball està integrat pels representants de la comunitat científica Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València), a més de Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV) per part dels instituts tecnològics.

De la mateixa manera, el teixit productiu aporta quatre integrants, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gestió Sociosanitària del Mediterrani, S.L.), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Digital Services, S.L.O.), que durant el desenvolupament del comité no actuen en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro; la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez; així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz. A més, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, assisteix la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago.
0

Premsa


• L’AVI registra un total de 381 projectes d’R+D+i al tancament de la seua tercera convocatòria d’ajudes, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació
• L’Agència rep un total de 44 projectes estratègics, mentre les iniciatives de Compra Pública d’Innovació creixen un 27%


Més de 260 empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions aspiren a resoldre, mitjançant projectes en cooperació, els reptes innovadors proposats per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

D’aquesta manera, la Agència incentiva el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments del teixit productiu com, per exemple, la producció d’aliments més saludables, l’obtenció de plàstics sostenibles o l’optimització dels canals de comunicació amb la ciutadania en situacions d’emergència. Una iniciativa que s’alinea, a més, amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que, a més, brinda suport pressupostari a la convocatòria.

En concret, els sis programes de suport de la AVI per a desenvolupar i enfortir el sistema valencià d’innovació sumen 381 projectes en 2020, que es corresponen al seu torn amb un total de 497 sol·licituds, el termini de presentació de les quals va expirar el passat 14 de febrer.

De les més de 260 entitats de tota mena que aspiren a comptar amb el suport de l’AVI, prop de la meitat han sol·licitat ajudes per primera vegada, segons les primeres dades provisionals, que apunten, a més, a un increment del 27% en el nombre de projectes alineats amb l’estratègia de l’Agència per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació (CPI), tant en les empreses com entre les administracions públiques. De fet, 18 consistoris de tota la Comunitat s’han iniciat enguany amb iniciatives específiques en aquesta matèria.

Per a escometre els seus respectius projectes, les empreses i organitzacions han sol·licitat ajudes per un import superior als 63 milions d’euros, una quantia que quadruplica amb escreix el pressupost disponible en aquesta convocatòria, que com l’anterior, té caràcter bianual. Això significa que els beneficiaris disposaran de dos exercicis, el present i també 2021, per a completar els desenvolupaments d’I+D+i previstos.

Els programes més demandats

Entre tots els programes de l’AVI, el de suport a projectes estratègics en col·laboració és el que una registra una major demanda i el que millor demostra la capacitat de l’Agència per a interconnectar baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

L’objectiu d’aquests incentius és que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat cooperen en el desenvolupament d’iniciatives d’I+D+i de gran importància, capaces d’oferir solucions a reptes d’interés comú. En 2020 s’han rebut en aquesta línia un total de 44 projectes (151 sol·licituds), amb un pressupost que en cada cas supera els 500.000 euros i en els quals majoritàriament participen entre tres i sis entitats de diferents àmbits del sistema d’innovació.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses també s’estreny en el segon programa obert al teixit productiu, que té per objecte consolidar la cadena de valor empresarial. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, han experimentat un augment de dos punts percentuals i ja suposen el 8% del total, que ascendeix a 79.

D’altra banda, “Valorització, transferència i explotació de resultats d’R+D+i” se situa de nou entre els tres programes amb major nombre de sol·licituds. Creixen un 14% els projectes que comprenen el desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis.

En l’àmbit de la promoció del talent s’eleva substancialment les sol·licituds d’empreses per a incorporar i formar a doctorands, amb un increment del 44% respecte al passat exercici. Es tracta d’unes les línies més rellevants d’aquest programa, que també recolza la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes per a dur a terme actuacions d’R+D+i i incentiva la creació d’una xarxa d’agents d’innovació en universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats públiques i privades de suport a la innovació.

Les tres línies han recaptat un total 74 sol·licituds, mentre que les accions complementàries d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació han registrat 56, una xifra molt similar a la del passat any.

Les empreses lideren les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, són les empreses les que lideren el major nombre de sol·licituds, amb un 42%, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Les institucions sense ànim de lucre lideren, al seu torn, l’11% de les propostes, mentre que els instituts tecnològics suposen el 7%, el mateix percentatge que les entitats locals.
0

Premsa

  • És la regió espanyola que més sol·licituds de disseny industrial registra en relació al seu PIB, segons el quadre regional d’indicadors d’innovació
  • L’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana ha presentat un kit d’autodiagnosis que permet a les empreses i organitzacions avaluar i millorar la seua gestió del disseny

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha destacat que la Comunitat Valenciana s’ha consolidat en l’avantguarda del disseny internacional, en referència a l’última edició del Quadre regional d’indicadors d’innovació, que publica la Comissió Europea, i que situa a l’autonomia valenciana al capdavant nacional i entre les 25 regions de la UE amb major ràtio de sol·licituds de registre de disseny industrial en relació al seu PIB.

“Aquest informe demostra que la Comunitat és una de les regions europees capdavanteres en matèria de disseny”, ha assegurat García Reche durant l’acte de presentació de D-Tool, una eina desenvolupada per l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb el suport de l’AVI, amb la finalitat d’ajudar les organitzacions a identificar l’ús que fan del disseny i orientar-les cap a l’excel·lència.

La Comissió Europea posa en valor amb aquest indicador el pes del disseny en l’economia regional. En concret, relaciona el nombre de sol·licituds de disseny industrial que es registren en les oficines de patents i marques amb el Producte Interior Brut de cada regió.

Segons l’última edició de l’informe, corresponent a l’any 2019, la Comunitat Valenciana ostenta el vint-i-uné lloc d’un total de 238 regions, per davant de Catalunya i Madrid, que no apareixen en el top 40, però també d’altres regions potents en aquest àmbit, com Berlín, Drenthe (Assen), Nord (Porto) o Düsseldorf.

Durant la seua intervenció, García Reche ha repassat alguns de les fites aconseguides pel disseny de la Comunitat, que ha culminat amb la designació de València com a Capital Mundial del Disseny en 2022, al mateix temps que ha destacat la seua rellevància com a motor de la innovació en tots els sectors d’activitat.

Precisament amb la finalitat de reforçar la incorporació del disseny en les empreses de la Comunitat, l’Agència Valenciana de la Innovació i l’ADCV van reeditar el passat exercici un conveni de col·laboració que, entre altres accions, ha possibilitat el desenvolupament de la plataforma D-Tool.

Aquest kit d’autodiagnosis, que s’ha desenvolupat a partir de les conclusions de l’informe L’economia del disseny en la Comunitat Valenciana, permet a les empreses i organitzacions avaluar la seua gestió del disseny, al mateix temps que ofereix pautes per a elevar la seua productivitat.

L’aplicació, que s’ha presentat aquest divendres en Les Naus, ja està disponible a través de la pàgina web consultar ací.
0

Premsa

  • L’Agència ha mantingut una reunió de treball amb la presidenta executiva d’Avecal en la qual han abordat els grans reptes del sector
  • Innometalia ha fet balanç del primer any de treball realitzat per l’agent d’innovació que va incorporar amb el suport de l’AVI

La Agència  Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut aquest dijous sengles reunions de treball amb l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat (Avecal) i l’Associació d’Empreses Innovadores (AEI) del Metall de la província d’Alacant, Innometalia, amb la finalitat de cooperar en l’impuls d’accions per al foment de la R+D+i amb impacte en tots dos sectors d’activitat.

La primera d’aquestes cites ha comptat amb la participació de la presidenta executiva d’Avecal, Marian Cano, i el seu responsable de Comercialització i Internacionalització, Joaquín Marco, que han abordat els reptes als quals s’enfronta la indústria del calçat amb el vicepresident executiu i la secretària general de l’Agència, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament.

Totes dues entitats han coincidit en la necessitat de continuar impulsant el desenvolupament d’innovacions tecnològiques i organitzatives com una dels senyals d’identitat del sector, que ha apostat per la qualitat i el disseny per a créixer en un mercat global que és cada vegada més competitiu.

En aquest sentit, el vicepresident de l’AVI ha destacat l’esforç de les empreses del calçat per a incorporar les noves tecnologies clau als processos productius i de comercialització amb el suport de les organitzacions empresarials i d’altres instituts tecnològics, com ara Inescop, l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI) i l’Institut de Biomecànica de València (IBV).

Per part seua, la presidenta executiva d’Avecal, Marian Cano, ha destacat els instruments de suport a la R+D+i que l’AVI canalitza a través de la seua convocatòria d’ajudes, que enguany està dotada amb prop de 14 milions d’euros.

Cano s’ha interessat, en aquest sentit, pel programa de “Accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació”, així com per la figura dels agents d’innovació, amb la qual es pretén impulsar la investigació aplicada i la transferència dels seus resultats cap al teixit productiu.

Accions amb Innometalia

D’altra banda, García Reche i Estrella han mantingut una reunió tècnica amb l’Associació d’Empreses Innovadores (AEI) del Metall de la província d’Alacant, Innometalia, en la qual han repassat les accions i contactes en matèria d’R+D+i impulsats per l’organització en 2019, així com els plans de futur per a 2020.

A la trobada han assistit, per part de Innometalia, el secretari general de la Federació d’Empresaris del Metall de la Província d’Alacant (FEMPA), Luis Rodríguez, així com l’agent d’innovació finançat per l’Agència, Sergio Gómez, que ha donat compte del treball realitzat durant el passat exercici.

Durant la sessió de treball, totes dues institucions han abordat possibles vies de col·laboració amb la finalitat de reforçar les accions de foment de la innovació en el sector del metall, amb el qual l’Agència manté una estreta col·laboració.

Constituïda en 2009, Innometalia és un clúster d’empreses innovadores promogut per FEMPA que pretén millorar la competitivitat dels seus integrants mitjançant l’impuls de sinergies i la identificació d’oportunitats d’innovació.
0