Premsa

• Reben subvenció els nou projectes de la província d’Alacant presentats en la convocatòria 2021
• Els fons concedits a la província d’Alacant s’incrementen un 160% respecte a l’exercici passat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) adjudica un total de 865.136,12 euros per a finançar nou projectes d’R+D+I destinats a la Compra Pública d’Innovació a la província d’Alacant. Les ajudes s’emmarquen dins del Programa d’Impuls a la Compra Pública Innovadora (CPI) de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, que té per objecte enfortir i desenvolupar el Sistema Valencià d’Innovació per a la millora del model productiu durant l’exercici 2021-2023.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha assenyalat que la CPI “és una eina de gran valor estratègic per a la millora i diversificació del teixit productiu perquè redueix significativament el risc de mercat que té la innovació per a les empreses, al mateix temps que contribueix de manera decisiva a la millora de la gestió i els serveis públics”. A més, García Reche ha destacat que totes les administracions “disposen de la suficient capacitat de compra per a crear programes de CPI de gran impacte”, com mostren els resultats de la convocatòria a la província d’Alacant.

Els nou projectes presentats per entitats de la província d’Alacant sol·licitant una ajuda dins del Programa Compra Pública d’Innovació en la convocatòria 2021 han rebut subvenció. Les entitats beneficiàries de les ajudes són: Ajuntament d’Alcoi, Ajuntament d’Alacant, Ajuntament d’Algorfa, Ajuntament de Torrevieja, Ajuntament de Gata de Gorgos, FUNDEUN, Diputació d’Alacant, Aigües Municipalizadas d’Alacant i Ajuntament d’Orihuela. Quant als imports assignats, oscil·len des de pràcticament 23.000 euros a 192.000 euros.

Per part seua, en aquesta ocasió, FUNDEUN i Aguas Municipalizadas de Alacant aposten per projectes a curt termini, d’un any de duració. Així ho van fer també en la convocatòria de 2020 en la qual també van treballar amb èxit en l’àmbit de la CPI. L’Ajuntament de Torrevieja, l’Ajuntament de Gata de Gorgos, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Orihuela proposen iniciatives de dos anys de duració; i els ajuntaments d’Algorfa, Alcoi i Alacant projecten la seua actuació en tres anys.

Cal destacar que, en gran part dels casos, com per exemple, l’ajuntament d’Alcoi, el d’Alacant i el Torrevieja ja s’estan desenvolupant projectes en CPI gràcies a convocatòries prèvies de la AVI. Els projectes recolzats a la província d’Alacant, en la present convocatòria, són dues més que l’any anterior, i la quantitat destinada representa un increment del 160% dels fons concedits en relació amb l’exercici passat. Compra Pública Innovadora La Compra Pública Innovadora (CPI) és un dels eixos d’acció estratègics per a l’Agència Valenciana de la Innovació.

Aquesta eina aprofita la capacitat de compra de totes les administracions per a impulsar el desenvolupament d’innovacions que no sols eleven la qualitat i eficiència dels serveis públics, sinó que contribueixen també a millorar la competitivitat de les nostres empreses. Per a aconseguir aquest objectiu, l’AVI actua en diversos fronts per a traslladar un procediment de CPI clar, estandarditzat, i amb garanties legals; estimular l’oferta i la demanda de CPI tant entre les empreses com administracions públiques; oferir assistència i assessorament especialitzat en els processos de CPI empresos per qualsevol ens públic de la Generalitat i, finalment, proporcionar formació especialitzada als empleats públics. A més, la AVI ha elaborat una guia pràctica que ja assisteix als organismes públics de la Comunitat Valenciana en la posada en marxa de procediments de Compra Pública Innovadora, des de la fase inicial d’identificació de les necessitats d’innovació fins a l’elaboració dels plecs necessaris per a la seua licitació.

El document tècnic, que ha sigut validat pels òrgans de contractació de les conselleries, la central de compres i el sector públic de la Generalitat, així com per entitats locals i la pròpia Advocacia, ofereix protocols d’actuació vàlids per a tota mena d’organismes públics. De fet, la guia inclou en els seus annexos exemples pràctics perquè els diferents organismes públics puguen afrontar amb garanties totes les fases del procediment. Entre el material disponible, destaquen els mapes de demanda primerenca i els diferents tipus de plecs.

Més informació: consultar ací

Premsa

• Rover Maritime lidera un consorci en el qual participen les empreses Ingeomar, Geozone Assessors, Seaplace, la UPV i la Fundació ValenciaPort
• L’estudi de viabilitat tècnica i econòmica ha demostrat que és rendible implantar aquesta tecnologia valenciana en infraestructures portuàries

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat el desenvolupament d’un nou sistema de fonamentació per a aerogeneradors marins, ideat específicament per a instal·lacions portuàries, que és capaç, a més, d’emmagatzemar internament l’energia generada, la qual cosa garanteix el subministrament d’electricitat fins i tot quan no bufa el vent.

Rover Maritime, companyia constructora valenciana especialitzada en infraestructures marítim-portuàries, ha liderat aquest projecte estratègic, batejat com Wind-Store, que s’ha executat durant dos anys en col·laboració amb Enginyeria Avançada d’Obres Marítimes (Ingeomar), Geozone Assessors i Seaplace. A més, també han participat com a socis l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (Icitech) de la Universitat Politècnica de València i la Fundació ValenciaPort.

Aquesta nova tecnologia ofereix solucions a dues dels principals obstacles que fins ara han frenat el desplegament de l’energia eòlica marina a Europa. El primer és geològic, i és que les característiques de les costes espanyoles, amb una plataforma continental molt curta i grans profunditats fins al fons marí, dificulten la instal·lació dels sistemes d’aerogeneració tradicionals.

A aquest inconvenient se suma un altre intrínsec d’aquesta font d’energia verda, que és la seua intermitencia. Els aerogeneradors només produeixen electricitat quan bufa el vent, i amb una quantitat dependent de la seua força, per la qual cosa no es pot delegar el subministrament exclusivament a l’energia eòlica. El nou sistema que ha dissenyat aquest consorci públic-privat, amb el suport de l’AVI, planteja solucions innovadores a tots dos problemes.

Així, enfront de la complexitat d’instal·lar parcs eòlics en mar oberta, Wind-Store planteja introduir l’energia eòlica en els ports, tant en instal·lacions de nou disseny com en les ja existents, incorporant, a més, un sistema d’emmagatzematge d’energia interno.de aquesta manera, l’energia renovable sobrant en moments de baixa es pot acumular i utilitzar posteriorment, encara que no bufe el vent.

Formigó d’ultra alta resistència

Per a desenvolupar aquesta solució, s’ha partit de la tecnologia de calaixos verticals de formigó, que són les estructures emprades per a la construcció de dics i molls portuaris. En concret, s’han aprofitat les cel·les interiors d’aquests calaixos per a albergar els depòsits d’emmagatzematge d’energia, que s’han dissenyat a base de formigó d’ultra alta resistència, a fi de millorar les seues prestacions i la seua durabilitat en el temps.

També, s’ha definit una sèrie de metodologies innovadores per a l’estudi dels fons marins, necessaris en la fase de construcció. A més del desenvolupament tècnic, que ja ha conclòs amb èxit, el projecte ha analitzat la rendibilitat d’instal·lar un parc eòlic de tres aerogeneradors en el Port de València, com a supòsit pràctic d’estudi. Els resultats assenyalen que, amb la demanda elèctrica actual, la solució seria viable des d’una triple perspectiva: tècnica, financera i socioeconòmica. És més, el cost de produir l’energia eòlica marina generada a través de Wind-Store és menor que les mitjanes anuals que estableix la Global Wind Energy Council (GWEC) indica en el seu informe global d’Eòlica Offshore.

La iniciativa, en sintonia amb els principis de sostenibilitat, autogeneració i ecoeficiència impulsats per Brussel·les, suposen una oportunitat per a avançar en la descarbonització de l’activitat portuària, on s’està avançant en la implantació de tecnologies més sostenibles com, per exemple, l’electrificació dels molls o l’ús de gas natural en els vaixells.

Consorci públic-privat

A més de coordinar tota la proposta, al llarg dels dos anys de treball, Rover Maritime ha aportat la seua tecnologia de construcció de calaixos de formigó i, juntament amb les enginyeries Ingeomar i Seaplace, han realitzat el disseny del nou calaix marítim per a albergar els depòsits, amb capacitat de suportar les càrregues de l’aerogenerador, el disseny de la peça de transició torre-aerogenerador i l’estudi de les operacions constructives necessàries per a la seua instal·lació.

Mentrestant, Geozone ha sigut el principal responsable de l’aplicació de la tomografia a la prospecció del fons marí i la Universitat Politècnica de València, per part seua, ha desenvolupat el depòsit de formigó d’ultra alta resistència, liderant el seu disseny i la fabricació d’un prototip que s’ha validat en laboratori a la pressió real de treball. Finalment, la Fundació ValenciaPort s’ha encarregat de realitzar l’anàlisi cost-benefici mitjançant la valoració de la instal·lació dels aerogeneradors i les seues respectives plataformes en l’espai marí-portuari del Port de València.

Wind-Store connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb la gestió sostenible de l’entorn dins de l’àrea d’especialització de tecnologies energètiques i mediambientals, que constitueix el quart eix de caràcter transversal. Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores promogut per l’AVI, que aposta obertament per la cerca de solucions en l’àmbit d’eficiència en la generació, emmagatzematge i gestió d’energies renovable

Premsa

• Brainstorm Multimedia desenvolupa un demostrador d’aquesta tecnologia amb un aparell de rem al costat de l’Institut de Biomecànica de València
• El kit combina sensors de fàcil instal·lació amb casos de Realitat Virtual per a aconseguir una experiència immersiva d’aquesta pràctica esportiva

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un sistema de realitat virtual de baix cost, que inclou el seu propi dispositiu de visualització i un conjunt de sensors de fàcil instal·lació i que és capaç de transformar qualsevol equip de gimnàs en un element d’exercici i interacció d’un videojoc actiu.

També coneguts com exergames, aquests videojocs de pràctica esportiva ofereixen una experiència d’immersió similar a les de les videoconsoles d’última generació.

El projecte, batejat com ExerKit, està liderat per l’empresa valenciana Brainstorm Multimedia, que compta amb la col·laboració de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) per al disseny i execució d’una prova de concepte d’aquest kit.

En concret, la iniciativa comprén la sensorització d’un ergòmetre, un aparell d’entrenament de rem, així com el desenvolupament d’una aplicació virtual que permeta a l’usuari realitzar missions en un entorn costaner virtual, visitant cales, accedint a coves, completant recorreguts i competint amb altres usuaris en activitats de velocitat, resistència o orientació, entre altres.

L’objectiu, per tant, no es limita a validar únicament la tecnologia en si, sinó que també s’avaluarà l’acceptació per part de l’usuari, dels gimnasos i el model de negoci.

En l’actualitat, existeixen en el mercat multitud de productes que apliquen sistemes de visualització a ergòmetres, però cap utilitza la tecnologia de realitat virtual immersiva (amb cascos VR sense fils) al moviment del paleo del caiac.

L’objectiu és que ExerKit es convertisca en una alternativa per a l’entrenament tradicional, a més d’oferir una solució senzilla per a aquells usuaris que només pretenguen realitzar un exercici relaxat.

Després d’analitzar el mercat de dispositius de Realitat Virtual (VR, en les seues sigles en anglés) i de motors gràfics, l’equip de desenvolupament s’ha decantat finalment per l’ús de cascos autònoms que, si bé ofereixen una potència gràfica menor que la d’un ordinador personal, aporten major comoditat d’ús, al mateix temps que redueixen el cost final del kit.

La fase de disseny de l’experiència immersiva ja s’ha completat, un procés per al qual no sols ha resultat decisiva la simulació del comportament de la mar, sinó també el comportament físic, la flotabilitat i la hidrodinàmica del caiac.

Actualment, l’equip treballa en aquesta simulació física, així com en el comportament del cos del piragüista, de manera que, sense perdre realisme, el moviment del caiac no s’afija a la pròpia simulació VR i produïsca marejos.

En col·laboració amb Brainstorm, l’IBV s’encarrega del desenvolupament i avaluació d’un demostrador físic dels exergames, que servirà de dispositiu de prova. De fet, l’equip es validarà amb persones usuàries atenent la seua seguretat, funcionalitat i confort, així com les emocions i sensacions suscitades.

ExerKit connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, ja que contribueix a aconseguir els seus objectius a través dels eixos de desenvolupament de millora de la qualitat de vida i producte innovador.

Premsa

• AIMPLAS lidera aquesta iniciativa en la qual col·labora amb el Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments de la UV i quatre empreses de la Comunitat
• Es basa en nous biopolímers reforçats amb propietats que redueixen la permeabilitat als gasos i faciliten la seua degradació i transformació en compost.

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament de nous envasos monoús aptes per a alimentació, que destaquen per les seues propietats barrera enfront de la humitat o l’oxigen, i per la seua capacitat reforçada per a transformar-se en compost. D’aquesta manera, el residu generat podrà gestionar-se en el contenidor marró, al costat de la resta d’aliments i material orgànic.

El projecte, que respon a la denominació BIONPLA, està desenvolupat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), que compta amb la col·laboració del Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments (COAL) de la Universitat de València, així com d’empreses del sector plàstic, que seran les encarregades d’analitzar la viabilitat d’aquesta solució.

El suport econòmic de l’AVI s’emmarca en el programa de valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses corresponent a la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva resolta en 2020.

El desenvolupament plantejat suposa una innovació en el camp dels envasos per dos motius. En primer lloc, aporta als bioplàstics una capa addicional de protecció enfront de l’oxigen o la humitat, reduint la permeabilitat que caracteritza a aquesta mena de materials i que amb freqüència provoca que es descarten per a usos sensibles, com l’alimentari.

En segon lloc, BIONPLA millora les condicions per a la descomposició dels bioplàstics biodegradables en plantes de compostatge industrials. El projecte explora nous biopolímers amb major capacitat de compostatge, la qual cosa permet que puguen gestionar-se conjuntament amb residus orgànics.

Aplicable a tota mena d’envasos

BIONPLA part dels coneixements generats per AIMPLAS en aquest camp, així com de la seua experiència en el desenvolupament de materials barrera sostenibles que, com el midó termoplàstic, fins i tot han sigut patentats pel centre.

“En aquest cas, s’aborda la tipologia d’envasos d’un sol ús per ser els que generen un major volum de desaprofitaments i per estar sotmesos a una exigent legislació orientada a la reducció de residus. El desenvolupament, no obstant això, és aplicable a qualsevol altra mena d’envàs alimentari”, puntualitza el director d’AIMPLAS, José Antonio Costa.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’Agència ha insistit que, a més dels indubtables beneficis mediambientals, avançar-se a la legislació europea situarà a les empreses de la Comunitat en una millor posició: “A més de contribuir a solucionar un important desafiament ambiental, aquest projecte proporciona eines al nostre teixit productiu per a competir amb majors garanties i de manera diferencial en el mercat comunitari”.

En aquesta iniciativa, el centre tecnològic compta amb la col·laboració del Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments de la UV que, entre altres actuacions, participarà en l’anàlisi de vida útil dels envasos prototip. A més, l’estudi de la viabilitat tècnica de la valorització correspon a quatre empreses valencianes, Ducplast, Artesania Cobaviplast, ADM Biopolis i Valls Plastic Film.

BIONPLA està alineat amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que proposa el desenvolupament de materials biodegradables i plàstics compostables per a obtindre béns de consum més sostenibles. Així mateix, els biopolímers resultants d’aquest projecte es constitueixen en alternativa als envasos multicapa tradicionals, que també són objecte d’interés per part del comité per les dificultats per al seu reciclatge.

De la mateixa manera, la iniciativa sintonitza amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, respon a l’eix per a la millora de la qualitat de vida, atés que impulsa l’economia circular en un entorn de reducció de residus, al mateix temps que entronca amb l’eix de producte innovador, en incorporar processos i materials més eficients, sostenibles i competitius.

Premsa

• En aquesta iniciativa participen empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana
• El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, remarca l’alta capacitat de coneixement científic i tecnològic en temes de Salut de la Comunitat Valenciana

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha invertit més 2,4 milions d’euros per a desenvolupar projectes innovadors que contribuiran a previndre contagis, optimitzar la detecció dels mateixos i fer front a l’efecte de la COVID-19 en el marc de la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, destaca que “l’elevada capacitat de coneixement científic i tecnològic disponible en l’àmbit de la Salut, en la Comunitat Valenciana permet afrontar nombrosos desafiaments comuns en aquesta àrea. I, particularment, en aquells relacionats amb la lluita contra la COVID”.

Les iniciatives en les quals col·laboren empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es permetrà reduir l’exposició dels professionals sanitaris al SARS-COV-2, amb nous equips de protecció individual dotats de propietats viricides i màscares autofiltrants més eficaces enfront d’aquest patogen.

D’igual manera, es treballarà en el desenvolupament de teixits intel·ligents, sistemes de neteja innovadors i tractaments de superfícies capaces de minimitzar la incidència de les infeccions hospitalàries, incloses les produïdes pel coronavirus.

En paral·lel, les ajudes de l’Agència Valenciana de la Innovació contribuiran a explorar l’ús de nous materials amb característiques protectores enfront dels virus, aplicables, per exemple, a les rajoles ceràmiques o als components de l’interior de l’automòbil.

Aquestes ajudes sumen a les contribucions prèvies que l’AVI va realitzar en 2020 a través dels convenis amb la Universitat d’Alacant i la Universitat Politècnica de València, per a mantindre les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial del grup d’investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) i del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), respectivament.

Aquest últim està treballant en el desenvolupament de nous mètodes basats en tecnologia fotònica que ajuden a detectar el coronavirus SARS-COV-2 de manera ràpida, fiable i econòmica. Mentre que l’i2RC aposta per sistemes de desinfecció de l’aire i les superfícies mitjançant l’ús d’ozó.

Premsa

• Lifesequencing lidera aquest projecte estratègic, en el qual també participen Aimplas, Global Omnium i la Universitat de València
• Aquest sistema accelerarà el procés de descomposició en els biodegradables i eliminarà els microplàstics dels llots de depuradora

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament d’un nou sistema de tractament d’envasos plàstics mitjançant microorganismes, que permetrà accelerar la degradació de dites polímeres, fins i tot quan manquen de propietats biodegradables. A més, s’explorarà l’ús d’aquests processos per a l’eliminació dels microplàstics depositats en els llots resultants de la depuració d’aigües residuals.

La iniciativa, batejada com CAPMAM, està liderada per l’empresa ADM Lifesequencing, en col·laboració amb la Unitat d’Investigacions en Sòls, Residus i Medi Ambient de la Universitat de València, Global Omnium Medi ambient i AIMPLAS, i compta amb el suport de l’AVI en el marc del programa d’impuls als projectes estratègics en cooperació corresponent a la convocatòria d’ajudes de 2020.

L’equip d’especialistes que treballa en aquest projecte està explorant com mitjançant la incorporació de microorganismes és possible compostar envasos plàstics no biodegradables, així com accelerar la degradació en les plantes de compostatge dels envasos biodegradables que puguen trobar-se en la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.

Precisament aquests microorganismes semblen tindre també un paper determinant en l’eliminació dels microplàstics que es troben en els llots de les depuradores, la qual cosa permetria el seu ús agrícola com a fertilitzants naturals.

Es tracta, en definitiva, d’oferir una solució ambiental des de l’economia circular a les barreres al reciclatge que presentaven fins ara aquest tipus d’envasos, potenciant, a més, el tractament orgànic i el compostatge del plàstic, en línia amb les polítiques verdes que abandera la Unió Europea.

Una biblioteca de microorganismes

D’aquesta manera, CAPMAM comprén el desenvolupament d’una metodologia per al cultiu i aïllament dels microorganismes capaços de degradar polímers, així com la identificació dels ceps amb majors capacitats metabòliques. L’objectiu és crear una biblioteca en la qual estiguen criopreservats i degudament identificats i classificats segons la seua capacitat de degradació.

En una segona fase, s’avaluarà tant la rapidesa per a descompondre’s (biodegradació accelerada), com també la toxicitat del compost obtingut a partir d’envasos no biodegradables. A aquest efecte es realitzaran assajos de germinació, que determinaran l’ús agrícola i de jardineria d’aquests subproductes.

En l’execució del projecte, ADM Lifesequencing treballarà en la identificació microbiana dels microorganismes aïllats, així com en la detecció dels gens i de la ruta metabòlica implicades en el procés de degradació de plàstics, mentre que AIMPLAS abordarà, entre altres actuacions, la creació i desenvolupament de la biblioteca de microorganismes.

Així mateix, la Universitat de València participarà en la investigació del procés de compostatge accelerat de plàstics del sector envase, així com la toxicitat del producte resultant, en col·laboració amb Global Omnium que, al seu torn, proveirà el compost de la seua planta de compostatge per a l’aïllament microbià i realitzarà assajos de compostatge accelerat de plàstics a escala industrial.

Cooperació per a afrontar reptes

Precisament, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat que la col·laboració entre els agents del sistema valencià d’innovació és l’única via per a fer front als grans reptes de la nostra societat com, per exemple, el mediambiental: “El desafiament és de tal calat que només es pot resoldre amb la mobilització i la col·laboració d’empreses, universitats i instituts tecnològics”.

El projecte CAPMAM està alineat amb dos dels tres eixos de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, el relatiu a la millora de la qualitat a través d’una gestió adequada dels residus; i l’eix de producte innovador que, en aquest cas, afavorirà la sostenibilitat dels envasos plàstics i contribuirà a disminuir el seu impacte ambiental, generant un producte que podrà ser aprofitat pel sector agrícola.

Però, a més, aquest projecte estratègic respon a dos dels reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, i per una valorització més eficient dels residus que contribuïsca a l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Premsa

• El nombre d’ajudes s’incrementa un 159% respecte a 2020
• S’han concedit 52,2 milions d’euros, una quantitat que supera la suma de les tres convocatòries anteriors

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) secundarà enguany un total de 421 peticions per a desenvolupar projectes d’I+D+I en col·laboració, la qual cosa suposa un 159% més que fa un any, una xifra rècord en la història de l’agència i la major convocatòria de suport al sistema valencià de la innovació.

En total, l’AVI ha concedit 52,2 milions d’euros per a finançar el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments de gran impacte social i econòmic. Aquesta quantitat supera la suma de les tres convocatòries anteriors i quadruplica la inversió del passat exercici. A més, s’elevarà fins als 57,4 milions d’euros en les pròximes setmanes a conseqüència d’una modificació pressupostària que permetrà atendre projectes que s’havien quedat sense aportació pública per falta de pressupost.

D’acord amb les dades provisionals, i fins que es formalitze aquest increment pressupostari, l’AVI ha concedit el 34,6% dels fons sol·licitats per les entitats que han concorregut a la convocatòria. Per províncies, València ha rebut el 37,2% de l’import sol·licitat; Alacant un 37,1% i Castelló el 32,2%.

Per nombre de sol·licituds ateses, s’han recolzat el 51% de les sol·licituds presentades en tota la Comunitat Valenciana, després de l’avaluació dels expedients. Encara que no hi ha criteri territorial per a la concessió, ha rebut ajudes de l’Agència el 61% dels expedients presentats per organitzacions i institucions radicades a la província de Castelló (48 d’un total de 78), mentre que s’han aportat fons al 51% de les sol·licituds procedents de València (306 de 595) i a un 47% de les d’Alacant (63 sol·licituds de 147).

Aquestes xifres comprenen exclusivament les sol·licituds d’ajuda, però els beneficiaris d’aquests fons destinaran part d’aquestes quantitats a la contractació de grups d’especialistes i entitats col·laboradores per a l’execució dels treballs, per la qual cosa l’impacte i la distribució de les ajudes en el conjunt del territori serà major. Equips d’investigació de les universitats de la Comunitat Valenciana, empreses i instituts tecnològics de les tres províncies col·laboren entre ells per a desenvolupar els projectes.

A diferència de les ajudes directes, en les convocatòries en concurrència competitiva les subvencions es concedeixen sobre la base d’un procediment en el qual empleats públics avaluen i comparen les sol·licituds presentades d’acord amb uns criteris de valoració prèviament fixats en les bases reguladores i en la convocatòria de la subvenció.

Aquests requisits s’especifiquen en cadascun dels sis programes que conformen les ajudes, són públics i poden consultar-se en la pàgina web de l’Agència. En ells es valora, entre altres aspectes, la qualitat cientificotècnica de la proposta, l’alineació amb les prioritats d’innovació establides pels comités assessores de l’AVI o l’impacte del projecte i la seua adequació a l’estratègia d’especialització intel·ligent RIS3CV.

L’Agència Valenciana de la Innovació compte en el seu consell de direcció amb representants de l’administració de la Generalitat, de sindicats i patronal i d’universitats.

A més, l’estratègia d’innovació de l’AVI és validada pel Comité Estratègic d’Innovació en el qual participen persones investigadores de primer nivell, entre ells sis Premis Nacionals d’Investigació, els directors dels instituts tecnològics i representants de companyies capdavanteres amb elevat component investigador.

Premsa

• L’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial lidera el projecte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica i la CVMC
• El sistema, que incorpora Deep learning i Intel·ligència Artificial, disposarà de models específics d’anàlisis de text en valencià

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un programari que integra diferents models i tecnologies per al monitoratge i anàlisi multilingüe de les xarxes socials. A través de tècniques de Deep learning i processament del llenguatge natural és capaç d’interpretar la ironia i les emocions en els textos, fins i tot en aquells escrits en idiomes menys estesos, sovint no contemplats per les eines comercials.

La iniciativa, batejada com Guaita, està liderada per l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN), adscrit a la Universitat Politècnica de València (UPV), que compta al seu torn per al seu desenvolupament amb la col·laboració de l’Institut Valencià d’Informàtica (ITI) i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).

D’aquesta manera, i a sol·licitud de l’usuari o usuària, monitorarà les xarxes socials per a obtindre la informació associada als temes objecte d’interés i oferirà els resultats de manera gràfica, bé a través d’una interfície web, bé mitjançant la generació d’informes. El programa serà, a més, capaç de determinar la reputació d’una empresa o institució a partir d’aquestes anàlisis gràcies a la combinació de diferents tecnologies de processament i interpretació.

Enfront d’altres propostes ja en fase de comercialització, Guaita posa en valor el seu caràcter multilingüe, la qual cosa implica el desenvolupament de models específics d’anàlisis de text per a diferents llengües.

“En l’actualitat es disposa de models per a l’espanyol i l’anglés i ara desenvoluparem altres específics per al valencià, la qual cosa suposa la recol·lecció, processament i etiquetatge del corpus d’aquesta llengua”, precisa el responsable del projecte, Ferran Pla, professor titular de la UPV i membre del grup d’investigació d’Enginyeria del Llenguatge i Reconeixement de Formes (ELiRF), integrat en el VRAIN-UPV.

Es tracta d’una labor clau perquè l’aplicació ha de reconéixer i considerar diferents fenòmens lingüístics rellevants per a interpretar de manera autònoma l’opinió dels usuaris. Així, en la pràctica, reconeix la ironia, la negació i les emocions, entre altres qüestions.

Un altre aspecte singular del projecte és que incorporarà un mètode de connexió (un conjunt de protocols que informàtica es coneixen com API) per a comunicar-se amb aplicacions de tercers, la qual cosa augmenta les sinergies i aplicacions d’aquest producte.

En el transcurs del primer any de Guaita, l’equip tècnic ha desenvolupat un sistema bàsic integrat en una aplicació web per a espanyol i anglés; i un model inicial en valencià, que integra el monitoratge, descàrrega i emmagatzematge de la informació procedent de Twitter.

Assajos amb À Punt

Aquesta aplicació és capaç d’identificar l’idioma, determinar la polaritat global dels tuits (si són positius, negatius o neutres) i mostrar una visualització bàsica de la informació agregada. De fet, ja s’ha posat en pràctica en un primer cas d’estudi consistent en el seguiment de diferents programes televisius del canal autonòmic À Punt.

A més dels especialistes de VRAIN, en el desenvolupament del projecte també participa l’ITI, que aporta la seua experiència en la implantació d’aplicacions noves en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial. En aquest cas, el centre provarà el programari a implantar en les empreses i institucions, a més d’escometre altres accions d’assessorament i coordinació.

D’altra banda, la CVMC ha contribuït a aquesta iniciativa amb un primer cas d’estudi que ha demostrat l’eficàcia de l’aplicació. La corporació, que ha manifestat el seu interés en el producte, està cooperant en l’etiquetatge de dades d’interés per a la seua institució.

Ús potencial en l’àmbit de les emergències

Segons el parer del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, Guaita ofereix múltiples oportunitats a les empreses i organitzacions que requereixen d’una anàlisi constant de les xarxes i també als serveis d’emergència. “La informació en xarxes socials pot ajudar a la planificació dels protocols d’actuació en la gestió d’emergències”, ha assegurat en referència a les solucions tecnològiques que ha proposat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en aquest camp.

De fet, l’eina de monitoratge de VRAIN s’alinea plenament amb les conclusions d’aquest grup de treball, que planteja el desenvolupament de plataformes intel·ligents capaces de modelitzar, fusionar i analitzar dades procedents de diferents fonts, al mateix temps que respon a un altre dels reptes identificats pel CEIE en tecnologies habilitadores. En concret, al desenvolupament de plataformes, serveis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions.

Respecte a l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, el projecte s’emmarca en l’àrea de “Economia i Societat Digital” i compleix amb l’objectiu estratègic d’un “ús versàtil de les TIC com a impulsores del canvi”.

Premsa

• El president destaca que la Comunitat ha aconseguit situar a la innovació com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social gràcies a instruments com l’AVI
• Subratlla el treball realitzat per Andrés García Reche, que renova en el càrrec com a vicepresident executiu de l’AVI per als pròxims quatre anys
• La convocatòria anual d’ajudes de 2021 permetrà recolzar 276 solucions innovadores a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics
• Carolina Pascual destaca que la Comunitat és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de 2014, segons dades de la Comissió Europea, i ha ascendit 29 posicions respecte a 2019

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt concedir una dotació global de 57,4 milions d’euros a projectes d’innovació pertanyents a la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de 2021. Puig ha subratllat que tant aquest potent esforç inversor com la labor realitzada per l’AVI des de la seua posada en marxa reflecteixen que s’ha aconseguit situar a la innovació “com una prioritat” de l’agenda política i assentar-la com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social.

Així s’ha posat de manifest en la reunió que ha mantingut el president amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i amb el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, que ha sigut renovat per al càrrec per als pròxims quatre anys i la labor de lideratge dels quals ha destacat el president.

Com ha explicat Puig al final de la trobada, els 57,4 milions d’euros que l’AVI ha resolt concedir permetran recolzar un total de 276 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria ajudes en concurrència competitiva. Amb ells, s’incentivarà el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Puig ha subratllat que el consens que ha acompanyat a la creació de l’AVI ha de continuar en un futur, perquè, tal com ha indicat, “la innovació no sap de legislatures”. Tal com ha indicat, l’AVI ha aconseguit consolidar-se en un espai en el qual eren fonamentals les sinergies entre els diferents agents del sistema d’innovació i s’ha mostrat convençut que serà el “nervi” que “canalitze totes les oportunitats” que se li obrin a la Comunitat.

“No podem fallar; cal accelerar processos en marxa i aprendre de les lliçons de la terrible pandèmia”, atés que “si hi ha una indefugible, aqueixa és l’aposta per la ciència i la innovació”, ha dit.

Millora del rendiment en innovació

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat que la Comunitat Valenciana és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que es va realitzar en 2019.

En aquest sentit, Pascual ha recordat que precisament fa dos anys va crear a Alacant la conselleria que dirigeix, “que compta amb la sort de tindre sota la seua coordinació les àrees de ciència i d’innovació i de comptar amb un instrument com l’AVI per a fer arribar la innovació a les empreses, connectant el sistema investigador, principalment de les universitats, amb el teixit empresarial”.

El vicepresident executiu, Andrés García Reche, ha subratllat que el principal desafiament de l’AVI era connectar l’esfera científica i l’empresarial, una labor que ja ha començat a donar els seus fruits. “En aquesta última convocatòria d’ajudes 200 noves empreses, moltes d’elles líders en els seus respectius sectors, col·laboraran amb universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics”, ha dit.

Increment de les ajudes

L’import total de les ajudes que s’han concedit en aquesta convocatòria representa un 280% més que el passat exercici, com a resultat dels esforços de la institució per elevar el pressupost màxim després que el nombre de sol·licituds rebudes augmentara un 55%. Aquesta major dotació de fons es reflecteix també en el nombre d’expedients recolzats, un total de 452, enfront dels 172 de 2020.

Precisament la línia de suport als projectes estratègics en cooperació és la que experimenta un major increment, tant en nombre d’expedients com en volum de les ajudes. Així, els fons concedits en 2021 creixen un 478% respecte a l’any anterior, mentre que els 52 projectes recolzats depassen en un 33% als de la convocatòria precedent.

L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’I+D+i d’alt impacte productiu que acrediten una inversió superior als 500.000 euros i en les quals col·laboren de manera efectiva els agents del Sistema Valencià d’Innovació.

Projectes que rebran ajudes

L’aportació de l’Agència contribuirà al desenvolupament, entre altres projectes, d’un nou tractament fitosanitari per a combatre el ‘cotonet’; una nova generació de bateries per al vehicle elèctric, més lleugeres, sostenibles i amb major autonomia o processos innovadors per al reciclatge i la reutilització d’envasos.

El disseny de nous instruments per al diagnòstic del càncer i l’erradicació de les infeccions hospitalàries; l’aplicació de sistemes de monitoratge per al manteniment predictiu de les carreteres o el desenvolupament de plataformes tecnològiques basades en 5G que optimitzaran la logística entre empreses d’un mateix parc industrials són altres exemples de les innovacions que s’abordaran en el marc d’aquesta convocatòria.

També es beneficiaran del programa d’impuls de la cadena de valor empresarial un total de 87 entitats, que col·laboraran en el desenvolupament d’innovacions en productes i processos amb impacte en tota la cadena de valor.

Igualment, es possibilitarà el desenvolupament de nous sistemes de monitoratge portàtils per a controlar en temps real la salut dels majors; l’aprofitament de residus agrícoles i industrials com la palla de l’arròs o la salmorra o fermes per a carreteres més resilients davant els efectes del canvi climàtic.

L’aposta per mitjans de transport d’avantguarda com el ‘hyperloop’; l’avanç en l’automatització i robotització d’entorns industrials o l’obtenció de productes d’alt valor afegit a partir de residus, com els llots de depuradora, donen compte de les iniciatives que comptaran amb suport de l’AVI durant els tres anys en què poden executar-se aquests projectes.

La Compra Pública d’Innovació, una altra de les pedres angulars que guien l’acció de l’AVI, també es reforça en aquesta edició, en la qual 21 entitats locals sol·licitaran al sector privat solucions innovadores per a satisfer una necessitat no coberta o a millorar la prestació d’un servei públics. Per part seua, els incentius a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions es multipliquen per dues.

Així mateix, un total de 25 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es finançaran amb les ajudes concedides en el programa de valorització, per valor de 6,2 milions.

També creix significativament el programa de promoció de talent, en el qual se subvencionaran 86 expedients per un import superior als 6 milions d’euros, un 138% més que en 2020. Aquests fons permetran la incorporació al teixit productiu de 35 persones investigadores i titulades de Formació Professional, al mateix temps que finançaran una xarxa de 33 agents d’innovació i possibilitaran la formació de 18 persones doctorandes en empreses de la Comunitat.

Premsa

• El conveni preveu accions per a consolidar la plataforma ‘encircular.es’ com a via d’implementació de l’ecodisseny en el teixit productiu
• Es millorarà l’eina d’autodiagnòstic per a afavorir l’ús del disseny com a via per a elevar la competitivitat de les empreses

El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar accions que permeten reforçar el disseny com un dels eixos estratègics de la innovació en el teixit productiu, contribuint a incrementar la competitivitat de les empreses i a accelerar la transició de l’economia lineal a la circular.

L’acord, que contempla una aportació de 150.000 euros, pretén afavorir la integració del disseny en les empreses perquè aconseguisquen els seus objectius d’una forma més eficient, i en última instància, milloren la seua productivitat i competitivitat en el mercat global.

Així mateix, contempla l’execució d’accions encaminades a implementar un model empresarial responsable que genere impacte econòmic, social i mediambiental positiu a través del disseny, d’acord amb l’estratègia de creixement sostenible que promou la Unió Europea.

Entre les actuacions a finançar destaca la incorporació de millores i noves funcionalitats en el kit d’autodiagnòstic D-Tool, desenvolupat per l’ADCV, que avalua de manera gratuïta la gestió empresarial del disseny, al mateix temps que proposa pautes per a elevar la productivitat.

En aquesta nova versió, batejada com a D-Tool Box, es presentaran per separat les diferents eines d’avaluació, de manera que resulten més accessibles i efectives a les empreses, que podran obtindre resultats d’una forma més ràpida i gràfica en funció de les seues necessitats.

L’aplicació incorporarà, a més, un nou instrument, que es desenvoluparà en col·laboració amb el departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València (UV), per a proporcionar una orientació del disseny de les empreses mitjançant un procés d’avaluació i mesurament, que es completarà amb la identificació d’aspectes clau i la proposta de millores.

D’aquesta manera, es pretén guiar a les empreses de tots els sectors d’activitat en la gestió del disseny perquè puguen prendre decisions respecte a productes innovadors que augmenten la seua productivitat i competitivitat.

D’altra banda, l’aportació de l’AVI permetrà consolidar la plataforma encircular.es com a font de recursos perquè el teixit productiu afronte amb garanties la transició cap a una economia circular, tenint en compte que fins al 80% de l’impacte ambiental d’un producte es determina en la seua fase de disseny, segons estableix la Unió Europea en l’European Green Deal.

Amb la finalitat d’impulsar l’adopció de criteris d’ecodisseny, l’ADCV es compromet també a detectar i difondre nous casos d’èxit empresarials, com a via per a transmetre models de negoci i bones pràctiques circulars i innovadores en la producció industrial.

Aquesta labor es completarà amb la divulgació de contingut expert que ajude a transmetre coneixement i estenga la capacitat de generar sinergies, a través de trobades sectorials en els quals es presentarà la plataforma, aportant contingut de qualitat i adaptat a les potencialitats de cada cas.

Finalment, s’examinaran iniciatives en l’àmbit de l’Economia Circular que contribuïsquen a identificar necessitats que permeten orientar les polítiques d’innovació empresarial basades en la sostenibilitat.

Aquesta iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, reforça les polítiques públiques de suport al disseny impulsades per la Generalitat, a uns mesos que València albergue en 2022 la capitalitat mundial, després de la seua designació pel World Design Fòrum.