Premsa

 

• L’organització ha rebut l’ajuda de l’Agència per a incorporar un agent que impulse el desenvolupament de projectes conjunts d’innovació
• L’AVI finança prop de  mig centenar d’agents en universitats, centres tecnològics i entitats sense ànim de lucre de tota la Comunitat

  
  L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco) per a explorar  noves vies de connexió entre el teixit empresarial del Baix Vinalopó  i les universitats i centres tecnològics, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament d’innovacions, així com la seua incorporació efectiva al sistema productiu.

  
  En aquesta trobada, Cedelco ha presentat oficialment el pla d’acció de l’agent d’innovació que recentment s’ha incorporat al seu equip, gràcies al suport econòmic proporcionat per l’Agència en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

  
  A través d’aquest agent, l’organització empresarial que presideix Joaquín Pérez connectarà les necessitats dels seus associats amb els resultats de les investigacions que duen a terme els centres i grups d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

  
  Cedelco s’integra així en la xarxa d’agents d’innovació que promou l’AVI i que, en l’actualitat, compta amb prop de mig centenar de tècnics que operen en universitats, centres d’investigació i associacions empresarials amb l’objectiu de vincular les esferes científiques, tecnològiques i productives i promoure el desenvolupament conjunt de projectes d’innovació.
  
  
  Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat la rellevància d’aquesta figura dissenyada per l’AVI per a establir un diàleg permanent entre el teixit productiu i els centres generadors de coneixement: “Els agents d’innovació ja estan propiciant el desenvolupament d’innovacions que resolen específicament els reptes i necessitats de les nostres empreses, independentment de la seua grandària i sector”.

  
  García Reche ha destacat que l’actual xarxa no sols vertebra la Comunitat, sinó que acosta la innovació a entitats que fins ara no la contemplaven com un dels seus eixos estratègics. “Innovar és l’única via per a créixer en grandària, elevar la productivitat i internacionalitzar-se amb èxit”, ha exposat.

  
  Per part seua, el president de Cedelco , Joaquín Pérez, ha insistit que l’agent d’innovació que, amb el suport de l’AVI, s’ha posat a la disposició de  els seus associats, informarà, orientarà i treballarà perquè “tots ells coneguen les seues possibilitats i puguen desenvolupar el seu negoci amb una estratègia tan necessària i fonamental”.

  
  “La innovació és clau per a la supervivència de les empreses, petites i grans. El nostre territori no enlairarà, no podrem competir en un futur imminent i, molt menys, complir amb la normativa que es marca des d’Europa si no ens posem a això. No hi ha un altre espill en el qual mirar-se, excepte Europa”, ha destacat el màxim responsable d’aquesta organització empresarial.

  
  Durant la trobada, Cedelco s’ha interessat en altres programes d’ajudes de l’Agència, com els d’impuls de projectes estratègics, Compra Pública d’Innovació i consolidació de la cadena de valor empresarial, a fi de promoure iniciatives d’I+D+i  entre els seus associats.

  
  A més de Joaquín Pérez, en la trobada han participat més d’una dotzena d’empresaris associats, entre ells el vicepresident César Nohales, el seu secretari, Antonio Gonzálvez, així com la directora d’aquesta organització empresarial, Beatriz Serrano. Per part de l’AVI han assistit Andrés García Reche i la secretària general, Olivia Estrella.

Premsa

• El vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI visiten Xarxatec Activa, un projecte per a impulsar la capacitació tecnològica

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió amb Xarxatec, l’Associació d’Empreses Tecnològiques de Castelló, per a conéixer les iniciatives i projectes que impulsa aquesta organització i les empreses que la constitueixen, així com per a abordar noves vies de col·laboració que contribuïsquen a impulsar el desenvolupament d’innovacions dirigides a millorar el teixit productiu de la província.

 

En la citada trobada, que ha tingut lloc en la seu del CEEI Castelló, Xarxatec ha detallat les principals fites desenvolupades des de la seua creació, fa ara dos anys, i que han culminat amb la posada en marxa de Xarxatec  Activa, un projecte de capacitació tecnològica per a dinamitzar  la innovació i l’emprenedoria.

 

De fet, el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, han visitat aqueix espai formatiu, que se situa  en les instal·lacions del propi CEEI i en la qual un total de 25 alumnes adquireixen coneixements en ciberseguretat, bases de dades, FrontEnd, BackEnd i tecnologies transversals, entre altres disciplines.

 

Xarxatec s’ha interessat també pels programes en concurrència competitiva que l’Agència llança anualment per a impulsar la connexió i enfortiment del sistema d’innovació i que enguany han suposat prop de cinc milions d’euros en ajudes a entitats de la província de Castelló. En aquest sentit, s’han compromés a difondre  les bases de la pròxima convocatòria entre les empreses associades, amb la finalitat de propiciar nous projectes en col·laboració.

 

La reunió ha comptat amb una àmplia representació de Xarxatec , encapçalada pel seu president i CEO de Nayar Systems, Alexis Nadal; i altres socis fundadors d’aquesta iniciativa com el gerent del CEEI Castelló, Justo Vellón; el CTO de Cuatroochenta , Sergio Aguado; el *CEO de *Eventscase , José Bort; i el CEO de IoTsens , Ignacio Llopis; així com la gerent de l’organització, Ingrid Cumelles.

Premsa

• Labaqua lidera aquest projecte estratègic de col·laboració, en el qual també participen Aigües d’Alacant, iGLS i la Universitat d’Alacant
• La consellera d’Innovació i el vicepresident executiu de l’AVI mantenen una reunió amb els socis que desenvolupen la iniciativa

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament d’un sistema ràpid de detecció de patògens per a optimitzar el control i incrementar l’impacte ambiental positiu de les aigües regenerades, que són aquells fluxos residuals que han superat diferents tractaments de depuració que possibiliten un ús posterior.

Aquest nou mètode, que es basa en tècniques de biologia molecular, pretén optimitzar la gestió eficaç d’aquesta mena d’aigües, així com impulsar la seua reutilització d’una forma mediambientalment més sostenible. La iniciativa, batejada com MICROMANAGE, està liderada per l’empresa Labaqua, en col·laboració amb Aigües d’Alacant, iGLS i la Universitat d’Alacant.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Bretxa digital, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han mantingut una reunió de treball amb els socis d’aquest projecte estratègic, que compta amb el suport de l’Agència en el marc de la seua convocatòria d’ajudes de 2021, per a conéixer els progressos en la seua execució.

En la reunió han participat una dotzena de representants de les entitats col·laboradores, entre ells el director d’Operacions i Transformació Digital del Grup Suez, Guillermo Pascual; la consellera delegada de Labaqua, Coral Robles; el responsable d’I+D d’Aigües d’Alacant, Ignacio Casals; el director de tecnologia de iGLS, Jonás Marieta i la catedràtica i directora del grup d’Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d’Alacant. A més, per part de l’Agència han assistit també la secretària general, Olivia Estrella, i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau.

Col·laboració per al control de la qualitat de l’aigua

L’ús d’aigües regenerades contribueix a la sostenibilitat mediambiental i eleva els recursos disponibles en un context d’escassetat hídrica. Es tracta d’un camp on la Comunitat Valenciana és pionera. De fet, a la ciutat d’Alacant, el 70% de les zones verdes ja es reguen amb aigües regenerades. Gràcies al projecte MICROMANAGE, s’espera estendre el seu ús a més àmbits, contribuint a la millora de la salut, el benestar de la ciutadania i la qualitat mediambiental de l’entorn.

Per a aconseguir aquest objectiu, el projecte contempla el desenvolupament d’un nou mètode d’identificació de patògens basat en una PCR en temps real, que s’ha dissenyat específicament per a detectar de forma més ràpida episodis de contaminació microbiana. Amb la finalitat d’optimitzar aquest procés, es realitzarà prèviament un estudi del genoma d’aquestes colònies de microorganismes per a garantir la seua caracterització i rastreig.

L’aplicació de la metagenómica i PCR quantitativa d’alt rendiment com a eines de presa de decisions ràpides oferirà informació que permeta avançar actuacions àgils en la gestió de l’aigua regenerada.
Aquesta aposta per la implementació d’eines innovadores de detecció de la contaminació microbiològica en el teixit industrial contribuirà, a més, al desenvolupament de solucions dirigides a la lluita contra el canvi climàtic i la protecció de la biodiversitat.

En l’actualitat, el control de qualitat d’aquestes aigües es regeix pel Reial decret 1620/2007, en el qual s’especifica l’ús de mètodes tradicionals com el cultiu per a la identificació i quantificació dels microorganismes. MICROMANAGE aprofitarà l’avanç de la genòmica ambiental per a proporcionar una eina capaç d’agilitar la gestió d’aquests recursos, identificant, en el seu cas, la presència de bacteris, virus, protozous i DNA dissolt com, per exemple, gens de resistència a antibiòtics.

Societat del coneixement

La consellera d’Innovació, Carolina Pascual, ha destacat la importància de seguir un full de ruta per a provocar el canvi cap a la societat del coneixement en la qual la ciència, la investigació i la innovació transformen el model productiu. Segons ha afirmat la consellera “aquest projecte és un clar exemple de com la col·laboració és fonamental per a consolidar una societat del coneixement on l’excel·lència, el talent i la tecnologia siguen part imprescindible d’una mateixa realitat i puguen donar respostes a les necessitats quotidianes de la ciutadania”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència ha subratllat que la col·laboració entre els diferents agents del sistema d’innovació és l’única via per a resoldre desafiaments tan complexos com el que es planteja en aquesta iniciativa: “Aquest és un cas paradigmàtic de com la cooperació i la incorporació del coneixement generat en la universitat i en la pròpia empresa pot optimitzar un servei del qual ens beneficiarem tota la ciutadania i el medi ambient en el seu conjunt”.

En l’execució d’aquest aquest projecte estratègic, que finalitzarà en 2023, col·laboren un total de quatre entitats. Labaqua, que acredita el seu ampli coneixement i experiència en diagnòstic ambiental basat en tècniques moleculars, així com una àmplia trajectòria a implementar solucions innovadores en aquest mercat; Aigües d’Alacant, que aporta la seua experiència en la producció i gestió d’aigües regenerades; iGLS, que contribueix amb la seua experiència en investigació molecular i equips de PCR d’alt rendiment; i la Universitat d’Alacant, que aporta en el processament i interpretació de les dades genètiques el seu alt coneixement en ecologia microbiana molecular.

La iniciativa s’emmarca dins de les línies prioritàries de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en la millora de la qualitat de vida a través de dues vies. D’una banda, la promoció de la salut i la sanitat eficient, en la mesura en què el sistema contribuirà a la prevenció, control i alerta primerenca de malalties; i en la reducció i optimització de recursos hídrics, atés que la millora de la gestió de la qualitat d’aigua permetrà incrementar i optimitzar l’ús d’aigua regenerada en l’agricultura, alliberant així el consum d’altres recursos.

Però, a més, MICROMANAGE respon als reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament d’innovacions que contribuïsquen a l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Premsa

• La consellera presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la I+D+i
• El nombre de sol·licituds recolzades per l’Agència ha augmentat un 163% en la seua última convocatòria

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha xifrat en al voltant de 170 milions d’euros els fons que l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mobilitzat des de 2018 per a impulsar la I+D+i, entre ajudes directes i inversió induïda del sector privat.

“En poc més de quatre anys de vida, l’AVI ha recolzat prop de 940 sol·licituds per a dur a terme projectes d’innovació a través dels seus sis programes d’ajuda”, ha subratllat Pascual en l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan d’assessorament de l’AVI, en el qual participen al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del sistema valencià d’innovació.

Més de la meitat d’aquests fons, segons ha subratllat la consellera, s’han mobilitzat en el present exercici, que ha suposat un punt d’inflexió en la trajectòria de l’Agència per l’increment registrat en el seu pressupost, que pràcticament s’ha duplicat respecte a 2020.

Aquest augment en la dotació anual s’ha reflectit en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que s’ha resolt amb la concessió d’incentius per valor de 57,4 milions d’euros, una quantia que supera la suma dels tres exercicis anteriors. “Mai abans s’ha desplegat un volum així de subvencions per a finançar projectes d’innovació en els quals col·laboren diferents agents del sistema”, ha sentenciat la titular d’aquest departament.

Pascual ha repassat els eixos estratègics de l’Agència, entre els quals ha destacat l’impuls de la Compra Pública de la Innovació (CPI) en l’administració autonòmica, que s’ha reforçat amb un increment de recursos amb la finalitat d’impulsar en els pròxims dos anys una desena de nous procediments en el si de la Generalitat i el seu sector públic.

Així mateix, la transformació de l’antic edifici de Correus d’Elx en la primera Learning Factory del país és una altra de les actuacions emblemàtiques que impulsarà l’AVI al costat de la Conselleria d’Innovació. “L’objectiu és que aquest centre pioner a Espanya es convertisca en un referent en la formació i demostració de les noves tecnologies, amb la finalitat d’afavorir la transferència de competències i innovacions a la indústria, no sols de la Vall del Vinalopó, sinó de tota la Comunitat Valenciana”, ha avançat Carolina Pascual.

Rècord de projectes recolzats

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha efectuat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls de la innovació que s’han executat en els últims dotze mesos, amb un esment especial a la convocatòria d’ajudes resolta el mes de juliol passat en la “que s’han superat tots els registres previs”.

Sobre aquest tema, ha recordat que enguany s’han pogut atendre més sol·licituds de suport que fins hui -un total de 452, un 163% més que l’any passat- en un escenari en el qual la demanda ha crescut un 67% gràcies al “esforç inversor del Consell i el seu compromís amb la innovació”, que s’ha traduït en un augment històric de les aportacions públiques.

Els projectes estratègics en cooperació i els de consolidació de la cadena de valor empresarial, que són els que generen un major impacte sobre el sistema productiu, han aglutinat el 70% dels fons concedits en 2021, segons ha detallat el vicepresident executiu, que ha incidit en què l’objectiu principal de l’Agència és potenciar la col·laboració entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses.

“Els programes d’ajuda de l’AVI ens estan permetent fer passos en la direcció correcta. Prova d’això és que un total de 119 entitats d’investigació i empreses treballen conjuntament en projectes estratègics d’innovació, la qual cosa representa un 222% més que fa un any”, ha indicat García Reche.

Com a resultat d’aquesta convocatòria, que per primera vegada estén l’execució dels treballs a tres anualitats, s’estan desenvolupant 22 prototips i projectes pilot, així com 71 iniciatives d’innovació amb impacte real en la cadena de valor.

Així mateix, una vintena d’entitats locals escometen accions d’impuls de la Compra Pública d’Innovació, al mateix temps que s’ha incentivat la contractació de 35 investigadors i investigaofdra i tècnics de Formació Professional, als quals se sumen altres 35 agents d’innovació, que tenen la missió de garantir la transferència dels resultats de les investigacions a les empreses.

Premsa

• Ars Innovatio treballa en un sistema per a garantir la traçabilitat dels productes agrícoles i a incorporar noves funcionalitats al calçat
• La consellera d’Innovació i García Reche anuncien una estratègia per a impulsar una desena de processos de Compra Pública d’Innovació en la Generalitat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i Ars Innovatio, la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïda en el grup d’investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) la Universitat d’Alacant (UA), han mantingut una reunió tècnica per a coordinar accions, impulsar desenvolupaments tecnològics innovadors i abordar noves vies de col·laboració en el marc del conveni subscrit entre totes dues entitats.

La trobada, que ha tingut lloc al campus de Sant Vicent del Raspeig, ha permés analitzar les línies de treball ja previstes, amb la finalitat d’impulsar la transferència a les empreses dels resultats de les seues investigacions i d’incentivar la investigació aplicada i orientada al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

El director del i2RC, Juan Manuel García Chamizo, el coordinador de la UCIE, Miguel Molina, i el vicerector de Transformació Digital de la Universitat d’Alacant, Rafael Molina, han posat en valor els avanços collits per aquesta unitat, que ha impulsat projectes d’innovació tecnològica en àmbits tan diversos com l’hàbitat, l’energia, la salut o l’educació, entre altres.

Per part de l’AVI, han participat en la reunió el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau, amb els qui s’han analitzat les principals línies d’acció d’aquest grup d’investigació.

En aquest sentit, Ars Innovatio està en procés d’adaptar i validar una plataforma d’aprenentatge personalitzat i adaptatiu dissenyat específicament per a la formació empresarial en un entorn en línia, al mateix temps que desenvolupen i verifiquen el funcionament d’un sistema per a garantir el control de la qualitat i la traçabilitat dels productes i els processos que intervenen en l’agricultura industrial.

La detecció anticipada de la deterioració de salut en diferents franges d’edat per a millorar la resposta del sistema sanitari i optimitzar els seus recursos és una altra de les línies de treball en les quals treballa aquesta unitat d’innovació, que també planteja la incorporació de tecnologies digitals en la indústria del calçat per a enriquir el producte final amb noves funcionalitats.

En concret, s’explorarà el desenvolupament d’innovacions dirigides a impedir la proliferació i/o destruir els gèrmens causants d’infeccions i mala olor, i en el seu cas, facilitar la cura de lesions com a edemes, butllofes, rascades i nafres, així com de picades d’insectes. Els projectes comptaran, en la seua execució, amb les aportacions d’altres agents del Sistema Valencià d’Innovació, entre ells, els instituts tecnològics.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat la labor de catalitzador de la innovació que efectua el conjunt d’UCIEs constituïdes en centres d’excel·lència investigadora amb el suport de l’AVI. I, en particular, ha destacat l’aposta d’Ars Innovatio per “incorporar coneixement en sectors tradicionals com l’agroalimentari o el calçat que milloraran la competitivitat de les empreses”.

Per part seua, el catedràtic José María Chamizo ha agraït el suport que l’AVI proporciona als grups i centres d’investigació incentivant la cerca de solucions innovadores als desafiaments als quals ha de fer front el nostre sistema productiu.

Estratègia per a impulsar la Compra Pública d’Innovació

Prèviament, la consellera d’Innovació, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer l’aposta per desenvolupar un instrument de promoció de la I+D+i a través de la demanda al teixit productiu de nous desenvolupaments i innovacions capaces de millorar la prestació dels serveis públics i satisfer necessitats de les administracions públiques.

La Compra Pública d’Innovació (CPI) constitueix un eix d’acció estratègic per a l’AVI, que abandera l’impuls de la compra pública d’innovació en la Generalitat, al mateix temps que fa costat a les entitats locals amb el mateix objectiu. L’Agència creu fermament en la capacitat de l’Administració pública per a mobilitzar innovació en el sector privat, orientant-la, a més, cap a sectors d’elevat valor afegit.

En el marc d’aquesta iniciativa, l’Agència ja està col·laborant amb la Conselleria d’Habitatge, en la cerca de solucions innovadores per a millorar l’eficiència energètica dels edificis d’habitatges de més de 40 anys; amb la Conselleria d’Hisenda, amb la finalitat de dissenyar un sistema innovador que assegure la qualitat del servei de neteja, la seua optimització i control durant la prestació del servei; la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i FGV, per a optimitzar l’operativitat dels serveis ferroviaris de Metrovalencia i TRAM d’Alacant mitjançant la substitució de l’actual sistema de comunicació d’incidències als maquinistes, basat en ordres en paper, per un altre que garantisca la recepció, enteniment i disponibilitat d’accés a aquestes informacions i ordres rellevants; o la Conselleria de Sanitat, en un procés de CPI per a diagnòstic i seguiment de malalties mitjançant imatge molecular d’alta sensibilitat, que ja s’ha aconseguit adjudicar amb èxit.

Una desena de processos en dos anys

No obstant això, l’Agència intensificarà la col·laboració amb els diferents departaments de la Generalitat per a multiplicar les iniciatives de Compra Pública d’Innovació en l’Administració autonòmica que es llançaran en els pròxims dos anys. L’objectiu és impulsar aproximadament 10 nous procediments de CPI fins a mitjan 2023 amb la finalitat de fer un salt qualitatiu i incrementar l’impacte d’aquestes polítiques d’estímul sobre el sistema productiu de la Comunitat Valenciana.

Les entitats locals també es beneficiaran d’aquesta aposta de l’AVI per incorporar la CPI als processos de contractació pública gràcies al programa d’ajudes en concurrència competitiva que l’Agència llança anualment. Només en 2021 s’han concedit subvencions per valor de 3 milions d’euros, una quantia superior a la suma de les tres anualitats precedents. Segons ha indicat la consellera Carolina Pascual “a Alacant, s’han adjudicat 865.136 euros per a finançar nou projectes de Compra Pública d’Innovació que tenen com a beneficiaris a l’Ajuntament d’Alacant, la Diputació Provincial o els consistoris de Torrevieja, Alcoi o Orihuela, entre altres”. “La CPI no sols s’erigeix en una excel·lent oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis públics que es presten al ciutadà, sinó que també ajuda a millorar la competitivitat de les nostres empreses”, ha afegit Carolina Pascual.


Per part seua, Andrés García Reche ha indicat que la Compra Pública d’Innovació “té un fonament per al desenvolupament de la nostra regió d’una manera potent”. Segons ha especificat, es tracta de convertir a les compres públiques en grans empreses tractores a l’hora de generar innovació en el teixit productiu. L’objectiu és, segons Reche, “millorar els serveis públics que s’ofereixen al ciutadà a través de la innovació de coses que no existeixen encara i, en generar innovació, el sistema productiu millora o, fins i tot, es diversifica gràcies a aqueixa adquisició.


La compra pública per part d’Innovació és un aval que la Unió Europea dona als països perquè comencen a fer el que ha sigut tradicional als Estats Units durant molt de temps. És a dir, a través de les compres públiques de l’Estat han generat multitud d’innovacions entre les quals estan les empreses més importants de l’àmbit tecnològic”. García Reche ha destacat la importància que els ajuntaments entren en la dinàmica de la compra pública innovadora per a millorar els serveis públics i al mateix temps tindre un impacte en el sistema productiu.

Premsa

• La unitat d’innovació treballa en un nou kit de diagnòstic de l’Alzheimer, així com en tractaments més eficaços contra el Parkinson i el càncer
• L’Institut planteja a l’Agència les iniciatives en matèria d’innovació i tecnologia que desenvoluparan en els pròxims exercicis

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb l’Institut de Neurociències (IN), centre de titularitat mixta entre la Universitat Miguel Hernández d’Elx i el CSIC, per a analitzar el funcionament dels instruments de col·laboració entre totes dues institucions, així com per a planificar les actuacions en matèria d’innovació i tecnologia previstes per als pròxims anys.

En la citada trobada, que ha tingut lloc en la seu de l’IN a Sant Joan d’Alacant, s’han analitzat els projectes contemplats en el conveni subscrit entre totes dues entitats i liderats per la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) que es va constituir en aquest centre amb el suport de l’Agència.

A través d’aquesta figura, l’AVI facilita la transferència i implantació en les empreses dels resultats dels treballs científics, al mateix temps que estimula la investigació aplicada i orientada cap al teixit productiu en centres reconeguts per la seua excel·lència. L’objectiu és aprofitar les actuals línies de treball de l’institut per a desenvolupar innovacions d’interés per a les empreses del sector salut, inclosa la pròpia Administració autonòmica.

El director de l’Institut de Neurociències, Ángel Barco, el director de la UCIE, José Manuel del Riu, i l’investigador responsable d’aquesta, Santiago Canals, han detallat les actuacions desenvolupades durant aquesta reunió, en la qual han participat, per part de l’AVI, el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau. La vicerectora de Transferència i Intercanvi del Coneixement de la UMH, María José López també ha assistit a aquesta trobada, posant en valor la rellevància de l’IN i de la UCIE associada en el si d’aquesta institució acadèmica.

Per al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, els projectes que desenvolupa l’Institut de Neurociències reflecteixen la capacitat innovadora dels centres d’investigació bàsica. I, en concret, ha destacat la labor realitzada en aquest centre mixt, referència internacional en el seu àmbit de coneixement, que ja ha fructificat en un desenvolupament tecnològic que facilitarà el diagnòstic de l’ull sec, un dels trastorns més freqüents en oftalmologia.

Per part seua, el director de l’Institut de Neurociències ha destacat l’efecte transformador que ha tingut per a la investigació realitzada en l’Institut l’acollir una UCIE en les seues instal·lacions. De fet, la contínua interacció entre el personal de la UCIE i els investigadors del IN ha fructificat en diversos projectes que connecten la investigació bàsica amb aplicacions tecnològiques.

Línies d’innovació

Així, en el marc d’aquest conveni, l’Institut de Neurociències ha avançat en el desenvolupament d’un kit de diagnòstic de l’Alzheimer a partir d’un nou marcador en procés de patent, al mateix temps que dissenya un model predictiu capaç de detectar als pacients de Parkinson idonis per a aplicar l’estimulació cerebral profunda, una tècnica invasiva que precisa de cirurgia intracranial.

Les actuacions en marxa també contemplen l’exploració de nous tractaments contra el gliobastoma multiforme, una de les formes més freqüents i agressives de càncer cerebral; així com la definició d’un sistema nou de monitoratge de pacients terminals amb la finalitat de millorar les cures pal·liatives que es proporcionen en la fase final de la malaltia.

La detecció precoç de situacions de soledat i estrés emocional en persones majors que permeta alertar als familiars i serveis socials és una altra de les iniciatives en procés d’execució, que es completen amb millores en els sistemes d’amortiment del calçat esportiu gràcies a l’aplicació de compostos químics i la investigació de nous tipus de llàgrimes artificials més efectives. En l’execució aquests projectes, el IN compta amb la col·laboració d’altres agents del Sistema Valencià d’Innovació, entre ells, els instituts tecnològics de la Comunitat.

Premsa

• Reben subvenció els nou projectes de la província d’Alacant presentats en la convocatòria 2021
• Els fons concedits a la província d’Alacant s’incrementen un 160% respecte a l’exercici passat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) adjudica un total de 865.136,12 euros per a finançar nou projectes d’R+D+I destinats a la Compra Pública d’Innovació a la província d’Alacant. Les ajudes s’emmarquen dins del Programa d’Impuls a la Compra Pública Innovadora (CPI) de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, que té per objecte enfortir i desenvolupar el Sistema Valencià d’Innovació per a la millora del model productiu durant l’exercici 2021-2023.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha assenyalat que la CPI “és una eina de gran valor estratègic per a la millora i diversificació del teixit productiu perquè redueix significativament el risc de mercat que té la innovació per a les empreses, al mateix temps que contribueix de manera decisiva a la millora de la gestió i els serveis públics”. A més, García Reche ha destacat que totes les administracions “disposen de la suficient capacitat de compra per a crear programes de CPI de gran impacte”, com mostren els resultats de la convocatòria a la província d’Alacant.

Els nou projectes presentats per entitats de la província d’Alacant sol·licitant una ajuda dins del Programa Compra Pública d’Innovació en la convocatòria 2021 han rebut subvenció. Les entitats beneficiàries de les ajudes són: Ajuntament d’Alcoi, Ajuntament d’Alacant, Ajuntament d’Algorfa, Ajuntament de Torrevieja, Ajuntament de Gata de Gorgos, FUNDEUN, Diputació d’Alacant, Aigües Municipalizadas d’Alacant i Ajuntament d’Orihuela. Quant als imports assignats, oscil·len des de pràcticament 23.000 euros a 192.000 euros.

Per part seua, en aquesta ocasió, FUNDEUN i Aguas Municipalizadas de Alacant aposten per projectes a curt termini, d’un any de duració. Així ho van fer també en la convocatòria de 2020 en la qual també van treballar amb èxit en l’àmbit de la CPI. L’Ajuntament de Torrevieja, l’Ajuntament de Gata de Gorgos, la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Orihuela proposen iniciatives de dos anys de duració; i els ajuntaments d’Algorfa, Alcoi i Alacant projecten la seua actuació en tres anys.

Cal destacar que, en gran part dels casos, com per exemple, l’ajuntament d’Alcoi, el d’Alacant i el Torrevieja ja s’estan desenvolupant projectes en CPI gràcies a convocatòries prèvies de la AVI. Els projectes recolzats a la província d’Alacant, en la present convocatòria, són dues més que l’any anterior, i la quantitat destinada representa un increment del 160% dels fons concedits en relació amb l’exercici passat. Compra Pública Innovadora La Compra Pública Innovadora (CPI) és un dels eixos d’acció estratègics per a l’Agència Valenciana de la Innovació.

Aquesta eina aprofita la capacitat de compra de totes les administracions per a impulsar el desenvolupament d’innovacions que no sols eleven la qualitat i eficiència dels serveis públics, sinó que contribueixen també a millorar la competitivitat de les nostres empreses. Per a aconseguir aquest objectiu, l’AVI actua en diversos fronts per a traslladar un procediment de CPI clar, estandarditzat, i amb garanties legals; estimular l’oferta i la demanda de CPI tant entre les empreses com administracions públiques; oferir assistència i assessorament especialitzat en els processos de CPI empresos per qualsevol ens públic de la Generalitat i, finalment, proporcionar formació especialitzada als empleats públics. A més, la AVI ha elaborat una guia pràctica que ja assisteix als organismes públics de la Comunitat Valenciana en la posada en marxa de procediments de Compra Pública Innovadora, des de la fase inicial d’identificació de les necessitats d’innovació fins a l’elaboració dels plecs necessaris per a la seua licitació.

El document tècnic, que ha sigut validat pels òrgans de contractació de les conselleries, la central de compres i el sector públic de la Generalitat, així com per entitats locals i la pròpia Advocacia, ofereix protocols d’actuació vàlids per a tota mena d’organismes públics. De fet, la guia inclou en els seus annexos exemples pràctics perquè els diferents organismes públics puguen afrontar amb garanties totes les fases del procediment. Entre el material disponible, destaquen els mapes de demanda primerenca i els diferents tipus de plecs.

Més informació: consultar ací

Premsa

• Rover Maritime lidera un consorci en el qual participen les empreses Ingeomar, Geozone Assessors, Seaplace, la UPV i la Fundació ValenciaPort
• L’estudi de viabilitat tècnica i econòmica ha demostrat que és rendible implantar aquesta tecnologia valenciana en infraestructures portuàries

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat el desenvolupament d’un nou sistema de fonamentació per a aerogeneradors marins, ideat específicament per a instal·lacions portuàries, que és capaç, a més, d’emmagatzemar internament l’energia generada, la qual cosa garanteix el subministrament d’electricitat fins i tot quan no bufa el vent.

Rover Maritime, companyia constructora valenciana especialitzada en infraestructures marítim-portuàries, ha liderat aquest projecte estratègic, batejat com Wind-Store, que s’ha executat durant dos anys en col·laboració amb Enginyeria Avançada d’Obres Marítimes (Ingeomar), Geozone Assessors i Seaplace. A més, també han participat com a socis l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (Icitech) de la Universitat Politècnica de València i la Fundació ValenciaPort.

Aquesta nova tecnologia ofereix solucions a dues dels principals obstacles que fins ara han frenat el desplegament de l’energia eòlica marina a Europa. El primer és geològic, i és que les característiques de les costes espanyoles, amb una plataforma continental molt curta i grans profunditats fins al fons marí, dificulten la instal·lació dels sistemes d’aerogeneració tradicionals.

A aquest inconvenient se suma un altre intrínsec d’aquesta font d’energia verda, que és la seua intermitencia. Els aerogeneradors només produeixen electricitat quan bufa el vent, i amb una quantitat dependent de la seua força, per la qual cosa no es pot delegar el subministrament exclusivament a l’energia eòlica. El nou sistema que ha dissenyat aquest consorci públic-privat, amb el suport de l’AVI, planteja solucions innovadores a tots dos problemes.

Així, enfront de la complexitat d’instal·lar parcs eòlics en mar oberta, Wind-Store planteja introduir l’energia eòlica en els ports, tant en instal·lacions de nou disseny com en les ja existents, incorporant, a més, un sistema d’emmagatzematge d’energia interno.de aquesta manera, l’energia renovable sobrant en moments de baixa es pot acumular i utilitzar posteriorment, encara que no bufe el vent.

Formigó d’ultra alta resistència

Per a desenvolupar aquesta solució, s’ha partit de la tecnologia de calaixos verticals de formigó, que són les estructures emprades per a la construcció de dics i molls portuaris. En concret, s’han aprofitat les cel·les interiors d’aquests calaixos per a albergar els depòsits d’emmagatzematge d’energia, que s’han dissenyat a base de formigó d’ultra alta resistència, a fi de millorar les seues prestacions i la seua durabilitat en el temps.

També, s’ha definit una sèrie de metodologies innovadores per a l’estudi dels fons marins, necessaris en la fase de construcció. A més del desenvolupament tècnic, que ja ha conclòs amb èxit, el projecte ha analitzat la rendibilitat d’instal·lar un parc eòlic de tres aerogeneradors en el Port de València, com a supòsit pràctic d’estudi. Els resultats assenyalen que, amb la demanda elèctrica actual, la solució seria viable des d’una triple perspectiva: tècnica, financera i socioeconòmica. És més, el cost de produir l’energia eòlica marina generada a través de Wind-Store és menor que les mitjanes anuals que estableix la Global Wind Energy Council (GWEC) indica en el seu informe global d’Eòlica Offshore.

La iniciativa, en sintonia amb els principis de sostenibilitat, autogeneració i ecoeficiència impulsats per Brussel·les, suposen una oportunitat per a avançar en la descarbonització de l’activitat portuària, on s’està avançant en la implantació de tecnologies més sostenibles com, per exemple, l’electrificació dels molls o l’ús de gas natural en els vaixells.

Consorci públic-privat

A més de coordinar tota la proposta, al llarg dels dos anys de treball, Rover Maritime ha aportat la seua tecnologia de construcció de calaixos de formigó i, juntament amb les enginyeries Ingeomar i Seaplace, han realitzat el disseny del nou calaix marítim per a albergar els depòsits, amb capacitat de suportar les càrregues de l’aerogenerador, el disseny de la peça de transició torre-aerogenerador i l’estudi de les operacions constructives necessàries per a la seua instal·lació.

Mentrestant, Geozone ha sigut el principal responsable de l’aplicació de la tomografia a la prospecció del fons marí i la Universitat Politècnica de València, per part seua, ha desenvolupat el depòsit de formigó d’ultra alta resistència, liderant el seu disseny i la fabricació d’un prototip que s’ha validat en laboratori a la pressió real de treball. Finalment, la Fundació ValenciaPort s’ha encarregat de realitzar l’anàlisi cost-benefici mitjançant la valoració de la instal·lació dels aerogeneradors i les seues respectives plataformes en l’espai marí-portuari del Port de València.

Wind-Store connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb la gestió sostenible de l’entorn dins de l’àrea d’especialització de tecnologies energètiques i mediambientals, que constitueix el quart eix de caràcter transversal. Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores promogut per l’AVI, que aposta obertament per la cerca de solucions en l’àmbit d’eficiència en la generació, emmagatzematge i gestió d’energies renovable

Premsa

• Brainstorm Multimedia desenvolupa un demostrador d’aquesta tecnologia amb un aparell de rem al costat de l’Institut de Biomecànica de València
• El kit combina sensors de fàcil instal·lació amb casos de Realitat Virtual per a aconseguir una experiència immersiva d’aquesta pràctica esportiva

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un sistema de realitat virtual de baix cost, que inclou el seu propi dispositiu de visualització i un conjunt de sensors de fàcil instal·lació i que és capaç de transformar qualsevol equip de gimnàs en un element d’exercici i interacció d’un videojoc actiu.

També coneguts com exergames, aquests videojocs de pràctica esportiva ofereixen una experiència d’immersió similar a les de les videoconsoles d’última generació.

El projecte, batejat com ExerKit, està liderat per l’empresa valenciana Brainstorm Multimedia, que compta amb la col·laboració de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) per al disseny i execució d’una prova de concepte d’aquest kit.

En concret, la iniciativa comprén la sensorització d’un ergòmetre, un aparell d’entrenament de rem, així com el desenvolupament d’una aplicació virtual que permeta a l’usuari realitzar missions en un entorn costaner virtual, visitant cales, accedint a coves, completant recorreguts i competint amb altres usuaris en activitats de velocitat, resistència o orientació, entre altres.

L’objectiu, per tant, no es limita a validar únicament la tecnologia en si, sinó que també s’avaluarà l’acceptació per part de l’usuari, dels gimnasos i el model de negoci.

En l’actualitat, existeixen en el mercat multitud de productes que apliquen sistemes de visualització a ergòmetres, però cap utilitza la tecnologia de realitat virtual immersiva (amb cascos VR sense fils) al moviment del paleo del caiac.

L’objectiu és que ExerKit es convertisca en una alternativa per a l’entrenament tradicional, a més d’oferir una solució senzilla per a aquells usuaris que només pretenguen realitzar un exercici relaxat.

Després d’analitzar el mercat de dispositius de Realitat Virtual (VR, en les seues sigles en anglés) i de motors gràfics, l’equip de desenvolupament s’ha decantat finalment per l’ús de cascos autònoms que, si bé ofereixen una potència gràfica menor que la d’un ordinador personal, aporten major comoditat d’ús, al mateix temps que redueixen el cost final del kit.

La fase de disseny de l’experiència immersiva ja s’ha completat, un procés per al qual no sols ha resultat decisiva la simulació del comportament de la mar, sinó també el comportament físic, la flotabilitat i la hidrodinàmica del caiac.

Actualment, l’equip treballa en aquesta simulació física, així com en el comportament del cos del piragüista, de manera que, sense perdre realisme, el moviment del caiac no s’afija a la pròpia simulació VR i produïsca marejos.

En col·laboració amb Brainstorm, l’IBV s’encarrega del desenvolupament i avaluació d’un demostrador físic dels exergames, que servirà de dispositiu de prova. De fet, l’equip es validarà amb persones usuàries atenent la seua seguretat, funcionalitat i confort, així com les emocions i sensacions suscitades.

ExerKit connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, ja que contribueix a aconseguir els seus objectius a través dels eixos de desenvolupament de millora de la qualitat de vida i producte innovador.

Premsa

• AIMPLAS lidera aquesta iniciativa en la qual col·labora amb el Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments de la UV i quatre empreses de la Comunitat
• Es basa en nous biopolímers reforçats amb propietats que redueixen la permeabilitat als gasos i faciliten la seua degradació i transformació en compost.

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament de nous envasos monoús aptes per a alimentació, que destaquen per les seues propietats barrera enfront de la humitat o l’oxigen, i per la seua capacitat reforçada per a transformar-se en compost. D’aquesta manera, el residu generat podrà gestionar-se en el contenidor marró, al costat de la resta d’aliments i material orgànic.

El projecte, que respon a la denominació BIONPLA, està desenvolupat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), que compta amb la col·laboració del Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments (COAL) de la Universitat de València, així com d’empreses del sector plàstic, que seran les encarregades d’analitzar la viabilitat d’aquesta solució.

El suport econòmic de l’AVI s’emmarca en el programa de valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses corresponent a la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva resolta en 2020.

El desenvolupament plantejat suposa una innovació en el camp dels envasos per dos motius. En primer lloc, aporta als bioplàstics una capa addicional de protecció enfront de l’oxigen o la humitat, reduint la permeabilitat que caracteritza a aquesta mena de materials i que amb freqüència provoca que es descarten per a usos sensibles, com l’alimentari.

En segon lloc, BIONPLA millora les condicions per a la descomposició dels bioplàstics biodegradables en plantes de compostatge industrials. El projecte explora nous biopolímers amb major capacitat de compostatge, la qual cosa permet que puguen gestionar-se conjuntament amb residus orgànics.

Aplicable a tota mena d’envasos

BIONPLA part dels coneixements generats per AIMPLAS en aquest camp, així com de la seua experiència en el desenvolupament de materials barrera sostenibles que, com el midó termoplàstic, fins i tot han sigut patentats pel centre.

“En aquest cas, s’aborda la tipologia d’envasos d’un sol ús per ser els que generen un major volum de desaprofitaments i per estar sotmesos a una exigent legislació orientada a la reducció de residus. El desenvolupament, no obstant això, és aplicable a qualsevol altra mena d’envàs alimentari”, puntualitza el director d’AIMPLAS, José Antonio Costa.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’Agència ha insistit que, a més dels indubtables beneficis mediambientals, avançar-se a la legislació europea situarà a les empreses de la Comunitat en una millor posició: “A més de contribuir a solucionar un important desafiament ambiental, aquest projecte proporciona eines al nostre teixit productiu per a competir amb majors garanties i de manera diferencial en el mercat comunitari”.

En aquesta iniciativa, el centre tecnològic compta amb la col·laboració del Grup d’Investigació de Contaminació d’Aliments de la UV que, entre altres actuacions, participarà en l’anàlisi de vida útil dels envasos prototip. A més, l’estudi de la viabilitat tècnica de la valorització correspon a quatre empreses valencianes, Ducplast, Artesania Cobaviplast, ADM Biopolis i Valls Plastic Film.

BIONPLA està alineat amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que proposa el desenvolupament de materials biodegradables i plàstics compostables per a obtindre béns de consum més sostenibles. Així mateix, els biopolímers resultants d’aquest projecte es constitueixen en alternativa als envasos multicapa tradicionals, que també són objecte d’interés per part del comité per les dificultats per al seu reciclatge.

De la mateixa manera, la iniciativa sintonitza amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, respon a l’eix per a la millora de la qualitat de vida, atés que impulsa l’economia circular en un entorn de reducció de residus, al mateix temps que entronca amb l’eix de producte innovador, en incorporar processos i materials més eficients, sostenibles i competitius.