Premsa

• El conveni entre l’AVI i la Xarxa d’Instituts Tecnològics inclou un pla de formació per als empleats dels 11 centres i els seus socis
• L’acord contribuirà al disseny legal d’un vehicle d’inversió de Redit per a donar suport a la creació de ‘spin off’

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) per a impulsar l’actualització de competències i coneixements del personal dels 11 centres en les noves tecnologies habilitadores per a la ‘nova economia’ que inclou, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres matèries com la biotecnologia o el desenvolupament i aplicació de nous materials.

A través d’aquest acord, que compta amb una aportació de 150.000 euros, l’AVI donarà suport a un pla de formació transversal que permetrà ampliar la formació dels professionals dels instituts tecnològics entorn dels nous reptes i tecnologies que, de manera horitzontal, impacten en el conjunt de sectors i àmbits de coneixement en els quals operen.

Addicionalment, s’oferiran cursos sobre les últimes tendències en habilitats professionals, prospectiva, programes de finançament, gestió de projectes, explotació de resultats, desenvolupament de negoci o comunicació, que complementaran les activitats associades a les tecnologies pròpies de l’economia del coneixement.

Aquesta formació en tecnologies habilitadores s’obrirà, a més, a les empreses, amb la finalitat que adquirisquen coneixements bàsics sobre aquestes disciplines, que els capaciten per a analitzar els avantatges d’una possible implantació en els seus respectius negocis.

L’aportació de l’AVI recollida en l’acord contribuirà també al desenvolupament del marc legal necessari per a la generació d’un vehicle d’inversió que valide els actius tecnològics dels instituts tecnològics mitjançant la constitució de ‘spin off’.

L’objectiu és completar el disseny legal d’aquesta iniciativa en 2021 perquè els instituts tecnològics comencen a treballar en la selecció d’aquells desenvolupaments tecnològics susceptibles de rebre capital llavor per a la creació d’una empresa.

El conveni, que manté les línies bàsiques del subscrit el passat exercici, finançarà, a més, el desenvolupament de nous informes sobre l’impuls de la indústria i de la innovació de la Comunitat Valenciana, en el marc del ‘Think tank’ que promou Redit.

D’aquesta manera, al llarg de l’any es desenvoluparà un nou estudi sobre els factors i característiques empresarials que influeixen en el procés de cooperació amb els instituts tecnològics, al mateix temps que s’actualitzarà i aprofundirà en les anàlisis sobre la posició de la Comunitat Valenciana en matèria d’I+D+i. Sobre aquest tema, s’analitzarà l’evolució que ha registrat la regió en relació amb Europa i es plantejaran possibles propostes per a dinamitzar el sistema valencià d’innovació.

Premsa

• Ascendeix 29 llocs en la classificació europea de regions innovadores respecte al Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional de 2019
• La Comunitat se situa com a regió innovadora “moderada +”, a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen el ranquin nacional

La Comunitat Valenciana és la regió espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que data de 2019.

En la posició 128 d’aquest ranquin europeu, la Comunitat Valenciana també ha millorat la seua situació respecte a la resta d’autonomies espanyoles, d’acord amb els resultats d’aquest estudi tècnic. D’aquesta manera, en tot just dos anys, el nivell d’innovació de la Comunitat ha pujat un esglaó, de moderat a “moderat +”, i se situa a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen la classificació nacional, totes dues en la categoria de regions “fortes -“.

Si bé l’informe apunta que en els últims set anys totes autonomies han millorat el seu rendiment en relació a la mitjana de la UE, la Comissió Europea destaca expressament la fortalesa de la progressió de la Comunitat Valenciana que, amb 18,3%, lidera el creixement nacional per davant de Catalunya, Navarra, Madrid o el País Basc.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els resultats del Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional suposen un recolzament a l’estratègia del Consell, que ha situat la innovació com a eix central de la transformació del model productiu i entre les prioritats de la seua acció de govern.

“Continuarem treballant perquè les polítiques que impulsem des de l’Administració autonòmica tinguen un reflex real en el nostre sistema productiu i ajuden les nostres empreses a desenvolupar i incorporar innovacions que els permeten ser més competitives”, ha valorat Pascual.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), qui recorda al fet que les dades de la Unió Europea se sumen també els de l’Enquesta sobre innovació en les empreses, que ha publicat recentment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que situen a la Comunitat al capdavant en increment de despesa en innovació empresarial en el període 2017-2019.

“El sistema valencià d’innovació està funcionant de forma més eficaç i eficient gràcies a la creixent cooperació entre els diferents agents, i particularment les empreses, com així ho estan corroborant ja aquests informes independents”, ha precisat.

Fortaleses en investigació i disseny

Entre els indicadors on la regió obté millors resultats, sobreïxen especialment els índexs de sol·licitud de marques comercials, que pràcticament dupliquen la mitjana de la Unió Europea; el d’incorporació del disseny, un 50% superior; així com els nivells de competències digitals i d’educació superior.

De la mateixa manera, l’estudi posa en valor el potent sistema investigador de la Comunitat Valenciana, subratllant el volum de publicacions científiques internacionals i aquelles que se situen entre les més citades, al mateix temps que ressalta altres dos indicadors: les sol·licituds de patents internacionals i el suport públic a la I+D, totes dues per damunt de la mitjana nacional.

El Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional compara els resultats en aquest àmbit de 240 regions de la Unió Europa de 22 països membres, a més de Noruega, Sèrbia, Suïssa i el Regne Unit. Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg i Malta s’inclouen a nivell de país no apareixen en aquesta classificació perquè s’inclouen a nivell país.

Premsa

• L’antic edifici de correus d’Elx es convertirà en el primer centre d’aquestes característiques a Espanya
• La compra pública d’Innovació és una de les estratègies amb més pes en l’Agència Valenciana de la Innovació

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha afirmat que “la posada en marxa de la Learning Factory a Elx és el primer pas per a transformar la formació en innovació” i ha destacat que serà “el primer centre d’aquest tipus a Espanya”.

Durant la seua intervenció en el Consell de Direcció de l’AVI, Carolina Pascual ha indicat que la posada en marxa del projecte de Learning Factory, suposa “un primer pas cap a una nova estratègia de formació que es basa en la vinculació amb la indústria, i que permetrà satisfer les necessitats presents i futures de les nostres empreses d’una forma pràctica i tangible”.

En aquest sentit, ha destacat “la importància de convertir la Learning Factory d’Elx en un referent en la formació i demostració de les noves tecnologies, amb la finalitat d’afavorir la transferència de competències i innovacions a la indústria de tota la Comunitat Valenciana”.

Per a la posada en marxa del projecte s’ha constituït un grup de treball tècnic en el qual participen especialistes en tecnologies de la producció i empreses especialment sensibles a la formació en tecnologies habilitadores.

En la seua intervenció, Carolina Pascual també ha destacat la importància de la reelecció, el mes d’abril passat, d’Andrés García Reche per a un segon mandat al capdavant de l’AVI, “la qual cosa ens aproxima als tres objectius primigenis de la institució: consens, estabilitat del projecte i funcionament professional.”

Així mateix, la consellera ha ressaltat “el lideratge de l’AVI en la compra pública d’innovació per a la dinamització de la innovació en el sector privat, a fi d’impulsar i orientar la R+D+i privada cap a sectors d’avantguarda i alt valor afegit”.

Finalment, la consellera d’Innovació ha ressaltat “la implicació de l’AVI en l’avaluació de més de 750 expedients que enguany opten a ajudes en concurrència competitiva, i per a les quals s’exigeix la col·laboració entre diferents agents del sistema d’innovació”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat que “l’estratègia de la Generalitat per a situar la innovació en el centre de l’estratègia per a la transformació del model productiu està començant a donar els seus primers fruits”.

En aquest sentit, ha precisat que les empreses de la Comunitat Valenciana són les que més han augmentat la despesa en innovació en el període 2017-2019, amb un increment del 62 per cent, nou vegades més que la Comunitat de Madrid i 23 punts més que Catalunya, segons l’última Enquesta sobre innovació en les empreses que publica l’INE.

Premsa

• El centre mixt de CSIC i UV col·labora amb la Fundació Fisabio i la Universitat Politècnica de València en el desenvolupament d’aquesta tecnologia
• El projecte permetrà millorar la interpretació de la imatge mèdica i es podrà aplicar en hospitals, centres de salut i xicotetes clíniques

L’Institut de Física Corpuscular (Ific), centre mixt del CSIC i la Universitat de València (UV), desenvolupa, amb finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un prototip per al desplegament i validació de sistemes d’ajuda al radiodiagnòstic basats en models d’Intel·ligència Artificial, que facilitaran la interpretació de troballes i evidències clíniques en imatges radiològiques tant en hospitals públics com en centres de salut i xicotetes clíniques privades.

El projecte, batejat com Dirac, està liderat pel Ific, que col·labora per a la seua execució amb la Fundació Fisabio i l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM), de la Universitat Politècnica de València (UPV). A més, compta amb el suport de l’AVI, en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2020.

Dirac proposa una metodologia basada en minicontroladores que faciliten la implementació de models d’Intel·ligència Artificial (IA), capaces d¡interoperar amb els formats d’imatge mèdica de manera autònoma, segura i eficient. La incorporació d’aquesta tecnologia al sector de la salut no sols millorarà la productivitat i la precisió i interpretació de la imatge mèdica, sinó que reduirà també els costos operacionals.

En l’actualitat, ja s’estan desenvolupant models d’IA per a la detecció automàtica de patologies a partir de radiografies de tòraxs. En concret, i en el marc de la pandèmia, s’han dissenyat i integrat algorismes que detecten l’afecció pulmonar per Covid-19 de manera primerenca, en el marc d’un projecte de l’Institut de Salut Carles III del qual l’Ific ha resultat també beneficiari.

Per a dur a terme aquesta iniciativa, aquest centre de titularitat compartida ha fet ús d’una de les majors col·leccions d’imatges radiològiques etiquetades en el món, que pertany al Banc d’Imatge Mèdica de la Comunitat Valenciana, que gestiona la Fundació Fisabio. Així mateix, per a l’entrenament eficient i validació de models d’aprenentatge profund (Deep learning) i Intel·ligència Artificial es compta amb Àrtemis, la plataforma de computació de l’Ific amb una elevada capacitat de càlcul dedicada al desenvolupament d’aquests models.

Solució per a tot tipus d’usuaris

En la pràctica, la Intel·ligència Artificial, com a disciplina aplicada a la medicina, ofereix múltiples avantatges vinculats a l’augment de la productivitat dels serveis sanitaris o a la reducció dels costos d’operació. No obstant això, l’adopció d’aquestes tecnologies es troba encara amb algunes barreres en el sector sanitari com, per exemple, la interoperabilitat amb els diferents sistemes d’imatge mèdica o el cost d’implantació en clíniques de xicoteta grandària.

Precisament per a superar aquestes dificultats, el projecte Dirac tracta de mostrar noves vies per a l’adopció, implantació i posada en producció de l’IA en el sector de la imatge mèdica de manera transparent i eficient, tant per als processos de diagnòstic i seguiment de pacients per part dels professionals sanitaris, com per als sistemes d’informació dels centres sanitaris.

Està enfocat específicament perquè puga ser utilitzat per xicotetes clíniques que, per costos d’operació, no entren en els recursos proporcionats per grans operadores, però també per a petites empreses integradores de solucions que vulguen personalitzar i monetitzar directament les seues solucions d’IA, o bé organitzacions que vulguen separar o personalitzar algorismes d’IA, amb independència de solucions generalistes.

A més, l’ús de minicontroladores per a aquests desplegaments garanteix un consum d’energia òptim fins i tot en situacions de màxim rendiment, en comparació amb una altra mena de dispositius convencionals.

Dirac connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, el projecte encaixa en l’eix de la Promoció de la salut i sanitat eficient, ja que aspira a promoure una sanitat intel·ligent promovent la millora i el desenvolupament de serveis i processos sanitaris eficients i proporcionant un servei d’ajuda al diagnòstic i interpretació radiològica de baix cost i alt rendiment.

Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores promogut per l’AVI, que aposta per tecnologies de visió artificial més robustes mitjançant el desenvolupament d’algorismes, preferentment, basats en Deep Learning.

Premsa

• Un total de 50 empreses i representants de la comunitat científica i centres tecnològics participen en la jornada de presentació del repte “i-*BOI”
• El 2 de juliol conclou el termini per a presentar propostes d’innovació en el marc d’aquesta iniciativa, que es desenvolupa en col·laboració amb l’Agència Valenciana de la Innovació

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha anunciat el compromís de *Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per a “detectar, desenvolupar i implementar millores substancials en tecnologies, processos i organització que optimitzen la gestió” de les xarxes de transport en les quals opera a través de la innovació i la transformació digital.

Aquesta aposta es materialitza en el llançament del primer procés de Compra Pública d’Innovació (*CPI), que FGV desenvoluparà en col·laboració amb l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), a la qual el conseller ha agraït tant la seua participació en el projecte, com la labor de foment de la cultura i de les palanques d’innovació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

“La Compra Pública d’Innovació jugarà un paper clau per a aconseguir un teixit i uns sectors productius més sostenibles i digitals, i uns organismes públics més àgils i eficients, que prevalguen l’ús de les noves tecnologies en benefici de tots”, ha subratllat Arcadi España, qui ha incidit en les iniciatives que el departament que dirigeix i la pròpia AVI estan duent a terme per a definir solucions innovadores als reptes en matèria de mobilitat, transport i infraestructures amb l’objectiu que “siguen més segurs, sostenibles i intel·ligents”.

El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha realitzat aquestes declaracions en la presentació del projecte i-BOI, al costat del vicepresident segon de l’AVI, Andrés García Reche, i la secretària general d’aquesta mateixa entitat, Olivia Estrella, en una jornada tècnica ‘en línia’ a la qual han assistit 50 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i empreses potencialment interessades a escometre nous desenvolupaments.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, ha recordat que aquesta entitat ja dona suport tècnic a quatre conselleries en el llançament de Consultes Preliminars al Mercat i que, en breu, llançarà les seues pròpies iniciatives de CPI en coordinació amb altres departaments de l’Administració autonòmica.

Així mateix, ha explicat que l’AVI ha reforçat enguany el seu suport al programa d’ajudes a la CPI, focalitzat en entitats locals i empreses, en destinar en un sol exercici 4,3 milions d’euros, un 26% més que la suma dels fons destinats a aquest efecte en els tres últims exercicis.

Repte i-BOI

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) pretén optimitzar l’operativitat dels serveis ferroviaris de Metrovalencia i TRAM d’Alacant mitjançant la substitució de l’actual sistema de comunicació d’incidències als maquinistes, basat en ordres en paper, per un altre que garantisca la recepció, enteniment i disponibilitat d’accés a aquestes informacions i ordres rellevants.

En l’actualitat, els treballs que es realitzen en els voltants de les vies es comuniquen mitjançant paper, un aspecte que genera tant traves i retards en el treball diari d’FGV, com a riscos en el procés de comunicació i control de recepció d’aquestes instruccions.

A través d’aquest procés de Compra Pública d’Innovació, FGV pretén dotar-se d’un Butlletí d’Ordres i Informacions intel·ligent (i-BOI), que garantisca no sols la recepció i disponibilitat dels avisos, sinó també la seua comprensió i compliment efectiu per part dels maquinistes a través de la incorporació de noves tecnologies.

Consulta preliminar al mercat

Aquesta primera fase del procés suposa el llançament, amb el suport de l’Agència, d’una consulta preliminar al mercat que permetrà sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores capaces de donar resposta al repte plantejat per Ferrocarrils, al mateix temps que s’analitza la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes. El termini per a la seua remissió romandrà obert fins al pròxim 2 de juliol.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar, a través d’un sistema innovador, les característiques de l’actual BOI, incorporant funcionalitats que permeten agilitar els actuals processos de gestió de les comunicacions, i elevant, a més, les garanties de seguretat en les xarxes de transport operades per FGV.

D’aquesta manera, la nova solució tecnològica ha d’establir un sistema de generació d’ordres i informacions des del Lloc de Comandament que garantisca l’accés per part del maquinista i deixe constància de la seua recepció i comprensió inequívoca, sense necessitat de traslladar documents en paper durant els relleus.

D’acord amb les especificacions demandades per FGV, aquesta eina incorporarà recordatoris; actualitzacions constants de la informació, amb la finalitat que el conductor de cada comboi dispose de les últimes actualitzacions del servei; així com d’un sistema d’emmagatzematge i reaprofitament de les ordres per a assegurar la traçabilitat de la comunicació i alimentar el llibre d’avaries amb les deficiències identificades.

La solució innovadora podria utilitzar realitat virtual, intel·ligència artificial, processament de llenguatge natural o vídeo intel·ligent, entre altres tecnologies, segons indica Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en la fitxa tècnica de la consulta, disponible en la pàgina web de l’AVI.

Premsa

• L’empresa valenciana Indústries Alegre col·labora amb Eurecat en l’execució d’un demostrador per a validar aquesta tecnologia incipient
• Permetrà la fabricació de peces més lleugeres, amb menys components per a assemblar i atorgarà més llibertat en el disseny i funcionalitats

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport a l’execució d’un projecte per a la integració d’electrònica en plàstics injectats que optimitzarà els processos productius en la indústria de l’automòbil.

El desenvolupament d’aquesta tecnologia emergent, coneguda com plastrònica, permetrà la fabricació de peces més lleugeres i amb menys components per a assemblar, al mateix temps que atorgarà més llibertat en el disseny i funcionalitats.

La iniciativa, impulsada per Indústries Alegre en col·laboració amb Eurecat, té com a objectiu final el desenvolupament d’un prototip amb el qual demostrar tant la viabilitat tècnica com les múltiples aplicacions de l’electrònica flexible en el sector de l’automoció.

També coneguda com In Mold electronics (electrònica en motle, en anglés), aquesta tecnologia ofereix múltiples avantatges perquè simplifica al màxim els processos productius en incorporar, en un únic pas de fabricació, l’electrònica embeguda en plàstic.

En la pràctica, totes les peces amb electrònica mecànica com, per exemple, els accionaments de les llums o les consoles dels vehicles, són susceptibles de produir-se a través de la plastrònica.

Aplicacions en el sector aeronàutic i l’electrònica de consum

No obstant això, els usos potencials d’aquest avanç tecnològic transcendeixen amb escreix l’automoció i s’estenen a altres sectors com l’aeronàutic i aeroespacial, l’electrònica de consum o els electrodomèstics de la línia blanca, que són aquells que es vinculen a la cuina i la neteja de la llar.

Finalitzada la primera anualitat del projecte, l’equip tècnic està treballant en el demostrador final, que s’ha dividit en dues fases de disseny. La primera permetrà certificar les funcionalitats de l’electrònica impresa embeguda en el plàstic injectat, mentre que la segona corroborarà la seua integració en el disseny de la peça final.

Per a dur a terme aquesta iniciativa, amb el propòsit d’impulsar la innovació tecnològica en els seus processos productius, Indústries Alegre col·labora amb Eurecat, un centre amb una àmplia experiència en el desenvolupament de l’electrònica en motle, que està aportant el coneixement acumulat en aquest camp per a l’execució del prototip.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible, que ha proposat a l’Agència diferents prioritats d’Innovació en aquest camp. En concret, la iniciativa liderada per Indústries Alegre aporta “solucions innovadores per al desenvolupament d’interiors personalitzats”.

De la mateixa manera, entronca directament amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Així, el projecte de plastrònica, s’enquadra en l’eix dedicat als processos de fabricació avançada, i contribueix a “posicionar a la indústria d’automoció i transport valenciana davant els centres de decisió multinacionals com un sector sinèrgic, eficient i amb òptims nivells de qualitat”, un dels objectius principals.

Premsa

• Dos terços de la Cambra autonòmica i quatre grups parlamentaris recolzen aquesta candidatura, proposta pel president de la Generalitat
• El mandat de García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència es renova per quatre anys més i expirarà en 2025

El ple de les Corts ha aprovat la reelecció d’Andrés García Reche com a vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que disposarà així d’un segon mandat de quatre anys al capdavant d’aquesta entitat de dret públic, presidida pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i adscrita a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

En la votació, la candidatura de García Reche ha recaptat el suport de quatre grups parlamentaris -PSPV, Compromís, Podemos i Ciutadans- i ha sumat dos terços dels diputats de la Cambra autonòmica, per la qual cosa, d’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, es considera atorgada la conformitat a la seua designació. En els pròxims dies, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicarà el nomenament formal, a càrrec del cap del Consell.

Després del ple, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, vicepresidenta de l’AVI, ha destacat “la labor de l’agència per a la transformació del model econòmic i per a la transferència de coneixement i la transformació digital de les empreses”.

En aquest sentit, ha recordat que “la UE ha posat la innovació en el centre de totes les seues prioritats per al període 2021-2027 i és un avantatge que hem d’aprofitar i hem de fer-ho de manera coordinada, connectant l’ecosistema innovador, científic, empresarial i públic per a poder estar a l’altura d’aquest moment”.

“L’AVI té un paper crucial en aquest repte”, ha dit Pascual, qui afirmat que “la reelecció d’Andrés García Reche al capdavant de l’Agència és una mostra del consens que ha sabut generar amb el seu treball”.

El vicepresident executiu ha agraït la confiança depositada per una àmplia majoria de les Corts i s’ha compromés a continuar treballant per a impulsar el desenvolupament de solucions innovadores que contribuïsquen a millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat Valenciana a través de la incorporació del coneixement generat pel nostre sistema d’innovació.

“L’Agència afronta una etapa decisiva en els pròxims anys, amb reptes gran importància que van des de la consolidació dels nostres programes d’ajudes a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’Administració”, ha afirmat García Reche, que ha insistit en la necessitat que el sistema productiu accelere la incorporació d’innovació i tecnologia per a guanyar posicions en el mercat global i incrementar la seua productivitat.

“Aquesta aposta renovada per la innovació ajudarà les nostres empreses a créixer en grandària, contribuirà a lluitar contra l’atur estructural i permetrà diversificar el teixit productiu cap a sectors d’activitat d’alt nivell de valor afegit com, per exemple, la salut; per a això, entre altres coses, reforçarem l’ús d’instruments catalitzadors d’impacte demostrat com és el cas de la CPI”, ha assenyalat.

Impulsor de l’Agència com a instrument per a desenvolupar i optimitzar el funcionament del Sistema Valencià d’Innovació, Andrés García Reche va accedir a la Vicepresidència executiva el passat 4 d’agost de 2017, després d’haver recaptat també el suport de les Corts.

La seua labor en aquests últims quatre anys s’ha centrat en la posada en marxa i consolidació d’aquesta institució, que des de 2018 ha concedit prop de 60 milions d’euros en incentius per a ajudar a mig miler d’organitzacions (fonamentalment empreses, grups i centres d’investigació i instituts tecnològics) a executar projectes d’innovació en col·laboració.

D’aquesta manera, l’AVI potència les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, al mateix temps que impulsa la col·laboració públic-privada en benefici de la I+D+i orientada a resoldre els principals desafiaments del sistema productiu.

Professor d’Economia Aplicada a la Universitat de València, García Reche és autor de nombrosos articles, llibres i informes sobre política industrial i innovació, turisme, desenvolupament productiu regional i responsabilitat social de les empreses

Entre 1983 i 1993 va ser, a més, director general i conseller d’Indústria, Comerç i Turisme; període en el qual va impulsar la creació de l’Institut de la Mitjana i Xicoteta Indústria Valenciana (IMPIVA), els instituts tecnològics, les incubadores d’empreses (CEEI), el Parc Tecnològic de València, l’Institut Turístic Valencià, l’Institut Valencià de l’Energia i de Promocions de la Comunitat Valenciana (actual Ivace Internacional).

Premsa

• La fundació CEAM col·labora amb el departament d’Ecologia de la UA, la Direcció General de Prevenció d’Incendis i l’empresa Avantgeo
• L’aplicació analitza els indicadors de degradació, localitza els ecosistemes vulnerables i proposa actuacions urgents per a minimitzar danys

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), fa costat al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) en el desenvolupament d’una aplicació informàtica pionera per a optimitzar la gestió de les zones forestals cremades, que estarà disponible tant a través d’Internet com en dispositius mòbils.

Per a executar aquesta iniciativa, que finalitzarà a la fi d’enguany, la fundació dependent de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica col·labora, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, amb el departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals i l’empresa Avantgeo.

El projecte, batejat com Postfire, desenvolupa un procediment d’anàlisi i avaluació dels impactes ecològics dels grans incendis i posa a la disposició del personal tècnic i del públic interessat una eina estandarditzada i de fàcil interpretació, amb una contrastada base científica, d’ajuda a la presa de decisions per a la gestió de zones forestals cremades en l’àmbit mediterrani.

Es basa en un protocol desenvolupat prèviament pel CEAM, que analitza, en una aproximació d’urgència, els principals processos i indicadors de degradació causats per l’incendi, avalua els impactes ecològics i localitza espacialment els ecosistemes vulnerables. Amb una base cartogràfica i amb informació específica de la zona cremada, es proposen, a més, actuacions urgents per a minimitzar els danys i millorar la recuperació de l’ecosistema.

El principal avantatge de *Postfire radica, precisament, en la seua capacitat per a transferir amb celeritat el coneixement científic i les innovacions tècniques a la gestió de zones forestals cremades a través d’un model estandarditzat d’anàlisi, que es fonamenta en l’experiència acumulada pel CEAM durant més de 25 anys d’avaluació i seguiment de la regeneració dels incendis forestals.

A més, gràcies al suport cartogràfic i la informació obtinguda directament de les zones cremades, es facilita la localització espacial de les àrees amb major perill de degradació, la qual cosa permet, al seu torn, prioritzar les actuacions de mitigació específiques per a cada escenari de risc.

A partir d’un projecte europeu

El projecte parteix d’un prototip desenvolupat per la Fundació CEAM en el marc d’un projecte europeu, així com dels protocols recollits en la guia tècnica d’aquesta institució per a la gestió de muntanyes cremades, que ha editat el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Es tracta d’una metodologia contrastada, no sols en la Comunitat Valenciana, sinó en altres zones geogràfiques de clima mediterrani com, per exemple, a Califòrnia, on el CEAM ha col·laborat amb la Universitat de Califòrnia-Davis per a l’adaptació del prototip a les condicions específiques dels incendis que es produeixen en aquest estat.

En l’actualitat, la iniciativa es troba en la fase de desenvolupament del portal informàtic i de l’aplicació per a dispositius mòbils, que contempla opcions de repositori d’informació de grans incendis forestals, presa i revisió de dades de mostrejos específics, anàlisi cartogràfica i procés d’avaluació de l’impacte ecològic i identificació de zones vulnerables.

En fases posteriors s’implementaran opcions tecnològiques vinculades amb el seguiment de les zones cremada a mitjà i llarg termini.

En l’execució de Postfire col·laboren amb la Fundació *CEAM, múltiples actors dels àmbits científics, empresarial i institucional de la Comunitat Valenciana. Entre ells, el departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant contribueix al desenvolupament i revisió dels protocols, en un procés perquè es compta també amb l’assessorament del departament de Ecofisiología de la Universitat de Barcelona.

La Direcció General de Prevenció d’incendis de la Conselleria ofereix, per part seua, suport tècnic i documental al projecte, mentre que l’empresa valenciana Avantgeo, especialitzada en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), és l’encarregada de desenvolupar els processos informàtics i cartogràfics.

L’actuació s’emmarca en l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a la millora del sistema productiu, al mateix temps que s’alinea amb els reptes-solució proposats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències, que planteja entre les seues prioritats d’I+D+i el desenvolupament de plataformes intel·ligents d’adaptació de la informació procedent de diferents fonts, capaces de modelitzar, fusionar i analitzar les dades i facilitar-li’ls als centres de gestió.

Premsa

• L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) lidera aquest projecte al costat de l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària
• Es basa en un bacteri intestinal que redueix l’apetit i normalitza les alteracions immunològiques associades a l’obesitat, com la diabetis tipus 2

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un probiòtic de nova generació, que permetrà previndre de manera eficaç l’obesitat i les seues complicacions metabòliques.

La iniciativa, que es basa en una investigació prèvia de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), està liderada per aquest centre del CSIC, que compta per a la seua execució amb el suport tècnic de l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA).

L’objectiu de la iniciativa radica en la valorització d’un bacteri aïllat de la microbiota intestinal d’individus prims i que s’associada a un fenotip metabòlic saludable en estudis epidemiològics.

Patentada per l’IATA-CSIC per la seua potencial aplicació per a previndre i tractar l’obesitat, el centre d’investigació pretén, en el marc d’aquest projecte, optimitzar els processos de producció i completar les fases d’experimentació en el laboratori, abans d’iniciar els assajos en humans previs a la seua comercialització.

Els estudis que s’han realitzat fins hui ofereixen resultats prometedors perquè actua a través de dos mecanismes d’acció. D’una banda, redueix l’apetit i, per un altre, normalitza les alteracions immunològiques associades a l’obesitat i que, sovint, deriven en altres malalties cròniques com la diabetis tipus 2 i les patologies cardiovasculars.

Efectes positius per a la salut

De fet, en assajos preclínics en un model d’obesitat, l’administració del bacteri ha demostrat ser capaç de reduir la ingesta d’energia i les alteracions metabòliques associades a l’obesitat, com la *hiperglucemia i la intolerància a la glucosa i, també, rebaixa la inflamació intestinal i sistèmica que condueix al desenvolupament de patologies cròniques.

“Pensem que aquest bacteri pot tindre major eficàcia en comparació amb altres productes existents en el mercat” apunta Yolanda Sanz, professora d’investigació de l’IATA, centre que ha coordinat el projecte europeu MyNewGut, en virtut del qual s’ha generat un biobanc de bacteris intestinals humanes amb possibles aplicacions en nutrició i clínica.

Superats els primers sis mesos d’execució, l’equip científic ja ha demostrat la seguretat del bacteri, ha optimitzat la producció a escala de laboratori millorant el rendiment i ha seleccionat un sistema de *microencapsulado per a millorar la seua estabilitat i vida útil.

En aquest cas, IATA està treballant de manera estreta amb AINIA, que aporta la seua experiència en tècniques de microencapsulació, un procés decisiu per a l’èxit del probiòtic, perquè garanteix la seua estabilitat durant la vida útil del producte i que, després de l’administració, el bacteri s’allibere en el punt exacte, amplificant així el seu efecte.

El projecte s’alinea, a més, amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que proposa la producció d’aliments més saludables, així com el desenvolupament d’aliments funcionals capaços d’exercir una acció beneficiosa per a la salut.

De la mateixa manera, aquesta iniciativa també coincideix amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, s’emmarca en la millora de la qualitat de vida mitjançant la promoció de la salut i sanitat eficient, un dels eixos prioritaris d’acció del pla.

Premsa

• El DOGV publica una resolució amb aquesta ampliació d’imports, que es justifica per l’increment en un 54% del nombre de sol·licituds rebudes
• Els 20 milions addicionals ampliaran els recursos dels programes de suport als projectes estratègics i a la consolidació de la cadena de valor

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica aquest dimecres una resolució de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per la qual s’augmenta un 43% el pressupost inicial de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021, que passa de 46,5 milions d’euros a un total de 66,5 milions.

Aquest increment dels fons assignats als programes per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana es produeix després que el Consell autoritzara, el passat 9 d’abril, la flexibilització dels límits pluriennals establits en la Llei d’Hisenda per a la concessió d’aquestes ajudes, segons consta en la resolució signada pel vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Després d’analitzar les sol·licituds d’ajuda rebudes al tancament de l’última convocatòria competitiva, l’Agència va plantejar a l’Executiu autonòmic una ampliació del sostre de despesa amb la finalitat d’atendre el major nombre de projectes possible i evitar que iniciatives amb una elevada valoració tècnica es queden sense finançament. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per part seua, va avalar aquesta proposta que, finalment, ha sigut ratificada pel Ple del Consell.

En relació amb la convocatòria de 2020, l’assignació pressupostària, creix, en la pràctica, un 237%, la qual cosa posa de manifest l’esforç de l’AVI i el compromís del Govern valencià per potenciar la innovació orientada al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els nous fons es destinen, a més, als dos programes amb major impacte en el teixit productiu, que són, al seu torn, els més demandats pels agents del Sistema Valencià d’Innovació (SVI).

Així, els projectes estratègics en cooperació dupliquen el seu pressupost i comptaran amb 28,2 milions d’euros, enfront dels 13,7 assignats inicialment. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’innovació amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diferents tipus d’agents del Sistema Valencià d’Innovació.

De la mateixa manera, experimenta un increment del 56% la partida destinada a la consolidació de la cadena de valor empresarial, amb la qual Agència dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, el pressupost màxim passa de 9,9 milions d’euros a un total de 15,5.

La convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021 s’ha saldat, finalment, amb 768 sol·licituds, la qual cosa suposa un augment del 54% respecte a l’exercici anterior. Gran part d’aquestes iniciatives, que han presentat centres d’investigació, universitats, instituts tecnològics i empreses aspiren a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren la AVI.

A través dels sis programes que constitueixen aquesta convocatòria, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant en tots els projectes, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol de les seues línies es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.