Premsa

Aquest instrument de planificació contempla un total de 12 línies de subvenció amb les quals desenvolupar els objectius estratègics de l’AVI
L’Agència reforçarà, entre altres, les línies que impulsen els projectes estratègics en col·laboració i la Compra Pública Innovadora


El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat el nou Pla Estratègic de Subvencions de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per al període 2022-2024, que preveu la concessió de 190 milions d’euros en ajudes per a impulsar més de 1.200 accions i projectes d’innovació durant el seu període de vigència.

A través d’aquests estímuls, la Agència pretén incentivar el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Amb la finalitat d’optimitzar i quantificar l’eficàcia d’aquests estímuls, aquest instrument d’índole tècnic estableix un marc de gestió, planificació i control de l’activitat en matèria de subvencions, que guiarà l’acció de l’AVI durant aquest any 2022 i els dos següents. No obstant això, els efectes del pla es prolongaran, en realitat, fins a 2026, atés que el termini per a executar les ajudes en concurrència competitiva és de tres anys.

“La nostra intenció és impulsar projectes que generen un impacte significatiu en el model productiu de la Comunitat Valenciana, la transformació de la qual, mitjançant la incorporació de coneixement, és el principal objectiu de l’Agència Valenciana de la Innovació”, ha assegurat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Aquest document, que s’ha aprovat per resolució de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, contempla un total de 12 línies de subvenció, dotades amb 52 milions d’euros en el seu primer exercici, per a la consecució de quatre objectius estratègics.

La millora de la connexió entre els diferents agents que constitueixen el sistema d’innovació, la incorporació del coneixement tecnològic en les empreses, la dinamització de la Compra Pública d’Innovació en l’Administració, així com l’augment del contingut tecnològic de les activitats productives constitueixen les principals metes de l’Agència per a aquestes tres anualitats.

Reforç de les línies d’ajuda

El nou pla estratègic consolida les línies de subvenció vigents en 2021 i que nodreixen la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI. Destaca, especialment, la que finança de manera específica els Projectes estratègics en col·laboració i els de Consolidació de la cadena de valor empresarial, que aglutina la meitat de la dotació prevista per a aquest període.

També es preveu un increment progressiu de l’assignació econòmica de les línies de Promoció del Talent i d’Impuls a la Compra Pública d’Innovació (CPI). En el primer cas, els fons assignats incentiven la incorporació de persones investigadores i tecnòlogues en les empreses, així com la realització de doctorats dins dels seus propis equips. I, a més, ajuden a consolidar una xarxa d’agents d’innovació capaç de millorar la connexió de les esferes científica i empresarial.

Respecte a la *CPI, els estímuls es focalitzen prioritàriament a les ajuntaments i diputacions, com a demandants de solucions innovadores; així com en les empreses, a fi d’encoratjar la seua participació en aquesta mena de procediments. Es tracta, per tant, d’una línia complementària a les accions de dinamització de la Compra Pública Innovadora que executa la *Agència en els diferents departaments de la Generalitat i el seu sector públic.

D’altra banda, es constata l’enfortiment del suport que rebien fins ara les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial, una figura impulsada per l’Agència i dirigida a estimular la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions per a les empreses de la Comunitat Valenciana.

En la concessió de les ajudes en concurrència competitiva, l’Agència prioritza els projectes alineats amb els reptes i solucions prèviament identificats pel Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI, així com les línies mestres de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que s’acorda amb la Unió Europea i que, en l’actualitat, es troba en procés d’actualització.

Suport al desenvolupament tecnològic, la formació i el disseny

Quant a les línies nominatives, es mantenen les ajudes per a potenciar el desenvolupament d’innovacions en l’entorn sanitari, les destinades als parcs científics per a impulsar la transferència de coneixement i tecnologia entre universitat-empresa, així com el suport al desenvolupament i promoció de les tecnologies innovadores a través de l’Aliança Inndromeda. De la mateixa manera, també es recolzarà l’actualització de competències en col·laboració amb els centres que formen part de la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit).

La promoció del disseny com a sector i eix estratègic de la innovació és una altra de les línies que continuen actives, a la qual se suma una nova que finançarà la posada en marxa de l’Arxiu Valencià del Disseny. Amb aquesta acció, es pretén aprofitar el llegat històric de la Comunitat Valenciana en aquest camp per a generar coneixement innovador i promoure, a més, la connexió entre el teixit productiu i l’ecosistema del disseny.

Totes aquestes actuacions constitueixen les accions prioritàries de l’AVI, que formen part, al seu torn, de l’estratègia del Govern autonòmic per a la transformació i millora del model productiu i s’han dissenyat en sintonia amb el Pla Estratègic de la Indústria Valenciana (PEIV).

Premsa

Bioithas lidera aquest projecte estratègic en col·laboració amb AIJU i amb especialistes de la Universitat Politècnica de València
Aquesta nova tècnica no sols reduirà el cost de la gestió d’aquests residus, sinó que potencialment obrirà una nova línia de negoci

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança noves tècniques per a l’obtenció de prebiòtics i probiòtics, així com per a l’obtenció de fibres vegetals, ingredients funcionals i nutrients mitjançant l’aprofitament dels residus derivats del procés de fabricació de cervesa.

L’empresa alacantina Bioithas lidera aquest projecte estratègic, que compta amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (VI) en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva i que s’executa en cooperació amb l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) i el departament d’Enginyeria Mecànica i de Materials de la Universitat Politècnica de València (UPV).

A través d’aquesta iniciativa, es pretenen aconseguir substàncies de major valor afegit per a sectors com el biotecnològic o el del plàstic, en sintonia amb els postulats de l’economia circular, que aposta pel reciclatge i la reutilització com a via per a reduir a zero els residus. Aquest procés de valorització promou, a més, la simbiosi industrial, de tal manera que els desaprofitaments resultants d’activitats productives es convertisquen en matèries primeres per a unes altres.

Els avantatges d’aquesta tècnica repercuteixen en el pla mig ambiental i s’estenen a l’econòmic perquè, fins ara, la gestió dels residus en els processos de fabricació de cervesa comporta un cost considerable per a les empreses del sector, a causa de la infraestructura necessària per al seu correcte tractament.

A més, la valorització d’aquests subproductes, mitjançant l’obtenció de diferents substàncies d’interés per a la indústria, no sols suposarà un estalvi, sinó que potencialment podria convertir-se en una nova línia de negoci mitjançant la transformació i manufactura de nous productes de valor afegit, com són la fibra, les proteïnes i vitamines, els compostos antioxidants i, finalment, la reserva genètica de probiòtics.

El projecte, que es durà a terme durant els pròxims dos anys, està coordinat per Bioithas, que és l’entitat responsable d’identificar els probiòtics i ingredients funcionals, i compta amb dos socis més que exerceixen un paper clau. Així, la UPV optimitzarà els processos d’extracció i purificació de les substàncies, mentre que AIJU abordarà l’aprofitament de les fibres vegetals com a additiu per a la transformació de plàstics.

Per al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, la iniciativa demostra les oportunitats d’innovació que emergeixen entorn de la indústria alimentària i a l’aplicació efectiva dels criteris propis de l’economia circular. “La simbiosi industrial permet convertir residus d’unes indústries en matèries primeres per a unes altres que, en aquest cas, a més, destaquen pel seu alt valor afegit i pels seus usos potencials en sectors d’avantguarda com el biotecnològic”, ha assenyalat.

Per part seua, el CEO i director científic de Bioithas, el doctor Vicente Navarro, ha subratllat que aquest projecte de cooperació “posa de manifest l’interés i el compromís de les empreses d’I+D+i d’intentar generar respostes innovadores a problemes complexos com l’aprofitament de residus, la millora de la salut de la població o l’alimentació del futur”.

Resposta a reptes prioritaris

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats en Agroalimentació i Economia Circular, promoguts per l’AVI. En el primer cas, s’advoca per la producció d’ingredients funcionals amb impacte significatiu sobre la salut dels consumidors i, en el segon, pel desenvolupament de tècniques de valorització de residus alternatives al reciclatge mecànic.

Així mateix, també connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de qualitat de vida que situa, entre els seus objectius generals, la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema productiu agroalimentari, així com la promoció de la salut i la sanitat eficient.

Premsa

• L’objectiu és millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’afeccions mentals a partir de nous productes tecnològics
• El Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent posarà en marxa un projecte, finançat amb 38.042,20 euros

El projecte Salut Innovadora i Integradora per a les Persones, de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), organisme dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha obtingut 38.042,20 euros de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) per a la seua posada en marxa.

La finalitat principal del projecte és crear propostes de desenvolupament d’instruments i tecnologies amb aplicacions dirigides a la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’afeccions mentals, especialment aquelles agreujades per la recent pandèmia.

Les afeccions mentals com l’estrés, l’ansietat, la depressió o diferents fòbies s’han vist augmentades i empitjorades a causa de la pandèmia derivada de la COVID-19. Per aquest motiu, la iniciativa pretén desenvolupar espais en els quals es dialogue sobre possibles solucions tecnològiques que empren la Intel·ligència Artificial (IA) i la big data per a millorar la qualitat de vida de les persones que les pateixen.

Per a això, la Unitat de Salut mental del Departament de Salut de Xàtiva-Ontinyent crearà diverses accions complementàries dirigides al personal sanitari, així com a diferents empreses del sector tecnològic. La finalitat d’aquestes activitats és crear espais de sinergia entre els professionals del món de la salut mental, empreses del sector tecnològic i universitats perquè puguen trobar solucions innovadores en aquest camp.

Aquestes accions de dinamització comptaran amb tallers, xarrades i ponències d’experts en salut mental, així com de professionals de l’àrea tecnològica. Es tractaran temes relacionats amb les patologies identificades en les consultes de salut mental i s’analitzaran els avanços més importants que s’han aconseguit dins d’aquesta àrea de coneixement per a, d’aquesta manera, buscar maneres d’aplicar-los i al mateix temps trobar un nínxol de mercat per a aquesta mena de producte.

La gestora de projectes d’Investigació i Innovació del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, María José Mora, explica que “l’objectiu principal d’aquest projecte és conéixer millor la salut mental, tant dels nostres professionals com de la població en general, amb la finalitat de poder trobar eines i recursos que faciliten sobretot el diagnòstic primerenc d’aquestes patologies”.

En una primera fase, el projecte se centrarà en l’estudi de la salut mental i emocional de personal sanitari. En fases posteriors es posarà el focus en les persones joves i en les més majors, especialment les que viuen soles.

La informació que s’extraga d’aquests espais de comunicació es transferirà a les empreses de diferents sectors perquè treballen en la materialització i comercialització de nous productes, serveis i tecnologies. D’aquesta manera, es pretén contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones al mateix temps impulsar noves indústries tecnològiques en la Comunitat Valenciana basades en la cibermedicina.

Premsa

• Industrias Alegre lidera aquest projecte estratègic, en el qual també participen Itera, Sinfiny Smart Technologies i Aimplas
• Aquests nous compostos sintètics són més lleugers i resistents a impactes, i a més es poden reciclar

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament de nous materials i processos sostenibles per a elevar l’autonomia i reduir les emissions dels cotxes elèctrics mitjançant la disminució del pes de les seues bateries. L’objectiu és substituir les peces metàl·liques d’aquests dispositius per resines sintètiques -conegudes com composites- amb propietats millorades, amb la finalitat d’alleugerir-los entre un 50% i un 70%.

El projecte Lightcar, que lidera Industrias Alegre, i en el qual participen les empreses Itera, Sinfiny Smart Technologies i l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), ajudarà la indústria de l’automoció a completar la transició cap a una mobilitat més sostenible gràcies al disseny d’una nova generació de vehicles elèctrics més eficients.

Per a aconseguir aquest objectiu, la reducció del pes s’erigeix en un factor determinant, ja que un cotxe més lleuger requereix menys energia per a ser impulsat. És a dir, amb les mateixes bateries l’autonomia augmenta considerablement respecte a automòbils més pesats.

Construïts sobre una estructura d’alumini i acer inoxidable, els acumuladors d’energia actuals representen, de fet, entre el 20% i el 30% del pes total d’aquests vehicles. Per aquest motiu la indústria d’automoció està començant a substituir aquestes peces per materials compostos que permeten reduir el seu pes fins a un 70%.

Més lleugers i reciclables

Lightcar aposta pel desenvolupament de composites termoplàstics de fibra llarga que destaquen per la seua lleugeresa, rigidesa i resistència a impactes i que, a diferència d’altres productes en el mercat, es poden reciclar i processar mitjançant mètodes convencionals de fabricació, també eficients i amb una baixa generació de residus. En el marc d’aquest projecte estratègic en cooperació es dissenyarà, a més, un dispositiu d’última generació per a la producció de peces que possibilita la integració dels components electrònics.

Per al vicepresident executiu de la AVI, Andrés García Reche, es tracta d’una iniciativa clau que genera oportunitats per al reposicionament de la indústria auxiliar de l’automòbil davant els canvis tecnològics que es deriven de la transició cap als vehicles elèctrics.

“Projectes com aquest permeten a les nostres empreses incrementar la seua competitivitat i liderar el desenvolupament d’una nova generació d’automòbils més eficients i sostenibles”, ha destacat.

El projecte està liderat per Industrias Alegre, que se centra en la industrialització i obtenció d’un demostrador a escala que permeta validar el material i la tecnologia de fabricació i compta amb les solucions d’enginyeria de Itera, que investiga noves tècniques de disseny de peces complexes per a la substitució de components metàl·lics.

Així mateix, Sinfiny estudia i dissenya tecnologies avançades de fabricació flexible, mentre que Aimplas investiga noves configuracions d’estructures de compost multifuncionals basades en composites termoplàstics i amb propietats avançades, que permeten alleugerir el pes de peces i potencien processos de fabricació de gran volum i cicle curts de fabricació.

Estratègia d’innovació

Lightcar connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de processos fabricació de fabricació, automoció i mobilitat i béns d’equip.

Així mateix, el projecte també s’alinea amb les conclusions de diversos dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) promoguts per l’AVI, especialment amb els d’Automoció i mobilitat sostenible i Economia circular. En el primer cas, s’aposta obertament pel desenvolupament de nous materials per a la reducció del pes dels vehicles; i en el segon, es proposa el desenvolupament de béns de consum més sostenibles i que optimitzen la valorització dels residus.

Premsa

• El nou òrgan abordarà reptes i oportunitats d’innovació vinculades amb el procés de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha anunciat la creació d’un nou Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en descarbonització amb la finalitat d’oferir “respostes innovadores a un dels majors desafiaments als quals s’enfronta el nostre sistema productiu”. Al capdavant d’aquest òrgan se situarà el professor d’investigació de l’Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC) Avelino Corma.

Pascual ha avançat la posada en marxa d’aquest grup de treball durant la reunió del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), un òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), pioner en tota Espanya, que reuneix empresaris, instituts tecnològics i científics de primer ordre per a proposar solucions innovadores als grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat, creant una taula de diàleg entre les tres principals baules del Sistema Valencià d’Innovació.

El nou Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Descarbonització és el huité equip especialitzat que es constitueix dins del CEI i abordarà reptes i oportunitats d’innovació vinculades amb el procés de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle amb la finalitat de desenvolupar en la Comunitat Valenciana noves tecnologies que permeten avançar en aquest objectiu des d’una perspectiva multidisciplinària.

El comité estarà compost per representants de la comunitat científica, tecnològica i de l’empresariat que treballaran en la identificació de noves solucions que contribuïsquen a la descarbonització en les diferents indústries i sectors d’activitat.

La consellera ha destacat que “aquest comité especialitzat en descarbonització explotarà les capacitats del nostre sistema d’innovació per al desenvolupament de noves tecnologies que oferisquen respostes a les diferents arestes d’aquest desafiament de gran importància en la nostra societat”.

Durant la seua intervenció, Carolina Pascual ha ressaltat l’impacte dels comités estratègics d’innovació. Prova d’això és que “més del 90% de tots els projectes finançats per l’AVI en 2021 responen a un o diversos reptes identificats en els comités estratègics d’innovació, percentatge que ascendeix al 100% en els programes de projectes estratègics en col·laboració i de consolidació de la cadena de valor empresarial”.

La consellera d’Innovació ha recordat la ferma aposta de la Generalitat Valenciana per aquesta àrea: “Mai en la història del nostre autogovern s’havia desplegat un volum de subvencions major per a finançar projectes d’innovació en els quals col·laboraren diferents agents. Aquest efecte multiplicador s’ha accelerat en aquest exercici amb una quantitat inversora que supera la suma de les tres convocatòries precedents.”

L’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat contempla un total de 56,4 milions d’euros per a l’AVI. Un pressupost que té un efecte dinamitzador de la inversió en I+D+i en tot el sistema d’innovació, especialment en el sector privat.

Des de la seua creació, les polítiques de l’Agència han recolzat prop de 940 sol·licituds per a dur a terme projectes d’innovació i han beneficiat a prop de 430 entitats.

A més, l’AVI lidera la implantació de la Compra Pública d’Innovació (*CPI) en les administracions autonòmica i local. De fet, gràcies als seus programes d’incentius, una vintena d’ajuntaments, consorcis, fundacions i associacions sense ànim de lucre s’han dotat d’unitats especialitzades i han començat a licitar aquest tipus de contractes. A més, sis empreses radicades en la Comunitat han rebut el suport de l’Agència per a optar a diferents procediments de CPI.

Precisament, el Comité Estratègic d’Innovació tindrà un paper rellevant en l’estratègia que en breu presentarà l’AVI per a dinamitzar la Compra Pública Innovadora en la Comunitat Valenciana, ja que oferirà el seu suport per a identificar i prioritzar aquells reptes susceptibles de resoldre’s a través de processos de CPI, segons ha avançat Avelino Corma.

Impuls de la CPI

En aquest sentit, l’AVI té previst impulsar almenys una desena d’aquesta mena d’iniciatives fins a 2023 a fi d’incrementar l’impacte d’aquestes polítiques d’estímul sobre el sistema productiu i, a aquest efecte, ha reforçat els seus recursos per a prestar assistència tècnica a les diferents conselleries i entitats del sector públic interessades a escometre Compra Pública d’Innovació.

S’intensificarà, per tant, l’actual paper del CEI com a òrgan assessor, que ja guia l’activitat de l’Agència en el mitjà termini i orienta, a través d’incentius, la innovació que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana cap a aquells àmbits identificats prèviament com a prioritaris.

Respecte al nou comité, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha recordat que l’Agència ja està finançant diferents projectes vinculats a la descarbonització en àmbits com les obres públiques, l’hàbitat, l’energia, l’automoció o la ceràmica, si bé el nou equip multidisciplinari focalitzarà la seua acció a identificar noves oportunitats per a millorar la cadena de valor de la indústria i generar nous nínxols de mercat.

En la seua opinió, la contribució del CEI resulta clau per a l’estratègia de l’entitat: “És un privilegi comptar amb el coneixement i l’experiència de grans personalitats de les esferes científica, tecnològica i empresarial de la Comunitat, que realitzen les seues aportacions de manera altruista i en benefici de l’interés general”.

En aquest sentit, García Reche ha subratllat que a través dels diferents comités s’ha oferit resposta “a 35 reptes als quals ha de fer front el nostre teixit econòmic, i nosaltres mateixos com a societat, mitjançant la identificació i proposta de més de 80 solucions tecnològiques i innovacions concretes, orientades a la seua implantació real en el sistema productiu”.

Premsa

• L’escola de negocis alacantina mostra el seu interés per col·laborar amb l’AVI en l’actualització de competències en innovació

L’Agència Valenciana de la Innovació  (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb Fundesem Business School a fi de conéixer les noves iniciatives que està desenvolupant en l’àmbit formatiu i abordar possibles vies de col·laboració que contribuïsquen a impulsar la innovació en el teixit empresarial de la província d’Alacant.

En aquesta trobada han participat el president d’aquesta escola de negocis, Cayetano Sánchez Butrón; el seu director gerent, Ismael Navarro; i la responsable d’Empreses i Continguts, Mari Angeles Tajuelo; així com, per part de l’AVI, el vicepresident executiu i la secretària general, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament.

Al llarg de la reunió, Fundesem ha exposat els diferents programes formatius que s’imparteixen des del centre alacantí, que inclouen estudis d’especialització en competències digitals, alineats amb les necessitats del teixit productiu.

En aquest sentit, han traslladat la seua voluntat de col·laborar amb l’Agència en la cerca de solucions en l’àmbit de l’educació que permeten instruir als i les professionals en els nous perfils tecnològics. De la mateixa manera, han coincidit en la necessitat de donar a conéixer les capacitats de coneixement que es generen dins del sistema d’innovació.

Els representants d’aquesta escola de negocis també han manifestat interés pels diferents programes d’ajudes de l’AVI, especialment les línies de promoció del talent i les accions d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació.

Des de l’Agència, el vicepresident executiu, Andrés García Reche, ha subratllat la necessitat d’impulsar l’actualització de competències en les actuals plantilles de les empreses per a facilitar la incorporació al teixit productiu de les tecnologies protagonistes d’aquesta quarta revolució industrial.

“Des de l’Agència no sols incentivem la incorporació de persones investigadores i doctorandes en les nostres empreses per a impulsar projectes I+D+i, sinó que apostem per la formació especialitzada per a satisfer uns nous perfils professionals que hui ja costa cobrir”, ha indicat.

Per part seua, el president de Fundesem, Cayetano Sánchez Butrón, ha destacat el paper que juga l’AVI en el nostre ecosistema empresarial i “el desig que totes dues institucions, d’ara en avant, unisquen forces per a portar a cotes més elevades a les empreses de la nostra província i la nostra Comunitat, en els àmbits tecnològics, digitals i d’innovació, en sentit ampli”.

Fundada en 1965, l’escola de negocis de la Fundació per al Desenvolupament de la Formació i Gestió Empresarial de la Província d’Alacant (Fundesem) ofereix programes de màster i formació contínua dirigits fonamentalment a llocs directius.

Premsa

• El grup d’investigació REDOLí, de la UV, completa aquesta iniciativa en col·laboració amb els seus homòlegs de Microwave RF Subsystems de la UPV
• El prototip dissenyat demostra la validesa d’aquesta tecnologia, que acurta els temps de producció i eleva el volum de producte obtingut

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat un projecte del grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV), que ha aconseguit produir nanomaterials de sílice porosa, un compost amb múltiples aplicacions potencials en la indústria química, mediambiental i farmacològica, en majors quantitats i de forma més ràpida que els processos existents.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com ValoraSIO, s’ha aconseguit demostrar la viabilitat del nou sistema de fabricació, gràcies a un prototip desenvolupat en col·laboració amb Microwave RF Subsystems, un grup adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Tots dos equips presentaran dimecres que ve 15 de desembre els resultats del projecte en una jornada en format de seminari web, que culminarà amb una trobada amb empreses. Les inscripcions estan obertes a través de l’adreça web (consultar ací).

Aquest avanç obri les portes a l’ús industrial d’aquestes nanosílices, fins ara limitat per les actuals tecnologies de síntesis, que requerien de diverses jornades de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.

Per contra, el model dissenyat per especialistes de la UV aposta per la producció mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa acurta els temps d’obtenció d’aquests nanomaterials a uns pocs minuts, aconseguint, a més, un major volum de producte amb característiques més homogènies.

Enfront de les fonts d’energia de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.

Gran potencial d’ús

A causa de les seues singulars característiques físiques i estructurals, aquests compostos presenten un gran potencial per a la seua aplicació en camps com l’agroalimentari, el farmacèutic, el cosmètic o el químic. De fet, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants, entre altres múltiples aplicacions.

Precisament es tracta de materials molt benvolguts perquè les seues propietats poden modificar-se en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehícles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.

REDOLí treballa, entre altres línies de desenvolupament en nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, explora el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.

Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.

La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de la I+D+i.

Premsa

• Els nous biosensores són capaços d’oferir resultats fiables en tot just una hora, enfront dels mètodes actuals que poden arribar a tardar fins a 48
• Les empreses Lumensia Sensors, Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh participen al costat de la UPV en aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou tipus de biosensor que permetrà previndre possibles brots microbiològics en productes i instal·lacions de la indústria agroalimentària. El dispositiu, basat en la tecnologia fotònica, serà capaç de detectar els patògens amb major incidència, de manera ràpida, senzilla i de baix cost, superant les limitacions dels sistemes i tècniques ja presents en el mercat.

En aquest projecte, batejat com Bacterio, treballen un consorci d’entitats liderat per Lumensia Sensors, en el qual s’integren empreses del sector agroalimentari com a Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh, a més, del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments, tots dos adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

En l’actualitat, la cadena de producció alimentària se sotmet a uns exhaustius controls de contaminació per microorganismes patògens, d’acord amb les exigències establides per llei. No obstant això, els procediments actuals requereixen de temps d’espera de fins a 48 hores per a l’obtenció de resultats, la qual cosa eleva els costos d’emmagatzematge, logístics i energètics dels productors d’aliments, atés que no poden posar-los a la venda fins a comptar amb el beneplàcit sanitari.

De fet, s’estima que només a Espanya el sector inverteix més de 5.000 milions d’euros en aquestes operacions. Una quantia que podria reduir-se dràsticament una vegada es demostre l’eficàcia dels biosensores que s’estan desenvolupant en el marc del projecte Bacterio.

Per a això s’ha adaptat la tecnologia desenvolupada prèviament per Lumensia Sensors per al control d’al·lergògens, que també va rebre el suport de l’Agència i que ja s’ha integrat amb èxit en productes en fase comercial.

Aquests nous dispositius, basats en circuits fotònics integrats, permetran la identificació en menys d’una hora dels patògens responsables de la majoria d’alertes sanitàries, com són la Salmonella spp; la Listeria monocytogenes i Echerichia Coli.

Avantatges econòmics, sanitàries i ambientals

La detecció precoç i control d’aquests bacteris és crucial, des d’un punt de vista sanitari perquè, malgrat els avanços en nous productes i tècniques de desinfecció, han millorat la seua capacitat d’adaptació i han desenvolupat resistència. A més, també aporta avantatges significatius en termes de competitivitat, ja que les empreses que incorporen aquesta tecnologia reduiran els actuals costos d’emmagatzematge, logística i energia, atés que la producció pot enviar-se als lineals en un menor termini de temps.

En definitiva, aquest nou sistema de control microbiològic reduirà de manera directa la petjada de carboni i el desaprofitament alimentari, ja que els articles es posaran abans a la venda i els clients disposaran d’un major període per a consumir-los, amb els consegüents beneficis mediambientals.

L’eficàcia d’aquesta tecnologia ja s’està provant en diferents subsectors industrials de l’àmbit agroalimentari, gràcies a la col·laboració amb Verdifresh, especialista en l’elaboració d’ensalades i vegetals frescos llestos per a consumir o cuinar; Embotits Martínez, proveïdor de productes carnis de porc i boví; i Plats Tradicionals, experts en la producció de plats preparats que després es comercialitzen en el lineal del supermercat.

En fase de validació

En concret, el personal tècnic de Lumensia Sensors, amb el suport del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC-UPV) i del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA-UPV) està realitzant assajos a fi d’ajustar el dispositiu per a fer-lo més robust i útil als processos diaris d’aquestes empreses.

Per a la validació i certificació es comptarà, a més, amb el suport d’AINIA, l’Institut Tecnològic de l’Alimentació, mentre que Lumensia aportarà la seua experiència en el desenvolupament d’aquesta mena de biosensors fotònics per a la seua aplicació en la indústria, que suposen una alternativa en termes d’eficàcia, economia i rapidesa a la resta de tècniques en ús.

“Els avantatges que aportarà aquest producte contribuiran a millorar la posició de lideratge de la nostra indústria agroalimentària, reduint els seus costos i garantint més encara si cap la seguretat de tots els seus productes”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Per part seua, el director general de Lumensia Sensors, Santiago Simón, ha subratllat que el projecte *Bacterio permetrà situar a la Comunitat Valenciana “com a referent internacional en la producció de sistemes de detecció de patògens innovadors basats en biotecnologia i fotònica integrada”.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants.

Així mateix, també connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de qualitat de vida que situa, entre els seus objectius generals, la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema productiu agroalimentari a través del desenvolupament i ús de tecnologia; així com la producció sostenible d’aliments, tenint en compte factors econòmics, mediambientals i un ús adequat dels recursos naturals.

Premsa

• L’acord, dotat amb 250.000 euros, garanteix la continuïtat d’aquest grup especialitzat en el desenvolupament d’innovacions per a les empreses
• Es desenvoluparà un dispositiu per a monitorar la correcta desinfecció de mans i un nou sistema per a detectar possibles trencaments en la cadena del fred industrial

El Consell ha autoritzat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Universitat Politècnica de València (UPV) per a finançar la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïda en el Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), institut d’investigació adscrit a aquesta institució acadèmica.

L’acord, dotat amb 250.000 euros, garanteix la continuïtat d’aquest grup creat amb el suport de l’AVI a fi d’impulsar la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les empreses de la Comunitat Valenciana.

Els 250.000 euros amb els quals està dotat aquest conveni cobreixen els costos de funcionament d’aquesta unitat d’innovació, que gaudeix d’independiencia econòmica i, per tant, no suposa cap minvament en els recursos ordinaris del centre.

La iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, pretén dinamitzar la innovació orientada cap al teixit productiu amb la finalitat d’elevar la competitivitat de les empreses radicades en la Comunitat Valenciana.

L’aportació de l’AVI al Centre de Tecnologia Nanofotònica es traduirà en dues línies diferents d’innovació. La primera es vincula a la lluita contra el SARS-COV-2 i consisteix en el desenvolupament d’un dispositiu basat en tecnologia fotònica capaç de monitorar i avaluar la correcta desinfecció de mans per a minimitzar així el risc d’infecció.

El segon projecte radica en el disseny d’un sistema ràpid, precís, no invasiu i totalment innocu per al monitoratge i control de la cadena del fred en entorns industrials i de distribució, amb la finalitat de detectar possibles fallades en la refrigeració, així com la proliferació de patògens en els aliments. Per a això, es desenvoluparà un sensor d’ones de terahercis, una de les múltiples aplicacions d’aquesta mena de radiació, que és completament segura per a les persones.

Premsa

• El vicepresident executiu obri la primera de les sessions formatives d’aquest curs, que actualitzarà les competències de mig centenar de professionals. 
• Els ‘innoagents’ són els encarregats de connectar la investigació d’universitats i centres tecnològics amb les necessitats i reptes de les empreses

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha iniciat una nova edició del programa formatiu per a la xarxa Innoagents, que es dirigeix a agents d’innovació i personal tècnic de les unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE) que han rebut el suport de l’AVI, bé a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva o de les seues línies nominatives.

Aquest programa d’especialització, finançat per l’Agència, recupera així la presencialitat després d’un curs marcat per les restriccions derivades de la pandèmia. En aquesta tercera edició, comptarà amb la participació d’al voltant de mig centenar de professionals , que formen part, en la seua majoria, de la xarxa d’agents d’innovació promoguda per aquesta institució, així com representants de les   unitats científiques creades amb la finalitat de estimular el desenvolupament d’innovacions orientades a les activitats productives en centres d’investigació d’excel·lència.

A través d’aquest pla d’especialització, l’AVI actualitzarà la capacitació dels i les agents i personal de les UCIE d’acord amb els seus nous acompliments. D’aquesta manera, es proporcionaran  eines i habilitats de dinamització per a propiciar una col·laboració efectiva entre els productors de coneixement i les empreses que desemboque en el desenvolupament de projectes conjunts d’innovació.

El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha obert aquesta sessió inaugural amb un missatge d’alé als innoagents, que exerceixen un “paper fonamental en l’estratègia de dinamització i optimització” del sistema valencià d’innovació.

“Sou una baula clau perquè la innovació arribe de manera efectiva al teixit productiu de la  Comunitat Valenciana, el nexe d’unió que permetrà connectar les línies d’investigació d’universitats i centres tecnològics amb les necessitats i reptes de les nostres empreses”, ha indicat.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el secretari general de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), Alejandro Soliveres, qui ha subratllat que només mitjançant la connexió del teixit investigador amb l’entramat productiu “podrem garantir una transferència efectiva de coneixement cap a les nostres empreses”.

Femeval, en les instal·lacions del qual s’ha celebrat aquesta primera sessió, és una de les entitats impulsores de l’agrupació innovadora Valmetal que, amb el suport de l’Agència, ha incorporat un agent per a impulsar la I+D+i en el sector metalmecànic.

Aquesta nova edició del programa d’Innoagents  combina la formació presencial i en línia i es traduirà en una sessió trimestral fins al pròxim estiu, que inclourà, a més d’accions teòriques i de dinamització, l’anàlisi de casos de bones pràctiques en empreses. Els continguts que s’impartiran, vinculats amb la gestió de la innovació, el treball en xarxa i el foment de la cooperació, s’han dissenyat tenint en compte els interessos i coneixements previs dels i les agents.

 Formació i dinamització

El primer d’aquests tallers, que té lloc en les instal·lacions de l’Agrupació Innovadora Valmetal, una de les entitats que compten amb un agent, aborda el procés d’elaboració o actualització de l’agenda d’innovació de les organitzacions en les quals els innoagents exerceixen la seua activitat. Així mateix, també es fomentarà el treball en equip i la interacció mitjançant una dinàmica participativa en la qual aportaran, per grups, solucions innovadores a reptes del sistema productiu.

Al llarg dels tallers programats, es presentaran , entre altres eines i coneixements específics, els tipus de plataformes col·laboratives per a la gestió de la innovació; el funcionament del sistema públic d’ajudes a la I+D+i; les modalitats de finançament existents, així com instruments per a la detecció d’oportunitats d’innovació o l’aplicació  de la metodologia Design Thinking en aquest àmbit.

En les sessions de dinamització es treballarà, a més, la col·laboració en xarxa a través de la difusió de les metodologies i tecnologies de comunicació; al mateix temps que es proporcionaran recursos per a transmetre  la cultura de la innovació en les organitzacions i per a millorar la connexió entre l’oferta i la demanda d’innovació.

Aquesta iniciativa forma del programa de promoció del talent i del coneixement, que lidera l’Agència per a potenciar la cohesió del sistema d’innovació en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.