Premsa

• El grup d’investigació REDOLí, de la UV, completa aquesta iniciativa en col·laboració amb els seus homòlegs de Microwave RF Subsystems de la UPV
• El prototip dissenyat demostra la validesa d’aquesta tecnologia, que acurta els temps de producció i eleva el volum de producte obtingut

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat un projecte del grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV), que ha aconseguit produir nanomaterials de sílice porosa, un compost amb múltiples aplicacions potencials en la indústria química, mediambiental i farmacològica, en majors quantitats i de forma més ràpida que els processos existents.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com ValoraSIO, s’ha aconseguit demostrar la viabilitat del nou sistema de fabricació, gràcies a un prototip desenvolupat en col·laboració amb Microwave RF Subsystems, un grup adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Tots dos equips presentaran dimecres que ve 15 de desembre els resultats del projecte en una jornada en format de seminari web, que culminarà amb una trobada amb empreses. Les inscripcions estan obertes a través de l’adreça web (consultar ací).

Aquest avanç obri les portes a l’ús industrial d’aquestes nanosílices, fins ara limitat per les actuals tecnologies de síntesis, que requerien de diverses jornades de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.

Per contra, el model dissenyat per especialistes de la UV aposta per la producció mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa acurta els temps d’obtenció d’aquests nanomaterials a uns pocs minuts, aconseguint, a més, un major volum de producte amb característiques més homogènies.

Enfront de les fonts d’energia de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.

Gran potencial d’ús

A causa de les seues singulars característiques físiques i estructurals, aquests compostos presenten un gran potencial per a la seua aplicació en camps com l’agroalimentari, el farmacèutic, el cosmètic o el químic. De fet, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants, entre altres múltiples aplicacions.

Precisament es tracta de materials molt benvolguts perquè les seues propietats poden modificar-se en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehícles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.

REDOLí treballa, entre altres línies de desenvolupament en nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, explora el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.

Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.

La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de la I+D+i.

Premsa

• Els nous biosensores són capaços d’oferir resultats fiables en tot just una hora, enfront dels mètodes actuals que poden arribar a tardar fins a 48
• Les empreses Lumensia Sensors, Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh participen al costat de la UPV en aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou tipus de biosensor que permetrà previndre possibles brots microbiològics en productes i instal·lacions de la indústria agroalimentària. El dispositiu, basat en la tecnologia fotònica, serà capaç de detectar els patògens amb major incidència, de manera ràpida, senzilla i de baix cost, superant les limitacions dels sistemes i tècniques ja presents en el mercat.

En aquest projecte, batejat com Bacterio, treballen un consorci d’entitats liderat per Lumensia Sensors, en el qual s’integren empreses del sector agroalimentari com a Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh, a més, del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments, tots dos adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

En l’actualitat, la cadena de producció alimentària se sotmet a uns exhaustius controls de contaminació per microorganismes patògens, d’acord amb les exigències establides per llei. No obstant això, els procediments actuals requereixen de temps d’espera de fins a 48 hores per a l’obtenció de resultats, la qual cosa eleva els costos d’emmagatzematge, logístics i energètics dels productors d’aliments, atés que no poden posar-los a la venda fins a comptar amb el beneplàcit sanitari.

De fet, s’estima que només a Espanya el sector inverteix més de 5.000 milions d’euros en aquestes operacions. Una quantia que podria reduir-se dràsticament una vegada es demostre l’eficàcia dels biosensores que s’estan desenvolupant en el marc del projecte Bacterio.

Per a això s’ha adaptat la tecnologia desenvolupada prèviament per Lumensia Sensors per al control d’al·lergògens, que també va rebre el suport de l’Agència i que ja s’ha integrat amb èxit en productes en fase comercial.

Aquests nous dispositius, basats en circuits fotònics integrats, permetran la identificació en menys d’una hora dels patògens responsables de la majoria d’alertes sanitàries, com són la Salmonella spp; la Listeria monocytogenes i Echerichia Coli.

Avantatges econòmics, sanitàries i ambientals

La detecció precoç i control d’aquests bacteris és crucial, des d’un punt de vista sanitari perquè, malgrat els avanços en nous productes i tècniques de desinfecció, han millorat la seua capacitat d’adaptació i han desenvolupat resistència. A més, també aporta avantatges significatius en termes de competitivitat, ja que les empreses que incorporen aquesta tecnologia reduiran els actuals costos d’emmagatzematge, logística i energia, atés que la producció pot enviar-se als lineals en un menor termini de temps.

En definitiva, aquest nou sistema de control microbiològic reduirà de manera directa la petjada de carboni i el desaprofitament alimentari, ja que els articles es posaran abans a la venda i els clients disposaran d’un major període per a consumir-los, amb els consegüents beneficis mediambientals.

L’eficàcia d’aquesta tecnologia ja s’està provant en diferents subsectors industrials de l’àmbit agroalimentari, gràcies a la col·laboració amb Verdifresh, especialista en l’elaboració d’ensalades i vegetals frescos llestos per a consumir o cuinar; Embotits Martínez, proveïdor de productes carnis de porc i boví; i Plats Tradicionals, experts en la producció de plats preparats que després es comercialitzen en el lineal del supermercat.

En fase de validació

En concret, el personal tècnic de Lumensia Sensors, amb el suport del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC-UPV) i del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA-UPV) està realitzant assajos a fi d’ajustar el dispositiu per a fer-lo més robust i útil als processos diaris d’aquestes empreses.

Per a la validació i certificació es comptarà, a més, amb el suport d’AINIA, l’Institut Tecnològic de l’Alimentació, mentre que Lumensia aportarà la seua experiència en el desenvolupament d’aquesta mena de biosensors fotònics per a la seua aplicació en la indústria, que suposen una alternativa en termes d’eficàcia, economia i rapidesa a la resta de tècniques en ús.

“Els avantatges que aportarà aquest producte contribuiran a millorar la posició de lideratge de la nostra indústria agroalimentària, reduint els seus costos i garantint més encara si cap la seguretat de tots els seus productes”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Per part seua, el director general de Lumensia Sensors, Santiago Simón, ha subratllat que el projecte *Bacterio permetrà situar a la Comunitat Valenciana “com a referent internacional en la producció de sistemes de detecció de patògens innovadors basats en biotecnologia i fotònica integrada”.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants.

Així mateix, també connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de qualitat de vida que situa, entre els seus objectius generals, la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema productiu agroalimentari a través del desenvolupament i ús de tecnologia; així com la producció sostenible d’aliments, tenint en compte factors econòmics, mediambientals i un ús adequat dels recursos naturals.

Premsa

• L’acord, dotat amb 250.000 euros, garanteix la continuïtat d’aquest grup especialitzat en el desenvolupament d’innovacions per a les empreses
• Es desenvoluparà un dispositiu per a monitorar la correcta desinfecció de mans i un nou sistema per a detectar possibles trencaments en la cadena del fred industrial

El Consell ha autoritzat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Universitat Politècnica de València (UPV) per a finançar la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïda en el Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), institut d’investigació adscrit a aquesta institució acadèmica.

L’acord, dotat amb 250.000 euros, garanteix la continuïtat d’aquest grup creat amb el suport de l’AVI a fi d’impulsar la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les empreses de la Comunitat Valenciana.

Els 250.000 euros amb els quals està dotat aquest conveni cobreixen els costos de funcionament d’aquesta unitat d’innovació, que gaudeix d’independiencia econòmica i, per tant, no suposa cap minvament en els recursos ordinaris del centre.

La iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, pretén dinamitzar la innovació orientada cap al teixit productiu amb la finalitat d’elevar la competitivitat de les empreses radicades en la Comunitat Valenciana.

L’aportació de l’AVI al Centre de Tecnologia Nanofotònica es traduirà en dues línies diferents d’innovació. La primera es vincula a la lluita contra el SARS-COV-2 i consisteix en el desenvolupament d’un dispositiu basat en tecnologia fotònica capaç de monitorar i avaluar la correcta desinfecció de mans per a minimitzar així el risc d’infecció.

El segon projecte radica en el disseny d’un sistema ràpid, precís, no invasiu i totalment innocu per al monitoratge i control de la cadena del fred en entorns industrials i de distribució, amb la finalitat de detectar possibles fallades en la refrigeració, així com la proliferació de patògens en els aliments. Per a això, es desenvoluparà un sensor d’ones de terahercis, una de les múltiples aplicacions d’aquesta mena de radiació, que és completament segura per a les persones.

Premsa

• El vicepresident executiu obri la primera de les sessions formatives d’aquest curs, que actualitzarà les competències de mig centenar de professionals. 
• Els ‘innoagents’ són els encarregats de connectar la investigació d’universitats i centres tecnològics amb les necessitats i reptes de les empreses

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha iniciat una nova edició del programa formatiu per a la xarxa Innoagents, que es dirigeix a agents d’innovació i personal tècnic de les unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE) que han rebut el suport de l’AVI, bé a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva o de les seues línies nominatives.

Aquest programa d’especialització, finançat per l’Agència, recupera així la presencialitat després d’un curs marcat per les restriccions derivades de la pandèmia. En aquesta tercera edició, comptarà amb la participació d’al voltant de mig centenar de professionals , que formen part, en la seua majoria, de la xarxa d’agents d’innovació promoguda per aquesta institució, així com representants de les   unitats científiques creades amb la finalitat de estimular el desenvolupament d’innovacions orientades a les activitats productives en centres d’investigació d’excel·lència.

A través d’aquest pla d’especialització, l’AVI actualitzarà la capacitació dels i les agents i personal de les UCIE d’acord amb els seus nous acompliments. D’aquesta manera, es proporcionaran  eines i habilitats de dinamització per a propiciar una col·laboració efectiva entre els productors de coneixement i les empreses que desemboque en el desenvolupament de projectes conjunts d’innovació.

El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha obert aquesta sessió inaugural amb un missatge d’alé als innoagents, que exerceixen un “paper fonamental en l’estratègia de dinamització i optimització” del sistema valencià d’innovació.

“Sou una baula clau perquè la innovació arribe de manera efectiva al teixit productiu de la  Comunitat Valenciana, el nexe d’unió que permetrà connectar les línies d’investigació d’universitats i centres tecnològics amb les necessitats i reptes de les nostres empreses”, ha indicat.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el secretari general de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), Alejandro Soliveres, qui ha subratllat que només mitjançant la connexió del teixit investigador amb l’entramat productiu “podrem garantir una transferència efectiva de coneixement cap a les nostres empreses”.

Femeval, en les instal·lacions del qual s’ha celebrat aquesta primera sessió, és una de les entitats impulsores de l’agrupació innovadora Valmetal que, amb el suport de l’Agència, ha incorporat un agent per a impulsar la I+D+i en el sector metalmecànic.

Aquesta nova edició del programa d’Innoagents  combina la formació presencial i en línia i es traduirà en una sessió trimestral fins al pròxim estiu, que inclourà, a més d’accions teòriques i de dinamització, l’anàlisi de casos de bones pràctiques en empreses. Els continguts que s’impartiran, vinculats amb la gestió de la innovació, el treball en xarxa i el foment de la cooperació, s’han dissenyat tenint en compte els interessos i coneixements previs dels i les agents.

 Formació i dinamització

El primer d’aquests tallers, que té lloc en les instal·lacions de l’Agrupació Innovadora Valmetal, una de les entitats que compten amb un agent, aborda el procés d’elaboració o actualització de l’agenda d’innovació de les organitzacions en les quals els innoagents exerceixen la seua activitat. Així mateix, també es fomentarà el treball en equip i la interacció mitjançant una dinàmica participativa en la qual aportaran, per grups, solucions innovadores a reptes del sistema productiu.

Al llarg dels tallers programats, es presentaran , entre altres eines i coneixements específics, els tipus de plataformes col·laboratives per a la gestió de la innovació; el funcionament del sistema públic d’ajudes a la I+D+i; les modalitats de finançament existents, així com instruments per a la detecció d’oportunitats d’innovació o l’aplicació  de la metodologia Design Thinking en aquest àmbit.

En les sessions de dinamització es treballarà, a més, la col·laboració en xarxa a través de la difusió de les metodologies i tecnologies de comunicació; al mateix temps que es proporcionaran recursos per a transmetre  la cultura de la innovació en les organitzacions i per a millorar la connexió entre l’oferta i la demanda d’innovació.

Aquesta iniciativa forma del programa de promoció del talent i del coneixement, que lidera l’Agència per a potenciar la cohesió del sistema d’innovació en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

Premsa

 

• L’organització ha rebut l’ajuda de l’Agència per a incorporar un agent que impulse el desenvolupament de projectes conjunts d’innovació
• L’AVI finança prop de  mig centenar d’agents en universitats, centres tecnològics i entitats sense ànim de lucre de tota la Comunitat

  
  L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco) per a explorar  noves vies de connexió entre el teixit empresarial del Baix Vinalopó  i les universitats i centres tecnològics, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament d’innovacions, així com la seua incorporació efectiva al sistema productiu.

  
  En aquesta trobada, Cedelco ha presentat oficialment el pla d’acció de l’agent d’innovació que recentment s’ha incorporat al seu equip, gràcies al suport econòmic proporcionat per l’Agència en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

  
  A través d’aquest agent, l’organització empresarial que presideix Joaquín Pérez connectarà les necessitats dels seus associats amb els resultats de les investigacions que duen a terme els centres i grups d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

  
  Cedelco s’integra així en la xarxa d’agents d’innovació que promou l’AVI i que, en l’actualitat, compta amb prop de mig centenar de tècnics que operen en universitats, centres d’investigació i associacions empresarials amb l’objectiu de vincular les esferes científiques, tecnològiques i productives i promoure el desenvolupament conjunt de projectes d’innovació.
  
  
  Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat la rellevància d’aquesta figura dissenyada per l’AVI per a establir un diàleg permanent entre el teixit productiu i els centres generadors de coneixement: “Els agents d’innovació ja estan propiciant el desenvolupament d’innovacions que resolen específicament els reptes i necessitats de les nostres empreses, independentment de la seua grandària i sector”.

  
  García Reche ha destacat que l’actual xarxa no sols vertebra la Comunitat, sinó que acosta la innovació a entitats que fins ara no la contemplaven com un dels seus eixos estratègics. “Innovar és l’única via per a créixer en grandària, elevar la productivitat i internacionalitzar-se amb èxit”, ha exposat.

  
  Per part seua, el president de Cedelco , Joaquín Pérez, ha insistit que l’agent d’innovació que, amb el suport de l’AVI, s’ha posat a la disposició de  els seus associats, informarà, orientarà i treballarà perquè “tots ells coneguen les seues possibilitats i puguen desenvolupar el seu negoci amb una estratègia tan necessària i fonamental”.

  
  “La innovació és clau per a la supervivència de les empreses, petites i grans. El nostre territori no enlairarà, no podrem competir en un futur imminent i, molt menys, complir amb la normativa que es marca des d’Europa si no ens posem a això. No hi ha un altre espill en el qual mirar-se, excepte Europa”, ha destacat el màxim responsable d’aquesta organització empresarial.

  
  Durant la trobada, Cedelco s’ha interessat en altres programes d’ajudes de l’Agència, com els d’impuls de projectes estratègics, Compra Pública d’Innovació i consolidació de la cadena de valor empresarial, a fi de promoure iniciatives d’I+D+i  entre els seus associats.

  
  A més de Joaquín Pérez, en la trobada han participat més d’una dotzena d’empresaris associats, entre ells el vicepresident César Nohales, el seu secretari, Antonio Gonzálvez, així com la directora d’aquesta organització empresarial, Beatriz Serrano. Per part de l’AVI han assistit Andrés García Reche i la secretària general, Olivia Estrella.

Premsa

• El vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI visiten Xarxatec Activa, un projecte per a impulsar la capacitació tecnològica

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió amb Xarxatec, l’Associació d’Empreses Tecnològiques de Castelló, per a conéixer les iniciatives i projectes que impulsa aquesta organització i les empreses que la constitueixen, així com per a abordar noves vies de col·laboració que contribuïsquen a impulsar el desenvolupament d’innovacions dirigides a millorar el teixit productiu de la província.

 

En la citada trobada, que ha tingut lloc en la seu del CEEI Castelló, Xarxatec ha detallat les principals fites desenvolupades des de la seua creació, fa ara dos anys, i que han culminat amb la posada en marxa de Xarxatec  Activa, un projecte de capacitació tecnològica per a dinamitzar  la innovació i l’emprenedoria.

 

De fet, el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, han visitat aqueix espai formatiu, que se situa  en les instal·lacions del propi CEEI i en la qual un total de 25 alumnes adquireixen coneixements en ciberseguretat, bases de dades, FrontEnd, BackEnd i tecnologies transversals, entre altres disciplines.

 

Xarxatec s’ha interessat també pels programes en concurrència competitiva que l’Agència llança anualment per a impulsar la connexió i enfortiment del sistema d’innovació i que enguany han suposat prop de cinc milions d’euros en ajudes a entitats de la província de Castelló. En aquest sentit, s’han compromés a difondre  les bases de la pròxima convocatòria entre les empreses associades, amb la finalitat de propiciar nous projectes en col·laboració.

 

La reunió ha comptat amb una àmplia representació de Xarxatec , encapçalada pel seu president i CEO de Nayar Systems, Alexis Nadal; i altres socis fundadors d’aquesta iniciativa com el gerent del CEEI Castelló, Justo Vellón; el CTO de Cuatroochenta , Sergio Aguado; el *CEO de *Eventscase , José Bort; i el CEO de IoTsens , Ignacio Llopis; així com la gerent de l’organització, Ingrid Cumelles.

Premsa

• Labaqua lidera aquest projecte estratègic de col·laboració, en el qual també participen Aigües d’Alacant, iGLS i la Universitat d’Alacant
• La consellera d’Innovació i el vicepresident executiu de l’AVI mantenen una reunió amb els socis que desenvolupen la iniciativa

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament d’un sistema ràpid de detecció de patògens per a optimitzar el control i incrementar l’impacte ambiental positiu de les aigües regenerades, que són aquells fluxos residuals que han superat diferents tractaments de depuració que possibiliten un ús posterior.

Aquest nou mètode, que es basa en tècniques de biologia molecular, pretén optimitzar la gestió eficaç d’aquesta mena d’aigües, així com impulsar la seua reutilització d’una forma mediambientalment més sostenible. La iniciativa, batejada com MICROMANAGE, està liderada per l’empresa Labaqua, en col·laboració amb Aigües d’Alacant, iGLS i la Universitat d’Alacant.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Bretxa digital, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han mantingut una reunió de treball amb els socis d’aquest projecte estratègic, que compta amb el suport de l’Agència en el marc de la seua convocatòria d’ajudes de 2021, per a conéixer els progressos en la seua execució.

En la reunió han participat una dotzena de representants de les entitats col·laboradores, entre ells el director d’Operacions i Transformació Digital del Grup Suez, Guillermo Pascual; la consellera delegada de Labaqua, Coral Robles; el responsable d’I+D d’Aigües d’Alacant, Ignacio Casals; el director de tecnologia de iGLS, Jonás Marieta i la catedràtica i directora del grup d’Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d’Alacant. A més, per part de l’Agència han assistit també la secretària general, Olivia Estrella, i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau.

Col·laboració per al control de la qualitat de l’aigua

L’ús d’aigües regenerades contribueix a la sostenibilitat mediambiental i eleva els recursos disponibles en un context d’escassetat hídrica. Es tracta d’un camp on la Comunitat Valenciana és pionera. De fet, a la ciutat d’Alacant, el 70% de les zones verdes ja es reguen amb aigües regenerades. Gràcies al projecte MICROMANAGE, s’espera estendre el seu ús a més àmbits, contribuint a la millora de la salut, el benestar de la ciutadania i la qualitat mediambiental de l’entorn.

Per a aconseguir aquest objectiu, el projecte contempla el desenvolupament d’un nou mètode d’identificació de patògens basat en una PCR en temps real, que s’ha dissenyat específicament per a detectar de forma més ràpida episodis de contaminació microbiana. Amb la finalitat d’optimitzar aquest procés, es realitzarà prèviament un estudi del genoma d’aquestes colònies de microorganismes per a garantir la seua caracterització i rastreig.

L’aplicació de la metagenómica i PCR quantitativa d’alt rendiment com a eines de presa de decisions ràpides oferirà informació que permeta avançar actuacions àgils en la gestió de l’aigua regenerada.
Aquesta aposta per la implementació d’eines innovadores de detecció de la contaminació microbiològica en el teixit industrial contribuirà, a més, al desenvolupament de solucions dirigides a la lluita contra el canvi climàtic i la protecció de la biodiversitat.

En l’actualitat, el control de qualitat d’aquestes aigües es regeix pel Reial decret 1620/2007, en el qual s’especifica l’ús de mètodes tradicionals com el cultiu per a la identificació i quantificació dels microorganismes. MICROMANAGE aprofitarà l’avanç de la genòmica ambiental per a proporcionar una eina capaç d’agilitar la gestió d’aquests recursos, identificant, en el seu cas, la presència de bacteris, virus, protozous i DNA dissolt com, per exemple, gens de resistència a antibiòtics.

Societat del coneixement

La consellera d’Innovació, Carolina Pascual, ha destacat la importància de seguir un full de ruta per a provocar el canvi cap a la societat del coneixement en la qual la ciència, la investigació i la innovació transformen el model productiu. Segons ha afirmat la consellera “aquest projecte és un clar exemple de com la col·laboració és fonamental per a consolidar una societat del coneixement on l’excel·lència, el talent i la tecnologia siguen part imprescindible d’una mateixa realitat i puguen donar respostes a les necessitats quotidianes de la ciutadania”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència ha subratllat que la col·laboració entre els diferents agents del sistema d’innovació és l’única via per a resoldre desafiaments tan complexos com el que es planteja en aquesta iniciativa: “Aquest és un cas paradigmàtic de com la cooperació i la incorporació del coneixement generat en la universitat i en la pròpia empresa pot optimitzar un servei del qual ens beneficiarem tota la ciutadania i el medi ambient en el seu conjunt”.

En l’execució d’aquest aquest projecte estratègic, que finalitzarà en 2023, col·laboren un total de quatre entitats. Labaqua, que acredita el seu ampli coneixement i experiència en diagnòstic ambiental basat en tècniques moleculars, així com una àmplia trajectòria a implementar solucions innovadores en aquest mercat; Aigües d’Alacant, que aporta la seua experiència en la producció i gestió d’aigües regenerades; iGLS, que contribueix amb la seua experiència en investigació molecular i equips de PCR d’alt rendiment; i la Universitat d’Alacant, que aporta en el processament i interpretació de les dades genètiques el seu alt coneixement en ecologia microbiana molecular.

La iniciativa s’emmarca dins de les línies prioritàries de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en la millora de la qualitat de vida a través de dues vies. D’una banda, la promoció de la salut i la sanitat eficient, en la mesura en què el sistema contribuirà a la prevenció, control i alerta primerenca de malalties; i en la reducció i optimització de recursos hídrics, atés que la millora de la gestió de la qualitat d’aigua permetrà incrementar i optimitzar l’ús d’aigua regenerada en l’agricultura, alliberant així el consum d’altres recursos.

Però, a més, MICROMANAGE respon als reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament d’innovacions que contribuïsquen a l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Premsa

• La consellera presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la I+D+i
• El nombre de sol·licituds recolzades per l’Agència ha augmentat un 163% en la seua última convocatòria

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha xifrat en al voltant de 170 milions d’euros els fons que l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mobilitzat des de 2018 per a impulsar la I+D+i, entre ajudes directes i inversió induïda del sector privat.

“En poc més de quatre anys de vida, l’AVI ha recolzat prop de 940 sol·licituds per a dur a terme projectes d’innovació a través dels seus sis programes d’ajuda”, ha subratllat Pascual en l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan d’assessorament de l’AVI, en el qual participen al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del sistema valencià d’innovació.

Més de la meitat d’aquests fons, segons ha subratllat la consellera, s’han mobilitzat en el present exercici, que ha suposat un punt d’inflexió en la trajectòria de l’Agència per l’increment registrat en el seu pressupost, que pràcticament s’ha duplicat respecte a 2020.

Aquest augment en la dotació anual s’ha reflectit en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que s’ha resolt amb la concessió d’incentius per valor de 57,4 milions d’euros, una quantia que supera la suma dels tres exercicis anteriors. “Mai abans s’ha desplegat un volum així de subvencions per a finançar projectes d’innovació en els quals col·laboren diferents agents del sistema”, ha sentenciat la titular d’aquest departament.

Pascual ha repassat els eixos estratègics de l’Agència, entre els quals ha destacat l’impuls de la Compra Pública de la Innovació (CPI) en l’administració autonòmica, que s’ha reforçat amb un increment de recursos amb la finalitat d’impulsar en els pròxims dos anys una desena de nous procediments en el si de la Generalitat i el seu sector públic.

Així mateix, la transformació de l’antic edifici de Correus d’Elx en la primera Learning Factory del país és una altra de les actuacions emblemàtiques que impulsarà l’AVI al costat de la Conselleria d’Innovació. “L’objectiu és que aquest centre pioner a Espanya es convertisca en un referent en la formació i demostració de les noves tecnologies, amb la finalitat d’afavorir la transferència de competències i innovacions a la indústria, no sols de la Vall del Vinalopó, sinó de tota la Comunitat Valenciana”, ha avançat Carolina Pascual.

Rècord de projectes recolzats

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha efectuat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls de la innovació que s’han executat en els últims dotze mesos, amb un esment especial a la convocatòria d’ajudes resolta el mes de juliol passat en la “que s’han superat tots els registres previs”.

Sobre aquest tema, ha recordat que enguany s’han pogut atendre més sol·licituds de suport que fins hui -un total de 452, un 163% més que l’any passat- en un escenari en el qual la demanda ha crescut un 67% gràcies al “esforç inversor del Consell i el seu compromís amb la innovació”, que s’ha traduït en un augment històric de les aportacions públiques.

Els projectes estratègics en cooperació i els de consolidació de la cadena de valor empresarial, que són els que generen un major impacte sobre el sistema productiu, han aglutinat el 70% dels fons concedits en 2021, segons ha detallat el vicepresident executiu, que ha incidit en què l’objectiu principal de l’Agència és potenciar la col·laboració entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses.

“Els programes d’ajuda de l’AVI ens estan permetent fer passos en la direcció correcta. Prova d’això és que un total de 119 entitats d’investigació i empreses treballen conjuntament en projectes estratègics d’innovació, la qual cosa representa un 222% més que fa un any”, ha indicat García Reche.

Com a resultat d’aquesta convocatòria, que per primera vegada estén l’execució dels treballs a tres anualitats, s’estan desenvolupant 22 prototips i projectes pilot, així com 71 iniciatives d’innovació amb impacte real en la cadena de valor.

Així mateix, una vintena d’entitats locals escometen accions d’impuls de la Compra Pública d’Innovació, al mateix temps que s’ha incentivat la contractació de 35 investigadors i investigaofdra i tècnics de Formació Professional, als quals se sumen altres 35 agents d’innovació, que tenen la missió de garantir la transferència dels resultats de les investigacions a les empreses.

Premsa

• Ars Innovatio treballa en un sistema per a garantir la traçabilitat dels productes agrícoles i a incorporar noves funcionalitats al calçat
• La consellera d’Innovació i García Reche anuncien una estratègia per a impulsar una desena de processos de Compra Pública d’Innovació en la Generalitat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i Ars Innovatio, la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïda en el grup d’investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) la Universitat d’Alacant (UA), han mantingut una reunió tècnica per a coordinar accions, impulsar desenvolupaments tecnològics innovadors i abordar noves vies de col·laboració en el marc del conveni subscrit entre totes dues entitats.

La trobada, que ha tingut lloc al campus de Sant Vicent del Raspeig, ha permés analitzar les línies de treball ja previstes, amb la finalitat d’impulsar la transferència a les empreses dels resultats de les seues investigacions i d’incentivar la investigació aplicada i orientada al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

El director del i2RC, Juan Manuel García Chamizo, el coordinador de la UCIE, Miguel Molina, i el vicerector de Transformació Digital de la Universitat d’Alacant, Rafael Molina, han posat en valor els avanços collits per aquesta unitat, que ha impulsat projectes d’innovació tecnològica en àmbits tan diversos com l’hàbitat, l’energia, la salut o l’educació, entre altres.

Per part de l’AVI, han participat en la reunió el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau, amb els qui s’han analitzat les principals línies d’acció d’aquest grup d’investigació.

En aquest sentit, Ars Innovatio està en procés d’adaptar i validar una plataforma d’aprenentatge personalitzat i adaptatiu dissenyat específicament per a la formació empresarial en un entorn en línia, al mateix temps que desenvolupen i verifiquen el funcionament d’un sistema per a garantir el control de la qualitat i la traçabilitat dels productes i els processos que intervenen en l’agricultura industrial.

La detecció anticipada de la deterioració de salut en diferents franges d’edat per a millorar la resposta del sistema sanitari i optimitzar els seus recursos és una altra de les línies de treball en les quals treballa aquesta unitat d’innovació, que també planteja la incorporació de tecnologies digitals en la indústria del calçat per a enriquir el producte final amb noves funcionalitats.

En concret, s’explorarà el desenvolupament d’innovacions dirigides a impedir la proliferació i/o destruir els gèrmens causants d’infeccions i mala olor, i en el seu cas, facilitar la cura de lesions com a edemes, butllofes, rascades i nafres, així com de picades d’insectes. Els projectes comptaran, en la seua execució, amb les aportacions d’altres agents del Sistema Valencià d’Innovació, entre ells, els instituts tecnològics.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat la labor de catalitzador de la innovació que efectua el conjunt d’UCIEs constituïdes en centres d’excel·lència investigadora amb el suport de l’AVI. I, en particular, ha destacat l’aposta d’Ars Innovatio per “incorporar coneixement en sectors tradicionals com l’agroalimentari o el calçat que milloraran la competitivitat de les empreses”.

Per part seua, el catedràtic José María Chamizo ha agraït el suport que l’AVI proporciona als grups i centres d’investigació incentivant la cerca de solucions innovadores als desafiaments als quals ha de fer front el nostre sistema productiu.

Estratègia per a impulsar la Compra Pública d’Innovació

Prèviament, la consellera d’Innovació, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer l’aposta per desenvolupar un instrument de promoció de la I+D+i a través de la demanda al teixit productiu de nous desenvolupaments i innovacions capaces de millorar la prestació dels serveis públics i satisfer necessitats de les administracions públiques.

La Compra Pública d’Innovació (CPI) constitueix un eix d’acció estratègic per a l’AVI, que abandera l’impuls de la compra pública d’innovació en la Generalitat, al mateix temps que fa costat a les entitats locals amb el mateix objectiu. L’Agència creu fermament en la capacitat de l’Administració pública per a mobilitzar innovació en el sector privat, orientant-la, a més, cap a sectors d’elevat valor afegit.

En el marc d’aquesta iniciativa, l’Agència ja està col·laborant amb la Conselleria d’Habitatge, en la cerca de solucions innovadores per a millorar l’eficiència energètica dels edificis d’habitatges de més de 40 anys; amb la Conselleria d’Hisenda, amb la finalitat de dissenyar un sistema innovador que assegure la qualitat del servei de neteja, la seua optimització i control durant la prestació del servei; la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i FGV, per a optimitzar l’operativitat dels serveis ferroviaris de Metrovalencia i TRAM d’Alacant mitjançant la substitució de l’actual sistema de comunicació d’incidències als maquinistes, basat en ordres en paper, per un altre que garantisca la recepció, enteniment i disponibilitat d’accés a aquestes informacions i ordres rellevants; o la Conselleria de Sanitat, en un procés de CPI per a diagnòstic i seguiment de malalties mitjançant imatge molecular d’alta sensibilitat, que ja s’ha aconseguit adjudicar amb èxit.

Una desena de processos en dos anys

No obstant això, l’Agència intensificarà la col·laboració amb els diferents departaments de la Generalitat per a multiplicar les iniciatives de Compra Pública d’Innovació en l’Administració autonòmica que es llançaran en els pròxims dos anys. L’objectiu és impulsar aproximadament 10 nous procediments de CPI fins a mitjan 2023 amb la finalitat de fer un salt qualitatiu i incrementar l’impacte d’aquestes polítiques d’estímul sobre el sistema productiu de la Comunitat Valenciana.

Les entitats locals també es beneficiaran d’aquesta aposta de l’AVI per incorporar la CPI als processos de contractació pública gràcies al programa d’ajudes en concurrència competitiva que l’Agència llança anualment. Només en 2021 s’han concedit subvencions per valor de 3 milions d’euros, una quantia superior a la suma de les tres anualitats precedents. Segons ha indicat la consellera Carolina Pascual “a Alacant, s’han adjudicat 865.136 euros per a finançar nou projectes de Compra Pública d’Innovació que tenen com a beneficiaris a l’Ajuntament d’Alacant, la Diputació Provincial o els consistoris de Torrevieja, Alcoi o Orihuela, entre altres”. “La CPI no sols s’erigeix en una excel·lent oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis públics que es presten al ciutadà, sinó que també ajuda a millorar la competitivitat de les nostres empreses”, ha afegit Carolina Pascual.


Per part seua, Andrés García Reche ha indicat que la Compra Pública d’Innovació “té un fonament per al desenvolupament de la nostra regió d’una manera potent”. Segons ha especificat, es tracta de convertir a les compres públiques en grans empreses tractores a l’hora de generar innovació en el teixit productiu. L’objectiu és, segons Reche, “millorar els serveis públics que s’ofereixen al ciutadà a través de la innovació de coses que no existeixen encara i, en generar innovació, el sistema productiu millora o, fins i tot, es diversifica gràcies a aqueixa adquisició.


La compra pública per part d’Innovació és un aval que la Unió Europea dona als països perquè comencen a fer el que ha sigut tradicional als Estats Units durant molt de temps. És a dir, a través de les compres públiques de l’Estat han generat multitud d’innovacions entre les quals estan les empreses més importants de l’àmbit tecnològic”. García Reche ha destacat la importància que els ajuntaments entren en la dinàmica de la compra pública innovadora per a millorar els serveis públics i al mateix temps tindre un impacte en el sistema productiu.

Premsa

• La unitat d’innovació treballa en un nou kit de diagnòstic de l’Alzheimer, així com en tractaments més eficaços contra el Parkinson i el càncer
• L’Institut planteja a l’Agència les iniciatives en matèria d’innovació i tecnologia que desenvoluparan en els pròxims exercicis

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb l’Institut de Neurociències (IN), centre de titularitat mixta entre la Universitat Miguel Hernández d’Elx i el CSIC, per a analitzar el funcionament dels instruments de col·laboració entre totes dues institucions, així com per a planificar les actuacions en matèria d’innovació i tecnologia previstes per als pròxims anys.

En la citada trobada, que ha tingut lloc en la seu de l’IN a Sant Joan d’Alacant, s’han analitzat els projectes contemplats en el conveni subscrit entre totes dues entitats i liderats per la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) que es va constituir en aquest centre amb el suport de l’Agència.

A través d’aquesta figura, l’AVI facilita la transferència i implantació en les empreses dels resultats dels treballs científics, al mateix temps que estimula la investigació aplicada i orientada cap al teixit productiu en centres reconeguts per la seua excel·lència. L’objectiu és aprofitar les actuals línies de treball de l’institut per a desenvolupar innovacions d’interés per a les empreses del sector salut, inclosa la pròpia Administració autonòmica.

El director de l’Institut de Neurociències, Ángel Barco, el director de la UCIE, José Manuel del Riu, i l’investigador responsable d’aquesta, Santiago Canals, han detallat les actuacions desenvolupades durant aquesta reunió, en la qual han participat, per part de l’AVI, el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau. La vicerectora de Transferència i Intercanvi del Coneixement de la UMH, María José López també ha assistit a aquesta trobada, posant en valor la rellevància de l’IN i de la UCIE associada en el si d’aquesta institució acadèmica.

Per al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, els projectes que desenvolupa l’Institut de Neurociències reflecteixen la capacitat innovadora dels centres d’investigació bàsica. I, en concret, ha destacat la labor realitzada en aquest centre mixt, referència internacional en el seu àmbit de coneixement, que ja ha fructificat en un desenvolupament tecnològic que facilitarà el diagnòstic de l’ull sec, un dels trastorns més freqüents en oftalmologia.

Per part seua, el director de l’Institut de Neurociències ha destacat l’efecte transformador que ha tingut per a la investigació realitzada en l’Institut l’acollir una UCIE en les seues instal·lacions. De fet, la contínua interacció entre el personal de la UCIE i els investigadors del IN ha fructificat en diversos projectes que connecten la investigació bàsica amb aplicacions tecnològiques.

Línies d’innovació

Així, en el marc d’aquest conveni, l’Institut de Neurociències ha avançat en el desenvolupament d’un kit de diagnòstic de l’Alzheimer a partir d’un nou marcador en procés de patent, al mateix temps que dissenya un model predictiu capaç de detectar als pacients de Parkinson idonis per a aplicar l’estimulació cerebral profunda, una tècnica invasiva que precisa de cirurgia intracranial.

Les actuacions en marxa també contemplen l’exploració de nous tractaments contra el gliobastoma multiforme, una de les formes més freqüents i agressives de càncer cerebral; així com la definició d’un sistema nou de monitoratge de pacients terminals amb la finalitat de millorar les cures pal·liatives que es proporcionen en la fase final de la malaltia.

La detecció precoç de situacions de soledat i estrés emocional en persones majors que permeta alertar als familiars i serveis socials és una altra de les iniciatives en procés d’execució, que es completen amb millores en els sistemes d’amortiment del calçat esportiu gràcies a l’aplicació de compostos químics i la investigació de nous tipus de llàgrimes artificials més efectives. En l’execució aquests projectes, el IN compta amb la col·laboració d’altres agents del Sistema Valencià d’Innovació, entre ells, els instituts tecnològics de la Comunitat.