Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • El president de l’APA, Julián López Milla, exposa les propostes alacantines que Ports de l’Estat ha aprovat en l’última convocatòria Ports 4.0
  • L’Agència ha destinat al voltant de dos milions d’euros des de 2018 a finançar projectes d’innovació amb impacte en el sector portuari


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el president de l’Autoritat Portuària d’Alacant (APA), Julián López Milla, i una representació la divisió d’Innovació Sostenible del port, a fi d’analitzar les sinergies entre les dues institucions, intensificar la col·laboració i impulsar el desenvolupament d’innovacions amb impacte en aquest sector clau per a l’economia de la Comunitat Valenciana.


En la trobada, que s’ha desenvolupat a les instal·lacions del port d’Alacant, s’han repassat les diverses iniciatives que s’estan executant, en cada cas, per a promoure l’R+D+I entre les empreses i les organitzacions que formen part de la comunitat portuària, amb el focus situat en la digitalització i la sostenibilitat com a principals pilars de desenvolupament.


En aquest sentit, López Milla ha explicat l’estratègia d’innovació del port, que es troba en ple procés de revisió mitjançant el disseny d’un nou pla, amb horitzó en 2025, en l’elaboració del qual estan participant els diversos agents de la comunitat portuària i del sistema d’innovació. D’aquesta manera, es pretén reforçar la posició de la plaça alacantina com a referent nacional en l’àmbit de l’R+D+I.


Amb aquest mateix fi es va constituir en 2021 l’Alacant PortLab, un espai en cooperació amb el clúster logístic i portuari per a fomentar l’aprenentatge, el treball col·laboratiu i la cocreació, per a oferir respostes des de la innovació als principals reptes del sector.


Els resultats d’aquesta aposta per la innovació s’han plasmat en l’última convocatòria del fons Ports 4.0, que promou Ports de l’Estat, en què Alacant, amb un total set projectes, ha aconseguit copar una de cada quatre iniciatives amb suport dins de la categoria d’idees, a conseqüència de l’estreta col·laboració entre el port alacantí i els grups d’investigació i les ‘spin-off’ de les universitats públiques de la província.


“Si en l’anterior convocatòria només es va presentar un projecte —ha manifestat López Milla—, en aquesta s’han presentat 9 projectes, fruit de la mobilització generada per l’Autoritat Portuària cap a investigadors, ‘spin-off’ universitàries i empreses. A més, el Comité de Ports 4.0 ha seleccionat 7 d’aquests projectes i ha fet que Alacant esdevinga el port líder, en idees innovadores, d’aquesta última convocatòria”.


Suport a iniciatives amb impacte en el sector portuari


Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha xifrat en prop de 2 milions d’euros els fons que s’han destinat fins ara a donar suport a projectes d’innovació amb impacte directe en el sector portuari.


En concret, es tracta d’una desena d’iniciatives dirigides a millorar la intermodalitat logística d’aquestes instal·lacions mitjançant la creació de bessons digitals; l’increment de l’eficiència en la gestió dels contenidors de mercaderies gràcies a la incorporació de la tecnologia de cadena de blocs, o la reducció de l’impacte sobre el medi ambient mitjançant el desenvolupament de parcs eòlics i la posada en marxa de diverses plataformes per al control de les emissions que en genera l’activitat.


L’Agència ha finançat, així mateix, la incorporació d’agents d’innovació per a connectar les esferes científica i tecnològica amb les necessitats dels ports, així com altres projectes d’impuls de la innovació oberta i l’R+D+I, a fi de promoure la incorporació de noves tecnologies i els desenvolupaments que en milloren la competitivitat.


Igualment, l’AVI ha abordat iniciatives amb impacte en aquest sector a través de diversos comités d’innovació, si bé destaca especialment el de Mobilitat, Transport i Infraestructures, constituït en col·laboració amb la Conselleria d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible.


A més de García Reche, l’Agència ha comptat en aquesta reunió amb la seua secretària general, Olivia Estrella, i amb el seu subdirector general de Programes d’Innovació, Enrique Tarín. Per la seua banda, en representació de l’APA ha participat, a més del seu president, el cap de la divisió d’Innovació Sostenible, José Manuel Leceta.

0

Premsa

  • Aimplas col·labora amb les empreses Girsa, Recipur, Delax i la UPV en aquest projecte que té el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació
  • Aquesta tecnologia inclou un procés d’higienització i tractament per a obtindre nuclis d’espuma reciclada d’alta flexibilitat i durabilitat


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), dona suport al desenvolupament d’una tecnologia per a tractar els matalassos fora d’ús amb la finalitat d’obtindre matèries primeres d’alt valor afegit per a usar-les en el terreny de l’edificació i del descans.

En concret, l’objectiu d’Oracle, que és com s’ha batejat aquesta iniciativa, radica en l’obtenció de nuclis d’espuma d’alt valor afegit per a usar-los com a aïllant acústic en el sector de la construcció, i per a fabricar nous matalassos d’alta qualitat.

Aquest projecte estratègic, coordinat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), compta amb la participació de les empreses Girsa, Recipur i Delax Colchones, així com el Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV) i una aportació de l’AVI, que suma un total de 485.000 euros en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021.

A través d’aquesta iniciativa, es pretén oferir una solució al reciclatge de les espumes de poliuretà. S’estima que només a la Comunitat Valenciana es retiren al voltant de 300.000 matalassos a l’any, que acaben majoritàriament en l’abocador i no se sotmeten a cap procés de reciclatge.

Per a fer front a aquest repte mediambiental, els socis d’Oracle proposen el desenvolupament i la implementació d’un sistema de desinfecció i tractament dels matalassos, per a assegurar-ne la higienització i la transformació en matèries primeres per a processar-les posteriorment.

A aquest efecte, es desenvoluparan, a més, noves fibres biocomponents amb propietats biocides i alta flexibilitat, que es mesclaran amb el material triturat dels matalassos fora d’ús per a obtindre així nuclis d’espuma nous d’altes prestacions.

La viabilitat industrial d’aquesta tecnologia, així com la idoneïtat i la qualitat dels productes finals, es validaran mitjançant el desenvolupament de sengles demostradors: un matalàs fabricat amb espuma reciclada d’alta durabilitat i sistemes modulars d’elevades propietats d’absorció acústica a partir d’espuma reciclada.

Per a desenvolupar amb garanties aquest projecte, Girsa, empresa especialitzada en la gestió de residus sòlids, dissenyarà el tractament dels matalassos rebutjats per a usar-los com a matèria primera; mentre que Recipur desenvoluparà la tecnologia per a fabricar nuclis d’espuma reciclada i higienitzada.

De manera paral·lela, Aimplas aplicarà els coneixements que té en aquest camp per a obtindre la fibra biocomponent amb propietats biocides i alta flexibilitat, mentre que el disseny i el desenvolupament dels nous matalassos anirà a càrrec de Delax, firma especialista en el sector del descans.

Finalment, la Universitat Politècnica de València (UPV) i Aimplas configuraran les solucions modulars d’aïllament acústic a partir d’aquests nuclis d’espuma reciclada, dirigides al sector de la construcció.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, el desenvolupament del projecte contribuirà a impulsar l’economia circular en el sector del descans i a reforçar les sinergies amb el de la construcció, en línia amb els principis establits per la Unió Europea. “A més del benefici ambiental evident, la iniciativa reduirà els costos de gestió de residus, obrirà nous mercats i línies de negoci, i contribuirà a la creació d’ocupació vinculada al reciclatge”, ha destacat Bueno.

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha indicat que la col·laboració entre empreses, universitats i centres tecnològics constitueix “l’única via real per a fer front als reptes de gran importància que afecten la ciutadania i el teixit productiu”.

“Aquest projecte demostra que conjuminant esforços, coneixement i tecnologia és possible trobar solucions, a través de la innovació, a problemes tan apressants com la gestió dels residus sòlids de gran volum que habitualment acaben en l’abocador”, ha explicat García Reche.

La iniciativa s’alinea amb els desafiaments i les solucions que proposen els comités d’innovació de l’Agència especialitzats en hàbitat sostenible i economia circular, que aposten per la implementació de béns de consum, materials i sistemes constructius més sostenibles, a més de desenvolupar noves tècniques de valorització de residus.

Així mateix, Oracle s’emmarca en els eixos de qualitat de vida i producte innovador de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que lidera la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

0

Premsa

  • Les empreses Giditek, Uvax i Genera col·laboren en el desenvolupament d’aquesta iniciativa d’innovació, que compta amb el suport de l’AVI
  • Aquest sistema serà capaç de monitorar, predir, calcular i controlar els principals indicadors energètics, de salut i confortabilitat dels immobles


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una nova plataforma modular i oberta per a optimitzar la gestió energètica i el confort dels edificis. A partir de les dades recaptades mitjançant sensors, aquest sistema serà capaç de monitorar, predir, calcular i controlar en temps pràcticament real els principals indicadors energètics, de salut i confortabilitat, amb la finalitat de reduir el consum elèctric.


Batejat com a Enefore, en aquest projecte amb impacte en la cadena de valor participen les empreses Giditek, Uvax i Genera; totes pertanyents al grup Gimeno. La iniciativa compta, a més, amb el suport de l’AVI, que ha contribuït amb ajudes per un valor de 245.000 euros en el marc de la seua última convocatòria en concurrència competitiva.


Amb la finalitat de simplificar la interpretació del comportament de l’edifici per part de les persones usuàries, així com la interacció amb el sistema en cadascuna de les variables monitorades, aquesta eina reproduirà una rèplica virtual de l’immoble i dels diversos equipaments, a manera de bessó digital.


La principal innovació del projecte radica en la integració en una sola eina de les funcionalitats relacionades amb la gestió de l’energia, el confort i la salut dels edificis a partir de les dades recaptades per sensors connectats a través d’un nou sistema de transmissió. Aquesta plataforma, basada en la internet de les coses, incorpora algorismes d’intel·ligència artificial i es relaciona amb la persona usuària a través d’un xat bot i elements de ludificació, que faciliten la interacció i la presa de decisions.


Per a l’execució d’aquest projecte cooperen tres empreses del grup Gimeno. Giditek aporta la seua experiència en el camp de les tecnologies de la informació i de la comunicació; Uvax contribueix amb el desenvolupament de solucions tecnològiques per a optimitzar recursos i millorar l’eficiència energètica, i Genera acredita un ampli coneixement en la gestió i l’operació d’edificis.


El funcionament i l’impacte d’Enefore s’estudiarà, al seu torn, en diverses tipologies d’edificis. En primer lloc, es validarà a les instal·lacions de l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE), a manera de pilot de proves, i posteriorment es durà a terme un nou assaig en dos entorns reals: l’Hotel Intur Castelló i l’edifici PROP1 de València.


L’objectiu és configurar a curt termini aquesta iniciativa com una solució per a edificis de serveis (és a dir, oficines, residencials privats o hospitals, entre altres), si bé es preveu estendre-la a una altra mena d’immobles com, per exemple, els de tipologia residencial, a mitjà termini.


En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha subratllat l’impacte que Enefore tindrà en la cadena de proveïdors del grup Gimeno, que preveu aplicar-ho inicialment a un centenar d’immobles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.


“El desenvolupament i la implantació de sistemes avançats per a la gestió intel·ligent dels edificis no només consolidarà una indústria emergent entorn de tecnologies com la internet de les coses o la intel·ligència artificial, sinó que també ajudarà a optimitzar el nostre consum energètic i a reduir la petjada ambiental dels immobles”, ha precisat Bueno.


Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat les sinergies que emergeixen de la col·laboració dels diversos socis d’aquesta iniciativa, que són empreses del sector tecnològic i serveis aplicats a l’hàbitat, així com la cooperació amb la Universitat Jaume I de Castelló i l’ITE, clau per a validar el funcionament d’aquesta eina tecnològica.


“El sector de la construcció ofereix grans oportunitats d’innovació associades a la sostenibilitat que es fonamenten en la incorporació de noves tecnologies i materials, tal com ha conclòs el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Hàbitat Sostenible que ha posat en marxa l’Agència”, ha apuntat García Reche.


De fet, Enefore s’alinea directament amb un dels desafiaments destacats per aquest equip d’especialistes, que advoca pel desenvolupament i la integració de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi i gestió de dades en paràmetres com ara, el consum d’energia i aigua, la qualitat d’aire i el confort.


Aquesta iniciativa s’emmarca, de la mateixa manera, en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, que destaca com a feblesa el consum energètic excessiu i propugna un creixement intel·ligent, basat en el coneixement i la innovació.

0

Premsa


L’empresa Aceitunas Cazorla, Ainia i l’Institut de Tecnologia Ceràmica desenvolupen aquest projecte que impulsa l’economia circular


Es basa en el desenvolupament de membranes ceràmiques d’última generació i en l’aplicació de bacteris per a obtindre gas metà i hidrogen

La Generalitat, a través de l’Agència  Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una nova tecnologia sostenible i de baix cost per a tractar la salmorra derivada d’activitats industrials i obtindre compostos d’alt valor afegit per al teixit productiu.

A través d’aquesta iniciativa es pretén, per tant, impulsar l’economia circular per a depurar i reutilitzar l’aigua amb una elevada concentració de sal i obtindre recursos que tinguen interés per a altres empreses.

Aquest projecte estratègic, batejat com a Green Brine, està impulsat per l’empresa Aceitunas Cazorla, Ainia Centre Tecnològic i l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), i compta amb el suport de l’AVI, que ha concedit un total de 490.000 euros en el marc de l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

La iniciativa té per objectiu la valorització de les salmorres que genera el subsector de les conserves i els envinagrats, si bé es pot extrapolar a qualsevol altra activitat que produïsca aquest tipus de residus, com, per exemple, les empreses del cicle de l’aigua o les de rentada i reciclatge de plàstics.

Tradicionalment, les salmorres es gestionen mitjançant processos d’evaporació, que poden ser naturals, en basses a la intempèrie o accelerats a través de tecnologies específiques que comporten un important cost energètic. En el primer cas, a més, les basses no només ocupen una gran superfície, sinó que han d’estar completament impermeabilitzades i sotmetre’s a controls freqüents per a evitar filtracions que posen en risc els aqüífers.

En canvi, les tecnologies proposades en aquest projecte tenen com a propòsit el tractament d’aquests residus d’una manera més sostenible, amb la finalitat d’obtindre un abocament net de baixa salinitat i transformar la matèria orgànica i la sal en productes valoritzables i en vectors energètics, com ara biogàs, biometà o biohidrogen.

Per a assolir aquest objectiu, els socis de Green Brine aposten per combinar diversos procediments tècnics que milloren els resultats actuals. Així, els corrents d’aigua salinitzada se sotmetran a un procés de filtració que permetrà recuperar materials cel·lulòsics i polifenols que poden tindre interés per a altres sectors industrials.

A aquest efecte s’estan desenvolupant membranes ceràmiques basades en materials argilencs, que són molt més econòmiques que les que es troben hui en el mercat i més resistents que les dissenyades amb materials polimèrics.

De la mateixa manera, s’implementaran cel·les de combustible amb bacteris per a transformar la matèria orgànica restant en productes de més valor per a fins energètics, com ara el biometà o el biohidrogen. Aquest procés de biorefineria permet la transformació dels residus concentrats i reutilitzables per la indústria.

El consorci que executa aquest projecte integra l’experiència industrial en el subsector de les olives i els productes envinagrats, per part d’Aceitunas Cazorla; el coneixement dels materials i dels sistemes de processament ceràmic, especialment en el disseny de membranes de baix cost, per part de l’ITC, així com les àmplies competències d’Ainia en el funcionament i la gestió del cicle integral de l’aigua i en el desenvolupament de sistemes electroquímics per al tractament d’efluents.

En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha subratllat l’impuls a l’economia circular que representa aquest projecte, però també les oportunitats de negoci que en l’àmbit de la sostenibilitat s’obrin per a la indústria ceràmica.

“El camp de les membranes ceràmiques constitueix una nova veta de mercat d’alt valor afegit per a aquest sector, que té, a més, perspectives de continuar creixent, pels avantatges que ofereixen enfront de les alternatives que estan actualment en el mercat”, ha precisat Bueno.

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat la importància de la col·laboració entre els diversos agents del sistema d’innovació com a via per a resoldre reptes d’alt impacte com, per exemple, la valorització dels residus industrials.

“La combinació del coneixement —ha continuat Andrés García— generat als nostres centres tecnològics i d’investigació, i l’experiència del nostre teixit productiu, s’està materialitzant en solucions innovadores que no només contribueixen a millorar el medi ambient, sinó que afavoreixen la diversificació industrial”.

La iniciativa s’emmarca en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, al mateix temps que s’alinea amb els desafiaments plantejats en el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular. En concret, es proposa l’optimització dels sistemes de tractament d’aigua i la reducció del seu impacte ambiental.

0

Premsa


El termini per a presentar solucions innovadores als reptes que ha identificat aquest departament finalitzarà el pròxim 23 de setembre

El secretari autonòmic d’Emergències i el vicepresident executiu de l’AVI obrin la jornada tècnica dirigida a persones físiques i jurídiques interessades a compartir coneixement  


La Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), amb l’assessorament tècnic de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert un procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) per a millorar la gestió, cura i formació del seu personal, així com per a ampliar el suport a l’extinció d’incendis forestals a través del desenvolupament de solucions no presents en el mercat que optimitzen tant els actuals processos d’informació cartogràfica com els vehicles disponibles.


El secretari autonòmic d’Emergències, José María Ángel, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer els detalls d’aquesta convocatòria oberta en una jornada tècnica. La sessió, que s’ha celebrat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), ha comptat amb la participació de més de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades en aquesta iniciativa.


“La CPI ens permetrà desenvolupar i incorporar innovacions a mesura de les necessitats dels nostres serveis d’emergències, un factor clau per a optimitzar la gestió dels recursos humans i materials amb tecnologies que hui ni tan sols existeixen”, ha subratllat José María Ángel en l’obertura d’aquesta sessió de presentació del programa ‘T-eCuidamos’.


En aquest sentit, Ángel ha recordat que la posada en marxa d’aquest procediment és possible gràcies al conveni de col·laboració que recentment han subscrit SGISE i l¡Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en virtut del qual l’AVI proporciona assessorament tècnic per a impulsar iniciatives de Compra Pública Innovadora en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.


Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat el potencial que ofereix la CPI tant a les administracions públiques, com a via per a millorar els serveis que s’ofereixen a la ciutadania, com per a expandir el teixit empresarial cap a activitats d’avantguarda. “Amb la Compra Pública d’Innovació es redueix el risc a innovar, per exemple, en nous vehicles d’emergències més versàtils, la qual cosa per a les empreses proveïdores d’aquests desenvolupaments representa una oportunitat d’incrementar el seu valor afegit”, ha precisat.


Tres consultes preliminars simultànies


En aquesta primera experiència en el camp de la CPI, “la SGISE demanda al sector privat solucions a tres reptes prèviament identificats, que busquen optimitzar la gestió situant a la plantilla en el centre per a millorar les seues condicions i la seua protecció”, segons ha exposat la gerent de la societat mercantil que gestiona als bombers i bomberes forestals de la Comunitat Valenciana, María Duart.


Amb aquest objectiu, s’han llançat de manera simultània sengles consultes preliminars al mercat per a sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la gestió, cura i formació del seu personal, així com en els processos i equipament per a l’extinció d’incendis forestals. Aquesta primera fase permetrà analitzar, a més, la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes tècniques, que les organitzacions interessades a participar podran remetre fins al pròxim 23 de setembre a través de la pàgina web de l’AVI.


Sota la denominació “T-eCuidamos Persones”, SGISE demanda el disseny d’un sistema innovador que permeta digitalitzar la informació i processos referits a la formació, la formació física, la salut i el benestar del personal, a fi de proporcionar programes de gestió interna més eficaces, interconnectats i predictius.


De la mateixa manera, i amb la finalitat d’optimitzar les actuacions d’emergència en funció de la seua naturalesa, es proposa el repte “T-eCuidamos Processos”, amb el qual es pretén adequar els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i l’entrada d’informació cartogràfica per a disposar en temps real i en una mateixa interfície del posicionament dels equips sobre el terreny, l’avituallament, l’anàlisi dels incendis o les variables meteorològiques que influeixen en la seua evolució.


Finalment, el disseny d’una nova generació de vehicles més adequats per a la gestió dels diferents tipus d’emergència constitueix el repte “T-eCuidamos Vehicles”, on la SGISE proposa el desenvolupament de noves unitats de coordinació i carrossats específics d’ús mixt intermedi per a incendis, inundacions i actuacions generals.


Finalitzat el termini de presentació de propostes tècniques, es revisaran i valoraran les solucions plantejades a fi d’aprofitar la informació recaptada per a dissenyar les licitacions en el marc d’aquest procediment de Compra Pública d’Innovació.

0

Premsa
  • Més de 50 empreses participen en una jornada tècnica per a ajudar-los a concórrer a aquesta convocatòria estatal de suport a innovació empresarial
  • Els reptes que estableix aquest programa estatal, dotat amb 125 milions d’euros, connecten amb les línies d’ajuda en cooperació de l’AVI


Més de mig centenar d’empreses de diferents grandàries i sectors d’activitat han participat en una jornada tècnica organitzada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) a fi d’impulsar la presentació de projectes al programa Missions Ciència i Innovació 2022, que promou el Govern central a través del CDTI, l’agència estatal de finançament de la innovació.

Dotada amb 125 milions d’euros, aquesta convocatòria en concurrència competitiva potencia la cooperació entre empreses per a donar resposta a desafiaments estratègics de la societat i l’economia espanyoles mitjançant el desenvolupament de solucions innovadores. El termini per a sol·licitar aquestes ajudes finalitza el pròxim 5 de setembre.

La presidenta de CEV València, Eva Blasco, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han inaugurat aquesta sessió informativa, que s’ha desenvolupat en format híbrid a la seu de la confederació empresarial. La jornada ha tingut, a més, el suport i la col·laboració del CDTI, que ha desgranat els detalls d’una convocatòria en què poden participar tant pimes com grans empreses a través de les dues categories de participació previstes.

Durant la seua intervenció, la dirigent de CEV València ha animat les empreses valencianes a configurar aliances per a optar a alguna de les sis missions que recull aquest instrument, amb les quals es pretén fer front a reptes en l’àmbit de l’hidrogen verd i les energies renovables, les tecnologies habilitadores aplicades a la indústria, l’agroalimentació, el sector naval, la substitució i valorització de recursos minerals o el desenvolupament de la fotònica integrada.

“Aquesta iniciativa del Ministeri de Ciència i Innovació constitueix una oportunitat per a sumar esforços i elevar la nostra competitivitat gràcies a la innovació”, ha subratllat Eva Blasco, que ha recordat que les petites i mitjanes empreses tenen una línia específica, Missions Pimes, per a la qual s’ha reservat un mínim de 20 milions d’euros.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha incidit en les similituds d’aquesta iniciativa amb els programes impulsats per l’Agència, que també se sustenten en la resolució de reptes d’innovació amb impacte en el sistema productiu per mitjà de la col·laboració entre diferents agents.

“Les missions que proposa el CDTI connecten directament amb els reptes i les solucions identificats pels nostres comités estratègics d’innovació en agroalimentació, descarbonització, economia circular o tecnologies habilitadores. Són, precisament, en aquests camps on hi ha capacitats diferencials en el nostre sistema d’innovació.”, ha precisat.

Per part del CDTI, Juan Antonio Tébar, director de Programes Europeus i Cooperació Territorial, ha situat la convocatòria en el context de l’estratègia d’aquesta entitat pública empresarial, que el 2021 va concedir 1.340 milions d’euros en ajudes directes per mitjà dels seus diferents programes de suport a la investigació industrial, el desenvolupament experimental i la innovació.

Tébar també ha repassat els resultats principals de les edicions precedents, en què la Comunitat Valenciana es col·loca entre les regions amb un nombre d’empreses participants més alt, per darrere de Madrid i Catalunya i molt prop d’Andalusia i el País Basc. A través del programa Missions, el CDTI ha concedit des de 2019 més de 200 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de solucions innovadores en el camp de la mobilitat sostenible, les energies netes i la incorporació de les tecnologies habilitadores en la indústria, entre altres àrees.

Les característiques de la convocatòria actual han sigut presentades per la cap del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial del CDTI, Pilar González Gotor, que ha exposat els requisits d’accés a les ajudes, així com els diferents criteris d’avaluació dels projectes, una vegada es tanque el termini de sol·licitud el pròxim dia 5 de setembre.

De la mateixa manera, González Gotor ha insistit que les Missions Ciència i Innovació requereixen l’agrupació d’empreses per a dur a terme els treballs previstos, així com de la subcontractació amb centres generadors de coneixement, en un percentatge que oscil·la en funció de si es tracta d’un projecte liderat per una mitjana empresa o una gran empresa.

Sobre aquest tema, la secretària general de l’Agència Valenciana de la Innovació, Olivia Estrella, ha oferit a les entitats interessades el suport de l’AVI per a identificar persones especialistes que resulten idònies en cada cas. “L’Agència posa els seus recursos a la disposició del teixit productiu amb l’objectiu de promoure la participació reeixida de les empreses de la Comunitat, gràcies a la col·laboració de tot el sistema valencià d’innovació”, ha conclòs.

0