Premsa

• El termini per a presentar solucions innovadores als reptes que ha identificat aquest departament finalitzarà el pròxim 23 de juliol
• El vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, obri el seminari ‘online’ tècnic per presentar aquesta iniciativa, que es testarà en un projecte pilot

La Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha obert un procés, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), amb la finalitat de trobar i implementar solucions innovadores en matèria de rehabilitació capaces de reduir el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i millorar la qualitat i flexibilitat dels espais habitables, especialment d’aquells immobles que superen els 40 anys d’antiguitat i que no van estar subjectes a cap mena de normativa energètica.

El vicepresident segon i titular d’aquest departament, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat la iniciativa, batejada com a Habitatge Resilient, en una jornada tècnica ‘online’ dirigida a especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses en la qual s’han detallat les necessitats que la Conselleria pretén satisfer a través del seu primer procés de Compra Pública d’Innovació (*CPI), vinculades a la rehabilitació d’habitatges.

Martínez Dalmau ha assegurat que, “després del pas de la COVID-19, és necessari buscar solucions innovadores que ens permeten, a curt termini, reduir el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant la millora de la qualitat dels espais en els quals vivim”.

Així mateix, s’ha mostrat convençut que “en una normalitat que es construïsca a través de la transició ecològica i que done solució a les noves necessitats que han sorgit després de la crisi del coronavirus. Ara, el nostre benestar ha de passar per la lluita contra la pobresa energètica i la cerca d’espais que ens permeten garantir les condicions de salut dins de les nostres cases”.

També ha intervingut el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, qui ha subratllat la capacitat de l’Administració per a demandar al sector privat, en cooperació amb la comunitat científica i els instituts tecnològics, el desenvolupament d’innovacions no presents en el mercat, així com el compromís de l’AVI per a fer-ho possible en la Comunitat.

De fet, l’impuls de la CPI constitueix una de les línies estratègiques de l’Agència, que ja treballa amb diversos departaments en la posada en marxa d’aquesta mena de procediments innovadors.

“La CPI no sols eleva la qualitat i eficiència dels serveis que oferim al ciutadà, sinó que dinamitza la R+D+i millorant en última instància la competitivitat de les nostres empreses i promovent l’extensió del teixit productiu cap a noves activitats”, ha precisat en el seminari web, que ha comptat amb més d’un centenar d’assistents.

Consulta preliminar al mercat

Aquesta primera fase suposa el llançament, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), d’una consulta preliminar al mercat que permetrà sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la rehabilitació i l’eficiència energètica, així com analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes.

El termini per a la seua remissió romandrà obert fins al pròxim 23 de juliol, segons ha explicat la directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció, Núria Matarredona.

Matarredona ha destacat que “en un moment clarament assenyalat per una necessària reconstrucció verda post COVID és crucial afrontar el repte de la descarbonització del parc construït, afavorint la seua rehabilitació des de la innovació”. “Amb aquesta Compra Pública Innovadora la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica pretén incrementar la resiliència dels nostres habitatges i contribuir a la transició ecològica de l’entorn construït”, ha assenyalat.

A més, ha afegit que “per a això demandem al mercat solucions innovadores relatives a mesures actives i passives de rehabilitació, mecanismes d’apoderament i conscienciació dels habitants i usuaris dels habitatges i en general totes aquelles que promoguen la integració dels principis d’economia circular i el foment de l’ecodisseny, la biohabitabilitat i el disseny inclusiu, amb l’objectiu d’aconseguir el benestar de les persones i la cura del planeta”.

Projectes pilot per a testar els nous desenvolupaments

Les entitats que desitgen participar en aquest procés hauran d’oferir solucions inèdites que donen resposta a algun dels reptes que ha identificat Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb el suport de l’AVI, i que advoquen, entre altres mesures, per noves mesures de rehabilitació que optimitzen l’eficiència energètica, reduïsquen el consum de recursos i milloren el comportament de les edificacions enfront de crisis sanitàries com l’ocasionada per la COVID-19.

Amb aquest projecte es busquen noves fórmules per a potenciar l’autoconsum en edificis residencials, així com el foment i exploració de noves tecnologies constructives i productes que minimitzen la petjada energètica, incorporant, a més, criteris d’economia circular en les reformes.

Habitatge també demanda sistemes que incrementen la flexibilitat dels espais, optimitzen la seua ventilació i il·luminació i eleven la qualitat i el confort en situacions de confinament, a més de reforçar la capacitat de resiliència dels immobles enfront dels fenòmens adversos derivats del canvi climàtic.

En la consulta es posa l’accent en el desenvolupament de mecanismes innovadors de finançament per a la rehabilitació, així com en el desenvolupament d’eines per a la conscienciació de les persones i d’intermediació tecnològica per a millorar així la gestió d’aquests edificis.

Les solucions proposades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a sengles projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en un altre habitat. “L’objectiu és avaluar els resultats obtinguts i fomentar així el seu replicabilitat per la iniciativa privada”, ha explicat la directora general.

Premsa

•  L’Agència permetrà als beneficiaris estendre els seus respectius treballs fins al 31 de març de 2021 pels retards derivats de l’estat d’alarma
•  La pròrroga en els terminis se circumscriu als projectes d’innovació amb caràcter pluriennal que van arrancar el passat exercici

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha acordat ampliar tres mesos els terminis d’execució i justificació de les seues ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2019, davant les dificultats que han trobat els beneficiaris d’aquesta convocatòria pluriennal per a continuar desenvolupant els treballs previstos durant el període de vigència de l’estat d’alarma.

Així consta en la resolució del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, que recull aquest dijous el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV), i on s’estableix el 31 de març de 2021 com a nova data límit per a executar la segona anualitat dels projectes d’innovació recolzats per l’Agència.

De la mateixa manera, el període màxim per a justificar els costos objecte de subvenció expirarà el pròxim 23 d’abril, excepte els relatius a les quotes de la Seguretat Social corresponents a aquest exercici que hagen de ser ingressats amb posterioritat a aquesta data. Les entitats beneficiàries disposaran en aquest cas fins al 6 de juliol de 2021 per a aportar els justificants de pagament.

Per a prorrogar tots dos terminis administratius, l’Agència s’acull a l’article 54.1 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, que habilita a les administracions i entitats del sector públic a modificar els períodes d’execució i justificació de les activitats subvencionades, sempre que aquestes ajudes s’hagueren concedit abans de la declaració de l’estat d’alarma derivat de l’emergència sanitària.

Per tant, l’ampliació dels terminis se circumscriu exclusivament als projectes amb caràcter pluriennal que van ser recolzats en la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de 2019, i que es troben ara en la seua segona i última anualitat.

Segons argumenta l’AVI en aquesta norma, la data límit fixada inicialment en les bases reguladores és “insuficient”, ja que les mesures extraordinàries disposades per a frenar l’avanç de la pandèmia estan provocant retards en l’execució de les activitats subvencionades, que dificulten al seu torn la consecució dels objectius previstos en la convocatòria.

“Per això, per a facilitar l’execució i justificació de les activitats subvencionades, contribuint a l’eficàcia de l’objecte de la convocatòria, es resol la seua ampliació fent ús de la facultat legalment prevista”, conclou.

Aquesta és la segona resolució que adopta l’Agència Valenciana de la Innovació en l’últim mes per a salvaguardar els programes d’ajuda, dirigits a enfortir i desenvolupar el sistema valencià d’innovació, durant l’estat d’alarma.

Al maig, es va acordar reprendre els terminis dels procediments administratius amb la finalitat d’agilitar la resolució de la convocatòria de 2020, dotada amb al voltant de 14 milions d’euros, i que es va veure interrompuda per la paralització d’aquest còmput.

El personal tècnic de l’Agència està treballant en l’avaluació d’aquests projectes des que es tancara el termini per a la presentació de sol·licituds. Una labor que s’ha mantingut després de la declaració de l’estat d’alarma, amb les limitacions pròpies d’aquesta situació excepcional.

Premsa

• La iniciativa arranca el 23 de juny amb una consulta preliminar al mercat per a sondejar el desenvolupament de solucions innovadores als reptes d’Habitatge.
• L’Agència col·labora amb altres departaments i ens del sector públic de la Generalitat per a activar nous projectes en els pròxims mesos

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) presta el seu assessorament tècnic a la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb la finalitat de desenvolupar el primer procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que arrancarà el pròxim 23 de juny amb l’obertura de la consulta preliminar al mercat.

En aquesta fase inicial se sondejarà la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores que donen resposta a les necessitats i reptes que planteja aquesta Conselleria, al mateix temps que s’analitzarà la seua viabilitat tècnica i econòmica.

La iniciativa, que s’emmarca en l’estratègia de l’AVI per a dinamitzar la CPI en l’àmbit de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, és el resultat de les diferents sessions de treball i tallers que l’Agència ha organitzat des de gener per a ajudar als departaments amb potencials projectes de CPI a identificar aquelles necessitats susceptibles de resoldre’s a través d’un procés innovador.

La consulta preliminar al mercat promoguda per la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica és, per tant, la primera a veure la llum, però ja s’està treballant amb altres àrees de la Generalitat perquè inicien els seus respectius procediments de CPI amb l’assistència especialitzada de l’AVI.

Aquesta modalitat de contractació s’erigeix en una de les línies estratègiques de l’Agència perquè permet satisfer necessitats no cobertes o millorar la prestació de serveis mitjançant la demanda al sector privat de solucions innovadores i, per tant, no presentes en el mercat. Es tracta d’un instrument nou que presenta avantatges des d’una doble perspectiva: eleva la qualitat i eficiència del servei públic, al mateix temps que dinamitza l’R+D+i millorant en última instància la competitivitat de les nostres empreses i promovent l’extensió del teixit productiu cap a noves activitats.

Accions per a potenciar l’R+D+i

L’AVI proporciona des d’aquest mateix any serveis d’assessorament i assistència tècnica a altres departaments de la Generalitat, que se sumen a altres iniciatives per a dinamitzar tant la demanda de Compra Pública d’Innovació, com l’oferta tecnològica, que depén directament de les empreses.

En aquest sentit, l’Agència disposa en la seua convocatòria anual d’ajudes d’un programa específic que actua en totes dues direccions. D’una banda, estimula la demanda de productes i serveis innovadors en les administracions locals, facilitant, a més, la creació de departaments especialitzats en CPI.

I, per una altra, disposa d’una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a les licitacions públiques. En aquest cas, l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquest tipus de contractes.

En paral·lel, l’Agència també ha elaborat una guia pràctica de CPI que resol la gran complexitat jurídica que dificultava fins ara la posada en marxa d’aquests procediments.

El manual, en l’elaboració del qual han participat l’Advocacia i la Intervenció de la Generalitat, estableix, pas per pas, les actuacions que han de seguir les diferents administracions per a dur a terme processos de Compra Pública d’Innovació, des de la definició de les necessitats a satisfer fins a la supervisió i control dels contractes ja adjudicats.

Premsa

• El DOGV publica una resolució que permet agilitzar el procés de concessió, paralitzat per la interrupció dels terminis administratius
• Més de 260 agents del sistema valencià d’innovació han sol·licitat ajudes per resoldre els reptes innovadors proposats per l’Agència

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) reprendrà dimarts els terminis dels procediments administratius per a resoldre la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenvolupament del Sistema Valencià d’Innovació, que van quedar interromputs el 14 de març després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma decretat per a fer front a l’emergència sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV-2.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica dilluns una resolució del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, en la qual s’acorda l’aixecament de la interrupció en el còmput dels terminis conseqüència de l’estat d’alarma i en què s’acull a les excepcions previstes en el Reial decret 465/2020, de 17 de març.

En aquest sentit, i d’acord amb la norma esmentada, l’Agència declara indispensable per a la protecció de l’interés general, així com per al funcionament bàsic dels seus serveis, els procediments administratius derivats d’aquesta convocatòria d’ajudes, que es reprendran dimarts mateix.

L’AVI pretén agilitar així els tràmits paralitzats per aquesta situació excepcional per a procedir a la concessió de les ajudes, amb la finalitat que les entitats que en resulten beneficiàries puguen començar a desenvolupar com més prompte millor les accions subvencionades. Fins hui, la suspensió dels terminis inherent a l’estat d’alarma impedia resoldre la convocatòria, que s’alinea amb els objectius de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Precisament, com a conseqüència de la represa d’aquests terminis, l’Agència tornarà a remetre les notificacions electròniques dirigides a les entitats sol·licitants, sempre que aquestes no hagen accedit al contingut durant el període de suspensió. Altrament, l’AVI considerarà que aquestes notificacions es van practicar degudament, segons consta en la resolució publicada hui en el DOGV.

En total, més de 260 entitats, entre les quals es troben universitats, instituts tecnològics, centres tecnològics i empreses de tota la Comunitat Valenciana, van sol·licitar el suport de l’Agència per a desenvolupar projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que el 2020 està dotada amb vora 14 milions d’euros.

Els sis programes de suport de l’AVI sumen, en concret, 497 expedients en tramitació amb els quals es pretén resoldre, mitjançant la cooperació entre les diverses baules del Sistema Valencià d’Innovació, els diversos reptes proposats per l’AVI.

El personal tècnic de l’Agència està treballant en l’avaluació d’aquests projectes des que es va tancar el termini per a la presentació de sol·licituds, el 14 de febrer. Una labor que s’ha mantingut després de la declaració de l’estat d’alarma, amb les limitacions pròpies d’aquesta situació excepcional.

Premsa

• La mesura, impulsada per la Conselleria d’Innovació en col·laboració amb la de Sanitat, cerca incorporar en la lluita contra la COVID-19 solucions no disponibles en el mercat
• “Volem tindre iniciatives pròpies” per a combatre la pandèmia “des del talent produït ací”, ha subratllat el president
• Les candidatures hauran de ser dirigides a: info.avi@gva.es i el termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 3 d’abril a les 20.00 hores

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat una iniciativa de suport a les solucions innovadors enfront del coronavirus dotada amb dos milions d’euros. Aquests fons es destinaran a empreses i centres d’investigació del sistema valencià d’innovació que plantegen proposades en desenvolupament i que encara no es troben disponibles en el mercat per a contindre la propagació de la malaltia COVID-19 i per a cuidar a les persones afectades.

El president ha presentat aquesta mesura després d’una reunió mantinguda en el Palau per videoconferència amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual; la secretària autonòmica d’Universitats i Recerca, Carmen Bevià, i el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche.

Ximo Puig ha subratllat que aquesta iniciativa de suport a les empreses i centres d’investigació busca disposar de manera immediata de solucions que permeten fer front a “les principals febleses” davant l’emergència sanitària causada per la propagació del coronavirus, com són els equips de protecció per a evitar contagis.

“Volem tindre iniciatives pròpies” per a combatre la pandèmia “des del talent produït ací”, ha subratllat el president, qui ha precisat a més que s’ha obert una setmana de termini perquè puguen presentar les seues candidatures agents d’innovació que estiguen treballant en solucions encara no comercialitzades que complisquen amb les condicions establides.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat que el sistema valencià d’innovació està preparat per a desenvolupar amb èxit múltiples solucions que puguen ajudar a fer front a aquesta crisi”, de manera que es posen a la disposició de la societat soluciones de protecció, detecció i destrucció del virus. Carolina Pascual ha afirmat que, amb aquesta iniciativa, es pretén “posar la innovació i la investigació al servei de la ciutadania i dels i les professionals que estan lluitant contra la pandèmia”.

La iniciativa, impulsada per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, va dirigida a empreses i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana que disposen de solucions innovadores madures. Es requerirà un Technology Readiness Level (TRL) igual o superior a 6. El TRL és una classificació que mesura el grau d’aplicació d’una tecnologia, i té un rang de l’1 al 9.

El requisit és que aquestes solucions no estiguen ara mateix disponibles en el mercat per a la seua compra immediata i, al mateix temps, que puguen desenvolupar-se a curt termini, en àmbits directament relacionats amb la protecció contra el coronavirus i també per a la millora de l’atenció sanitària.

L’objectiu és optimitzar els recursos hospitalaris necessaris que han de destinar-se per a protegir al personal sanitari i que a més servisquen per a millorar l’atenció i curar a les persones afectades.

En aquest sentit, aquestes ajudes tenen com a finalitat el disseny i producció d’equips de protecció com a màscares, vestits, ulleres i guants, amb protecció i capacitats millorades.

A més, es prioritzen projectes que donen resposta a les necessitats més apressants, com la fabricació de respiradors, test ràpids, nous sistemes de detecció, materials resistents al coronavirus o desinfecció de sales i equipament. També es dona prioritat a solucions encaminades a la detecció i destrucció del virus amb sistemes de desinfecció massius, així com a nous dispositius d’intervenció o tractament.

Optimitzar els recursos

A més, la línia d’ajudes també busca recaptar sistemes que permeten conéixer en temps real la disponibilitat de recursos sanitaris, així com solucions automatitzades per a prestació de serveis no sanitaris en àmbits hospitalaris i per a millorar la resposta ciutadana davant la crisi sanitària.

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, juntament amb l’AVI, i amb l’assessorament expert de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, realitzarà un filtre de les propostes rebudes i la Generalitat finançarà les que siguen prioritàries.

Les candidatures hauran de ser dirigides a: info.avi@gva.es El termini de presentació de sol·licituds està ja obert i finalitzarà el 3 d’abril a les 20.00 hores i el seu trasllat a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública es realitzarà l’endemà. Per a qualsevol consulta, els agents innovadors poden dirigir-se als telèfons 96 647 83 60 (Alacant) i 96 386 92 00 (València).

Premsa

• La unitat d’innovació treballa en el desenvolupament d’aquest equip de protecció, que incorporarà un sistema autònom de generació d’ozó
• Especialistes d’Ars Innovatio col·laboren amb el grup d’investigació de fitopatologies per a estudiar la desinfecció d’espais exposats al virus amb ozó i quitosan

La Unitat Científica d’Innovació Empresarial Ars Innovatio, finançada per l’Agència Valenciana de la Innovació i integrada en la Universitat d’Alacant, treballa en el disseny i el desenvolupament d’una màscara respiratòria activa, equipada amb un sistema autònom per a ionització antisèptica dels productes de la respiració. El projecte, batejat com ‘Ozonoware’, pretén combatre el virus causant de la malaltia COVID-19 mitjançant la desinfecció per ionització controlada de l’aire.

Ars Innovatio està, a més, col·laborant de manera activa amb científics del grup de fitopatologies, que pertany a aquesta mateixa institució acadèmica, amb la finalitat de buscar sinergies amb una altra línia d’investigació que avalua l’ús de quitosan com a teràpia experimental antivírica.

Aquest antimicrobià d’origen natural i innocu per a l’ésser humà ja s’ha utilitzat amb èxit amb virus patògens humans similars al causant del COVID-19 i ara s’estudiarà, a més, la seua aplicació combinada amb l’ozó per a desinfectar espais amb alta exposició al virus.

A través d’aquest nou tipus de màscara, es pretén desinfectar l’aire exhalat del pacient mitjançant una concentració d’ozó letal per als patògens i innòcua per a l’usuari, indiquen des d’Ars Innovatio. Per a fer-ho, aquest nou equip de protecció integrarà una versió reduïda d’un generador d’arc voltaic alimentat amb una pila, així com l’electrònica bàsica de regulació, amb la finalitat de generar la concentració adequada d’aquest gas iònic d’un intens poder oxidant, que pot descompondre les molècules de la membrana vírica.

De la mateixa manera, s’abordarà una ambiciosa estratègia per a, mitjançant la utilització de l’ozó i el quitosan, minimitzar la càrrega viral en espais exposats a aquest patogen.

Assajos amb un antiviral natural

Pel que fa a l’ús del quitosan com a tractament antiviral experimental, es duran a terme bioassajos amb cultius cel·lulars, en una primera fase, així com assajos clínics per a comprovar-ne l’eficàcia real enfront del coronavirus.

Les dues tècniques contribuiran a augmentar l’eficiència de l’estratègia d’aïllament i confinament de la població mitjançant el control de la via de transmissió aèria i el tractament experimental antivíric.

Premsa

• El grup multidisciplinari, coordinat per la professora Soledad Pinazo, proposa innovacions per a fer front a un problema social en auge
• Aposta per generar sistemes de recomanació, basats en intel·ligència artificial, que proposen recursos de suport a les persones afectades

El desenvolupament d’eines d’anàlisi semàntica, de sentiments i del llenguatge natural amb la finalitat de detectar i predir casos de soledat no desitjada és una de les solucions innovadores que ha proposat el grup multidisciplinari d’especialistes, impulsat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i Creu Roja, per a fer front a un problema en auge que afecta, especialment a majors, persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

Amb aquest objectiu, els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i de l’empresariat que formen part d’aquest comité han plantejat la necessitat d’optimitzar els processos de recollida i tractament d’informació procedent dels centres sanitaris d’atenció primària, els serveis socials i les entitats del tercer sector.

En aquest sentit, advoquen per mapear la incidència de la soledat no desitjada per zones geogràfiques, fent ús, així mateix, de fonts de dades obertes, amb la finalitat de dimensionar, visibilitzar i dissenyar accions de voluntariat específiques enfront d’aquest problema.

Al capdavant d’aquest grup d’especialistes, la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha defensat l’ús de la tecnologia com un instrument per a impulsar a les persones aïllades a donar un gir a la seua situació personal.

En aquesta línia, el grup de treball ha apostat en aquesta última sessió per generar sistemes de recomanació, basats en algorismes d’intel·ligència artificial, capaces d’aprendre els gustos, necessitats i preferències dels usuaris per a proposar-los, en última instància, programes assistencials i recursos de suport a través de diferents canals. D’aquesta manera, es pretén garantir que el missatge arribe al seu públic objectiu.

Les noves tecnologies, han insistit, poden contribuir a capitalitzar el valor de les persones vulnerables, ajudant-les a mostrar i compartir els seus coneixements i habilitats, igual que a promoure els programes de mentoring com a via per a superar les dificultats a través de l’experiència i el suport d’un mentor.

Tecnologies immersives

D’altra banda, els especialistes proposen també el disseny de tecnologies immersives i interactives que ajuden el ciutadà a posar-se en la situació de la persona afectada i el seu entorn, així com la incorporació d’aquestes en campanyes socials que impulsen la presa en consciència del problema i fomenten l’empatia amb els col·lectius afectats.

Es tracta, en definitiva, d’acostar les dades al ciutadà perquè prenga consciència d’un problema en augment i amb nombroses arestes. “No existeix un perfil únic, no existeix la soledat, sinó les soledats; igual que no hi ha una població diana, sinó poblacions”, ha precisat la coordinadora, Sagrament Pinazo.

Per a implantar aquestes solucions, el comité considera necessària la col·laboració dels assistents socials, voluntaris i mèdics d’atenció primària per a recomanar a les persones afectades les innovacions desenvolupades com a resultat d’aquest diàleg tecnològic.

Aquest grup de treball està integrat pels representants de la comunitat científica Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València), a més de Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV) per part dels instituts tecnològics.

De la mateixa manera, el teixit productiu aporta quatre integrants, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gestió Sociosanitària del Mediterrani, S.L.), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Digital Services, S.L.O.), que durant el desenvolupament del comité no actuen en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro; la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez; així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz. A més, per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, assisteix la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago.

Premsa

• L’AVI registra un total de 381 projectes d’R+D+i al tancament de la seua tercera convocatòria d’ajudes, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació
• L’Agència rep un total de 44 projectes estratègics, mentre les iniciatives de Compra Pública d’Innovació creixen un 27%


Més de 260 empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions aspiren a resoldre, mitjançant projectes en cooperació, els reptes innovadors proposats per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

D’aquesta manera, la Agència incentiva el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments del teixit productiu com, per exemple, la producció d’aliments més saludables, l’obtenció de plàstics sostenibles o l’optimització dels canals de comunicació amb la ciutadania en situacions d’emergència. Una iniciativa que s’alinea, a més, amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que, a més, brinda suport pressupostari a la convocatòria.

En concret, els sis programes de suport de la AVI per a desenvolupar i enfortir el sistema valencià d’innovació sumen 381 projectes en 2020, que es corresponen al seu torn amb un total de 497 sol·licituds, el termini de presentació de les quals va expirar el passat 14 de febrer.

De les més de 260 entitats de tota mena que aspiren a comptar amb el suport de l’AVI, prop de la meitat han sol·licitat ajudes per primera vegada, segons les primeres dades provisionals, que apunten, a més, a un increment del 27% en el nombre de projectes alineats amb l’estratègia de l’Agència per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació (CPI), tant en les empreses com entre les administracions públiques. De fet, 18 consistoris de tota la Comunitat s’han iniciat enguany amb iniciatives específiques en aquesta matèria.

Per a escometre els seus respectius projectes, les empreses i organitzacions han sol·licitat ajudes per un import superior als 63 milions d’euros, una quantia que quadruplica amb escreix el pressupost disponible en aquesta convocatòria, que com l’anterior, té caràcter bianual. Això significa que els beneficiaris disposaran de dos exercicis, el present i també 2021, per a completar els desenvolupaments d’I+D+i previstos.

Els programes més demandats

Entre tots els programes de l’AVI, el de suport a projectes estratègics en col·laboració és el que una registra una major demanda i el que millor demostra la capacitat de l’Agència per a interconnectar baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

L’objectiu d’aquests incentius és que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat cooperen en el desenvolupament d’iniciatives d’I+D+i de gran importància, capaces d’oferir solucions a reptes d’interés comú. En 2020 s’han rebut en aquesta línia un total de 44 projectes (151 sol·licituds), amb un pressupost que en cada cas supera els 500.000 euros i en els quals majoritàriament participen entre tres i sis entitats de diferents àmbits del sistema d’innovació.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses també s’estreny en el segon programa obert al teixit productiu, que té per objecte consolidar la cadena de valor empresarial. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, han experimentat un augment de dos punts percentuals i ja suposen el 8% del total, que ascendeix a 79.

D’altra banda, “Valorització, transferència i explotació de resultats d’R+D+i” se situa de nou entre els tres programes amb major nombre de sol·licituds. Creixen un 14% els projectes que comprenen el desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis.

En l’àmbit de la promoció del talent s’eleva substancialment les sol·licituds d’empreses per a incorporar i formar a doctorands, amb un increment del 44% respecte al passat exercici. Es tracta d’unes les línies més rellevants d’aquest programa, que també recolza la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes per a dur a terme actuacions d’R+D+i i incentiva la creació d’una xarxa d’agents d’innovació en universitats, centres d’investigació, associacions empresarials i altres entitats públiques i privades de suport a la innovació.

Les tres línies han recaptat un total 74 sol·licituds, mentre que les accions complementàries d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació han registrat 56, una xifra molt similar a la del passat any.

Les empreses lideren les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, són les empreses les que lideren el major nombre de sol·licituds, amb un 42%, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Les institucions sense ànim de lucre lideren, al seu torn, l’11% de les propostes, mentre que els instituts tecnològics suposen el 7%, el mateix percentatge que les entitats locals.