Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), executa aquesta iniciativa d’R+D+I en col·laboració amb les alacantines ACTECO i REALTURF
  • El projecte estratègic suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben en l’abocador

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament d’un nou sistema de reciclatge de la gespa artificial mitjançant processos biològics, que permetrà la transformació d’aquests residus en matèries primeres per a la fabricació d’altres productes. La iniciativa, batejada com RECITURF, suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben després de deteriorar-se en l’abocador.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), i les firmes alacantines ACTECO i REALTURF col·laboren en el desenvolupament d’aquest projecte, que ha rebut el suport econòmic de l’AVI en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, per un import total que supera els 460.000 euros.

RECITURF explora solucions innovadores per a resoldre el principal desafiament ambiental associat a l’ús de la gespa artificial, que és el reciclatge d’aquesta al final de la seua vida útil. Un període que oscil·la entre els cinc i els deu anys des que s’instal·la.

En l’actualitat, la major part de la gespa artificial retirada es deposita en l’abocador, a causa de les dificultats per al reciclatge que se’n deriven de la complexa composició. Es tracta d’un producte que incorpora materials plàstics de naturalesa diferent, que es fonen a temperatures diferents i tenen, a més, viscositats diverses. Aquesta disparitat de característiques dificulta les possibilitats d’un tractament posterior, de manera que, en la pràctica, únicament es recupera el cautxú, que es reutilitza com a farciment per a aquesta mena d’instal·lacions.

A través d’aquest projecte estratègic no només es pretén elevar la taxa de reciclatge, sinó que s’obtenen també materials de més qualitat, de manera que la valorització d’aquests siga també sostenible econòmicament.

Amb aquesta finalitat s’estan desenvolupant nous processos per al tractament d’aquests residus que inclouen, entre altres, la degradació mitjançant microorganismes i/o enzims, així com tècniques de reciclatge químic per a separar els materials diferents i facilitar així un reciclatge mecànic posterior. L’objectiu és valorar els tres polímers plàstics (polipropilé, PET i poliuretà) que componen aquest producte.

AIMPLAS, centre tecnològic especialitzat en el sector del plàstic, treballa en aquest projecte d’R+D+I, junt amb dues firmes alacantines. Es tracta d’ACTECO, que gestiona dues plantes de residus a la Comunitat Valenciana i compta amb instal·lacions específiques per al reciclatge de plàstics, i REALTURF, fabricador de gespa artificial, que es caracteritza per incorporar tècniques d’ecodisseny i elements reciclats en els seus articles per a minimitzar així la petjada ambiental.

La iniciativa, que es troba en el segon i últim any d’execució, conclourà amb el desenvolupament d’un demostrador que donarà compte de les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia, amb què es pot fabricar gespa artificial a partir de materials reciclats. De la mateixa manera, també es realitzarà una avaluació econòmica del procés al complet amb la finalitat d’involucrar tota la cadena de valor en aquest nou paradigma.

RECITURF constitueix, de fet, una oportunitat per a potenciar la implantació dels principis de l’economia circular en el sector, en línia amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI, que aposta per la fabricació de béns més sostenibles. El projecte s’alinea també amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la transformació del model productiu.
0

Premsa


  • El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica la nova convocatòria, que amplia a tres anualitats el termini per a executar els projectes
  • Les entitats interessades podran presentar fins al pròxim 18 de febrer les seues sol·licituds a través de la pàgina web de l’AVI


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha publicat aquest dijous la nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a l’exercici 2021, dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació de la Comunitat, segons recull el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Les entitats interessades disposaran de 20 dies hàbils, fins al pròxim 18 de febrer, per a presentar les seues sol·licituds per via telemàtica a través de la pàgina web de la institució.

En aquesta quarta edició dels programes de suport a l’R+D+i que impulsa l’AVI, el pressupost global màxim per a ajudes experimenta un increment del 130% respecte a la convocatòria precedent. Per a aquesta nova campanya d’estímuls, l’Agència ha disposat de prop de 46,5 milions d’euros, enfront dels 20,2 milions que finalment es van assignar l’any passat.

Aquesta nova dotació econòmica permetrà atendre, previsiblement, un major volum de projectes, amplificant així l’impacte dels estímuls que l’AVI dirigeix a les empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics per a contribuir a la transformació del model productiu, en línia amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

A través d’aquest instrument, l’Agència incentiva el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

Si bé l’augment en els imports dirigits a donar suport a la innovació s’erigeix en la principal novetat d’aquesta edició, la primera que incorpora finançament de la Unió Europea, la nova convocatòria inclou un altre canvi substancial que millora la de 2020.

En concret, la segona gran modificació afecta al seu caràcter pluriennal. I és que s’ha augmentat el període d’execució dels projectes, de manera que els beneficiaris disposaran de tres exercicis, i no de dos, com fins ara, per a dur a terme les actuacions i desenvolupaments previstos. Aquesta flexibilització en els terminis es farà efectiva, a més, en els sis programes d’ajudes que componen la convocatòria.

Tots els programes almenys dupliquen els seus fons

Tots dupliquen, almenys, les quanties assignades el passat exercici, encara que dos d’ells destaquen sobre la resta en concentrar la meitat del pressupost total. Es tracta dels programes de suport als projectes estratègics en cooperació i a la cadena de valor empresarial, que són, a més, els que generen un major impacte en el teixit productiu.

Al primer, l’AVI destina 13,7 milions d’euros, un 112% més, amb la finalitat d’incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú. Es tracta d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic d’aquests projectes.

Dotat amb prop de 10 milions, la qual cosa suposa un increment del 133%, el programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial recolza al seu torn el desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

Entre les línies que experimenten un major ascens destaquen les d’impuls a la Compra Pública d’Innovació (CPI), que sumen un total de 4,3 milions d’euros, destinats a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals. Precisament aquesta última línia registra el major increment percentual, quadruplicant amb escreix els fons assignats el passat exercici.

El finançament de projectes de desenvolupament experimental dirigits a l’obtenció de prototips i projectes pilot es multiplica per 2,5, igual que la partida dirigida a la creació d’unitats científiques d’innovació en centres i instituts d’investigació amb la finalitat que contribuïsquen al desenvolupament de solucions tecnològiques per a les empreses. D’aquesta manera, el programa de valorització, transferència i explotació dels resultats d’R+D compta amb al voltant de 9,5 milions d’euros.

L’AVI disposa, a més, de tres línies específiques per a la promoció del talent, la finalitat del qual és atraure i retindre a professionals qualificats. Les tres sumen 7,3 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 156% que possibilitarà l’ampliació, per exemple, de l’actual xarxa d’agents d’innovació o la formació de més doctorands en empreses. Així mateix, els fons dirigits a donar suport a la contractació d’investigadors i tècnics de Formació Professional per a desenvolupar projectes d’innovació es tripliquen respecte al passat exercici.

Finalment, també s’incrementa en aquesta mateixa proporció el pressupost per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretenen reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de l’R+D+i entre les empreses.

Es prioritzen nous reptes-solució

Seguint el camí iniciat durant la passada convocatòria, i amb la finalitat de prevaldre l’excel·lència en l’avaluació de projectes, l’Agència incrementarà el nombre de sol·licituds sotmeses a avaluació externa i continuarà prevalent en el barem aquells projectes alineats amb els reptes i solucions identificades pels comités d’innovació que impulsa la pròpia institució.

En aquest sentit, a la relació de propostes d’innovació que compten amb incentius per al seu desenvolupament i incorporació en el teixit empresarial se sumisquen les conclusions de quatre nous comités: alimentació i dieta hospitalària; destinacions turístiques intel·ligents; mobilitat, transport i infraestructures, així com el de lluita contra la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables.


0

Premsa


  • L’empresa alacantina Durplastics executa aquesta iniciativa d’R+D+i en cooperació amb Aimplas i la Universitat de València
  • Els nous materials duraran més temps en reduir-se la seua degradació i incorporaran en la seua fabricació un 50% de material reciclat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament de nous materials per a la fabricació de proteccions portuàries més sostenibles i resistents als impactes, a l’acció dels organismes marins i a la radiació ultraviolada. Aquests nous productes seran, a més, completament reciclables i, de fet, el 50% de les matèries primeres emprades en la seua fabricació procediran de materials prèviament usats i tractats.

L’empresa alacantina Durplastics; l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; i el departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València cooperen en l’execució d’aquest projecte estratègic, que rep finançament de l’AVI en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

Amb aquesta iniciativa, batejada com Dupromat, es pretén millorar la resistència i durabilitat de les defenses portuàries, que en les zones d’atracada i amarrament dels vaixells utilitzen polietilé d’alta densitat 100% verge. Es tracta d’unes proteccions sotmeses a constants agressions i impactes, que provoquen una gradual deterioració i fan necessària la seua substitució.

En concret, els tècnics d’aquestes tres entitats treballen en la millora de les propietats anti incrustants del polietilé d’alta densitat mitjançant la incorporació d’additius respectuosos amb el medi ambient i adaptats al reglament europeu sobre biocides.

Per a incrementar la resistència ultraviolada i la degradació tèrmica, que són les responsables de la pèrdua de propietats, s’estan implementat tècniques que permetran reduir la deterioració d’aquests materials. L’objectiu és que la degradació no supere el 30%, però, a més, es pretén millorar almenys en un 20% la resistència a possibles impactes.

Així mateix, els nous materials desenvolupats seran completament reciclables, per la qual cosa el projecte s’alinea amb els objectius marcats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI, que aposta per la fabricació de béns i productes més sostenibles a través de solucions innovadores. Aquesta iniciativa s’emmarca també en l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a millorar el sistema productiu de la Comunitat Valenciana.

Múltiples usos en el sector marítim

Per a l’èxit en l’execució del projecte, que s’estendrà durant tot 2021, Durplastics aportarà la seua experiència en el sector plàstic i capacitat industrial, que es completarà amb l’experiència d’Aimplas en el desenvolupament de nous tipus de materials plàstics i la contribució del departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València com a especialistes en el disseny i desenvolupament de mètodes de detecció i/o seguiment de poblacions microbianes aquàtiques i de mètodes d’avaluació de l’eficàcia de biocides.

L’objectiu de la iniciativa és implementar els resultats a escala industrial i aplicar-los a altres productes del sector marítim i nàutic com, per exemple, boies o altres sistemes de flotació, balises, motors, infraestructures, sistemes d’ajuda a la navegació, passarel·les o piscifactories.

Però també podrà substituir a altres materials metàl·lics en la fabricació de productes en contacte amb ambients corrosius i que poden generar substàncies contaminants durant la seua degradació o oxidació.
0

Premsa
  • Cantera La Torreta, filial de Simetría Grupo, porta a terme aquesta iniciativa en col·laboració amb Aidimme, ITC i personal investigador de la UPV
  • El objetiu és obtindre productes per al sector de la construcció amb característiques anàlogues als provienents de matèries primeres verges
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves tècniques per al reciclatge i fabricació de materials de construcció a partir de residus de la construcció i demolició, una iniciativa que duu a terme Cantera La Torreta -que forma part d’Origen, la divisió de materials de Simetría Grupo- en col·laboració amb l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme), l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV).

L’objectiu és obtindre materials reciclats que compten amb característiques anàlogues als procedents de matèries primeres verges, la qual cosa ajudaria valorar aquest tipus de residus, que habitualment acaba en l’abocador. Per a executar aquesta iniciativa, que finalitzarà al final d’enguany, l’empresa castellonenca col·labora amb l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECH-UPV), amb ITC i amb Aidimme.

El projecte, batejat com SOST-RCD, ha rebut el suport de l’AVI en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes, pel seu potencial impacte tant en la cadena de valor del sector de la construcció com pel seu impuls en l’adopció dels principis de l’economia circular en el sistema productiu de la Comunitat Valenciana. Cantera La Torreta aprofita així un nínxol d’oportunitat per a la I+D+i, ja que, en l’actualitat, el desenvolupament de tècniques innovadores per al tractament i ús dels residus de la construcció com a matèria primera per a la fabricació de materials és escàs i està garirebé estés en el sector.

De fet, el disseny, avaluació i incorporació d’aquests processos innovadors contribueixen notablement, a la implantació de l’economia circular com a part essencial del model de negoci, la qual cosa representa un factor de diferenciació addicional enfront de la majoria dels competidors de l’àmbit dels materials de construcció. Després dels primers mesos d’execució del projecte, el personal tècnic ja ha completat la caracterització dels residus derivats de la construcció i demolició, i ha efectuat, a més, l’anàlisi de viabilitat de la iniciativa. Totes dues actuacions formen part de la primera activitat prevista en el pla d’acció de SOST-RCD, per al desenvolupament íntegre de la qual encara resta un exercici complet.

Cantera  La Torreta compta com a col·laboradors en aquesta iniciativa amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica, que aporta els seus coneixements tècnics en el camp dels materials ceràmics; amb el ICITECH de la Universitat Politècnica de València, que acredita una àmplia producció científica en el camp del formigó; i amb Aidimme, que contribueix amb la seua experiència en el desenvolupament de morters i materials de construcció en general. El projecte està alineat amb les conclusions dels comités d’innovació especialitzats en economia circular i, sobretot, en hàbitat sostenible. En concret, aquest equip d’especialistes advoca per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles, que possibiliten la reutilització dels residus de la construcció com a matèria primera.
0

Premsa

  • La consellera d’Innovació assisteix a una nova reunió del CEI, en la qual s’han validat una trentena de propostes d’innovació
  • L’AVI prioritzarà en la seua nova convocatòria reptes i solucions en infraestructures, alimentació hospitalària, turisme intel·ligent i lluita contra la soledat no desitjada

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat digital, Carolina Pascual, ha subratllat que el compromís de la Generalitat amb la societat del coneixement, la ciència i la innovació es demostra en els pressupostos de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a 2021, que experimentaran un augment del 84% respecte a l’actual exercici. L’AVI comptarà, per tant, amb la major dotació econòmica des de la seua creació, en passar de 27 milions d’euros a al voltant de 50, d’acord amb el projecte de llei de Pressupostos que s’està tramitant en Les Corts.

“La major part de les partides es reinvertiran, a més, en el propi sistema d’innovació per a dinamitzar la I+D+i en la Comunitat Valenciana a través de les línies nominatives i, sobretot, de les ajudes en concurrència competitiva de l’AVI”, ha incidit Pascual durant la reunió anual del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), on s’han validat una trentena de solucions i innovacions tecnològiques que responen a reptes prioritaris en camps tan diversos com el de les infraestructures, l’alimentació hospitalària, la soledat no desitjada, o les destinacions turístiques intel·ligents.

Tots els programes es beneficiaran de l’increment en l’assignació destinada a ajudes, però s’intensificarà especialment el suport als projectes estratègics en col·laboració i als quals propicien la consolidació de la cadena de valor empresarial, els dos vaixells almirall de l’Agència pel seu elevat impacte sobre el teixit productiu. Tant és així, que la línia que finança a tots dos programes concentrarà més la meitat de tots els fons destinats a ajudes en 2021.

La titular d’aquest departament també ha destacat el paper que desenvolupen el CEI i els seus comités estratègics d’innovació especialitzats, que guien a mitjà termini l’activitat de l’AVI i orienten la innovació que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana a través de propostes concretes d’R+D+i en àmbits considerats prioritaris.

“L’impacte d’aquests comités estratègics en les polítiques d’innovació és cada vegada més palesa i la prova és que l’AVI rep cada vegada més iniciatives alineades amb els reptes-solució plantejats pels grups d’especialistes, especialment en els programes de major impacte”, ha precisat Carolina Pascual.

Impacte en les accions de l’AVI

De fet, tots els projectes estratègics i de consolidació de cadena de valor que s’han finançat en el marc de l’última convocatòria d’ajudes es corresponen amb alguna de les propostes d’innovació dels respectius comités, ha explicat el president del CEI, el científic Avelino Corma, qui ha recordat que des de 2019, l’Agència prioritza en la fase d’avaluació els expedients que compleixen amb aquesta condició.

El ventall d’oportunitats s’ampliarà, no obstant això, el pròxim exercici, ja que, segons ha avançat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, també es donarà prioritat als reptes-solució derivats d’altres quatre comités d’innovació que han sigut prèviament validats en aquesta reunió del CEI.

En concret, s’agregaran més de 30 noves propostes d’R+D+i, que responen a una quinzena de desafiaments en els camps de la mobilitat, el transport i les infraestructures; l’alimentació i dieta hospitalària, la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables i les destinacions turístiques intel·ligents.

La secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, ha detallat les principals conclusions d’aquests comités, que plantegen des del desenvolupament de solucions tecnològiques basades en la naturalesa per a garantir unes infraestructures més resilients, a l’ús de la intel·ligència artificial per a elaborar dietes pautades específiques per a cada tipologia de pacient, passant per la creació de noves eines d’anàlisis del llenguatge i les emocions amb la finalitat de detectar i predir el risc de soledat social.

Es tracta, per tant, d’una extensa relació d’iniciatives que permetran, entre molts altres desenvolupaments, explorar el disseny de sistemes escalables i interconnectats per a la personalització de l’oferta turística a partir d’informació obtinguda de diferents fonts.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i personal investigador i tecnològic puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels onze grups validats fins hui pel Comité Estratègic d’Innovació en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà el mes de gener.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat revitalitzar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar inicialment sobre la base de les dades registrades en les últimes convocatòries i l’evolució socioeconòmica i tecnològica.

El Comité d’Estratègic d’Innovació farà el seguiment de l’avaluació externa a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial i agents d’innovació per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 20 integrants del col·lectiu científic que formen part del comité atresoren cinc Premis Nacionals d’Investigació, huit Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per la R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Colorker, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.
0

Premsa


  • El comité assessor, impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’AVI presenta el seu document de conclusions
  • Plantegen, entre altres solucions innovadores, el desenvolupament de nous materials per a construir infraestructures resilients al canvi climàtic

L’equip d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb l’objectiu de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents ha proposat, entre altres iniciatives, el desenvolupament de solucions tecnològiques que faciliten l’automatització dels fluxos d’informació per a millorar així el servei, l’experiència i seguretat de les persones usuàries de transport col·lectiu.

De la mateixa manera, i com a resposta a aquest mateix repte, s’advoca també pel disseny i l’aplicació de sistemes de gestió intel·ligent, que incidisquen en la multimodalitat dels serveis de transport, afavorint, entre altres aspectes, el pagament integrat i sense contacte i la incorporació d’eines avançades d’informació i gestió de dades de mobilitat per a optimitzar la presa de decisions.

Aquestes són algunes de les conclusions que ha aconseguit el comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures, que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, Eugenio Pellicer, i que aquest dimarts ha celebrat la tercera i última reunió per a donar resposta a través de la I+D+i als principals desafiaments que ha d’afrontar el departament que dirigeix Arcadi España.

Entre aquests reptes prioritaris destaca la rellevància de detectar l’estat de les infraestructures amb la finalitat de programar les seues necessitats de manteniment i elevar encara més els actuals estàndards de seguretat. Per a aconseguir aquest objectiu, les persones integrants del comité plantegen tant el desenvolupament com la implementació de tècniques de monitoratge remotes o no invasives vinculades, per exemple, a l’ús de sensors i drons, així com de tecnologies de predicció, alarma primerenca i intel·ligència artificial.

La reducció de la petjada ambiental de les xarxes de transport i de la mobilitat és un altre dels grans desafiaments que ha abordat aquest equip multidisciplinari, que aposta per la incorporació de materials multifuncionals o d’altes prestacions i de solucions tecnològiques basades en la pròpia naturalesa per a dissenyar, construir i explotar infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Compromís per a la reducció del diòxid de carboni

De la mateixa manera, amb la finalitat de reduir les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle al llarg de tot el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, el comité insta a explorar l’ús de residus o materials de baixa petjada ecològica a través, per exemple, de la reutilització de matèries primeres. Precisament, el catedràtic de la Universitat d’Alacant, Roberto Tomás ha posat l’accent en la valorització dels residus de l’agricultura o de la construcció per a aconseguir nous materials.

El disseny de processos per a la reducció de la demanda energètica, el reaprofitament energètic i la generació mitjançant fonts renovables és una altra de les propostes que s’han plantejat, juntament amb el desenvolupament i l’aplicació de noves formes d’energia o maneres de propulsió més eficients en vehicles de transport col·lectiu.

Com a conclusió, el coordinador Eugenio Pellicer ha constatat que la Comunitat Valenciana disposa de capacitats científic-tecnològiques i empresarials per a fer front a tots els reptes identificats pel comité.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, ha agraït a les persones expertes que han participat l’esforç per desenvolupar un document de treball que “servirà per a portar avant projectes i actuacions a través de les convocatòries de l’AVI, de les línies pressupostàries de la Conselleria o d’iniciatives, com ara la Compra Pública d’Innovació”.

Col·laboració públic-privada

Al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, Pérez representa a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, que es va constituir el mes d’octubre passat amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’AVI.

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, Eugenio Pellicer, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant), Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporación Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grupo Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail Valencia).

Les principals conclusions d’aquest equip multidisciplinari s’exposaran en la pròxima reunió del Comité Estratègic d’Innovació, prevista per a divendres que ve, en la qual els reptes i solucions proposades se sotmetran, a més, a la validació d’aquest òrgan assessor, com a pas previ a la difusió entre la comunitat científica i tecnològica i les empreses.
0

Premsa

  • Aimplas, l’ITM i l’ITQ de la UPV, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, Lamberti i Indústries Tayg participen en la iniciativa
  • L’objectiu és reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties en el sistema sanitari gràcies a aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament de nous materials i recobriments sostenibles amb l’objectiu de reduir el risc de transmissió d’infeccions per microorganismes en els centres sanitaris.

Es tracta d’un projecte estratègic en el qual col·laboren l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la Universitat Politècnica de València (ITM-UPV i ITQ UPV-CSIC), l’empresa Lamberti, Indústries Tayg, així com l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe).

Aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’AVI en la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, fa ús de la nanotecnologia per a fer front a aquest desafiament i a més proposa solucions innovadores fabricades amb matèries primeres orgàniques d’origen renovable, més sostenibles que les alternatives presents en el mercat, caracteritzades per la seua naturalesa metàl·lica.

L’objectiu de MOBACT, com s’ha batejat al projecte, és desenvolupar una tecnologia capaç de reduir el risc de colonització de les superfícies sanitàries pròximes als pacients de manera que s’aconseguisca reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties que suposen un risc mèdic i una important despesa pública.

Les investigacions que desenvolupen els socis d’aquesta iniciativa van encaminades a obtindre nous materials basats en substàncies actives capaces de destruir els bacteris, o almenys impedir la seua reproducció, en diferents aplicacions a fi d’evitar l’acumulació i proliferació de microorganismes.

Per això, els nous compostos antimicrobians s’inclouran en matrius polimèriques per a fer possible la seua utilització tant en forma de vernissos en base aigua per al recobriment de mobiliari i superfícies, com en massa per a la fabricació de productes injectats.

Tecnologia més sostenible

A fi de reduir l’impacte sobre el medi ambient, s’està treballant també amb compostos d’origen renovable alternatius als en base metàl·lica, que són els que tradicionalment s’han emprat per a aquestes solucions per la seua resistència a les altes temperatures dels processos de transformació.

El resultat de les investigacions es validarà a l’Hospital Universitari La Fe de València per a verificar la seua funcionalitat i el compliment de la legislació vigent.

En el projecte MOBACT, Aimplas aporta els seus coneixements en el desenvolupament de plàstics actius per a la introducció dels nanomaterials desenvolupats per l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la UPV, aquest últim cogestionat pel CSIC.

L’empresa Lamberti i Indústries Tayg s’ocupen de l’estudi d’industrialització dels recobriments i del mobiliari amb capacitats antimicrobianes, respectivament, i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe realitzarà els estudis d’efectivitat i la validació en un entorn real.

Aquest projecte compleix amb els objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, concretament amb el número 4 relacionat amb la promoció de la Salut i el Benestar, amb el número 9 que té a veure amb la Indústria, Innovació i Infraestructura, així com amb el número 12 per a una Producció i Consum Responsables.

De la mateixa manera, MOBACT també està alineat amb els reptes i solucions identificades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en salut de l’AVI, en el qual participen representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat, i que establia la lluita contra les infeccions hospitalàries com un dels reptes prioritaris a resoldre a través de la R+D+i.
0

Premsa

  •  L’Agència finança, en l’actualitat, una dotzena d’entitats científiques d’innovació empresarial en instituts d’investigació de la Comunitat Valenciana
  • Exploren noves tecnologies per a les bateries, sistemes per a evitar les infeccions hospitalàries i alternatives al TAC, entre altres projectes

El desenvolupament de sistemes més ràpids i eficaços per a detectar la presència de SARS-CoV-2 en l’organisme i per a neutralitzar-lo tant en l’ambient com en superfícies, l’experimentació amb nous tractaments per a fer front a la malaltia d’Alzheimer, la reinvenció de l’actual tecnologia de bateries mitjançant l’ús de nous materials o el disseny del primer medicament contra el virus de la grip són alguns dels projectes d’R+D+I que una dotzena de centres capdavanters en investigació estan executant amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

L’Agència contribueix amb més de tres milions d’euros a la creació i el sosteniment d’estructures específiques d’innovació en un total de 12 centres de la Comunitat Valenciana distingits per l’excel·lència de la seua producció científica. D’aquesta manera, incentiva la investigació aplicada i orientada cap al teixit empresarial a través d’unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE), que és com s’ha batejat aquesta figura, que són finançades per l’AVI.

Els principals projectes d’R+D+I que cada una d’aquestes institucions desenvolupa en el marc d’aquests convenis han protagonitzat recentment el seminari web ‘Innociencia’, que ha organitzat l’Agència, per a donar a conéixer a la ciutadania aquestes iniciatives d’avantguarda científica i tecnològica. La jornada, que es va difondre a través del canal de YouTube de la Generalitat, està disponible per a visualitzar-la en la web corporativa de l’AVI.

El Centre de Tecnologia Nanofotònica, adscrit a la Universitat Politècnica de València (UPV), ha presentat en aquest fòrum els seus avanços en el desenvolupament d’un nou mètode basat en tecnologia fotònica per a detectar el coronavirus SARS-CoV-2 de manera ràpida, fiable i econòmica. Un treball en el qual col·laboren amb el Centre Nacional de Microbiologia, Eurofins Ingenasa, el Centre Avançat de Microbiologia d’Aliments (CAMA-UPV) i els instituts tecnològics de la indústria alimentària i el plàstic, Ainia i Aimplas, respectivament.

A fi de previndre els contagis i frenar l’expansió de la COVID-19, el grup d’Investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) de la Universitat d’Alacant ha exposat també els primers prototips dels seus sistemes de desinfecció de l’aire i les superfícies mitjançant l’ús d’ozó, que ha fructificat ja en una patent.

En aquesta mateixa línia, l’Institut de Materials Avançats (INAM per les sigles en anglés), radicat a la Universitat Jaume I de Castelló, utilitza la nanotecnologia per al desenvolupament de materials amb propietats antimicrobianes a través d’una nova tècnica d’activació ‘in situ’ que posterga la degradació dels seus atributs. Per a desenvolupar aquesta iniciativa, l’INAM col·labora, entre altres agents, amb l’Institut Tecnològic Tèxtil, Aitex.

Medicament contra la grip

Combatre un altre virus respiratori, en aquest cas el de la grip, centra els esforços de la Fundació FISABIO, que està desenvolupant un medicament contra aquest patogen a partir d’una classe de molècules denominades pèptids, d’origen humà i amb propietats antimicrobianes. L’objectiu és que els primers assajos amb animals arranquen a curt termini.

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, també treballa en una innovació amb impacte mèdic. Es tracta d’un sistema innovador per a obtindre imatges en 3D a partir de radiografies, que constitueix una alternativa al TAC i redueix dràsticament les dosis de radiació a la qual s’exposen els pacients.

En aquest mateix camp, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) ha dissenyat una cadira especial que facilita la realització d’estudis radiològics en persones amb grans deformitats en la columna, que fins ara requerien ajuda externa durant tot el procés.

Amb aquest dispositiu radiotransparent, és a dir, que deixa passar els raigs X, s’evita la irradiació innecessària del personal de suport, ja que no és necessària l’assistència. En aquest projecte s’ha comptat amb el suport de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) i de l’Hospital La Fe, on s’han fet les proves necessàries.

L’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) treballa, en canvi, en una nova eina de suport al diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer.

A partir d’una simple anàlisi de sang, el model matemàtic que han desenvolupat els científics de la UPV i la Universitat de València pot detectar biomarcadors d’aquesta malaltia amb una elevada sensibilitat, fins i tot en fases primerenques, i diferenciar-la, a més, d’altres demències.

En aquest desenvolupament participen la Universitat Politècnica de València (UPV) i els centres d’investigació biomèdica en xarxa en Malalties Neurodegeneratives i en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina, respectivament, així com la Fundació Centre d’Investigació en Malalties Neurològiques (CIEN per les sigles en castellà).

Ultrasons contra la malaltia d’Alzheimer

Amb l’objectiu de millorar l’evolució d’aquesta i altres malalties neurològiques, l’Institut d’Instrumentació per a la Imatge Molecular (i3M), cogestionat per la UPV i el CSIC, compta amb dos prototips que eleven significativament l’eficàcia dels actuals tractaments amb ultrasons.

Aquesta tecnologia d’hologrames ultrasònics, amb què s’han desenvolupat diversos prototips amb el suport de l’IBV, redueix tant els costos com les molèsties associades per al pacient.

Diagnosticar amb precisió la síndrome de l’ull sec, una de les malalties oftalmològiques amb més incidència, és una de les principals línies d’acció de l’Institut de Neurociències (IN), de titularitat mixta entre la Universitat Miguel Hernández i el CSIC. Les investigacions de l’IN han donat lloc a una patent i al desenvolupament d’un prototip de dispositiu de diagnòstic en col·laboració amb l’IBV.

Més enllà de l’àmbit sanitari, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), un altre centre mixt entre la UPV i el CSIC, treballa el disseny i la fabricació de fotocatalitzadors per a la producció d’hidrogen a partir d’aigua i llum solar. El desenvolupament i l’optimització d’aquesta tecnologia serà clau per a assolir, entre altres usos, l’emmagatzematge de les energies netes, així com el seu alliberament de manera controlada.

També explora les bateries del futur l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), que està assajant amb materials nous, com el grafé, per a fabricar bateries que satisfacen les necessitats de la indústria automobilística o del sector tecnològic. Ara com ara, els resultats en el laboratori d’aquest projecte, que es desenvolupa amb el suport d’Aimplas, entre altres agents, són prometedors.

Així mateix, l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2), adscrit a la Universitat Politècnica de València, ha desenvolupat un demostrador de visió artificial per a classificar i detectar defectes en peces industrials, que sintetitza les capacitats que ofereix aquest centre d’avantguarda.

0

Premsa


  • La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació impulsen aquest comité assessor
  • Plantegen, entre altres accions, el desenvolupament de solucions innovadores per a sensoritzar i monitoritzar les xarxes de transport

El desenvolupament de solucions innovadores per a detectar l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment; i el disseny, construcció i explotació d’infraestructures resilients que contribuïsquen a mitigar els efectes del canvi climàtic són dos dels reptes prioritaris que el comité d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha identificat a fi de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents.

L’equip multidisciplinari, que ha mantingut aquest dimecres la seua segona reunió telemàtica, advoca, a més, per explorar tecnologies innovadores per a reduir les emissions de diòxid de carboni en el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, des de les fases inicials de viabilitat i disseny fins al seu desmantellament.

Un altre dels desafiaments rellevants per a aquest comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures és la millora del servei, l’experiència i la seguretat dels usuaris del transport públic.

En concret, el grup d’especialistes que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Eugenio Pellicer aposta per incorporar innovacions que permeten recuperar la confiança dels usuaris en el transport col·lectiu. Per exemple, en el marc de l’actual pandèmia, s’han plantejat noves línies d’acció per a elevar la seguretat sanitària en les diferents xarxes de transport públic.

Per a dissenyar accions específiques que eleven la satisfacció dels viatgers, es proposa també l’ús d’eines com l’automatització de dades, atés que proporciona informació precisa sobre les necessitats de les persones usuàries. I es considera, a més, preferent el desenvolupament de solucions tecnològiques que possibiliten el pagament integrat de les diferents xarxes de transport.

Després de definir i prioritzar aquests reptes, l’equip d’especialistes ha treballat en la determinació de solucions innovadores capaces de ser desenvolupades pels grups d’investigació, centres tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana en un horitzó de dos anys.

Per al catedràtic de la Universitat Jaume I, Joaquín Huertas, és fonamental desenvolupar i implementar aplicacions basades en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió de la mobilitat i la resolució dels reptes proposats, especialment, els relatius al monitoratge d’infraestructures i a la mitigació dels efectes que el canvi climàtic provoca sobre la xarxa de transport.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, que al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, representen a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, ha destacat l’aposta de la Conselleria per incorporar la innovació a la gestió del transport i la mobilitat, millorant així la qualitat de les nostres infraestructures i serveis als usuaris.

“La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat participa en aquest grup d’experts aportant una visió pràctica de les necessitats de gestió i perspectives de millora”, ha precisat María Pérez.

Col·laboració públic-privada

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant) Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporació Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grup Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail València).

L’equip multidisciplinari es reunirà de nou al desembre per a proposar les línies d’acció i incentius necessaris perquè aquests desenvolupaments s’executen amb èxit, com a pas previ a l’elaboració del document de conclusions.
0

Premsa


  • La consellera presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la R+D+i
  • L’AVI llançarà directament iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a incentivar al sector privat a resoldre els desafiaments prioritaris

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assegurat que Inndromeda, l’aliança en tecnologies innovadores impulsada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), es convertirà “en la pedra angular de la transformació del model productiu”, atés que garantirà la transformació digital i l’accés a les tecnologies disruptives a totes les empreses de la Comunitat Valenciana, independentment de la seua grandària i sector d’activitat.

“L’aliança que proposa Inndromeda és la resposta que necessitem per a la innovació: és l’instrument que ha de regir les nostres polítiques, cadascun en l’àmbit de les nostres competències, i el full de ruta per a provocar aquest canvi”, ha exposat Pascual en l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan d’assessorament de l’AVI, en el qual participen al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del sistema valencià d’innovació.

Per a la titular d’aquest departament, Inndromeda atorga “l’oportunitat d’innovar quan no sabem que volem innovar”, posant a la disposició de les empreses simuladors on provar aquestes tecnologies abans de decidir si invertir o no en elles.

Així mateix, Carolina Pascual ha avançat alguns dels projectes singulars en els quals ja treballa aquesta aliança, que és fruit del consens i de la col·laboració públic-privada, i en la participen, entre altres agents, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), les universitats i els centres tecnològics i d’investigació.

En aquest sentit, Inndromeda impulsarà activitats de formació amb un alt grau d’especialització, amb la finalitat de dotar a les empreses i les seues plantilles de les eines i el coneixement necessaris per a incorporar les noves tecnologies a la seua organització i processos.

Pascual va avançar que aquesta aliança generarà, a més, un espai únic de dades per a dur a terme investigacions de gran envergadura, al mateix temps que treballa en el disseny d’un sistema públic per a la gestió d’aquestes dades que permeta la seua reutilització i valorització.

Es reforça l’impuls a la CPI

Després de la presentació de Inndromeda al ple del Consell Valencià de la Innovació, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha realitzat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls de la R+D+i que aquesta entitat ha executat durant els últims dotze mesos.

García Reche ha subratllat l’aposta que ha efectuat l’AVI en 2020 per la Compra Pública d’Innovació (CPI) com a via per a incentivar el desenvolupament d’R+D+i en el sector privat mitjançant de la demanda de solucions innovadores capaces de satisfer necessitats o millorar la prestació dels serveis públics: “A través de la seua enorme capacitat de compra, l’Administració ha de dinamitzar de la innovació de les nostres empreses, millorant la seua competitivitat i reorientant-les cap a noves activitats de major valor afegit”.

L’Agència ja està col·laborant amb diferents departaments i entitats del sector públic de la Generalitat interessades en aquesta fórmula de contractació, proporcionant-los assessorament tècnic en totes les fases del procés.

Com a resultat d’aquesta línia d’acció, ja s’ha llançat una Consulta Preliminar al Mercat (CPM) al costat de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb la finalitat de sondejar la disponibilitat del teixit productiu a desenvolupar solucions innovadores que milloren l’eficiència energètica en edificis de més de 40 anys. Una anomenada a les empreses i centres d’investigació que s’ha saldat amb més de 60 propostes d’R+D+i rebudes en només 30 dies.

No es tracta d’un cas aïllat perquè l’AVI també acompanyarà a la Central de Compres de la Generalitat en l’obertura d’una nova consulta preliminar dirigida a la incorporació de solucions innovadores que milloren la qualitat, optimització i control dels serveis de neteja.

A més, l’Agència també ha prestat assistència tècnica a la Conselleria de Sanitat en l’elaboració dels plecs per a adquirir tecnologia d’imatge molecular d’alta sensibilitat per al diagnòstic de malalties; un contracte de CPI que es licitarà en breu.

L’estratègia de la institució en aquest camp es completa ara amb l’activació d’un exhaustiu pla de formació per a capacitar als empleats de la Generalitat i el seu sector públic. L’objectiu és que tots els actors implicats en aquests processos coneguen la metodologia necessària per a afrontar amb èxit aquest tipus de licitacions.

“La Compra Pública d’Innovació és una línia estratègica per a l’AVI, de manera que el pròxim exercici la dotarem amb més recursos per a poder atendre així un major nombre d’iniciatives”, va subratllar el vicepresident executiu, qui va anunciar al seu torn que la pròpia Agència licitarà de manera directa CPI precomercial per a incentivar la resolució, a través de la innovació, dels reptes prioritaris per al teixit productiu que prèviament han identificat els respectius comités d’especialistes que assessoren l’AVI.

Sobre aquest tema, ha repassat els diferents grups de treball que s’han constituït des de l’últim CPI i ha presentat dos nous diàlegs tecnològics. El primer, que es desenvolupa en cooperació amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Sostenible, explora millores en l’àmbit de les infraestructures i el transport; mentre que la cerca de solucions als grans desafiaments de les indústries culturals i creatives focalitza el segon dels comités, que arrancarà en les pròximes setmanes.

Prop de 500 sol·licituds de suport

L’AVI ha rebut enguany al voltant de 500 sol·licituds de suport a projectes d’R+D+i, de les quals han obtingut finançament un total de 172, una proporció similar a la registrada el passat exercici. Sobreïx, especialment, l’impuls als projectes estratègics en col·laboració, que han registrat un increment substancial en la seua dotació, la qual cosa ha permés duplicar el nombre de projectes recolzats en aquest programa.

Com a resultat d’aquesta convocatòria s’estan desenvolupant, per exemple, 22 prototips i projectes pilot, així com 27 iniciatives d’R+D+i amb impacte real en la cadena de valor. Així mateix, s’ha incentivat la contractació de 15 investigadors i tècnics de Formació Professional, als quals se sumen 18 doctorands que estan realitzant les seues tesis en empreses de la Comunitat Valenciana.
0