Premsa

• Aimplas, l’ITM i l’ITQ de la UPV, l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, Lamberti i Indústries Tayg participen en la iniciativa
• L’objectiu és reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties en el sistema sanitari gràcies a aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament de nous materials i recobriments sostenibles amb l’objectiu de reduir el risc de transmissió d’infeccions per microorganismes en els centres sanitaris.

Es tracta d’un projecte estratègic en el qual col·laboren l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la Universitat Politècnica de València (ITM-UPV i ITQ UPV-CSIC), l’empresa Lamberti, Indústries Tayg, així com l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe).

Aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’AVI en la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, fa ús de la nanotecnologia per a fer front a aquest desafiament i a més proposa solucions innovadores fabricades amb matèries primeres orgàniques d’origen renovable, més sostenibles que les alternatives presents en el mercat, caracteritzades per la seua naturalesa metàl·lica.

L’objectiu de MOBACT, com s’ha batejat al projecte, és desenvolupar una tecnologia capaç de reduir el risc de colonització de les superfícies sanitàries pròximes als pacients de manera que s’aconseguisca reduir fins i tot en un terç la càrrega d’aquestes malalties que suposen un risc mèdic i una important despesa pública.

Les investigacions que desenvolupen els socis d’aquesta iniciativa van encaminades a obtindre nous materials basats en substàncies actives capaces de destruir els bacteris, o almenys impedir la seua reproducció, en diferents aplicacions a fi d’evitar l’acumulació i proliferació de microorganismes.

Per això, els nous compostos antimicrobians s’inclouran en matrius polimèriques per a fer possible la seua utilització tant en forma de vernissos en base aigua per al recobriment de mobiliari i superfícies, com en massa per a la fabricació de productes injectats.

Tecnologia més sostenible

A fi de reduir l’impacte sobre el medi ambient, s’està treballant també amb compostos d’origen renovable alternatius als en base metàl·lica, que són els que tradicionalment s’han emprat per a aquestes solucions per la seua resistència a les altes temperatures dels processos de transformació.

El resultat de les investigacions es validarà a l’Hospital Universitari La Fe de València per a verificar la seua funcionalitat i el compliment de la legislació vigent.

En el projecte MOBACT, Aimplas aporta els seus coneixements en el desenvolupament de plàstics actius per a la introducció dels nanomaterials desenvolupats per l’Institut de Tecnologia de Materials i l’Institut de Tecnologia Química de la UPV, aquest últim cogestionat pel CSIC.

L’empresa Lamberti i Indústries Tayg s’ocupen de l’estudi d’industrialització dels recobriments i del mobiliari amb capacitats antimicrobianes, respectivament, i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe realitzarà els estudis d’efectivitat i la validació en un entorn real.

Aquest projecte compleix amb els objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, concretament amb el número 4 relacionat amb la promoció de la Salut i el Benestar, amb el número 9 que té a veure amb la Indústria, Innovació i Infraestructura, així com amb el número 12 per a una Producció i Consum Responsables.

De la mateixa manera, MOBACT també està alineat amb els reptes i solucions identificades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en salut de l’AVI, en el qual participen representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat, i que establia la lluita contra les infeccions hospitalàries com un dels reptes prioritaris a resoldre a través de la R+D+i.

Premsa

Premsa

• La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació impulsen aquest comité assessor
• Plantegen, entre altres accions, el desenvolupament de solucions innovadores per a sensoritzar i monitoritzar les xarxes de transport

El desenvolupament de solucions innovadores per a detectar l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment; i el disseny, construcció i explotació d’infraestructures resilients que contribuïsquen a mitigar els efectes del canvi climàtic són dos dels reptes prioritaris que el comité d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha identificat a fi de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents.

L’equip multidisciplinari, que ha mantingut aquest dimecres la seua segona reunió telemàtica, advoca, a més, per explorar tecnologies innovadores per a reduir les emissions de diòxid de carboni en el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, des de les fases inicials de viabilitat i disseny fins al seu desmantellament.

Un altre dels desafiaments rellevants per a aquest comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures és la millora del servei, l’experiència i la seguretat dels usuaris del transport públic.

En concret, el grup d’especialistes que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Eugenio Pellicer aposta per incorporar innovacions que permeten recuperar la confiança dels usuaris en el transport col·lectiu. Per exemple, en el marc de l’actual pandèmia, s’han plantejat noves línies d’acció per a elevar la seguretat sanitària en les diferents xarxes de transport públic.

Per a dissenyar accions específiques que eleven la satisfacció dels viatgers, es proposa també l’ús d’eines com l’automatització de dades, atés que proporciona informació precisa sobre les necessitats de les persones usuàries. I es considera, a més, preferent el desenvolupament de solucions tecnològiques que possibiliten el pagament integrat de les diferents xarxes de transport.

Després de definir i prioritzar aquests reptes, l’equip d’especialistes ha treballat en la determinació de solucions innovadores capaces de ser desenvolupades pels grups d’investigació, centres tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana en un horitzó de dos anys.

Per al catedràtic de la Universitat Jaume I, Joaquín Huertas, és fonamental desenvolupar i implementar aplicacions basades en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la gestió de la mobilitat i la resolució dels reptes proposats, especialment, els relatius al monitoratge d’infraestructures i a la mitigació dels efectes que el canvi climàtic provoca sobre la xarxa de transport.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, que al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, representen a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, ha destacat l’aposta de la Conselleria per incorporar la innovació a la gestió del transport i la mobilitat, millorant així la qualitat de les nostres infraestructures i serveis als usuaris.

“La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat participa en aquest grup d’experts aportant una visió pràctica de les necessitats de gestió i perspectives de millora”, ha precisat María Pérez.

Col·laboració públic-privada

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant) Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporació Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grup Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail València).

L’equip multidisciplinari es reunirà de nou al desembre per a proposar les línies d’acció i incentius necessaris perquè aquests desenvolupaments s’executen amb èxit, com a pas previ a l’elaboració del document de conclusions.

Premsa

• La consellera presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la R+D+i
• L’AVI llançarà directament iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a incentivar al sector privat a resoldre els desafiaments prioritaris

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assegurat que Inndromeda, l’aliança en tecnologies innovadores impulsada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), es convertirà “en la pedra angular de la transformació del model productiu”, atés que garantirà la transformació digital i l’accés a les tecnologies disruptives a totes les empreses de la Comunitat Valenciana, independentment de la seua grandària i sector d’activitat.

“L’aliança que proposa Inndromeda és la resposta que necessitem per a la innovació: és l’instrument que ha de regir les nostres polítiques, cadascun en l’àmbit de les nostres competències, i el full de ruta per a provocar aquest canvi”, ha exposat Pascual en l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan d’assessorament de l’AVI, en el qual participen al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del sistema valencià d’innovació.

Per a la titular d’aquest departament, Inndromeda atorga “l’oportunitat d’innovar quan no sabem que volem innovar”, posant a la disposició de les empreses simuladors on provar aquestes tecnologies abans de decidir si invertir o no en elles.

Així mateix, Carolina Pascual ha avançat alguns dels projectes singulars en els quals ja treballa aquesta aliança, que és fruit del consens i de la col·laboració públic-privada, i en la participen, entre altres agents, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), les universitats i els centres tecnològics i d’investigació.

En aquest sentit, Inndromeda impulsarà activitats de formació amb un alt grau d’especialització, amb la finalitat de dotar a les empreses i les seues plantilles de les eines i el coneixement necessaris per a incorporar les noves tecnologies a la seua organització i processos.

Pascual va avançar que aquesta aliança generarà, a més, un espai únic de dades per a dur a terme investigacions de gran envergadura, al mateix temps que treballa en el disseny d’un sistema públic per a la gestió d’aquestes dades que permeta la seua reutilització i valorització.

Es reforça l’impuls a la CPI

Després de la presentació de Inndromeda al ple del Consell Valencià de la Innovació, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha realitzat un balanç dels programes i iniciatives d’impuls de la R+D+i que aquesta entitat ha executat durant els últims dotze mesos.

García Reche ha subratllat l’aposta que ha efectuat l’AVI en 2020 per la Compra Pública d’Innovació (CPI) com a via per a incentivar el desenvolupament d’R+D+i en el sector privat mitjançant de la demanda de solucions innovadores capaces de satisfer necessitats o millorar la prestació dels serveis públics: “A través de la seua enorme capacitat de compra, l’Administració ha de dinamitzar de la innovació de les nostres empreses, millorant la seua competitivitat i reorientant-les cap a noves activitats de major valor afegit”.

L’Agència ja està col·laborant amb diferents departaments i entitats del sector públic de la Generalitat interessades en aquesta fórmula de contractació, proporcionant-los assessorament tècnic en totes les fases del procés.

Com a resultat d’aquesta línia d’acció, ja s’ha llançat una Consulta Preliminar al Mercat (CPM) al costat de la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb la finalitat de sondejar la disponibilitat del teixit productiu a desenvolupar solucions innovadores que milloren l’eficiència energètica en edificis de més de 40 anys. Una anomenada a les empreses i centres d’investigació que s’ha saldat amb més de 60 propostes d’R+D+i rebudes en només 30 dies.

No es tracta d’un cas aïllat perquè l’AVI també acompanyarà a la Central de Compres de la Generalitat en l’obertura d’una nova consulta preliminar dirigida a la incorporació de solucions innovadores que milloren la qualitat, optimització i control dels serveis de neteja.

A més, l’Agència també ha prestat assistència tècnica a la Conselleria de Sanitat en l’elaboració dels plecs per a adquirir tecnologia d’imatge molecular d’alta sensibilitat per al diagnòstic de malalties; un contracte de CPI que es licitarà en breu.

L’estratègia de la institució en aquest camp es completa ara amb l’activació d’un exhaustiu pla de formació per a capacitar als empleats de la Generalitat i el seu sector públic. L’objectiu és que tots els actors implicats en aquests processos coneguen la metodologia necessària per a afrontar amb èxit aquest tipus de licitacions.

“La Compra Pública d’Innovació és una línia estratègica per a l’AVI, de manera que el pròxim exercici la dotarem amb més recursos per a poder atendre així un major nombre d’iniciatives”, va subratllar el vicepresident executiu, qui va anunciar al seu torn que la pròpia Agència licitarà de manera directa CPI precomercial per a incentivar la resolució, a través de la innovació, dels reptes prioritaris per al teixit productiu que prèviament han identificat els respectius comités d’especialistes que assessoren l’AVI.

Sobre aquest tema, ha repassat els diferents grups de treball que s’han constituït des de l’últim CPI i ha presentat dos nous diàlegs tecnològics. El primer, que es desenvolupa en cooperació amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Sostenible, explora millores en l’àmbit de les infraestructures i el transport; mentre que la cerca de solucions als grans desafiaments de les indústries culturals i creatives focalitza el segon dels comités, que arrancarà en les pròximes setmanes.

Prop de 500 sol·licituds de suport

L’AVI ha rebut enguany al voltant de 500 sol·licituds de suport a projectes d’R+D+i, de les quals han obtingut finançament un total de 172, una proporció similar a la registrada el passat exercici. Sobreïx, especialment, l’impuls als projectes estratègics en col·laboració, que han registrat un increment substancial en la seua dotació, la qual cosa ha permés duplicar el nombre de projectes recolzats en aquest programa.

Com a resultat d’aquesta convocatòria s’estan desenvolupant, per exemple, 22 prototips i projectes pilot, així com 27 iniciatives d’R+D+i amb impacte real en la cadena de valor. Així mateix, s’ha incentivat la contractació de 15 investigadors i tècnics de Formació Professional, als quals se sumen 18 doctorands que estan realitzant les seues tesis en empreses de la Comunitat Valenciana.

Premsa

• El vicepresident executiu obri el primer fòrum Innotransfer d’innovació oberta, focalitzat en l’automoció i la mobilitat sostenible
• L’objectiu és posar en contacte a empreses i grups d’investigació perquè dissenyen solucions innovadores per als grans reptes del sector

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha subratllat aquest dijous el paper fonamental que exerceixen els parcs científics de la Comunitat Valenciana en la transferència efectiva a les empreses del coneixement que es genera en les universitats públiques i ha compromés el suport econòmic de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital a través de l’AVI en 2020.”Atés que compartim objectius comuns, aportem enguany prop de 1,8 milions per a finançar actuacions promogudes per aquests centres que dinamitzen la innovació i la cooperació entre la comunitat científica i el teixit productiu”, ha precisat el vicepresident executiu en l’obertura de la primera de les cinc sessions d’innovació oberta recollides en aquest conveni de col·laboració, en la qual ha participat al costat del vicerector d’Investigació, Innovació i Transferència de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Capilla; i la directora gerent d’AVIA, el clúster de l’automoció de la Comunitat Valenciana, Elena Lluch.

Batejades com Innotransfer, aquestes sessions de treball en línia exploren les oportunitats d’I+D+i que prèviament ha identificat com a prioritàries el Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI a fi de posar en contacte a empreses i grups d’investigació i fomentar el desenvolupament conjunt de solucions innovadores que resolguen els principals desafiaments del teixit productiu en disciplines com la salut, l’agroalimentació, les tecnologies habilitadores o l’automoció i la mobilitat sostenible.En sintonia amb els comités estratègicsAquest últim àmbit d’actuació ha protagonitzat, precisament, el primer dels Innotransfer programats enguany, l’organització dels quals ha sigut a càrrec de la Ciutat Politècnica de la Innovació, i que ha comptat, entre altres ponents, amb el vicepresident operatiu de l’European Road Transport Research Advisory Council (ERTRAC), Jean Luc di Paola-Galloni, o la responsable tècnica de projectes del Joint Research Centre, María Alonso Raposo.

Les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en automoció i mobilitat sostenible de l’AVI, que recullen, entre altres accions, l’optimització dels sistemes de càrrega del vehicle elèctric o el desenvolupament de múltiples solucions per a la gestió de la mobilitat urbana i interurbana, ha centrat la segona part d’aquest webinar, en la qual el director del MoBility Innovation Vlc, Fernando Colón, ha presentat al voltant de 30 propostes concretes d’I+D+i alineades amb els eixos estratègics de l’Agència.Aquestes iniciatives, que són el resultat d’un estudi sobre les necessitats del sector, comprenen des de la implementació de vehicles guiats autònoms per al transport de mercaderies al disseny de nous materials i recobriments amb propietats bactericides i protectores enfront del coronavirus SARS-COV-2.

El segon Innotransfer, focalitzat en agroalimentació, tindrà lloc el pròxim 5 de novembre en el Parc Científic de la Universitat de València, i li seguiran tres més sobre hàbitat sostenible, salut i tecnologies habilitadores, que es desenvoluparan en la resta de centres que integren la Xarxa de Parcs Científics de la Comunitat Valenciana (REPCV)Cinc convenis de col·laboracióAquest programa s’enquadra en els cinc convenis entre l’AVI i els cinc parcs de les universitats públiques, que el Consell va autoritzar divendres passat amb la finalitat de promoure la conversió del coneixement en innovacions aprofitables per les empreses.

D’aquesta manera, la Ciutat Politècnica de la Innovació (UPV), el Parc Científic d’Alacant (UA), Espaitec (UJI), el Parc Científic UMH i el Parc Científic de la Universitat de València (UV) desenvoluparan activitats de suport a l’emprenedoria innovadora i impuls de la I+D+i en col·laboració amb la resta d’agents que componen el sistema valencià d’innovació, com, per exemple, els instituts tecnològics.Els parcs científics duran a terme, entre altres accions, el mapatge i caracterització del teixit empresarial innovador a l’entorn dels parcs científics i les seues àrees d’influència per a millorar el coneixement dels factors que impulsen i limiten la innovació i el seu impacte en la Comunitat Valenciana. Una labor d’anàlisi que, sostinguda en el temps, permetrà orientar la interacció entre universitat i empresa mitjançant el coneixement i la tecnologia.

Així mateix, i amb la finalitat de reconéixer a les iniciatives empresarials més innovadores i estimular la seua interacció amb el sistema valencià d’innovació, els cinc parcs científics convocaran la segona edició dels Premis REPCV en les categories de spin-off, start-up i col·laboració universitat-empresa.

Premsa

• Un comité de persones expertes seleccionarà les millors propostes aportades pel mercat durant la primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació
• Més de la meitat de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 85% tenen el seu origen en entitats radicades en la Comunitat Valenciana

La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI) que la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va obrir el passat 23 de juny, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció un total de 63 propostes innovadores en matèria de rehabilitació.

Empreses, universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i també persones físiques han aportat solucions inèdites per a reduir el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), així com millorar la qualitat i flexibilitat dels espais habitables, especialment d’aquells immobles que superen els 40 anys d’antiguitat i que no van estar subjectes a cap mena de normativa energètica.

Amb aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Habitatge i l’AVI pretenien sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar respostes innovadores als reptes identificats en l’àmbit de la rehabilitació i l’eficiència energètica, així com per a analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes.

Un objectiu que s’ha complit amb escreix, segons la directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció, Núria Matarredona. “Estem molt satisfets amb l’acolliment que ha rebut la consulta i amb el nivell tècnic de les iniciatives que han presentat tant el teixit productiu com el científic-tecnològic que el que evidencia l’interés que desperta l’habitatge resilient i l’oportunitat d’innovació que suposa”, ha manifestat.

“En qualsevol cas, -ha afegit-, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en escenari habitats”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la secretària general de l’Agència Valenciana de la *Innovació, Olivia Estrella, que ha agraït la participació de les diferents baules del sistema valencià d’innovació.

“L’interés que ha suscitat la consulta preliminar al mercat demostra el potencial de l’Administració per a dinamitzar la innovació en el sector privat i orientar el nostre teixit productiu cap a sectors d’activitat emergents, amb un elevat valor afegit”, ha destacat.

De fet, més de la meitat de les solucions rebudes, un 54%, procedeixen directament d’empreses, mentre que al voltant d’un 22% es corresponen amb instituts tecnològics i centres d’investigació i prop d’un 13% provenen d’universitats.

En qualsevol cas, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina el 85% dels projectes presentats, enfront del 15% restant, que ve d’altres comunitats autònomes com Catalunya, Andalusia o Madrid.

Àmplia resposta als reptes

Les 63 propostes rebudes donen resposta a tots els reptes plantejats per la Conselleria d’Habitatge. Les iniciatives relacionades amb l’impuls dels models d’apoderament i conscienciació de l’usuari, i amb la introducció de tecnologia per a millorar la gestió dels edificis són les més nombroses.

Representen el 22% dels registres, un percentatge idèntic al de les solucions que eleven la resiliència dels edificis davant una crisi sanitària com l’actual, a través de la millora el confort i la flexibilitat dels espais, l’optimització dels sistemes de ventilació i il·luminació i l’augment de la resistència dels immobles en termes climatològics.

Prop del 18% de les propostes aporta mesures passives de rehabilitació bioclimàtica, mitjançant el foment i exploració de noves tecnologies constructives i el desenvolupament de nous productes; i un percentatge similar ofereix també mesures actives com, per exemple, sistemes per a afavorir la implantació de l’autoconsum en els blocs de cases.

Finalment, la incorporació dels principis d’economia circular en la rehabilitació s’aborda en un 14% dels projectes, mentre que al voltant d’un 7% atén la creació de mecanismes de finançament innovadors.

El 70% podria desenvolupar-se en menys d’un any

La major part d’aquestes solucions es troben en un nivell de maduresa tecnològica elevat, superior al 6 en una escala de l’1 al 9. De fet, prop del 60% dels sistemes o prototips que s’han presentat a aquesta consulta al mercat ja s’han validat almenys en un entorn de laboratori, la qual cosa garanteix el seu salt al mercat a curt termini.

Prova d’això és que el temps estimat per al desenvolupament i posada en funcionament d’aquests projectes no supera els 12 mesos en més del 70% dels casos.

No obstant això, també hi ha lloc per a tecnologies disruptives en un estadi menys avançat de gestació. I és que un terç del total es correspon amb desenvolupaments a escala de laboratori, que se situen en un nivell 4 en l’escala de maduresa tecnològica.

Després del tancament de la consulta, el passat 23 de juliol, la Conselleria d’Habitatge ha designat un comité de persones expertes per a l’avaluació de les 63 iniciatives que s’han registrat a fi d’elaborar un document de conclusions en el qual consten les solucions potencials més eficients i innovadores. Aquesta informació servirà per a elaborar les exigències funcionals de la licitació de Compra Pública d’Innovació.

En qualsevol cas, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a sengles projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en un altre habitat.

Premsa

• Els beneficiaris dels sis programes rebran més de 15 milions per a desenvolupar accions d’impuls de la I+D+i en col·laboració
• El nombre de projectes estratègics secundats es duplica i els fons concedits en el global de la convocatòria superen en un 15% els de 2019

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt la concessió de més de 15 milions per a recolzar l’execució de 137 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria d’ajudes per al
desenvolupament i enfortiment del sistema valencià d’innovació corresponent a 2020.

A través d’aquests estímuls econòmics, la quantia dels quals supera en un 15% la concedida en el passat exercici, l’Agència propiciarà la cooperació entre les universitats, centres d’investigació, empreses i administracions públiques i reforçarà la innovació que es desenvolupa en la Comunitat, en sintonia amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat digital.

Projectes estratègics en col·laboració és el programa que experimenta un major increment, tant en número com en volum de les ajudes. De fet, els fons concedits en 2020 creixen un 67% respecte a l’any anterior, mentre que els 11 projectes recolzats pràcticament dupliquen als de la convocatòria precedent.

Col·laboració en projectes de gran impacte

Gràcies a l’impuls de la AVI, prop de 40 centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses de diferents sectors d’activitat col·laboraran en el desenvolupament d’iniciatives de gran impacte sobre el sistema productiu, amb un pressupost mínim de 500.000 euros.

També rebran finançament de l’Agència un total de 18 projectes per a dinamitzar la Compra Pública d’Innovació, entre els beneficiaris de la qual s’inclouen empreses, a fi d’incentivar la seua participació aquest tipus de licitacions públiques amb les quals Administracions públiques pretenen satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions innovadores.

El major nombre de beneficiaris, amb un total de 51, es concentra en el programa de promoció de talent, que obtindran subvencions per valor de 2,6 milions d’euros, un 16% més que en 2019. Aquests fons permetran la incorporació al teixit productiu de 15 investigadors i titulats de Formació Professional, al mateix temps que finançaran una xarxa de 18 agents d’innovació i possibilitaran la formació d’altres 18 doctorands en empreses de la Comunitat.

En funció de la mena de sol·licitant, el 47% dels expedients recolzats està impulsat per empreses, el 32% per universitats i centres d’investigació; el 10% es correspon amb entitats locals, mentre que els instituts tecnològics lideren el 6% de les propostes. No obstant això, la connexió entre les diferents baules del sistema està garantida perquè per a optar a qualsevol línia de l’AVI es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.

Diversitat de beneficiaris

Entre els receptors d’aquestes subvencions figuren, a més de les cinc universitats públiques, instituts tecnològics com AINIA, Aimplas o ITI; i centres d’investigació de referència com Fisabio o l’Institut de Física Corpuscular (IFIC UV-CSIC), entre altres. En la relació de beneficiaris també apareixen els ajuntaments d’Alacant, València i Torrevieja i organitzacions tan diverses com el Centre
d’Estudis Ambientals CEAM, Fundeun o el Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat.

Per part seua, Jeanología, Natra Cacao, Industrias Alegre, Mahle Electronics, Nunsys, Global Omnium o IVI són algunes de les empreses que comptaran amb suport de la AVI per a desenvolupar projectes en col·laboració amb altres agents del sistema valencià de la innovació.

Consulta els beneficiaris de les ajudes en concurrència competitiva

Premsa

• El DOGV publica un acord del Consell pel qual s’amplia els percentatges màxims de subvenció per a les diferents anualitats
• Els sis programes que componen la convocatòria disposaran d’al voltant de 20 milions després d’aquesta modificació

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica aquest dimarts una resolució de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per la qual s’eleva en un 40% el pressupost de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2020, que passa de 14 milions d’euros a un total de 19,7 milions.

Aquest increment dels fons assignats als programes per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana es produeix després que el Consell haja autoritzat la flexibilització dels límits pluriennals establits en la Llei d’Hisenda per a la concessió d’aquestes ajudes, segons consta en la resolució signada pel vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Amb el beneplàcit de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, que dirigeix Vicent Soler, l’Agència havia plantejat al Consell una ampliació del sostre de despesa a fi d’augmentar el nombre de projectes d’innovació secundats i evitar que, com va succeir el passat exercici, iniciatives amb una elevada valoració tècnica es quedaren sense finançament per les limitacions pressupostàries. Finalment, aquesta sol·licitud va ser atesa en el ple celebrat el passat 3 de juliol.

La nova assignació pressupostària eleva de manera substancial els pressupostos dels programes amb major demanda i impacte en el teixit productiu. És el cas, per exemple, dels projectes estratègics en cooperació, que comptaran amb uns 6,5 milions d’euros, la qual cosa suposa un 42% més que fins ara. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’I+D+i amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diferents tipus d’agents del sistema valencià d’innovació.

També experimenten un augment similar els fons dirigits a la consolidació de la cadena de valor empresarial, que recolza el desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediment de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

En aquest cas, el pressupost màxim passa de 2,97 milions a 4,25, un 43% més. Tots dos programes copen més de la meitat dels nous recursos.

En relació amb el pressupost confirmat al gener, la partida destinada a finançar projectes de desenvolupament experimental per a l’obtenció de prototips i la posada en marxa de projectes pilot en els centres d’investigació creix més d’un 40% fins a fregar els tres milions.

Impuls a la xarxa d’agents d’innovació

L’assignació dirigida a la promoció del talent augmenta un 48,5% després de la flexibilització dels límits de la plurianualitat, especialment la línia que finança la creació d’agents d’innovació per a promoure l’explotació del coneixement i la seua transferència cap a les empreses, que puja un 52%, fins a depassar els 1,5 milions d’euros.

No obstant això, el major increment percentual es registra en els fons per al suport a la formació de doctorands en empreses, que ascendeix fins als 139%, fins als 780.000 euros.

Prop de 1,6 milions d’euros s’han consignat, a més, a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en l’administració pública. Un 40% més, que permetrà reforçar el suport als ajuntaments perquè constituïsquen unitats especialitzades i llancen les seues primeres licitacions.

A través d’aquests programes d’ajuda, alineats amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol de les seues línies es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.

Premsa

Tots ells s’integraran com a centres de competències en aquesta iniciativa, batejada com Inndromeda, a la qual contribuiran amb els seus coneixements, equipaments i infraestructures per a impulsar el desenvolupament i la incorporació, tant en les empreses com en el sector públic, de disciplines científic-tecnològiques amb un gran impacte en el sistema productiu, com és el cas de la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la intel·ligència artificial, així com les pròpies de la digitalització.

Aquesta és la principal conclusió de la reunió de treball que la direcció de l’AVI ha mantingut amb representants de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (*Isabial), l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, la Fundació d’Investigació de l’Hospital General Universitari de València (FIHGUV), la Fundació de l’Hospital Provincial de Castelló i el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF).

Tecnologies clau en la investigació

Durant la trobada, que s’ha realitzat a través de videoconferència, els centres d’investigació sanitària han expressat la seua satisfacció per la formalització d’Inndromeda, després de la recent signatura de la declaració d’intencions per part de les institucions fundadores, al mateix temps que han destacat la importància que les tecnologies innovadores han adquirit en el desenvolupament de les seues investigacions.

Entre elles, la Intel·ligència Artificial, que protagonitza alguns dels projectes més rellevants que s’estan duent a terme en Isabial, segons ha exemplificat el seu director científic, el doctor José Sánchez Payá.

A més de Sánchez Payá, han participat en aquesta trobada; l’assistent de direcció i la responsable de l’àrea d’Innovació de Fisabio, Patricia Fernández i María Prada; el director general d’Incliva, el doctor Andrés Fernández; la directora del CIPF, la doctora Deborah Burks; la directora gerent de la FIHGUV, Raquel Gálvez i el director general de la Fundació Hospital Provincial de Castelló, el doctor Carlos Ferrer Albiach.

Solucions a mesura i impuls de sectors emergents

Aquest exemple de col·laboració públic-privada s’alinea amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a potenciar la transformació del model productiu mitjançant la incorporació de coneixement i tecnologia d’avantguarda. D’aquesta manera, es pretén millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat i possibilitar el desenvolupament de sectors emergents d’alt valor afegit.

Inndromeda oferirà assessorament a tot tipus d’empreses i també a l’Administració per a definir i trobar les solucions tecnològiques que millor s’adapten a les seues necessitats. A més, facilitarà l’accés a una xarxa d’infraestructures i espais demostratius i experimentals on podran observar aquestes tecnologies en funcionament, valorar l’impacte real en els seus productes, processos i organització, així com executar projectes pilot i assajos de manera prèvia a la seua adaptació i adquisició.

De la mateixa manera, l’Aliança impulsarà també activitats de formació amb un alt grau d’especialització, amb la finalitat de dotar a les empreses i les seues plantilles de les competències necessàries per a afrontar la revolució tecnològica i incorporar les tecnologies habilitadores en totes les esferes de la seua organització.

L’oferta de serveis d’aquesta iniciativa inclourà accions de suport a la inversió, facilitant l’accés a inversors; així com de *networking empresarial, amb la finalitat de posar en contacte a les empreses de la mateixa cadena de valor amb innovadors o clients que vulguen testar la solució.

L’objectiu és que Inndromeda es convertisca, a més, en l’European Digital Innovation Hub (DIH) de referència en la transformació del model productiu, una figura que promou Brussel·les i que, en la pràctica, representa una “finestreta única” a través de la qual, les empreses poden accedir a la informació, els serveis, i les instal·lacions necessàries per a afrontar amb èxit els seus processos de transformació digital.