Premsa

– L’Agència es reuneix amb la Junta Directiva de CEV Alacant, en el marc de les seues trobades periòdiques amb els agents del sistema d’innovació
– García Reche anuncia que els incentius de l’AVI també donaran suport a l’execució de les solucions proposades pel comité de descarbonització

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha animat a les empreses de la província d’Alacant a configurar projectes d’innovació, en col·laboració amb el teixit científic i tecnològic, per a avançar en els objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, en línia amb les polítiques de descarbonització que impulsen la Unió Europea i les administracions central i autonòmica.

El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha exposat davant la Junta Directiva de CEV Alacant els principals reptes i solucions que ha identificat en aquest àmbit el comité estratègic d’innovació constituït a aquest efecte. Un equip tècnic que ha comptat, a més, amb una àmplia representació d’especialistes d’aquesta província, com ara les catedràtiques de la Universitat d’Alacant Emilia Morallón i María del Carmen Román, així com les empreses Baleària, CEMEX o Vectalia.

“La lluita contra el canvi climàtic tanca nombroses oportunitats per a la innovació que incideixen directament en la productivitat i el valor afegit de les nostres empreses. Des de l’AVI, incentivarem el desenvolupament d’aquestes solucions a través de les nostres convocatòries d’ajuda i per això us animem que configureu aliances amb les universitats i centres d’innovació per a dur-les a terme amb èxit”, ha destacat.

García Reche ha efectuat aquestes declaracions durant el desenvolupament reunió de l’equip directiu de CEV Alacant, on ha participat al costat de la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, per a donar a conéixer les últimes fites de l’Agència i explorar noves vies de cooperació que incentiven la I+D+i entre les empreses de la província.

La trobada, que s’enquadra en la sèrie de contactes que l’AVI manté, de manera sistemàtica, amb les organitzacions empresarials i altres agents del sistema d’innovació, ha permés reforçar els vincles entre totes dues institucions, que es remunten fins i tot al període de consultes del qual es va derivar la creació de l’Agència.

Andrés García Reche ha recordat, sobre aquest tema, que l’AVI va nàixer com a resultat del consens amb la CEV i la resta d’agents del sistema d’innovació, que continuen exercint un paper decisiu en el rumb d’aquesta institució a través de la participació en els seus òrgans de govern. “De fet, els representants de la Confederació autonòmica i de les Cambres de Comerç de la Comunitat en el Consell Valencià de la Innovació (CVI) procedeixen de la província d’Alacant”, ha precisat.

Per part seua, el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, ha assegurat que considera “fonamental connectar el teixit productiu de la província d’Alacant amb l’AVI, perquè hem de millorar molt el nombre d’empreses que desenvolupen projectes secundats per aquesta entitat. Aqueix és el nostre objectiu i entenem que això requereix una anàlisi de la situació i una adequació d’objectius entre totes les parts; la innovació per al teixit empresarial és una qüestió de supervivència”.

Des de la seua posada en marxa, l’AVI ha recolzat un total de 66 sol·licituds d’ajuda d’empreses alacantines, que han suposat la mobilització de més d’11 milions d’euros, entre incentius públics i inversió privada. A més, l’Agència finança també la contractació d’agents d’innovació en organitzacions integrades en CEV Alacant, com l’Agrupació Empresarial Innovadora Innometalia-FEMPA o el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco).

Premsa

El termini per a presentar solucions innovadores als reptes que ha identificat aquest departament finalitzarà el pròxim 23 de setembre
El secretari autonòmic d’Emergències i el vicepresident executiu de l’AVI obrin la jornada tècnica dirigida a persones físiques i jurídiques interessades a compartir coneixement

La Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert un procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) per a millorar la gestió, cura i formació del seu personal, així com per a ampliar el suport a l’extinció d’incendis forestals a través del desenvolupament de solucions no presents en el mercat que optimitzen tant els actuals processos d’informació cartogràfica com els vehicles disponibles.

El secretari autonòmic d’Emergències, José María Ángel, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer els detalls d’aquesta convocatòria oberta en una jornada tècnica. La sessió, que s’ha celebrat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), ha comptat amb la participació de més de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades en aquesta iniciativa.

“La CPI ens permetrà desenvolupar i incorporar innovacions a mesura de les necessitats dels nostres serveis d’emergències, un factor clau per a optimitzar la gestió dels recursos humans i materials amb tecnologies que hui ni tan sols existeixen”, ha subratllat José María Ángel en l’obertura d’aquesta sessió de presentació del programa ‘T-eCuidamos’.

En aquest sentit, Ángel ha recordat que la posada en marxa d’aquest procediment és possible gràcies al conveni de col·laboració que recentment han subscrit SGISE i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en virtut del qual l’AVI proporciona assessorament tècnic per a impulsar iniciatives de Compra Pública Innovadora en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat el potencial que ofereix la CPI tant a les administracions públiques, com a via per a millorar els serveis que s’ofereixen a la ciutadania, com per a expandir el teixit empresarial cap a activitats d’avantguarda. “Amb la Compra Pública d’Innovació es redueix el risc a innovar, per exemple, en nous vehicles d’emergències més versàtils, la qual cosa per a les empreses proveïdores d’aquests desenvolupaments representa una oportunitat d’incrementar el seu valor afegit”, ha precisat.

Tres consultes preliminars simultànies

En aquesta primera experiència en el camp de la CPI, “la SGISE demanda al sector privat solucions a tres reptes prèviament identificats, que busquen optimitzar la gestió situant a la plantilla en el centre per a millorar les seues condicions i la seua protecció”, segons ha exposat la gerent de la societat mercantil que gestiona als bombers i bomberes forestals de la Comunitat Valenciana, María Duart.

Amb aquest objectiu, s’han llançat de manera simultània sengles consultes preliminars al mercat per a sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la gestió, cura i formació del seu personal, així com en els processos i equipament per a l’extinció d’incendis forestals. Aquesta primera fase permetrà analitzar, a més, la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes tècniques, que les organitzacions interessades a participar podran remetre fins al pròxim 23 de setembre a través de la pàgina web de l’AVI.

Sota la denominació “T-eCuidamos Persones”, SGISE demanda el disseny d’un sistema innovador que permeta digitalitzar la informació i processos referits a la formació, la formació física, la salut i el benestar del personal, a fi de proporcionar programes de gestió interna més eficaces, interconnectats i predictius.

De la mateixa manera, i amb la finalitat d’optimitzar les actuacions d’emergència en funció de la seua naturalesa, es proposa el repte “T-eCuidamos Processos”, amb el qual es pretén adequar els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i l’entrada d’informació cartogràfica per a disposar en temps real i en una mateixa interfície del posicionament dels equips sobre el terreny, l’avituallament, l’anàlisi dels incendis o les variables meteorològiques que influeixen en la seua evolució.

Finalment, el disseny d’una nova generació de vehicles més adequats per a la gestió dels diferents tipus d’emergència constitueix el repte “T-eCuidamos Vehicles”, on la SGISE proposa el desenvolupament de noves unitats de coordinació i carrossats específics d’ús mixt intermedi per a incendis, inundacions i actuacions generals.

Finalitzat el termini de presentació de propostes tècniques, es revisaran i valoraran les solucions plantejades a fi d’aprofitar la informació recaptada per a dissenyar les licitacions en el marc d’aquest procediment de Compra Pública d’Innovació.

Premsa

– L’AVI recolza aquest projecte d’innovació en l’execució de la qual col·laboren Aimplas, Darwin Bioprospecting i el centre d’investigació I2Sysbio
– Aquest desenvolupament reduirà l’elevat cost de processament d’aquests materials que dificultava fins ara el seu reciclatge i aprofitament
La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un nou sistema de reciclatge d’envasos multicapa que empra insectes per a accelerar la seua degradació. L’acció de les larves, en combinació amb els microorganismes presents en el seu intestí, facilita el tractament de les làmines de plàstic i contribueix a la seua valorització posterior.

Es tracta d’una solució innovadora que evitarà que gran part d’aquests residus acaben en una planta d’incineració o depositats en l’abocador per la complexitat tècnica i l’elevat cost del seu reciclatge.

Batejada com ENTOMOPLAST, està coordinada per l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), un centre d’investigació de titularitat mixta entre la Universitat de València i el CSIC, i compta amb la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i l’empresa Darwin Bioprospecting Excellence.

La iniciativa s’erigeix, a més, en un dels projectes estratègics en col·laboració que van resultar beneficiaris en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, amb un import total pròxim als 530.000 euros.

Aquest sistema innovador pretén facilitar el reciclatge dels envasos multicapa basats en plàstic, que es caracteritzen per la combinació de diferents materials laminats per a dotar al conjunt de propietats singulars com el segellament, la resistència estructural i a la calor, la possibilitat d’impressió o la impermeabilitat, entre altres.

Aquests avantatges, unides a la seua lleugeresa, expliquen l’expansió en l’ús d’aquest producte, especialment en la indústria alimentària, que requereix d’envasos amb els més elevats estàndards de qualitat per a garantir en tot moment la conservació i la seguretat dels aliments disposats per al consum.

No obstant això, el procés de reciclatge d’aquests productes resulta molt complex des d’un punt de vista tècnic, i també costós des d’un prisma econòmic, ja que exigeix la separació i processament independent de cadascuna d’aquestes capes, amb el consegüent encariment dels costos.

Amb l’objectiu de fer viable la valorització dels envasos multicapa, ENTOMOPLAST explora l’ús de diferents tipus de larves d’insectes com a llagostes, arnes i escarabat i dels microorganismes presents en els seus intestins per a accelerar la degradació del polietilé, el PET i el poliuretà, tres tipus de plàstic d’ús habitual en aquest camp.

En concret, s’estan realitzant assajos amb la microbioma de la Locusta migratòria, Pachnoda butana, Plodia interpunctella i Galleria mellonella a fi de dissenyar una tecnologia de valorització de residus plàstics més eficient, tant en la degradació d’aquests materials com en la producció de biopolímers i *bioaditivos d’alt valor afegit, segons indica l’investigador principal del projecte, Pablo Ferrero, d’Aimplas.

Precisament, l’Institut Tecnològic del Plàstic aporta al projecte la seua àmplia experiència en l’àmbit de la gestió i valorització dels residus mitjançant pretractaments que puguen facilitar la biodegradació d’aquests polímers. Per part seua, Darwin Bioprospecting contribuirà amb els avanços que ha registrat en l’àmbit de la biodegradació de plàstics a partir d’insectes, una línia d’investigació en la qual també treballa el centre I2SysBio que coordina aquest projecte per a tractar d’expandir les seues aplicacions al reciclatge enzimàtic.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat que la finalitat de l’AVI és “resoldre els grans desafiaments als quals s’enfronta el nostre sistema productiu i, a més, dissenyar una tecnologia que cuide el medi ambient i siga capaç de donar resposta als Objectius de Desenvolupament Sostenible per a facilitar el reciclatge i la biodegradació de plàstics”.

En aquest sentit, ha recordat que el projecte ENTOMOPLAST s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que coordina la Conselleria d’Innovació, i que recull com a eixos d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida, com el desenvolupament de productes innovadors amb incidència en l’hàbitat i el seu entorn.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat que “la col·laboració dels agents resulta imprescindible per a resoldre reptes d’aquesta dificultat i impacte tant per al sistema productiu com per al medi ambient”.

“L’objectiu és obtindre una alternativa tècnica rendible que incentive el reciclatge d’aquesta mena d’envasos, que amb freqüència acaben en l’abocador pels elevats costos del seu processament. Es tracta d’una iniciativa clau per a complir amb els objectius de reciclatge que ha establit la Comissió Europea per a 2030, que solament seran assolibles amb la conjunció d’universitats, centres tecnològics i d’investigació i empreses”, ha precisat García Reche.

El projecte també connecta amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Economia Circular, que situava com dues dels seus desafiaments prioritaris punt la fabricació de béns més sostenibles mitjançant el desenvolupament i aplicació de processos que acceleren la degradació dels materials plàstics, com la valorització més eficient dels residus mitjançant tècniques de reciclatge terciari.

Premsa

– InnDIH és un dels 12 Centres d’Innovació Digital espanyols que rebran fons de la Unió Europea, de les 39 propostes inicials d’àmbit nacional
– La proposta ha comptat amb el suport de 48 entitats de la Comunitat, entre universitats, centres tecnològics i d’investigació i la CEV

La Comissió Europea ha aprovat la incorporació a la seua Xarxa Europea de Centres d’Innovació Digital de la candidatura única de DIH (per les seues sigles en anglés) de la Comunitat Valenciana, batejada com InnDIH, segons ha informat ITI, centre tecnològic privat especialitzat en TIC, que exerceix com a coordinador d’aquesta iniciativa. La valoració de la Comissió Europea ha sigut de “excel·lent” amb un 14,5 sobre 15 en la puntuació obtinguda.

Es tracta d’una iniciativa coordinada per ITI en el marc de l’Aliança Inndromeda, promoguda per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i de la qual també formen part altres organitzacions com l’acceleradora Innsomnia.

InnDIH comptarà amb un pressupost pròxim als sis milions d’euros en els pròxims tres anys, que permetrà consolidar a tot l’ecosistema d’agents en la Comunitat Valenciana amb l’objectiu d’afavorir la digitalització de les Pimes i de l’administració pública. D’aquesta manera, se suma a les iniciatives ja existents en aquest àmbit en la Comunitat Valenciana.

Per a la directora gerent d’ITI, Laura Olcina, el reconeixement d’InnDIH com a Centre d’Innovació Digital per part de la Unió Europea suposa “una fita molt rellevant i un suport a la labor que tant, des del nostre centre tecnològic, com de tot l’ecosistema d’innovació estem realitzant per a accelerar la transformació digital, que tant la nostra economia com les nostres empreses necessiten per a continuar sent competitives”. Ser líders d’una iniciativa d’aquesta envergadura és un reconeixement als més de 25 anys que des d’ITI portem treballant en Tecnologies Digitals basades en la dada, com la Intel·ligència Artificial”, ha conclòs.

En aquesta línia, el vicepresident executiu de l’Agència Valènciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha subratllat que la decisió de la Comissió Europea és “una excel·lent notícia que avala el treball realitzat per les diferents institucions que constitueixen el nostre sistema d’innovació per a aconseguir un DIH de referència a la regió”.

“Fa tres anys que treballem des de l’AVI per a armar un projecte per a tota Comunitat Valenciana que implique a Inndromeda i a tots els actors principals del sistema amb la finalitat d’afrontar de manera global i amb les imprescindibles garanties d’èxit els grans reptes de la digitalització, com ara el desenvolupament de l’economia de la dada, la Intel·ligència Artificial i la Indústria 4.0”, ha indicat.

En paraules del president d’Inndromeda, Fernando Saludes, “l’èxit d’InnDIH és la millor demostració de la proposta de valor d’Inndromeda, com a espai de trobada i col·laboració en el qual desenvolupar projectes compartits i ambiciosos, i de les excel·lents capacitats tecnològiques de les quals disposen els socis d’Inndromeda, reconegudes internacionalment”.

InnDIH constitueix, per tant, la major col·laboració públic-privada de la Comunitat Valenciana en l’àmbit de la digitalització amb un total de 48 entitats. D’entre elles, 12 socis beneficiaris (ITI, Inndromeda, Innsomnia, CEV, Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, CSIC, UPV, UV, RUVID, REDIT, IBV i AITEX), 20 entitats afiliades (AINIA, AECTA, ITC, AIMPLAS, ATEVAL, CAMBRA ALACANT, CAMBRA CASTELLON, CAMBRA VALÈNCIA, INESCOP, FEMEVAL, INCLIVA, FISABIO, IIS La Fe, ITE, AIJU, ITENE, AIDIMME, UA, UMH, UJI) i 16 entitats associades (AVI, VALMETAL, QUIMACOVA, AVIA, Startup València, CAMBRA ORIHUELA, CAMBRA ALCOI, COIICV, COITCV, IICV, FEMPA, FUNDACIÓ HOSPITAL PROVINCIAL, ISABIAL, FIHgU, IVACE i VLC TECH*CITY).

Serveis a les empreses

Sota el nom d’InnDIH, el nou Centre d’Innovació Digital de la Comunitat Valenciana està emmarcat en el Programa Europa Digital (2021-2027) de la Unió Europea, que promou la transformació digital de la societat i l’economia dels seus països membres.

En concret, InnDIH donarà accés a serveis de digitalització a les PIME i les Administracions Públiques per a l’adopció d’aquestes tecnologies, a més de suport i suport per a la definició de nous models de negoci. Un catàleg d’actuacions que s’estructura entorn de quatre blocs (anàlisi prèvia a la inversió, formació i habilitats, suport per a trobar inversions i ecosistema d’innovació i treball en xarxa) i que es reforçarà amb la connexió a la xarxa EDIH, resolent necessitats tecnològiques d’altres usuaris.

Les principals Tecnologies Digitals que aborda de manera principal són la Intel·ligència Artificial (IA), Computació d’Alt Rendiment (HPC per les seues sigles en anglés), Ciberseguretat, Big Data i Robòtica, posant el focus en els dominis de Salut i Qualitat de vida i Fabricació Avançada.

En paraules del president de la CEV, Salvador Navarro, “aquest nou èxit de la col·laboració públic-privada afavorirà que les empreses de la Comunitat Valenciana puguen oferir serveis i productes de major valor afegit. En un mercat global cada vegada més exigent, que les empreses, amb independència de la seua grandària, puguen millorar les seues capacitats tecnològiques i innovadores és fonamental per a continuar sent competitives. Aquest és el nostre objectiu i el reconeixement de l’InnDIH ens acosta més a ell. És una excel·lent notícia per al teixit productiu i per al nostre territori”.

En aquesta línia, Fran Estevan, co-fundador d’Innsomnia i de LocalEurope, ha incidit en el valor afegit i el coneixement acumulat que aportarà les empreses del grup Innsomnia en el si del nou eDIH: “El nostre objectiu és connectar-lo amb tot l’ecosistema d’emprenedoria, promovent la innovació oberta i aprofitant l’experiència de Innsomnia Accelerator, així com ajudar les empreses a aconseguir finançament per al desenvolupament dels seus projectes transformadors”.

Centres d’Innovació Digital

La Unió Europea des de l’any 2016 ha desenvolupat el concepte de Centres d’Innovació Digital (també coneguts com a Digital Innovation Hub o DIH per les seues sigles en anglés) com a ecosistemes de col·laboració orientats a proporcionar serveis que impulsen la incorporació de solucions per a la digitalització de productes, serveis o processos, especialment en les petites i mitjanes empreses.

InnDIH és el resultat reeixit d’una estratègia basada en “la suma de forces” de cara a Europa. En aquesta línia es va determinar que la Comunitat Valenciana fora amb una proposta única i fort per a la proposta europea de eDIHs, que conjuminara l’experiència d’uns altres DIH regionals com Hub4Manuval, ITI Data Cycle Hub, i Innsomnia Digital Innovation Hub (València); Espaitec (Castelló) i Dinapsis (Alacant).

La suma dels integrants de InnDIH ofereix un conjunt d’infraestructures i capacitats molt potent, amb més de 100 demostradors i infraestructures d’experimentació (espais de dades, laboratoris, demostradors…), més del 50% d’ells de Tecnologies Digitals.

A més, suposa un accés a la Xarxa de DIH a nivell europeu. Una de les seues funcions serà l’establiment d’acords amb uns altres DIH que complementen les capacitats presents en la Comunitat Valenciana per a ser capaç de respondre a totes les necessitats i reptes de la regió.

Premsa

– L’AVI proporcionarà assessorament tècnic a SGISE per al desenvolupament d’innovacions vinculades a la lluita contra els incendis forestals
– L’objectiu és licitar contractes que permeten proveir de solucions als reptes identificats per la societat que gestiona als bombers forestals


El Consell ha autoritzat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Societat Valenciana de Gestió Integral d’Emergències (SGISE), entitat dependent de Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, per a impulsar el desenvolupament de processos de Compra Pública Innovadora (CPI) en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.

D’aquesta manera, l’AVI es compromet a prestar assessorament tècnic a SGISE perquè la societat mercantil que gestiona el Servei de Bombers i Bomberes Forestals puga encomanar el desenvolupament d’innovacions dirigides específicament a millorar la seua prestació.

En el marc del present conveni, l’Agència ajudarà a SGISE a identificar els reptes prioritaris que poden resoldre’s a través de compra pública d’innovació per a, a continuació, dur a terme una consulta preliminar al mercat, amb la qual se sondejarà tant la disposició del sector privat com la viabilitat per a escometre els diferents desenvolupaments establits en el seu mapa de demanda primerenca.

Amb tota aquesta informació, l’AVI i SGISE definiran, en una tercera fase, el tipus de CPI a desenvolupar i el procediment de licitació, amb la finalitat d’elaborar el document regulador. En qualsevol cas, l’assessorament de l’Agència s’estendrà també al seguiment posterior del procés de CPI, el primer que executarà aquesta entitat del sector públic instrumental.

Fins ara, l’Agència Valenciana de la Innovació ha col·laborat en l’impuls de la Compra Pública d’Innovació amb les conselleries de Sanitat Universal i Salut Pública i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que ja han adjudicat els seus primers contractes, així com amb els departaments d’Hisenda i Model Econòmic i Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, que han desenvolupat les seues respectives consultes preliminars al mercat.

En qualsevol cas, la capacitat transformadora de la CPI resulta no sols perquè s’erigeix en una oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania, sinó que també contribueix a millorar la competitivitat de les empreses, redueix el risc associat a la innovació i permet orientar-la cap a sectors d’avantguarda amb un elevat valor afegit.

Aquest conveni, que tindrà una duració de dos anys, podrà prorrogar-se per dos anys més i no donarà dret a contraprestació econòmica a favor de cap de les parts, assumint cadascuna d’elles el cost, si n’hi haguera, de les actuacions que hagen de desenvolupar.

Premsa

– L’AVI ha mobilitzat prop d’11 milions en projectes d’innovació impulsats per empreses alacantines, entre inversió pública i privada
– García Reche manté una trobada de treball amb el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, i una representació de la seua executiva


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, al costat dels representants d’aquesta entitat en el Consell Valencià de la Innovació (CVI), a fi de repassar les accions que s’estan desenvolupant a la província d’Alacant per a impulsar el desenvolupament i implementació d’innovacions a través de la col·laboració entre les empreses, les universitats i els centres tecnològics i d’investigació.

En la trobada, que ha tingut lloc en la seu de la patronal, s’han repassat les actuacions que està desenvolupant l’Agència per a impulsar la connexió del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, i a la província d’Alacant en particular, per a resoldre els grans reptes del sistema productiu.

Des de la seua posada en marxa, l’AVI ha recolzat un total 66 sol·licituds d’ajuda d’empreses alacantines, que han suposat la mobilització de més d’11 milions d’euros, entre ajudes públiques i inversió privada, segons ha explicat el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche.

L’Agència col·labora, a més, de manera activa amb nombroses organitzacions empresarials integrades en CEV Alacant, com l’Associació Valenciana d’Empresaris de Calçat (Avecal); l’Agrupació Empresarial Innovadora Innometalia-Fempa o el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco), entre altres, mitjançant el finançament de projectes col·laboratius o d’agents d’innovació.

En l’actualitat, tres associacions empresarials de la província disposen d’agents per a potenciar la connexió entre les universitats, els instituts tecnològics i les empreses, la qual cosa està permetent acostar les necessitats i desafiaments del teixit productiu als centres generadors de coneixement.

Projectes per a transformar el sistema productiu

En aquest sentit, García Reche ha destacat el paper determinant que exerceix CEV Alacant per a, com a entitat representativa a la província, promoure el desenvolupament d’innovacions orientades a millorar el seu teixit empresarial: “El nostre objectiu és que les empreses d’Alacant contribuïsquen encara més si cap a transformar el model productiu de tota la Comunitat Valenciana”. “I això s’aconseguirà de manera òptima gràcies a la incorporació del coneixement generat per tot el sistema d’innovació”.

Entre els acords aconseguits, CEV Alacant s’ha compromés a dissenyar accions dirigides a estimular el desenvolupament de projectes transformadors del sistema productiu de la Comunitat Valenciana, al mateix temps que totes dues entitats reforçaran els canals de comunicació existents. En el marc d’aquesta col·laboració, l’AVI participarà en la pròxima junta directiva de CEV Alacant per a donar a conéixer els últims avanços en l’àmbit de la innovació.

Per part seua, el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, ha precisat que “el nostre objectiu és alinear els objectius de l’AVI amb els projectes que puguen desenvolupar les empreses de la província, perquè moltes més executen aquestes iniciatives en col·laboració amb aquest organisme”. “Treballarem per a millorar les actuals xifres de col·laboració a la província”, ha afegit.

A més de García Reche i Joaquín Pérez, han participat en la reunió la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, així com el president de l’Associació de Terciari Avançat, Pedro Fernández, el vicepresident de Cedelco, Joaquín Garrido; que són al seu torn membres del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan de Govern de l’AVI, en el qual estan representats les principals baules del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

El secretari provincial de CEV Alacant, Rubén García; i el vicepresident de l’Associació del Terciari Avançat, Jaime Seguí, han concorregut també a aquesta trobada.

Premsa

– L’Institut Tecnològic del Plàstic lidera aquest projecte d’innovació, en el qual col·labora el departament d’Enginyeria Electrònica de la UV
– El dispositiu incorporarà una resistència flexible i una presa de corrent que li permetrà aconseguir temperatures de fins a 80 graus

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una safata calefactable a través d’USB per a calfar els menús que se serveixen a les persones ingressades en els centres hospitalaris i garantir així que els aliments mantenen la temperatura idònia fins al moment del seu consum. D’aquesta manera, el menjar resultarà més apetible, la qual cosa redundarà, al seu torn, en una millora de la qualitat del servei i dels nivells de satisfacció dels i les pacients.

El projecte d’innovació, batejat com a D-CALENT, està liderat per l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, que compta per al seu desenvolupament amb la col·laboració del departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València. Es tracta d’una iniciativa recolzada amb més 170.000 euros en el marc del programa de valorització i transferència de resultats d’investigació cap a les empreses, amb el qual l’AVI incentiva el desenvolupament de prototips, demostradors tecnològics i projectes pilot.

Encara que els menús hospitalaris se serveixen en safates isotèrmiques precisament per a mantindre els aliments a una temperatura idònia, existeix la possibilitat que les persones hospitalitzades reben el menjar temperat o ja freda, ja que l’aïllament de les actuals safates resulta, a vegades, insuficient per a evitar la pèrdua calorífica que es produeix des que s’emplaten o es calfen les elaboracions fins que es distribueixen.

Per a donar resposta a aquesta problemàtica, Aimplas està desenvolupant una safata calefactable, elaborada en materials termoplàstics, que permet tant la regeneració, això és, portar a temperatura de consum els aliments refrigerats o congelats, com el calfament dels menús in situ per cada pacient, sense necessitat de recórrer a cap element extern.

Per a aconseguir-ho, s’està treballant en el desenvolupament i la integració d’una resistència calefactable, flexible i de capa fina en l’estructura de la safata. “Tot això permetrà comptar amb una solució de baix cost, eficient i reutilitzable per a ús en qualsevol entorn hospitalari”, precisa Víctor Sevilla, un dels investigadors del projecte i tècnic de la cèl·lula d’Enginyeria d’Aimplas.

En l’actualitat, no existeix en el mercat cap solució reutilitzable i econòmica que permeta calfar o regenerar el menjar en la pròpia habitació de la persona pacient. Els tradicionals microones constitueixen l’única alternativa, però la seua instal·lació en cada habitació suposaria uns elevats costos d’inversió, manteniment i neteja.

No obstant això, el disseny en el qual treballa Aimplas possibilita que el propi pacient calent el seu menú in situ, just abans de consumir-lo, atés que la safata disposa d’un port USB per a connectar-se a una presa de corrent convencional, amb un consum energètic eficient inferior a 30W. A més, el dispositiu, fabricat en materials termoplàstics, aconseguirà entre 70 i 80 graus centígrads, una temperatura suficient per a dur a terme la seua comesa.

De la mateixa manera, “la safata serà compatible amb els processos industrials que es desenvolupen en les cuines hospitalàries, posant el focus en la rentada automàtica i en les dimensions estàndard d’aquesta mena de serveis, així com en la seguretat alimentària”, conclou Sevilla.

La iniciativa permetrà posar en valor la I+D desenvolupada prèviament per Aimplas, que havia treballat en aquest tipus dispositius amb el suport de l’AVI. Així mateix, l’aportació del departament d’Enginyeria Electrònica de la UV contribuirà a optimitzar el disseny de la resistència calefactable impresa i a analitzar el seu comportament, així com a validar la posterior implantació d’aquesta tecnologia al teixit empresarial.

I és que els resultats del projecte es transferiran a diferents companyies del sector de l’envàs i l’embalatge; a empreses de servei d’àpats i aliments precuinats; així com a centres d’investigació en l’àmbit sanitari.

En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat les nombroses oportunitats d’innovació que emergeixen en el sector de la salut, al qual consagra les seues investigacions bona part de la comunitat científica i tecnològica de la Comunitat Valenciana, “el repte ara és consolidar un teixit empresarial potent en aquest àmbit, que ens permeta diversificar la nostra economia i elevar el seu valor afegit”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat els avantatges que ofereix la col·laboració entre agents del sistema d’innovació en la resolució de reptes, especialment en els relacionats amb la salut, “aquesta iniciativa, que és fruit del treball conjunt d’Aimplas i la Universitat de València, té per objectiu elevar encara més la qualitat de la restauració hospitalària, que s’erigeix en un element fonamental perquè les persones ingressades en els nostres centres sanitaris es recuperen de les seues respectives malalties de la forma més ràpida i satisfactòria possible”.

D-CALENT s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3 que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a eixos d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida, com el desenvolupament de productes innovadors i l’impuls de processos de fabricació avançada.

De la mateixa manera, el projecte també connecta amb les conclusions del comité d’innovació en Alimentació i Dieta Hospitalària, que situava com un dels desafiaments prioritaris el desenvolupament i aplicació de nous processos de preparació o formats de comercialització per a garantir durant més temps les qualitats organolèptiques òptimes dels aliments.

Premsa

– S’estan dissenyant nous productes fitosanitaris basats en extractes de plantes, així com una nova metodologia d’aplicació en els cultius
– La Cooperativa de Llíria lidera aquest projecte, en el qual també participen Idai Nature, Aimplas i l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tractaments fitosanitaris d’origen natural per a combatre la plaga del cotonet, una malaltia procedent de Sud-àfrica que en la Comunitat Valenciana afecta principalment a cítrics i caquis i que es caracteritza per provocar deformacions i inflors en els fruits.

Amb la denominació de CÍTRIC-SÀ, aquest projecte estratègic d’innovació, al qual l’AVI ha concedit ajuda per valor de més de 500.000 euros, està liderat per la Cooperativa de Llíria, i en el seu desenvolupament participen l’Institut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politècnica de València (UPV), l’empresa Idai Nature i l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas).

A través d’aquesta iniciativa es pretenen mitigar els efectes adversos sobre el medi ambient que es deriven de l’ús de pesticides químics de síntesis en les explotacions de cítrics i caquis, mitjançant la substitució dels actuals compostos per substàncies actives procedents d’extractes de plantes. Una nova generació de productes fitosanitaris, que contribuirà a reduir l’impacte ecològic de l’agricultura convencional, afavorirà la sostenibilitat ambiental i mitigarà el canvi climàtic.

Els insectes responsables del cotonet pertanyen a la família dels pseudocòccids i ocasionen danys als cultius a través de dues vies d’acció. Directament, mitjançant la succió de la saba, però també de manera indirecta, atés que les grans quantitats de melassa que segreguen sobre les fulles afavoreixen l’aparició de fongs, que redueixen al seu torn la capacitat de fotosíntesi i deprecien la qualitat dels fruits.

Si la composició d’aquests tractaments representa la principal fita del projecte, també resulta innovadora la metodologia d’aplicació d’aquests productes, per a la qual es tindran en compte les diferents zones d’atac en els cítrics i caquis (fulla, fruit, tronc, sòl), la dinàmica estacional i els estadis de desenvolupament.

En aquest sentit, s’està treballant en tres sistemes d’aplicació: polvorització sobre les fulles, per part d’Idai Nature; en sòl, mitjançant càpsules funcionalitzades; i en el tronc, mitjançant pintures o vernissos, a càrrec d’Aimplas.

Com a líder del projecte, la Cooperativa de Llíria provarà sobre el terreny la nova estratègia d’administració d’aquests nous fitosanitaris, en el desenvolupament dels quals participa l’empresaIdai Nature, especialitzada en el disseny de productes naturals basats en extractes botànics i microorganismes per a la seua aplicació en agricultura ecològica. Així mateix, l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV analitzarà l’eficàcia del control dels pseudocòccids en els cultius, mentre que Aimplas aportarà la seua experiència en l’encapsulació per adsorció i recobriment dels extractes botànics naturals, així com la seua incorporació en matrius polimèriques.

Segons ha explicat la investigadora principal de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Chelo Escrig, “s’estan realitzant assajos sobre diferents espècies de cotonet causants de plagues de difícil maneig”, per a les quals no es disposa en l’actualitat de mètodes de control plenament eficaços.

Amb aquest projecte, ha prosseguit, “complim un compromís doble, ja que reduïm l’alliberament de fitosanitaris químics, reemplaçant-los per compostos d’origen natural que, no sols respecten el medi ambient, sinó que, a més, constitueixen una eina sostenible per a combatre una plaga que amenaça dues dels principals cultius de la Comunitat Valenciana”.

De la mateixa manera, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha volgut ressaltar la importància d’aquests projectes finançats per l’AVI per a les empreses, universitats i centres tecnològics de la Comunitat Valenciana, ja que “atorguen estabilitat finançara a les iniciatives d’innovació en les quals cooperen els diferents agents i contribueixen a facilitar solucions tecnològiques i innovadores dirigides a les nostres empreses”. A més, segons ha assenyalat Josefina Bueno, “aquestes iniciatives d’innovació també tenen una incidència directa en tota la ciutadania, millorant la qualitat de vida de tots els valencians i valencianes i jugant un paper decisiu en la transformació econòmica de la societat.”

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat “els avantatges” que la innovació aplicada al sector agroalimentari ofereix als productors de la Comunitat Valenciana. Aquesta nova generació de fitosanitaris, ha matisat, “té per objectiu evitar que el rendiment del camp quede a la mercè de les plagues, sense que el medi ambient es ressenta perquè es basen en substàncies naturals”. Un exemple que la innovació en cooperació “és una eina eficaç per a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles”, ha assenyalat.

CITRIC-SÀ s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3 que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a eix d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida com el desenvolupament de productes innovadors.

De la mateixa manera, el projecte també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Agroalimentació, que situava com un dels desafiaments prioritaris el desenvolupament i implantació de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En aquest sentit, la iniciativa materialitza una de les solucions proposades: l’optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i la utilització de productes eco-compatibles en la detecció i el control de les malalties i plagues, promovent el residu zero.

Premsa

– Aquesta línia finança la resolució de reptes de gran impacte mitjançant la col·laboració de grups d’investigació, centres tecnològics i empreses
– El pes de les empreses creix: constitueixen ja el 82% de les entitats sol·licitants i reuneixen més de la meitat de les peticions de suport

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment de l’11% en el nombre de sol·licituds rebudes per a l’execució de projectes estratègics en cooperació en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el termini de presentació de la qual es va tancar el passat 6 de maig.

Aquest programa amb el qual l’AVI incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat per a donar resposta a desafiaments d’alt impacte, té com a referència els panells de reptes i solucions proposats pels comités estratègics d’innovació. Aquests grups d’especialistes garanteixen la capacitat del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana per a dur a terme amb èxit aquests nous desenvolupaments.

Amb un total de 402 peticions de suport, quasi la meitat de totes les presentades en 2022, és la línia amb major dotació econòmica – més de 17 milions- i impacte sobre el sistema productiu, atés que engloba iniciatives que, per la seua complexitat i elevat cost econòmic, requereixen necessàriament de la cooperació dels diferents agents del sistema.

En total, s’han comptabilitzat 815 sol·licituds en els sis programes que componen la convocatòria, una xifra pràcticament idèntica a l’obtinguda en 2021, quan es van batre tots els registres previs, segons el balanç provisional d’aquesta edició, que està dotada amb un pressupost global de 50 milions d’euros.

Després de l’impuls als projectes estratègics, destaca la demanda que ha suscitat la línia de consolidació de la cadena de valor empresarial, que dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes, processos o procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, consten 173 sol·licituds, un 4% més que el passat exercici.

El 48% són empreses que concorren per primera vegada

Tots dos programes, projectes estratègics i cadena de valor, concentren el 70% de totes les peticions, a conseqüència de la creixent implicació del teixit productiu en els incentius de l’Agència. Així, de les més de 400 entitats de tota mena que enguany han presentat les seues propostes de suport, al voltant del 48% es corresponen amb companyies que fins hui no havien optat a cap convocatòria prèvia d’ajudes en concurrència competitiva.

De fet, les empreses constitueixen ja el 82% dels sol·licitants en la present edició, encara que la cooperació amb la resta d’entitats d’innovació està garantida, atés que es tracta d’un requisit imprescindible per a accedir a les ajudes públiques. L’Agència afavoreix d’aquesta manera la interconnexió i les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven, generalment, de forma aïllada.

Igualment significatiu és l’increment de la demanda en la línia que recolza la constitució i manteniment d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES), una figura impulsada per l’AVI per a connectar els centres d’investigació i les universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. L’augment en el nombre de peticions, que pràcticament quadruplica les xifres de 2021, coincideix amb l’enfortiment del seu pressupost, que enguany supera els 5,5 milions d’euros.

Amb el procés d’avaluació dels expedients ja en marxa, la previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa

– El grup d’especialistes manté l’última trobada per a consensuar nous desenvolupaments que ajuden les empreses a reduir les emissions de CO2

El desenvolupament de millores tecnològiques que augmenten l’eficiència per superfície en la generació elèctrica, la captura de diòxid de carboni o l’impuls de cultius energètics són algunes de les innovacions que ha plantejat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir-ne les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’equip multidisciplinari, que coordina el professor Avelino Corma, ha consensuat, en la tercera i última reunió de treball, els principals reptes i solucions identificats en aquest àmbit, que recullen una quinzena de propostes concretes d’innovació per a avançar en la substitució dels combustibles fòssils, millorar l’emmagatzematge i l’eficiència energètica o fomentar la reducció i la captura del CO2.

Mentre s’espera que aquestes iniciatives es plasmen en un document final de conclusions, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, s’ha compromés a incentivar-ne el desenvolupament a través de la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI.

Per a incrementar la producció d’electricitat d’origen renovable, el Comité Estratègic d’Innovació, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, aposta per implementar nous desenvolupaments tecnològics que milloren la integració i la gestió de les energies verdes per a elevar-ne l’eficiència per unitat de superfície.

Redisseny de processos i equips

El redisseny d’equips i processos de fabricació d’indústries intensives en consum energètic com, per exemple, la ceràmica o la cimentera, és una de les vies que insten a explorar-hi per a impulsar l’eficiència energètica en el teixit productiu. De la mateixa manera, i amb l’objectiu de substituir els combustibles fòssils en la producció d’energia, les persones especialistes advoquen, entre altres iniciatives, per potenciar la generació d’hidrogen verd.

Precisament l’hidrogen també protagonitza algunes de les propostes per a millorar l’emmagatzematge i la gestió de l’energia, juntament amb el desenvolupament de bateries elèctriques i supercondensadors que milloren les tecnologies actuals.

Entre els reptes que ofereixen més oportunitats per a la innovació, el comité defensa el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular per a reduir les emissions de diòxid de carboni. En aquest sentit, es planteja la valorització de residus industrials i domèstics per a la producció de combustibles, el desenvolupament de bioplàstics enfront dels fabricats amb derivats del petroli o la producció d’hidrocarburs líquids a partir de cultius energètics. Finalment, també es proposa explorar el desenvolupament de sistemes capaços de capturar el CO? que generen els centres productius i evitar que aquest s’acumule en l’atmosfera.

Especialistes de primer nivell

Coordinat pel professor Avelino Corma, Premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica en 2014, el CEIE integra en la composició els tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Sobre aquest tema, Corma ha destacat la participació, la qualitat tècnica i la solidesa del comité, al mateix temps que també ha destacat les aportacions de les persones especialistes que han participat en les tres sessions de treball: “Si s’articulen de manera adequada, els nous desenvolupaments proposats permetran a la Comunitat Valenciana avançar de manera decidida en la reducció de les emissions”.

Així mateix, ha subratllat que aquestes mesures complementen les actuacions que en l’àmbit de la descarbonització han presentat la resta de comités de l’AVI i consoliden, per tant, el treball desenvolupat fins ara.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, hi participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (Aimplas), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (Ascer), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez, també integren aquest grup, que forma part, al seu torn, del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica. L’objectiu és que el document de conclusions, en el qual constaran tant els reptes i les solucions com una relació d’actuacions i incentius per a garantir-ne el desenvolupament i la implementació en el teixit productiu, estiga llest en les pròximes setmanes.