Premsa

–  L’Agència presenta la seua nova convocatòria de suport a la innovació en una jornada informativa organitzada per l’institut tecnològic Ainia
– Huit projectes d’R+D+i d’aquest centre han obtingut finançament de l’Agència per un import superior als 1,3 milions d’euros

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destinat més d’11 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits al sector agroalimentari, segons ha assenyalat la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, durant la presentació de la nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’Agència en una jornada en línia organitzada per l’institut tecnològic Ainia.

En els últims quatre anys, l’AVI ha finançat prop de 70 sol·licituds de suport per al desenvolupament de solucions innovadores que ofereixen resposta als principals desafiaments del sector primari i la indústria de l’alimentació, com la producció d’aliments més saludables, l’augment de la flexibilitat i la seguretat en la producció d’aliments i l’impuls de l’agricultura de precisió.

La major part de les iniciatives que han comptat amb el suport de l’Agència s’alineen amb les conclusions dels comités d’especialistes que assessoren l’AVI en la identificació dels reptes i solucions prioritàries per a la millora del sistema productiu de la Comunitat Valenciana. És més, un d’aquests grups, constituït per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, ja ha definit específicament les principals oportunitats per a la innovació en l’àmbit agroalimentari.

A través d’aquests incentius, els diferents agents del sistema d’innovació col·laboren en el desenvolupament de noves tecnologies per a la detecció precoç de plagues, tractaments més eficaços i sostenibles contra aquestes; aliments i ingredients amb efectes beneficiosos per a les persones, noves vies per a la valorització de residus del camp, envasos més sostenibles que retarden la data de caducitat o sistemes optimitzats per al control de patògens en les línies de producció, entre altres projectes.

En el capítol de beneficiaris destaca el rol d’Ainia, centre tecnològic especialitzat en agroalimentació, que ha recaptat ajudes per un valor superior als 1,3 milions d’euros per a l’execució de huit iniciatives d’innovació, segons ha detallat la secretària general de l’Agència.

En la seua intervenció, Estrella ha subratllat, així mateix, la versatilitat d’aquest institut, que estén les seues capacitats a altres àmbits de coneixement, com la salut o l’economia circular. D’aquesta manera, Ainia treballa en el desenvolupament de nous sistemes de detecció de defectes en envasos alimentaris o en l’obtenció d’ingredients funcionals a partir de residus agrícoles, al mateix temps que participa, al seu torn, en projectes per a la valorització de salmorres o en el disseny d’un assistent robòtic orientat al diagnòstic de càncer en dermatologia.

Casos d’èxit

Precisament, la jornada ha comptat amb la contribució de representants de les empreses Cleanity i Grupo Gimeno per a exposar diferents casos d’èxit en els quals aquest institut col·labora de manera activa amb altres agents del sistema d’innovació.

En concret, el responsable de projectes de Cleanity, Alexandre Martínez, ha explicat els avanços en el desenvolupament d’un sistema biotecnològic de neteja de patògens amb aplicació en entorns sanitaris i de la indústria alimentària; un projecte que s’executa en cooperació amb Lumensia Sensors i tres centres d’investigació (Fisabio, IATA-CSIC, ICMol-UV), a més d’Ainia.

L’obtenció de biofertilitzants, bioplàstics i biogàs a partir dels llots depuradores ha centrat, per part seua, la intervenció de Rubén García, tècnic d’I+D del Grup Gimeno, que ha repassat els diferents projectes finançats per l’Agència a través dels seus programes de suport a la I+D+i, com Bioferes i Bioedaria, executats en col·laboració amb Ainia.

En aquest sentit, la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, ha animat als agents del sistema d’innovació al fet que concórreguen a la nova convocatòria d’ajudes que acaba de llançar la institució i que està dotada amb 50 milions d’euros.

“Amb aquest pressupost preveiem recolzar entorn de 450 sol·licituds d’ajudes per al desenvolupament de projectes d’I+D+i en col·laboració, la majoria d’elles associades als programes de suport als projectes estratègics en cooperació i a la cadena de valor empresarial, que són els que presenten un major impacte en el teixit productiu”, ha continuat Estrella. El termini per a optar a aquests incentius romandrà obert fins al pròxim 6 de maig.

Per part seua, la CEO d’Ainia, Cristina del Camp, ha destacat el paper dels instituts tecnològics i, en aquest cas d’Ainia, “com un ‘partner’ tecnològic amb molt de potencial per a acompanyar a les empreses en els seus projectes d’innovació. Per a això, comptem amb un equip molt qualificat, amb molts anys de coneixement tecnològic i unes instal·lacions i un equipament d’avantguarda, per a ajudar-los a afrontar els seus reptes d’innovació”. Ainia compta amb prop de 1600 clients i desenvolupa més de 200 projectes d’I+D a l’any molts d’ells, connectats amb les línies de l’AVI, per a ajudar les empreses a ser més competitives.

En el webinar també han participat el cap del Servei de Cooperació del Sistema Valencià d’Innovació, Eduardo Viana, que ha detallat els diferents tipus de programes i ajudes; i el director d’innovació d’aquest centre, Andrés Pascual, que ha exposat les principals línies de treball d’Ainia i la seua vinculació amb els reptes i solucions que prioritza l’Agència en la seua convocatòria.

Premsa

– El Diari Oficial de la Generalitat publica la nova convocatòria de l’AVI, que reforça les unitats científiques d’innovació empresarial
– Les entitats interessades podran presentar fins al pròxim 6 de maig les seues sol·licituds a través de la pàgina web de l’AVI

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). Les entitats interessades disposaran de 15 dies hàbils, fins al pròxim 6 de maig, per a presentar les seues sol·licituds a través de la pàgina web de la institució.

En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 50 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a la I+D+i en col·laboració, la cinquena des que es posara en funcionament l’Agència en 2018. La nova convocatòria està cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del programa operatiu 2021-2027, i contribuirà a la transformació del model productiu, en línia amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

La previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450 projectes, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquest instrument, l’Agència incentiva el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, al mateix temps que facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses. De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol de les seues línies.

La principal novetat d’enguany se centra en el reforç de la línia d’ajudes destinada al finançament d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) en universitats i centres d’investigació d’excel·lència. Es tracta d’una figura concebuda per l’AVI per a impulsar la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les nostres empreses, que aquest exercici comptarà amb més de 5,5 milions d’euros, una quantia nou vegades superior a la consignada fa un any.

La segona gran novetat remet a la incorporació de nous criteris socials i mediambientals per a l’avaluació de les sol·licituds d’ajuda, que se sumen a les pautes ja existents, i connecten també amb les establides per Brussel·les. D’aquesta manera, es tindrà en compte l’alineació dels projectes d’innovació amb les polítiques mediambientals, d’igualtat de gènere i d’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional en el procés d’anàlisi i baremació de les propostes d’innovació.

En qualsevol cas, l’Agència continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Finalment, en el programa de Promoció del Talent s’atorgarà una major flexibilitat a les universitats que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cadascuna de les institucions acadèmiques podrà presentar fins a 6 projectes, un per estructura d’investigació, enfront del màxim de tres vigent fins hui.

Impuls als projectes estratègics

Com ja va succeir el passat exercici, el gruix dels fons (entorn d’un 60%) s’ha reservat per als programes de suport als projectes estratègics en cooperació i a la cadena de valor empresarial, que són, a més, els que generen un major impacte en el teixit productiu.

Al primer, l’AVI destina 17,2 milions d’euros per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú. Es tracta d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic d’aquests projectes.

Dotat amb al voltant de 11,6 milions, el programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial recolza al seu torn el desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

Per al finançament d’iniciatives de desenvolupament experimental dirigides a l’obtenció de prototips i projectes pilot s’han disposat 5,6 milions d’euros, una assignació similar a la proveïda per a recolzar la creació i manteniment de les Unitats Científiques d’Innovació en centres, instituts d’investigació i universitats de la Comunitat Valenciana.

L’AVI disposa, a més, de tres línies específiques per a la promoció del talent, la finalitat del qual és atraure i retindre a professionals qualificats. Les tres sumen 5,5, milions d’euros amb els quals no sols es finançarà l’actual xarxa d’agents d’innovació, sinó que també es farà costat a les empreses que formen a doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació.

Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), aconseguirà els 3,2 milions d’euros en 2022. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.

Finalment, es contemplen 1,4 milions d’euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretenen reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de la I+D+i entre les empreses.

Més de 400 beneficiaris i 93 milions concedits

Des de 2018, més de 400 organitzacions diferents, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.

En total, l’AVI ha concedit més de 93 milions d’euros per a recolzar el desenvolupament de projectes d’I+D+i en cooperació a fi d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diferents baules.

Premsa

– La Agència visita l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC, al qual finança 6 projectes per un import superior al milió d’euros
– Un total de 14 iniciatives d’I+D+i impulsades pel CSIC han obtingut el suport de l’AVI en les seues convocatòries en concurrència competitiva


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destinat més de sis milions d’euros des de 2018 en ajudes i incentius per a impulsar la innovació i la transferència de coneixement en els instituts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) radicats en la Comunitat Valenciana, segons ha precisat el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche, durant una visita a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), centre del CSIC situat en el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV).

En aquesta trobada de treball, García Reche i la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, han repassat la contribució de l’Agència al desenvolupament d’iniciatives d’innovació impulsades pels centres del CSIC que, amb la creació de l’AVI, han vist reforçats els instruments de suport en l’Administració autonòmica que incentiven la connexió de les seues línies de treball amb les necessitats específiques del teixit productiu valencià.

Així, el CSIC ha aconseguit en les convocatòries dels programes de l’AVI en concurrència competitiva més de 2,4 milions en ajudes en els últims quatre anys, amb els quals s’han executat un total 14 projectes d’I+D+i en col·laboració amb altres entitats i empreses. Un import al qual se sumen 3,8 milions addicionals que l’Agència ha aportat per a la constitució d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) en centres d’excel·lència científica del CSIC.

En concret, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC UV-CSIC), l’Institut de Neurociències (IN UMH-CSIC), l’Institut de tecnologia Química (ITQ UPV-CSIC) i l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M UPV-CSIC), centres mixtos titularitat del CSIC i les universitats de València, Miguel Hernández i Politècnica, compten ja amb aquesta nova figura, que ha impulsat la transferència de coneixement i el desenvolupament de solucions tecnològiques i innovacions dirigides a les empreses de la Comunitat Valenciana.

Aquesta estreta col·laboració amb els centres s’estén també a l’àmbit institucional. Prova d’això és la incorporació del Consell Superior d’Investigacions Científiques com a soci de l’Aliança Inndromeda, en la qual la comunitat empresarial, les universitats, els centres tecnològics i d’investigació sanitària i les Administracions Públiques sumen forces per a garantir el desenvolupament i la incorporació efectiva de les tecnologies habilitadores en el teixit empresarial.

L’IATA, al capdavant en projectes recolzats

Durant la visita institucional a l’IATA, el director del centre, Jose F. Marcos; la vicedirectora, Amparo López; i la responsable de la Unitat de Transferència del Coneixement, Teresa Jiménez; han donat a conéixer als representants de l’Agència les fites aconseguides en els sis projectes d’innovació que ha finançat l’AVI, i la quantia de la qual supera el milió d’euros, pràcticament la meitat dels fons recaptats pel CSIC a través de les diferents convocatòries d’ajuda en concurrència competitiva. Entre ells, destaca la figura de l’agent d’innovació que, es va crear en 2020 i ja s’ha consolidat en l’estructura.

Aquestes iniciatives estan permetent desenvolupar un nou sistema biotecnològic de neteja i desinfecció de patògens; obtindre ingredients funcionals alimentaris a partir de residus agrícoles o aprofitar les restes de posidònia marina per a la fabricació d’envasos biodegradables.

Així mateix, també s’està avançant en la producció de probiòtics de nova generació per a l’obesitat o l’ús d’un bacteri intestinal com a ingredient funcional per a previndre el desenvolupament de la síndrome metabòlica i la diabetis. En tots aqueixos projectes , l’IATA col·labora amb altres agents del sistema valencià d’innovació, mobilitzant i incorporant el coneixement científic i tecnològic al sistema productiu.

L’objectiu, segons ha manifestat Marcos, és intensificar la cooperació ja existent amb l’Agència, per a això s’estan preparant noves sol·licituds de suport vinculades a projectes d’innovació per a la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que s’obrirà en breu.

“En l’IATA no sols estem compromesos amb la investigació bàsica, sinó que amb l’ajuda de l’AVI hem reforçat la nostra capacitat de transferència per a ajudar les empreses a ser més competitives i aconseguir que els resultats de les nostres línies de treball arriben al consumidor final”, ha precisat el seu director.

Per part seua, el vicepresident de l’Agència Valenciana de la Innovació ha subratllat el paper que desenvolupa IATA com un dels centres de referència a Espanya en la producció sostenible d’aliments de qualitat, la seua seguretat, l’impacte sobre la salut i l’acceptació per part del consumidor.

“Al llarg de més de mig segle d’història, l’IATA ha contribuït a fer de l’agroalimentació un dels motors econòmics de la Comunitat a través d’una intensa activitat investigadora que ha revertit en múltiples innovacions que han incorporat les nostres empreses. Des de l’Agència treballem per a amplificar aquesta labor potenciant encara més la col·laboració amb altres agents del sistema” ha assenyalat García Reche.

Per al delegat institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, “la creació de l’AVI representa un clar punt d’inflexió en el sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana. En el CSIC estem convençuts del seu enorme valor tecnològic i impacte social, i estem disposats a continuar col·laborant i impulsant les seues actuacions”.

Premsa

– L’equip tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació es reuneix per segona vegada per a concretar els principals reptes, entre els quals s’inclou incrementar la producció autòctona d’electricitat d’origen renovable
– Forma part del pla del Consell per a ajudar el teixit productiu a reduir i eliminar les emissions en el marc de la transició energètica


El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que coordina el professor Avelino Corma, ha proposat a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els principals reptes i oportunitats d’innovació per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir les seues emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

L’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable, la millora de l’eficiència energètica en els processos productius i la mobilitat o la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en l’ús d’energia tèrmica són alguns dels desafiaments que ha identificat aquest equip multidisciplinari, que integra a representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, i que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la cerca de solucions tecnològiques capaces de fer front al canvi climàtic.

La consellera Pascual ha presidit així la segona sessió de treball d’aquest comité tècnic, que forma part del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica de la Comunitat, i especialment, de la seua indústria. En la seua intervenció, Pascual ha agraït el compromís de les persones participants, que amb la seua capacitat i coneixement contribueixen, no sols a rebaixar, eliminar i neutralitzar les emissions de diòxid de carboni, sinó també a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils.

“La crisi energètica, derivada de la invasió d’Ucraïna, i els efectes que està causant en pràcticament en tots els sectors, fan que la tasca en la qual us heu involucrat siga determinant”, ha subratllat Pascual, qui ha insistit que “la ciència i la innovació ens donen respostes en moments crítics”.

Accions enfront de la ‘emergència climàtica’

La titular d’Innovació ha reiterat, a més, l’aposta de la Generalitat per impulsar mesures estructurals que permeten fer front a aquesta “emergència climàtica”. Una línia d’actuació estratègica que passa per “accelerar tots els processos de renovables” i incentivar al màxim la investigació i la translació a la indústria de nous combustibles com l’hidrogen verd.

En la determinació d’aquestes solucions està treballant de manera activa el grup d’especialistes impulsat per l’AVI, que ha situat entre les seues prioritats l’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable a fi d’elevar l’índex d’autoproveïment de la Comunitat, que en l’actualitat se situa a l’entorn del 30%, així com la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en consum d’energia.

La millora de l’eficiència energètica tant en les empreses com en el transport, l’optimització de l’emmagatzematge i la gestió de l’energia o el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular com a via per a reduir les emissions de diòxid de carboni són uns altres dels reptes plantejats per aquest equip multidisciplinari, que ja ha començat a definir propostes concretes de desenvolupament a fi d’oferir respostes, des de la innovació, a cadascun d’aquests desafiaments.

Anticipar-se a la nova regulació

El CEIE en Descarbonització naix amb un doble objectiu. Elevar, en primer lloc, els nivells de sostenibilitat del nostre entorn i, en segon, oferir solucions innovadores perquè els sectors productius puguen adaptar-se i anticipar-se al marc regulador que està ultimant Brussel·les perquè Europa es convertisca en 2050 en el primer continent climàticament neutre.

En aquesta direcció apunta la Llei Climàtica Europea, aprovada l’any passat, però també l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que està elaborant el Govern valencià, i que s’ha marcat com a meta la reducció en un 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (respecte a 1990) abans d’acabar aquesta dècada.

Coordinat pel professor Avelino Corma, premie Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2014, el CEIE integra en la seua composició als tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (AIMPLAS), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (ASCER), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez també formen d’aquest grup, que en aquesta segona sessió han plantejat les primeres solucions als reptes compatibles amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials de les quals disposa la Comunitat Valenciana.

La pròxima reunió tindrà lloc, previsiblement, en la primera setmana de maig i en ella s’analitzarà l’impacte social, econòmic i mediambiental dels reptes-solució i, a més, es proposaran actuacions i incentius per a garantir el desenvolupament i implementació de les propostes d’innovació plantejades en el marc del comité. L’objectiu, en qualsevol cas, és que l’AVI puga comptar amb les conclusions d’aquest grup d’especialistes en el primer semestre de l’any.

Premsa

– L’AVI formalitzarà l’última setmana de març el contracte amb l’adjudicatària, que disposarà de 18 mesos per a definir les característiques de la iniciativa
– L’objectiu és accelerar la posada en marxa de la primera fase, per a la qual la Conselleria d’Innovació ha reservat prop de 350.000 euros en 2022


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha activat el grup de treball per a impulsar la ‘learning factory’ en l’antic edifici de Correus d’Elx davant l’adjudicació del contracte per al disseny i conceptualització d’aquest espai formatiu, que es formalitzarà l’última setmana de març amb l’empresa basca CARSA.

Aquest centre de referència en tecnologies innovadores oferirà formació especialitzada perquè operaris i comandaments intermedis de les empreses de la Comunitat Valenciana, però també estudiants universitaris i de formació professional, adquirisquen els coneixements, aptituds i habilitats imprescindibles per a la incorporació de tecnologies habilitadores en el teixit empresarial.

L’objectiu és que l’equip tècnic, en el qual s’integren representants de les administracions local i autonòmica, l’empresariat, els sindicats, els instituts tecnològics, els parcs científics, les universitats i la formació professional de la comarca del Baix Vinalopó i de tota la Comunitat, es reunisca abans de Pasqua, en una nova sessió de treball en la qual comptaran amb el suport tècnic de la consultora adjudicatària d’aquest contracte.

Després d’analitzar les propostes rebudes, la mesa de contractació de l’AVI ha proposat l’adjudicació dels serveis de conceptualització i disseny de la ‘learning factory’ a la consultoria estratègica d’innovació CARSA, que disposarà d’un termini màxim de 18 mesos per a definir, al costat del grup de treball, les característiques del centre, els itineraris formatius i les tecnologies que incorporarà, així com els productes que es fabricaran en el marc d’aquesta iniciativa.

Una inversió de 2,5 milions fins a 2024

D’acord amb el calendari previst, els treballs de disseny es completaran en la segona meitat de 2023, als quals seguirà la redacció del projecte bàsic i d’execució del nou edifici, les obres del qual podrien arrancar en el segon semestre de 2024. En total, la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital contempla una inversió associada de 2,5 milions d’euros fins a 2024.

L’objectiu, no obstant això, és agilitar al màxim l’entrada en funcionament de la primera fase del projecte, que se situarà en un local de 322 metres quadrats annex a l’actual edifici de Correus i que, per tant, no està subjecta a la construcció del nou immoble. A aquest efecte, l’adjudicatària, en cooperació amb el grup de treball, acceleraran la definició dels usos assignats a aquest espai. En aquest cas, la Conselleria ha reservat 342.172 euros en els pressupostos d’enguany per a la seua rehabilitació i posada en marxa.

Aquest nou entorn d’aprenentatge innovador facilitarà la implantació de les tecnologies habilitadores en el sistema productiu, proporcionant formació especialitzada a les empreses. D’aquesta manera, la posada en marxa d’aquesta ‘*learning *factory’ permetrà al teixit empresarial aprofitar el potencial de les noves tecnologies en el desenvolupament de processos productius més innovadors, flexibles i generadors d’un elevat valor afegit, la qual cosa redundarà en una millora de la seua competitivitat.

Premsa

– L’Agència ha destinat 21 milions d’euros des de 2018 per a finançar més de 90 iniciatives d’innovació relacionades amb la salut
– La jornada informativa, organitzada per Fisabio, reuneix a al voltant de 90 representants del sistema d’innovació interessats a col·laborar amb l’AVI


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha exposat a prop de 90 representants dels centres d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana la seua estratègia, línies d’actuació i incentius per a impulsar el desenvolupament d’innovacions i tecnologies amb impacte en el camp de la salut i amb capacitat per a contribuir a la construcció d’un sector empresarial potent en aquest àmbit.

L’Agència ha participat en una sessió informativa, organitzada per la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio). En la jornada també han format part l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial), l’Hospital Provincial de Castelló, així com les fundacions IIS La Fe, Incliva i FIHGUV.

A més, s’han sumat altres institucions amb projectes d’I+D+i actius en l’àmbit de la salut com el Parc Científic d’Alacant, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC UV-CSIC), l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) o la Universitat Jaume I de Castelló, entre altres.

Tots ells han mostrat el seu interés pels programes previstos en la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que es publicarà en les pròximes setmanes. Així mateix, s’ha aprofitat la sessió per a resoldre les consultes i dubtes relatius a la configuració de projectes i presentació de sol·licituds.

L’obertura de la jornada ha sigut a càrrec del vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, i de la responsable de l’Àrea de Gestió de Projectes de Fisabio, Mónica Vázquez, qui ha subratllat en la seua intervenció el compromís d’aquests centres amb la investigació aplicada, que es tradueix, en última instància, en millores concretes i palpables en el sistema valencià de salut.

Per part seua, García Reche ha destacat la necessitat d’aprofitar el potencial científic en salut per a edificar un sector empresarial que se situe a l’avantguarda espanyola: “Al voltant d’un terç dels nostres grups d’investigació s’enquadren en aquest àmbit de coneixement, per la qual cosa el repte ara passa per transferir els resultats d’aquestes investigacions per a ajudar a crear un nou sector d’acord amb el seu pes específic”.

Durant la sessió, s’han exposat, a més, les principals oportunitats d’innovació en el sector sanitari, d’acord amb les conclusions del comité multidisciplinari d’especialistes que assessora l’AVI en aquesta matèria, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Més de 20 milions a projectes sobre salut

Aquestes propostes concretes d’innovació s’han traduït ja en més de 60 projectes d’I+D+i recolzats per l’Agència, que ha concedit fins a aquest any més de 14 milions d’euros per a finançar el seu desenvolupament. Ara bé, l’import total de les ajudes a iniciatives que es relacionen directament amb la millora de la salut supera els 21 milions si s’inclouen la trentena de projectes enquadrats en altres àrees prioritàries d’innovació, com l’agroalimentació, les emergències o les tecnologies habilitadores.

Totes aquestes actuacions s’alineen amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la innovació en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els centres i fundacions d’investigació sanitària són, a més, un dels principals beneficiaris de les polítiques d’estímul de l’AVI en aquest àmbit. Des de la seua posada en marxa, se’ls ha dotat amb més de 9 milions d’euros, que han impulsat les unitats específiques d’innovació en els Departaments de Salut; la incorporació, com en el cas de Fisabio, de quatre agents d’innovació (tres d’ells en actiu en aquests moments), i el desenvolupament de projectes en col·laboració amb altres agents del sistema.

A través d’aquestes iniciatives d’I+D+i, els centres i fundacions d’investigació sanitària estan oferint solucions a reptes de gran impacte en la salut de la població i en el propi sistema sanitari, com la prevenció de les malalties hospitalàries, el desenvolupament efectiu de la medicina personalitzada o el control de la fragilitat.

Els projectes recolzats per l’AVI en els quals participen aquests agents ascendeixen a mig centenar i comprenen, entre altres desenvolupaments, la posada en marxa de sistemes avançats d’ajuda al diagnòstic mèdic i a la presa de decisions, nous tractaments per a malalties com el càncer o sistemes de monitoratge no invasius.

Premsa

– El dispositiu, que s’ha desenvolupat amb suport de l’AVI i està ja en proves, pretén evitar l’ús d’aquesta droga per a cometre delictes anul·lant la voluntat de les víctimes
– L’Institut d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic compte en aquest projecte amb la col·laboració amb l’empresa TRL+, el centre tecnològic Aimplas i el grup ScienceFlows de la UV


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha col·laborat amb l’Institut d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), participat per la Universitat de València i la Politècnica, en el desenvolupament d’un kit ràpid, fiable i reutilitzable per a detectar en les begudes l’èxtasi líquid, una de les drogues que anul·len la voluntat i que s’empren per a cometre delictes i agressions.

El dispositiu, que ja es troba en fase de proves, és un instrument eficaç i segur per a detectar aquesta substància i evitar així accions delictives o agressions sexuals que es cometen aprofitant els efectes produïts per la ingesta d’aquesta droga. Els casos de submissió química denunciats, que afecten principalment dones, s’han incrementat considerablement en els últims anys, la qual cosa evidencia la necessitat i l’interés per trobar tecnologies de detecció més fiables que acaben amb la impunitat i dissuadisquen del seu ús.

En l’actualitat, existeixen en el mercat diferents test per a aquesta droga en begudes, que presenten limitacions o inconvenients que redueixen la seua fiabilitat en un entorn real. El valor diferencial del projecte Nosum, com s’ha batejat a aquesta iniciativa, és que resol aquests problemes -com la falta d’estabilitat a la llum, els canvis de color poc clars o l’ús d’àcids forts, entre altres- i atorga major fiabilitat a la prova.

El kit, que funciona tant amb destil·lats alcohòlics, refrescos i una combinació de tots dos, consta d’un xicotet recipient que conté el sensor químic i, mitjançant un simple moviment, és capaç de prendre una mostra de la beguda i analitzar-la de forma quasi immediata. Si està contaminada, el color del sensor canviarà de groc pàl·lid a roig, mentre que, en cas contrari, podrà continuar consumint-se amb tranquil·litat. A més, el dispositiu pot reutilitzar-se sempre que no registre un positiu, la qual cosa eleva la seua portabilitat i usabilitat.

Noves substàncies a detectar

Nosum ja ha demostrat l’eficàcia del test en la detecció d’èxtasi líquid, una de les drogues de submissió més comuna, si bé l’equip científic està treballant per a sumar noves substàncies al procés d’identificació.

El projecte, en el qual treballa la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) creada en l’IDM amb fons de l’Agència, compta amb finançament addicional del Ministeri de Ciència i Innovació i del Pla Nacional sobre Drogues.

En la seua execució, l’IDM ha col·laborat amb l’empresa tecnològica valenciana TRL+ des de les etapes primerenques de desenvolupament, la qual cosa ha permés accelerar la definició de prototips. Així mateix, es compta també amb l’ajuda d’Aimplas per a definir tant el tipus de plàstic del dispositiu com el seu disseny de fabricació. Finalment, l’estudi d’usabilitat del test s’està desenvolupant en col·laboració amb el grup d’investigació ScienceFlows, de la Universitat de València, en el marc d’un projecte de l’Agència Nacional de Lluita contra Drogoaddicció, que depén del Ministeri de Sanitat.

Segons la catedràtica de Química Orgànica i directora de l’IDM, Ana Costero, que és, a més, la investigadora responsable de la UCIE, Nosum podria eixir al mercat en “un breu termini amb un pla de negocis validat, clients primerencs i capitalització adequats per a garantir la viabilitat empresarial” a través d’una filial del propi centre.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat que la investigació aplicada contribueix a la resolució de problemes d’interés general, com l’ús de drogues per a anul·lar la voluntat de les víctimes de delictes. “Aquest projecte evidencia la capacitat del nostre sistema d’innovació per a oferir respostes creatives i eficaces en un àmbit, com el de la salut, en el qual hem de potenciar la transferència de coneixement per a construir un clúster empresarial concorde al seu pes científic”, ha destacat.

El projecte s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a objectiu operatiu l’increment de la qualitat de vida i la salut.

Premsa

– Com a novetats més destacades, Inndromeda desenvoluparà un programa de formació dirigit a acabats de titular i facilitarà la realització de doctorats industrials en tecnologies habilitadores
– El Consell Rector presenta a la consellera d’Innovació i al vicepresident executiu de l’AVI el pla d’actuació que es desenvoluparà durant


La Generalitat ha destinat un milió d’euros per a enfortir l’ecosistema valencià d’innovació en tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana a través d’Inndromeda, l’Aliança públic-privada en Tecnologies Innovadores, referent en l’àmbit de les tecnologies intensives inductores d’innovació en diversos sectors econòmics de la Comunitat Valenciana durant l’any 2022.

Com a novetats més destacades, Inndromeda desenvoluparà un programa pilot de formació en tecnologies habilitadores dirigit a acabats de titular i facilitarà la realització de doctorats industrials en aquestes tecnologies que ja estan marcant el rumb de la nova economia.

D’aquesta manera, les empreses dels principals sectors de la Comunitat, com per exemple l’automoció, la metal·lúrgia, el calçat o el tèxtil, podran contractar personal format en l’aplicació pràctica de les noves tecnologies, imprescindible per a facilitar la seua adopció.

Igualment, es realitzaran accions de divulgació i promoció, dirigides a persones treballadores i directives de les empreses, a fi de mostrar el potencial d’aquestes tecnologies i identificar oportunitats concretes per al desenvolupament i millora dels seus serveis, productes i processos, en instal·lacions reals de demostració.

Els càrrecs del Consell Rector d’Inndromeda han presentat a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual i al vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) el pla d’actuació d’Inndromeda per a l’exercici 2022, que constitueix el full de ruta que portarà a Inndromeda a consolidar-se com a referent en la innovació de tecnologies habilitadores, ampliant significativament el seu abast d’acord amb criteris d’impacte i aportació de valor al teixit productiu, qualitat i eficiència en la implementació, i rigor en la gestió i ús dels recursos propis.

El pla d’actuació s’articula entorn de cinc objectius específics, sent el principal el de consolidar l’associació com a referent en tecnologies habilitadores mitjançant l’estudi de l’adopció d’aquestes tecnologies inductores d’innovació en els sectors productius de la Comunitat i l’impacte i les oportunitats associades a aquestes.

El segon objectiu pretén desenvolupar durant el primer semestre de 2022 una ambiciosa anàlisi de les necessitats de formació en tecnologies innovadores de les empreses i entitats de la nostra Comunitat, adaptat a les particularitats de cada sector.

Amb els resultats obtinguts, Inndromeda elaborarà i difondrà durant el segon semestre de 2022, un programa pilot de formació en tecnologies innovadores dirigides a tres sectors. D’una banda, oferirà formació a demanda sectorial o temàtica dirigida a empreses i persones treballadores; d’altra banda, oferiran formació pràctica d’introducció a les tecnologies habilitadores dirigides a acabats de titular i titulades, i finalment es promourà la realització de doctorats industrials en tecnologies habilitadores.

Com a tercera línia d’actuació, i en la seua aposta per enfortir l’ecosistema valencià d’investigació, desenvolupament i innovació, Inndromeda proposarà durant 2022 una sèrie d’accions encaminades a establir nexes de col·laboració entre els sectors productius de la Comunitat, com és la creació d’una cartera de serveis de suport a les empreses interessades en el desenvolupament de projectes d’I+D+i, l’organització de trobades amb la finalitat de difondre les tecnologies habilitadores entre empreses i administració o la signatura d’acords de col·laboració amb entitats i iniciatives que vulguen sumar-se als fins de Inndromeda.

Finalment, les línies quarta i cinquena del seu full de ruta li portaran a desenvolupar programes destinats a donar a conéixer entre les associacions empresarials, empreses i administracions de la Comunitat Valenciana els serveis innovadors que, en l’àmbit de les tecnologies habilitadores, poden oferir els socis d’Inndromeda, així com a establir una xarxa de demostradors i espais d’experimentació a la disposició d’empreses i agents del Sistema Valencià d’Innovació.

La Generalitat impulsa Inndromeda com a representació d’un esforç col·lectiu de col·laboració públic-privada que suma en l’actualitat, entre socis i col·laboradors, 40 institucions. Són socis d’Inndromeda la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), els centres del CSIC de la nostra comunitat, la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) i els seus onze centres associats, les universitats valencianes, els principals centres d’investigació sanitària, i diverses entitats i associacions empresarials, com el clúster de l’automoció, AVIA, FEMPA, FEMEVAL o el Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, entre altres.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assegurat que Inndromeda juga un paper principal en l’estratègia de transformació digital del nostre teixit productiu: “Aquesta aliança té com a objectiu garantir el millor ús i adopció de les tecnologies habilitadores digitals i no digitals per part del teixit empresarial valencià i del sector públic de la nostra Comunitat, posant a la seua disposició una xarxa especialitzada d’infraestructures i espais de demostració i experimentació d’última generació que permeten valorar l’impacte real d’aquestes tecnologies en els seus productes, processos i organització, contribuint, així, a facilitar la transformació tecnològica i econòmica del nostre territori”.

Per a aconseguir aquests objectius, en l’actualitat Inndromeda reuneix, a través dels seus socis, mig centenar de centres de competència capdavanters en coneixement, més de 200 centres de demostració on exposar a les empreses de manera pràctica, innovacions tecnològiques dirigides a millorar la seua competitivitat i productivitat, i més de 270 equipaments i infraestructures específiques relacionades amb les tecnologies habilitadores.

Tecnologies habilitadores

Les tecnologies habilitadores són tecnologies intensives en coneixement que han sigut identificades com a inductores d’innovacions en diversos sectors econòmics, i que potencialment podrien provocar altes disrupcions en l’economia i la societat en els pròxims anys.

Aquestes tecnologies es caracteritzen per tindre un alt grau de coneixement integrat de l’àmbit de la ciència, la tecnologia o l’enginyeria, cicles d’innovació ràpids, per combinar innovacions físiques i digitals, i requerir d’una alta inversió de capital en infraestructures, equipaments i personal.

Les tecnologies habilitadores es presenten en 7 grans grups: Intel·ligència Artificial i Computació, Tecnologies Industrials Avançades, Ciber Connectivitat, Ciber Seguretat, Micro/Nano Electrònica i Fotònica, Biotecnologies/Tecnologies de Ciències de la Vida i Materials Avançats i Nanotecnologia.

Premsa

– L’Agència es reuneix amb Ateval i els consellers delegats d’una dotzena d’empreses del sector per a impulsar la configuració de projectes d’innovació
– S’han destinat més de tres milions d’euros des de 2018 per a finançar iniciatives d’innovació en les quals participen empreses i agents del sector


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (Ateval) amb la finalitat d’exposar les línies de treball que l’AVI ha disposat per a impulsar el desenvolupament i implantació d’innovacions que milloren la productivitat i la posició de les nostres empreses en els mercats nacional i internacional.

En la sessió informativa, organitzada per Ateval, han participat consellers delegats i directius d’una dotzena de signatures del sector tèxtil, als quals l’Agència els ha traslladat les accions desenvolupades fins ara per a impulsar la I+D+i en aquest àmbit, així com els instruments als quals poden acollir-se per a desenvolupar projectes d’innovació en col·laboració amb universitats i centres tecnològics.

Des de la seua posada en marxa en 2018, l’Agència ha destinat més de tres milions d’euros per a donar suport a l’execució d’iniciatives en les quals participen de manera activa diferents agents d’aquest sector, entre ells, la pròpia Ateval, que compta amb un agent d’innovació amb l’objectiu de garantir la transferència efectiva de coneixement i tecnologies entre els seus associats.

En el marc d’aquesta aquestes línies d’acció, les empreses del sector tèxtil estan ajudat a afrontar, a través de la innovació, reptes de gran importància que prèviament han sigut identificats per especialistes independents i que representen oportunitats per a la innovació.

Són, en total, 15 els projectes recolzats per l’AVI, que plantegen, entre altres innovacions, el desenvolupament de tèxtils amb propietats antimicrobians per a ús hospitalari, l’aprofitament de residus i la valorització de subproductes d’aquesta indústria, la introducció de millores en els processos que redueixen el seu impacte ambiental o el disseny, mitjançant nanotecnologia, de nous teixits amb característiques especials.

En el transcurs de la sessió, Ateval i les empreses assistents han mostrat el seu interés pels programes i incentius previstos en la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que veurà la llum en breu. Sobre aquest tema, el president d’aquesta organització, Pepe Serna, ha animat als seus associats a presentar iniciatives que contribuïsquen a millorar la seua competitivitat. “És precisament l’aposta per la qualitat, el disseny i la innovació el factor que està impulsant la recuperació d’un sector tèxtil, que es troba, a més, molt arrelat en aquest territori”, ha indicat Serna.

En la mateixa línia, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha recordat que la innovació és la millor via per a créixer i ha insistit que totes les companyies, independentment de la seua grandària i sector d’activitat, tenen cabuda en els programes de l’Agència: “No és cert que les empreses xicotetes no puguen innovar, és que són xicotetes perquè no innoven. En l’AVI volem ajudar-vos a iniciar aquest camí”.

En la jornada, que ha tingut lloc en la seu d’Ateval a Ontinyent, també han participat la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, que ha desgranat les principals accions de l’AVI per a promoure la I+D+i; així com el subdirector general de Programes d’Innovació, Roberto Arnau, qui ha concretat els programes de suport als quals poden acollir-se.

Premsa

– El president de la Generalitat obri la primera reunió d’aquest equip multidisciplinari d’especialistes, que coordina el científic Avelino Corma
– Les solucions proposades per aquest òrgan assessor de l’Agència ajudaran el teixit productiu a avançar en la transició energètica que exigeix Brussel·les


El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha compromés a recolzar a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) els desenvolupaments tecnològics i innovacions que emanen del comité d’especialistes que ha constituït aquesta entitat amb la finalitat d’identificar i impulsar solucions que contribuïsquen a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en la Comunitat Valenciana, especialment les generades per la indústria.

“El repte de la descarbonització afecta al nucli central del nostre teixit productiu i, per tant, a tota la nostra societat”, ha destacat Puig, qui ha insistit que harmonitzar l’activitat econòmica amb la salut del planeta constitueix una obligació: “No es tracta de produir menys, moure’ns menys o consumir menys. Es tracta de fer-ho millor i de forma més sostenible i per a això necessitem més innovació”.

Puig s’ha dirigit així en un missatge remés als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que integren aquest grup multidisciplinari, coordinat pel professor Avelino Corma, premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2014, i que ha celebrat a Alacant la seua primera sessió de treball.

A tots ells ha brindat el suport de la Generalitat i la seua determinació d’avançar cap a una transició energètica justa, que contemple mesures d’acompanyament per a les empreses i pose al servei del bé comú tota la capacitat d’innovació i transferència tecnològica de la Comunitat.

“La Generalitat es compromet a assumir les conclusions d’aquest comité en la nostra Estratègia per a la Transformació del model productiu i ara esperem que les vostres reflexions es traduïsquen en solucions concretes que recolzarem, a més, amb les ajudes de l’AVI”, ha anunciat.

Aquest Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització naix a fi d’identificar aquells reptes i oportunitats d’innovació associades a la reducció, eliminació i neutralització d’emissions de CO₂ que puguen abordar-se des de la Comunitat mitjançant nous desenvolupaments tecnològics i innovacions.

Suport a les empreses

La iniciativa impulsada per la Agència no sols pretén elevar les ràtios de qualitat ambiental i sostenibilitat del nostre entorn, sinó que busca oferir solucions innovadores perquè els sectors productius puguen adaptar-se i anticipar-se al marc regulador que està ultimant Brussel·les perquè Europa es convertisca en el primer continent climàticament neutre en 2050.

La Llei Climàtica Europea aprovada al juny de l’any passat estableix, de fet, com un dels seus principals objectius la reducció en almenys un 55% de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en 2030, per al que ja s’estan preparant diferents paquets legislatius que elevaran les restriccions per a la indústria i el transport.

En la mateixa direcció avança la Comunitat Valenciana, que s’ha marcat com a meta la reducció en un 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle abans d’acabar la dècada (respecte als nivells registrats 1990), així com la consecució de la neutralitat climàtica en 2050, segons l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica.

El CEIE de Descarbonització afronta aquest desafiament des d’una perspectiva multidisciplinària gràcies a la integració de la ciència, la tecnologia i l’empresa en la seua composició. Com a representants de la comunitat científica, a més del coordinador, Avelino Corma, participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (AIMPLAS), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballaran en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (ASCER), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

L’Administració valenciana també participa per mitjà del director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, al qual s’ha unit la directora general d’Indústria, Empar Martínez, en una primera sessió que s’ha centrat en la identificació i priorització dels principals reptes.

Consum energètic

Durant el transcurs de la reunió s’ha constatat que la Comunitat Valenciana part d’una situació de dependència energètica, atés que a penes produeix un 30% del que consumeix, i es nodreix majoritàriament de combustibles fòssils, com el petroli i el gas, que sumen el 65% del mix energètic.

Per sectors, el transport representa més del 40% del consum total d’energia; la indústria, que s’alimenta principalment de gas, suposa un terç del total; mentre que el 30% restant es distribueix entre els serveis, el sector primari i el consum domèstic.

El comité s’ha emplaçat a mantindre una segona reunió de treball en les pròximes setmanes en la qual els membres aportaran i debatran propostes concretes d’innovació. L’objectiu és que l’AVI puga comptar amb les conclusions d’aquest grup d’especialistes en el primer semestre d’enguany.