Premsa
Habitatge i l’AVI reben 63 solucions innovadores per millorar l’eficiència energètica de edificis de més de 40 anys
- Un comité de persones expertes seleccionarà les millors propostes aportades pel mercat durant la primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació
- Més de la meitat de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 85% tenen el seu origen en entitats radicades en la Comunitat Valenciana
La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI) que la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va obrir el passat 23 de juny, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció un total de 63 propostes innovadores en matèria de rehabilitació.
Empreses, universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i també persones físiques han aportat solucions inèdites per a reduir el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), així com millorar la qualitat i flexibilitat dels espais habitables, especialment d’aquells immobles que superen els 40 anys d’antiguitat i que no van estar subjectes a cap mena de normativa energètica.
Amb aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Habitatge i l’AVI pretenien sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar respostes innovadores als reptes identificats en l’àmbit de la rehabilitació i l’eficiència energètica, així com per a analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes.
Un objectiu que s’ha complit amb escreix, segons la directora general d’Innovació Ecològica en la Construcció, Núria Matarredona. “Estem molt satisfets amb l’acolliment que ha rebut la consulta i amb el nivell tècnic de les iniciatives que han presentat tant el teixit productiu com el científic-tecnològic que el que evidencia l’interés que desperta l’habitatge resilient i l’oportunitat d’innovació que suposa”, ha manifestat.
“En qualsevol cas, -ha afegit-, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en escenari habitats”.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la secretària general de l’Agència Valenciana de la *Innovació, Olivia Estrella, que ha agraït la participació de les diferents baules del sistema valencià d’innovació.
“L’interés que ha suscitat la consulta preliminar al mercat demostra el potencial de l’Administració per a dinamitzar la innovació en el sector privat i orientar el nostre teixit productiu cap a sectors d’activitat emergents, amb un elevat valor afegit”, ha destacat.
De fet, més de la meitat de les solucions rebudes, un 54%, procedeixen directament d’empreses, mentre que al voltant d’un 22% es corresponen amb instituts tecnològics i centres d’investigació i prop d’un 13% provenen d’universitats.
En qualsevol cas, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina el 85% dels projectes presentats, enfront del 15% restant, que ve d’altres comunitats autònomes com Catalunya, Andalusia o Madrid.
Àmplia resposta als reptes
Les 63 propostes rebudes donen resposta a tots els reptes plantejats per la Conselleria d’Habitatge. Les iniciatives relacionades amb l’impuls dels models d’apoderament i conscienciació de l’usuari, i amb la introducció de tecnologia per a millorar la gestió dels edificis són les més nombroses.
Representen el 22% dels registres, un percentatge idèntic al de les solucions que eleven la resiliència dels edificis davant una crisi sanitària com l’actual, a través de la millora el confort i la flexibilitat dels espais, l’optimització dels sistemes de ventilació i il·luminació i l’augment de la resistència dels immobles en termes climatològics.
Prop del 18% de les propostes aporta mesures passives de rehabilitació bioclimàtica, mitjançant el foment i exploració de noves tecnologies constructives i el desenvolupament de nous productes; i un percentatge similar ofereix també mesures actives com, per exemple, sistemes per a afavorir la implantació de l’autoconsum en els blocs de cases.
Finalment, la incorporació dels principis d’economia circular en la rehabilitació s’aborda en un 14% dels projectes, mentre que al voltant d’un 7% atén la creació de mecanismes de finançament innovadors.
El 70% podria desenvolupar-se en menys d’un any
La major part d’aquestes solucions es troben en un nivell de maduresa tecnològica elevat, superior al 6 en una escala de l’1 al 9. De fet, prop del 60% dels sistemes o prototips que s’han presentat a aquesta consulta al mercat ja s’han validat almenys en un entorn de laboratori, la qual cosa garanteix el seu salt al mercat a curt termini.
Prova d’això és que el temps estimat per al desenvolupament i posada en funcionament d’aquests projectes no supera els 12 mesos en més del 70% dels casos.
No obstant això, també hi ha lloc per a tecnologies disruptives en un estadi menys avançat de gestació. I és que un terç del total es correspon amb desenvolupaments a escala de laboratori, que se situen en un nivell 4 en l’escala de maduresa tecnològica.
Després del tancament de la consulta, el passat 23 de juliol, la Conselleria d’Habitatge ha designat un comité de persones expertes per a l’avaluació de les 63 iniciatives que s’han registrat a fi d’elaborar un document de conclusions en el qual consten les solucions potencials més eficients i innovadores. Aquesta informació servirà per a elaborar les exigències funcionals de la licitació de Compra Pública d’Innovació.
En qualsevol cas, les solucions seleccionades hauran de ser testades per a comprovar la seua eficiència i, de fet, està previst que algunes d’elles s’incorporen a sengles projectes pilots o demostradors de rehabilitació que la Generalitat promourà, primer, en un edifici deshabitat i, posteriorment, en un altre habitat.
