Premsa

• Aiju coordina aquesta iniciativa d’innovació, en la qual també col·laboren les empreses RH Hotels, Brainstorm Multimèdia i la UPV
• El sistema incorpora tecnologies immersives i d’intel·ligència artificial i aplica tècniques de ludificació per a oferir una experiència més gratificant

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un sistema personalitzat per a la recomanació d’experiències turístiques que permeta, a través d’un entorn ludificat i amb l’ús de realitat virtual, la visualització de les visites i activitats proposades. Aquesta plataforma es basarà en una arquitectura d’intel·ligència artificial que facilitarà al viatger una informació completa de manera no invasiva i personalitzada mitjançant tecnologies immersives com la realitat virtual i augmentada, així com l’ús d’entorns 360 graus.

Aquest projecte estratègic, batejat com SmartTur+Eco, està coordinat per l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i d’Oci, Aiju, que col·labora en la seua execució amb l’Institut Valencià d’Intel·ligència Artificial (vRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV), i les empreses Brainstorm Multimèdia i RH Hotels. L’iniciatiu compte, a més, amb el suport de l’AVI, que ha aportat prop de 560.000 euros en ajudes en el marc de l’última convocatòria en concurrència competitiva.

Per a evitar la sobrecàrrega d’informació existent en la xarxa, es desenvoluparà un algorisme d’intel·ligència artificial que proposarà visites i rutes personalitzades a partir de la informació recaptada d’altres turistes amb perfils similars o bé en funció de les seleccions que haja realitzat la persona usuària en interaccions prèvies amb aquesta plataforma. En aquest sentit, es treballarà en un sistema d’adquisició i processament de dades capaç d’alimentar i entrenar aquesta plataforma intel·ligent perquè oferisca a cada moment les propostes més alineades amb els interessos de cada turista.

Des de fa anys, les grans corporacions d’internet utilitzen la intel·ligència artificial per a recomanar continguts i mostrar publicitat adaptada a les preferències i necessitats dels i les internautes. Una fórmula, en aquest cas basada en valoracions, que s’ha estés també al sector turístic.

La proposta de SmartTur+Eco es diferencia, no obstant això, d’aquestes solucions en integrar tecnologies immersives i tècniques de ludificació que ofereixen una experiència més gratificant i reforcen els vincles amb la destinació turística i la seua marca. Precisament amb aquest mateix objectiu, el sistema plantejarà reptes per a incentivar la realització d’activitats a les persones viatgeres, així com jocs dirigits a promocionar comportaments sostenibles i responsables amb el medi ambient.

A través d’aquesta iniciativa es pretenen generar rutes personalitzades per a cada perfil d’usuari on es proposen, no sols la visita d’aquells punts d’interés que més s’ajusten a les seues preferències, sinó també la seua seqüenciació temporal, tenint en compte els horaris, les distàncies o els mitjans de transport per a desplaçar-se, entre altres factors.

Per a executar amb garanties aquest projecte, AIJU aporta el seu coneixement en l’elaboració del repte i la proposta turística ludificada, mentre que vRAIN treballarà en el desenvolupament de l’algorisme d’intel·ligència artificial i Brainstorm Multimèdia liderarà el disseny i implementació de les diferents tecnologies immersives. Per part seua, la cadena RH Hotels oferirà els seus establiments hotelers a Benidorm, Gandia i Peníscola com a centres demostradors.

En tot aquest procés, que finalitza en 2023, es compta amb la col·laboració de les associacions MTA Connect i Turiart, que recopilaran el material gràfic i les dades actualitzades de tots els elements amb potencial turístic més adaptats a cada perfil del turista (com ara la menge gastronomia, museus, jaciments arqueològics, castells, parcs naturals, etc.) per a incorporar-los al sistema.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat que el projecte millorarà l’experiència dels i les turistes que visiten la Comunitat Valenciana i contribuirà a consolidar la marca de les nostres destinacions turístiques.

“Les noves tecnologies aplicades al turisme suposen una oportunitat per a atraure a nous clients i per a fidelitzar als qui ja coneixen el nostre territori, però també ens permetrà diferenciar-nos de la competència”, ha puntualitzat Bueno.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha posat l’accent en les oportunitats d’I+D+i que es generen quan diferents agents del sistema d’innovació col·laboren en la resolució d’un repte clau com és la millora d’experiència dels diferents segments de turistes.

“És un exemple paradigmàtic de les sinergies que es produeixen quan una cadena hotelera s’alia amb un grup d’investigació sobre intel·ligència artificial, un centre tecnològic especialitzat en oci i una empresa capdavantera en el camp de la realitat virtual i augmentada. I la prova que en el sector turístic existeixen grans nínxols d’oportunitat per a la innovació”, ha continuat García Reche.

“La combinació del coneixement generat en els nostres centres tecnològics i d’investigació i l’experiència del nostre teixit productiu està materialitzant-se en solucions innovadores que no sols contribueixen a millorar el medi ambient, sinó que afavoreixen la diversificació econòmica”, ha continuat.

La iniciativa s’alinea amb els desafiaments i solucions proposades en el comité de destinacions turístiques intel·ligents, que advoca pel desenvolupament i l’aplicació de sistemes escalables d’oferta personalitzada amb informació agregada de diferents fonts. Així mateix, SmartTur+Eco s’emmarca en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, que lidera la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Premsa

– L’AVI resol la concessió de quatre dels seus sis programes anuals d’ajuda per a impulsar i enfortir el sistema d’innovació de la Comunitat
– Es constituiran dues noves unitats d’innovació en la UMH i la UPV i es finançaran 17 nous desenvolupaments experimentals, entre altres iniciatives

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha concedit un total de 14,5 milions d’euros per a impulsar el desenvolupament de 103 iniciatives d’I+D+i, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2022.

L ‘AVI ha resolt així quatre dels sis programes que integren aquests incentius amb caràcter anual per al desenvolupament i enfortiment del sistema d’innovació, que, en aquest cas, comprenen el finançament de desenvolupaments experimentals i proves pilot, la constitució d’unitats específiques d’innovació en els centres generadors de coneixement, l’impuls de la Compra Pública Innovadora (CPI) i la promoció del talent en el teixit productiu.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència pretén mobilitzar tot el coneixement disponible en el sistema valencià d’innovació per a donar resposta a reptes de gran importància i impacte en l’economia, la societat i el medi ambient de la Comunitat Valenciana, mitjançant la cooperació d’empreses, universitats, instituts tecnològics i d’investigació de les tres províncies.

Gràcies a les ajudes de l’AVI, enguany s’ampliarà la xarxa d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES) en centres d’excel·lència investigadora, amb la incorporació de l’Institut d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària de la Universitat Miguel Hernández (IDIBE-UMH) i l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Aquesta figura creada per l’Agència per a potenciar la transferència de coneixement i connectar els centres d’investigació i universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu compte aquest exercici amb ajudes per un valor superior als quatre milions d’euros.

També en el marc del seu programa de valorització dels resultats d’investigació, l’AVI finançarà amb al voltant de 4,5 milions el desenvolupament d’un total de 17 prototips i proves pilot en universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics amb la finalitat d’acostar a les empreses de la Comunitat algunes de les línies de treball que han dut a terme en els últims anys.

El desenvolupament d’un sistema per a mesurar la deformació del crani dels lactants, el prototip d’un vehicle elèctric modular o la millora de la valoració funcional i monitoratge de la columna lumbar mitjançant intel·ligència artificial són algunes de les actuacions que es completaran en aquest programa.

Per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), una altra de les pedres angulars que guien l’acció de l’Agència, s’han concedit més d’un milió d’euros que permetran incentivar, tant la concurrència de les empreses a les licitacions públiques, com la demanda de solucions innovadores entre les entitats locals capaces de satisfer necessitats no cobertes i millorar els serveis que es presten a la ciutadania.

Entre els beneficiaris d’aquesta línia destaquen grans empreses com FACSA o Nunsys, així com l’Institut per a la Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) o l’Ajuntament d’Almussafes, entre altres organitzacions.

Incentius per a atraure i retindre el talent

Així mateix, s’han concedit 3,5 milions d’euros per a la contractació d’un total de 23 agents d’innovació en universitats, centres d’investigació i associacions empresarials. La Unió de Llauradors, Innometalia-Fempa o l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (Ateval) són alguns dels beneficiaris d’aquest programa, que té la finalitat d’intensificar les connexions entre l’esfera científica i el teixit productiu, així com afavorir la incorporació de coneixement i tecnologia en les empreses.

De la mateixa manera, una desena de persones investigadores i tècniques de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació en el sector privat s’incorporaran a corporacions com Fermax, Istobal o Indústries Alegre, entre altres, gràcies a les ajudes concedides per l’AVI, que també finança la formació de 17 persones doctorandes en empreses. Totes dues línies sumen incentius per un import pròxim als 900.000 euros.

Finalment, el programa d’accions complementàries per a l’enfortiment del sistema valencià d’innovació aconseguirà a 17 entitats, entre les quals destaquen el Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Benidorm o l’Associació d’Empresàries, Professionals i Directives de la província d’Alacant (AEPA), amb una ajuda total que ascendeix a 1,2 milions d’euros.

Per tipus beneficiari, encara que per a optar a les ajudes és imprescindible la col·laboració entre diferents actors, les universitats s’erigeixen en els principals receptors, amb un 33% del total, seguida de les empreses, amb un 29%, les associacions empresarials (13%) i els centres d’investigació (12%).

Els programes d’impuls als projectes estratègics en cooperació i de consolidació de la cadena de valor empresarial, els de major dotació econòmica i impacte en el sistema productiu, es resoldran el mes de setembre.

Premsa

– El conveni entre l’AVI i l’ADCV contempla la creació d’un observatori per a avaluar l’impacte del disseny i proposar millores
– S’optimitzarà el kit d’autodiagnòstic per a empreses amb una nova escala que estima l’ús i orientació del disseny en les empreses



El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar accions que permeten reforçar el disseny com a sector estratègic i eix transversal de la innovació aplicada al teixit productiu.


L’acord, que contempla una aportació de 150.000 euros, afavorirà la integració del disseny en les empreses per a elevar la seua productivitat i competitivitat en el mercat global a través de tres grans eixos d’actuació: la creació de l’Observatori de l’Impacte del Disseny, Oid!; la implementació de l’Escala d’Orientació al Disseny com a eina digital per a l’autodiagnòstic empresarial; i la identificació d’un sistema d’indicadors amb el qual avaluar de manera efectiva la capacitat d’innovació de les diferents organitzacions.

D’aquesta manera, l’Oid! s’erigeix en un espai referent en investigació i innovació centrat en l’anàlisi i la difusió de l’impacte del disseny en la societat, amb el focus situat especialment en les empreses i la indústria. Aquesta iniciativa es fonamenta en els projectes que, des de 2018, ha desenvolupat l’ADCV amb suport de l’AVI, i que se centren en la generació de coneixement per a satisfer les necessitats del teixit productiu a través del disseny.

Aquest Observatori té com a principals objectius l’anàlisi de l’impacte del disseny en la societat i la seua evolució, la proposta d’àrees de millora i d’eines que faciliten una gestió eficaç del disseny, així com la difusió d’aquestes fites, exercint de pont entre les esferes científica i acadèmica i la societat.

També en el marc d’aquesta iniciativa, es desenvoluparà l’Escala d’Orientació al Disseny, a fi que les empreses puguen avaluar de manera objectiva i quantitativa el seu ús i orientació al disseny. Aquest nou recurs s’integrarà al seu torn en el kit d’autodiagnòstic D-ToolBox, un instrument d’anàlisi impulsada per l’ADCV que també se sotmetrà a millores significatives al llarg de l’exercici.

Precisament per a estudiar els diferents factors que incideixen en la millora de la capacitat d’I+D+i de les empreses a través del disseny, s’avançarà en estudi i definició d’uns indicadors d’innovació homogenis que permeten demostrar aquesta correlació.

El conveni entre l’AVI i l’ADCV reforça així les polítiques públiques de suport al disseny impulsades per la Generalitat l’any en què València ostenta la capital mundial, després de la seua designació pel World Design Fòrum.

Premsa

– Més de 50 empreses participen en una jornada tècnica per a ajudar-los a concórrer a aquesta convocatòria estatal de suport a innovació empresarial
– Els reptes que estableix aquest programa estatal, dotat amb 125 milions d’euros, connecten amb les línies d’ajuda en cooperació de l’AVI

Más de mig centenar d’empreses de diferents grandàries i sectors d’activitat han participat en una jornada tècnica organitzada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) a fi d’impulsar la presentació de projectes al programa Missions Ciència i Innovació 2022, que promou el Govern central a través del CDTI, l’Agència Estatal de finançament de la Innovació.

Dotada amb 125 milions d’euros, aquesta convocatòria en concurrència competitiva potència la cooperació entre empreses per a donar resposta a desafiaments estratègics de la societat i economia espanyoles mitjançant el desenvolupament de solucions innovadores. El termini per a sol·licitar aquestes ajudes finalitza el pròxim 5 de setembre.

La presidenta de CEV València, Eva Blasco, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han inaugurat aquesta sessió informativa, que s’ha desenvolupat en format híbrid en la seu de la confederació empresarial. La jornada ha comptat, a més, amb el suport i la col·laboració del CDTI, que ha desgranat els detalls d’una convocatòria en la qual tenen cabuda tant pimes com grans empreses a través de les dues categories de participació previstes.

Durant la seua intervenció, la dirigent de CEV València ha animat a les empreses valencianes a configurar aliances per a optar a alguna de les sis missions que recull aquest instrument, amb les quals es pretén fer front a reptes en l’àmbit de l’hidrogen verd i les energies renovables, les tecnologies habilitadores aplicades a la indústria, l’agroalimentació, el sector naval, la substitució i valorització de recursos minerals o el desenvolupament de la fotònica integrada.

“Aquesta iniciativa del Ministeri de Ciència i Innovació constitueix una oportunitat per a sumar esforços i elevar la nostra competitivitat gràcies a la innovació”, ha subratllat Eva Blasco, qui ha recordat que les petites i mitjanes empreses compten amb una línia específica, Missions Pimes, per a la qual s’ha reservat un mínim de 20 milions d’euros.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha incidit en les similituds d’aquesta iniciativa amb els programes impulsats per l’Agència, que també se sustenten en la resolució de reptes d’innovació amb impacte en el sistema productiu a través de la col·laboració entre diferents agents.

“Les missions que proposa el CDTI connecten directament, amb els reptes i solucions identificats pels nostres comités estratègics d’innovació en agroalimentació, descarbonització, economia circular o tecnologies habilitadores. Són, precisament, en aqueixos camps on existeixen capacitats diferencials en el nostre sistema d’innovació.”, ha precisat.

Per part del CDTI, Juan Antonio Tébar, director de Programes Europeus i Cooperació Territorial, ha situat la convocatòria en el context de l’estratègia d’aquesta entitat pública empresarial, que en 2021 va concedir 1.340 milions d’euros en ajudes directes a través dels seus diferents programes de suport a la investigació industrial, el desenvolupament experimental i la innovació.

Tébar també ha repassat els principals resultats de les edicions precedents, on la Comunitat Valenciana s’emplaça entre les regions amb un major nombre d’empreses participants, per darrere de Madrid i Catalunya i molt prop d’Andalusia i el País Basc. A través del programa de Missions, el CDTI ha concedit des de 2019 més de 200 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de solucions innovadores en el camp de la mobilitat sostenible, les energies netes i la incorporació de les tecnologies habilitadores en la indústria, entre altres àrees.

Les característiques de l’actual convocatòria han sigut presentades per la cap del departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial del CDTI, Pilar González Gotor, qui ha exposat els requisits d’accés a les ajudes, així com els diferents criteris d’avaluació dels projectes, una vegada es tanque el termini de sol·licitud el pròxim dia 5 de setembre.

De la mateixa manera, González Gotor ha insistit que les Missions Ciència i Innovació requereixen de l’agrupació d’empreses per a dur a terme els treballs previstos, així com de la subcontractació amb centres generadors de coneixement, en un percentatge que oscil·la en funció de si es tracta d’un projecte liderat per una mitjana o gran empresa.

Sobre aquest tema, la secretària general de l’Agència Valenciana de la Innovació, Olivia Estrella, ha oferit a les entitats interessades el suport de l’AVI per a identificar persones especialistes que resulten idònies en cada cas. “L’Agència posa els seus recursos a la disposició del teixit productiu amb l’objectiu de promoure la participació reeixida de les empreses de la Comunitat, gràcies a la col·laboració de tot el sistema valencià d’innovació”, ha conclòs.

Premsa

– L’Agència visita la fàbrica de CEMEX a Alacant i manté una reunió de treball per a conéixer les iniciatives d’I+D+i de la planta alacantina
– Des de 2018, s’han impulsat tres comités d’innovació directament vinculats amb aquests sectors i s’han recolzat una trentena de projectes

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destinat més de 6 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits al sector de la construcció i de l’hàbitat, segons ha precisat el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche, durant la visita que ha efectuat a la fàbrica de ciment de la multinacional CEMEX a Alacant.

En els últims quatre anys, l’AVI ha finançat prop de 30 iniciatives d’I+D+i per a resoldre els principals desafiaments als quals s’enfronta aquesta indústria, i que es vinculen a l’optimització de processos, la valorització de residus i reducció de la petjada ambiental, i el desenvolupament de nous materials, entre altres línies estratègiques.

Abans de recórrer les instal·lacions de la factoria alacantina, García Reche i la secretària general de l’Agència, Olivia Estrella, han mantingut una reunió de treball amb el director d’Assumptes Públics i Relacions Institucionals de CEMEX per a Espanya, Antonio Cases, el director d’operacions de Llevant Sud, Óscar Nasarre, i la Alternative Energy & Process Manager, Cecilia Berganza.

En aquesta trobada, els representants de la multinacional han traslladat les principals línies de treball en la Comunitat Valenciana, així com els projectes d’innovació que està desenvolupant la companyia, que es troba immersa en un procés de reducció d’emissions de diòxid de carboni.

La companyia ha participat, de fet, en el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Descarbonització, coordinat pel professor i premie princesa d’Astúries d’Investigació Científic i Tècnica, Avelino Corma, i promogut per l’AVI amb la finalitat d’impulsar la transició energètica del teixit productiu proporcionant solucions innovadores que ajuden les empreses a adaptar-se a les regulacions sobre aquesta matèria.

Sobre aquest tema, García Reche ha recordat que l’aposta per la sostenibilitat s’estén a tots els sectors, no sols al de la construcció, i ha animat a les empreses a aprofitar els avantatges competitius que ofereix aquest canvi de paradigma: “Són moltes les empreses que estan treballant en el desenvolupament d’innovacions que no sols redueixen l’impacte de la seua activitat en el medi ambient, sinó que millora la seua posició per a competir en el mercat global abans fins i tot que entren en vigor noves mesures més restrictives en matèria d’emissions”.

D’altra banda, el director d’Operacions de CEMEX en la Comunitat Valenciana, Óscar Nasarre, ha destacat que “la fàbrica d’Alacant és, des de fa anys, un clar referent en innovació per al grup CEMEX.

La companyia manté una clara aposta perquè ho continue sent. Exemple recent és l’ús d’hidrogen per a la millora del procés de combustió del forn, que contribueix a reduir el consum de combustibles fòssils i les emissions de CO₂ associades. El ciment produït a Alacant contribueix a una edificació i infraestructures més sostenibles i amb menor petjada de carboni”.

I és que, segons afig Oscar Nasarre, “Futur en Acció, la nostra estratègia i full de ruta global per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050, representa el ferm compromís de *CEMEX per a continuar liderant la descarbonització i la millora de l’economia circular en la nostra indústria”.

Més de 15 propostes d’innovació

L’Agència també ha exposat les línies d’acció que està duent a terme per a incentivar la I+D+i en cooperació amb les diferents baules del sistema d’innovació i ha recordat que des de 2018 s’han impulsat dos comités d’especialistes vinculats amb el sector de l’hàbitat, la construcció i les obres públiques que han identificat 15 propostes concretes de desenvolupament.

Així, entre les conclusions del comité especialitzat en hàbitat sostenible figura l’optimització del comportament real dels edificis i habitatges per a millorar el seu rendiment i manteniment; la implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles, l’impuls dels edificis de consum energètic quasi nul i la millora de la flexibilitat dels immobles per a adaptar-se a les necessitats canviants dels seus residents.

Al seu torn, el comité de mobilitat, infraestructures i transport advoca per incentivar el desenvolupament de sistemes per a detectar l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment; dissenyar, construir i explotar d’infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic i l’impacte de les seues conseqüències; així com reduir les emissions de diòxid de carboni en el cicle d vida de la infraestructura.

Premsa

– L’empresa Projar, Aimplas, l’Institut de Tecnologia de Materials de la UPV i la Fundació Cajamar CV col·laboren en aquest projecte
– Es podrà instal·lar en espais amb una alta concentració de persones com a aeroports, estacions o centres comercials per a eliminar el CO₂

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un sistema per a capturar el CO₂ en zones urbanes i aprofitar-lo per a cultius sense terra, coneguts com a hidropònics, con els que ho consumisc d’aigua es redueix fins a un 40% respecte a l’agricultura tradicional. Aquesta solució tecnològica permetrà, a més, reduir els nivells de diòxid de carboni, que s’unisc dels gases d’efecte d’hivernacle responsables del canvi climàtic.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’empresa Comercial Projar, la Fundació Cajamar de la Comunitat Valenciana i l’Institut de Tecnologia de Materials de la Universitat Politècnica de València (UPV) col·laboren en aquest projecte estratègic, que ha rebut ajudes públiques por un total de 540.000 euros en ho marque d’última convocatòria en concurrència competitiva de l’AVI.

La captura de CO₂ ambiental en zones urbanes s’erigeix en un dels majors reptes de l’actualitat, en gran mesura perquè la meitat de les emissions estan deslocalitzades, ja que procedeixen de múltiples fonts com ho transporte, les xicotetes indústries, la calefacció, etc. Aquesta dispersió fa que el seu contingut en l’atmosfera siga molt baix i es diluïsca, por el que extraure de manera eficient aqueix gas es converteix en un desafiament tecnològic molt costós que requereix de molta energia.

Precisament, amb la finalitat de capturar el diòxid de carboni (CO₂) de manera eficaç i econòmicament viable, l’equip tècnic que participa en aquest projecte està treballant en un nou sistema per a reduir l’excés de CO₂ en infraestructures públiques con una gran concentració de població, tales com a aeroports, estaciones, centres comercials o educatius, entre altres.

La gran diferència d’aquest projecte, enfront d’altres sistemes de captura de CO₂, és que aprofita el gas “recollit” per a afavorir el creixement vegetal dels cultius hidropònics. L’enriquiment de CO₂ s’unisca pràctica habitual per a elevar la productivitat i les taxes de creixement d’aquesta mena de plantacions, ja que un ambiente con anivelles més elevats de diòxid de carboni incentiva la fotosíntesi. No obstant això, per a aconseguir aquest objectiu es recorria con freqüència a mètodes poc sostenibles com, por exemple, la crema d’hidrocarburs.

En aquest cas, els propis substrats altament porosos dels cultius hidropònics incorporaran sistemes de captura de CO₂ perquè les plantes ho absorbisquen a través de les seues arrels.

Aliats naturals en la descarbonització

La proposta planteja instal·lar estructures vegetals, instal·lables en qualsevol entorn urbà, com ara com cobertes, jardins interiors, barandats vegetals, elements decoratius, etc., potenciant així la seua capacitat natural de captura de diòxid de carboni, mitjançant el desenvolupament de substrats hidropònics com a materials multifuncionals absorbents d’alta eficàcia.

Els cultius sense terra compten, a més, amb avantatges enfront de l’agricultura i la jardineria tradicional, ja que suposen un estalvi de quasi un 40% de l’aigua i, a més, economitzen el desgast dels minerals dels sòls.

Respecte a l’execució del projecte, que ja ha completat el seu primer any, la UPV i Aimplas estan treballant en el desenvolupament de materials amb altes capacitats d’absorció de CO₂,, mentre que el segon aborda, al costat de l’empresa Projar, nous substrats amb propietats similars. El disseny d’un prototip funcional d’una superfície vegetal que integre aquesta tecnologia de captura correspon a la Fundació Cajamar CV i Projar.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, el projecte TERRAX constitueix una solució completament natural per a eliminar de manera intensiva gasos d’efecte d’hivernacle i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, en línia amb les polítiques impulsades des de la Unió Europea, que pretenen aconseguir la neutralitat climàtica del seu territori en 2050.

En aquest mateix sentit, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, considera aquesta iniciativa com una oportunitat per a convertir a la Comunitat Valenciana en un referent en tecnologies avançades de captura de CO₂, tenint en compte que, en l’actualitat, només existeixen set desenvolupadors d’aquests sistemes a tot el món.

“La possibilitat d’afrontar un repte d’aquestes característiques seria inviable sense la col·laboració de les tres grans baules del sistema d’innovació, es dir, sense una cooperació real entre les universitats, els instituts tecnològics i les empreses. Des de l’Agència continuarem, por tanta, incentivant aquesta interconnexió per a resoldre els grans desafiaments del nostre temps”, ha apuntat García Reche

Aquesta iniciativa impacta en, almenys, dues dels pilars vertebradores de l’estratègia d’especialització intel·ligent RIS3CV, que coordinada la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. Es tracta de l’eix relatiu a la qualitat de vida i a producte innovador. A més, també s’alinea con les conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats de l’AVI.

En concret, el comité de Mobilitat, Transport i Infraestructures advoca por el disseny, construcció i explotació d’infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic i l’impacte de les seues conseqüències, així com a reduir les emissions de CO₂ en el cicle de vida de la infraestructura i els serveis de transport, dos reptes als quals TERRAX ofereix respostes. De la mateixa manera, aquest projecte connecta també amb el comité d’Hàbitat Sostenible en la seua voluntat d’implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles.

Premsa

– L’Agència es reuneix amb la Junta Directiva de CEV Alacant, en el marc de les seues trobades periòdiques amb els agents del sistema d’innovació
– García Reche anuncia que els incentius de l’AVI també donaran suport a l’execució de les solucions proposades pel comité de descarbonització

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha animat a les empreses de la província d’Alacant a configurar projectes d’innovació, en col·laboració amb el teixit científic i tecnològic, per a avançar en els objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, en línia amb les polítiques de descarbonització que impulsen la Unió Europea i les administracions central i autonòmica.

El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha exposat davant la Junta Directiva de CEV Alacant els principals reptes i solucions que ha identificat en aquest àmbit el comité estratègic d’innovació constituït a aquest efecte. Un equip tècnic que ha comptat, a més, amb una àmplia representació d’especialistes d’aquesta província, com ara les catedràtiques de la Universitat d’Alacant Emilia Morallón i María del Carmen Román, així com les empreses Baleària, CEMEX o Vectalia.

“La lluita contra el canvi climàtic tanca nombroses oportunitats per a la innovació que incideixen directament en la productivitat i el valor afegit de les nostres empreses. Des de l’AVI, incentivarem el desenvolupament d’aquestes solucions a través de les nostres convocatòries d’ajuda i per això us animem que configureu aliances amb les universitats i centres d’innovació per a dur-les a terme amb èxit”, ha destacat.

García Reche ha efectuat aquestes declaracions durant el desenvolupament reunió de l’equip directiu de CEV Alacant, on ha participat al costat de la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, per a donar a conéixer les últimes fites de l’Agència i explorar noves vies de cooperació que incentiven la I+D+i entre les empreses de la província.

La trobada, que s’enquadra en la sèrie de contactes que l’AVI manté, de manera sistemàtica, amb les organitzacions empresarials i altres agents del sistema d’innovació, ha permés reforçar els vincles entre totes dues institucions, que es remunten fins i tot al període de consultes del qual es va derivar la creació de l’Agència.

Andrés García Reche ha recordat, sobre aquest tema, que l’AVI va nàixer com a resultat del consens amb la CEV i la resta d’agents del sistema d’innovació, que continuen exercint un paper decisiu en el rumb d’aquesta institució a través de la participació en els seus òrgans de govern. “De fet, els representants de la Confederació autonòmica i de les Cambres de Comerç de la Comunitat en el Consell Valencià de la Innovació (CVI) procedeixen de la província d’Alacant”, ha precisat.

Per part seua, el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, ha assegurat que considera “fonamental connectar el teixit productiu de la província d’Alacant amb l’AVI, perquè hem de millorar molt el nombre d’empreses que desenvolupen projectes secundats per aquesta entitat. Aqueix és el nostre objectiu i entenem que això requereix una anàlisi de la situació i una adequació d’objectius entre totes les parts; la innovació per al teixit empresarial és una qüestió de supervivència”.

Des de la seua posada en marxa, l’AVI ha recolzat un total de 66 sol·licituds d’ajuda d’empreses alacantines, que han suposat la mobilització de més d’11 milions d’euros, entre incentius públics i inversió privada. A més, l’Agència finança també la contractació d’agents d’innovació en organitzacions integrades en CEV Alacant, com l’Agrupació Empresarial Innovadora Innometalia-FEMPA o el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco).

Premsa

El termini per a presentar solucions innovadores als reptes que ha identificat aquest departament finalitzarà el pròxim 23 de setembre
El secretari autonòmic d’Emergències i el vicepresident executiu de l’AVI obrin la jornada tècnica dirigida a persones físiques i jurídiques interessades a compartir coneixement

La Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert un procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) per a millorar la gestió, cura i formació del seu personal, així com per a ampliar el suport a l’extinció d’incendis forestals a través del desenvolupament de solucions no presents en el mercat que optimitzen tant els actuals processos d’informació cartogràfica com els vehicles disponibles.

El secretari autonòmic d’Emergències, José María Ángel, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer els detalls d’aquesta convocatòria oberta en una jornada tècnica. La sessió, que s’ha celebrat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), ha comptat amb la participació de més de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades en aquesta iniciativa.

“La CPI ens permetrà desenvolupar i incorporar innovacions a mesura de les necessitats dels nostres serveis d’emergències, un factor clau per a optimitzar la gestió dels recursos humans i materials amb tecnologies que hui ni tan sols existeixen”, ha subratllat José María Ángel en l’obertura d’aquesta sessió de presentació del programa ‘T-eCuidamos’.

En aquest sentit, Ángel ha recordat que la posada en marxa d’aquest procediment és possible gràcies al conveni de col·laboració que recentment han subscrit SGISE i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en virtut del qual l’AVI proporciona assessorament tècnic per a impulsar iniciatives de Compra Pública Innovadora en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat el potencial que ofereix la CPI tant a les administracions públiques, com a via per a millorar els serveis que s’ofereixen a la ciutadania, com per a expandir el teixit empresarial cap a activitats d’avantguarda. “Amb la Compra Pública d’Innovació es redueix el risc a innovar, per exemple, en nous vehicles d’emergències més versàtils, la qual cosa per a les empreses proveïdores d’aquests desenvolupaments representa una oportunitat d’incrementar el seu valor afegit”, ha precisat.

Tres consultes preliminars simultànies

En aquesta primera experiència en el camp de la CPI, “la SGISE demanda al sector privat solucions a tres reptes prèviament identificats, que busquen optimitzar la gestió situant a la plantilla en el centre per a millorar les seues condicions i la seua protecció”, segons ha exposat la gerent de la societat mercantil que gestiona als bombers i bomberes forestals de la Comunitat Valenciana, María Duart.

Amb aquest objectiu, s’han llançat de manera simultània sengles consultes preliminars al mercat per a sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la gestió, cura i formació del seu personal, així com en els processos i equipament per a l’extinció d’incendis forestals. Aquesta primera fase permetrà analitzar, a més, la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes tècniques, que les organitzacions interessades a participar podran remetre fins al pròxim 23 de setembre a través de la pàgina web de l’AVI.

Sota la denominació “T-eCuidamos Persones”, SGISE demanda el disseny d’un sistema innovador que permeta digitalitzar la informació i processos referits a la formació, la formació física, la salut i el benestar del personal, a fi de proporcionar programes de gestió interna més eficaces, interconnectats i predictius.

De la mateixa manera, i amb la finalitat d’optimitzar les actuacions d’emergència en funció de la seua naturalesa, es proposa el repte “T-eCuidamos Processos”, amb el qual es pretén adequar els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i l’entrada d’informació cartogràfica per a disposar en temps real i en una mateixa interfície del posicionament dels equips sobre el terreny, l’avituallament, l’anàlisi dels incendis o les variables meteorològiques que influeixen en la seua evolució.

Finalment, el disseny d’una nova generació de vehicles més adequats per a la gestió dels diferents tipus d’emergència constitueix el repte “T-eCuidamos Vehicles”, on la SGISE proposa el desenvolupament de noves unitats de coordinació i carrossats específics d’ús mixt intermedi per a incendis, inundacions i actuacions generals.

Finalitzat el termini de presentació de propostes tècniques, es revisaran i valoraran les solucions plantejades a fi d’aprofitar la informació recaptada per a dissenyar les licitacions en el marc d’aquest procediment de Compra Pública d’Innovació.

Premsa

– L’AVI recolza aquest projecte d’innovació en l’execució de la qual col·laboren Aimplas, Darwin Bioprospecting i el centre d’investigació I2Sysbio
– Aquest desenvolupament reduirà l’elevat cost de processament d’aquests materials que dificultava fins ara el seu reciclatge i aprofitament
La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un nou sistema de reciclatge d’envasos multicapa que empra insectes per a accelerar la seua degradació. L’acció de les larves, en combinació amb els microorganismes presents en el seu intestí, facilita el tractament de les làmines de plàstic i contribueix a la seua valorització posterior.

Es tracta d’una solució innovadora que evitarà que gran part d’aquests residus acaben en una planta d’incineració o depositats en l’abocador per la complexitat tècnica i l’elevat cost del seu reciclatge.

Batejada com ENTOMOPLAST, està coordinada per l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), un centre d’investigació de titularitat mixta entre la Universitat de València i el CSIC, i compta amb la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i l’empresa Darwin Bioprospecting Excellence.

La iniciativa s’erigeix, a més, en un dels projectes estratègics en col·laboració que van resultar beneficiaris en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, amb un import total pròxim als 530.000 euros.

Aquest sistema innovador pretén facilitar el reciclatge dels envasos multicapa basats en plàstic, que es caracteritzen per la combinació de diferents materials laminats per a dotar al conjunt de propietats singulars com el segellament, la resistència estructural i a la calor, la possibilitat d’impressió o la impermeabilitat, entre altres.

Aquests avantatges, unides a la seua lleugeresa, expliquen l’expansió en l’ús d’aquest producte, especialment en la indústria alimentària, que requereix d’envasos amb els més elevats estàndards de qualitat per a garantir en tot moment la conservació i la seguretat dels aliments disposats per al consum.

No obstant això, el procés de reciclatge d’aquests productes resulta molt complex des d’un punt de vista tècnic, i també costós des d’un prisma econòmic, ja que exigeix la separació i processament independent de cadascuna d’aquestes capes, amb el consegüent encariment dels costos.

Amb l’objectiu de fer viable la valorització dels envasos multicapa, ENTOMOPLAST explora l’ús de diferents tipus de larves d’insectes com a llagostes, arnes i escarabat i dels microorganismes presents en els seus intestins per a accelerar la degradació del polietilé, el PET i el poliuretà, tres tipus de plàstic d’ús habitual en aquest camp.

En concret, s’estan realitzant assajos amb la microbioma de la Locusta migratòria, Pachnoda butana, Plodia interpunctella i Galleria mellonella a fi de dissenyar una tecnologia de valorització de residus plàstics més eficient, tant en la degradació d’aquests materials com en la producció de biopolímers i *bioaditivos d’alt valor afegit, segons indica l’investigador principal del projecte, Pablo Ferrero, d’Aimplas.

Precisament, l’Institut Tecnològic del Plàstic aporta al projecte la seua àmplia experiència en l’àmbit de la gestió i valorització dels residus mitjançant pretractaments que puguen facilitar la biodegradació d’aquests polímers. Per part seua, Darwin Bioprospecting contribuirà amb els avanços que ha registrat en l’àmbit de la biodegradació de plàstics a partir d’insectes, una línia d’investigació en la qual també treballa el centre I2SysBio que coordina aquest projecte per a tractar d’expandir les seues aplicacions al reciclatge enzimàtic.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat que la finalitat de l’AVI és “resoldre els grans desafiaments als quals s’enfronta el nostre sistema productiu i, a més, dissenyar una tecnologia que cuide el medi ambient i siga capaç de donar resposta als Objectius de Desenvolupament Sostenible per a facilitar el reciclatge i la biodegradació de plàstics”.

En aquest sentit, ha recordat que el projecte ENTOMOPLAST s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que coordina la Conselleria d’Innovació, i que recull com a eixos d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida, com el desenvolupament de productes innovadors amb incidència en l’hàbitat i el seu entorn.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat que “la col·laboració dels agents resulta imprescindible per a resoldre reptes d’aquesta dificultat i impacte tant per al sistema productiu com per al medi ambient”.

“L’objectiu és obtindre una alternativa tècnica rendible que incentive el reciclatge d’aquesta mena d’envasos, que amb freqüència acaben en l’abocador pels elevats costos del seu processament. Es tracta d’una iniciativa clau per a complir amb els objectius de reciclatge que ha establit la Comissió Europea per a 2030, que solament seran assolibles amb la conjunció d’universitats, centres tecnològics i d’investigació i empreses”, ha precisat García Reche.

El projecte també connecta amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Economia Circular, que situava com dues dels seus desafiaments prioritaris punt la fabricació de béns més sostenibles mitjançant el desenvolupament i aplicació de processos que acceleren la degradació dels materials plàstics, com la valorització més eficient dels residus mitjançant tècniques de reciclatge terciari.

Premsa

– InnDIH és un dels 12 Centres d’Innovació Digital espanyols que rebran fons de la Unió Europea, de les 39 propostes inicials d’àmbit nacional
– La proposta ha comptat amb el suport de 48 entitats de la Comunitat, entre universitats, centres tecnològics i d’investigació i la CEV

La Comissió Europea ha aprovat la incorporació a la seua Xarxa Europea de Centres d’Innovació Digital de la candidatura única de DIH (per les seues sigles en anglés) de la Comunitat Valenciana, batejada com InnDIH, segons ha informat ITI, centre tecnològic privat especialitzat en TIC, que exerceix com a coordinador d’aquesta iniciativa. La valoració de la Comissió Europea ha sigut de “excel·lent” amb un 14,5 sobre 15 en la puntuació obtinguda.

Es tracta d’una iniciativa coordinada per ITI en el marc de l’Aliança Inndromeda, promoguda per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i de la qual també formen part altres organitzacions com l’acceleradora Innsomnia.

InnDIH comptarà amb un pressupost pròxim als sis milions d’euros en els pròxims tres anys, que permetrà consolidar a tot l’ecosistema d’agents en la Comunitat Valenciana amb l’objectiu d’afavorir la digitalització de les Pimes i de l’administració pública. D’aquesta manera, se suma a les iniciatives ja existents en aquest àmbit en la Comunitat Valenciana.

Per a la directora gerent d’ITI, Laura Olcina, el reconeixement d’InnDIH com a Centre d’Innovació Digital per part de la Unió Europea suposa “una fita molt rellevant i un suport a la labor que tant, des del nostre centre tecnològic, com de tot l’ecosistema d’innovació estem realitzant per a accelerar la transformació digital, que tant la nostra economia com les nostres empreses necessiten per a continuar sent competitives”. Ser líders d’una iniciativa d’aquesta envergadura és un reconeixement als més de 25 anys que des d’ITI portem treballant en Tecnologies Digitals basades en la dada, com la Intel·ligència Artificial”, ha conclòs.

En aquesta línia, el vicepresident executiu de l’Agència Valènciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha subratllat que la decisió de la Comissió Europea és “una excel·lent notícia que avala el treball realitzat per les diferents institucions que constitueixen el nostre sistema d’innovació per a aconseguir un DIH de referència a la regió”.

“Fa tres anys que treballem des de l’AVI per a armar un projecte per a tota Comunitat Valenciana que implique a Inndromeda i a tots els actors principals del sistema amb la finalitat d’afrontar de manera global i amb les imprescindibles garanties d’èxit els grans reptes de la digitalització, com ara el desenvolupament de l’economia de la dada, la Intel·ligència Artificial i la Indústria 4.0”, ha indicat.

En paraules del president d’Inndromeda, Fernando Saludes, “l’èxit d’InnDIH és la millor demostració de la proposta de valor d’Inndromeda, com a espai de trobada i col·laboració en el qual desenvolupar projectes compartits i ambiciosos, i de les excel·lents capacitats tecnològiques de les quals disposen els socis d’Inndromeda, reconegudes internacionalment”.

InnDIH constitueix, per tant, la major col·laboració públic-privada de la Comunitat Valenciana en l’àmbit de la digitalització amb un total de 48 entitats. D’entre elles, 12 socis beneficiaris (ITI, Inndromeda, Innsomnia, CEV, Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, CSIC, UPV, UV, RUVID, REDIT, IBV i AITEX), 20 entitats afiliades (AINIA, AECTA, ITC, AIMPLAS, ATEVAL, CAMBRA ALACANT, CAMBRA CASTELLON, CAMBRA VALÈNCIA, INESCOP, FEMEVAL, INCLIVA, FISABIO, IIS La Fe, ITE, AIJU, ITENE, AIDIMME, UA, UMH, UJI) i 16 entitats associades (AVI, VALMETAL, QUIMACOVA, AVIA, Startup València, CAMBRA ORIHUELA, CAMBRA ALCOI, COIICV, COITCV, IICV, FEMPA, FUNDACIÓ HOSPITAL PROVINCIAL, ISABIAL, FIHgU, IVACE i VLC TECH*CITY).

Serveis a les empreses

Sota el nom d’InnDIH, el nou Centre d’Innovació Digital de la Comunitat Valenciana està emmarcat en el Programa Europa Digital (2021-2027) de la Unió Europea, que promou la transformació digital de la societat i l’economia dels seus països membres.

En concret, InnDIH donarà accés a serveis de digitalització a les PIME i les Administracions Públiques per a l’adopció d’aquestes tecnologies, a més de suport i suport per a la definició de nous models de negoci. Un catàleg d’actuacions que s’estructura entorn de quatre blocs (anàlisi prèvia a la inversió, formació i habilitats, suport per a trobar inversions i ecosistema d’innovació i treball en xarxa) i que es reforçarà amb la connexió a la xarxa EDIH, resolent necessitats tecnològiques d’altres usuaris.

Les principals Tecnologies Digitals que aborda de manera principal són la Intel·ligència Artificial (IA), Computació d’Alt Rendiment (HPC per les seues sigles en anglés), Ciberseguretat, Big Data i Robòtica, posant el focus en els dominis de Salut i Qualitat de vida i Fabricació Avançada.

En paraules del president de la CEV, Salvador Navarro, “aquest nou èxit de la col·laboració públic-privada afavorirà que les empreses de la Comunitat Valenciana puguen oferir serveis i productes de major valor afegit. En un mercat global cada vegada més exigent, que les empreses, amb independència de la seua grandària, puguen millorar les seues capacitats tecnològiques i innovadores és fonamental per a continuar sent competitives. Aquest és el nostre objectiu i el reconeixement de l’InnDIH ens acosta més a ell. És una excel·lent notícia per al teixit productiu i per al nostre territori”.

En aquesta línia, Fran Estevan, co-fundador d’Innsomnia i de LocalEurope, ha incidit en el valor afegit i el coneixement acumulat que aportarà les empreses del grup Innsomnia en el si del nou eDIH: “El nostre objectiu és connectar-lo amb tot l’ecosistema d’emprenedoria, promovent la innovació oberta i aprofitant l’experiència de Innsomnia Accelerator, així com ajudar les empreses a aconseguir finançament per al desenvolupament dels seus projectes transformadors”.

Centres d’Innovació Digital

La Unió Europea des de l’any 2016 ha desenvolupat el concepte de Centres d’Innovació Digital (també coneguts com a Digital Innovation Hub o DIH per les seues sigles en anglés) com a ecosistemes de col·laboració orientats a proporcionar serveis que impulsen la incorporació de solucions per a la digitalització de productes, serveis o processos, especialment en les petites i mitjanes empreses.

InnDIH és el resultat reeixit d’una estratègia basada en “la suma de forces” de cara a Europa. En aquesta línia es va determinar que la Comunitat Valenciana fora amb una proposta única i fort per a la proposta europea de eDIHs, que conjuminara l’experiència d’uns altres DIH regionals com Hub4Manuval, ITI Data Cycle Hub, i Innsomnia Digital Innovation Hub (València); Espaitec (Castelló) i Dinapsis (Alacant).

La suma dels integrants de InnDIH ofereix un conjunt d’infraestructures i capacitats molt potent, amb més de 100 demostradors i infraestructures d’experimentació (espais de dades, laboratoris, demostradors…), més del 50% d’ells de Tecnologies Digitals.

A més, suposa un accés a la Xarxa de DIH a nivell europeu. Una de les seues funcions serà l’establiment d’acords amb uns altres DIH que complementen les capacitats presents en la Comunitat Valenciana per a ser capaç de respondre a totes les necessitats i reptes de la regió.