Premsa

• La meitat procedeix d’empreses, que cooperaran amb altres entitats per a desenvolupar solucions innovadores a grans reptes del sistema productiu
• Els projectes estratègics representen el 44% i es corresponen amb un centenar d’iniciatives en aquesta convocatòria, dotada amb 46,5 milions

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment del 67% en el nombre de sol·licituds rebudes en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren l’Agència.

En concret, les empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions la Comunitat Valenciana han presentat un total de 828 sol·licituds de suport a la innovació, la qual cosa suposa el major volum rebut des de la creació de l’AVI.

La meitat d’aquestes sol·licituds procedeixen d’empreses que, en tot cas, cooperaran amb altres entitats d’innovació per a executar els treballs, atés que els incentius tenen com a objectiu propiciar la interconnexió de les baules del sistema d’R+D+i, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

S’amplia la base d’empreses

Entre les més de 300 companyies que han remés els seus projectes d’innovació, quasi el doble que fa un any, figuren referents dels principals sectors com, per exemple, l’agroalimentació, la ceràmica, l’automoció o la salut. A més, l’Agència ha aconseguit millorar la seua penetració en aquest col·lectiu, atraient a 181 noves empreses que no havien participat en edicions passades.

El balanç provisional de la convocatòria reflecteix també un increment significatiu de les iniciatives d’alt impacte sobre el sistema productiu, que impliquen la col·laboració activa d’empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació, i que enguany aconsegueixen el centenar, segons les dades preliminars.

De fet, el 44% del total de sol·licituds s’enquadra en el programa de suport als Projectes Estratègics en Cooperació, per a potenciar el desenvolupament conjunt de solucions innovadores a grans reptes d’interés comú. És l’àrea que més creix, un 141% respecte a 2020.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses per a impulsar la consolidació de la cadena de valor també registra un increment superior al 80%. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, suposen una cinquena part de totes les sol·licituds rebudes.

L’auge en la participació empresarial es trasllada també al programa de dinamització de la Compra Pública d’Innovació, que compta amb una línia específica per a incentivar la seua concurrència a aquest tipus de licitacions públiques. En aquest cas, els projectes remesos augmenten en un 60% respecte a l’exercici anterior.

Per part seua, en l’àmbit de la promoció del talent les sol·licituds creixen un 53%, si bé el major increment, del 114%, es constata en la línia de suport a la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes vinculats a l’execució de projectes d’innovació en les empreses.

Les empreses encapçalen les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, destaca especialment el creixement de les empreses, que lideren el 50% de sol·licituds, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Els instituts tecnològics signen, per part seua, el 8% de les propostes.

En aquesta quarta edició dels programes de suport a l’R+D+i que impulsa l’AVI, el pressupost global màxim per a ajudes experimenta un increment del 130% respecte a la convocatòria precedent. Per a aquesta campanya, l’Agència ha disposat de prop de 46,5 milions d’euros, enfront dels 20,2 milions que finalment es van assignar l’any passat.

Aquesta nova dotació econòmica permetrà atendre un major volum de projectes, amplificant així l’impacte dels estímuls que l’AVI dirigeix a les empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics per a contribuir a la transformació del model productiu, en línia amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital

Premsa

Premsa

• Col·laboren en aquest projecte l’empresa ITC Packaging, Aimplas i el grup d’investigació Nanobiopol de la Universitat d’Alacant
• Aquesta nova tecnologia aprofita els residus que genera el processament d’alvocat i suposa una alternativa a l’ús d’additius sintètics

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou sistema d’envasament biodegradable que permetrà allargar un 15% la vida dels aliments derivats de l’alvocat. Es tracta d’una nova tecnologia basada en fonts renovables que incorpora etiquetes barrera per a reduir la penetració d’oxigen a l’interior de l’envàs, així com additius antioxidants procedents dels residus d’aquest fruit.

La iniciativa, batejada com Guacapack, està liderada per l’empresa ITC Packaging, que desenvolupa aquest nou producte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i el grup d’investigació Nanobiopol-Universitat d’Alacant (UA).

L’objectiu del projecte és desenvolupar un nou sistema d’envasament biodegradable que mantinga més temps els aliments en bon estat i reduïsca l’ús de conservants sintètics. Per a això, el projecte Guacapack combina les etiquetes amb funció barrera a l’oxigen, que eviten l’oxidació, amb la incorporació d’antioxidants naturals, tot això extret dels residus de la producció del propi alvocat (pell, polpa i llavor, principalment).

L’Agència Valenciana de la Innovació recolza aquest projecte estratègic que aprofita els residus que es generen durant el processament d’aquest fruit per a l’elaboració d’aliments derivats, com el guacamole. D’aquesta manera, es dona una segona vida a uns residus que poden superar el 45% del pes total de cada peça.

Així, les etiquetes multicapa, que actuen com a barrera i eviten l’oxidació de l’aliment, es dissenyaran a partir d’una pel·lícula del midó de la llavor de l’alvocat, prèviament extret i purificat. Així mateix, també s’obtindran components actius amb una alta capacitat antioxidant dels residus de la pell i la polpa, que s’incorporaran al bioplàstic amb el qual es fabricarà l’envàs. Són aquests components els que, en entrar en contacte amb l’aliment, possibilitaran un increment del 15% en el seu període de consum preferent.

Per a desenvolupar amb èxit el projecte, Aimplas aporta el seu coneixement i experiència en la incorporació els additius actius encapsulats al material d’envàs i en el desenvolupament de les etiquetes barrera, el grup d’investigació Nanobiopol de la Universitat d’Alacant duu a terme el desenvolupament de sistemes innovadors i sostenibles d’extracció i purificació dels compostos actius (midó i compostos amb capacitat antioxidant) a partir dels residus de producció de l’alvocat.

Així mateix, el grup de la UA duu a terme el disseny de processos d’encapsulació que protegeixen els components actius prèviament extrets i faciliten la seua incorporació als bioplàstics amb els quals es fabricarà l’envàs, i l’empresa ITC Packaging a través del seu centre d’Innovació i Sostenibilitat, ITC Crea, dissenyarà i desenvoluparà els innovadors envasos funcionals perquè puguen contindre els aliments de manera segura.

Guacapack suposa, en la pràctica, una alternativa a l’ús d’additius sintètics que, a més, proporciona un nou ús d’alt valor afegit als residus agroalimentaris per a obtindre envasos biodegradables i procedents de fonts renovables. Per tant, el projecte concorda amb els reptes i solucions establits pel comité estratègic d’innovació especialitzat en economia circular, que ha posat l’accent principalment en les oportunitats d’R+D+i vinculades al desenvolupament d’envasos més sostenibles.

La iniciativa s’alinea també amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la transformació del model productiu través de l’R+D+i.

Premsa

• El termini per a presentar solucions innovadores al repte identificat per la Central de Compres de Compres finalitzarà el pròxim 2 d’abril i entre els objectius es troba el de noves solucions davant el repte de la COVID
• El conseller d’Hisenda i la titular d’Innovació obrin un seminari web per a presentar aquesta iniciativa a les empreses especialitzades en innovació

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha obert un procés, amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), per a desenvolupar i implementar un sistema innovador que garantisca la qualitat del servei de neteja en els edificis i dependències de la Generalitat, així com la seua optimització i control. Aquest departament, a través de la Central de Compres, demanda solucions innovadores que han d’assegurar un major respecte cap a les persones i el medi ambient, a més d’atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha presentat la iniciativa, batejada com Innova-Neteja, al costat de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, en una jornada tècnica ‘online’ en la qual s’han exposat els detalls d’aquest procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), el primer impulsat des d’Hisenda.

A la presentació han assistit un total de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades a participar en aquesta iniciativa.

Vicent Soler ha incidit en què la Compra Pública Innovadora s’ha configurat com “una alternativa a les vies tradicionals de contractació que permetrà millorar els resultats, solucions i serveis a través dels beneficis de la R+D+i alhora que fomentem la innovació del teixit empresarial valencià”.

De fet, Soler ha apostat per una escolta i una relació activa amb les empreses “perquè no sols hem d’oferir garanties i transparència en els processos, sinó també ser capaços d’impulsar una gestió moderna, àgil i eficient que ens permeta rendir comptes dels resultats davant la ciutadania i no sols en termes econòmics”.

“L’Administració pública ha d’assumir un paper de lideratge respecte a la innovació a través de la millora dels serveis públics. Hem d’entendre la Compra Pública Innovadora com l’aplicació d’idees i pràctiques noves amb l’objectiu de generar valor social”.

És a dir, tal com s’ha apuntat des de la Conselleria d’Hisenda, “el que busquem és aconseguir unes polítiques públiques que satisfacen millor les necessitats socials i uns serveis públics de major qualitat a més d’eficaces i eficients”.

En aquest sentit, des d’Hisenda es reitera que la Compra Pública Innovadora és un potent instrument de foment de la innovació empresarial. “La contractació pública ja no sols té l’objectiu de gastar bé els diners dels contribuents, sinó que volem que reporte també valor afegit en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”

“Amb la Compra Pública Innovadora obrim la porta a solucions més eficients i de major qualitat alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”. “No volem només que els acords marc ens permeten garantir polítiques d’estalvi, sinó també identificar problemes i solucions en un entorn d’innovació oberta”, ha sentenciat el conseller Soler.

Avantatges per a les empreses

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha insistit que la CPI “ha de ser la palanca de canvi per a dinamitzar la R+D+i en el sector privat, que continua sent una de les nostres assignatures pendents”.

A més, ha explicat que la CPI “redueix el risc associat a la innovació, millora la competitivitat i orienta la seua activitat cap a sectors emergents amb un elevat valor afegit”. Carolina Pascual ha ressaltat la important labor de l’AVI en aquest sentit, ja que “des del passat exercici està proporcionant assessorament tècnic a diversos departaments de la Generalitat amb la finalitat d’activar aquest tipus de procediments, que presenten una gran complexitat tècnica i jurídica”.

Al llarg de 2020, segons ha explicat la consellera, hi ha hagut “contactes amb conselleries i entitats del sector públic, que han mostrat el seu interés a licitar contractes de CPI i, a més d’aquesta compra de hui, amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, l’AVI ha llançat aquesta fórmula en col·laboració amb la Vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública”.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, ha recordat que l’AVI també compta amb un programa específic per a incentivar la Compra Pública Innovadora en l’administració local i entre les empreses, que experimentarà un important impuls en 2021.

“En els tres últims exercicis hem destinat a aquest efecte un total de 3,4 milions d’euros, que s’han possibilitat, entre altres accions, que entitats locals de la Comunitat duen a terme una desena de Consultes Preliminars al Mercat (CPM). No obstant això, només enguany comptarem amb 4,3 milions, la qual cosa suposa pràcticament triplicar el pressupost i elevar, en última instància, l’impacte de les nostres polítiques”, ha indicat.

Consulta preliminar al mercat

Aquesta primera fase del procés suposa el llançament, amb el suport de l’Agència, d’una consulta preliminar al mercat que permetrà sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la neteja, així com analitzar la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes. El termini per a la seua remissió romandrà obert fins al pròxim 2 d’abril, segons ha explicat l’equip de la Central de Compres de la Generalitat.

En l’actualitat, el servei de neteja dels edificis, locals i dependències de l’Administració autonòmica i el seu sector públic instrumental es regula a través d’un acord marc licitat per la Central de Compres, del qual s’exclouen els hospitals, centres sanitaris i educatius i altres entitats amb necessitats especials.

Segons el càlcul que estima cada entitat adherida a aquest contracte centralitzat, el servei de neteja es presta per hores i es controla a través d’una eina informàtica. No obstant això, no s’ha automatitzat el control de qualitat, d’acord amb els requisits establits en els plecs de l’acord marc.

És per això que les solucions innovadores que demanda Hisenda en aquesta consulta han d’anar dirigides a garantir la prestació d’un servei de neteja de qualitat, establint, a més, eines de control que permeten avaluar de manera objectiva i automatitzada el compliment d’aquests preceptes.

El nou sistema també haurà d’atendre les necessitats especials de desinfecció d’espais i superfícies davant el SARS-CoV-2 i analitzarà tant els productes com les tècniques de neteja seleccionades amb la finalitat que es garantisca el respecte al medi ambient i a la salut de les persones que presten aquest servei.

En concret, des de la Central de Compres es proposa la creació d’una plataforma que permeta la millora de la gestió i el control de la neteja programada, l’actualització contínua de necessitats, la vigilància sobre els costos i l’obtenció d’indicadors objectius.

Per a complir amb aquests requisits serà necessari un nou desenvolupament capaç d’integrar diferents sistemes d’informació, alimentats per elements tècnics o tecnològics com, per exemple, sensors. Així mateix, també s’estudiarà la configuració d’un prototip per a provar aquest sistema en funcionament en un entorn real.

Premsa

• L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), executa aquesta iniciativa d’R+D+I en col·laboració amb les alacantines ACTECO i REALTURF
• El projecte estratègic suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben en l’abocador

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament d’un nou sistema de reciclatge de la gespa artificial mitjançant processos biològics, que permetrà la transformació d’aquests residus en matèries primeres per a la fabricació d’altres productes. La iniciativa, batejada com RECITURF, suposa un impuls a l’economia circular i evitarà que les restes d’aquesta superfície artificial acaben després de deteriorar-se en l’abocador.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), i les firmes alacantines ACTECO i REALTURF col·laboren en el desenvolupament d’aquest projecte, que ha rebut el suport econòmic de l’AVI en l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, per un import total que supera els 460.000 euros.

RECITURF explora solucions innovadores per a resoldre el principal desafiament ambiental associat a l’ús de la gespa artificial, que és el reciclatge d’aquesta al final de la seua vida útil. Un període que oscil·la entre els cinc i els deu anys des que s’instal·la.

En l’actualitat, la major part de la gespa artificial retirada es deposita en l’abocador, a causa de les dificultats per al reciclatge que se’n deriven de la complexa composició. Es tracta d’un producte que incorpora materials plàstics de naturalesa diferent, que es fonen a temperatures diferents i tenen, a més, viscositats diverses. Aquesta disparitat de característiques dificulta les possibilitats d’un tractament posterior, de manera que, en la pràctica, únicament es recupera el cautxú, que es reutilitza com a farciment per a aquesta mena d’instal·lacions.

A través d’aquest projecte estratègic no només es pretén elevar la taxa de reciclatge, sinó que s’obtenen també materials de més qualitat, de manera que la valorització d’aquests siga també sostenible econòmicament.

Amb aquesta finalitat s’estan desenvolupant nous processos per al tractament d’aquests residus que inclouen, entre altres, la degradació mitjançant microorganismes i/o enzims, així com tècniques de reciclatge químic per a separar els materials diferents i facilitar així un reciclatge mecànic posterior. L’objectiu és valorar els tres polímers plàstics (polipropilé, PET i poliuretà) que componen aquest producte.

AIMPLAS, centre tecnològic especialitzat en el sector del plàstic, treballa en aquest projecte d’R+D+I, junt amb dues firmes alacantines. Es tracta d’ACTECO, que gestiona dues plantes de residus a la Comunitat Valenciana i compta amb instal·lacions específiques per al reciclatge de plàstics, i REALTURF, fabricador de gespa artificial, que es caracteritza per incorporar tècniques d’ecodisseny i elements reciclats en els seus articles per a minimitzar així la petjada ambiental.

La iniciativa, que es troba en el segon i últim any d’execució, conclourà amb el desenvolupament d’un demostrador que donarà compte de les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia, amb què es pot fabricar gespa artificial a partir de materials reciclats. De la mateixa manera, també es realitzarà una avaluació econòmica del procés al complet amb la finalitat d’involucrar tota la cadena de valor en aquest nou paradigma.

RECITURF constitueix, de fet, una oportunitat per a potenciar la implantació dels principis de l’economia circular en el sector, en línia amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI, que aposta per la fabricació de béns més sostenibles. El projecte s’alinea també amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la transformació del model productiu.

Premsa

• L’empresa alacantina Durplastics executa aquesta iniciativa d’R+D+i en cooperació amb Aimplas i la Universitat de València
• Els nous materials duraran més temps en reduir-se la seua degradació i incorporaran en la seua fabricació un 50% de material reciclat

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament de nous materials per a la fabricació de proteccions portuàries més sostenibles i resistents als impactes, a l’acció dels organismes marins i a la radiació ultraviolada. Aquests nous productes seran, a més, completament reciclables i, de fet, el 50% de les matèries primeres emprades en la seua fabricació procediran de materials prèviament usats i tractats.

L’empresa alacantina Durplastics; l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; i el departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València cooperen en l’execució d’aquest projecte estratègic, que rep finançament de l’AVI en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

Amb aquesta iniciativa, batejada com Dupromat, es pretén millorar la resistència i durabilitat de les defenses portuàries, que en les zones d’atracada i amarrament dels vaixells utilitzen polietilé d’alta densitat 100% verge. Es tracta d’unes proteccions sotmeses a constants agressions i impactes, que provoquen una gradual deterioració i fan necessària la seua substitució.

En concret, els tècnics d’aquestes tres entitats treballen en la millora de les propietats anti incrustants del polietilé d’alta densitat mitjançant la incorporació d’additius respectuosos amb el medi ambient i adaptats al reglament europeu sobre biocides.

Per a incrementar la resistència ultraviolada i la degradació tèrmica, que són les responsables de la pèrdua de propietats, s’estan implementat tècniques que permetran reduir la deterioració d’aquests materials. L’objectiu és que la degradació no supere el 30%, però, a més, es pretén millorar almenys en un 20% la resistència a possibles impactes.

Així mateix, els nous materials desenvolupats seran completament reciclables, per la qual cosa el projecte s’alinea amb els objectius marcats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI, que aposta per la fabricació de béns i productes més sostenibles a través de solucions innovadores. Aquesta iniciativa s’emmarca també en l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a millorar el sistema productiu de la Comunitat Valenciana.

Múltiples usos en el sector marítim

Per a l’èxit en l’execució del projecte, que s’estendrà durant tot 2021, Durplastics aportarà la seua experiència en el sector plàstic i capacitat industrial, que es completarà amb l’experiència d’Aimplas en el desenvolupament de nous tipus de materials plàstics i la contribució del departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València com a especialistes en el disseny i desenvolupament de mètodes de detecció i/o seguiment de poblacions microbianes aquàtiques i de mètodes d’avaluació de l’eficàcia de biocides.

L’objectiu de la iniciativa és implementar els resultats a escala industrial i aplicar-los a altres productes del sector marítim i nàutic com, per exemple, boies o altres sistemes de flotació, balises, motors, infraestructures, sistemes d’ajuda a la navegació, passarel·les o piscifactories.

Però també podrà substituir a altres materials metàl·lics en la fabricació de productes en contacte amb ambients corrosius i que poden generar substàncies contaminants durant la seua degradació o oxidació.

Premsa

• Cantera La Torreta, filial de Simetría Grupo, porta a terme aquesta iniciativa en col·laboració amb Aidimme, ITC i personal investigador de la UPV
• El objetiu és obtindre productes per al sector de la construcció amb característiques anàlogues als provienents de matèries primeres verges

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves tècniques per al reciclatge i fabricació de materials de construcció a partir de residus de la construcció i demolició, una iniciativa que duu a terme Cantera La Torreta -que forma part d’Origen, la divisió de materials de Simetría Grupo- en col·laboració amb l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme), l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i personal investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV).

L’objectiu és obtindre materials reciclats que compten amb característiques anàlogues als procedents de matèries primeres verges, la qual cosa ajudaria valorar aquest tipus de residus, que habitualment acaba en l’abocador. Per a executar aquesta iniciativa, que finalitzarà al final d’enguany, l’empresa castellonenca col·labora amb l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECH-UPV), amb ITC i amb Aidimme.

El projecte, batejat com SOST-RCD, ha rebut el suport de l’AVI en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes, pel seu potencial impacte tant en la cadena de valor del sector de la construcció com pel seu impuls en l’adopció dels principis de l’economia circular en el sistema productiu de la Comunitat Valenciana. Cantera La Torreta aprofita així un nínxol d’oportunitat per a la I+D+i, ja que, en l’actualitat, el desenvolupament de tècniques innovadores per al tractament i ús dels residus de la construcció com a matèria primera per a la fabricació de materials és escàs i està garirebé estés en el sector.

De fet, el disseny, avaluació i incorporació d’aquests processos innovadors contribueixen notablement, a la implantació de l’economia circular com a part essencial del model de negoci, la qual cosa representa un factor de diferenciació addicional enfront de la majoria dels competidors de l’àmbit dels materials de construcció. Després dels primers mesos d’execució del projecte, el personal tècnic ja ha completat la caracterització dels residus derivats de la construcció i demolició, i ha efectuat, a més, l’anàlisi de viabilitat de la iniciativa. Totes dues actuacions formen part de la primera activitat prevista en el pla d’acció de SOST-RCD, per al desenvolupament íntegre de la qual encara resta un exercici complet.

Cantera  La Torreta compta com a col·laboradors en aquesta iniciativa amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica, que aporta els seus coneixements tècnics en el camp dels materials ceràmics; amb el ICITECH de la Universitat Politècnica de València, que acredita una àmplia producció científica en el camp del formigó; i amb Aidimme, que contribueix amb la seua experiència en el desenvolupament de morters i materials de construcció en general. El projecte està alineat amb les conclusions dels comités d’innovació especialitzats en economia circular i, sobretot, en hàbitat sostenible. En concret, aquest equip d’especialistes advoca per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles, que possibiliten la reutilització dels residus de la construcció com a matèria primera.

Premsa

• La consellera d’Innovació assisteix a una nova reunió del CEI, en la qual s’han validat una trentena de propostes d’innovació
• L’AVI prioritzarà en la seua nova convocatòria reptes i solucions en infraestructures, alimentació hospitalària, turisme intel·ligent i lluita contra la soledat no desitjada

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat digital, Carolina Pascual, ha subratllat que el compromís de la Generalitat amb la societat del coneixement, la ciència i la innovació es demostra en els pressupostos de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a 2021, que experimentaran un augment del 84% respecte a l’actual exercici. L’AVI comptarà, per tant, amb la major dotació econòmica des de la seua creació, en passar de 27 milions d’euros a al voltant de 50, d’acord amb el projecte de llei de Pressupostos que s’està tramitant en Les Corts.

“La major part de les partides es reinvertiran, a més, en el propi sistema d’innovació per a dinamitzar la I+D+i en la Comunitat Valenciana a través de les línies nominatives i, sobretot, de les ajudes en concurrència competitiva de l’AVI”, ha incidit Pascual durant la reunió anual del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), on s’han validat una trentena de solucions i innovacions tecnològiques que responen a reptes prioritaris en camps tan diversos com el de les infraestructures, l’alimentació hospitalària, la soledat no desitjada, o les destinacions turístiques intel·ligents.

Tots els programes es beneficiaran de l’increment en l’assignació destinada a ajudes, però s’intensificarà especialment el suport als projectes estratègics en col·laboració i als quals propicien la consolidació de la cadena de valor empresarial, els dos vaixells almirall de l’Agència pel seu elevat impacte sobre el teixit productiu. Tant és així, que la línia que finança a tots dos programes concentrarà més la meitat de tots els fons destinats a ajudes en 2021.

La titular d’aquest departament també ha destacat el paper que desenvolupen el CEI i els seus comités estratègics d’innovació especialitzats, que guien a mitjà termini l’activitat de l’AVI i orienten la innovació que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana a través de propostes concretes d’R+D+i en àmbits considerats prioritaris.

“L’impacte d’aquests comités estratègics en les polítiques d’innovació és cada vegada més palesa i la prova és que l’AVI rep cada vegada més iniciatives alineades amb els reptes-solució plantejats pels grups d’especialistes, especialment en els programes de major impacte”, ha precisat Carolina Pascual.

Impacte en les accions de l’AVI

De fet, tots els projectes estratègics i de consolidació de cadena de valor que s’han finançat en el marc de l’última convocatòria d’ajudes es corresponen amb alguna de les propostes d’innovació dels respectius comités, ha explicat el president del CEI, el científic Avelino Corma, qui ha recordat que des de 2019, l’Agència prioritza en la fase d’avaluació els expedients que compleixen amb aquesta condició.

El ventall d’oportunitats s’ampliarà, no obstant això, el pròxim exercici, ja que, segons ha avançat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, també es donarà prioritat als reptes-solució derivats d’altres quatre comités d’innovació que han sigut prèviament validats en aquesta reunió del CEI.

En concret, s’agregaran més de 30 noves propostes d’R+D+i, que responen a una quinzena de desafiaments en els camps de la mobilitat, el transport i les infraestructures; l’alimentació i dieta hospitalària, la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables i les destinacions turístiques intel·ligents.

La secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, ha detallat les principals conclusions d’aquests comités, que plantegen des del desenvolupament de solucions tecnològiques basades en la naturalesa per a garantir unes infraestructures més resilients, a l’ús de la intel·ligència artificial per a elaborar dietes pautades específiques per a cada tipologia de pacient, passant per la creació de noves eines d’anàlisis del llenguatge i les emocions amb la finalitat de detectar i predir el risc de soledat social.

Es tracta, per tant, d’una extensa relació d’iniciatives que permetran, entre molts altres desenvolupaments, explorar el disseny de sistemes escalables i interconnectats per a la personalització de l’oferta turística a partir d’informació obtinguda de diferents fonts.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i personal investigador i tecnològic puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels onze grups validats fins hui pel Comité Estratègic d’Innovació en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà el mes de gener.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat revitalitzar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar inicialment sobre la base de les dades registrades en les últimes convocatòries i l’evolució socioeconòmica i tecnològica.

El Comité d’Estratègic d’Innovació farà el seguiment de l’avaluació externa a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial i agents d’innovació per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i l’empresariat per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 20 integrants del col·lectiu científic que formen part del comité atresoren cinc Premis Nacionals d’Investigació, huit Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per la R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Colorker, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.

Premsa

• El comité assessor, impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’AVI presenta el seu document de conclusions
• Plantegen, entre altres solucions innovadores, el desenvolupament de nous materials per a construir infraestructures resilients al canvi climàtic

L’equip d’especialistes impulsat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb l’objectiu de configurar sistemes de mobilitat més segurs, sostenibles i intel·ligents ha proposat, entre altres iniciatives, el desenvolupament de solucions tecnològiques que faciliten l’automatització dels fluxos d’informació per a millorar així el servei, l’experiència i seguretat de les persones usuàries de transport col·lectiu.

De la mateixa manera, i com a resposta a aquest mateix repte, s’advoca també pel disseny i l’aplicació de sistemes de gestió intel·ligent, que incidisquen en la multimodalitat dels serveis de transport, afavorint, entre altres aspectes, el pagament integrat i sense contacte i la incorporació d’eines avançades d’informació i gestió de dades de mobilitat per a optimitzar la presa de decisions.

Aquestes són algunes de les conclusions que ha aconseguit el comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures, que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, Eugenio Pellicer, i que aquest dimarts ha celebrat la tercera i última reunió per a donar resposta a través de la I+D+i als principals desafiaments que ha d’afrontar el departament que dirigeix Arcadi España.

Entre aquests reptes prioritaris destaca la rellevància de detectar l’estat de les infraestructures amb la finalitat de programar les seues necessitats de manteniment i elevar encara més els actuals estàndards de seguretat. Per a aconseguir aquest objectiu, les persones integrants del comité plantegen tant el desenvolupament com la implementació de tècniques de monitoratge remotes o no invasives vinculades, per exemple, a l’ús de sensors i drons, així com de tecnologies de predicció, alarma primerenca i intel·ligència artificial.

La reducció de la petjada ambiental de les xarxes de transport i de la mobilitat és un altre dels grans desafiaments que ha abordat aquest equip multidisciplinari, que aposta per la incorporació de materials multifuncionals o d’altes prestacions i de solucions tecnològiques basades en la pròpia naturalesa per a dissenyar, construir i explotar infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Compromís per a la reducció del diòxid de carboni

De la mateixa manera, amb la finalitat de reduir les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle al llarg de tot el cicle de vida de les infraestructures i els serveis de transport, el comité insta a explorar l’ús de residus o materials de baixa petjada ecològica a través, per exemple, de la reutilització de matèries primeres. Precisament, el catedràtic de la Universitat d’Alacant, Roberto Tomás ha posat l’accent en la valorització dels residus de l’agricultura o de la construcció per a aconseguir nous materials.

El disseny de processos per a la reducció de la demanda energètica, el reaprofitament energètic i la generació mitjançant fonts renovables és una altra de les propostes que s’han plantejat, juntament amb el desenvolupament i l’aplicació de noves formes d’energia o maneres de propulsió més eficients en vehicles de transport col·lectiu.

Com a conclusió, el coordinador Eugenio Pellicer ha constatat que la Comunitat Valenciana disposa de capacitats científic-tecnològiques i empresarials per a fer front a tots els reptes identificats pel comité.

Per part seua, la secretària autonòmica d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible, María Pérez, ha agraït a les persones expertes que han participat l’esforç per desenvolupar un document de treball que “servirà per a portar avant projectes i actuacions a través de les convocatòries de l’AVI, de les línies pressupostàries de la Conselleria o d’iniciatives, com ara la Compra Pública d’Innovació”.

Col·laboració públic-privada

Al costat del director de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, Manuel Martínez, Pérez representa a l’Administració autonòmica en aquest comité d’innovació, que es va constituir el mes d’octubre passat amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’AVI.

Com a especialistes de l’esfera investigadora participen, a més del propi coordinador, Eugenio Pellicer, els catedràtics Roberto Tomás (Universitat d’Alacant), Joaquín Huerta (Universitat Jaume I) i José Antonio Sobrino (Universitat de València); mentre que els instituts tecnològics estan representats per Vicente Cambra (Aitex), Javier Mira (ITC), Carmen Sánchez (Itene) i Ana Isabel Soria (ITE).

Així mateix, la perspectiva empresarial l’aporten, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Juan Manuel Díez (Autoritat Portuària de València), Ezequiel Moltó (Corporación Empresarial Vectalia), Ignacio Bertolín (Grupo Bertolín) i Juan Antonio Delgado (Stadler Rail Valencia).

Les principals conclusions d’aquest equip multidisciplinari s’exposaran en la pròxima reunió del Comité Estratègic d’Innovació, prevista per a divendres que ve, en la qual els reptes i solucions proposades se sotmetran, a més, a la validació d’aquest òrgan assessor, com a pas previ a la difusió entre la comunitat científica i tecnològica i les empreses.