Premsa

L’AVI dona suport al desenvolupament d’un sistema més ràpid i eficaç de producció de nanomaterials que permetrà fabricar nous fàrmacs


  • El grup d’investigació REDOLí, de la UV, completa aquesta iniciativa en col·laboració amb els seus homòlegs de Microwave RF Subsystems de la UPV
  • El prototip dissenyat demostra la validesa d’aquesta tecnologia, que acurta els temps de producció i eleva el volum de producte obtingut

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat un projecte del grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV), que ha aconseguit produir nanomaterials de sílice porosa, un compost amb múltiples aplicacions potencials en la indústria química, mediambiental i farmacològica, en majors quantitats i de forma més ràpida que els processos existents.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com ValoraSIO, s’ha aconseguit demostrar la viabilitat del nou sistema de fabricació, gràcies a un prototip desenvolupat en col·laboració amb Microwave RF Subsystems, un grup adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Tots dos equips presentaran dimecres que ve 15 de desembre els resultats del projecte en una jornada en format de seminari web, que culminarà amb una trobada amb empreses. Les inscripcions estan obertes a través de l’adreça web (consultar ací).

Aquest avanç obri les portes a l’ús industrial d’aquestes nanosílices, fins ara limitat per les actuals tecnologies de síntesis, que requerien de diverses jornades de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.

Per contra, el model dissenyat per especialistes de la UV aposta per la producció mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa acurta els temps d’obtenció d’aquests nanomaterials a uns pocs minuts, aconseguint, a més, un major volum de producte amb característiques més homogènies.

Enfront de les fonts d’energia de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.

Gran potencial d’ús

A causa de les seues singulars característiques físiques i estructurals, aquests compostos presenten un gran potencial per a la seua aplicació en camps com l’agroalimentari, el farmacèutic, el cosmètic o el químic. De fet, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants, entre altres múltiples aplicacions.

Precisament es tracta de materials molt benvolguts perquè les seues propietats poden modificar-se en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehícles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.

REDOLí treballa, entre altres línies de desenvolupament en nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, explora el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.

Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.

La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de la I+D+i.

Author