Premsa

Especialistes en Emergències aposten per innovar en sistemes d’avisos a mòbils en zones sense cobertura

  • Adverteixen de la conveniència de funcionalitzar els equips de protecció individual i adaptar-los a les mesures de la població femenina
  • Proposen el desenvolupament d’una plataforma que siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que reben els mitjans d’emergències

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències ha proposat aquest dimecres, entre altres mesures, el desenvolupament de solucions de geolocalització i d’avisos per a telèfons intel·ligents en zones sense cobertura que milloren i reduïsquen els costos dels sistemes que es troben actualment en el mercat.

L’equip multidisciplinari que coordina el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la necessitat d’optimitzar i reforçar les comunicacions d’emergència quan no estiguen operatives les xarxes de telefonia mòbil.

“Quan una persona necessita ajuda en zones sense cobertura no solament ha de poder contactar amb els mitjans d’emergència; també ha de rebre una resposta perquè sàpia que li estan buscant”, ha precisat el professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que integren aquest comité, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), també han plantejat el desenvolupament d’una plataforma capaç de modelitzar, fusionar i analitzar les dades obtingudes en temps real per a facilitar la presa de decisions als equips d’emergència.

La idea és que aquesta nova plataforma siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que ja es recull a través dels sensors desplegats i de les anomenades al 112 i incorpore nous canals d’obtenció de dades com l’analítica web, les xarxes socials o els sistemes de gestió de trànsit, per a alimentar així els sistemes de decisió que empren habitualment els serveis d’emergència.

A manera de conclusió, Esteve ha advocat per desenvolupar “plataformes intel·ligents d’adaptació de la informació perquè les dades puguen ser aprofitats pels centres de gestió d’emergències i d’atenció sanitària”.

Més funcionalitats per a les EPI i protecció contra ciberatacs

El comité d’innovació ha destacat en aquesta segona reunió la conveniència de millorar la funcionalitat dels Equips de Protecció Individual (EPI) que porten els professionals d’emergències mitjançant la incorporació, per exemple, de sensors que minimitzen els possibles riscos. “Són necessaris EPI que no permeten errors humans” ha insistit la coordinadora del Màster en Urgències i Emergències de la Universitat d’Alacant, Ángela Sanjuán.

Els components del CEIE han coincidit, a més, en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a les mesures de l’anatomia femenina, ja que els actuals estan confeccionats a partir de l’antropometria masculina, al mateix temps que han apostat per ajustar els dissenys i característiques a les necessitats específiques que puguen requerir-se sobre el terreny.

L’experimentació amb nous materials i el desenvolupament de tecnologies i processos de fabricació que permeten millorar les característiques dels equips és una altra de les línies de treball que ofereix majors oportunitats per a la innovació, segons han assenyalat els especialistes.

Així mateix, amb la finalitat de previndre possibles sabotatges i ciberatacs, proposen dotar a les infraestructures d’emergències de sistemes de monitoratge que garantisquen la seguretat del seu funcionament, així com la incorporació de mecanismes de control i protecció davant tals amenaces.

Equip multidisciplinari

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.

Author