L’equip d’especialistes que assessora la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació de noves solucions tecnològiques i innovacions que milloren l’alimentació i dieta als hospitals de la Comunitat Valenciana, així com els processos logístics associats, ha proposat, entre altres accions, el desenvolupament de nous sistemes de mesurament que permeten avaluar i mantindre un seguiment exhaustiu de l’estat nutricional dels i les pacients.

En aquesta línia, es planteja el disseny de sensors capaços de mesurar aspectes nutricionals com, per exemple, el pes en malalts enllitats amb el risc de desnutrició, així com el desenvolupament d’aplicacions basades en la gamificación per a ajudar els pacients que han rebut l’alta a seguir una dieta saludable a la seua casa.

El comité d’innovació en dieta i alimentació hospitalària suggereix, així mateix, la millora en l’automatització dels sistemes de verificació que garantisquen que la dieta servida coincideix amb la pautada pel personal facultatiu i advoca per optimitzar els sistemes d’alerta a fi d’identificar a pacients amb al·lèrgies alimentàries o risc de desnutrició i adaptar els menús a les seues necessitats.


Equipament intel·ligent

El desenvolupament d’equipament intel·ligent que permeta, per exemple, calfar els plats ‘in situ’, a més de recollir informació sobre el grau d’acceptació d’aquests, és una altra de les recomanacions que ha consensuat aquest equip multidisciplinari, que també defensa la reutilització i substitució, sempre que existisca una alternativa més sostenible i igualment segura, dels plàstics que s’inclouen en els menús, bé com a parament d’un sol ús o com a envàs alimentari.

En aquest sentit, les persones expertes coincideixen que la introducció de millores en la dieta contribuirà a reduir els desaprofitaments en aquests serveis hospitalaris, tant els referits a aliments no consumits com el material auxiliar.

Coordinat per la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella, aquest comité està integrat per especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes- Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (*IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip mutidisciplinar que compta al seu torn amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Projecte pilot i compra pública innovadora

Per la seua part, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu ‘expertise’ culinari amb la finalitat d’aconseguir menús més atractius per a l’o la pacient, mentre que la visió empresarial la proporcionen Esbarzer Burgés i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

La redefinició i elaboració de dietes adaptades a l’edat i situació clínica de les persones hospitalitzades, així com la incorporació de noves tècniques culinàries centraran la tercera i última reunió d’aquest comité, que pretén aconseguir menús més saborosos i saludables i millorar, a més, el funcionament d’aquest servei en els centres hospitalaris de la Comunitat Valenciana.

Els i les especialistes que formen part d’aquest grup de treball defensen que la dieta ha de considerar-se com una prescripció farmacològica més i, per tant, incideix directament en l’evolució de moltes malalties, per la qual cosa reiteren la importància d’avançar en la conscienciació, així com en la incorporació de tecnologia implementada a través de projectes pilot i licitacions de compra pública innovadora.

Precisament pel seu caràcter prioritari, la Conselleria de Sanitat Universal s’ha proposat explorar, al costat de l´Agència Valenciana de la Innovació, solucions innovadores que afavorisquen una alimentació més satisfactòria als hospitals i impulsen també l’adopció d’hàbits saludables una vegada rebuda l’alta.

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha posat en marxa un projecte per a identificar i desenvolupar innovacions disruptives que optimitzen la gestió de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. El propòsit final és definir un nou model de parc empresarial, que es caracteritze per una gestió intel·ligent dels serveis a partir de la incorporació del coneixement científic i la implementació de noves tecnologies.

El pla es fonamenta en huit diàlegs tecnològics, que s’han desenvolupat al llarg d’aquesta setmana, amb la finalitat de proporcionar respostes des de la I+D+i als reptes que presenta la gestió d’aquestes instal·lacions, en línia amb els principis i objectius de la Llei d’Àrees Industrials que van aprovar Les Corts al maig.

En les diferents taules de treball han participat representants de les entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, que han posat en comú les seues necessitats i desafiaments amb el personal científic i dels instituts tecnològics.

L’Agència pretén identificar així solucions inèdites en el mercat que permeten millorar significativament àmbits fonamentals de la gestió dels parcs empresarials com l’aprofitament de l’aigua i l’energia, els residus, la mobilitat i logística, la seguretat i la resiliència davant desastres i coordinació d’emergències.

Els experts també han explorat fórmules transversals per a optimitzar el manteniment dels espais públics, equipaments i infraestructures dels polígons, així com les tendències en indústria connectada, a fi d’anticipar-se als diferents requeriments de les empreses a mitjà i llarg termini.

Algunes de les solucions proposades al final del procés de diàleg s’aplicaran, en una primera fase i a l’efecte de demostració al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes, en el marc d’un projecte pilote que s’executarà abans que finalitze 2018. El suport de l’AVI s’estendrà, no obstant això, a la resta de polígons que opten amb un projecte d’innovació a la pròxima convocatòria d’ajudes de l’entitat.

Per les diferents reunions, que s’han celebrat Alacant, Castelló, València i Almussafes, han passat, a més d’una nodrida representació del teixit productiu i entitats de conservació, una trentena d’investigadors de les cinc universitats públiques i dels instituts tecnològics, així com una delegació dels ajuntaments de les tres capitals de província, Alcoi i Petrer. En total, han participat prop d’un centenar de persones en aquesta iniciativa.

Els diàlegs tecnològics han comptat, a més, amb la col·laboració de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana (Fepeval).

Els experts que van participar en els nou diàlegs tecnològics afavorits per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a definir un model de gestió intel·ligent de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana han identificat més de mig centenar de solucions tecnològiques i innovacions que responen als principals reptes en l’administració d’aquestes infraestructures.

Així consta en el document de conclusions que s’ha elaborat a partir de les iniciatives proposades pels més de 70 especialistes que van formar part dels diferents diàlegs, i que van reunir representants d’entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, així com centres d’investigació, instituts tecnològics i administracions locals.

Les solucions aportades constitueixen la base d’un nou model que millora de forma significativa la gestió dels parcs empresarials entorn de sis eixos estratègics (subministrament d’aigua i energia, residus, mobilitat i logística, seguretat i resiliència davant desastres i coordinació d’emergències), en els quals prèviament es va identificar al voltant de 40 reptes.

Solucions a problemes específics

D’acord amb aquests àmbits d’acció, els especialistes proposen, per exemple, el disseny, desenvolupament i desplegament de serveis de predicció de catàstrofes o desastres, així com la posada en marxa de sistemes intel·ligents de captura de dades i avaluació de riscos en temps real a través de noves tecnologies a fi d’elevar la seguretat d’aquestes instal·lacions.

Per a millorar la mobilitat, plantegen, entre altres mesures, la configuració de nous serveis de transport sota demanda basats en un ús adequat de les tecnologies de la informació; o en l’àmbit dels residus, noves estratègies i models de simbiosi industrial per a aprofitar els subproductes i reduir la generació de deixalles.

L’activació de projectes globals d’analítica de dades per a comprendre com consumeixen energia elèctrica les empreses situades als parcs empresarials i identificar les causes més probables de fallades en la xarxa elèctrica és una altra de les solucions que s’aporten per a optimitzar la gestió dels subministraments.

Així mateix, els especialistes també aposten per desplegar sistemes de captura i interpretació de dades en les àrees industrials que permeten geolocalitzar infraestructures i conéixer el seu estat de conservació per a prioritzar així els esforços en manteniment.

Finalment, es proposa l’establiment de mecanismes per a facilitar l’accés de les empreses a noves tecnologies, tals com visió artificial, aprenentatge automàtic o robòtica, així com l’accés de les empreses a informació economicofinancera que facilite l’avaluació dels retorns de la inversió en noves tecnologies.

L’informe constata, en resum, la necessitat d’obtindre informació més precisa de cadascun d’aquests eixos estratègics mitjançant el desplegament de sistemes de sensorització i anàlisis de dades, així com l’obligació d’avançar en la coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels parcs industrials.

Projecte pilot a Almussafes

Els nou diàlegs tecnològics impulsats per l’Agència es van desenvolupar entre el 2 i el 6 d’octubre del passat any en les localitats d’Alacant, Almussafes, Castelló i València i van comptar amb la participació de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana.

Aquesta iniciativa s’ha completat amb el desenvolupament d’una prova de concepte, a l’efecte de demostració, d’una plataforma de IoT (Internet de les Coses) al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes. L’objectiu és que els polígons que aposten per desenvolupar i implementar algunes de les solucions tecnològiques proposades en aquest pla puguen concórrer amb un projecte en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI, que s’obrirà amb caràcter imminent.

P

Profundizar en el coneixement de l’estat nutricional del pacient, introduir millores en les característiques organolèptiques dels menús i desenvolupar sistemes d’informació que faciliten la traçabilitat en la seua preparació i distribució són alguns dels reptes als quals pretén donar resposta el nou comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que ha arrancat aquest dijous afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta primera reunió s’han seleccionat i prioritzat els principals desafiaments associats al disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat, amb la finalitat d’identificar solucions innovadores que puguen incorporar-se, posteriorment, a la sanitat valenciana i les empreses proveïdores d’aquests serveis.

El grup de treball que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella també ha considerat necessari optimitzar l’ergonomia i el disseny del parament, millorar el tractament dels residus alimentaris i plàstics, així com explorar noves tècniques culinàries i equipaments.

Corella, premi Jaume I a la Investigació Mèdica en 2018, ha subratllat la importància d’abordar el desenvolupament d’innovacions en aquest camp conjuminant el coneixement de la comunitat científica i tecnològica i l’experiència del teixit productiu.

Al costat de Corella, participen en aquest comité especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip multidisciplinari, que compte, al seu torn, amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per part seua, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu expertise culinari a fi d’aconseguir menús més atractius i saborosos per al pacient; mentre que la visió empresarial la proporcionen María Zarza i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

Participació de la Conselleria de Sanitat

El comité es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat que, d’aquesta manera, participa activament en les dinàmiques de treball.

Amb una estrela Michelín, Sant Román ha suggerit l’exploració de nous sistemes de cocció que permetrien substituir, per exemple, la fritada tradicional per a obtindre plats més saludables. Així mateix, i amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels menús a les característiques de cada pacient, Ana Zaragoza ha advertit que s’estan desenvolupant noves tecnologies que facilitarà l’obtenció de les mesures corporals.

La Conselleria de Sanitat considera rellevant explorar la identificació solucions innovadores que afavorisquen una alimentació satisfactòria i impulsen l’adopció d’hàbits saludables després de l’hospitalització, atés que la dieta ha demostrat ser un element essencial per a l’evolució favorable de moltes malalties.

Després d’identificar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació, el comité d’especialistes es reunirà a la fi de març per a debatre entorn de les innovacions i solucions tecnològiques que permetran millorar la qualitat d’aquest servei.

La Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (Ruvid) posarà en marxa un pla d’acció per a millorar l’ocupabilitat dels futurs doctors amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que ha concedit a aquest efecte al voltant de 31.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

L’objectiu és abordar possibles iniciatives que faciliten la seua incorporació en el sector privat i, a més, potencien l’emprenedoria com a alternativa laboral per a reduir així la taxa de desocupació d’aquest col·lectiu.

A aquest efecte, l’associació que integra els vicerectorats d’investigació de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana i dues privades, organitzarà set tallers pràctics (un per cada institució associada) on s’oferirà als investigadors eines perquè puguen reorientar la seua carrera professional més enllà del món acadèmic.

Ruvid també celebrarà el pròxim 5 de desembre una jornada de reflexió i debat sobre ocupabilitat i emprenedoria que culminarà amb una taula redona en la qual catedràtics i investigadors que han promogut projectes empresarials analitzaran de quina manera motivar als investigadors a seguir aquest mateix camí.

El simposi, que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV), abordarà la formació que imparteixen les escoles de doctorat, debatrà entorn del funcionament d’iniciatives com la del doctorand empresarial i comptarà, entre els ponents, amb experts i acadèmics de reconegut prestigi.

Entre ells, figuren el catedràtic del departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant, Javier Martínez; el director del Instituto de Instrumentación para la Imagen Molecular (iM3), José María Benlloch; o el catedràtic i president de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científic-Tecnològics, Manuel Pérez Alonso.

Enquesta a doctorands

Finalment, la Xarxa d’Universitats per al foment de la I+D+i sondejarà l’opinió d’una mostra significativa de doctorands per a conéixer quina és la seua percepció sobre la seua ocupabilitat, tenint en compte les limitacions de les universitats per a assumir els investigadors que lligen les seues tesis cada any.

El resultat d’aquesta enquesta es plasmarà, al seu torn, en un informe que servirà per a adoptar una estratègia d’acció per a impulsar la incorporació d’aquest col·lectiu al món empresarial.

Per al desenvolupament d’aquestes accions, *Ruvid comptarà amb la col·laboració d’investigadors de les set universitats associades, que participaran un comité d’experts sobre ocupabilitat; i amb el suport de Carreras Científicas Alternativas, consultora especialitzada en orientació laboral i formació de doctorands.

El comité d’especialistes en Automoció i Mobilitat Sostenible ha identificat en el reciclatge de bateries dels vehicles elèctrics una oportunitat de negoci per a les empreses de la Comunitat Valenciana. Els seus integrants adverteixen que el liti amb que es fabriquen aquests dispositius multiplicarà el seu cost a mesura que s’estenga la implantació del motor elèctric en el sector de l’automòbil. En l’actualitat, les xifres de reciclatge de liti són minses: només es recupera per a la seua reutilització el 5% d’aquestes bateries.

Segons el grup de treball que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquest àmbit, la demanda de material reciclatge es dispararà quan augmente el preu del liti, per la qual cosa anima a les empreses a explorar aquest mercat abans que l’interés per recuperar aquest metall es generalitze.

Així mateix, s’ha proposat el desenvolupament d’un projecte pilot amb el qual explorar noves solucions de comunicació entre les ciutats i les seues principals àrees industrials. La primera fase consistiria en la recollida de les dades necessàries per a l’elaboració de patrons de mobilitat, que després s’analitzarien per a identificar les possibles solucions de transport.

L’equip multidisciplinari, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, s’inclina per llançar aquesta iniciativa com un repte obert als grups d’investigació perquè participen en la resolució d’aquest problema.

Els especialistes han insistit, a més, en la necessitat que l’AVI promoga diàlegs tecnològics per a connectar les necessitats empresarials i els interessos científics. Tots dos col·lectius han mostrat, de fet, la seua disposició a col·laborar i alinear les seues línies d’investigació en el futur. Per exemple, amb el desenvolupament de nous materials per a reduir el pes, millorar l’aïllament i minimitzar el soroll dels vehicles.

Gestió de la mobilitat

Entre les solucions proposades, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible planteja el desenvolupament d’una nova plataforma de gestió de la mobilitat que s’integre amb els sistemes ja existents i s’anticipe a les necessitats que es generaran amb el desembarcament del vehicle autònom.

També s’han detectat oportunitats per a explorar noves fórmules d’interacció entre els usuaris i el propi vehicle mitjançant la personalització de l’interior i la integració de noves tecnologies per a adaptar el disseny a les necessitats de cada tipus de passatger.

De la mateixa manera, es proposa el desenvolupament de funcionalitats perquè el propi turisme monitore, per exemple, l’estat físic del conductor, llija els senyals de trànsit o advertisca a altres vehicles de problemes en la circulació i incidències en la via.

Coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, a proposta de la patronal autonòmica, l’equip multidisciplinari també disposa d’altres dos representants del teixit productiu: Pablo Bayo (Faurecia) i Antonio Ortín (Etra I+D); així com un ampli ventall de científics i tecnòlegs.

Es tracta d’Hendrik Jan Bolink (Institut de Ciència Molecular-CSIC), Gustau Camp-Valls (Universitat de València), Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), a més de Laura Olcina (ITI) i Marta García Pellicer (ITE) per part dels instituts tecnològics.

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores per a la nova economia ha proposat la generació de grups de treball on les empreses puguen compartir informació i generar coneixement de manera conjunta amb la finalitat d’avançar més ràpid en el desenvolupament d’algorismes basats en ‘deep learning’.

Els integrants d’aquest grup coincideixen que el treball en equip i els fluxos compartits d’informació enriqueixen la configuració d’aquests processos avançats d’aprenentatge automàtic que, en la pràctica, faciliten la presa de decisions empresarials. La cooperació entre múltiples agents ofereix avantatges atés que es tracta d’una tecnologia fàcilment exportable, encara que cada sector d’activitat puga adaptar després aquestes eines a la seua mesura.

Així mateix, els experts que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) han destacat la necessitat d’elevar les competències tecnològiques dels treballadors de la Comunitat per a incrementar així en nivell d’absorció empresarial de les tecnologies habilitadores per a la nova economia. Un terme que engloba entre altres camps de coneixement, la robòtica, la intel·ligència artificial o la nanotecnologia, a més d’aquelles disciplines pròpies de la digitalització.

A l’objectiu d’augmentar la formació contribuirà la guia d’estàndards i bones pràctiques en el desenvolupament i integració de sistemes IoT (Internet de les Coses), que s’elaborarà a partir de treballs ja existents. El comité estima necessari, de fet, que les empreses compten amb un full de ruta sobre digitalització, que els permeta saber on estan i a on volen arribar.

Aquest equip multidisciplinari, integrat per representants del col·lectiu científic, els instituts tecnològics i l’empresariat, advoca per explorar també la utilització de nanomateriales que permeten la reducció del consum energètic.

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Duato, el comité considera prioritari el desenvolupament de nous algorismes per a configurar sistemes de visió artificial més robustos, a més d’avançar en nous sistemes autònoms i en la comunicació entre recursos productius.

A més del coordinador, el comité compte amb la participació dels científics Nuria Oliver (Data-pop Alliance), Javier Martí (Instituto de Tecnología Nanofotónica), Rosa Llúsar (Universitat Jaume I) i Francisco Blanes (Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial).

L’equip d’especialistes es completa amb l’expert Antonio Querol; Laura Olcina, del Instituto Tecnológica de Informática (ITI); i representants d’empreses proposades per la patronal pel seu elevat component tecnològic com Francisco Gavilán (Nunsys); Álvaro Soler (Multiscan Technologies) o Ramón Debón (Colorker).