Premsa

• Aimplas i les empreses UBE, Acteco, Faperin i Repol constitueixen el consorci que impulsa aquest projecte estratègic en col·laboració
• Busquen fer rendible l’obtenció de poliamides de qualitat a partir de residus per a la fabricació d’altres productes plàstics

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança un projecte d’I+D+i per a millorar les tècniques de reciclatge dels envasos alimentaris multicapa amb l’objectiu d’optimitzar la qualitat dels materials resultants per a aconseguir el seu ús en aplicacions d’alt valor afegit. En concret, es pretén obtindre poliamides, un tipus de polímer que s’utilitza com a fibra sintètica i en la fabricació de materials plàstics.

El projecte, batejat com Recipam, està impulsat per un consorci d’empreses del sector del plàstic liderat per Aimplas, que treballa en un nou procés de reciclatge capaç de reduir els costos derivats de separar les capes que conformen aquest tipus d’envasos. Els seus promotors comptaran per a aquest desenvolupament amb més de 475.000 euros de l’AVI en el marc del seu programa d’ajuda als projectes estratègics en col·laboració corresponent a la convocatòria de 2019.

En l’actualitat, el reciclatge d’aquest tipus d’envasos és poc viable tècnica i econòmicament, ja que per a aconseguir una eficient separació de capes es requereix de tecnologies o processos addicionals als tractaments estàndard que acaben elevant la factura final. La baixa demanda de plàstics reciclats, que a penes representa el 6% del total a Europa, provoca que les taxes d’incineració i abocament dels envasos multicapa siguen encara altes.

No obstant això, les estructures plàstiques multicapa proporcionen múltiples avantatges per al sector de l’envàs. Són lleugeres, amb el consegüent estalvi econòmic i ambiental en la seua fabricació i transport; són molt funcionals i proporcionen una barrera que afavoreix la conservació dels aliments i garanteix la seua seguretat. Per aquest motiu el sector del plàstic busque una solució que optimitze la seua gestió mediambiental.

Col·laboració empresarial

A través de Recipam, la indústria del sector del plàstic pretén desenvolupar nous processos de reciclatge per a obtindre poliamides a partir de residus d’envasos multicapa per a aliments. Aquestes noves tècniques inclouen un procés de deslaminació per a separar les poliamides i un procés de compatibilització per a reprocessar-les juntament amb els altres materials plàstics per a obtindre compostos de qualitat suficient.

Aquests nous processos, en els quals treballa l’Institut Tecnològic del Plàstic, es provaran en la planta de reciclatge de residus d’Acteco a Ibi, mentre que UBE, Faperin i Repol validaran en les seues respectives plantes la qualitat i l’acompliment tècnic de les poliamides reciclades en la producció de plàstics. Totes aquestes entitats constitueixen el consorci que ha impulsat Recipam, un projecte de calat en el qual també col·labora l’Associació Valenciana d’Empresaris del Plàstic (AVEP).

Així mateix, la iniciativa també pretén establir una cadena de reciclatge d’envasos multicapa en la qual col·laborarà tota la cadena de valor i que permetrà la substitució de plàstics verges en aplicacions d’alt valor afegit, tant en envasos alimentari com en un altre tipus d’usos.

El projecte contribuirà a resoldre un dels reptes identificats pels representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que van participar en el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular afavorit des de l’AVI.

D’una banda, contribuirà a la valorització més eficient de residus, ja siga mitjançant la millora en la separació dels plàstics multicapa com a la seua posterior valorització mitjançant el reciclatge mecànic o pirolisis. I per una altra, permetrà oferir béns de consum més sostenibles en fer possible l’ús de material reciclat en la fabricació de nous productes d’alta qualitat.

Premsa

• FACSA lidera el projecte Rewacer en col·laboració amb Estudio Cerámico, SAMCA i els instituts tecnològics de la Ceràmica i l’Energia
• Rewacer impulsa l’economia circular en la gestió del cicle integral de l’aigua en entorns industrials de la província de Castelló

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança un projecte d’I+D+i per a impulsar l’economia circular en la gestió del cicle integral de l’aigua en entorns industrials de la província de Castelló. L’objectiu és cobrir la demanda hídrica del sector ceràmic amb aigua regenerada en les estacions depuradores d’aigües residuals, reduint, per tant, el consum d’aigua d’aqüífer i promovent l’aprofitament de residus.

En concret, es desenvoluparà un nou tractament basat en la sinergia de tecnologies que permeta tractar les aigües d’eixida d’una depuradora amb la finalitat d’obtindre la qualitat òptima per a la seua utilització en la indústria del taulell.

Un consorci d’empreses i entitats d’IR+D+i promou aquesta iniciativa, que s’ha batejat com Rewacer i que fins a 2021 disposarà d’ajudes de l’AVI per un valor pròxim als 400.000 euros en el marc del seu programa d’impuls als projectes estratègics, així considerats per fer front a un problema d’alt impacte i interés general a través de l’acció conjunta i la cooperació de múltiples agents del sistema d’innovació.

Durant els pròxims mesos, FACSA, com a líder del projecte; Estudio Cerámico, la Sociedad Anónima Minera Catalano Aragonesa (SAMCA), l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i l’Institut Tecnològic d’Energia (ITE) estudiaran la viabilitat de reutilitzar aquest flux hídric en els processos industrials del sector ceràmic amb la finalitat de reduir la quantitat d’aigua que empren aquestes indústries per a la seua fabricació i protegir els aqüífers.

Proves en una planta pilot

Amb la finalitat d’optimitzar la qualitat de l’aigua i adaptar les seues característiques a les necessitats de la indústria ceràmica, *FACSA validarà la nova tecnologia mitjançant una planta pilot que contempla diverses tecnologies. L’ITC contribuirà amb el seu coneixement en tècniques avançades de membranes per al tractament d’aigües i sobre metodologies, tècniques d’anàlisi ambiental i del cicle hidrològic. Per part seua, l’ITE fabricarà carbó actiu aplicable al tractament de compost orgànics i les empreses Estudi Ceràmica i SAMCA realitzaran proves a escala real de producció amb aigua regenerada.

Rewacer presenta, de fet, avantatges evidents per al medi ambient, atés que les empreses taulelleres utilitzen cada exercici al voltant de 9,5 hectòmetres cúbics aigua per a escometre la fabricació dels diferents tipus de paviments i materials ceràmics, l’equivalent al consum de tota la ciutat de Castelló durant un any. D’aquesta manera, el projecte contribuirà a reduir el consum d’aigua d’aqüífer i fomentarà, a més, la reutilització de recursos.

Aquest nou desenvolupament s’alinea, de fet, amb els reptes i solucions que va identificar el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Economia Circular de l’AVI, en el si de la qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Entre les seues conclusions, aquest equip multidisciplinari ha subratllat la necessitat d’afavorir l’ús i aprofitament de l’aigua regenerada per a, entre altres finalitats, optimitzar la gestió dels recursos hídrics d’acord amb els principis de l’economia circular.

Premsa

• Aquesta tecnologia, més avançada i econòmica que les existents, detecta la presència d’oxigen i redueix així el risc d’intoxicació
• Aimplas compte en aquest projecte amb l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) i amb el IATA

Alacant (25.09.19). L’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, desenvolupa, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) un nou sensor que permetrà detectar possibles fallades en l’envasament de productes alimentosos durant tot el seu cicle de vida, incloses les fases de transport i emmagatzematge.

L’objectiu de SafetySenseO2, com s’ha batejat aquesta iniciativa, és el de reforçar la seguretat alimentària en els envasos d’atmosfera modificada, reduint així el risc d’intoxicació, a través del control i el monitoratge permanent de l’hermeticitat d’aquests recipients.

En concret, Aimplas està treballant en el disseny d’un sensor d’oxigen imprés capaç de detectar la presència d’aquest element a l’interior de l’envàs mitjançant un canvi colorimètric perceptible a l’ull humà.

L’AVI aportarà a aquest projecte més de 120.000 euros fins a 2021 en el marc del seu programa d’ajudes a la valorització, transferència i explotació per les empreses dels resultats d’I+D+i. Un suport institucional que garanteix, a més, la col·laboració de diversos agents del sistema d’innovació en les diferents etapes d’execució.

En aquest cas, el centre tecnològic comptarà, durant la fase de desenvolupament, amb l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), per a l’optimització del sensor colorimètric d’oxigen, i amb l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) per a la validació de l’indicador integrat en l’envàs.

La presència d’oxigen a l’interior dels envasos és una de les principals causes de degradació dels aliments envasats, ja que propícia el creixement de microorganismes aerobis i l’enranciment oxidatiu dels lípids, al mateix temps que destrueix vitamines liposolubles com les A i E.

Control durant tot el cicle de vida

En l’actualitat, existeixen altres mecanismes per a determinar la presència d’oxigen en forma de pastilla o etiqueta, però són difícils de manejar, d’incorporar a l’envàs i la seua acceptació per part del consumidor és menor. Dues opcions que, d’altra banda, tampoc resulten atractives per al fabricant per la complexitat de la seua producció i el cost afegit.

En canvi, la solució que ha concebut Aimplas permetrà detectar en línia fallades en l’envasament d’una forma no destructiva i econòmica (en aquesta fase es realitzen assajos analítics sobre unes mostres que es destrueixen) però el control s’estén al transport i emmagatzematge, i fins i tot al lineal del supermercat. De fet, el sensor d’oxigen proporcionarà en tot moment informació al consumidor sobre la qualitat i seguretat de l’aliment, evitant així possibles intoxicacions alimentàries.

Aquesta tecnologia no solament resulta més fàcil d’interpretar, sinó que suposarà també una millora significativa en el procés d’envasament, ja que, a diferència de la resta de les alternatives en el mercat, s’integra en la pròpia estructura de l’envàs.

Premsa

• L’AVI i la Fundació d’Investigació d’aquest centre hospitalari signen un conveni de col·laboració dotat amb 500.000 euros
• El desenvolupament d’aquestes innovacions es realitzarà en col·laboració amb instituts tecnològics i centres d’investigació

València (11.09.19). L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació d’Investigació de l’Hospital General Universitari de València (FIHGUV) han rubricat aquest dimecres un conveni de col·laboració per al desenvolupament d’innovacions tecnològiques, instrumental i materials fungibles vinculats a la cirurgia robòtica.

L’acord, que s’emmarca en l’estratègia de diàlegs tecnològics de l’AVI, contempla una subvenció de 500.000 euros per a l’execució de diversos projectes d’innovació en cooperació amb instituts tecnològics i centres d’investigació.

L’Hospital General de València va ser el primer centre públic de la Comunitat a realitzar una intervenció amb cirurgia robòtica en 2017 i està acreditat com a centre formador d’aquesta tecnologia.

Entre les actuacions previstes destaca el disseny d’un robot de suport als cirurgians en les intervencions quirúrgiques i d’un simulador virtual per a formar als professionals sanitaris en tele-cirurgia robòtica 3D. Aquesta última iniciativa permetrà elevar la productivitat en quiròfan, atés que les tasques de formació es realitzaven fins ara llevant hores d’ús del robot.

El conveni també contempla el desenvolupament de subjeccions ergonòmiques i segures acoblables al mobiliari quirúrgic a fi d’agafar al pacient en posicions menys forçades de les habituals en operacions de cirurgia robòtica. Així mateix, recull el disseny d’elements plàstics d’un sol ús d’alta freqüència d’ús i d’instrumental quirúrgic adaptat a aquest tipus d’equipament tecnològic.

En l’acte de signatura, presidit per la secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, han participat el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella; i els gerents de la Fundació d’Investigació de l’Hospital General Universitari de València i del propi centre sanitari, Raquel Gálvez i Enrique Ortega, així com responsables dels serveis que van participar activament en la configuració d’aquest acord.

Durant la seua intervenció, la secretària autonòmica ha subratllat els beneficis de la cooperació entre la Conselleria de Sanitat i la AVI, que s’està traduint en el desenvolupament de noves teràpies clíniques i innovacions que contribuiran a elevar si cap els nivells d’eficiència i qualitat en l’atenció sanitària. “Les sinergies amb l’AVI ens permeten redoblar la important aposta de la Conselleria per la innovació tecnològica”, ha precisat Andrés.

Per a la gerent de la FIHGUV “aquest acord suposa un gran impuls per a la investigació del departament València-Hospital General en l’àmbit de la cirurgia robòtica, àrea que es ve desenvolupant pels professionals de l’hospital des de 2018 a través de projectes d’investigació gestionats per la Fundació”.

Per part seua, Andrés García Reche ha destacat la capacitat de l’Administració per a dinamitzar la innovació a través de fórmules com els diàlegs tecnològics i la compra pública innovadora, que fomenten, a més, la col·laboració públic-privada.

Diàlegs tecnològics

Els projectes consignats en aquest conveni tenen el seu origen en un cicle de diàlegs tecnològics afavorits per l’Agència Valenciana de la Innovació en els quals el personal sanitari de l’Hospital General va traslladar a representants d’instituts tecnològics i grups d’investigació els problemes i necessitats detectats al llarg de la seua experiència en el camp de la cirurgia robòtica.

En les reunions prèvies, que van arrancar en 2017, van participar el Instituto de Neurociencias, l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC), l’Institut Ai2 i els instituts tecnològics d’Informàtica, Plàstic i Biomecànica, entre altres.

Per part de l’Hospital General, han realitzat aportacions els responsables dels serveis de Cirurgia General, Cirurgia Toràcica, Urologia, Obstetrícia i Ginecologia, així com Infermeria.

Amb aquest conveni, l’Agència Valenciana de la Innovació i la Fundació Hospital General Universitari de València compleixen una triple funció. En primer lloc, milloren la qualitat assistencial als pacients; en segon, generen innovacions i desenvolupaments tecnològics aprofitables per les nostres empreses. I, finalment, estimulen la investigació aplicada en els centres científics i tecnològics de la Comunitat.

Per a garantir la transferència efectiva d’aquestes innovacions al teixit productiu, l’acord contempla el desplegament d’un ventall d’accions, entre les quals consten la concessió de llicències, la creació d’empreses, el desenvolupament de cursos de formació específics, l’intercanvi de personal o la col·laboració en projectes d’R+D+i amb empreses.

Premsa

• García Reche i el president de Redit rubriquen un conveni de col·laboració per a actualitzar les competències en noves tecnologies
• La Xarxa d’Instituts Tecnològics identificarà les barreres específiques que frenen la incorporació d’innovació en les empreses de la Comunitat

València (09.09.19). L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha renovat aquest dilluns el seu suport a la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) amb la formalització d’un nou conveni de col·laboració que, entre altres accions, ampliarà les competències en noves tecnologies dels prop de 1.600 empleats que desenvolupen la seua activitat en els onze centres associats.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, i el president de Redit, Fernando Saludes, han rubricat l’acord en la seu d’aquesta última entitat, al Parc Tecnològic de València (PTV), després d’una reunió de treball en la qual també han participat el director de Redit, Gonzalo Belenguer, així com la secretària general i el secretari general tècnic de l’Agència, Olivia Estrella i Joaquín Martínez, respectivament.

El nou conveni, que contempla una aportació de 150.000 euros, continua en la línia de l’aprovat en 2018 i gira al voltant de dos grans eixos, un dirigit a la societat en general, amb la finalitat de donar a conéixer la importància de la I+D+i en el sistema productiu, i un altre enfocat a satisfer les necessitats formatives dels instituts tecnològics.

En aquest sentit, Redit ha elaborat un pla de formació transversal en matèries d’interés per als instituts tecnològics com, per exemple, l’explotació de resultats d’investigació, la direcció i gestió de projectes, el lideratge de persones i gestió d’equips o la creació i desenvolupament d’empreses de base tecnològica en centres d’R+D+i.

El vicepresident executiu de la AVI ha posat en valor el paper que desenvolupen els instituts tecnològics com a principals agents per a la incorporació d’innovacions en les pimes, al mateix temps que ha subratllat el caràcter disruptivo de l’actual revolució tecnològica.

“En aquest context és molt important reforçar les habilitats i capacitats per al maneig de les tecnologies digitals i habilitadores amb la finalitat que els treballadors dels nostres instituts seguisquen instal·lats en l’avantguarda tecnològica i al costat de les nostres empreses”, ha precisat García Reche.

Per part seua, el president de Redit, Fernando Saludes, ha agraït el suport prestat per l’AVI en aquestes accions i ha destacat “el paper estratègic que juga l’Agència per a facilitar el diàleg entre els agents que componem el Sistema Valencià d’Innovació i que ens permet, al final, generar més coneixement que és útil tant a nosaltres com al conjunt de la societat”.

Identificant les barreres a la innovació

Amb la finalitat d’impulsar la I+D+i en les empreses, i dins de l’àrea d’actuació del Think Tank de Redit s’està desenvolupant un estudi per a determinar quines són les barreres a la innovació des del punt de vista del coneixement o de la qualificació professional, entre altres paràmetres recollits en el Panell d’Innovació Tecnològica (PITEC) desenvolupat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

També es presentaran els resultats de l’estudi sobre la percepció social dels instituts tecnològics i la innovació en la Comunitat Valenciana, una enquesta per a conéixer l’opinió i el posicionament de la societat entorn dels instituts tecnològics i la innovació en general, el treball de la qual de camp es va efectuar en el marc de l’últim conveni amb l’AVI.

Així mateix, l’entitat que coordina els 11 centres tecnològics aprofundirà en la línia de col·laboració institucional establida amb els departaments d’economia de les universitats públiques valencianes, que el passat exercici va fructificar en un quadern recopilatori de diversos articles de debat i anàlisi sobre economia del coneixement i innovació a càrrec d’acadèmics de reconegut prestigi.

Premsa

• L”app’ dissenyada per aquesta Unitat Científica d’Innovació Empresarial ja s’usa en el departament de salut Elx-Vinalopó
• Ars Innovatio identificarà quina és la tecnologia que requereix cada grup poblacional per a millorar la possible pèrdua d’autonomia detectada

Ars Innovatio, la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de la Universitat d’Alacant, ha desenvolupat una aplicació electrònica per a telèfons intel·ligents i tauletes que permet als professionals d’infermeria avaluar possibles estats de pre-fragilitat en persones de més de 65 anys.

L’augment de l’esperança de vida a Espanya, amb una mitjana 83,1 anys, ha generat un increment de població major amb bona salut però que, de forma progressiva, conforme augmenta la seua edat, va perdent autonomia per a cobrir les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest aspecte converteix a les persones majors en fràgils en determinades dimensions de la seua vida.

Des d’aquesta unitat d’innovació es pretén atenuar aquesta pèrdua d’autonomia i donar vida als anys a través de les tecnologies informàtiques. Ars Innovatio està adscrita al grup d’investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (I2RC) i compta amb el suport de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

Recollida de dades

Sota la denominació Actuasalud, la nova eina facilita la recollida d’informació relativa a diferents dimensions de fragilitat mitjançant una entrevista a través d’un dispositiu electrònic que registra i processa les dades obtingudes.

Aquesta primera experiència d’ús es destinarà, per tant, a la detecció d’estats de pre-fragilitat o bé de fragilitat instaurada que es puguen tractar amb l’ajuda de tecnologies informàtiques avançades, encara que Actuasalud pot estendre’s a un altre tipus d’avaluacions i garbellats de diferents grups de població.

Les dades relatives a aquest problema estimen que en la Comunitat Valenciana al voltant del 10% de la població major de 65 anys és fràgil en alguna dimensió, si bé aquest percentatge augmenta progressivament fins a superar el 25% entre els majors de 85 anys.

Millorar el benestar i qualitat de vida, així com prolongar l’autonomia personal dels majors és una responsabilitat social rellevant, que contribueix també a reduir l’impacte sobre el sistema sanitari.

Adaptació de TICs

Actuasalud no solament facilita al personal sanitari d’atenció primària i sociosanitària la detecció de casos i nivells de fragilitat de forma senzilla i molt accessible. Sobretot, informa d’aquells àmbits on la tecnologia de la llar, que també es desenvolupa en la UCIE, pot aportar solucions eficaces.

De fet, l’objectiu posterior a l’avaluació de persones és adaptar les tecnologies informàtiques a les necessitats de cada grup de població major a partir de l’anàlisi de les dades recaptades. Aquesta informació podria suposar un primer pas per a dissenyar eines capaces de previndre problemes relacionats amb la pèrdua de capacitat funcional o cognitiva associada a l’edat.

El desenvolupament d’aquesta app, que ja s’està emprant a l’entorn del Departament de salut Vinalopó-Elx, respon a un acord de col·laboració entre Ribera Salud i la Universitat d’Alacant.

La selecció dels majors susceptibles de sotmetre’s a aquesta avaluació s’està realitzant en els centres d’atenció primària i sociosanitaris, així com en centres de dia i associacions veïnals amb les quals la institució acadèmica ha subscrit convenis de col·laboració.

Amb la informació obtinguda, es facilita a l’usuari un informe personalitzat sobre el seu estat, mentre que, d’altra banda, l’equip clínic procedirà a identificar en el laboratori de salut d’Ars Innovatio quina és la tecnologia que requereix cada grup de persones per a millorar les possibles pèrdues d’autonomia detectades.

Premsa

• L’Agència finança les accions preparatòries per a l’elaboració d’una oferta i la posterior execució d’una part dels desenvolupaments d’innovació
• Es tracta d’una nova línia d’ajudes per a incentivar que empreses de la Comunitat concórreguen a procediments de CPI fora del nostre territori

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza en la seua convocatòria d’ajudes 2019 un projecte de Labaqua, empresa del grup Suez amb seu a Alacant, amb el qual optarà al Canàries Geo Innovation Program 2030, una macrolicitació de Compra Pública d’Innovació (CPI) que ultima el Govern canari amb la finalitat de resoldre els desafiaments mediambientals de Fuerteventura i millorar, a més, els seus serveis públics a través d’eines tecnològiques innovadores.

En aquest cas, l’Agència recolzarà la realització de les accions preparatòries per a l’elaboració d’una oferta d’R+D+i i la posterior execució d’una part dels desenvolupaments d’innovació associats. Aquesta proposta ha d’estar llesta en la segona meitat del present exercici, quan està previst que s’òbriga la fase de licitació. Comptarà per a això amb una ajuda pública de més 41.000 euros, distribuïts en dues anualitats, 2019 i 2020.

La iniciativa de base innovadora de Labaqua se circumscriu en la cerca de solucions al repte “Platges i activitats aquàtiques”, que té com a principal objectiu protegir els hàbitats marins d’especial interés, així com desenvolupar i implementar nous sistemes de control i monitoratge online de la qualitat de l’aigua de bany a Fuerteventura.

Gràcies al suport de l’Agència Valenciana la Innovació, aquesta empresa alacantina implementarà solucions tecnològiques innovadores desenvolupades en el si de l’empresa amb més recursos i d’una forma més ràpida, segons precisa la seua directora d’Innovació, Adela Yanez.

Labaqua es converteix, d’aquesta manera, en un dels primers beneficiaris de la línia de foment de projectes d’I+D+i destinats a la CPI, un programa específic de l’Agència amb el qual es pretén incentivar a les empreses de la Comunitat perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques, que resulten noves i extremadament costoses.

Nova línia d’incentius a la CPI

Mentre en 2018 l’AVI va centrar els seus esforços a dinamitzar la demanda de solucions innovadores entre les administracions local, provincial i autonòmica, en la convocatòria d’enguany ha activat aquesta nova línia, que actua directament sobre l’oferta. Els estímuls de l’Agència comprenen tant el finançament de les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la R+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Amb un pressupost de 40 milions d’euros, Canàries Geo Innovation Program compta amb el suport del Govern de l’arxipèlag, a través de la seua Agència d’Investigació, Innovació i Societat de la Innovació; i del Cabildo de Fuerteventura.

Labaqua és una empresa del grup Suez Environnement que ofereix solucions de consultoria mediambiental i laboratori d’anàlisi a la indústria i a l’administració. Constituïda en 1991, té la seua seu central en el polígon de les Talaies, a Alacant.

Premsa

• El consistori crearà un departament especialitzat en Compra Pública d’Innovació i traurà a concurs un primer contracte de CPI
• Benidorm col·laborarà amb Invat.tur per a executar aquesta iniciativa que contribueix a dinamitzar el desenvolupament d’innovacions en el teixit productiu 

L’Ajuntament de Benidorm posarà en marxa, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un procediment de Compra Pública Innovadora (CPI) per a millorar els serveis públics en l’àmbit del turisme a través de l’adquisició de solucions innovadores. Aquest projecte s’emmarca dins d’una de les actuacions del Pla Director de Benidorm com a Destinació Turística Intel·ligent (DTI).

En aquesta iniciativa, el consistori benidormense compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat.tur), que constitueix un dels principals instruments en la millora de la competitivitat i sostenibilitat del model turístic de la Comunitat Valenciana a través de l’execució de projectes d’R+D+i i de l’adaptació del sector a les noves tendències dels mercats turístics.

El projecte de Benidorm, que entre 2019 i 2020 rebrà més de 100.000 euros en ajudes de la AVI, s’estructura en diferents fases. La primera se centra en formar als tècnics de l’Ajuntament en les novetats, característiques i legislació relativa a la CPI, pas previ per a constituir, en segon lloc. un departament especialitzat en aquest tipus de procediments.

Primera licitació

En paral·lel, s’analitzaran tant les necessitats municipals i la cartera de projectes disponibles, seleccionant aquells susceptibles de licitar-se a través de Compra Pública d’Innovació. Està previst que els treballs previs a la licitació arranquen a la fi d’any, d’acord amb la calendarización proposta pel consistori.

D’aquesta manera, el primer contracte s’estima que eixirà formalment a concurs la pròxima primavera i l’objectiu és completar l’avaluació de les ofertes i conducta l’adjudicació abans que finalitze el pròxim exercici.

Amb aquest procediment de CPI, l’Ajuntament de Benidorm pretén satisfer necessitats no cobertes, així com millorar els serveis que presta a la ciutadania i turistes, incentivant a les empreses de la Comunitat perquè desenvolupen solucions innovadores.

El de Benidorm és un dels 18 projectes que l’AVI ha recolzat enguany en la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per a impulsar la demanda de licitacions de productes i serveis innovadors entre les administracions públiques.

En 2019, s’ha llançat també una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques. L’Agència finança, en aquest cas, tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la R+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Premsa

• Els projectes de iTEAM i Ai2, de la Universitat Politècnica de València, han rebut el suport de l’Agència en l’última convocatòria d’ajudes
• L’AVI ultima el conveni amb la Universitat Jaume I de Castelló per a constituir una altra unitat en l’Institut de Materials Avançats de l’UJI

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finançarà enguany la creació de tres noves unitats científiques en instituts d’investigació adscrits a les universitats Jaume I de Castelló (UJI) i Politècnica de València (UPV) amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques innovadores dirigides a la seua implantació efectiva en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

En concret, les aportacions de l’AVI, que superen els 550.000 euros, permetran constituir sengles unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE) en l’Institut Universitari de Materials Avançats (INAM), que s’integra en l’estructura de l’UJI; així com en dos centres de la UPV: l’Institut Universitari d’Investigació de Telecomunicació i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) i l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (Ai2).

Els dos últims han aconseguit el suport de l’Agència a través de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2019, que es va resoldre fa escasses setmanes i que conté una línia específica de suport a unitats científiques de desenvolupament de tecnologies i difusió de coneixement a empreses.

En aquest cas, iTEAM i Ai2 disposa de més de 300.000 euros per a posar en marxa totes dues estructures i desenvolupar fins al pròxim 31 de desembre de 2020 els treballs proposats en les seues respectives sol·licituds d’ajuda.

D’altra banda, la UCIE de l’Institut Universitari de Materials Avançats (INAM) es crearà en virtut d’un conveni de col·laboració entre la AVI i la Universitat Jaume I de Castelló, que previsiblement se signarà al setembre. L’aportació de l’Agència ascendeix a un total de 250.000 euros, segons consta en els pressupostos per al present exercici, amb els quals es desenvoluparan, entre altres línies d’acció, noves funcionalitats per als materials ceràmics i plàstics.

Amb aquestes tres noves incorporacions, la xarxa d’unitats científiques d’innovació empresarial recolzades per l’AVI s’estén ja a un total de 13 centres d’excel·lència investigadora, tant del CSIC com de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana.

El departament de Tecnologia Informàtica i Computacional de la Universitat d’Alacant (DTIC); l’Instituto de Neurociencias (IN), l’Institut de Tecnologia Nanofotònica (NTC), l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), l’Institut de Tecnologia Química (ITQ) i l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) figuren entre els centres d’investigació que reben el suport de l’Agència.

La relació de beneficiaris es completa amb l’Institut d’Instrumentació per a la Imatge Molecular (i3M), l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), així com la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), i), l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe).

Connexió amb el teixit empresarial

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de l’Innovació pretén incentivar la investigació aplicada a l’activitat productiva sense que això supose un minvament dels recursos ordinaris de cada centre. De fet, les noves estructures funcionen de forma autònoma gràcies als mitjans materials i humans que s’han incorporat amb els recursos aportats per l’Agència.

L’objectiu és que aquests nous departaments enfocats en exclusiva en la innovació es convertisquen en el nexe entre les línies d’investigació que desenvolupa cadascuna d’aquestes institucions i les necessitats del teixit empresarial.

Aquesta labor es realitzarà en col·laboració amb almenys dos instituts tecnològics per a propiciar així la interconnexió dels diferents agents del sistema d’innovació, com és pauta comuna en totes les ajudes de l’AVI.