Premsa

• En aquesta iniciativa participen empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana
• El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, remarca l’alta capacitat de coneixement científic i tecnològic en temes de Salut de la Comunitat Valenciana

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha invertit més 2,4 milions d’euros per a desenvolupar projectes innovadors que contribuiran a previndre contagis, optimitzar la detecció dels mateixos i fer front a l’efecte de la COVID-19 en el marc de la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, destaca que “l’elevada capacitat de coneixement científic i tecnològic disponible en l’àmbit de la Salut, en la Comunitat Valenciana permet afrontar nombrosos desafiaments comuns en aquesta àrea. I, particularment, en aquells relacionats amb la lluita contra la COVID”.

Les iniciatives en les quals col·laboren empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es permetrà reduir l’exposició dels professionals sanitaris al SARS-COV-2, amb nous equips de protecció individual dotats de propietats viricides i màscares autofiltrants més eficaces enfront d’aquest patogen.

D’igual manera, es treballarà en el desenvolupament de teixits intel·ligents, sistemes de neteja innovadors i tractaments de superfícies capaces de minimitzar la incidència de les infeccions hospitalàries, incloses les produïdes pel coronavirus.

En paral·lel, les ajudes de l’Agència Valenciana de la Innovació contribuiran a explorar l’ús de nous materials amb característiques protectores enfront dels virus, aplicables, per exemple, a les rajoles ceràmiques o als components de l’interior de l’automòbil.

Aquestes ajudes sumen a les contribucions prèvies que l’AVI va realitzar en 2020 a través dels convenis amb la Universitat d’Alacant i la Universitat Politècnica de València, per a mantindre les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial del grup d’investigació d’Informàtica Industrial i Xarxes de Computadors (i2RC) i del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC), respectivament.

Aquest últim està treballant en el desenvolupament de nous mètodes basats en tecnologia fotònica que ajuden a detectar el coronavirus SARS-COV-2 de manera ràpida, fiable i econòmica. Mentre que l’i2RC aposta per sistemes de desinfecció de l’aire i les superfícies mitjançant l’ús d’ozó.

Premsa

• Lifesequencing lidera aquest projecte estratègic, en el qual també participen Aimplas, Global Omnium i la Universitat de València
• Aquest sistema accelerarà el procés de descomposició en els biodegradables i eliminarà els microplàstics dels llots de depuradora

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament d’un nou sistema de tractament d’envasos plàstics mitjançant microorganismes, que permetrà accelerar la degradació de dites polímeres, fins i tot quan manquen de propietats biodegradables. A més, s’explorarà l’ús d’aquests processos per a l’eliminació dels microplàstics depositats en els llots resultants de la depuració d’aigües residuals.

La iniciativa, batejada com CAPMAM, està liderada per l’empresa ADM Lifesequencing, en col·laboració amb la Unitat d’Investigacions en Sòls, Residus i Medi Ambient de la Universitat de València, Global Omnium Medi ambient i AIMPLAS, i compta amb el suport de l’AVI en el marc del programa d’impuls als projectes estratègics en cooperació corresponent a la convocatòria d’ajudes de 2020.

L’equip d’especialistes que treballa en aquest projecte està explorant com mitjançant la incorporació de microorganismes és possible compostar envasos plàstics no biodegradables, així com accelerar la degradació en les plantes de compostatge dels envasos biodegradables que puguen trobar-se en la fracció orgànica dels residus sòlids urbans.

Precisament aquests microorganismes semblen tindre també un paper determinant en l’eliminació dels microplàstics que es troben en els llots de les depuradores, la qual cosa permetria el seu ús agrícola com a fertilitzants naturals.

Es tracta, en definitiva, d’oferir una solució ambiental des de l’economia circular a les barreres al reciclatge que presentaven fins ara aquest tipus d’envasos, potenciant, a més, el tractament orgànic i el compostatge del plàstic, en línia amb les polítiques verdes que abandera la Unió Europea.

Una biblioteca de microorganismes

D’aquesta manera, CAPMAM comprén el desenvolupament d’una metodologia per al cultiu i aïllament dels microorganismes capaços de degradar polímers, així com la identificació dels ceps amb majors capacitats metabòliques. L’objectiu és crear una biblioteca en la qual estiguen criopreservats i degudament identificats i classificats segons la seua capacitat de degradació.

En una segona fase, s’avaluarà tant la rapidesa per a descompondre’s (biodegradació accelerada), com també la toxicitat del compost obtingut a partir d’envasos no biodegradables. A aquest efecte es realitzaran assajos de germinació, que determinaran l’ús agrícola i de jardineria d’aquests subproductes.

En l’execució del projecte, ADM Lifesequencing treballarà en la identificació microbiana dels microorganismes aïllats, així com en la detecció dels gens i de la ruta metabòlica implicades en el procés de degradació de plàstics, mentre que AIMPLAS abordarà, entre altres actuacions, la creació i desenvolupament de la biblioteca de microorganismes.

Així mateix, la Universitat de València participarà en la investigació del procés de compostatge accelerat de plàstics del sector envase, així com la toxicitat del producte resultant, en col·laboració amb Global Omnium que, al seu torn, proveirà el compost de la seua planta de compostatge per a l’aïllament microbià i realitzarà assajos de compostatge accelerat de plàstics a escala industrial.

Cooperació per a afrontar reptes

Precisament, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat que la col·laboració entre els agents del sistema valencià d’innovació és l’única via per a fer front als grans reptes de la nostra societat com, per exemple, el mediambiental: “El desafiament és de tal calat que només es pot resoldre amb la mobilització i la col·laboració d’empreses, universitats i instituts tecnològics”.

El projecte CAPMAM està alineat amb dos dels tres eixos de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, el relatiu a la millora de la qualitat a través d’una gestió adequada dels residus; i l’eix de producte innovador que, en aquest cas, afavorirà la sostenibilitat dels envasos plàstics i contribuirà a disminuir el seu impacte ambiental, generant un producte que podrà ser aprofitat pel sector agrícola.

Però, a més, aquest projecte estratègic respon a dos dels reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, i per una valorització més eficient dels residus que contribuïsca a l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Premsa

• El nombre d’ajudes s’incrementa un 159% respecte a 2020
• S’han concedit 52,2 milions d’euros, una quantitat que supera la suma de les tres convocatòries anteriors

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) secundarà enguany un total de 421 peticions per a desenvolupar projectes d’I+D+I en col·laboració, la qual cosa suposa un 159% més que fa un any, una xifra rècord en la història de l’agència i la major convocatòria de suport al sistema valencià de la innovació.

En total, l’AVI ha concedit 52,2 milions d’euros per a finançar el desenvolupament de solucions innovadores a desafiaments de gran impacte social i econòmic. Aquesta quantitat supera la suma de les tres convocatòries anteriors i quadruplica la inversió del passat exercici. A més, s’elevarà fins als 57,4 milions d’euros en les pròximes setmanes a conseqüència d’una modificació pressupostària que permetrà atendre projectes que s’havien quedat sense aportació pública per falta de pressupost.

D’acord amb les dades provisionals, i fins que es formalitze aquest increment pressupostari, l’AVI ha concedit el 34,6% dels fons sol·licitats per les entitats que han concorregut a la convocatòria. Per províncies, València ha rebut el 37,2% de l’import sol·licitat; Alacant un 37,1% i Castelló el 32,2%.

Per nombre de sol·licituds ateses, s’han recolzat el 51% de les sol·licituds presentades en tota la Comunitat Valenciana, després de l’avaluació dels expedients. Encara que no hi ha criteri territorial per a la concessió, ha rebut ajudes de l’Agència el 61% dels expedients presentats per organitzacions i institucions radicades a la província de Castelló (48 d’un total de 78), mentre que s’han aportat fons al 51% de les sol·licituds procedents de València (306 de 595) i a un 47% de les d’Alacant (63 sol·licituds de 147).

Aquestes xifres comprenen exclusivament les sol·licituds d’ajuda, però els beneficiaris d’aquests fons destinaran part d’aquestes quantitats a la contractació de grups d’especialistes i entitats col·laboradores per a l’execució dels treballs, per la qual cosa l’impacte i la distribució de les ajudes en el conjunt del territori serà major. Equips d’investigació de les universitats de la Comunitat Valenciana, empreses i instituts tecnològics de les tres províncies col·laboren entre ells per a desenvolupar els projectes.

A diferència de les ajudes directes, en les convocatòries en concurrència competitiva les subvencions es concedeixen sobre la base d’un procediment en el qual empleats públics avaluen i comparen les sol·licituds presentades d’acord amb uns criteris de valoració prèviament fixats en les bases reguladores i en la convocatòria de la subvenció.

Aquests requisits s’especifiquen en cadascun dels sis programes que conformen les ajudes, són públics i poden consultar-se en la pàgina web de l’Agència. En ells es valora, entre altres aspectes, la qualitat cientificotècnica de la proposta, l’alineació amb les prioritats d’innovació establides pels comités assessores de l’AVI o l’impacte del projecte i la seua adequació a l’estratègia d’especialització intel·ligent RIS3CV.

L’Agència Valenciana de la Innovació compte en el seu consell de direcció amb representants de l’administració de la Generalitat, de sindicats i patronal i d’universitats.

A més, l’estratègia d’innovació de l’AVI és validada pel Comité Estratègic d’Innovació en el qual participen persones investigadores de primer nivell, entre ells sis Premis Nacionals d’Investigació, els directors dels instituts tecnològics i representants de companyies capdavanteres amb elevat component investigador.

Premsa

• L’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial lidera el projecte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica i la CVMC
• El sistema, que incorpora Deep learning i Intel·ligència Artificial, disposarà de models específics d’anàlisis de text en valencià

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un programari que integra diferents models i tecnologies per al monitoratge i anàlisi multilingüe de les xarxes socials. A través de tècniques de Deep learning i processament del llenguatge natural és capaç d’interpretar la ironia i les emocions en els textos, fins i tot en aquells escrits en idiomes menys estesos, sovint no contemplats per les eines comercials.

La iniciativa, batejada com Guaita, està liderada per l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN), adscrit a la Universitat Politècnica de València (UPV), que compta al seu torn per al seu desenvolupament amb la col·laboració de l’Institut Valencià d’Informàtica (ITI) i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).

D’aquesta manera, i a sol·licitud de l’usuari o usuària, monitorarà les xarxes socials per a obtindre la informació associada als temes objecte d’interés i oferirà els resultats de manera gràfica, bé a través d’una interfície web, bé mitjançant la generació d’informes. El programa serà, a més, capaç de determinar la reputació d’una empresa o institució a partir d’aquestes anàlisis gràcies a la combinació de diferents tecnologies de processament i interpretació.

Enfront d’altres propostes ja en fase de comercialització, Guaita posa en valor el seu caràcter multilingüe, la qual cosa implica el desenvolupament de models específics d’anàlisis de text per a diferents llengües.

“En l’actualitat es disposa de models per a l’espanyol i l’anglés i ara desenvoluparem altres específics per al valencià, la qual cosa suposa la recol·lecció, processament i etiquetatge del corpus d’aquesta llengua”, precisa el responsable del projecte, Ferran Pla, professor titular de la UPV i membre del grup d’investigació d’Enginyeria del Llenguatge i Reconeixement de Formes (ELiRF), integrat en el VRAIN-UPV.

Es tracta d’una labor clau perquè l’aplicació ha de reconéixer i considerar diferents fenòmens lingüístics rellevants per a interpretar de manera autònoma l’opinió dels usuaris. Així, en la pràctica, reconeix la ironia, la negació i les emocions, entre altres qüestions.

Un altre aspecte singular del projecte és que incorporarà un mètode de connexió (un conjunt de protocols que informàtica es coneixen com API) per a comunicar-se amb aplicacions de tercers, la qual cosa augmenta les sinergies i aplicacions d’aquest producte.

En el transcurs del primer any de Guaita, l’equip tècnic ha desenvolupat un sistema bàsic integrat en una aplicació web per a espanyol i anglés; i un model inicial en valencià, que integra el monitoratge, descàrrega i emmagatzematge de la informació procedent de Twitter.

Assajos amb À Punt

Aquesta aplicació és capaç d’identificar l’idioma, determinar la polaritat global dels tuits (si són positius, negatius o neutres) i mostrar una visualització bàsica de la informació agregada. De fet, ja s’ha posat en pràctica en un primer cas d’estudi consistent en el seguiment de diferents programes televisius del canal autonòmic À Punt.

A més dels especialistes de VRAIN, en el desenvolupament del projecte també participa l’ITI, que aporta la seua experiència en la implantació d’aplicacions noves en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial. En aquest cas, el centre provarà el programari a implantar en les empreses i institucions, a més d’escometre altres accions d’assessorament i coordinació.

D’altra banda, la CVMC ha contribuït a aquesta iniciativa amb un primer cas d’estudi que ha demostrat l’eficàcia de l’aplicació. La corporació, que ha manifestat el seu interés en el producte, està cooperant en l’etiquetatge de dades d’interés per a la seua institució.

Ús potencial en l’àmbit de les emergències

Segons el parer del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, Guaita ofereix múltiples oportunitats a les empreses i organitzacions que requereixen d’una anàlisi constant de les xarxes i també als serveis d’emergència. “La informació en xarxes socials pot ajudar a la planificació dels protocols d’actuació en la gestió d’emergències”, ha assegurat en referència a les solucions tecnològiques que ha proposat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en aquest camp.

De fet, l’eina de monitoratge de VRAIN s’alinea plenament amb les conclusions d’aquest grup de treball, que planteja el desenvolupament de plataformes intel·ligents capaces de modelitzar, fusionar i analitzar dades procedents de diferents fonts, al mateix temps que respon a un altre dels reptes identificats pel CEIE en tecnologies habilitadores. En concret, al desenvolupament de plataformes, serveis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions.

Respecte a l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, el projecte s’emmarca en l’àrea de “Economia i Societat Digital” i compleix amb l’objectiu estratègic d’un “ús versàtil de les TIC com a impulsores del canvi”.

Premsa

• El president destaca que la Comunitat ha aconseguit situar a la innovació com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social gràcies a instruments com l’AVI
• Subratlla el treball realitzat per Andrés García Reche, que renova en el càrrec com a vicepresident executiu de l’AVI per als pròxims quatre anys
• La convocatòria anual d’ajudes de 2021 permetrà recolzar 276 solucions innovadores a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics
• Carolina Pascual destaca que la Comunitat és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de 2014, segons dades de la Comissió Europea, i ha ascendit 29 posicions respecte a 2019

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt concedir una dotació global de 57,4 milions d’euros a projectes d’innovació pertanyents a la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de 2021. Puig ha subratllat que tant aquest potent esforç inversor com la labor realitzada per l’AVI des de la seua posada en marxa reflecteixen que s’ha aconseguit situar a la innovació “com una prioritat” de l’agenda política i assentar-la com a “palanca definitiva” de la transformació econòmica i social.

Així s’ha posat de manifest en la reunió que ha mantingut el president amb la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i amb el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació, Andrés García Reche, que ha sigut renovat per al càrrec per als pròxims quatre anys i la labor de lideratge dels quals ha destacat el president.

Com ha explicat Puig al final de la trobada, els 57,4 milions d’euros que l’AVI ha resolt concedir permetran recolzar un total de 276 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria ajudes en concurrència competitiva. Amb ells, s’incentivarà el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental a través de la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Puig ha subratllat que el consens que ha acompanyat a la creació de l’AVI ha de continuar en un futur, perquè, tal com ha indicat, “la innovació no sap de legislatures”. Tal com ha indicat, l’AVI ha aconseguit consolidar-se en un espai en el qual eren fonamentals les sinergies entre els diferents agents del sistema d’innovació i s’ha mostrat convençut que serà el “nervi” que “canalitze totes les oportunitats” que se li obrin a la Comunitat.

“No podem fallar; cal accelerar processos en marxa i aprendre de les lliçons de la terrible pandèmia”, atés que “si hi ha una indefugible, aqueixa és l’aposta per la ciència i la innovació”, ha dit.

Millora del rendiment en innovació

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat que la Comunitat Valenciana és l’autonomia espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que es va realitzar en 2019.

En aquest sentit, Pascual ha recordat que precisament fa dos anys va crear a Alacant la conselleria que dirigeix, “que compta amb la sort de tindre sota la seua coordinació les àrees de ciència i d’innovació i de comptar amb un instrument com l’AVI per a fer arribar la innovació a les empreses, connectant el sistema investigador, principalment de les universitats, amb el teixit empresarial”.

El vicepresident executiu, Andrés García Reche, ha subratllat que el principal desafiament de l’AVI era connectar l’esfera científica i l’empresarial, una labor que ja ha començat a donar els seus fruits. “En aquesta última convocatòria d’ajudes 200 noves empreses, moltes d’elles líders en els seus respectius sectors, col·laboraran amb universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics”, ha dit.

Increment de les ajudes

L’import total de les ajudes que s’han concedit en aquesta convocatòria representa un 280% més que el passat exercici, com a resultat dels esforços de la institució per elevar el pressupost màxim després que el nombre de sol·licituds rebudes augmentara un 55%. Aquesta major dotació de fons es reflecteix també en el nombre d’expedients recolzats, un total de 452, enfront dels 172 de 2020.

Precisament la línia de suport als projectes estratègics en cooperació és la que experimenta un major increment, tant en nombre d’expedients com en volum de les ajudes. Així, els fons concedits en 2021 creixen un 478% respecte a l’any anterior, mentre que els 52 projectes recolzats depassen en un 33% als de la convocatòria precedent.

L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’I+D+i d’alt impacte productiu que acrediten una inversió superior als 500.000 euros i en les quals col·laboren de manera efectiva els agents del Sistema Valencià d’Innovació.

Projectes que rebran ajudes

L’aportació de l’Agència contribuirà al desenvolupament, entre altres projectes, d’un nou tractament fitosanitari per a combatre el ‘cotonet’; una nova generació de bateries per al vehicle elèctric, més lleugeres, sostenibles i amb major autonomia o processos innovadors per al reciclatge i la reutilització d’envasos.

El disseny de nous instruments per al diagnòstic del càncer i l’erradicació de les infeccions hospitalàries; l’aplicació de sistemes de monitoratge per al manteniment predictiu de les carreteres o el desenvolupament de plataformes tecnològiques basades en 5G que optimitzaran la logística entre empreses d’un mateix parc industrials són altres exemples de les innovacions que s’abordaran en el marc d’aquesta convocatòria.

També es beneficiaran del programa d’impuls de la cadena de valor empresarial un total de 87 entitats, que col·laboraran en el desenvolupament d’innovacions en productes i processos amb impacte en tota la cadena de valor.

Igualment, es possibilitarà el desenvolupament de nous sistemes de monitoratge portàtils per a controlar en temps real la salut dels majors; l’aprofitament de residus agrícoles i industrials com la palla de l’arròs o la salmorra o fermes per a carreteres més resilients davant els efectes del canvi climàtic.

L’aposta per mitjans de transport d’avantguarda com el ‘hyperloop’; l’avanç en l’automatització i robotització d’entorns industrials o l’obtenció de productes d’alt valor afegit a partir de residus, com els llots de depuradora, donen compte de les iniciatives que comptaran amb suport de l’AVI durant els tres anys en què poden executar-se aquests projectes.

La Compra Pública d’Innovació, una altra de les pedres angulars que guien l’acció de l’AVI, també es reforça en aquesta edició, en la qual 21 entitats locals sol·licitaran al sector privat solucions innovadores per a satisfer una necessitat no coberta o a millorar la prestació d’un servei públics. Per part seua, els incentius a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions es multipliquen per dues.

Així mateix, un total de 25 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana es finançaran amb les ajudes concedides en el programa de valorització, per valor de 6,2 milions.

També creix significativament el programa de promoció de talent, en el qual se subvencionaran 86 expedients per un import superior als 6 milions d’euros, un 138% més que en 2020. Aquests fons permetran la incorporació al teixit productiu de 35 persones investigadores i titulades de Formació Professional, al mateix temps que finançaran una xarxa de 33 agents d’innovació i possibilitaran la formació de 18 persones doctorandes en empreses de la Comunitat.

Premsa

• El conveni preveu accions per a consolidar la plataforma ‘encircular.es’ com a via d’implementació de l’ecodisseny en el teixit productiu
• Es millorarà l’eina d’autodiagnòstic per a afavorir l’ús del disseny com a via per a elevar la competitivitat de les empreses

El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar accions que permeten reforçar el disseny com un dels eixos estratègics de la innovació en el teixit productiu, contribuint a incrementar la competitivitat de les empreses i a accelerar la transició de l’economia lineal a la circular.

L’acord, que contempla una aportació de 150.000 euros, pretén afavorir la integració del disseny en les empreses perquè aconseguisquen els seus objectius d’una forma més eficient, i en última instància, milloren la seua productivitat i competitivitat en el mercat global.

Així mateix, contempla l’execució d’accions encaminades a implementar un model empresarial responsable que genere impacte econòmic, social i mediambiental positiu a través del disseny, d’acord amb l’estratègia de creixement sostenible que promou la Unió Europea.

Entre les actuacions a finançar destaca la incorporació de millores i noves funcionalitats en el kit d’autodiagnòstic D-Tool, desenvolupat per l’ADCV, que avalua de manera gratuïta la gestió empresarial del disseny, al mateix temps que proposa pautes per a elevar la productivitat.

En aquesta nova versió, batejada com a D-Tool Box, es presentaran per separat les diferents eines d’avaluació, de manera que resulten més accessibles i efectives a les empreses, que podran obtindre resultats d’una forma més ràpida i gràfica en funció de les seues necessitats.

L’aplicació incorporarà, a més, un nou instrument, que es desenvoluparà en col·laboració amb el departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València (UV), per a proporcionar una orientació del disseny de les empreses mitjançant un procés d’avaluació i mesurament, que es completarà amb la identificació d’aspectes clau i la proposta de millores.

D’aquesta manera, es pretén guiar a les empreses de tots els sectors d’activitat en la gestió del disseny perquè puguen prendre decisions respecte a productes innovadors que augmenten la seua productivitat i competitivitat.

D’altra banda, l’aportació de l’AVI permetrà consolidar la plataforma encircular.es com a font de recursos perquè el teixit productiu afronte amb garanties la transició cap a una economia circular, tenint en compte que fins al 80% de l’impacte ambiental d’un producte es determina en la seua fase de disseny, segons estableix la Unió Europea en l’European Green Deal.

Amb la finalitat d’impulsar l’adopció de criteris d’ecodisseny, l’ADCV es compromet també a detectar i difondre nous casos d’èxit empresarials, com a via per a transmetre models de negoci i bones pràctiques circulars i innovadores en la producció industrial.

Aquesta labor es completarà amb la divulgació de contingut expert que ajude a transmetre coneixement i estenga la capacitat de generar sinergies, a través de trobades sectorials en els quals es presentarà la plataforma, aportant contingut de qualitat i adaptat a les potencialitats de cada cas.

Finalment, s’examinaran iniciatives en l’àmbit de l’Economia Circular que contribuïsquen a identificar necessitats que permeten orientar les polítiques d’innovació empresarial basades en la sostenibilitat.

Aquesta iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, reforça les polítiques públiques de suport al disseny impulsades per la Generalitat, a uns mesos que València albergue en 2022 la capitalitat mundial, després de la seua designació pel World Design Fòrum.

Premsa

• L’acord, dotat amb 500.000 euros, permetrà adaptar per a altres tipus d’intervencions el robot assistent dissenyat per a les cirurgies d’úter
• El personal sanitari col·labora en aquest programa amb grups d’investigació universitaris i instituts tecnològics de la comunitat

El Consell ha aprovat la renovació del conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació d’Investigació de l’Hospital General Universitari de València (FIHGUV) per al desenvolupament d’innovacions en l’àmbit de la cirurgia robòtica, en col·laboració amb centres tecnològics i grups d’investigació de la Comunitat Valenciana.

L’acord, dotat amb 500.000 euros, permetrà avançar en la millora ergonòmica de l’equipament i instrumental quirúrgic, l’optimització dels processos de cirurgia robòtica mitjançant eines basades en l’ús de biomaterials, així com en el desenvolupament de nous sistemes de preparació d’intervencions mitjançant tècniques de simulació i realitat mixta.

De la mateixa manera, es dissenyaran nous sistemes d’assistència en l’acte quirúrgic, que amplien el ventall d’innovacions obtingudes en anteriors exercicis.

El conveni ha possibilitat la col·laboració de quatre serveis quirúrgics -Cirurgia General i Digestiva, Ginecologia, Cirurgia Toràcica i Urologia- amb grups d’investigació universitaris, així com amb instituts tecnològics a fi de desenvolupar innovacions en el camp de la cirurgia robotitzada.

Aquesta iniciativa, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, no sols resol els reptes i necessitats d’innovació detectats pels professionals sanitaris, sinó que obri noves oportunitats d’alt valor afegit per al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Nous desenvolupaments a executar

Entre les actuacions previstes aquest exercici, es contempla l’adaptació per a una altra mena d’intervencions i proves diagnòstiques del robot assistent inicialment dissenyat per a operacions d’úter, així com el desenvolupament de nous sistemes de formació i preparació d’intervencions de cirurgia robòtica mitjançant tècniques de simulació i realitat mixta, on es combina la realitat virtual i l’augmentada.

D’altra banda, l’equip multidisciplinari abordarà el desenvolupament d’un catèter biodegradable amb propietats antimicrobianes i marcat fluorescent per a facilitar així la seua detecció, al mateix temps que explorarà l’ús de materials mesoporosos per a l’absorció més eficient de fluids contaminants.

En aquesta mateixa línia de treball, també es treballarà en el desenvolupament productes antibacterians encapsulats en nanopartícules per a la seua aplicació en esprai, amb l’objectiu de previndre i tractar infeccions abans, durant i després de les operacions quirúrgiques.

El Grup d’Innovació i Investigació en Cirurgia Robòtica de la Comunitat Valenciana, en el qual s’integren els quatre serveis quirúrgics que participen en aquest conveni, va rebre a l’octubre de 2020 el premi a l’excel·lència en la categoria d’Innovació i Investigació que atorga la Unió Professional de València per l’impuls a la I+D+i en l’àmbit de la cirurgia robotitzada en la sanitat pública valenciana.

Premsa

• El conveni entre l’AVI i la Xarxa d’Instituts Tecnològics inclou un pla de formació per als empleats dels 11 centres i els seus socis
• L’acord contribuirà al disseny legal d’un vehicle d’inversió de Redit per a donar suport a la creació de ‘spin off’

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) per a impulsar l’actualització de competències i coneixements del personal dels 11 centres en les noves tecnologies habilitadores per a la ‘nova economia’ que inclou, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres matèries com la biotecnologia o el desenvolupament i aplicació de nous materials.

A través d’aquest acord, que compta amb una aportació de 150.000 euros, l’AVI donarà suport a un pla de formació transversal que permetrà ampliar la formació dels professionals dels instituts tecnològics entorn dels nous reptes i tecnologies que, de manera horitzontal, impacten en el conjunt de sectors i àmbits de coneixement en els quals operen.

Addicionalment, s’oferiran cursos sobre les últimes tendències en habilitats professionals, prospectiva, programes de finançament, gestió de projectes, explotació de resultats, desenvolupament de negoci o comunicació, que complementaran les activitats associades a les tecnologies pròpies de l’economia del coneixement.

Aquesta formació en tecnologies habilitadores s’obrirà, a més, a les empreses, amb la finalitat que adquirisquen coneixements bàsics sobre aquestes disciplines, que els capaciten per a analitzar els avantatges d’una possible implantació en els seus respectius negocis.

L’aportació de l’AVI recollida en l’acord contribuirà també al desenvolupament del marc legal necessari per a la generació d’un vehicle d’inversió que valide els actius tecnològics dels instituts tecnològics mitjançant la constitució de ‘spin off’.

L’objectiu és completar el disseny legal d’aquesta iniciativa en 2021 perquè els instituts tecnològics comencen a treballar en la selecció d’aquells desenvolupaments tecnològics susceptibles de rebre capital llavor per a la creació d’una empresa.

El conveni, que manté les línies bàsiques del subscrit el passat exercici, finançarà, a més, el desenvolupament de nous informes sobre l’impuls de la indústria i de la innovació de la Comunitat Valenciana, en el marc del ‘Think tank’ que promou Redit.

D’aquesta manera, al llarg de l’any es desenvoluparà un nou estudi sobre els factors i característiques empresarials que influeixen en el procés de cooperació amb els instituts tecnològics, al mateix temps que s’actualitzarà i aprofundirà en les anàlisis sobre la posició de la Comunitat Valenciana en matèria d’I+D+i. Sobre aquest tema, s’analitzarà l’evolució que ha registrat la regió en relació amb Europa i es plantejaran possibles propostes per a dinamitzar el sistema valencià d’innovació.

Premsa

• Ascendeix 29 llocs en la classificació europea de regions innovadores respecte al Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional de 2019
• La Comunitat se situa com a regió innovadora “moderada +”, a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen el ranquin nacional

La Comunitat Valenciana és la regió espanyola que més ha millorat el seu rendiment en innovació des de l’any 2014, segons el Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional que ha publicat la Comissió Europea, en el qual el territori valencià ha ascendit 29 posicions respecte a l’informe anterior, que data de 2019.

En la posició 128 d’aquest ranquin europeu, la Comunitat Valenciana també ha millorat la seua situació respecte a la resta d’autonomies espanyoles, d’acord amb els resultats d’aquest estudi tècnic. D’aquesta manera, en tot just dos anys, el nivell d’innovació de la Comunitat ha pujat un esglaó, de moderat a “moderat +”, i se situa a un escaló de Madrid i País Basc, que encapçalen la classificació nacional, totes dues en la categoria de regions “fortes -“.

Si bé l’informe apunta que en els últims set anys totes autonomies han millorat el seu rendiment en relació a la mitjana de la UE, la Comissió Europea destaca expressament la fortalesa de la progressió de la Comunitat Valenciana que, amb 18,3%, lidera el creixement nacional per davant de Catalunya, Navarra, Madrid o el País Basc.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els resultats del Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional suposen un recolzament a l’estratègia del Consell, que ha situat la innovació com a eix central de la transformació del model productiu i entre les prioritats de la seua acció de govern.

“Continuarem treballant perquè les polítiques que impulsem des de l’Administració autonòmica tinguen un reflex real en el nostre sistema productiu i ajuden les nostres empreses a desenvolupar i incorporar innovacions que els permeten ser més competitives”, ha valorat Pascual.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), qui recorda al fet que les dades de la Unió Europea se sumen també els de l’Enquesta sobre innovació en les empreses, que ha publicat recentment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que situen a la Comunitat al capdavant en increment de despesa en innovació empresarial en el període 2017-2019.

“El sistema valencià d’innovació està funcionant de forma més eficaç i eficient gràcies a la creixent cooperació entre els diferents agents, i particularment les empreses, com així ho estan corroborant ja aquests informes independents”, ha precisat.

Fortaleses en investigació i disseny

Entre els indicadors on la regió obté millors resultats, sobreïxen especialment els índexs de sol·licitud de marques comercials, que pràcticament dupliquen la mitjana de la Unió Europea; el d’incorporació del disseny, un 50% superior; així com els nivells de competències digitals i d’educació superior.

De la mateixa manera, l’estudi posa en valor el potent sistema investigador de la Comunitat Valenciana, subratllant el volum de publicacions científiques internacionals i aquelles que se situen entre les més citades, al mateix temps que ressalta altres dos indicadors: les sol·licituds de patents internacionals i el suport públic a la I+D, totes dues per damunt de la mitjana nacional.

El Quadre d’Indicadors de la Innovació Regional compara els resultats en aquest àmbit de 240 regions de la Unió Europa de 22 països membres, a més de Noruega, Sèrbia, Suïssa i el Regne Unit. Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg i Malta s’inclouen a nivell de país no apareixen en aquesta classificació perquè s’inclouen a nivell país.

Premsa

• L’antic edifici de correus d’Elx es convertirà en el primer centre d’aquestes característiques a Espanya
• La compra pública d’Innovació és una de les estratègies amb més pes en l’Agència Valenciana de la Innovació

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha afirmat que “la posada en marxa de la Learning Factory a Elx és el primer pas per a transformar la formació en innovació” i ha destacat que serà “el primer centre d’aquest tipus a Espanya”.

Durant la seua intervenció en el Consell de Direcció de l’AVI, Carolina Pascual ha indicat que la posada en marxa del projecte de Learning Factory, suposa “un primer pas cap a una nova estratègia de formació que es basa en la vinculació amb la indústria, i que permetrà satisfer les necessitats presents i futures de les nostres empreses d’una forma pràctica i tangible”.

En aquest sentit, ha destacat “la importància de convertir la Learning Factory d’Elx en un referent en la formació i demostració de les noves tecnologies, amb la finalitat d’afavorir la transferència de competències i innovacions a la indústria de tota la Comunitat Valenciana”.

Per a la posada en marxa del projecte s’ha constituït un grup de treball tècnic en el qual participen especialistes en tecnologies de la producció i empreses especialment sensibles a la formació en tecnologies habilitadores.

En la seua intervenció, Carolina Pascual també ha destacat la importància de la reelecció, el mes d’abril passat, d’Andrés García Reche per a un segon mandat al capdavant de l’AVI, “la qual cosa ens aproxima als tres objectius primigenis de la institució: consens, estabilitat del projecte i funcionament professional.”

Així mateix, la consellera ha ressaltat “el lideratge de l’AVI en la compra pública d’innovació per a la dinamització de la innovació en el sector privat, a fi d’impulsar i orientar la R+D+i privada cap a sectors d’avantguarda i alt valor afegit”.

Finalment, la consellera d’Innovació ha ressaltat “la implicació de l’AVI en l’avaluació de més de 750 expedients que enguany opten a ajudes en concurrència competitiva, i per a les quals s’exigeix la col·laboració entre diferents agents del sistema d’innovació”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat que “l’estratègia de la Generalitat per a situar la innovació en el centre de l’estratègia per a la transformació del model productiu està començant a donar els seus primers fruits”.

En aquest sentit, ha precisat que les empreses de la Comunitat Valenciana són les que més han augmentat la despesa en innovació en el període 2017-2019, amb un increment del 62 per cent, nou vegades més que la Comunitat de Madrid i 23 punts més que Catalunya, segons l’última Enquesta sobre innovació en les empreses que publica l’INE.