Premsa

• Carolina Pascual destaca que es tracta “d’un projecte diferenciador que permetrà que professionals i alumnat de Cicles Formatius i d’universitats puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació”
• Un grup tècnic format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeria anirà definint el projecte i presentarà una primera proposta d’espais al juny

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha presidit el grup de treball de l’antic edifici de Correus d’Elx, en el qual s’ha acordat, després de sotmetre a debat les diferents propostes presentades pels seus participants, elaborar un estudi tècnic per a la implantació d’una learning factory en aquest immoble, que serà un centre de referència de tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana.

La Generalitat i l’Ajuntament d’Elx han reunit per segona vegada aquest grup de treball en una trobada presidida per Carolina Pascual, al costat de l’alcalde d’Elx, Carlos González, i a la qual també ha assistit el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, així com representants de l’empresariat, sindicats, instituts tecnològics, parcs científics, universitats i formació professional de la ciutat i de tota la Comunitat Valenciana.

Carolina Pascual ha explicat que una learning factory “aporta un element diferenciador perquè es tracta d’un espai específicament perquè que professionals en actiu, alumnat universitari i alumnat de cicles formatius puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació en tecnologies disruptives amb un equipament similar al d’una empresa”.

En aquest sentit, la consellera ha indicat que “les persones que es formen en aquests centres poden aplicar diferents tecnologies als processos productius de les empreses, com a Intel·ligència Artificial, 5G o robotització”. “La diferència amb els espais de demostració convencionals és que en aquest centre la infraestructura permetrà una formació absolutament pràctica”, ha indicat.

Aquesta iniciativa, segons ha manifestat, “permetrà formar a personal especialitzat en tecnologies habilitadores que la transformació digital i verd requereix i contribuirà al canvi del model productiu cap a la innovació, transferint el coneixement al teixit empresarial”.

Carolina Pascual ha indicat que “es conformarà un comité tècnic que anirà treballant en les característiques del centre, format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeries de les universitats valencianes” i ha apuntat que “en la pròxima reunió, que es realitzarà a la fi de juny o principis de juliol, ja podrà presentar una primera proposta d’espais”.

A més, la consellera ha agraït a tots els participants de l’equip de treball: empresaris, universitat, instituts tecnològics, formadors, teixit social i administracions, universitat, empresaris, instituts tecnològics, teixit social, formadors, les seues propostes” i ha afirmat que “han tingut molts punts en comú per a posar en marxa aquest projecte, en el qual també s’estudiarà com fer d’aquesta iniciativa un punt de trobada per a la ciutadania pel que fa a cultura innovadora”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha ressaltat que “la iniciativa que estem construint asseguraria que les empreses incorporen en els seus processos productius els últims coneixements científics en tecnologies de fabricació avançada”.

A més, García Reche ha incidit en què “també els garantiria que la seua plantilla, provinga de la universitat o de la Formació Professional, compte amb les competències adequades”.

Premsa

• L’empresa Idai Nature explora nous formulats a partir d’extractes botànics junt amb AINIA i especialistes de la Universitat de Girona
• L’objectiu és desenvolupar nous productes amb biocides que prescindisquen de químics de síntesi i siguen respectuosos amb el medi ambiente

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament de nous formulats orientats al biocontrol agrícola usant com a base extractes botànics, respectuosos amb el medi ambient i els ecosistemes i aptes per a una agricultura sostenible.

L’empresa valenciana Idai Nature lidera aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’Agència en l’última convocatòria que ha llançat en concurrència competitiva, en la qual col·laboren en l’execució l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA) i la Universitat de Girona.

A través d’aquest projecte es pretén desenvolupar noves solucions naturals basades en tecnologies innovadores que permeten el tractament de fruites i verdures prescindint de productes químics de síntesi, que són aquells que no hi són en forma natural, en línia amb l’estratègia ‘De la granja a la taula’, que impulsa la Unió Europea per a garantir l’obtenció d’aliments saludables, assequibles i sostenibles per a la ciutadania.

La reducció dels químics de síntesi en els processos agrícoles respon, de fet, a una demanda del mercat, que reclama cada vegada més el desenvolupament d’una nova generació de productes fitosanitaris més sostenibles, com a alternativa als formulats tradicionals.

El projecte que lidera Idai Nature respon, per tant, a la preocupació dels consumidors pels components que s’han emprat en la producció dels aliments que consumeixen i prioritza tot el que és natural com un factor clau de compra.

En el desenvolupament d’aquest projecte, la firma valenciana col·labora amb el centre tecnològic AINIA, que contribueix a la potenciació de les biomolècules mitjançant noves tecnologies d’encapsulació. Al seu torn, la Universitat de Girona aporta l’experiència, precisament en la investigació d’eines per a la protecció de cultius mitjançant el desenvolupament de noves molècules naturals.

Les dues col·laboracions han sorgit en el marc de BioProtag, que és com s’ha batejat aquesta iniciativa que es troba ja en l’última anualitat d’execució, d’acord amb la programació de la convocatòria corresponent a 2020.

Aquest projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació que promou l’AVI, que proposa solucions innovadores per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i el control de malalties i plagues.

De la mateixa manera, BioProtag entronca directament amb l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, compleix amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques, fàcils d’implementar pel sector primari, que contribuïsquen a una producció sostenible d’aliments.

Premsa

• El president de la Generalitat li ha proposat com a candidat a la reelecció davant el venciment del seu mandat el pròxim 4 d’agost
• El vicepresident executiu destaca la confiança que han depositat en l’AVI els agents del Sistema Valencià d’Innovació

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha comparegut en la Comissió d’Indústria, Comerç, Turisme i Noves Tecnologia de les Corts per a recaptar el suport dels grups parlamentaris després de ser formalment proposat per a la seua reelecció pel president de la Generalitat, Ximo Puig.

Durant la seua intervenció, García Reche ha repassat el treball que ha desenvolupat l’Agència des de la seua constitució i posada en funcionament per a impulsar la innovació orientada cap a les empreses i contribuir a la millora del model productiu mitjançant la mobilització de tot el coneixement disponible en el Sistema Valencià d’Innovació.

Amb aquest objectiu, l’Agència va concedir fins l’any passat al voltant de 36 milions en ajudes en concurrència competitiva a més de 250 organitzacions diferents -fonamentalment universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana- per a propiciar el desenvolupament en col·laboració de projectes d’innovació.

Aquest impuls a la R+D+i es reforçarà significativament enguany gràcies a l’increment pressupostari que ha experimentat l’AVI, que, amb una dotació de 50 milions d’euros, pràcticament ha duplicat els fons consignats en l’exercici anterior.

Segons el parer de García Reche, l’Agència s’ha guanyat la confiança dels agents del sistema d’innovació, com reflecteix l’augment en un 54% en el nombre de sol·licituds rebudes en la convocatòria d’enguany. Una major penetració que s’ha plasmat, sobretot, en el col·lectiu d’empreses: “Entre les més de 300 companyies que en 2021 han remés els seus projectes d’innovació en col·laboració amb altres agents, quasi el doble que fa un any, hem aconseguit a atraure a 212 que no havien participat en edicions passades”.

L’actual vicepresident executiu i candidat a la reelecció ha destacat, a més, que el major volum de sol·licituds es concentra en els dos programes amb més impacte en el sistema productiu, els de consolidació de la Cadena de Valor Empresarial i Projectes estratègics en cooperació, tots dos oberts a la participació directa de les empreses al costat d’altres socis.

Gran part d’aquestes iniciatives responen, a més, als reptes que han identificat els nou comités d’innovació especialitzats promoguts per l’Agència, en els quals representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i de l’empresariat han establit desafiaments i oportunitats d’innovació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i que s’han traduït, fins hui, en prop de 80 propostes concretes d’innovació.

D’altra banda, García Reche ha posat també l’accent en el paper de l’AVI com a instrument per a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en les Administracions local i autonòmica.

En aquest sentit, ha recordat que l’Agència ha prestat ja suport tècnic a les Conselleries de Sanitat, Habitatge i Hisenda en l’execució d’aquests processos, al mateix temps que ha concedit ajudes a 27 municipis perquè dissenyen i posen en marxa els seus propis programes de compra pública.

El mandat d’Andrés García Reche expira el pròxim dia 4 d’agost, quatre anys després de la seua designació. D’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, la persona titular de la Vicepresidència executiva de l’AVI és triada, a proposta del president de la Generalitat, per una majoria de dos terços en primera votació i de majoria simple en segona.

Premsa

• Nunsys, l’IIS La Fe, l’ITI, l’Institut Polibienestar i Outcomes’10 treballen en aquest projecte a partir de tècniques de monitoratge no invasiu
• Aquesta nova eina serà capaç de detectar la fragilitat i predir la seua evolució en el col·lectiu de persones majors de 65 anys

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou sistema, basat en l’aplicació d’intel·ligència artificial, per a la detecció, tractament i control de la fragilitat, una síndrome associada a la tercera edat que es caracteritza per la conjunció en persones majors de diferents malalties cròniques que resten, de manera progressiva, la seua autonomia per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Nunsys lidera el consorci d’entitats que desenvolupen aquest projecte estratègic, batejat com Smartchronic, i en el qual també participen l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe); l’Institut Polibienestar, associat a la Universitat de València; l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI); i l’empresa castellonenca Outcomes’10.

A través d’aquesta iniciativa es pretén millorar l’atenció sociosanitària del col·lectiu de persones de més de 65 anys, que segons l’últim informe Envelliment en Xarxa publicat pel Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, ja representa el 19,3% de la població i copa el 57,9% de totes les estades hospitalàries registrades a Espanya durant 2018.

Gran part d’aquests ingressos s’atribueixen a patologies cròniques, que requereixen de tractaments multidisciplinaris de llarga duració, i que s’associen a la fragilitat derivada de l’edat. És per això que s’estan explorant noves eines per a millorar la detecció precoç i el tractament d’aquests pacients, amb la finalitat d’elevar tant la seua qualitat de vida, com l’eficiència del sistema sanitari.

En aquest sentit, Smartchronic fa ús d’intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i tècniques de monitoratge no invasiu per a determinar la condició de fragilitat de cada pacient i predir la seua evolució, anticipant fins i tot possibles ingressos no programats, a fi de configurar diferents itineraris assistencials, adaptats a l’ampli ventall de patologies.

Aplicació de monitoratge

Aquesta labor d’anàlisi serà possible gràcies al desenvolupament d’un sistema de control, centralitzat en una aplicació per a dispositius mòbils, que permetrà examinar de manera constant els principals paràmetres que incideixen en la fragilitat i la qualitat de vida d’aquest grup específic de població.

El projecte que lidera Nunsys, companyia especialitzada en Intel·ligència Artificial, entre altres tecnologies d’avantguarda, compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, que participa de manera activa en el disseny dels mòduls per a la gestió dels pacients crònics al costat de l’Institut Polibienestar, de la Universitat de València.

Nunsys desenvolupa tots els algorismes centrals del projecte, que modelen els itineraris dels pacients crònics, així com l’evolució dels índexs de fragilitat. Per part seua, el disseny dels algorismes predictius en l’àmbit dels reingressos hospitalaris és a càrrec de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), mentre que la castellonenca Outcomes’10 contribueix amb el disseny dels models de monitoratge no invasiu basats en dades reportades pel pacient.

En la seua primera anualitat, Smartchronic ha superat la fase de definició de l’arquitectura tecnològica, per la qual cosa els esforços se centren ara en la concreció dels requisits i especificacions dels mòduls funcionals, inclosa l’app per al monitoratge no invasiu, amb la participació de voluntaris. En paral·lel, s’està ja estructurant la informació disponible per a dissenyar els algorismes predictius en matèria de fragilitat, reingressos i utilització de recursos.

La iniciativa connecta amb els objectius de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, satisfà el desenvolupament tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través de la major interacció entre professionals i usuaris, un dels eixos prioritaris en l’àmbit de la promoció de la salut i la sanitat eficient.

Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut promogut per l’AVI, que aposta obertament pel control i prevenció de la fragilitat i la cronicitat mitjançant l’ús d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data.

Premsa

• Aquestes propostes serviran per a avaluar les capacitats del mercat i definir les especificacions funcionals a fi de preparar la contractació
• La majoria de les iniciatives procedeixen d’empreses i al voltant del 80% són entitats radicades en la Comunitat Valenciana

La primera fase del procés de Compra Pública d’Innovació (CPI), que la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic va obrir el passat 2 de febrer amb l’assessorament tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’ha saldat amb la recepció d’una vintena de propostes per a millorar, a través de la I+D+i, el servei de neteja que es presta en els edificis i dependències de la Generalitat.

Empreses i instituts tecnològics han aportat un total de 19 idees per a resoldre aquest repte, batejat com Innova-Neteja, amb el qual es pretén desenvolupar i implementar un sistema innovador que no sols garantisca la qualitat d’aquest servei, sinó també la seua optimització i control.

Aquestes solucions no presents en el mercat han d’assegurar, a més, un major respecte cap a les persones i el medi ambient, així com atendre les necessitats especials de desinfecció derivades de la COVID-19.

A través d’aquesta consulta preliminar al mercat, la Conselleria d’Hisenda i la AVI han sondejat la disponibilitat del teixit productiu per a oferir respostes innovadores als reptes identificats per la Central de Compres de la Generalitat. Es tracta, en qualsevol cas, d’un pas previ per a determinar les funcionalitats que han de definir la innovació que es pretén contractar a través de la CPI.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha valorat “de manera positiva” la resposta de les empreses i entitats al procés iniciat des de la Generalitat. “Volíem escoltar què havia de dir-nos el teixit productiu per a, sobre la base d’aqueixes aportacions, dissenyar la millor compra pública, i no podem estar més satisfets amb el resultat”, ha indicat Soler.

Segons el titular d’Hisenda, la contractació pública ja no sols té com a objectiu gastar bé els diners dels contribuents, sinó que ha de reportar també valor afegit “en termes de qualitat, rendibilitat i impacte mediambiental”.

En aquest sentit, Soler ha indicat que amb la Compra Pública Innovadora “hem obert la porta a solucions més eficients i de major qualitat, alhora que brindem a les empreses innovadores una oportunitat per a provar les seues solucions en condicions reals i no sols a través de models”.

Per part seua, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha ressaltat que “l’aposta per la Compra Pública Innovadora és fonamental per a poder introduir la innovació en la manera de contractar de les administracions i també en els processos productius de les empreses”.

Pascual ha indicat que “la capacitat transformadora de la innovació ens aporta millores substancials i solucions que anteriorment no s’havien aplicat i que milloren els serveis, al mateix temps que milloren la capacitat de les empreses i les ocupacions que generen”.

D’acord amb els resultats de la consulta, el 84% de les solucions rebudes procedeixen directament d’empreses, que operen en un ampli ventall de sectors d’activitat.

Estan representats, entre altres, serveis, béns d’equip, robòtica, geolocalització o sistemes informàtics. Per part seua, els instituts tecnològics lideren el 16% de les iniciatives, que ara s’avaluaran per a, a continuació, establir un diàleg amb els operadors.

«La significativa participació del sector privat en aquesta consulta preliminar al mercat avala l’estratègia de l’AVI en matèria de Compra Pública d’Innovació. Creiem en el poder de compra de l’Administració com a via per a elevar el valor afegit de les nostres empreses, fins i tot en sectors que fins ara no es caracteritzaven per la incorporació de coneixement», ha destacat el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche.

De fet, l’impacte d’aquesta consulta es concentra fonamentalment en la Comunitat Valenciana, que aglutina al voltant del 80% dels projectes presentats, enfront del 20% restant, que ve d’altres comunitats autònomes, com Catalunya o Madrid, i fins i tot d’altres països de la Unió Europea, com Itàlia.

Premsa

• L’Hospital Clínic de València i l’Institut Tecnològic d’Informàtica col·laboren amb aquest institut d’investigació sanitària en l’execució del projecte
• El test, que analitza els nivells de biomarcadors implicats en la sèpsia bacteriana, és capaç de pronosticar la seua evolució mitjançant Intel·ligència Artificial

L’Institut d’Investigació Sanitària (Incliva) desenvolupa, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia i del xoc sèptic, que constitueix una de les principals causes de mort hospitalària en el món.

L’objectiu és validar la tecnologia per a analitzar els nivells de biomarcadors implicats en aquests processos, i establir així algorismes basats en Intel·ligència Artificial que permeten detectar de manera ràpida aquesta emergència mèdica i predir la seua evolució, amb la finalitat de millorar el maneig clínic dels pacients en les Unitats de Vigilància intensiva.

Per al desenvolupament d’aquest projecte, Incliva compta amb la col·laboració de l’Hospital Clínic Universitari de València i de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), així com en el suport econòmic de la *AVI en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a l’exercici 2020.

La sèpsia o septicèmia es produeix quan la resposta de l’organisme a una infecció és tan virulenta que provoca danys en els seus propis teixits. Es tracta d’una afecció molt greu que pot desembocar en un descens de la pressió sanguínia potencialment mortal, que és el que es coneix com a xoc sèptic.

Precisament per a elevar la supervivència d’aquests pacients crítics, l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva està desenvolupant un test per al diagnòstic i pronòstic de la sèpsia, mitjançant l’anàlisi dels nivells de les histones, un tipus de proteïna que s’allibera el torrent sanguini en el curs d’un procés inflamatori provocat per una infecció, i que es mesurarà a través de l’espectrometria de masses.

Eina d’ajuda al personal mèdic

Batejat com HistShock, aquest test en fase de valorització és capaç d’identificar ràpidament a les persones hospitalitzades que poden desenvolupar una sèpsia arran d’una infecció i, a més, assenyalar a aquelles que presenten una evolució clínica negativa, ja que els biomarcadors analitzats s’associen amb paràmetres de coagulació de la sang i marcadors de dany orgànic.

No obstant això, la definició i aplicació d’algorismes basats en Intel·ligència Artificial permetrà anar més enllà del diagnòstic primerenc, per a pronosticar l’evolució del pacient crític amb septicèmia, amb el consegüent impacte positiu en la taxa de supervivència i la reducció de costos hospitalaris. I és que, al final de tot aquest procés, es generarà una interfície que posarà en comú les dades clíniques i moleculars, facilitant als facultatius la presa de decisions.

“El que pretenem és identificar de forma molt primerenca als pacients per a incrementar la seua supervivència i, a més, disminuir la seua estada en UCI en millorar la manera d’abordar les teràpies que els es aplicarà. Amb el kit que estem desenvolupant podem tindre el diagnòstic en menys d’una hora”, explica el Dr. José Luis García, investigador d’Incliva i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, de l’Institut d’Investigació Sanitària Carles III.

La tecnologia per a analitzar els nivells d’histones en el plasma sanguini es basa en una patent europea, que ja ha sigut concedida a Incliva, i que ara s’ha estés als Estats Units, el Japó, la Xina, el Canadà i Hong Kong. Així mateix, el projecte ha permés desenvolupar una nova patent basada en la mateixa tecnologia per a mesurar, en aquest cas, la proteïna C activada circulant en les persones ingressades amb septicèmia, i que ja ha sigut presentada en l’Oficina Europea de Patents.

En paral·lel, també s’ha avançat en el desenvolupament d’eines informàtiques basades en Aprenentatge automàtic capaços de, a partir de les dades clíniques de persones ingressades en la Unitat de Vigilància intensiva de l’Hospital Clínic Universitari de València i dels biomarcadors analitzats mitjançant aquests tests, realitzar un diagnòstic primerenc i predir la seua evolució clínica.

Per a l’execució d’aquest treball resulta clau la col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de València, a través del personal facultatiu de l’UCI, que han facilitat tant el reclutament de pacients com la revisió de la base de dades clínics.

Per part seua, el desenvolupament un prototip de programari de diagnòstic i pronòstic basat en tècniques d’Aprenentatge Automàtic recau sobre l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), un altre dels pilars de la iniciativa.

“Es tracta d’un projecte que exemplifica el paper de l’AVI. Resoldre problemes de gran importància per a la societat, com en aquest cas millorar el tractament de pacients amb sèpsies, a través de la col·laboració entre instituts tecnològics, centres de coneixement i en última instància, d’empreses, però generant major valor afegit, major renda per càpita i salaris més elevats”, subratlla el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

El projecte HistShock s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que ha proposat a l’Agència diferents prioritats per a la innovació en aquest camp. En concret, la iniciativa liderada per Incliva contribueix a resoldre dos reptes, el desenvolupament de kits de diagnòstic ràpids i l’ús de la medicina personalitzada.

De la mateixa manera, connecta directament amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

El test compleix, de fet, amb l’objectiu d’impulsar la gestió personalitzada de la salut, prevenció i el diagnòstic, atés que diferencia la sèpsia bacteriana d’altres síndromes, la qual cosa permet optimitzar els tractaments; al mateix temps que satisfà l’obtenció de productes més eficients i orientats al mercat. Finalment, també es vincula al desenvolupament de tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través d’una major interacció entre professionals i usuaris.

Escolta les declaracions del investigador José Luis García 

Escolta el tall de veu del vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche

Premsa

• INESCOP adapta una plataforma web dissenyada inicialment per al sector del calçat en col·laboració amb el centre tecnològic del joguet (*AIJU)
• La nova eina facilita la presa de decisions, redueix costos de producció i obri la porta a la personalització de productes

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza el desenvolupament i adaptació d’una eina de programari dirigida al sector del joguet, que permet combinar diferents materials de manera virtual, proporcionant una imatge digital i realista de les mostres i prototips abans d’iniciar el procés de fabricació.

Es tracta d’una tecnologia que redueix els costos i temps de producció i facilita, a més, la personalització del catàleg, en sintonia amb les principals tendències del mercat.

El projecte, batejat com CUSTOY, està impulsat pel Centre Tecnològic del Calçat (Inescop) i en el seu desenvolupament ha participat estretament l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci (Aiju), com a centre de referència d’aquesta indústria.

La iniciativa suposa la transferència al sector del joguet d’una plataforma desenvolupada prèviament per Inescop per a facilitar la combinació de materials en models de calçat, amb l’objectiu d’aconseguir una ràpida selecció i visualització realista dels components a utilitzar en les diferents mostres.

En concret, per a aquesta nova iniciativa s’ha dissenyat un prototip de web on, a partir dels dissenys 3D dels productes jogueters i fent ús d’una llibreria digital de les diverses peces i materials utilitzats, l’usuari pot realitzar, de manera àgil i senzilla, diferents combinacions i obtindre imatges fotorrealistes prèvies a la producció del producte.

Fins ara, el sector mancava d’una opció tecnològica d’aquestes característiques, per la qual cosa la implementació de modificacions en el disseny requeria de setmanes addicionals de treball, així com de la fabricació de prototips físics.

D’aquesta manera, el projecte CUSTOY proporciona al sector del joguet un instrument específic que resulta de gran ajuda en la presa de decisions, ja que disminueix els temps de disseny i facilita l’adaptació a un mercat cada vegada més ràpidament canviant.

Desenvolupament completat

Aquesta eina de programari, que ja es troba plenament operativa, també obri la possibilitat d’accedir a nous models de negoci o canals de venda amb la personalització del producte, permetent a les empreses ampliar la seua quota de mercat. Al seu torn, es converteix en una potent eina d’anàlisi de tendències i de màrqueting per al sector del joguet.

Per a la consecució del projecte, Inescop ha comptat amb l’estreta col·laboració de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci, amb el qual ha coordinat l’establiment d’objectius i el desenvolupament dels treballs. AIJU ha aportat, a més, els models 3D que han servit de base per a dissenyar el configurador, així com els seus coneixements sobre aquesta indústria.

Per part seua, Ines ha contribuït amb la seua àmplia experiència en el desenvolupament d’eines de disseny 3D, que ja apliquen les empreses del calçat, i que ara ha aconseguit adaptar amb èxit a les necessitats d’un altre sector productiu com el jogueter.

CUSTOY s’alinea amb els reptes-solució proposats pel Comité Estratègic Especialitzat en tecnologies habilitadores de l’AVI, que en les seues conclusions proposa el desenvolupament de solucions per a l’optimització de les operacions en les empreses mitjançant la incorporació de les tecnologies de digitalització.

Així mateix, el projecte s’emmarca en l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, i que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, compleix amb l’objectiu de desenvolupar productes personalitzats que incorporen valor afegit sobre la base del disseny i les prestacions diferenciades, responent a necessitats individuals dels clients.

Premsa

• Dismuntel treballa en una solució pionera al costat de l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2-UPV) i el departament d’Enginyeria Electrònica de la UV
• Permet la integració de grups electrògens de diferents fabricants reduint costos i millorant tant l’eficiència com la qualitat del procés

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), dona suport a la signatura valenciana Dismuntel en el desenvolupament d’una nova solució estandarditzada que permet la integració dels diferents grups electrògens existents en el mercat, elevant així l’eficiència i fiabilitat d’aquests sistemes autònoms de generació d’energia, que són claus per a garantir el subministrament elèctric en situacions d’emergència.

El projecte, en el qual també participen l’Institut d’Automàtica Industrial (ai2) de la Universitat Politècnica de València (UPV), així com especialistes del departament d’Enginyeria Electrònica adscrits a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València, compta amb finançament de l’AVI en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

En l’actualitat, no existeix en el mercat una plataforma orientada a grups electrògens que permeta obtindre els patrons òptims de funcionament. De fet, en general, només es proporciona accés a les plataformes propietàries de cada fabricant, la qual cosa impedeix el desenvolupament d’una solució única per als diferents models de generador.

La integració de la informació des de les fonts en les seues diferents localitzacions resulta decisiva per a elevar l’eficiència i garantir la qualitat dels processos d’electrificació en ubicacions fora de l’abast del subministrament elèctric.

Precisament, el principal valor que aporta aquest desenvolupament radica en l’estandardització d’un model aplicable per part dels diferents actors que gestionen el cicle de vida del generador. Aquest avanç facilita l’accés a la capacitat d’anàlisi i gestió oferida per les plataformes de comunicacions, la qual cosa redunda en múltiples avantatges, entre elles, econòmiques i mediambientals.

D’aquesta manera, no sols s’integra la gestió dels grups electrògens mitjançant l’ús de tecnologies de comunicació en el camp de la internet de les coses, sinó que aquesta solució rebaixa els temps de generació, aporta seguretat al procés i redueix tant l’impacte ambiental com els costos, ja que millora l’aprofitament de l’energia generada.

Es fabricarà en 2022

El projecte avança segons el que es preveu i, després de finalitzar la fase de disseny del concepte en 2020, els tècnics centren ara els seus esforços en el desenvolupament del sistema. A la fi de 2021 està programada la validació dels dispositius electrònics i en 2022 s’iniciarà la fabricació en les instal·lacions d’Algemesí per a la seua comercialització a nivell internacional.

En l’execució dels treballs, Dismuntel col·labora amb l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2) de la Universitat Politècnica de València, que s’ha encarregat d’identificar els protocols de comunicació industrial i migrar les diferents llibreries a l’arquitectura triada per al desenvolupament de la passarel·la. Així mateix, també ha validat el desenvolupament amb diferents emuladors industrials.

D’altra banda, especialistes del departament de departament d’Enginyeria Electrònica adscrits a l´Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València estan proporcionant assessorament tècnic en maquinari, amb la finalitat de definir les característiques tècniques que permeten millorar la gestió de l’energia en temps real per a aconseguir així una major eficiència energètica.

La iniciativa està alineada amb les conclusions plantejades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores de l’AVI i d’acord amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Premsa

• La Cooperativa Agrícola de Benicarló, Benihort, lidera aquesta iniciativa en col·laboració amb Aimplas i l’IBMCP, centre mixt de la UPV i CSIC
• S’està desenvolupant un protocol per a optimitzar la gestió d’aquest residu i possibilitar així la seua valorització com a compost

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament de plàstics per a ús agrícola més sostenibles, amb la finalitat de millorar la gestió de residus en el camp i reduir la petjada ambiental del sector primari. El projecte, batejat com a Agro +, contempla la valorització a través del compostatge d’aquesta mena de films plàstics, que s’empren per a recobrir el sòl i elevar el rendiment de les collites a través d’una tècnica coneguda com embuatat o ‘mulching’.

La Cooperativa Agrícola de Benicarló, Benihort, lidera aquesta iniciativa, en la qual també participen l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, i l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), un centre de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València.

Les tres entitats han obtingut finançament de l’AVI en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Agro+ ofereix resposta a un dels problemes derivats de l’ús de tècniques com l’embuatat agrícola i una mala praxi del destí dels plàstics emprats al final de la seua vida útil. El reciclatge s’antulla una opció complexa, ja que, en estar en contacte amb el sòl, els films acaben contaminats per residus impropis com a terra, pedres o restes del propi cultiu. Per aquesta raó, molts d’aquests embuatats acaben en l’abocador.

No és un problema menor perquè Espanya posa en el mercat el 14% dels plàstics agrícoles d’Europa. Només els embuatats representen més de 674.000 tones, si bé el volum total és molt superior.

Facilitar la degradació dels films

En aquest escenari, el desenvolupament de films compostables per a ús agrícola, tal com planteja el projecte, ofereix alternatives per als agricultors, que poden donar un segon ús als films retirats mitjançant la generació de compost. D’aquesta manera, es reintroduirien ja com a abonament en el procés de producció agrícola.

Precisament en el marc d’aquesta iniciativa, s’estan desenvolupant i optimitzant films embuatats compostables amb la finalitat de dotar-los de millores en els temps de degradació que garanteixen la qualitat del compost. Un treball tècnic que es validarà sobre el terreny en tres tipus de cultius: la carxofa de Benicarló, un cultiu a l’aire lliure amb denominació d’origen protegida; la tomaca, en una explotació ecològica amb hivernacle; i el cítric.

Però tan important com el desenvolupament industrial és el disseny i implementació d’un nou sistema de gestió del residu que facilite la recuperació del material i la seua transformació en compost En aquest sentit, s’està elaborant un un protocol per a estandarditzar la valorització d’aquesta mena de films, al mateix temps que s’escometen accions de formació en el sector agrícola.

En aquest sentit, Benihort té un rol clau en la iniciativa, ja que valorarà la metodologia, fent ús del compost generat en el procés de valorització de residus de film compostable i, en virtut de la seua experiència, realitzarà una selecció adequada dels cultius. Finalment, juga un paper fonamental en la difusió del protocol i la realització de tallers entre els seus 1.800 socis.

Per part seua, Aimplas coordina tasques relacionades amb el desenvolupament de materials i optimització de films, així com en el degradat i millora del procés de compostabilitat a escala pilot i laboratori. Així mateix, l’Institut Tecnològic del Plàstic també lidera el disseny de la metodologia de valorització de residus compostables.

L’avaluació de la qualitat del compost mitjançant l’estudi de les especials vegetals en el laboratori és la principal missió de l’IBMCP, que participarà també en la selecció dels cultius adequats per a verificar la metodologia.

Agro+ és un projecte alineat amb els reptes i solucions proposades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI, que advoca per fabricar productes més sostenibles i amb criteris d’ecodisseny, amb la finalitat de facilitar la seua valorització al final de la seua vida útil.

Així mateix, s’emmarca en l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent, RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Premsa

• La meitat procedeix d’empreses, que cooperaran amb altres entitats per a desenvolupar solucions innovadores a grans reptes del sistema productiu
• Els projectes estratègics representen el 44% i es corresponen amb un centenar d’iniciatives en aquesta convocatòria, dotada amb 46,5 milions

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment del 67% en el nombre de sol·licituds rebudes en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren l’Agència.

En concret, les empreses, centres i grups d’investigació, instituts tecnològics, organitzacions empresarials i institucions la Comunitat Valenciana han presentat un total de 828 sol·licituds de suport a la innovació, la qual cosa suposa el major volum rebut des de la creació de l’AVI.

La meitat d’aquestes sol·licituds procedeixen d’empreses que, en tot cas, cooperaran amb altres entitats d’innovació per a executar els treballs, atés que els incentius tenen com a objectiu propiciar la interconnexió de les baules del sistema d’R+D+i, que fins ara actuaven generalment de forma aïllada.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

S’amplia la base d’empreses

Entre les més de 300 companyies que han remés els seus projectes d’innovació, quasi el doble que fa un any, figuren referents dels principals sectors com, per exemple, l’agroalimentació, la ceràmica, l’automoció o la salut. A més, l’Agència ha aconseguit millorar la seua penetració en aquest col·lectiu, atraient a 181 noves empreses que no havien participat en edicions passades.

El balanç provisional de la convocatòria reflecteix també un increment significatiu de les iniciatives d’alt impacte sobre el sistema productiu, que impliquen la col·laboració activa d’empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació, i que enguany aconsegueixen el centenar, segons les dades preliminars.

De fet, el 44% del total de sol·licituds s’enquadra en el programa de suport als Projectes Estratègics en Cooperació, per a potenciar el desenvolupament conjunt de solucions innovadores a grans reptes d’interés comú. És l’àrea que més creix, un 141% respecte a 2020.

La col·laboració, en aquest cas, entre empreses per a impulsar la consolidació de la cadena de valor també registra un increment superior al 80%. En la present convocatòria, els projectes en cooperació per al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball, suposen una cinquena part de totes les sol·licituds rebudes.

L’auge en la participació empresarial es trasllada també al programa de dinamització de la Compra Pública d’Innovació, que compta amb una línia específica per a incentivar la seua concurrència a aquest tipus de licitacions públiques. En aquest cas, els projectes remesos augmenten en un 60% respecte a l’exercici anterior.

Per part seua, en l’àmbit de la promoció del talent les sol·licituds creixen un 53%, si bé el major increment, del 114%, es constata en la línia de suport a la incorporació d’investigadors i tècnics especialistes vinculats a l’execució de projectes d’innovació en les empreses.

Les empreses encapçalen les sol·licituds en cooperació

Per tipus d’entitat sol·licitant, destaca especialment el creixement de les empreses, que lideren el 50% de sol·licituds, si bé la col·laboració amb instituts tecnològics o centres d’investigació està garantida, ja que les característiques dels projectes fan necessària la cooperació de tots ells.

Amb el 21% de propostes remeses, els grups i instituts d’investigació de les universitats de la Comunitat ocupen la segona plaça, seguides per les fundacions i centres d’investigació (no vinculats a les universitats), que representen un 12%. Els instituts tecnològics signen, per part seua, el 8% de les propostes.

En aquesta quarta edició dels programes de suport a l’R+D+i que impulsa l’AVI, el pressupost global màxim per a ajudes experimenta un increment del 130% respecte a la convocatòria precedent. Per a aquesta campanya, l’Agència ha disposat de prop de 46,5 milions d’euros, enfront dels 20,2 milions que finalment es van assignar l’any passat.

Aquesta nova dotació econòmica permetrà atendre un major volum de projectes, amplificant així l’impacte dels estímuls que l’AVI dirigeix a les empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics per a contribuir a la transformació del model productiu, en línia amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital