Premsa

– L’equip tècnic de l’Agència Valenciana de la Innovació es reuneix per segona vegada per a concretar els principals reptes, entre els quals s’inclou incrementar la producció autòctona d’electricitat d’origen renovable
– Forma part del pla del Consell per a ajudar el teixit productiu a reduir i eliminar les emissions en el marc de la transició energètica


El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que coordina el professor Avelino Corma, ha proposat a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, els principals reptes i oportunitats d’innovació per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir les seues emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

L’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable, la millora de l’eficiència energètica en els processos productius i la mobilitat o la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en l’ús d’energia tèrmica són alguns dels desafiaments que ha identificat aquest equip multidisciplinari, que integra a representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, i que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la cerca de solucions tecnològiques capaces de fer front al canvi climàtic.

La consellera Pascual ha presidit així la segona sessió de treball d’aquest comité tècnic, que forma part del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica de la Comunitat, i especialment, de la seua indústria. En la seua intervenció, Pascual ha agraït el compromís de les persones participants, que amb la seua capacitat i coneixement contribueixen, no sols a rebaixar, eliminar i neutralitzar les emissions de diòxid de carboni, sinó també a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils.

“La crisi energètica, derivada de la invasió d’Ucraïna, i els efectes que està causant en pràcticament en tots els sectors, fan que la tasca en la qual us heu involucrat siga determinant”, ha subratllat Pascual, qui ha insistit que “la ciència i la innovació ens donen respostes en moments crítics”.

Accions enfront de la ‘emergència climàtica’

La titular d’Innovació ha reiterat, a més, l’aposta de la Generalitat per impulsar mesures estructurals que permeten fer front a aquesta “emergència climàtica”. Una línia d’actuació estratègica que passa per “accelerar tots els processos de renovables” i incentivar al màxim la investigació i la translació a la indústria de nous combustibles com l’hidrogen verd.

En la determinació d’aquestes solucions està treballant de manera activa el grup d’especialistes impulsat per l’AVI, que ha situat entre les seues prioritats l’increment de la producció d’electricitat d’origen renovable a fi d’elevar l’índex d’autoproveïment de la Comunitat, que en l’actualitat se situa a l’entorn del 30%, així com la substitució dels combustibles fòssils en les indústries intensives en consum d’energia.

La millora de l’eficiència energètica tant en les empreses com en el transport, l’optimització de l’emmagatzematge i la gestió de l’energia o el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular com a via per a reduir les emissions de diòxid de carboni són uns altres dels reptes plantejats per aquest equip multidisciplinari, que ja ha començat a definir propostes concretes de desenvolupament a fi d’oferir respostes, des de la innovació, a cadascun d’aquests desafiaments.

Anticipar-se a la nova regulació

El CEIE en Descarbonització naix amb un doble objectiu. Elevar, en primer lloc, els nivells de sostenibilitat del nostre entorn i, en segon, oferir solucions innovadores perquè els sectors productius puguen adaptar-se i anticipar-se al marc regulador que està ultimant Brussel·les perquè Europa es convertisca en 2050 en el primer continent climàticament neutre.

En aquesta direcció apunta la Llei Climàtica Europea, aprovada l’any passat, però també l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que està elaborant el Govern valencià, i que s’ha marcat com a meta la reducció en un 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (respecte a 1990) abans d’acabar aquesta dècada.

Coordinat pel professor Avelino Corma, premie Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2014, el CEIE integra en la seua composició als tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (AIMPLAS), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (ASCER), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez també formen d’aquest grup, que en aquesta segona sessió han plantejat les primeres solucions als reptes compatibles amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials de les quals disposa la Comunitat Valenciana.

La pròxima reunió tindrà lloc, previsiblement, en la primera setmana de maig i en ella s’analitzarà l’impacte social, econòmic i mediambiental dels reptes-solució i, a més, es proposaran actuacions i incentius per a garantir el desenvolupament i implementació de les propostes d’innovació plantejades en el marc del comité. L’objectiu, en qualsevol cas, és que l’AVI puga comptar amb les conclusions d’aquest grup d’especialistes en el primer semestre de l’any.

Premsa

– L’AVI formalitzarà l’última setmana de març el contracte amb l’adjudicatària, que disposarà de 18 mesos per a definir les característiques de la iniciativa
– L’objectiu és accelerar la posada en marxa de la primera fase, per a la qual la Conselleria d’Innovació ha reservat prop de 350.000 euros en 2022


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha activat el grup de treball per a impulsar la ‘learning factory’ en l’antic edifici de Correus d’Elx davant l’adjudicació del contracte per al disseny i conceptualització d’aquest espai formatiu, que es formalitzarà l’última setmana de març amb l’empresa basca CARSA.

Aquest centre de referència en tecnologies innovadores oferirà formació especialitzada perquè operaris i comandaments intermedis de les empreses de la Comunitat Valenciana, però també estudiants universitaris i de formació professional, adquirisquen els coneixements, aptituds i habilitats imprescindibles per a la incorporació de tecnologies habilitadores en el teixit empresarial.

L’objectiu és que l’equip tècnic, en el qual s’integren representants de les administracions local i autonòmica, l’empresariat, els sindicats, els instituts tecnològics, els parcs científics, les universitats i la formació professional de la comarca del Baix Vinalopó i de tota la Comunitat, es reunisca abans de Pasqua, en una nova sessió de treball en la qual comptaran amb el suport tècnic de la consultora adjudicatària d’aquest contracte.

Després d’analitzar les propostes rebudes, la mesa de contractació de l’AVI ha proposat l’adjudicació dels serveis de conceptualització i disseny de la ‘learning factory’ a la consultoria estratègica d’innovació CARSA, que disposarà d’un termini màxim de 18 mesos per a definir, al costat del grup de treball, les característiques del centre, els itineraris formatius i les tecnologies que incorporarà, així com els productes que es fabricaran en el marc d’aquesta iniciativa.

Una inversió de 2,5 milions fins a 2024

D’acord amb el calendari previst, els treballs de disseny es completaran en la segona meitat de 2023, als quals seguirà la redacció del projecte bàsic i d’execució del nou edifici, les obres del qual podrien arrancar en el segon semestre de 2024. En total, la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital contempla una inversió associada de 2,5 milions d’euros fins a 2024.

L’objectiu, no obstant això, és agilitar al màxim l’entrada en funcionament de la primera fase del projecte, que se situarà en un local de 322 metres quadrats annex a l’actual edifici de Correus i que, per tant, no està subjecta a la construcció del nou immoble. A aquest efecte, l’adjudicatària, en cooperació amb el grup de treball, acceleraran la definició dels usos assignats a aquest espai. En aquest cas, la Conselleria ha reservat 342.172 euros en els pressupostos d’enguany per a la seua rehabilitació i posada en marxa.

Aquest nou entorn d’aprenentatge innovador facilitarà la implantació de les tecnologies habilitadores en el sistema productiu, proporcionant formació especialitzada a les empreses. D’aquesta manera, la posada en marxa d’aquesta ‘*learning *factory’ permetrà al teixit empresarial aprofitar el potencial de les noves tecnologies en el desenvolupament de processos productius més innovadors, flexibles i generadors d’un elevat valor afegit, la qual cosa redundarà en una millora de la seua competitivitat.

Premsa

– L’Agència ha destinat 21 milions d’euros des de 2018 per a finançar més de 90 iniciatives d’innovació relacionades amb la salut
– La jornada informativa, organitzada per Fisabio, reuneix a al voltant de 90 representants del sistema d’innovació interessats a col·laborar amb l’AVI


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha exposat a prop de 90 representants dels centres d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana la seua estratègia, línies d’actuació i incentius per a impulsar el desenvolupament d’innovacions i tecnologies amb impacte en el camp de la salut i amb capacitat per a contribuir a la construcció d’un sector empresarial potent en aquest àmbit.

L’Agència ha participat en una sessió informativa, organitzada per la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio). En la jornada també han format part l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial), l’Hospital Provincial de Castelló, així com les fundacions IIS La Fe, Incliva i FIHGUV.

A més, s’han sumat altres institucions amb projectes d’I+D+i actius en l’àmbit de la salut com el Parc Científic d’Alacant, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC UV-CSIC), l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas) o la Universitat Jaume I de Castelló, entre altres.

Tots ells han mostrat el seu interés pels programes previstos en la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que es publicarà en les pròximes setmanes. Així mateix, s’ha aprofitat la sessió per a resoldre les consultes i dubtes relatius a la configuració de projectes i presentació de sol·licituds.

L’obertura de la jornada ha sigut a càrrec del vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, i de la responsable de l’Àrea de Gestió de Projectes de Fisabio, Mónica Vázquez, qui ha subratllat en la seua intervenció el compromís d’aquests centres amb la investigació aplicada, que es tradueix, en última instància, en millores concretes i palpables en el sistema valencià de salut.

Per part seua, García Reche ha destacat la necessitat d’aprofitar el potencial científic en salut per a edificar un sector empresarial que se situe a l’avantguarda espanyola: “Al voltant d’un terç dels nostres grups d’investigació s’enquadren en aquest àmbit de coneixement, per la qual cosa el repte ara passa per transferir els resultats d’aquestes investigacions per a ajudar a crear un nou sector d’acord amb el seu pes específic”.

Durant la sessió, s’han exposat, a més, les principals oportunitats d’innovació en el sector sanitari, d’acord amb les conclusions del comité multidisciplinari d’especialistes que assessora l’AVI en aquesta matèria, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Més de 20 milions a projectes sobre salut

Aquestes propostes concretes d’innovació s’han traduït ja en més de 60 projectes d’I+D+i recolzats per l’Agència, que ha concedit fins a aquest any més de 14 milions d’euros per a finançar el seu desenvolupament. Ara bé, l’import total de les ajudes a iniciatives que es relacionen directament amb la millora de la salut supera els 21 milions si s’inclouen la trentena de projectes enquadrats en altres àrees prioritàries d’innovació, com l’agroalimentació, les emergències o les tecnologies habilitadores.

Totes aquestes actuacions s’alineen amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital per a impulsar la innovació en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els centres i fundacions d’investigació sanitària són, a més, un dels principals beneficiaris de les polítiques d’estímul de l’AVI en aquest àmbit. Des de la seua posada en marxa, se’ls ha dotat amb més de 9 milions d’euros, que han impulsat les unitats específiques d’innovació en els Departaments de Salut; la incorporació, com en el cas de Fisabio, de quatre agents d’innovació (tres d’ells en actiu en aquests moments), i el desenvolupament de projectes en col·laboració amb altres agents del sistema.

A través d’aquestes iniciatives d’I+D+i, els centres i fundacions d’investigació sanitària estan oferint solucions a reptes de gran impacte en la salut de la població i en el propi sistema sanitari, com la prevenció de les malalties hospitalàries, el desenvolupament efectiu de la medicina personalitzada o el control de la fragilitat.

Els projectes recolzats per l’AVI en els quals participen aquests agents ascendeixen a mig centenar i comprenen, entre altres desenvolupaments, la posada en marxa de sistemes avançats d’ajuda al diagnòstic mèdic i a la presa de decisions, nous tractaments per a malalties com el càncer o sistemes de monitoratge no invasius.

Premsa

– El dispositiu, que s’ha desenvolupat amb suport de l’AVI i està ja en proves, pretén evitar l’ús d’aquesta droga per a cometre delictes anul·lant la voluntat de les víctimes
– L’Institut d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic compte en aquest projecte amb la col·laboració amb l’empresa TRL+, el centre tecnològic Aimplas i el grup ScienceFlows de la UV


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha col·laborat amb l’Institut d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), participat per la Universitat de València i la Politècnica, en el desenvolupament d’un kit ràpid, fiable i reutilitzable per a detectar en les begudes l’èxtasi líquid, una de les drogues que anul·len la voluntat i que s’empren per a cometre delictes i agressions.

El dispositiu, que ja es troba en fase de proves, és un instrument eficaç i segur per a detectar aquesta substància i evitar així accions delictives o agressions sexuals que es cometen aprofitant els efectes produïts per la ingesta d’aquesta droga. Els casos de submissió química denunciats, que afecten principalment dones, s’han incrementat considerablement en els últims anys, la qual cosa evidencia la necessitat i l’interés per trobar tecnologies de detecció més fiables que acaben amb la impunitat i dissuadisquen del seu ús.

En l’actualitat, existeixen en el mercat diferents test per a aquesta droga en begudes, que presenten limitacions o inconvenients que redueixen la seua fiabilitat en un entorn real. El valor diferencial del projecte Nosum, com s’ha batejat a aquesta iniciativa, és que resol aquests problemes -com la falta d’estabilitat a la llum, els canvis de color poc clars o l’ús d’àcids forts, entre altres- i atorga major fiabilitat a la prova.

El kit, que funciona tant amb destil·lats alcohòlics, refrescos i una combinació de tots dos, consta d’un xicotet recipient que conté el sensor químic i, mitjançant un simple moviment, és capaç de prendre una mostra de la beguda i analitzar-la de forma quasi immediata. Si està contaminada, el color del sensor canviarà de groc pàl·lid a roig, mentre que, en cas contrari, podrà continuar consumint-se amb tranquil·litat. A més, el dispositiu pot reutilitzar-se sempre que no registre un positiu, la qual cosa eleva la seua portabilitat i usabilitat.

Noves substàncies a detectar

Nosum ja ha demostrat l’eficàcia del test en la detecció d’èxtasi líquid, una de les drogues de submissió més comuna, si bé l’equip científic està treballant per a sumar noves substàncies al procés d’identificació.

El projecte, en el qual treballa la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) creada en l’IDM amb fons de l’Agència, compta amb finançament addicional del Ministeri de Ciència i Innovació i del Pla Nacional sobre Drogues.

En la seua execució, l’IDM ha col·laborat amb l’empresa tecnològica valenciana TRL+ des de les etapes primerenques de desenvolupament, la qual cosa ha permés accelerar la definició de prototips. Així mateix, es compta també amb l’ajuda d’Aimplas per a definir tant el tipus de plàstic del dispositiu com el seu disseny de fabricació. Finalment, l’estudi d’usabilitat del test s’està desenvolupant en col·laboració amb el grup d’investigació ScienceFlows, de la Universitat de València, en el marc d’un projecte de l’Agència Nacional de Lluita contra Drogoaddicció, que depén del Ministeri de Sanitat.

Segons la catedràtica de Química Orgànica i directora de l’IDM, Ana Costero, que és, a més, la investigadora responsable de la UCIE, Nosum podria eixir al mercat en “un breu termini amb un pla de negocis validat, clients primerencs i capitalització adequats per a garantir la viabilitat empresarial” a través d’una filial del propi centre.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat que la investigació aplicada contribueix a la resolució de problemes d’interés general, com l’ús de drogues per a anul·lar la voluntat de les víctimes de delictes. “Aquest projecte evidencia la capacitat del nostre sistema d’innovació per a oferir respostes creatives i eficaces en un àmbit, com el de la salut, en el qual hem de potenciar la transferència de coneixement per a construir un clúster empresarial concorde al seu pes científic”, ha destacat.

El projecte s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a objectiu operatiu l’increment de la qualitat de vida i la salut.

Premsa

– Com a novetats més destacades, Inndromeda desenvoluparà un programa de formació dirigit a acabats de titular i facilitarà la realització de doctorats industrials en tecnologies habilitadores
– El Consell Rector presenta a la consellera d’Innovació i al vicepresident executiu de l’AVI el pla d’actuació que es desenvoluparà durant


La Generalitat ha destinat un milió d’euros per a enfortir l’ecosistema valencià d’innovació en tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana a través d’Inndromeda, l’Aliança públic-privada en Tecnologies Innovadores, referent en l’àmbit de les tecnologies intensives inductores d’innovació en diversos sectors econòmics de la Comunitat Valenciana durant l’any 2022.

Com a novetats més destacades, Inndromeda desenvoluparà un programa pilot de formació en tecnologies habilitadores dirigit a acabats de titular i facilitarà la realització de doctorats industrials en aquestes tecnologies que ja estan marcant el rumb de la nova economia.

D’aquesta manera, les empreses dels principals sectors de la Comunitat, com per exemple l’automoció, la metal·lúrgia, el calçat o el tèxtil, podran contractar personal format en l’aplicació pràctica de les noves tecnologies, imprescindible per a facilitar la seua adopció.

Igualment, es realitzaran accions de divulgació i promoció, dirigides a persones treballadores i directives de les empreses, a fi de mostrar el potencial d’aquestes tecnologies i identificar oportunitats concretes per al desenvolupament i millora dels seus serveis, productes i processos, en instal·lacions reals de demostració.

Els càrrecs del Consell Rector d’Inndromeda han presentat a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual i al vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) el pla d’actuació d’Inndromeda per a l’exercici 2022, que constitueix el full de ruta que portarà a Inndromeda a consolidar-se com a referent en la innovació de tecnologies habilitadores, ampliant significativament el seu abast d’acord amb criteris d’impacte i aportació de valor al teixit productiu, qualitat i eficiència en la implementació, i rigor en la gestió i ús dels recursos propis.

El pla d’actuació s’articula entorn de cinc objectius específics, sent el principal el de consolidar l’associació com a referent en tecnologies habilitadores mitjançant l’estudi de l’adopció d’aquestes tecnologies inductores d’innovació en els sectors productius de la Comunitat i l’impacte i les oportunitats associades a aquestes.

El segon objectiu pretén desenvolupar durant el primer semestre de 2022 una ambiciosa anàlisi de les necessitats de formació en tecnologies innovadores de les empreses i entitats de la nostra Comunitat, adaptat a les particularitats de cada sector.

Amb els resultats obtinguts, Inndromeda elaborarà i difondrà durant el segon semestre de 2022, un programa pilot de formació en tecnologies innovadores dirigides a tres sectors. D’una banda, oferirà formació a demanda sectorial o temàtica dirigida a empreses i persones treballadores; d’altra banda, oferiran formació pràctica d’introducció a les tecnologies habilitadores dirigides a acabats de titular i titulades, i finalment es promourà la realització de doctorats industrials en tecnologies habilitadores.

Com a tercera línia d’actuació, i en la seua aposta per enfortir l’ecosistema valencià d’investigació, desenvolupament i innovació, Inndromeda proposarà durant 2022 una sèrie d’accions encaminades a establir nexes de col·laboració entre els sectors productius de la Comunitat, com és la creació d’una cartera de serveis de suport a les empreses interessades en el desenvolupament de projectes d’I+D+i, l’organització de trobades amb la finalitat de difondre les tecnologies habilitadores entre empreses i administració o la signatura d’acords de col·laboració amb entitats i iniciatives que vulguen sumar-se als fins de Inndromeda.

Finalment, les línies quarta i cinquena del seu full de ruta li portaran a desenvolupar programes destinats a donar a conéixer entre les associacions empresarials, empreses i administracions de la Comunitat Valenciana els serveis innovadors que, en l’àmbit de les tecnologies habilitadores, poden oferir els socis d’Inndromeda, així com a establir una xarxa de demostradors i espais d’experimentació a la disposició d’empreses i agents del Sistema Valencià d’Innovació.

La Generalitat impulsa Inndromeda com a representació d’un esforç col·lectiu de col·laboració públic-privada que suma en l’actualitat, entre socis i col·laboradors, 40 institucions. Són socis d’Inndromeda la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), els centres del CSIC de la nostra comunitat, la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) i els seus onze centres associats, les universitats valencianes, els principals centres d’investigació sanitària, i diverses entitats i associacions empresarials, com el clúster de l’automoció, AVIA, FEMPA, FEMEVAL o el Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, entre altres.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha assegurat que Inndromeda juga un paper principal en l’estratègia de transformació digital del nostre teixit productiu: “Aquesta aliança té com a objectiu garantir el millor ús i adopció de les tecnologies habilitadores digitals i no digitals per part del teixit empresarial valencià i del sector públic de la nostra Comunitat, posant a la seua disposició una xarxa especialitzada d’infraestructures i espais de demostració i experimentació d’última generació que permeten valorar l’impacte real d’aquestes tecnologies en els seus productes, processos i organització, contribuint, així, a facilitar la transformació tecnològica i econòmica del nostre territori”.

Per a aconseguir aquests objectius, en l’actualitat Inndromeda reuneix, a través dels seus socis, mig centenar de centres de competència capdavanters en coneixement, més de 200 centres de demostració on exposar a les empreses de manera pràctica, innovacions tecnològiques dirigides a millorar la seua competitivitat i productivitat, i més de 270 equipaments i infraestructures específiques relacionades amb les tecnologies habilitadores.

Tecnologies habilitadores

Les tecnologies habilitadores són tecnologies intensives en coneixement que han sigut identificades com a inductores d’innovacions en diversos sectors econòmics, i que potencialment podrien provocar altes disrupcions en l’economia i la societat en els pròxims anys.

Aquestes tecnologies es caracteritzen per tindre un alt grau de coneixement integrat de l’àmbit de la ciència, la tecnologia o l’enginyeria, cicles d’innovació ràpids, per combinar innovacions físiques i digitals, i requerir d’una alta inversió de capital en infraestructures, equipaments i personal.

Les tecnologies habilitadores es presenten en 7 grans grups: Intel·ligència Artificial i Computació, Tecnologies Industrials Avançades, Ciber Connectivitat, Ciber Seguretat, Micro/Nano Electrònica i Fotònica, Biotecnologies/Tecnologies de Ciències de la Vida i Materials Avançats i Nanotecnologia.

Premsa

– L’Agència es reuneix amb Ateval i els consellers delegats d’una dotzena d’empreses del sector per a impulsar la configuració de projectes d’innovació
– S’han destinat més de tres milions d’euros des de 2018 per a finançar iniciatives d’innovació en les quals participen empreses i agents del sector


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (Ateval) amb la finalitat d’exposar les línies de treball que l’AVI ha disposat per a impulsar el desenvolupament i implantació d’innovacions que milloren la productivitat i la posició de les nostres empreses en els mercats nacional i internacional.

En la sessió informativa, organitzada per Ateval, han participat consellers delegats i directius d’una dotzena de signatures del sector tèxtil, als quals l’Agència els ha traslladat les accions desenvolupades fins ara per a impulsar la I+D+i en aquest àmbit, així com els instruments als quals poden acollir-se per a desenvolupar projectes d’innovació en col·laboració amb universitats i centres tecnològics.

Des de la seua posada en marxa en 2018, l’Agència ha destinat més de tres milions d’euros per a donar suport a l’execució d’iniciatives en les quals participen de manera activa diferents agents d’aquest sector, entre ells, la pròpia Ateval, que compta amb un agent d’innovació amb l’objectiu de garantir la transferència efectiva de coneixement i tecnologies entre els seus associats.

En el marc d’aquesta aquestes línies d’acció, les empreses del sector tèxtil estan ajudat a afrontar, a través de la innovació, reptes de gran importància que prèviament han sigut identificats per especialistes independents i que representen oportunitats per a la innovació.

Són, en total, 15 els projectes recolzats per l’AVI, que plantegen, entre altres innovacions, el desenvolupament de tèxtils amb propietats antimicrobians per a ús hospitalari, l’aprofitament de residus i la valorització de subproductes d’aquesta indústria, la introducció de millores en els processos que redueixen el seu impacte ambiental o el disseny, mitjançant nanotecnologia, de nous teixits amb característiques especials.

En el transcurs de la sessió, Ateval i les empreses assistents han mostrat el seu interés pels programes i incentius previstos en la convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva de l’AVI, que veurà la llum en breu. Sobre aquest tema, el president d’aquesta organització, Pepe Serna, ha animat als seus associats a presentar iniciatives que contribuïsquen a millorar la seua competitivitat. “És precisament l’aposta per la qualitat, el disseny i la innovació el factor que està impulsant la recuperació d’un sector tèxtil, que es troba, a més, molt arrelat en aquest territori”, ha indicat Serna.

En la mateixa línia, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha recordat que la innovació és la millor via per a créixer i ha insistit que totes les companyies, independentment de la seua grandària i sector d’activitat, tenen cabuda en els programes de l’Agència: “No és cert que les empreses xicotetes no puguen innovar, és que són xicotetes perquè no innoven. En l’AVI volem ajudar-vos a iniciar aquest camí”.

En la jornada, que ha tingut lloc en la seu d’Ateval a Ontinyent, també han participat la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, que ha desgranat les principals accions de l’AVI per a promoure la I+D+i; així com el subdirector general de Programes d’Innovació, Roberto Arnau, qui ha concretat els programes de suport als quals poden acollir-se.

Premsa

– El president de la Generalitat obri la primera reunió d’aquest equip multidisciplinari d’especialistes, que coordina el científic Avelino Corma
– Les solucions proposades per aquest òrgan assessor de l’Agència ajudaran el teixit productiu a avançar en la transició energètica que exigeix Brussel·les


El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha compromés a recolzar a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) els desenvolupaments tecnològics i innovacions que emanen del comité d’especialistes que ha constituït aquesta entitat amb la finalitat d’identificar i impulsar solucions que contribuïsquen a la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en la Comunitat Valenciana, especialment les generades per la indústria.

“El repte de la descarbonització afecta al nucli central del nostre teixit productiu i, per tant, a tota la nostra societat”, ha destacat Puig, qui ha insistit que harmonitzar l’activitat econòmica amb la salut del planeta constitueix una obligació: “No es tracta de produir menys, moure’ns menys o consumir menys. Es tracta de fer-ho millor i de forma més sostenible i per a això necessitem més innovació”.

Puig s’ha dirigit així en un missatge remés als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que integren aquest grup multidisciplinari, coordinat pel professor Avelino Corma, premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica en 2014, i que ha celebrat a Alacant la seua primera sessió de treball.

A tots ells ha brindat el suport de la Generalitat i la seua determinació d’avançar cap a una transició energètica justa, que contemple mesures d’acompanyament per a les empreses i pose al servei del bé comú tota la capacitat d’innovació i transferència tecnològica de la Comunitat.

“La Generalitat es compromet a assumir les conclusions d’aquest comité en la nostra Estratègia per a la Transformació del model productiu i ara esperem que les vostres reflexions es traduïsquen en solucions concretes que recolzarem, a més, amb les ajudes de l’AVI”, ha anunciat.

Aquest Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització naix a fi d’identificar aquells reptes i oportunitats d’innovació associades a la reducció, eliminació i neutralització d’emissions de CO₂ que puguen abordar-se des de la Comunitat mitjançant nous desenvolupaments tecnològics i innovacions.

Suport a les empreses

La iniciativa impulsada per la Agència no sols pretén elevar les ràtios de qualitat ambiental i sostenibilitat del nostre entorn, sinó que busca oferir solucions innovadores perquè els sectors productius puguen adaptar-se i anticipar-se al marc regulador que està ultimant Brussel·les perquè Europa es convertisca en el primer continent climàticament neutre en 2050.

La Llei Climàtica Europea aprovada al juny de l’any passat estableix, de fet, com un dels seus principals objectius la reducció en almenys un 55% de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en 2030, per al que ja s’estan preparant diferents paquets legislatius que elevaran les restriccions per a la indústria i el transport.

En la mateixa direcció avança la Comunitat Valenciana, que s’ha marcat com a meta la reducció en un 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle abans d’acabar la dècada (respecte als nivells registrats 1990), així com la consecució de la neutralitat climàtica en 2050, segons l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica.

El CEIE de Descarbonització afronta aquest desafiament des d’una perspectiva multidisciplinària gràcies a la integració de la ciència, la tecnologia i l’empresa en la seua composició. Com a representants de la comunitat científica, a més del coordinador, Avelino Corma, participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (AIMPLAS), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballaran en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (ASCER), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

L’Administració valenciana també participa per mitjà del director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, al qual s’ha unit la directora general d’Indústria, Empar Martínez, en una primera sessió que s’ha centrat en la identificació i priorització dels principals reptes.

Consum energètic

Durant el transcurs de la reunió s’ha constatat que la Comunitat Valenciana part d’una situació de dependència energètica, atés que a penes produeix un 30% del que consumeix, i es nodreix majoritàriament de combustibles fòssils, com el petroli i el gas, que sumen el 65% del mix energètic.

Per sectors, el transport representa més del 40% del consum total d’energia; la indústria, que s’alimenta principalment de gas, suposa un terç del total; mentre que el 30% restant es distribueix entre els serveis, el sector primari i el consum domèstic.

El comité s’ha emplaçat a mantindre una segona reunió de treball en les pròximes setmanes en la qual els membres aportaran i debatran propostes concretes d’innovació. L’objectiu és que l’AVI puga comptar amb les conclusions d’aquest grup d’especialistes en el primer semestre d’enguany.

Premsa

– Prop d’un centenar de personal directiu de cooperatives de tota la Comunitat participen en aquesta reunió per a donar a conéixer les iniciatives de l’Agència
– Cooperatives Agroalimentàries promou la configuració de projectes d’innovació en cooperació que puguen optar a incentius de l’AVI


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha traslladat a al voltant d’un centenar de personal directiu i executiu de cooperatives agroalimentàries de tota la Comunitat Valenciana les diferents línies d’actuació i incentius amb les quals l’AVI impulsa el desenvolupament de tecnologies i innovacions capaces de millorar la competitivitat del camp i del sector agroalimentari en el seu conjunt.

L’Agència ha participat així en una reunió informativa, organitzada per la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, en la qual s’han exposat les principals oportunitats d’innovació en aquest àmbit prèviament identificades per un comité multidisciplinari d’especialistes, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

A partir d’aquestes propostes concretes d’innovació, que tracten d’oferir resposta als desafiaments del sector agroalimentari, s’han configurat ja una trentena de projectes d’I+D+i, en els quals col·laboren centres tecnològics, d’investigació i empreses. En aquest últim apartat, emergeixen cooperatives agràries com la Vinícola de Llíria; Benihort, a Benicarló; Coarval, Intercoop o La Muntanyeta.

Gràcies a aquestes iniciatives conjuntes s’estan afrontant des de la innovació reptes de gran importància com són la cerca de nous tractaments ecològics contra plagues com la del ‘cotonet’, la digitalització del sector o el desenvolupament i implantació de tècniques de precisió que permeten elevar la productivitat de les explotacions agrícoles i ramaderes de la Comunitat.

Durant el desenvolupament de la reunió, les cooperatives s’han interessat pels programes i incentius que l’Agència disposa en el marc de la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva, tal com ha reconegut el president de la Federació, Cirilo Arnandis en la seua intervenció inicial, en la qual ha convidat als socis a presentar nous projectes enguany. “Ja no és només desitjable innovar, sinó que resulta obligatori per a mantindre la competitivitat a curt, mitjà i llarg termini”, ha precisat.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha aprofundit en les oportunitats que alberga la I+D+i per als sectors tradicionals i, especialment per al camp, com a via per a elevar la seua rendibilitat: “Sovint la innovació s’associa als sectors emergents, però tots han d’introduir innovació i coneixement de manera intensiva per a competir amb èxit en els mercats”.

Per part de l’Agència, també han participat en aquesta jornada en línia la secretària general, Olivia Estrella, que ha posat el focus en les línies mestres de l’AVI per a impulsar la innovació; així com el subdirector general de Programes d’Innovació, Roberto Arnau, qui ha concretat els programes de suport als quals poden accedir les cooperatives agroalimentàries per a desenvolupar aquest tipus d’iniciatives.

Premsa

– L’Agència ha licitat el contracte i les entitats interessades disposen fins el pròxim dia 3 de febrer per a presentar les seues ofertes
– L’entitat que resulte adjudicatària haurà d’escometre les cinc fases previstes en un termini màxim de 18 mesos, segons recull el plec


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha licitat el contracte per a la conceptualització i disseny d’una ‘learning factory’ en l’antic edifici de Correus d’Elx amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament de competències i la formació en tecnologies de fabricació avançada que donen resposta a les necessitats del teixit productiu de la Comunitat Valenciana. Les empreses i entitats interessades disposen fins al pròxim 3 de febrer per a presentar les seues ofertes i la previsió és que la concessió del contracte es puga formalitzar abans de març.

D’aquesta manera, la futura adjudicatària haurà d’executar en un període de 18 mesos les prescripcions tècniques del plec, que recull un total de cinc etapes per a definir els atributs d’aquest centre de referència en tecnologies innovadores, el primer d’aquestes característiques que es duu a terme a Espanya. En la mesura que siga possible, aquestes actuacions es realitzaran en paral·lel als treballs d’adequació i millora de l’immoble, que és propietat de la Generalitat.

En una primera fase s’establiran les condicions marc per a la conceptualització de la ‘learning factory’ a partir d’entrevistes amb els promotors de la iniciativa, les institucions i entitats interessades, així com el públic objectiu. Aquest treball de camp permetrà prioritzar els objectius organitzatius, tècnics i didàctics de la iniciativa.

A continuació, es definiran les competències que es desenvoluparan en el centre i, en una tercera etapa, se seleccionarà el producte o productes a fabricar i es determinaran les diferents àrees de la fàbrica. La conceptualització i planificació detallada de les instal·lacions es completarà en una quarta fase, mentre que la configuració definitiva, basada en un model d’optimització, inclourà la selecció dels elements que integrarà la fàbrica i la seua disposició i es completarà en l’etapa final, que conclourà en el segon semestre de 2023.

Amb aquesta iniciativa, l’Agència pretén generar un entorn d’aprenentatge innovador on s’adquirisquen els coneixements, aptituds i habilitats imprescindibles per a la incorporació de noves tecnologies en el teixit empresarial.

Aquest nou model formatiu, no sols contempla la instrucció d’operaris i comandaments intermedis de les empreses de la Comunitat Valenciana, sinó que aquestes podran avaluar aquestes tecnologies en funcionament abans d’escometre inversions per a la seua possible implantació. A més, l’ús d’aquestes instal·lacions podrà ser aprofitat per estudiants universitaris i de Formació Professional.

La posada en marxa d’aquesta ‘learning factory’ permetrà al teixit empresarial aprofitar el potencial de les noves tecnologies en el desenvolupament de processos productius més innovadors, flexibles i generadors d’un elevat valor afegit, la qual cosa redundarà en una millora de la seua competitivitat.