Premsa

– L’AVI proporcionarà assessorament tècnic a SGISE per al desenvolupament d’innovacions vinculades a la lluita contra els incendis forestals
– L’objectiu és licitar contractes que permeten proveir de solucions als reptes identificats per la societat que gestiona als bombers forestals


El Consell ha autoritzat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Societat Valenciana de Gestió Integral d’Emergències (SGISE), entitat dependent de Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, per a impulsar el desenvolupament de processos de Compra Pública Innovadora (CPI) en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.

D’aquesta manera, l’AVI es compromet a prestar assessorament tècnic a SGISE perquè la societat mercantil que gestiona el Servei de Bombers i Bomberes Forestals puga encomanar el desenvolupament d’innovacions dirigides específicament a millorar la seua prestació.

En el marc del present conveni, l’Agència ajudarà a SGISE a identificar els reptes prioritaris que poden resoldre’s a través de compra pública d’innovació per a, a continuació, dur a terme una consulta preliminar al mercat, amb la qual se sondejarà tant la disposició del sector privat com la viabilitat per a escometre els diferents desenvolupaments establits en el seu mapa de demanda primerenca.

Amb tota aquesta informació, l’AVI i SGISE definiran, en una tercera fase, el tipus de CPI a desenvolupar i el procediment de licitació, amb la finalitat d’elaborar el document regulador. En qualsevol cas, l’assessorament de l’Agència s’estendrà també al seguiment posterior del procés de CPI, el primer que executarà aquesta entitat del sector públic instrumental.

Fins ara, l’Agència Valenciana de la Innovació ha col·laborat en l’impuls de la Compra Pública d’Innovació amb les conselleries de Sanitat Universal i Salut Pública i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que ja han adjudicat els seus primers contractes, així com amb els departaments d’Hisenda i Model Econòmic i Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, que han desenvolupat les seues respectives consultes preliminars al mercat.

En qualsevol cas, la capacitat transformadora de la CPI resulta no sols perquè s’erigeix en una oportunitat per a millorar la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania, sinó que també contribueix a millorar la competitivitat de les empreses, redueix el risc associat a la innovació i permet orientar-la cap a sectors d’avantguarda amb un elevat valor afegit.

Aquest conveni, que tindrà una duració de dos anys, podrà prorrogar-se per dos anys més i no donarà dret a contraprestació econòmica a favor de cap de les parts, assumint cadascuna d’elles el cost, si n’hi haguera, de les actuacions que hagen de desenvolupar.

Premsa

– L’AVI ha mobilitzat prop d’11 milions en projectes d’innovació impulsats per empreses alacantines, entre inversió pública i privada
– García Reche manté una trobada de treball amb el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, i una representació de la seua executiva


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, al costat dels representants d’aquesta entitat en el Consell Valencià de la Innovació (CVI), a fi de repassar les accions que s’estan desenvolupant a la província d’Alacant per a impulsar el desenvolupament i implementació d’innovacions a través de la col·laboració entre les empreses, les universitats i els centres tecnològics i d’investigació.

En la trobada, que ha tingut lloc en la seu de la patronal, s’han repassat les actuacions que està desenvolupant l’Agència per a impulsar la connexió del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, i a la província d’Alacant en particular, per a resoldre els grans reptes del sistema productiu.

Des de la seua posada en marxa, l’AVI ha recolzat un total 66 sol·licituds d’ajuda d’empreses alacantines, que han suposat la mobilització de més d’11 milions d’euros, entre ajudes públiques i inversió privada, segons ha explicat el seu vicepresident executiu, Andrés García Reche.

L’Agència col·labora, a més, de manera activa amb nombroses organitzacions empresarials integrades en CEV Alacant, com l’Associació Valenciana d’Empresaris de Calçat (Avecal); l’Agrupació Empresarial Innovadora Innometalia-Fempa o el Cercle Empresarial d’Elx i Comarca (Cedelco), entre altres, mitjançant el finançament de projectes col·laboratius o d’agents d’innovació.

En l’actualitat, tres associacions empresarials de la província disposen d’agents per a potenciar la connexió entre les universitats, els instituts tecnològics i les empreses, la qual cosa està permetent acostar les necessitats i desafiaments del teixit productiu als centres generadors de coneixement.

Projectes per a transformar el sistema productiu

En aquest sentit, García Reche ha destacat el paper determinant que exerceix CEV Alacant per a, com a entitat representativa a la província, promoure el desenvolupament d’innovacions orientades a millorar el seu teixit empresarial: “El nostre objectiu és que les empreses d’Alacant contribuïsquen encara més si cap a transformar el model productiu de tota la Comunitat Valenciana”. “I això s’aconseguirà de manera òptima gràcies a la incorporació del coneixement generat per tot el sistema d’innovació”.

Entre els acords aconseguits, CEV Alacant s’ha compromés a dissenyar accions dirigides a estimular el desenvolupament de projectes transformadors del sistema productiu de la Comunitat Valenciana, al mateix temps que totes dues entitats reforçaran els canals de comunicació existents. En el marc d’aquesta col·laboració, l’AVI participarà en la pròxima junta directiva de CEV Alacant per a donar a conéixer els últims avanços en l’àmbit de la innovació.

Per part seua, el president de CEV Alacant, Joaquín Pérez, ha precisat que “el nostre objectiu és alinear els objectius de l’AVI amb els projectes que puguen desenvolupar les empreses de la província, perquè moltes més executen aquestes iniciatives en col·laboració amb aquest organisme”. “Treballarem per a millorar les actuals xifres de col·laboració a la província”, ha afegit.

A més de García Reche i Joaquín Pérez, han participat en la reunió la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella, així com el president de l’Associació de Terciari Avançat, Pedro Fernández, el vicepresident de Cedelco, Joaquín Garrido; que són al seu torn membres del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan de Govern de l’AVI, en el qual estan representats les principals baules del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

El secretari provincial de CEV Alacant, Rubén García; i el vicepresident de l’Associació del Terciari Avançat, Jaime Seguí, han concorregut també a aquesta trobada.

Premsa

– L’Institut Tecnològic del Plàstic lidera aquest projecte d’innovació, en el qual col·labora el departament d’Enginyeria Electrònica de la UV
– El dispositiu incorporarà una resistència flexible i una presa de corrent que li permetrà aconseguir temperatures de fins a 80 graus

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una safata calefactable a través d’USB per a calfar els menús que se serveixen a les persones ingressades en els centres hospitalaris i garantir així que els aliments mantenen la temperatura idònia fins al moment del seu consum. D’aquesta manera, el menjar resultarà més apetible, la qual cosa redundarà, al seu torn, en una millora de la qualitat del servei i dels nivells de satisfacció dels i les pacients.

El projecte d’innovació, batejat com a D-CALENT, està liderat per l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, que compta per al seu desenvolupament amb la col·laboració del departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat de València. Es tracta d’una iniciativa recolzada amb més 170.000 euros en el marc del programa de valorització i transferència de resultats d’investigació cap a les empreses, amb el qual l’AVI incentiva el desenvolupament de prototips, demostradors tecnològics i projectes pilot.

Encara que els menús hospitalaris se serveixen en safates isotèrmiques precisament per a mantindre els aliments a una temperatura idònia, existeix la possibilitat que les persones hospitalitzades reben el menjar temperat o ja freda, ja que l’aïllament de les actuals safates resulta, a vegades, insuficient per a evitar la pèrdua calorífica que es produeix des que s’emplaten o es calfen les elaboracions fins que es distribueixen.

Per a donar resposta a aquesta problemàtica, Aimplas està desenvolupant una safata calefactable, elaborada en materials termoplàstics, que permet tant la regeneració, això és, portar a temperatura de consum els aliments refrigerats o congelats, com el calfament dels menús in situ per cada pacient, sense necessitat de recórrer a cap element extern.

Per a aconseguir-ho, s’està treballant en el desenvolupament i la integració d’una resistència calefactable, flexible i de capa fina en l’estructura de la safata. “Tot això permetrà comptar amb una solució de baix cost, eficient i reutilitzable per a ús en qualsevol entorn hospitalari”, precisa Víctor Sevilla, un dels investigadors del projecte i tècnic de la cèl·lula d’Enginyeria d’Aimplas.

En l’actualitat, no existeix en el mercat cap solució reutilitzable i econòmica que permeta calfar o regenerar el menjar en la pròpia habitació de la persona pacient. Els tradicionals microones constitueixen l’única alternativa, però la seua instal·lació en cada habitació suposaria uns elevats costos d’inversió, manteniment i neteja.

No obstant això, el disseny en el qual treballa Aimplas possibilita que el propi pacient calent el seu menú in situ, just abans de consumir-lo, atés que la safata disposa d’un port USB per a connectar-se a una presa de corrent convencional, amb un consum energètic eficient inferior a 30W. A més, el dispositiu, fabricat en materials termoplàstics, aconseguirà entre 70 i 80 graus centígrads, una temperatura suficient per a dur a terme la seua comesa.

De la mateixa manera, “la safata serà compatible amb els processos industrials que es desenvolupen en les cuines hospitalàries, posant el focus en la rentada automàtica i en les dimensions estàndard d’aquesta mena de serveis, així com en la seguretat alimentària”, conclou Sevilla.

La iniciativa permetrà posar en valor la I+D desenvolupada prèviament per Aimplas, que havia treballat en aquest tipus dispositius amb el suport de l’AVI. Així mateix, l’aportació del departament d’Enginyeria Electrònica de la UV contribuirà a optimitzar el disseny de la resistència calefactable impresa i a analitzar el seu comportament, així com a validar la posterior implantació d’aquesta tecnologia al teixit empresarial.

I és que els resultats del projecte es transferiran a diferents companyies del sector de l’envàs i l’embalatge; a empreses de servei d’àpats i aliments precuinats; així com a centres d’investigació en l’àmbit sanitari.

En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat les nombroses oportunitats d’innovació que emergeixen en el sector de la salut, al qual consagra les seues investigacions bona part de la comunitat científica i tecnològica de la Comunitat Valenciana, “el repte ara és consolidar un teixit empresarial potent en aquest àmbit, que ens permeta diversificar la nostra economia i elevar el seu valor afegit”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat els avantatges que ofereix la col·laboració entre agents del sistema d’innovació en la resolució de reptes, especialment en els relacionats amb la salut, “aquesta iniciativa, que és fruit del treball conjunt d’Aimplas i la Universitat de València, té per objectiu elevar encara més la qualitat de la restauració hospitalària, que s’erigeix en un element fonamental perquè les persones ingressades en els nostres centres sanitaris es recuperen de les seues respectives malalties de la forma més ràpida i satisfactòria possible”.

D-CALENT s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3 que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a eixos d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida, com el desenvolupament de productes innovadors i l’impuls de processos de fabricació avançada.

De la mateixa manera, el projecte també connecta amb les conclusions del comité d’innovació en Alimentació i Dieta Hospitalària, que situava com un dels desafiaments prioritaris el desenvolupament i aplicació de nous processos de preparació o formats de comercialització per a garantir durant més temps les qualitats organolèptiques òptimes dels aliments.

Premsa

– S’estan dissenyant nous productes fitosanitaris basats en extractes de plantes, així com una nova metodologia d’aplicació en els cultius
– La Cooperativa de Llíria lidera aquest projecte, en el qual també participen Idai Nature, Aimplas i l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tractaments fitosanitaris d’origen natural per a combatre la plaga del cotonet, una malaltia procedent de Sud-àfrica que en la Comunitat Valenciana afecta principalment a cítrics i caquis i que es caracteritza per provocar deformacions i inflors en els fruits.

Amb la denominació de CÍTRIC-SÀ, aquest projecte estratègic d’innovació, al qual l’AVI ha concedit ajuda per valor de més de 500.000 euros, està liderat per la Cooperativa de Llíria, i en el seu desenvolupament participen l’Institut Agroforestal Mediterrani de la Universitat Politècnica de València (UPV), l’empresa Idai Nature i l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas).

A través d’aquesta iniciativa es pretenen mitigar els efectes adversos sobre el medi ambient que es deriven de l’ús de pesticides químics de síntesis en les explotacions de cítrics i caquis, mitjançant la substitució dels actuals compostos per substàncies actives procedents d’extractes de plantes. Una nova generació de productes fitosanitaris, que contribuirà a reduir l’impacte ecològic de l’agricultura convencional, afavorirà la sostenibilitat ambiental i mitigarà el canvi climàtic.

Els insectes responsables del cotonet pertanyen a la família dels pseudocòccids i ocasionen danys als cultius a través de dues vies d’acció. Directament, mitjançant la succió de la saba, però també de manera indirecta, atés que les grans quantitats de melassa que segreguen sobre les fulles afavoreixen l’aparició de fongs, que redueixen al seu torn la capacitat de fotosíntesi i deprecien la qualitat dels fruits.

Si la composició d’aquests tractaments representa la principal fita del projecte, també resulta innovadora la metodologia d’aplicació d’aquests productes, per a la qual es tindran en compte les diferents zones d’atac en els cítrics i caquis (fulla, fruit, tronc, sòl), la dinàmica estacional i els estadis de desenvolupament.

En aquest sentit, s’està treballant en tres sistemes d’aplicació: polvorització sobre les fulles, per part d’Idai Nature; en sòl, mitjançant càpsules funcionalitzades; i en el tronc, mitjançant pintures o vernissos, a càrrec d’Aimplas.

Com a líder del projecte, la Cooperativa de Llíria provarà sobre el terreny la nova estratègia d’administració d’aquests nous fitosanitaris, en el desenvolupament dels quals participa l’empresaIdai Nature, especialitzada en el disseny de productes naturals basats en extractes botànics i microorganismes per a la seua aplicació en agricultura ecològica. Així mateix, l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV analitzarà l’eficàcia del control dels pseudocòccids en els cultius, mentre que Aimplas aportarà la seua experiència en l’encapsulació per adsorció i recobriment dels extractes botànics naturals, així com la seua incorporació en matrius polimèriques.

Segons ha explicat la investigadora principal de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Chelo Escrig, “s’estan realitzant assajos sobre diferents espècies de cotonet causants de plagues de difícil maneig”, per a les quals no es disposa en l’actualitat de mètodes de control plenament eficaços.

Amb aquest projecte, ha prosseguit, “complim un compromís doble, ja que reduïm l’alliberament de fitosanitaris químics, reemplaçant-los per compostos d’origen natural que, no sols respecten el medi ambient, sinó que, a més, constitueixen una eina sostenible per a combatre una plaga que amenaça dues dels principals cultius de la Comunitat Valenciana”.

De la mateixa manera, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha volgut ressaltar la importància d’aquests projectes finançats per l’AVI per a les empreses, universitats i centres tecnològics de la Comunitat Valenciana, ja que “atorguen estabilitat finançara a les iniciatives d’innovació en les quals cooperen els diferents agents i contribueixen a facilitar solucions tecnològiques i innovadores dirigides a les nostres empreses”. A més, segons ha assenyalat Josefina Bueno, “aquestes iniciatives d’innovació també tenen una incidència directa en tota la ciutadania, millorant la qualitat de vida de tots els valencians i valencianes i jugant un paper decisiu en la transformació econòmica de la societat.”

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat “els avantatges” que la innovació aplicada al sector agroalimentari ofereix als productors de la Comunitat Valenciana. Aquesta nova generació de fitosanitaris, ha matisat, “té per objectiu evitar que el rendiment del camp quede a la mercè de les plagues, sense que el medi ambient es ressenta perquè es basen en substàncies naturals”. Un exemple que la innovació en cooperació “és una eina eficaç per a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles”, ha assenyalat.

CITRIC-SÀ s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3 que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com a eix d’actuació tant l’increment de la qualitat de vida com el desenvolupament de productes innovadors.

De la mateixa manera, el projecte també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Agroalimentació, que situava com un dels desafiaments prioritaris el desenvolupament i implantació de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En aquest sentit, la iniciativa materialitza una de les solucions proposades: l’optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i la utilització de productes eco-compatibles en la detecció i el control de les malalties i plagues, promovent el residu zero.

Premsa

– Aquesta línia finança la resolució de reptes de gran impacte mitjançant la col·laboració de grups d’investigació, centres tecnològics i empreses
– El pes de les empreses creix: constitueixen ja el 82% de les entitats sol·licitants i reuneixen més de la meitat de les peticions de suport

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment de l’11% en el nombre de sol·licituds rebudes per a l’execució de projectes estratègics en cooperació en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el termini de presentació de la qual es va tancar el passat 6 de maig.

Aquest programa amb el qual l’AVI incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat per a donar resposta a desafiaments d’alt impacte, té com a referència els panells de reptes i solucions proposats pels comités estratègics d’innovació. Aquests grups d’especialistes garanteixen la capacitat del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana per a dur a terme amb èxit aquests nous desenvolupaments.

Amb un total de 402 peticions de suport, quasi la meitat de totes les presentades en 2022, és la línia amb major dotació econòmica – més de 17 milions- i impacte sobre el sistema productiu, atés que engloba iniciatives que, per la seua complexitat i elevat cost econòmic, requereixen necessàriament de la cooperació dels diferents agents del sistema.

En total, s’han comptabilitzat 815 sol·licituds en els sis programes que componen la convocatòria, una xifra pràcticament idèntica a l’obtinguda en 2021, quan es van batre tots els registres previs, segons el balanç provisional d’aquesta edició, que està dotada amb un pressupost global de 50 milions d’euros.

Després de l’impuls als projectes estratègics, destaca la demanda que ha suscitat la línia de consolidació de la cadena de valor empresarial, que dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes, processos o procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, consten 173 sol·licituds, un 4% més que el passat exercici.

El 48% són empreses que concorren per primera vegada

Tots dos programes, projectes estratègics i cadena de valor, concentren el 70% de totes les peticions, a conseqüència de la creixent implicació del teixit productiu en els incentius de l’Agència. Així, de les més de 400 entitats de tota mena que enguany han presentat les seues propostes de suport, al voltant del 48% es corresponen amb companyies que fins hui no havien optat a cap convocatòria prèvia d’ajudes en concurrència competitiva.

De fet, les empreses constitueixen ja el 82% dels sol·licitants en la present edició, encara que la cooperació amb la resta d’entitats d’innovació està garantida, atés que es tracta d’un requisit imprescindible per a accedir a les ajudes públiques. L’Agència afavoreix d’aquesta manera la interconnexió i les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven, generalment, de forma aïllada.

Igualment significatiu és l’increment de la demanda en la línia que recolza la constitució i manteniment d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES), una figura impulsada per l’AVI per a connectar els centres d’investigació i les universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. L’augment en el nombre de peticions, que pràcticament quadruplica les xifres de 2021, coincideix amb l’enfortiment del seu pressupost, que enguany supera els 5,5 milions d’euros.

Amb el procés d’avaluació dels expedients ja en marxa, la previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa

– El grup d’especialistes manté l’última trobada per a consensuar nous desenvolupaments que ajuden les empreses a reduir les emissions de CO2

El desenvolupament de millores tecnològiques que augmenten l’eficiència per superfície en la generació elèctrica, la captura de diòxid de carboni o l’impuls de cultius energètics són algunes de les innovacions que ha plantejat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir-ne les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’equip multidisciplinari, que coordina el professor Avelino Corma, ha consensuat, en la tercera i última reunió de treball, els principals reptes i solucions identificats en aquest àmbit, que recullen una quinzena de propostes concretes d’innovació per a avançar en la substitució dels combustibles fòssils, millorar l’emmagatzematge i l’eficiència energètica o fomentar la reducció i la captura del CO2.

Mentre s’espera que aquestes iniciatives es plasmen en un document final de conclusions, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, s’ha compromés a incentivar-ne el desenvolupament a través de la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI.

Per a incrementar la producció d’electricitat d’origen renovable, el Comité Estratègic d’Innovació, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, aposta per implementar nous desenvolupaments tecnològics que milloren la integració i la gestió de les energies verdes per a elevar-ne l’eficiència per unitat de superfície.

Redisseny de processos i equips

El redisseny d’equips i processos de fabricació d’indústries intensives en consum energètic com, per exemple, la ceràmica o la cimentera, és una de les vies que insten a explorar-hi per a impulsar l’eficiència energètica en el teixit productiu. De la mateixa manera, i amb l’objectiu de substituir els combustibles fòssils en la producció d’energia, les persones especialistes advoquen, entre altres iniciatives, per potenciar la generació d’hidrogen verd.

Precisament l’hidrogen també protagonitza algunes de les propostes per a millorar l’emmagatzematge i la gestió de l’energia, juntament amb el desenvolupament de bateries elèctriques i supercondensadors que milloren les tecnologies actuals.

Entre els reptes que ofereixen més oportunitats per a la innovació, el comité defensa el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular per a reduir les emissions de diòxid de carboni. En aquest sentit, es planteja la valorització de residus industrials i domèstics per a la producció de combustibles, el desenvolupament de bioplàstics enfront dels fabricats amb derivats del petroli o la producció d’hidrocarburs líquids a partir de cultius energètics. Finalment, també es proposa explorar el desenvolupament de sistemes capaços de capturar el CO? que generen els centres productius i evitar que aquest s’acumule en l’atmosfera.

Especialistes de primer nivell

Coordinat pel professor Avelino Corma, Premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica en 2014, el CEIE integra en la composició els tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Sobre aquest tema, Corma ha destacat la participació, la qualitat tècnica i la solidesa del comité, al mateix temps que també ha destacat les aportacions de les persones especialistes que han participat en les tres sessions de treball: “Si s’articulen de manera adequada, els nous desenvolupaments proposats permetran a la Comunitat Valenciana avançar de manera decidida en la reducció de les emissions”.

Així mateix, ha subratllat que aquestes mesures complementen les actuacions que en l’àmbit de la descarbonització han presentat la resta de comités de l’AVI i consoliden, per tant, el treball desenvolupat fins ara.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, hi participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (Aimplas), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (Ascer), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez, també integren aquest grup, que forma part, al seu torn, del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica. L’objectiu és que el document de conclusions, en el qual constaran tant els reptes i les solucions com una relació d’actuacions i incentius per a garantir-ne el desenvolupament i la implementació en el teixit productiu, estiga llest en les pròximes setmanes.

Premsa

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), anticiparà el disseny i posada en servei de la primera fase de la ‘learning factory’ programada en l’edifici de Correus d’Elx, segons han anunciat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

D’aquesta manera, s’agilitaran els treballs que es desenvoluparan en el local de 322 metres quadrats annex al citat immoble, a fi d’avançar la posada en marxa d’aquest primer espai, que no es veurà afectat per les obres d’enderrocament i construcció de l’edifici principal.

Pascual ha presidit la quarta reunió del grup tècnic, en el qual s’integren representants de les administracions local i autonòmica, l’empresariat, els sindicats, els instituts tecnològics, els parcs científics, les universitats i la formació professional de la comarca del Baix Vinalopó, i en la qual l’empresa adjudicatària del disseny i conceptualització, CARSA, ha presentat el full de ruta per a materialitzar aquesta iniciativa.

La missió d’aquest centre de referència formatiu en tecnologies habilitadores és proporcionar els coneixements, aptituds i habilitats imprescindibles per a la seua incorporació en el teixit productiu a través de formació especialitzada dirigida especialment a operaris i comandaments intermedis de les empreses de la Comunitat Valenciana, així com a estudiants universitaris i de formació professional.

En aquest pla d’actuació es prioritzarà, precisament, la determinació dels usos assignats a la primera fase del projecte, per a la qual ja s’estan remenant diferents alternatives relacionades amb la formació en tecnologies habilitadores en el sistema productiu, proporcionant formació especialitzada a les empreses. L’objectiu és accelerar aquesta part dels treballs, atés que el termini per a concretar les característiques de la totalitat del centre, els itineraris formatius i les tecnologies que incorporarà, així com els productes que es fabricaran en el seu interior, l’adjudicatària disposa d’un màxim 18 mesos, donada la gran complexitat de la iniciativa.

Aquesta labor de conceptualització es realitzarà en col·laboració amb grups especialitzats de caràcter tècnic, que treballaran en la definició de cadascuna de les àrees de la ‘learning factory’, segons s’ha donat a conéixer en la reunió celebrada en el Centre de Congressos d’Elx, i que ha comptat amb la participació de l’alcalde, Carlos González Serna, així com amb representants de l’equip governe local i dels agents socials, econòmics i cientificotècnic de la Comunitat Valenciana.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha destacat la voluntat de la Generalitat Valenciana per convertir la Learning Factory en un referent en innovació que es puga transformar en formació per al teixit productiu: “Aquest projecte naix amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats presents i futures de la nostra societat perquè el teixit empresarial puga aprofitar el potencial de les noves tecnologies en el desenvolupament de processos productius més innovadors i, així, millorar la seua competitivitat”.

Al seu torn, Pascual ha ressaltat la importància de la Learning Factory com un projecte pioner a Espanya, “que situa a Elx en la primera línia de la innovació, ja que, a més de tindre beneficis econòmics i socials per al seu entorn, també situa aquesta ciutat com a líder, en acollir d’un centre de referència de tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana i a Espanya.”

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI ha subratllat que la ‘learning factory’ s’erigeix en una palanca de canvi que impulsarà la transformació del model productiu a través de la incorporació de coneixement i tecnologia a les nostres empreses. “Aquest instrument formatiu ajudarà a les empreses que ara troben problemes per a cobrir els nous perfils professionals que requereixen competències relacionades amb les tecnologies habilitadores, però també a aquelles que encara no són plenament conscients dels avantatges de la seua implantació”, ha assenyalat García Reche.

L’alcalde d’Elx, Carlos González, ha manifestat que “estem fent passos ferms per a fer realitat un projecte pioner perquè Elx lidere la innovació tecnològica en la Comunitat Valenciana” per a afegir que “valorem molt positivament no sols l’adjudicació del projecte tècnic sinó també la previsió d’inici dels treballs en el local annex, és a dir, una arrancada pròxima en el temps”.

El desenvolupament d’aquesta primera fase s’escometrà en paral·lel a la resta d’actuacions de disseny, que es completaran en la segona meitat de 2023, d’acord amb el calendari previst en el plec. Les obres del nou edifici podrien arrancar en el segon semestre de 2024, una vegada es redacte el projecte bàsic i d’execució del nou edifici.

Premsa

– El projecte DOTMASK explora nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics aplicables a equips de protecció individual
– L’empresa Lamberti coordina l’equip de treball, en el qual participa Airnatech, ADM Biópolis, l’institut tecnològic del plàstic, Aimplas, i el IIS La Fe


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de màscares i pantalles facials dotades amb propietats antimicrobianes capaces de previndre infeccions i contagis per virus i bacteris, fins i tot d’aquelles resistents als fàrmacs. Per a això s’estan explorant nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics que milloren els atributs dels actuals equips de protecció individual (EPI).

La iniciativa, batejada com DOTMASK, és un dels projectes estratègics en cooperació que ha recolzat l’Agència en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. Està coordinada per l’empresa química Lamberti i compta amb la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe de València, la biotecnològica ADM Biópolis i la signatura fabricadora de màscares Airnatech.

El desenvolupament de materials amb capacitat antibacteriana i viricida respon a la necessitat de reduir la incidència de contagis provocats per patògens com el de la COVID-19, que, amb freqüència, es transmeten principalment per via aèria. Els virus i bacteris resulten especialment perillosos en entorns hospitalaris, on és més habitual que aquests microorganismes adquirisquen resistència als fàrmacs.

Fins ara, els recobriments dissenyats com a mesura passiva de protecció empraven additius inorgànics basats en metalls. No obstant això, aquesta composició presenta alguns inconvenients, com la seua propensió a la corrosió en determinats ambients, o el possible alliberament d’ions actius, la qual cosa ha obert un debat sobre la seua potencial toxicitat.

Les substàncies extretes de plantes mantenen, en canvi, aquestes mateixes propietats bactericides i viricides, amb l’avantatge que, en tractar-se de compostos d’origen natural, presenten un menor risc d’efectes secundaris, al·lèrgies o toxicitat, tant per a la persona usuària com per al medi ambient.

Precisament en aquesta direcció, el projecte DOTMASK està desenvolupant materials basats en compostos fenòlics d’origen natural, l’activitat antimicrobiana del qual s’ha comprovat molt elevada, amb l’objectiu d’integrar-los en equips de protecció individual (EPI). D’aquesta manera, es pretén aconseguir una protecció altament eficaç enfront dels patògens, aconseguint una disminució significativa de la transmissió de malalties.

A la disposició del personal sanitari i d’emergències

Els nous recobriments antimicrobians, desenvolupats a partir d’extractes botànics que s’han obtingut a través de la biotecnologia, s’aplicaran tant a tèxtils per a la confecció de màscares com a làmines de plàstic amb les quals es fabricaran pantalles de protecció facial. Dos sistemes de prevenció millorats que reforçaran la seguretat dels serveis sanitaris i d’emergències i ampliaran les opcions de protecció de la població en situacions de pandèmia.

Per al desenvolupament d’aquestes solucions biotecnològiques, Lamberti, especialitzada en recobriments químics, compta amb el suport d’ADM Biópolis, que analitzarà les capacitats antimicrobianes d’aquests additius i escometrà els preceptius assajos de toxicitat. Per part seua, Aimplas i Airnatech contribuiran, respectivament, al desenvolupament de materials plàstics antimicrobians i a la incorporació d’aquests nous additius a les màscares. L’efectivitat dels compostos en un entorn sanitari real es posarà a prova a l’Hospital La Fe de València, gràcies a la contribució de l’IIS La Fe.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat la importància de la cooperació entre els agents del sistema d’innovació com a via per a fer front a desafiaments de gran importància com, per exemple, la protecció contra virus i bacteris: “Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta pandèmia és la necessitat d’innovar i consolidar un sector sanitari sòlid i creatiu, que no sols ens aporte autonomia enfront dels fabricants radicats en l’exterior, sinó que, a més, permeta a les nostres empreses competir amb les grans signatures internacionals”.

“Comptem amb un gran potencial científic i tecnològic focalitzat en la salut, que hem de ser capaces de transferir al nostre teixit productiu. Projectes estratègics com el present constitueixen una oportunitat única per a avançar en aquesta direcció”, ha continuat.

El projecte s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com un dels objectius prioritaris la “promoció de la salut i sanitat eficient”.

De la mateixa manera, la iniciativa també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic en Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències, òrgan assessor de l’AVI que orienta les prioritats d’innovació en aquest àmbit. De fet, les persones especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que formen part d’aquest equip multidisciplinari insten específicament a millorar les propietats dels equips de protecció individual (EPIs), usades pels equips d’emergències.

Premsa

– L’Agència Valenciana de la Innovació finança un total de 18 iniciatives dirigides a reduir l’impacte del sector de l’hàbitat en el medi ambient
– Els projectes aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius i materials més sostenibles i aposten pel reciclatge de residus

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha destinat prop de 4,3 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits a impulsar la transició cap a la sostenibilitat del sector de la construcció, un dels principals desafiaments que han d’afrontar les empreses de l’hàbitat.

En els últims quatre anys l’AVI ha finançat un total de 18 iniciatives d’innovació vinculades amb la reducció de la petjada ecològica, l’aposta per la sostenibilitat i l’eficiència energètica en l’àmbit de l’edificació, amb impacte tant en els projectes d’obra nova com al parc d’habitatges ja existent.

Així ho ha indicat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, en l’obertura de l’última sessió de *Innotransfer, una iniciativa multisectorial d’innovació oberta promoguda per la Xarxa de Parcs Científics Valencians per a impulsar la I+D+i en àrees d’activitat claus per a l’economia de la Comunitat Valenciana.

En concret, García Reche ha aprofitat aquesta cita, centrada en la sostenibilitat de la construcció, per a repassar alguns dels projectes que, en aquesta línia, han comptat amb el suport de l’Agència. Es tracta d’iniciatives que aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius més sostenibles, milloren els tractaments de residus, exploren la seua reutilització com a matèries primeres i aprofundeixen en el desenvolupament de materials més resistents i amb nous atributs i funcionalitats com, per exemple, la incorporació de propietats antimicrobianes en les superfícies ceràmiques.

La millora de l’eficiència energètica mitjançant l’aplicació de tecnologies com la intel·ligència artificial és una altra de les línies que està recolzant l’AVI, igual que la reducció de les emissions de gasos i partícules nocives en la fabricació de calçs a través de nous processos productius.

Oportunitats d’innovació

El 30% dels residus sòlids que acaben en l’abocador té el seu origen en el sector de la construcció, d’aquí ve que la cerca de solucions tècniques que contribuïsquen a elevar la seua sostenibilitat constituïsca una línia d’acció prioritària per a l’Agència. A aquest efecte s’ha creat el comité d’innovació especialitzat en hàbitat sostenible, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que ja ha identificat els reptes i solucions prioritàries en aquest àmbit.

El seu informe de conclusions presenta al voltant d’una desena de propostes concretes d’innovació per a la millora del rendiment i manteniment dels edificis, la implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles, el disseny d’immobles de consum energètic quasi nul, així com el desenvolupament de nous sistemes flexibles d’habitatge capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants dels seus habitants al llarg del temps.

En aquest sentit, l’Agència ha col·laborat amb la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en la preparació i llançament del seu primer procés de Compra Pública d’Innovació, que ha culminat amb la licitació i posterior adjudicació d’un contracte públic que possibilitarà el desenvolupament de solucions innovadores per a millorar l’habitabilitat de l’actual parc d’habitatges.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és obtindre solucions replicables que permeten incorporar espais exteriors a edificis ja existents i democratitzar així la seua disponibilitat, amb el consegüent impacte beneficiós en la salut física i mental dels seus residents.

Premsa

– L’Agència visita les instal·lacions de l’empresa tecnològica i s’interessa per les seues activitats en matèria de formació especialitzada

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb Verne Technology Group per a conéixer de primera mà les accions que en matèria d’innovació i formació en noves tecnologies està desenvolupant aquesta empresa alacantina.

En aquesta trobada han participat el CEO de Verne Group, Gianni Cecchin; el responsable de comptes del sector públic, Enrique Polo; així com el director de Portfolio i solucions del grup, Sergio Rodríguez; mentre que, per part de l’AVI, han assistit el vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau.

Al llarg de la reunió, Verne ha exposat les seues diferents línies de negoci i capacitats, que aprofundeixen en la digitalització i la transformació tecnològica, al mateix temps que ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb les iniciatives impulsades des de l’Administració per a potenciar el desenvolupament i implantació de les TIC en la Comunitat Valenciana. La companyia alacantina ja forma part de l’ecosistema de Districte Digital i ha iniciat un procés de col·laboració amb Labora a fi de reforçar la capacitació tecnològica de les persones en situació de desocupació.

De fet, Verne ha posat en marxa la seua pròpia escola de Formació en tecnologia, Verne Academy, que ha presentat amb detall a l’Agència. Aquesta iniciativa proporciona cursos i màsters sobre disciplines relacionades amb les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), dirigits tant a particulars com a empreses.

“El nostre propòsit és contribuir a superar la bretxa digital i impulsar l’especialització en les últimes tecnologies que demanda el mercat laboral. Aconseguir un teixit empresarial caracteritzat per la innovació i la digitalització només serà possible a través de la formació. Formar als professionals hui contribueix directament al creixement econòmic, empresarial i emprenedor de demà”, ha expressat Gianni Cecchin.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha insistit en la necessitat de proporcionar instruments formatius a mesura de les empreses que faciliten la cobertura dels nous perfils professionals que demanda el teixit productiu, especialment d’aquelles competències relacionades amb les tecnologies habilitadores.

“En l’AVI comptem amb ajudes específiques per a incentivar la formació de persones doctorandes en empreses, així com la incorporació d’especialistes amb titulació universitària i persones tecnòlogues amb grau superior d’FP. Així mateix, tant l’aliança Inndromeda, com la Learning Factory que estem impulsant a Elx ajudaran al fet que les empreses de la Comunitat Valenciana adquirisquen els coneixements i habilitats imprescindibles per a la incorporació de tecnologies habilitadores en el teixit empresarial”, ha precisat.

Verne Technology Group és una companyia tecnològica alacantina amb més de 40 anys d’experiència, especialitzada en telecomunicacions i TIC, que ocupa més de 2.000 persones i acredita una presència destacada tant en el mercat espanyol, com a Alemanya, Portugal i el Marroc. Així mateix, compta amb una de formació en noves tecnologies, Verne Academy, des de la qual s’ofereix formació en línia i presencial sobre les últimes tecnologies del mercat.