Premsa, Premsa

• S’intensificarà la connexió entre el disseny i innovació mitjançant seminaris i un node amb l’Institut de Robòtica de la UV i empreses
• El conveni entre l’AVI i la FGUV permetrà sostindre els treballs de conservació i catalogació dels fons, que van arrancar en 2020

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació General de la Universitat de València (FGUV) per a impulsar la posada en marxa i manteniment de l’Arxiu Valencià del Disseny (*AVD), una iniciativa que promou aquesta última entitat en col·laboració amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD València).

Dotat amb 130.000 euros, l’acord garantirà la conservació i difusió de la memòria i el llegat històric del disseny, que va impulsar el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana en la dècada de 1980, al mateix temps que generarà i posarà a la disposició de les empreses i creadors coneixement innovador en aquesta matèria.

Gràcies a l’aportació de l’AVI continuaran els treballs de digitalització i catalogació dels fons, que es van iniciar fa tres anys i que s’exhibeixen a través d’aquesta web, així com la labor de promoció de la investigació i difusió d’aquests treballs, que contribuiran a posar en valor aquest llegat.

L’objectiu és articular un sistema de gestió del coneixement que culmine en el desenvolupament de nous productes, a més d’oferir un instrument base que contribuïsca a definir polítiques per al desenvolupament de l’ecosistema de disseny i impulse aplicacions en els àmbits científic, econòmic i cultural.

Entre les diferents actuacions previstes en el conveni, destaca la creació d’un node col·laboratiu amb l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València (UV) i la participació d’empreses, que provarà les diferents eines tecnològiques que s’han desenvolupat a partir dels fons de l’AVD.

Aquestes aplicacions, com el sistema de cerca personalitzada o el mapa de producte, es posaran al servei del teixit empresarial i de la comunitat de dissenyadors de la Comunitat Valenciana perquè puguen explotar el patrimoni cultural generat per aquest sector.

Així mateix, les principals figures del disseny valencià seran objecte d’una sèrie d’entrevistes amb la finalitat de generar coneixement per a les noves generacions a partir de l’experiència acumulada pels i les professionals més representatives de les últimes dècades.

Per a fomentar la connexió amb els diferents agents del sistema d’innovació i coordinar, s’han programat diferents seminaris web per a identificar problemàtiques comunes, impulsar la transferència i analitzar el futur del disseny.

Premsa, Premsa

• Els convenis, dotats amb 350.000 euros cadascun, impulsaran la connexió entre les universitats i les empreses a través d’Innotransfer
• El Parc Científic d’Alacant i Espaitec reforcen la posada en marxa en les seues instal·lacions de bancs de prova i experimentació de R+D+i

El Consell ha aprovat sengles convenis de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el Parc Científic d’Alacant (PCA) i Espaitec, dependents de la Universitat d’Alacant (UA) i la Jaume I de Castelló (UJI), respectivament, amb la finalitat d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologia entre universitat-empresa i recolzar, a més, l’emprenedoria innovadora.

Aquests acords estan dotats amb 350.000 euros cadascun i contemplen l’execució tant d’accions col·lectives, que desenvoluparan tots els membres de la Xarxa de Parcs Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REPCV, en castellà); com d’actuacions específiques, que durà a terme cadascun dels centres en col·laboració amb la resta d’agents que componen el sistema valencià d’innovació.

L’objectiu, en tots dos casos, és promoure la transformació del coneixement en innovacions dirigides al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana mitjançant l’impuls de la R+D+i i la difusió dels resultats obtinguts en aquestes iniciatives.

Dins de les accions conjuntes que es duran a terme en el marc d’aquests convenis, els parcs científics promouran accions d’estímul de l’oferta tecnològica i d’identificació d’oportunitats de R+D+i per a potenciar la transferència de coneixement cap al teixit productiu.

En aquesta línia, es reforçarà el programa *Innotransfer mitjançant l’organització de nous seminaris tècnics i accions de transferència d’innovació de caràcter temàtic, alineades amb les àrees d’oportunitat per a la R+D+i que prèviament ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) de l’AVI.

De la mateixa manera, s’han programat diferents jornades de difusió dels resultats de la quarta edició del programa de caracterització d’empreses innovadores, amb el qual es pretén dimensionar i explicar la influència i impacte de les empreses intensives en innovació i coneixement en el desenvolupament de la Comunitat Valenciana, així com la seua aportació en termes econòmics i d’ocupació al teixit empresarial.

També es manté el suport dels parcs científics a les iniciatives d’emprenedoria innovadora a través dels Premis REPCV, que reconeixen a les noves empreses innovadores més destacades de l’any, al mateix temps que estimulen la seua connexió amb la resta de baules del sistema de R+D+i. En aquesta quarta edició mantenen la seua estructura, amb categories a la millor spin-off, start-up i col·laboració universitat-empresa.

A més de les accions en cooperació, el Parc Científic d’Alacant i *Espaitec desenvoluparan un altre tipus d’activitats per a impulsar la transferència de coneixement i recolzar la R+D+i en les seues àrees d’influència.

Prototips de nous productes

El primer planteja, per exemple, la posada en marxa del projecte Smart Park, per a configurar les instal·lacions del PCA com un ‘living-lab’ en el qual examinar tant productes com serveis innovadors vinculats a l’hàbitat saludable i l’automoció i mobilitat sostenible, dues dels àmbits de coneixements prioritaris per a l’AVI.

L’objectiu, en aquest cas, és aprofitar l’obertura i posada en marxa del nou Centre de Creació d’Empreses, així com l’adequació del seu entorn de més de 800.000 metres quadrats, per a implantar noves tecnologies, si bé el projecte es mantindrà una vegada l’immoble es trobe a ple rendiment.

Per part seua, Espaitec potenciarà també el seu programa UJI>LAB, amb el qual dinamitza la cooperació entre les empreses i la comunitat universitària per al disseny conjunt de solucions a reptes específics amb impacte en el territori.

Les persones participants faran ús del laboratori de prototipaje ràpid de la institució per a fabricar nous models de dispensadors de *espesante, dirigits a persones que pateixen disfàgia derivada de la malaltia de Parkinson, o tricicles per a transportar degotadors de medicació que complisquen amb els requisits de l’Hospital General Universitari de Castelló, entre altres projectes.

Premsa, Premsa

• El conveni entre l’AVI i l’ADCV preveu la creació d’un programa per a elevar la competitivitat de la indústria del disseny
• Es desenvoluparan nous estudis vinculats a l’ús del disseny per les empreses i la consolidació dels principis de l’economia circular 

El Consell ha aprovat un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV) amb la finalitat d’impulsar la innovació del teixit productiu a través de la incorporació i el desenvolupament del disseny com a instrument estratègic per a la millora de la competitivitat empresarial.

L’acord, que preveu una aportació de 150.000 euros, promourà la modernització de les estructures i les infraestructures de les empreses de disseny, incrementarà les competències i les habilitats professionals i empresarials del sector i aprofundirà entorn de les relacions entre innovació, disseny i empresa per a ajudar a predir comportaments que generen beneficis a la indústria.

Així mateix, consolidarà la plataforma digital EnCircular com a xarxa i canal de transferència de coneixement sobre economia circular a la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, s’han planificat actuacions per a estimular la incorporació dels principis de circularitat en les empreses valencianes a través de la plataforma en línia <encircular.es>, el desenvolupament de la qual s’ha finançat en el marc d’aquest conveni, així com trobades que fomenten la connexió, l’intercanvi de coneixement i la resolució de reptes.

L’ADCV dissenyarà, a més, un programa formatiu pioner dirigit a la indústria del disseny de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d’ajudar aquest sector a optimitzar el seu model de negoci, millorar la gestió administrativa i financera i dotar-lo de les eines necessàries per a incrementar-ne, en definitiva, la competitivitat.

L’anàlisi dels patrons de l’ús del disseny en les empreses per a detectar possibles conflictes i mancances és una altra de les innovacions que durà a terme l’Observatori de l’Impacte del Disseny (Oid!) per mitjà d’entrevistes a empreses de tot el territori valencià.

Finalment, l’equip d’investigadors i investigadores tractarà de descompondre la relació entre disseny, innovació i resultats financers de manera mesurable, partint del model teòric desenvolupat al llarg de l’exercici passat.

Per a dur-ho a terme, identificarà les principals variables que permeten l’avaluació de la capacitat d’innovació de les empreses i la seua vinculació amb l’ús del disseny. Aquesta metodologia inclourà una fase de validació dels resultats obtinguts mitjançant la consulta amb persones expertes.

Premsa, Premsa

• Amb l’aportació de l’AVI, la Xarxa d’Instituts Tecnològics oferirà cursos sobre les últimes tendències en tecnologies transversals
• S’organitzaran jornades per a potenciar la col·laboració entre centres tecnològics i universitats en projectes d’innovació

El Consell ha autoritzat la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit) per a impulsar l’actualització de competències entorn de les tecnologies habilitadores, a través d’un pla de formació dirigit tant a empreses com al personal dels 11 centres.

Les tecnologies habilitadores comprenen, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres àrees de coneixement com ara la biotecnologia o el desenvolupament i l’aplicació de nous materials, que tenen un potencial disruptiu i transformador del sistema productiu.

Precisament, per a impulsar-ne la incorporació en el teixit empresarial, Redit reeditarà un programa d’especialització professional dirigit especialment a les empreses, que comptarà amb la col·laboració d’Inndromeda, l’aliança de tecnologies habilitadores per a la Comunitat Valenciana.

Aquestes sessions divulgatives proporcionaran coneixements bàsics sobre aquestes disciplines a participants empresarials, amb l’objectiu de capacitar-los per a analitzar els avantatges d’una possible implantació en els respectius negocis.

Així mateix, les treballadores i els treballadors dels centres tecnològics podran ampliar els seus coneixements entorn dels nous reptes i tecnologies que, de manera horitzontal, impacten en el conjunt de sectors i àmbits de coneixement en els quals operen.

Redit també oferirà, addicionalment, cursos sobre les últimes tendències en habilitats professionals, prospectiva, programes de finançament, gestió de projectes, explotació de resultats, desenvolupament de negoci o comunicació, que complementaran les activitats associades a les tecnologies pròpies de l’economia del coneixement.

Amb una aportació de 150.000 euros, l’AVI també proporcionarà suport a l’organització de jornades i esdeveniments dirigits a les empreses, així com sessions de matching entre instituts tecnològics i grups d’investigació de les universitats per a potenciar així la cooperació en el desenvolupament de projectes alineats amb els resultats dels comités d’innovació de l’AVI.

De la mateixa manera, es finançarà el desenvolupament d’un estudi de polítiques comparades per a millorar la competitivitat dels instituts tecnològics, al mateix temps que s’analitzarà l’evolució recent del sistema d’innovació a partir dels últims resultats obtinguts per la Comunitat Valenciana en l’Índex de competitivitat regional i el Quadre d’indicadors de la innovació regional, que publica la Comissió Europea.

Totes dues iniciatives s’enquadren en un programa d’actuacions per a consolidar el laboratori d’idees de Redit, un espai de reflexió per a la generació de coneixement en l’àmbit de la indústria i la innovació.

Premsa, Premsa

• El comité d’especialistes que assessora l’AVI i que coordina la científica María Jesús Vicent proposa una dotzena de solucions innovadores
• Insten a dissenyar noves metodologies de diagnòstic amb biomarcadores o a aplicar Intel·ligència Artificial i Big Data per a identificar i controlar els problemes de salut mental

El desenvolupament de nous dispositius mèdics que permeten configurar quiròfans híbrids, és a dir, espais quirúrgics equipats amb dispositius avançats d’imatge de radiodiagnòstic d’alta resolució, realitat virtual, impressió 3D i altres tecnologies habilitadores és una de les solucions de R+D+i que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut ha proposat per a fer front als principals reptes en aquest àmbit de coneixement. L’objectiu, en aquest cas, és el de dur a terme cirurgies personalitzades que, per tant, afavorisquen la ràpida recuperació del pacient.

En aquesta segona sessió, l’equip d’especialistes que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha plantejat una dotzena de propostes d’innovació per a atendre els desafiaments prioritaris del sistema sanitari i incentivar, a més, la consolidació d’un teixit productiu especialitzat en salut.

La implantació efectiva de la medicina personalitzada s’erigeix en una altra de les metes del comité, que aposta per explorar el desenvolupament de bessons digitals a partir de dades clíniques per a reproduir el funcionament d’òrgans humans i optimitzar la detecció de patologies, així com el disseny de noves metodologies de diagnòstic basades en *biomarcadores.

En aquesta mateixa línia, s’insta a avançar en el prototipat de teixits cel·lulars miniaturitzats i dissenyats en laboratori que emulen a òrgans per a provar la resposta a teràpies avançades, el disseny de tests capaços de certificar la fiabilitat, eficiència i bioseguretat dels medicaments innovadors o el desenvolupament d’eines que permeten implementar processos de monitoratge, control, producció i escalat industrial d’aquests fàrmacs.

A fi de previndre, identificar i controlar els problemes de salut mental i malalties cròniques, el CEIE que coordina la científica María Jesús Vicent, del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), advoca per desenvolupar i integrar eines d’intel·ligència artificial i big data, així com diferents sistemes d’informació per a escometre anàlisi predictiva.

De la mateixa manera, el comité manté la seua preocupació davant la incidència de les infeccions hospitalàries i proposa solucions vinculades amb la detecció i identificació en temps real d’aerosols patògens en ambients sanitaris, el desenvolupament de sistemes més eficients de purificació d’aire i el disseny de noves eines i equips capaços d’elevar la seguretat dels professionals sanitaris.

Per part seua, María Jesús Vicent s’ha marcat el repte de desenvolupar les iniciatives plantejades en el si del comité en un termini màxim de tres anys, al mateix temps que ha incidit en les oportunitats d’innovació que ofereixen les noves línies de treball en l’avantguarda mèdica: “En la Comunitat Valenciana existeixen capacitats base per a construir un teixit empresarial capaç de prestar serveis d’alt valor afegit en el procés de desenvolupament i ús de teràpies avançades i medicaments innovadors”.

Des d’empreses a persones usuàries finals

L’equip multidisciplinari està integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, així com per professionals sanitaris que seran els usuaris finals d’aquestes innovacions.

El comité compta, per tant, amb la participació, des de l’esfera científica, de Cristina Botella (Universitat Jaume I), Salvador Martínez, (Institut de Neurociències), Josep Redón (Institut d’Investigació Sanitària Incliva) i Damià Tormo (Fundació Columbus), a més de Javier Sánchez, de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) com a part dels centres tecnològics.

El teixit productiu està representat per amb Mara Gracia (Surgival), Francisco Sanchís (Elix Pharma) i José Manuel Santabárbara (Grup Ascires), a més de José María Lagarón (Bioinicia), que constitueix una de les altes en l’equip. La segona novetat recau sobre Esther Soler (Hospital General d’Elx), que s’uneix a María Isabel Acién (Hospital de Sant Joan d’Alacant), per a aportar la visió i necessitats dels professionals sanitaris.

Està previst que, en les pròximes setmanes, aquest grup de treball emeta les seues conclusions definitives, que es posaran a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià de Innovació prèvia validació per part del Comité Estratègic d’Innovació (CEI).

L’Agència, per part seua, es compromet a prioritzar a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que suposen el desenvolupament i implementació d’aquestes iniciatives en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

Premsa, Premsa

• El comité que coordina el científic Francisco Blanes insta a utilitzar microorganismes vius per a millorar els sistemes de diagnòstic i tractament
• Advoquen per desenvolupar algorismes verds i nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres com la robòtica o la biotecnologia, han proposat el desenvolupament de nous sistemes d’Intel·ligència Artificial capaces de reduir les barreres d’accés a les solucions tecnològiques i facilitar el seu ús per part de la ciutadania i les pimes.

Aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una segona sessió de treball a fi de plantejar solucions concretes als reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement després d’un primer procés de revisió i actualització, que es va dur a terme a la fi de febrer.

En aquest sentit, s’ha instat a explorar nous sistemes de computació més eficients energèticament a través de disseny d’algorismes verds que reduïsquen el consum que requereixen els actuals processos de càlcul associats, per exemple, a la intel·ligència artificial o el blockchain amb la finalitat de reduir el seu impacte mediambiental.

L’equip d’especialistes coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha proposat l’anàlisi de dades biotecnològiques, així com l’ús de microorganismes vius per a optimitzar el diagnòstic i tractament de problemes en diferents sectors d’activitat.

Blanes ha subratllat, sobre aquest tema, que, en aquesta actualització dels reptes i solucions, el CEIE ha incidit més en el camp d’acció d’altres tecnologies habilitadores, que tenen una gran rellevància en la Comunitat Valenciana com, per exemple, la biotecnologia o els materials avançats.

També s’advoca per millorar les tecnologies de fabricació, així com nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica respecte a altres alternatives ja en el mercat.

Malgrat aquestes novetats, el comité manté el focus sobre l’optimització de les activitats de les empreses mitjançant la posada en marxa de solucions centrades en l’obtenció de dades rellevants, en la seua transformació en informació i a partir d’aquesta, en la generació de coneixement en l’empresa, facilitant així la presa de decisions.

Equip d’especialistes multidisciplinari

Aquest equip multidisciplinari compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

En les pròximes setmanes, el comité emetrà les seues conclusions que s’elevaran al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació per a, a continuació, posar aquestes propostes a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació.

Precisament amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.

Premsa, Premsa

• L’AVI reuneix un grup de persones expertes per a actualitzar els reptes i solucions que contribuïsquen a reduir l’impacte mediambiental de productes i serveis
• Aposten per potenciar l’ecodisseny, optimitzar l’aprofitament de l’aigua i avançar en la valorització de les deixalles i la seua transformació en recursos

A més, aquest grup multidisciplinari advoca per produir béns i serveis més sostenibles, seguint des de la seua concepció inicial els principis de l’ecodisseny, per a minimitzar així la petjada ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida.

Totes dues iniciatives formen part dels desafiaments prioritaris que ha identificat aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) després de la reunió que ha mantingut per a avaluar l’impacte de les propostes de R+D+i formulades en 2018, així com per a actualitzar els reptes i solucions a escometre durant els pròxims anys.

En línia amb els treballs desenvolupats fins hui, el comité insisteix a potenciar l’optimització en l’ús i aprofitament de l’aigua, especialment la regenerada i dessalinitzada, com un dels objectius sobre els quals incidir en les futures convocatòries d’ajuda de l’AVI, al mateix temps que manté la valorització de residus i la seua transformació en recursos com un dels objectius a abordar amb caràcter preferent.

Es tracta, en definitiva, de proporcionar eines, a través de la innovació, que ajuden les empreses a completar la transició de l’economia lineal a la circular, segons ha explicat el coordinador del grup, Mariano Pérez, secretari i membre d’honor de la Comissió Consultiva d’AIDIMME Institut Tecnològic Metalmecánico, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme): “La Comunitat Valenciana ha de ser capaç de desenvolupar productes sostenibles que estiguen dissenyats i adaptats de manera que ens puguem anticipar al nou Reglament d’Ecodisseny”.

Així mateix, el balanç dels reptes i solucions proposats per aquest equip d’especialistes en els programes d’ajuda de l’Agència reflecteix que una quarta part de tots els projectes finançats en els últims cinc anys es corresponen amb iniciatives d’Economia Circular.

En total, s’han mobilitzat 39 milions d’euros, que en la seua major part s’han destinat al desenvolupament de tractaments per a donar als residus una segona vida i estendre l’ús de les aigües regenerades en entorns agrícoles i urbans.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté la major part de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils vinculats als centres tecnològics i empreses privades amb un elevat component innovador.

Des de l’àmbit científic participen Juan Bautista Carda (Universitat Jaume I), Joaquín Melgarejo i Jorge Olcina (Universitat d’Alacant) i Eduardo Palomares (Institut de Tecnologia Química), mentre que els centres tecnològics de la Comunitat contribueixen amb José Antonio Costa (Aimplas), Antonio *Dobón (Itene) i Vicente Cambra (Aitex), dues dels nous ingressos.

Finalment, i com a especialistes procedents del teixit productiu participen, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (*CEV), Maite Castillo (UBE), Amelia Navarro (Hidraqua), Eva Giner (SPB) i Ángel Martínez (Acteco), que constitueix la tercera i última novetat.

Després d’aquesta primera sessió de treball, el CEIE en Economia Circular completarà la seua proposta de reptes i solucions en una segona trobada, que se celebrarà en les pròximes setmanes i, després del qual es remetran les conclusions al Comité Estratègic d’Innovació (CEIE) per a la seua validació definitiva.

Superada aquesta fase, l’objectiu és posar els resultats d’aquesta anàlisi a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació, a fi que puguen presentar projectes de R+D+i en les pròximes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Premsa, Premsa

• El Diari Oficial de la Generalitat publica la nova convocatòria anual de l’AVI, que romandrà oberta fins al pròxim 21 d’abril
• L’Agència preveu finançar al voltant de 350 projectes de R+D+i, en els quals col·laboraran diferents agents del sistema d’innovació

El Consell, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Es tracta d’una nova crida pública per a resoldre reptes d’interés comú a través de la R+D+i, en el qual, com a novetat, es reforçarà tant la participació d’empreses com la dotació econòmica dels dos programes amb major impacte en el teixit productiu, a fi d’impulsar els projectes estratègics en cooperació i la consolidació de la cadena de valor empresarial.

En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 48,95 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a la R+D+i en col·laboració, que romandrà oberta a la recepció de projectes fins al pròxim 21 d’abril.

La nova convocatòria està cofinançada al 60% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, i s’alinea amb la nova Estratègia d’Especialització Intel·ligent S3, que ha dissenyat la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

S’estima que, amb l’actual assignació econòmica, l’AVI podrà finançar entorn de 350 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció del tipus de programa i les característiques de cada projecte.

Les sis línies d’ajuda de l’Agència incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol tipus d’incentiu, al mateix temps que es continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Com a novetat, enguany es reforçarà el pes de les empreses en els principals programes d’ajuda amb l’objectiu d’estimular la seua participació i cooperació amb altres organitzacions. Així, les mercantils hauran d’assumir ara la meitat del cost d’execució de cada projecte estratègic, on també s’exigirà la concurrència d’almenys una pime entre les entitats que treballaran conjuntament en el desenvolupament d’aquestes iniciatives de R+D+i.

Aquesta última obligació, és a dir, la participació d’un petita o mitjana empresa, s’estendrà també als projectes en col·laboració que es presenten a la línia de consolidació de la cadena de valor, la segona per volum de fons.

Precisament tots dos programes, que ja copaven el gruix del pressupost de la convocatòria, experimentaran un nou increment en la seua assignació fins a aconseguir el 70% del total. Es tracta de les dues línies que, any rere any, susciten una major demanda i les que generen també un impacte més notori en el sistema productiu, ja que estan obertes a la participació d’empreses.

En el cas dels projectes estratègics en cooperació, l’AVI ha elevat la partida econòmica fins als 20,75 milions d’euros, un 20% més que fa un any, per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú.

D’aquesta manera, es reforçarà el desenvolupament d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic que representen.

En la mateixa proporció augmenta la dotació del programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial, que comptarà amb 13,90 milions d’euros per a recolzar el disseny de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

L’adequació de la convocatòria als requisits derivats del finançament europeu també comporta altres novetats per a les organitzacions que sol·liciten els incentius de l’AVI. I és que, a partir d’ara, hauran de justificar que els seus projectes d’innovació no generaran cap impacte negatiu en el medi ambient.

Finalment, en el programa de Promoció del Talent s’atorgarà una major flexibilitat als centres d’investigació que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cada entitat podrà presentar un màxim 4 sol·licituds, enfront del màxim de tres vigent fins hui.

Suport al talent i la transferència

Més enllà de l’impuls als projectes estratègics i de consolidació de la cadena de valor, destaca el suport al programa de Valorització, transferència i resultats d’investigació a les empreses, que disposa de 7,6 milions d’euros.

Aquests fons no sols permetran desenvolupar assajos, proves pilot i demostradors, sinó que garanteixen finançament per a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïdes en universitats i centres d’investigació d’excel·lència.

L’AVI prosseguirà donant suport a l’atracció i retenció de professionals qualificats a través de tres línies específiques d’ajuda. Els 4,85 milions consignats a aquest efecte podran sostindre l’actual xarxa d’agents d’innovació, al mateix temps que recolzaran a les empreses que formen a doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació.

Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), superarà enguany el milió d’euros. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.

Finalment, es contemplen 800.000 euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretén reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de la R+D+i entre les empreses.

Més de 500 beneficiaris i 139 milions concedits

Des de 2018, un total de 520 organitzacions diferents, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.

En total, l’AVI ha concedit al voltant de 139 milions d’euros per a recolzar el desenvolupament d’accions de R+D+i en cooperació amb la finalitat d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diferents baules.

Les ajudes de l’Agència han mobilitzat, al seu torn, 76 milions d’inversió privada que, al costat de l’aportació pública, han permés desenvolupar 881 iniciatives en els últims cinc anys.

Premsa, Premsa

• L’AVI cofinança al costat de Feder un projecte de l’Associació Valenciana d’Agricultors, AINIA, IVIA, UV i les empreses Sinyent i Locatec
• El sistema integra sensors i imatges a través de drons i satèl·lit per a detectar malalties en fase primerenca i proposar el tractament òptim

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves eines digitals per a la detecció i predicció primerenca de les principals plagues que amenacen els cultius de cítrics en la Comunitat Valenciana. L’objectiu és dissenyar un sistema de control més avançat i precís que permeta als agricultors fer front a aquestes malalties en la seua etapa inicial, amb la finalitat d’optimitzar els tractaments aplicats i reduir el seu possible impacte en el medi ambient.

En l’actualitat, en el camp valencià conviuen diferents estratègies de gestió dels cultius, la qual cosa dificulta la planificació i resposta coordinada davant una amenaça fitosanitària. El projecte SENSOPLAG pretén contribuir, precisament, al desenvolupament de polítiques eficients per a la gestió de les noves plagues com una de les vies per a garantir la viabilitat del sector primari.

La iniciativa, que impulsa l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) en col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Agràries (IVIA), el centre tecnològic AINIA, el grup de Reconeixement de la Sostenibilitat (vaig REDOLDRE) de la Universitat de València, i les empreses Serveis Agraris Sinyent i Locatec Aplicacions Informàtiques, compta també amb el suport de l’AVI, que ha aportat 684.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).

Davant la greu amenaça que representen les noves malalties i les limitacions dels sistemes de detecció actuals, SENSOPLAG explora el desenvolupament d’una nova solució, basada en un sistema integrat d’eines digitals que permeta la detecció precoç, el monitoratge i predicció de plagues clau com el cotonet de Sud-àfrica, l’àcar roig oriental o els insectes que actuen com a vectors del greening.

L’objectiu és integrar totes aquestes eines i les dades obtingudes, en una mateixa plataforma, amb la finalitat de desenvolupar models que generen, a partir d’aquest material, informació pràctica per als professionals del camp. S’està treballant, de fet, en un sistema d’ajuda a la presa de decisions, dirigit a agricultors i tècnics i accessible a través d’una app, que no sols els permetrà interactuar per a resoldre els seus possibles dubtes, sinó que els guiarà en l’elecció dels tractaments més adequats i el moment òptim d’aplicació per a aconseguir la màxima eficàcia.

Actualment el projecte es troba en una fase de recopilació i anàlisi de les dades per a la seua definitiva integració en el model. Per a això, es processaran les imatges satel·litàries, així com les preses amb cambres hiperespectrales integrades en drons a fi d’estudiar la detecció i el grau d’afectació de les plagues durant els diferents períodes de l’any.

Cooperació en innovació

En l’execució del projecte participen dos centres de referència en investigació agrària: AINIA, que acredita una extensa trajectòria en sistemes de teledetecció en el camp mitjançant l’ús de drons i robots autònoms; i IVIA, amb una vasta experiència en el desenvolupament de paranys i anàlisis de fotos de satèl·lit per a la detecció de plagues.

El coneixement en el disseny i ús de sensors, així com l’emmagatzematge de les dades recaptades, l’aporta el grup vaig REDOLDRE, de la Universitat de València; al mateix temps que Locatec donarà suport a la recol·lecció de dades a través d’una app, on els agricultors podran carregar fotos de les possibles plagues; i implementarà, en un sistema de recomanació automatitzat mitjançant programari. Els quatre socis contribuiran al desenvolupament dels algorismes d’intel·ligència artificial necessaris per a analitzar les dades.

Els treballs sobre el terreny corresponen a Sinyent, empresa especialitzada en serveis agraris, mentre que AVA, com a coordinador del projecte, ha exercit un paper clau en la definició de les necessitats dels professionals del sector i garantirà, a més, la implementació d’aquest nou sistema entre els seus potencials usuaris finals, una vegada es validen els resultats.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, SENSOPLAG és un exemple paradigmàtic de les oportunitats que ofereix la innovació en el sector primari a través de la incorporació de tecnologies d’avantguarda i del desenvolupament de l’agricultura de precisió.

“Projectes com el que coordina AVA contribuiran a reduir els costos i a augmentar la productivitat dels cultius perquè es recomanaran, en cada cas, aquells sistemes de control biològic o productes fitosanitaris més eficaços i en la seua justa mesura. Aquest nou model de gestió, recolzat en la tecnologia, és també més respectuós amb el medi ambient i amb la salut de les persones, tant aplicadors com consumidors, perquè es reduirà la quantitat de químics administrats”, ha indicat.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat que aquesta iniciativa és viable perquè integra a totes les baules de la cadena, des dels usuaris finals fins als centres tecnològics i d’investigació que lideren el desenvolupament de l’agricultura de precisió en la Comunitat Valenciana.

“Des de l’Agència considerem que aquesta línia d’acció estratègica contribuirà a elevar la rendibilitat del camp i prova d’això és que, des de 2020, hem recolzat 27 projectes amb ajudes per valor de 7,8 milions d’euros”, ha conclòs García Reche.

El projecte SENSOPLAG s’alinea directament amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en agroalimentació, que assenyala com un dels reptes prioritaris l’impuls de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En concret, es proposa la de “optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes eco-compatibles en la detecció i control de malalties i plagues”.

Aquesta mateixa iniciativa s’enquadra, a més, en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, atés que permetrà incrementar la qualitat i productivitat de les explotacions a causa de la detecció precoç de les plagues, al mateix temps que es redueixen els tractaments fitosanitaris necessaris. Així mateix, el desenvolupament del conjunt de sensors basats en drons, robots i sensors fixos en el camp, així com tota la tecnologia d’anàlisi de dades i recomanació de productes, s’emmarca en el desenvolupament de maquinària i béns d’equip intel·ligents.

Premsa, Premsa

• L’AVI finança aquest projecte, que lidera l’Institut Tecnològic del Plàstic en col·laboració la Universitat Politècnica de València
• Els productes obtinguts a partir de cautxú reciclat presenten millors propietats i s’aplicaran a habitatges, infraestructures o instal·lacions esportives

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un nou tractament per al reciclatge de pneumàtics que no sols és més sostenible que els processos actuals, sinó que permet obtindre cautxú de major qualitat per al seu ús en el sector de la construcció, les infraestructures de transport, les instal·lacions esportives o els parcs infantils, entre altres.

Impulsat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), el projecte Recicautxu pretén donar una segona vida a les cobertes fora d’ús, evitant el seu emmagatzematge en abocadors, que suposen un focus d’insectes i rosegadors i eleven el risc d’incendis. La iniciativa compta amb el suport d’Agència Valenciana de la Innovació, que ha aportat 150.000 euros en el marc de l’última convocatòria en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).

En l’actualitat, conviuen diferents sistemes de tractament per a aquests residus, però tots ells presenten deficiències des del prisma de la sostenibilitat, la qual cosa ha portat a explorar alternatives en les quals el cautxú triturat es mescla amb altres plàstics amb la finalitat de reaprofitar-los com a materials secundaris en nous productes industrials.

Aquestes tecnologies, no obstant això, tenen un ampli marge de millora, ja que les propietats dels materials obtinguts fins hui no aconsegueixen els estàndards de qualitat necessaris.

Precisament Aimplas, en col·laboració amb el departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la Universitat Politècnica de València (UPV) pretén desenvolupar una nova generació de compostos amb propietats elàstiques i de resistència a impacte millorades per al seu ús en elements de construcció, infraestructures de transport, interior d’edificis, instal·lacions esportives, parcs infantils o senyalitzacions i sistemes de seguretat viària.

Segons el responsable d’aquest projecte en Aimplas, Vicent Martínez en l’actualitat “les aplicacions per als residus de cautxú són molt limitades, la qual cosa fa necessari ampliar el ventall de processos de transformació d’aquest material reciclat, així com buscar nous productes de major valor afegit. En aquest projecte estem buscant millorar la valorització d’aquest residu a través de processos innovadors que permetran obtindre nous materials més sostenibles dins d’una economia circular”.

Per a millorar les propietats d’aquests residus, Aimplas ha desenvolupat una tecnologia que reverteix el procés de vulcanitzat dels pneumàtics, que és un tractament al qual se sotmet el cautxú per a incrementar la seua duresa i resistència. L’avantatge d’aquest nou procés és que es pot estendre a altres tipus de materials plàstics com les espumes de poliuretà, les canonades de polietilé reticulat i els recobriments de cables, ampliant així les possibilitats de recuperació i reciclatge d’aquest tipus de residus.

Col·laboració en innovació

D’aquesta manera, Recicautxu preveu posar en valor les investigacions que Aimplas ha vingut desenvolupant al llarg dels últims anys en aquest camp i, comptarà per a això amb el grup d’investigació d’Enginyeria Ferroviària, adscrit al departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la UPV, sobre el qual recaurà la validació dels elements produïts amb materials reciclats. L’objectiu, per tant, és sotmetre aquests productes a tests de rigidesa enfront de càrregues, assajos de fatiga i d’amortiment de vibracions, entre altres.

“Cada any es recullen a Espanya 160.000 tones de pneumàtics usats, la gestió dels quals al final de la seua vida útil pot generar un gran impacte en el medi ambient. Gràcies a la innovació és possible obtindre, a partir de residus, nous productes amb un elevat valor afegit, reduint l’ús de recursos naturals, oferint alternatives a les matèries primàries i beneficiant-se d’un estalvi en costos i consums d’energia”, ha precisat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat la importància de donar suport als processos de transferència de coneixement i tecnologia perquè el resultat de les investigacions que presenten aplicacions potencials en el teixit productiu acaben implementant-se de manera efectiva en les nostres empreses i els atorguen un valor diferencial.

El projecte RECICAUTXU s’alinea, a més, amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que situa entre les seues prioritats en l’eix d’hàbitat el desenvolupament de materials, productes i processos avançats, de baix impacte ambiental, amb noves aplicacions de valor afegit, de manera sostenible i ecoeficient.

Així mateix, la iniciativa que lidera Aimplas connecta amb els reptes i solucions identificats pels comités estratègics d’innovació en Economia Circular i Hàbitat Sostenible, que advoquen pel desenvolupament de sistemes de reciclatge terciari per a optimitzar la valorització de residus i implementar materials de construcció més sostenibles.