Premsa, Premsa

• Ivace+i  innovació finança el projecte ‘Frailty’, que comprén la creació i optimització d’un sistema robòtic automatitzat que estudiarà l’envelliment
• El sistema permetrà monitorar este procés tant en individus sans com en aquells amb malalties d’envelliment accelerat

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i innovació, la creació d’un sistema robòtic automatitzat per a estudiar les diferents etapes de l’envelliment. La iniciativa part de l’estudi de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster), un model animal clau en la investigació de fàrmacs i nutrigenòmica de la senectut.

La proposta fa ús d’intel·ligència artificial, computació d’alt rendiment i visió artificial, una branca de la tecnologia basada en la detecció de malalties en imatges mèdiques com a radiografies o ressonàncies.

El projecte, denominat ‘Frailty’, està impulsat per la doctora Maria Domínguez, professora d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, que compte, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta tecnologia agilitzarà i facilitarà la identificació de canvis que permeten predir les etapes de preenvelliment, fase inicial de la deterioració en la qual s’identifiquen els primers senyals de disminució de capacitats; i el període de fragilitat, en el qual el desgast pot portar a complicacions greus de salut.

La meta final és desenrotllar un sistema biohíbrid que permeta l’anàlisi d’alta precisió sobre l’impacte del procés d’envelliment en les funcions física i neuromuscular, tant en individus sans com en aquells amb malalties d’envelliment accelerat. La ferramenta permetrà realitzar intervencions més ràpides, eficaces i rendibles abans de dur a terme estudis costosos en animals més complexos o assajos preclínics. De manera integral, l’èxit del projecte possibilitarà l’inici d’accions preventives o detecció precoç.

Un sistema automatitzat que marca la diferència

A diferència dels mètodes tradicionals, que depenen d’observacions manuals o semiautomatitzades, esta plataforma incorpora múltiples sistemes automatitzats, la qual cosa inclou un robot dissenyat i patentat pel grup que desenrotlla el projecte.

Els principals avantatges d’esta singularitat són diversos. En primer lloc, l’automatització total de la captura i anàlisi de dades eliminarà l’error humà i reduirà costos operatius. En segon lloc, es detectaran canvis subtils en el comportament de la mosca amb la qual està realitzant els experiments l’equip que lidera Domínguez. En tercer lloc, l’alta capacitat de processament possibilitarà l’anàlisi simultània de fins a 2.000 individus. Finalment, l’estandardització de mesuraments millorarà la reproductibilitat dels estudis i la confiabilitat dels resultats.

Durant el desenrotllament del projecte, que continua en marxa, s’ha dut a terme la creació del robot avançat ‘flyGear’, patentat en 2022. A més, s’han dissenyat altres dispositius automatitzats per a la plataforma i s’han integrat tecnologies de diferents àrees, la qual cosa permetrà estudis que analitzaran diferents factors relacionats amb l’envelliment.

D’altra banda, ja s’han dut a terme assajos preliminars amb mosques adultes, la qual cosa valguda la capacitat del sistema per a detectar canvis en mobilitat associats amb envelliment, fragilitat i proximitat en la mort. En suma, s’està treballant en el disseny d’un programari d’anàlisi de dades i en l’optimització de la interfície de l’usuari amb la finalitat de facilitar estudis d’envelliment a partir de la plataforma desenrotllada. Finalment, s’està preparant l’estratègia de comercialització en col·laboració amb el suport de consultoria. El dossier resultant d’esta sinergia analitzarà competidors, oportunitats de mercat i possibles aplicacions futures.

Col·laboracions amb empreses i centres d’investigació

‘Frailty’ incorpora una xarxa de cooperació amb experts en neurociència del programa científic ‘Bases genètiques i epigenètiques de l’envelliment i la individualitat’ de l’Institut de Neurociències, experts en intel·ligència artificial, computació i transferència tecnològica. A més de l’Institut de Neurociències, que liderarà la validació biològica del model experimental i implementarà la plataforma robotitzada per a l’estudi de l’envelliment, col·laboren en el projecte altres centres d’investigació com a INCLIVA, que assessora en el desenrotllament dels models d’animals.

Així mateix, l’Institut de Tecnologia Informàtica (ITI) també oferirà suport en l’optimització de l’emmagatzematge i l’anàlisi de les dades generades durant l’última fase de la iniciativa, mentres que la cooperació amb la consultora *Viromii proporcionarà assessorament estratègic per a la valorització de la plataforma, l’anàlisi de mercat, la identificació de competidors i la difusió de resultats. Finalment, ‘Frailty’ incorpora experts en intel·ligència artificial per al desenrotllament de maquinari, algorismes de control del robot i aplicacions que automatitzen els experiments de comportament .

Esta és la primera vegada que les entitats citades fan un esforç conjunt per a abordar l’envelliment i la fragilitat amb tecnologia avançada. No obstant això, alguns investigadors ja han treballat prèviament en projectes relacionats amb la deterioració com el alzhèimer i el càncer.

‘Frailty’ s’alinea amb els principals reptes del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que advoca pel desenrotllament d’innovacions per al control de la fragilitat. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme presidix la reunió del Consell de Direcció d’Ivace+i Innovació

• El futur grup de treball estarà integrat per representants de la comunitat científica, tecnològica i de l’empresariat de la Comunitat Valenciana

Premsa, Premsa

• Esta iniciativa desenrotlla una ferramenta de ‘programari’ innovador per al tractament de tumors de gran grandària mitjançant la tècnica ‘Lattice’
• El Grup Biomèdic Ascires lidera esta iniciativa, en la qual col·laboren la UPV i Vicomtech

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una estratègia per a combatre el càncer, basada en una nova ferramenta de programari que optimitza la precisió i distribució dels feixos de radiació d’alta energia per a destruir cèl·lules tumorals. La radioteràpia en l’actualitat compta amb una considerable precisió a l’hora d’aplicar-se sobre el tumor. Per a aconseguir este objectiu, es planifiquen les dosis de radiació de manera acurada per a destruir la lesió sense danyar els teixits sans que l’envolten. No obstant això, en cas que els tumors presenten una grandària considerable o es troben prop d’òrgans vitals, resulta difícil aconseguir una dosi efectiva sense generar efectes secundaris especialment nocius en els teixits circumdants.

El projecte ‘Lattice’, que compta amb finançament de la Unió Europea (UE) a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, naix amb l’objectiu d’abordar adequadament el tractament d’estos tumors. Esta iniciativa proposa un enfocament diferent del tradicional, ja que en lloc de tractar tot el tumor per igual, s’apliquen dosis més elevades de radiació en xicotetes zones internes, mentres que la resta de la lesió rep una dosi reduïda. La tècnica emprada permet la distribució optimitzada d’altes dosis de radiació dins del tumor mitjançant algorismes automàtics. La fi és millorar la precisió del tractament i minimitzar el mal produït en els teixits sans circumdants.

La nova distribució ‘en reixeta’ o ‘en malla’ la naturalesa de la qual es correspon amb el nom ‘Lattice’, que significa entramat, té per objectiu activar una resposta biològica en cadena que afecte a tot el tumor. S’aconseguix així un tractament més eficaç sense incrementar els efectes secundaris. En definitiva, el projecte adapta la radiació a la forma i grandària del tumor, reduïx la possible toxicitat aplicada en teixits sans i personalitza el tractament en ajustar-lo a les característiques específiques de cada pacient i la seua malaltia. Les esmentades optimitzacions milloren l’eficàcia general del tractament.

Valor diferencial

El valor diferencial del projecte radica en el fet que aborda de manera integral i tecnològica un desafiament propi de la radioteràpia: la planificació del tractament de tumors voluminosos. El programari aplicat no sols introduïx una novetat en els servicis sanitaris, sinó que també impacta de manera positiva en tota la cadena de valor de la radioteràpia. Quant als avanços implementats, ‘*Lattice’ millora la planificació del tractament en augmentar la seua precisió i reduir la necessitat d’intervencions addicionals. Les novetats implementades perfeccionen així els resultats clínics.

D’altra banda, es minimitzen els efectes secundaris gràcies a una millor personalització i localització de la dosi, la qual cosa incrementa la qualitat de vida del pacient i reduïx costos derivats de complicacions sanitàries. Finalment, la ferramenta afavorix la innovació contínua en el camp del càncer. En comptar amb un potencial considerable en els àmbits de la investigació i desenrotllament, ‘Lattice’ pot utilitzar-se com a base per a futures millores en radioteràpia.

Centres col·laboradors

El projecte ‘Lattice’ està liderat i coordinat pel Grup Biomèdic Ascires, que s’encarrega de les tasques clíniques en aportar un equip d’enginyers i mèdics oncòlegs radioterapeutes amb àmplia experiència en l’àmbit del diagnòstic i tractament oncològic. La contribució dels professionals de Ascires abasta des de la investigació clínica de variables clau fins a l’adquisició i processament posterior d’imatges mèdiques. La seua labor inclou la difusió del coneixement generat durant la iniciativa i la validació del programari  desenrotllat. Ascires acumula una experiència de més de 40 anys en el camp del diagnòstic de precisió en combinar el diagnòstic per imatge amb el diagnòstic genètic, la qual cosa permet obtindre una avaluació completa i precisa de la malaltia a tractar.

El projecte ‘Lattice’ compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València (UPV) a través de l’investigador David Moratal, catedràtic en Imagenología mèdica i electrònica, a més de director del Grup d’Anàlisi d’Imatge Biomèdica del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular. El grup de l’investigador Moratal aporta la seua experiència en el processament i anàlisi d’imatges biomèdiques, física de la imatge, adquisició i reconstrucció de dades per ressonància magnètica, així com en el desenrotllament de nous mètodes i aplicacions en imatge mèdica. El grup posa el focus, sobretot, en la ressonància magnètica. ‘Lattice’ compta amb la participació de Vicomtech, un centre tecnològic especialitzat en realitat virtual, augmentada i tecnologies avançades aplicades a l’àmbit mèdic. Este centre contribuirà al disseny i desenrotllament de ferramentes que permetran optimitzar la planificació i el tractament radioteràpic.

A més, s’encarregarà de la integració d’estos recursos en la plataforma de simulació en la qual es durà a terme la prova pilot per al projecte ‘Lattice’. Finalment, el grup Vicomtech aportarà la seua experiència per a garantir que les solucions desenrotllades siguen aptes per a individus amb diversitat funcional. Els resultats preliminars del projecte ‘Lattice’ es presentaran el mes vinent de juliol en la Conferència Internacional Anual de la Societat d’Enginyeria en Medicina i Biologia (EMBS) del IEEE, el congrés científic més important del món en este camp. En concret, es presentarà el treball ‘Algorisme automatitzat basat en la tècnica Lattice per a la distribució d’esferes d’alta dosi en radioteràpia’, desenrotllat pels investigadors Mario Muñoz-Escobar, Jorge Rafael Pastor-Peidro, Rodolfo Augusto Chicas-Sett, José Manuel Santabárbara i David Moratal en el marc de la Unitat d’Investigació Conjunta Ascires-UPV desenrotllat entre estes dos entitats.

‘Lattice’ s’alinea amb els objectius del Comité Estratègic d’Innovació CEIE en Salut. En concret, respon al repte d’optimitzar els processos quirúrgics amb la finalitat que resulten menys invasius i amb menys efectes secundaris associats. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Esta tecnologia és capaç de monitorar en temps real la mobilitat amb alta precisió i sense dependre de cambra
• Funciona en qualsevol condició climàtica i lumínica, a més de proporcionar dades anonimitzades sobre el número, tipus, velocitat i direcció dels vehicles

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dirigida per Marián Cano, finança, a través de Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una solució tecnològica basada en radars intel·ligents que permetrà millorar la gestió de la mobilitat en entorns urbans i industrials. Estos dispositius, capaços de detectar en temps real el número, tipus, direcció i velocitat dels vehicles que circulen per una via, proporcionaran una valuosa informació que serà analitzada gràcies a algorismes d’intel·ligència artificial (IA), en una plataforma dissenyada específicament per a ajudar en la presa de decisions. 



Fivecomm, empresa tecnològica valenciana especialitzada en el desenrotllament i implementació de solucions basades en tecnologia 5G i Internet de les Coses (IoT) per a aplicacions industrials, impulsa ‘*Mobintelligent’. Una iniciativa que, a més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana – Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027. 



Este projecte naix de la necessitat de gestionar adequadament les dificultats existents en el trànsit de zones industrials i urbanes. De fet, esta tecnologia s’està validant en escenaris reals, com el campus de la Universitat Politècnica de València (UPV), el polígon industrial La Reva i els municipis de Vilamarxant i Loriguilla, on s’han instal·lat cinc radars en una primera fase, als quals se sumaran sis més, fins a un total de 11.



A diferència d’altres sistemes de control, ‘Mobintelligent’ és capaç de monitorar en temps real la mobilitat amb alta precisió i sense dependre de càmeres ni de condicions de visibilitat, mitjançant la combinació de radars intel·ligents, Internet de les Coses i intel·ligència artificial. Esta nova tecnologia funciona, de fet, en qualsevol condició climàtica i lumínica, a més de proporcionar dades anonimitzades sobre el número, tipus, velocitat i direcció dels vehicles.



Així mateix, la seua arquitectura oberta i modular permet adaptar-se fàcilment a diferents entorns —industrials, urbans, logístics, entre altres— i integrar-se amb plataformes públiques o privades de gestió del trànsit. La iniciativa s’ha dividit en diverses fases de desenrotllament, integració, instal·lació i validació, tant dels radars com de la plataforma de mobilitat. En els dos casos, ja s’han completat les dos primeres, si bé la instal·lació i validació dels radars només s’ha dut a terme en la UPV. En els escenaris restants, este desplegament és parcial i està previst que concloga en els pròxims mesos.



Per a executar ‘Mobintelligent’, Fivecomm col·labora amb entitats com la UPV, que ha proporcionat l’entorn de validació inicial; la Mancomunitat Camp de Túria, que facilita l’accés a escenaris reals en zones industrials i urbanes; i l’empresa A4Radar, responsable del disseny i subministrament de la tecnologia de radar intel·ligent que s’integra en els dispositius connectats per 5G de Fivecomm.



La iniciativa s’alinea amb les conclusions de tres comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE): els d’Automoció i Mobilitat Sostenible; Emergències; i Mobilitat, Transport i Infraestructures, que advoquen per la integració de sistemes per a optimitzar la gestió de la mobilitat urbana i interurbana com a servici; la millora del servici, l’experiència i la seguretat dels usuaris del transport col·lectiu, així com l’optimització de la captura i anàlisi d’informació en temps real per al control del flux de persones i trànsit.



Així mateix, esta solució tecnològica s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, coordinada per la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La convocatòria inclou nous tipus d’incentius, reforça el pes i l’orientació cap a les empreses i reduïx la burocràcia per a les entitats beneficiàries
• El termini per a presentar projectes d’innovació finalitzarà el 8 de juliol, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
  
  

El Consell, a través d’Ivace+i Innovació, llança una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, dotada amb més de 48 milions d’euros, amb l’objectiu d’impulsar el desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). El termini per a presentar de sol·licituds romandrà obert fins al pròxim 8 de juliol.

Es tracta d’una nova edició del programa de subvencions per al suport de la I+D+i en col·laboració que Ivace+i Innovació convoca amb caràcter anual. “Una crida pública que s’ha renovat profundament per a incorporar noves línies de suport a la innovació, reduir la burocràcia i ampliar l’abast de les ajudes a un major nombre d’entitats beneficiàries”, ha assegurat la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano.

La finalitat d’estos incentius, segons explica Cano, és impulsar la resolució de reptes d’interés de comú com, per exemple, els derivats de la riuada del 29 d’octubre, mitjançant la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial en projectes d’I+D+i. De fet, Ivace+i dotarà d’un plus en la valoració a aquelles iniciatives que ajuden a previndre i responguen a problemes i desafiaments provocats per este desastre natural.

Per a aconseguir este objectiu, s’ha disposat un pressupost global molt similar al de 2024, superior als 48 milions d’euros, dels quals la Unió Europea aportarà el 60% a través del programa Fons Europeu per al Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. En total, s’espera recolzar al voltant de 300 projectes, segons les estimacions d’este departament.

Nous incentius i línies de suport

La reformulació de la convocatòria implica, a més, la posada en marxa de nous incentius, orientats especialment cap al teixit productiu. En este sentit, s’ha creat un nou programa d’ajudes, denominat “Assimilació de tecnologies Avançades”, amb la finalitat d’impulsar el desenrotllament de projectes d’innovació que contribuïsquen a millorar els processos i sistemes organitzatius de les empreses fent ús de tecnologies avançades.

Este programa pilot, que exigix la participació d’almenys una pime, obri un llit propi per als projectes d’innovació en processos, que per a accedir al finançament públic havien de competir fins ara amb iniciatives d’investigació i desenrotllament a través d’altres línies més orientades a la promoció de la I+D. En total, comptarà amb un pressupost de 1,45 milions d’euros en la seua primera convocatòria.

També es reforça el programa de Promoció del Talent amb una nova línia d’agents d’innovació de proximitat que, en la pràctica, estendrà la xarxa d’Innoagents a les àrees industrials i els municipis rurals. Esta nova figura s’ha dotat amb 1,2 milions d’euros, que eleven a 4,25 milions els fons destinats a les diverses modalitats d’agents.

Es reduïx la càrrega administrativa

Al costat dels nous incentius, la reducció de la càrrega administrativa és una altra de les principals novetats d’esta convocatòria, en la qual s’introduïx per primera vegada un sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció que s’aplicarà inicialment en el programa de Consolidació de la cadena de valor empresarial.

En la pràctica, les entitats beneficiàries únicament hauran de justificar els costos de personal mitjançant nòmines i pagaments a la Seguretat Social i addicionalment, sense necessitat d’aportar factures, rebran el 40% d’esta partida en concepte d’altres gastos necessaris per al projecte com, per exemple, col·laboracions externes amb altres entitats o consumibles.

Per a la resta de programes s’estén a totes les entitats beneficiàries, incloses les empreses, l’abonament d’un 15% sobre el gasto de personal en concepte de costos indirectes, que són aquells no es poden assignar directament a un producte, servici o projecte específic, però que són necessaris per a la seua execució.

Més suport a les empreses

Les modificacions introduïdes en la convocatòria pretenen reforçar l’orientació de les ajudes cap al teixit productiu, seguint així la línia iniciada l’any passat. Per exemple, s’exigix que el pes de les empreses en els consorcis de Projectes Estratègics en Cooperació represente almenys el 50% dels gastos susceptibles de subvenció.

En este mateix sentit, Ivace+i Innovació ha reformulat el programa d’Accions Complementàries, per a secundar únicament iniciatives d’entitats molt lligades a les empreses, com ara clústers o associacions empresarials, entre altres entitats sense ànim de lucre.

Les startups tindran també una especial en consideració en els criteris d’avaluació relatius a l’experiència i antecedents de les entitats sol·licitants, amb la finalitat d’incentivar la seua participació en les convocatòries i facilitar l’accés al finançament públic. A més, es valorarà especialment que els projectes presentats s’hagen sotmés a un procés de consultes amb empreses, associacions o interessats en general per a enfortir així la utilitat dels seus resultats.

Un altre dels reptes d’esta crida pública és estendre la relació d’entitats beneficiàries diferents a fi d’ampliar l’impacte d’estos incentius en el sistema productiu. Precisament per a evitar la concentració d’ajudes, s’ha limitat en alguns programes el nombre d’expedients que pot presentar cada sol·licitant. A més, s’ha establit un import màxim de 500.000 euros per entitat i projecte.

Per volum d’ajudes, els programes de suport a Projectes estratègics en col·laboració i de Cadena de valor empresarial sumen 31,8 milions d’euros, el 66% del pressupost total, seguit dels incentius a la Valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses, que superen els set milions d’euros per al període 2025.

Amb més de sis milions s’ha dotat a Promoció del Talent, mentres que Compra Pública d’Innovació i Accions Complementàries disposen de 1,2 milions i 765.000 euros, respectivament.

Premsa, Premsa

• L’Institut de Biologia Cel·lular i Molecular de Plantes (IBCMP) col·labora amb l’empresa GCM Citrus en este projecte estratègic
• Esta nova tècnica elimina l’ADN forà que queda en la planta després d’un procés d’edició genètica mitjançant el sistema CRISPR

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano ha finançat a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una nova tecnologia que optimitza la modificació genètica dels cítrics per a obtindre varietats amb millors característiques organolèptiques i nutricionals.



Esta nova solució biotecnològica permet eliminar les restes d’ADN extern que queden en el genoma del cítric després d’aplicar la tècnica CRISPR-Cas per a modificar les propietats del producte. D’esta manera, es poden obtindre plantes amb les característiques desitjades i lliures de les restes genètiques transferides artificialment, la qual cosa les fa més acceptables en alguns marcs reguladors.



L’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBCMP), un centre de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València (UPV), coordina este projecte estratègic, denominat ‘RICH-CIT’. La iniciativa és desenrotllada en col·laboració amb GCM Citrus, companyia que es dedica a la investigació i desenrotllament de noves varietats de cítrics. A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.



L’edició genòmica mitjançant la tecnologia CRISPR-Cas té un gran potencial en agricultura, ja que permet introduir característiques millorades a les varietats tradicionals, com ara resistència a plagues, tolerància a la sequera, millora del valor nutricional o augment del rendiment.



Per a dur a terme este ‘tala i pega’ genòmic, es necessita transferir a la planta ADN forà que conté els components del sistema CRISPR-Cas, l’encarregat de fer els canvis sobre els gens exactes.



En la majoria de cultius que es reproduïxen per llavors, este ADN extern es pot eliminar per complet creuant plantes modificades amb plantes normals i seleccionat aquella descendència que mantinga la millora genètica, ja sense rastre de gens externs. No obstant això, este mètode d’hibridació no és viable per als cítrics, ja que es perdria la identitat varietal tan apreciada en este sector.



Impuls a l’edició genètica



Precisament a través de RICH-CIT es pretén solucionar este obstacle mitjançant el desenrotllament i validació d’una nova tecnologia capaç d’eliminar les restes d’ADN forans d’una varietat “editada” després d’introduir les millores genètiques desitjades. En este cas, el IBMCP i GCM Citrus plantegen optimitzar les característiques organolèptiques i nutricionals d’una varietat de mandarina.



L’impacte d’esta iniciativa és, no obstant això, molt major perquè podria usar-se en qualsevol cultiu fruiter llenyós, la qual cosa suposaria un impuls per a l’ús de CRISPR-Cas com a tècnica d’edició genètica en este sector.



Esta labor és coordinada per IBMCP a través del grup d’investigació Biotec Citrus, que s’encarrega del disseny de les construccions genètiques que han de validar la correcta integració i posterior eliminació dels gens externs. GCM Citrus, per part seua, és la responsable de generar les línies ‘editades’ per a, a continuació, recuperar-les ja lliures de qualsevol material genètic forà.



Una vegada completat el procés, estes línies seran idèntiques a la varietat inicial, excepte en el caràcter millorat de la qualitat de la fruita, la qual cosa suposarà un augment de les propietats organolèptiques i nutricionals de la mandarina final.



L’equip tècnic ja està realitzant assajos de la tecnologia d’eliminació de transgens, és a dir, els gens introduïts de manera artificial, per la qual cosa s’espera aconseguir els objectius establits en el tercer i últim any d’execució del projecte.



La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta a desenrotllar innovacions que permeten produir aliments més saludables. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El DOGV publica el nou marc normatiu que preveu, per primera vegada, un sistema de justificació simplificada 
• Les subvencions que regula el nou document faciliten la connexió, col·laboració i cooperació entre els agents del sistema d’innovació

Premsa, Premsa

• El projecte desenrotllat per la Universitat d’Alacant permetrà eliminar contaminants que conté el plàstic reciclat i que afecten la seua qualitat

• Ivace+i Innovació coopera en esta iniciativa amb els centres tecnològics AIJU i ITENE amb la finalitat de validar els productes reciclats després del procés de depuració

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació la construcció d’una planta pilot per a la descontaminació de plàstic reciclat a fi d’obtindre un producte de la màxima qualitat i minimitzar l’impacte en el medi ambient. Este procediment de neteja consistix en una rentada a pressió atmosfèrica amb un dissolvent pesat soluble en aigua, que elimina els contaminants.


En concret, per a operar en la planta pilot, que tindrà una capacitat de cinc quilograms a l’hora, s’ha seleccionat el polietilenglicol (PEG), un producte que destaca per la seua disponibilitat comercial i la seua absència de toxicitat. La Universitat d’Alacant impulsa este projecte, que pretén valorar els resultats d’una investigació prèvia, amb el suport de dos instituts tecnològics, AIJU i ITENE. El projecte compta, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.


Per a dur a terme la descontaminació, es posa en contacte el plàstic reciclat amb el dissolvent en un reactor de tanc agitat. Gràcies a este procés, s’eliminen contaminants afegits no intencionadament, a més d’altres substàncies nocives per al medi ambient. Després d’això, el plàstic es llava amb aigua per a eliminar el dissolvent.


Un procés amb avantatges


El projecte presenta una sèrie d’avantatges diferencials respecte a altres iniciatives. En primer lloc, el dissolvent empleat, polietilenglicol, no és tòxic. A més, es pot treballar amb el mateix a alta temperatura sense que s’evapore fàcilment. Este procés impedix que els contaminants del plàstic s’alliberen l’entorn. Finalment, el treball a pressió atmosfèrica amb polietilenglicol permet l’eliminació de substàncies nocives.


A més, el dissolvent es pot eliminar de la superfície del plàstic esbandint-lo amb aigua, la qual cosa permet, d’una banda, recuperar-lo per a futurs usos i, per una altra, evitar que el mateix degrade el plàstic en el seu posterior processament. Esta última fase permet reduir els costos totals del procés. En l’actualitat, la iniciativa es troba a mitat del seu desenrotllament. Ja s’han comprat els equips necessaris que permetran posar en marxa cada una de les etapes del procés.


En la validació dels productes reciclats, participaran dos centres tecnològics: AIJU, l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci; i ITENE, el Centre Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística. AIJU compta amb una àmplia experiència en la indústria del joguet, la qual necessita plàstic reciclat que oferisca garanties completes de seguretat, atés que va dirigit a un públic infantil.


Entre les activitats que realitzarà este centre destaquen l’anàlisi de materials, és a dir, la creació de combinacions de materials o ingredients per a obtindre productes que complisquen amb els estàndards de qualitat, així com la detecció de substàncies químiques que puguen ser presents en els productes de manera accidental. ITENE, per part seua, acredita una alta experiència en l’àrea de l’embalatge, un dels sectors objectiu del plàstic descontaminat. Entre les tasques que realitzarà este institut, destaca el processament del plàstic i els assajos de migració de contaminants.  Estos dos passos no sols són essencials en la fabricació i avaluació de plàstics, sinó que a més garantixen una qualitat suficient per al seu ús en envasos alimentaris.


D’altra banda, es compta amb el servici de consultoria i recollida de matèria primera de Fych Technologies, Empresa de Base Tecnològica de la Universitat d’Alacant, que disposa d’experiència en el sector de plàstics. La iniciativa s’alinea amb el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular, que insta a innovar en el desenrotllament d’envasos més sostenibles. La construcció d’esta planta pilot s’emmarca en els objectius de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Promou del desenrotllament de solucions innovadores per a la millora de la salut, basades en diferents tecnologies i el foment de la sostenibilitat
• La Unitat Científica d’Innovació Empresarial impulsa la col·laboració entre el sector públic i privat en la Comunitat Valenciana

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, liderada per Marián Cano, finança a través de Ivace+i, la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) Salut, emmarcada en l’Àrea d’Innovació de la Fundació Fisabio, que té per missió la millora de la competitivitat en el sector de salut de la Comunitat Valenciana.


A través del foment de la col·laboració públic-privada, la UCIE Salut CV es constituïx com un eix vertebrador que facilita la cooperació entre els principals actors en I+D+i en salut, tant públics com privats. En concret, esta unitat potenciarà la investigació del microbioma humà, el desenrotllament de noves ferramentes digitals per a millorar el control i prevenció de malalties, així com l’impuls de la sostenibilitat. La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) impulsa esta unitat tècnica d’innovació orientada cap a les empreses. La iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.


A més de l’esmentada cohesió públic-privada, els valors que guien les accions de UCIE es caracteritzen per la participació de tots els agents del Sistema d’Innovació Valencià, la qual cosa comprén la inclusió de programes com UniSalut i SaforSalut, a més de l’establiment de noves col·laboracions amb altres entitats i empreses de la Comunitat Valenciana. El sistema de col·laboració que caracteritzarà les entitats i empreses d’investigació en el sector salut de la Comunitat Valenciana es basarà en l’aprofitament de l’àmplia xarxa regional d’hospitals i el coneixement especialitzat de Fisabio amb l’objectiu d’accelerar el desenrotllament de productes i servicis. De fet, durant l’execució del projecte ja s’han secundat i impulsat diferents resultats d’I+D+i per a aconseguir un creixement de la seua maduresa tecnològica i facilitar la seua transferència cap a les empreses, és a dir, es pretén facilitar la transició d’un entorn d’investigació a la seua aplicació comercial. Per a això s’ha comptat amb els instituts tecnològics AINIA, AIMPLAS i l’Institut de Biomedicina de València (IBV), a més de les empreses Global Tech Strategies i Q’OMER.


Línies prioritàries

Encara que l’activitat de UCIE abasta qualsevol àmbit d’innovació amb aplicació en el sector sanitari, s’han definit tres línies prioritàries comunes alineades amb les capacitats de Fisabio i els reptes del sistema valencià d’innovació. En primer lloc, la millora de la salut a través de solucions basades en la investigació del microbioma humà. Un exemple és el desenrotllament de probiòtics (aliments o compostos que contenen bacteris vius que ajuden a la digestió i salut intestinal) o postbiòtics (compostos que contenen substàncies beneficioses produïdes pels bacteris). En segon lloc, es fa ús de ferramentes assistencials basades en la digitalització. Es tracta de dispositius dissenyats per al control i prevenció de malalties neurodegeneratives i cròniques. Finalment, la sostenibilitat dins de la línia d’hospitals verds europeus promou l’ús eficient de recursos i la gestió energètica, entre altres mesures.


La UCIE Salut CV oferix, enfront d’altres iniciatives, un ampli ventall de professionals de la salut que desenrotllen I+D+i en diferents àrees terapèutiques i aporten assistència a la població dels diferents àmbits geogràfics als quals  Fisabio dona suport. Es tracta d’una característica diferenciadora i de gran utilitat per a les empreses i col·laboradors que necessiten desenrotllar i validar els seus projectes i productes en l’àmbit de la salut. Per això, Fisabio s’ha posicionat com un soci estratègic en salut, que pot suposar un impuls per a la transferència de la innovació al mercat i a la pràctica clínica.

Iniciatives per a impulsar d’idees innovadores

Amb la finalitat d’impulsar la innovació en l’àmbit sanitari, la UCIE lidera iniciatives per a fomentar la transferència d’idees innovadores en la Comunitat Valenciana. Entre les seues accions destaca la realització de Innopíldora, com la dedicada a hospitals verds, centres sanitaris dissenyats per a ser amigables amb el medi ambient. La trobada es va celebrar en el marc de la III Jornada de Sanitat Sostenible. La dinàmica de l’esdeveniment, basada en el design-thinking, es va centrar en la identificació dels riscos climàtics prioritaris per part dels participants i la proposta de solucions innovadores possibles d’adoptar per empreses i agents del sistema sanitari. En esta mateixa línia, s’està preparant un altre esdeveniment en l’àmbit del Microbioma Humà, una de les línies prioritàries de la UCIE en el qual es presentarà el Hub de Microbioma Humà que està confeccionant l’entitat.


La UCIE Salut CV també ha col·laborat en iniciatives com el hackathon 5UCV Gennera Challenge de l’UJI, un esdeveniment que busca connectar a estudiants i acabats de graduar amb empreses i organitzacions amb l’objectiu de resoldre desafiaments relatius a la creativitat i la innovació. Finalment, la UCIE ha tingut l’oportunitat de participar en la marató de creació de startups del Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández, un esdeveniment d’innovació i emprenedoria que té per objectiu promoure la creació de noves empreses de base tecnològica amb l’objectiu de fomentar la col·laboració entre els agents del sistema empresarial.

Premsa, Premsa

• El Laboratori de Biotecnologies Alimentàries de la Universitat de València impulsa este projecte en el qual col·laboren l’Institut Tecnològic del Plàstic i la Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana
• La iniciativa comprén el desenrotllament d’un fertilitzant natural, així com productes prebiòtics i probiòtics que ajuden a previndre malalties

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una àmplia gamma de compostos d’alt valor i amb aplicacions en la indústria agroalimentària, agrícola i també farmacèutica a partir dels residus generats per la indústria del caqui.  Entre altres solucions, s’està treballant en un nou recobriment per a protegir fruites ja collides, un ingredient amb propietats antifúngiques per a millorar la conservació de formatges i productes de forn, així com un compost fertilitzant natural per a afavorir el creixement de les plantes. Este projecte, denominat ‘KAKIVALUE’ està impulsat pel Laboratori de Biotecnologies Alimentàries (BiotechLab) de la Universitat de València (UV), i pretén valorar una investigació prèvia sobre les propietats antimicrobianes i bioestimulantes dels compostos obtinguts a partir de les restes de kaki. La iniciativa, que compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, aborda l’aplicació d’estos ingredients bioactivos en una àmplia gamma d’usos i sectors d’activitat. Les restes de kaki s’erigixen, de fet, en una alternativa a l’ús de plàstic per a protegir les fruites ja recol·lectades de la contaminació per fongs. Este equip d’especialistes està desenrotllant un nou vernís, al qual s’ha incorporat un compost actiu obtingut del kaki, amb la finalitat de minimitzar les pèrdues postcollita i millorar encara més la qualitat i seguretat dels productes que ixen al mercat.

La idea és aprofitar estes propietats antifúngiques en un nou ingredient per a optimitzar la conservació del pa, així com en un additiu que, aplicat en el recobriment dels formatges, seria capaç d’evitar el creixement del bacteri responsable de la listerioris. Els estudis previs també mostren una possible explotació dels compostos del kaki en el sector agrícola, en esta ocasió com un nou fertilitzant natural que potencie la salut i rendiment dels cultius. L’última línia de desenrotllament se situa en el sector dels nutracéuticos, que són els productes derivats d’aliments que, a més del seu valor nutricional bàsic, oferixen beneficis per a la salut o ajuden a previndre malalties. En este sentit, s’està analitzant tant la presència d’agents prebiòtics, és a dir, de compostos que alimenten selectivament als bacteris beneficiosos de l’intestí, com la capacitat probiòtica dels ceps bacterians que s’empren en l’obtenció dels ingredients actius. Estos bacteris àcid-làctics, aïllades també del propi fruit, tenen un paper fonamental en este procés, ja que són les responsables de fermentar els residus de la indústria del caqui, que funcionen com a medi de cultiu.

Aposta per l’economia circular

Independentment de la seua aplicació final, totes les tecnologies desenrotllades en el marc d’este projecte contribuïxen a valorar en un residu industrial, per la qual cosa representen una oportunitat per a millorar la seua gestió en el marc de l’economia circular. A més, una vegada implementada en el mercat, esta solució oferirà una alternativa a un cost més competitiu que els fertilitzants químics actualment disponibles. Els resultats dels assajos que s’han realitzat fins a la data són prometedors. El compost seleccionat ha demostrat retardar de manera eficaç la contaminació de fruites un total de set dies i les proves en formatge han complit també amb els requisits establits per les autoritats sanitàries. De la mateixa manera, l’additiu produït a partir de restes de caqui també ha evidenciat en els productes de forn un control del creixement fúngic comparable a l’obtingut amb propinato de calci, que és l’additiu sintètic més emprat per esta indústria.

En estos moments, els esforços se centren en les proves d’escalat, per a avaluar la viabilitat del desenrotllament a major escala fora del laboratori, així com en l’optimització i validació del compost nutracéutico i del biofertilizante, amb la finalitat de validar la seua eficàcia i viabilitat comercial. Per a la consecució d’estos objectius, el BiotechLab col·labora amb Aimplas en el desenrotllament del recobriment per a fruites, així com amb la Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana (Fedacova), en este cas, per a garantir la difusió dels resultats i propiciar la seua adopció per part de la indústria. 

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzat (*CEIE) en Agroalimentació, Economia Circular, Descarbonització i Salut. En concret, ‘KAKIVALUE’ contribuïx a produir béns de consum més sostenibles, potència l’agricultura de precisió, fomenta les matèries primeres alternatives per a reduir les emissions i reduïx les infeccions hospitalàries. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.