Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés
• L’objectiu és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants en format en pols, més eficaços, sostenibles i fàcils d’emmagatzemar

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenvolupament de nous bioestimulants agrícoles basats en microalgues capaces de resistir condicions ambientals adverses.

La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés, mitjançant el desenvolupament de bioestimulants en format en pols, més estables, fàcils d’emmagatzemar i amb menor impacte ambiental que les formulacions tradicionals.

L’objectiu és aprofitar unes estructures naturals, conegudes com a acinets, que generen algunes microalgues quan s’enfronten a condicions extremes, com la falta de nutrients o els canvis de temperatura. Estes estructures actuen com una espècie de “cèl·lules de supervivència”, des d’on és possible obtindre bioingredients més resistents i duradors.

Enfront dels productes convencionals, que solen emprar biomassa sense diferenciar o procedent de macroalgues marines, esta nova aproximació permet treballar amb cèl·lules més robustes i obri la porta a diversificar les fonts de bioestimulants en agricultura. A més, el format en pols concentrat facilita el seu transport i emmagatzematge, reduint tant els costos com la petjada de carboni.

El projecte, denominat ‘BIOACINET’, està liderat per l’empresa alacantina Atlántica Agrícola, especialitzada en bioestimulació, nutrició vegetal, biocontrol i microorganismes aplicats al camp. La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Investigació col·laborativa i multidisciplinària

Per a dur a terme este treball, Atlántica Agrícola es recolza en centres tecnològics i organismes d’investigació que aporten coneixement en diferents fases del desenvolupament. En este sentit, AINIA exercix un paper clau en el cultiu de microalgues, la inducció d’estes estructures de resistència i el seu escalat fins a fases pilot, a més de validar la seua aplicació en sòl.

Per la seua banda, la Universitat de Granada avalua l’efecte d’estos bioestimulants sobre les plantes en condicions controlades, mentre que el Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) analitza els canvis metabòlics que es produïxen en els cultius tractats. El projecte també incorpora el suport d’OFICE en tasques de control de qualitat i de l’Institut Tecnològic de Canàries en la selecció i estudi de noves microalgues.

Pròxims passos cap a la seua aplicació en camp

Actualment, ‘BIOACINET’ es troba en una fase avançada de desenvolupament en laboratori. Durant 2025 s’han aconseguit avanços significatius, com la definició de les condicions òptimes de cultiu, la inducció controlada d’acinets i la seua estabilització mitjançant tècniques d’assecat.

En la següent etapa, el projecte se centrarà en reactivar estos bioingredients, validar la seua eficàcia en condicions reals i avançar cap a la seua producció a major escala.

L’objectiu final és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants més eficaços, sostenibles i adaptats als reptes actuals de l’agricultura, com el canvi climàtic o la degradació del sòl.

‘BIOACINET’ s’alinea amb les conclusions de diversos comitès estratègics d’innovació especialitzats (CEIE), en especial el d’agroalimentació, que insta a desenvolupar solucions que afavorisquen una producció més sostenible i competitiva. També es vincula amb els reptes i solucions dels grups d’especialistes en Descarbonització i Economia Circular, que en ambdós casos aposten per fomentar les matèries primeres alternatives i la reducció i valorització més eficient dels residus.

Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana ‘S3’, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte RENEWEDGE combina materials d’origen renovable i ferramentes predictives per a millorar l’eficiència i reduir costos en els aerogeneradors
• La solució permetrà anticipar els punts crítics de desgast i optimitzar les operacions de manteniment i planificació dels parcs eòlics

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, un projecte d’I+D+i orientat a desenvolupar nous materials i ferramentes avançades que permeten millorar la resistència a l’erosió en les pales dels aerogeneradors.

La iniciativa, denominada RENEWEDGE, aborda un dels principals reptes de la indústria eòlica: el desgast del bord d’atac de les pales provocat per l’impacte continuat de la pluja, el granís i altres partícules. Este fenomen redueix l’eficiència aerodinàmica, disminuïx la producció energètica i eleva els costos de manteniment, especialment en les noves generacions de turbines, que són més grans i operen a major velocitat.

El projecte està coordinat per Aerox i compta amb la participació de la Universitat CEU Cardenal Herrera i AIMPLAS, Institut Tecnològic del Plàstic. Així mateix, la iniciativa disposa de finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Per a fer front a este desafiament, el consorci treballa en el desenvolupament d’un nou sistema de protecció del bord d’atac basat en materials biobasats, és a dir, obtinguts a partir de fonts renovables com la biomassa vegetal, en lloc de recursos fòssils com el petroli.

En concret, s’investigarà l’ús de biopoliols com a alternativa als components tradicionals, amb l’objectiu d’obtindre recobriments que igualen o milloren les prestacions actuals en termes de resistència, elasticitat i durabilitat.

El nou sistema estarà compost per una massilla i un recobriment polimèric dissenyats per a suportar condicions extremes, alhora que reduïxen la petjada ambiental associada a la seua fabricació i ús. D’esta manera, es pretén avançar cap a solucions més sostenibles alineades amb els principis de l’economia circular.

Predicció del desgast per a optimitzar el manteniment

Un dels aspectes més innovadors de RENEWEDGE és el desenvolupament d’una ferramenta computacional capaç de predir l’evolució del dany per erosió al llarg de la vida útil de les pales. Esta solució combinarà models físics de l’impacte de gotes amb tècniques avançades d’anàlisi de dades i aprenentatge automàtic.

Gràcies a este enfocament, serà possible anticipar els punts crítics de desgast, optimitzar les operacions de manteniment i millorar la planificació dels parcs eòlics. Açò permetrà reduir costos, evitar parades no programades i augmentar l’eficiència global de les instal·lacions.

A més, el projecte inclou una anàlisi integral del cicle de vida dels nous materials per a avaluar el seu impacte ambiental, econòmic i social. També es contempla el desenvolupament d’un passaport digital del producte, que facilitarà la seua traçabilitat i la seua integració en futurs mercats més regulats i transparents.

En conjunt, els resultats d’esta investigació permetran a fabricants, operadors i promotors d’energia eòlica disposar de solucions més duradores, eficients i respectuoses amb el medi ambient, contribuint a una generació energètica més sostenible.

Contribució dels socis

L’empresa tecnològica Aerox coordina el projecte i lidera el desenvolupament dels nous sistemes de protecció del bord d’atac, contribuint amb els seus coneixements en el disseny de solucions per a este sector.

Per la seua part, la Universitat CEU Cardenal Herrera, a través de l’Institut de Disseny, Innovació i Tecnologia (IDIT), aporta la seua experiència en modelització, anàlisi de dades i desenvolupament de la ferramenta predictiva.

L’anàlisi de sostenibilitat, cicle de vida i economia circular del sistema recau sobre AIMPLAS, amb una àmplia experiència en estos camps.

RENEWEDGE s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació impulsats per Ivace+i Innovació en l’àmbit de la descarbonització i l’economia circular. Així, els equips d’especialistes advocen, en el primer cas, per incrementar l’eficiència per unitat de superfície de les tecnologies de generació renovable, alhora que defenen l’ús de matèries primeres que oferisquen una menor petjada de carboni.

En el segon, s’insta, al seu torn, a avançar en el desenvolupament i implementació de mètodes i ferramentes que potencien els processos d’ecodisseny i anàlisi del cicle de vida. Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permetrà recuperar sílice i metalls pesants dels processos de poliment i rectificat per a reutilitzar-los en la fabricació de noves rajoles
• El desenrotllament de tintes i esmalts inkjet a partir d’estos residus obri la porta a productes ceràmics més resistents i sostenibles

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança a través d’Ivace+i Innovació un projecte d’I+D+i orientat a transformar els residus generats en la fabricació de rajoles ceràmiques en nous materials d’alt valor afegit. La iniciativa aborda un dels principals reptes del sector: la gestió de les deixalles procedents del rectificat i poliment, que contenen sílice cristal·lina i metalls pesants i resulten difícils de tractar.

L’objectiu és desenrotllar tecnologies que permeten separar estos components i reutilitzar-los en el mateix procés productiu, concretament en la formulació de tintes digitals i esmalts aplicables sobre superfícies ceràmiques. D’esta manera, es pretén reduir l’impacte ambiental, disminuir la dependència de matèries primeres verges i avançar cap a un model d’economia circular en una indústria clau per a la Comunitat Valenciana.

El projecte, denominat ‘INVICTE’, està coordinat per Estudio Cerámico i compta amb la participació d’Aditivos Cerámicos i Esmaldur. A més, col·labora l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE) a través de la subcontractació de servicis. La iniciativa disposa de finançament de la Unió Europea mitjançant el programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Economia circular en el sector ceràmic

Durant el procés de fabricació de rajoles ceràmiques es generen grans quantitats de residus en forma de pols, procedents del desgast d’abrasius i de les mateixes peces. Estes deixalles, que contenen sílice cristal·lina i metalls pesants, suposen un desafiament tant ambiental com industrial.

Per a fer front a este problema, el projecte ‘INVICTE’ investiga l’ús de tecnologies avançades com les cel·les electroquímiques, que permeten separar els metalls mitjançant processos d’electròlisi i electrodeposició. Esta solució innovadora facilitaria la recuperació de materials valuosos i la seua reincorporació al cicle productiu.

A més, el projecte aborda la formulació de tintes i esmalts inkjet que integren estos materials recuperats sense comprometre la qualitat final del producte. Estes solucions estan destinades a aplicacions ceràmiques sotmeses a alt desgast, com ara paviments d’elevat trànsit, a on es requerix una alta resistència.

Fins al moment, s’han aconseguit resultats preliminars que demostren la viabilitat de l’enfocament. S’han assajat diferents mètodes de tractament físic i químic que han permés una separació parcial dels metalls, així com proves a escala de laboratori i industrial que confirmen la possibilitat de desenrotllar tintes i esmalts processables amb estos residus.

Col·laboració per a impulsar la innovació

El projecte destaca també pel seu caràcter col·laboratiu, ja que suposa la primera cooperació entre diverses de les empreses participants. Esta aliança permet integrar coneixements complementaris en tota la cadena de valor, des del tractament de residus fins a la seua aplicació final en productes ceràmics.

Estudio Cerámico lidera i coordina el projecte, s’encarrega de la separació dels components dels residus i de la seua integració en nous productes. Així mateix, aplica les tintes i recobriments desenrotllats sobre les peces ceràmiques per a validar el seu ús en entorns productius reals.

Aditivos Cerámicos aporta la seua experiència en el desenrotllament de dispersants i additius, fonamentals per a garantir la correcta integració dels materials valorats en tintes i esmalts, assegurant la qualitat i homogeneïtat del producte final.

Per part seua, Esmaldur lidera el desenrotllament d’esmalts i recobriments que incorporen estos materials recuperats, garantint la seua correcta formulació, processabilitat industrial i comportament després de la cocció.

Finalment, ITC-AICE contribuïx com a soci tecnològic i participa en el disseny de formulacions de tintes inkjet, el desenrotllament de tecnologies d’aplicació i la caracterització de prototips, i amb això aporta la seua àmplia experiència en tecnologia ceràmica i valorització de residus.

El projecte s’alinea amb conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) impulsats per Ivace+i Innovació. En el cas del grup sobre economia circular, s’insta a desenrotllar solucions innovadores que contribuïsquen a reduir i valorar els residus d’una forma més eficient. Així mateix, s’advoca també per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles en l’àmbit de l’hàbitat sostenible.

‘INVICTE’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La solució permetrà monitorar en temps real l’evolució de les malalties musculoesquelètiques i personalitzar els tractaments
• El projecte se centra en una patologia freqüent després de lesions de genoll que dificulta la recuperació dels pacients

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una nova solució tecnològica basada en intel·ligència artificial per a millorar el diagnòstic, seguiment i rehabilitació de malalties musculoesquelètiques.

Este innovador sistema permetrà obtindre un control integral i continu de l’evolució de cada pacient mitjançant l’ús combinat de sensors avançats i anàlisis de dades, la qual cosa facilitarà intervencions mèdiques més eficaces, reduirà els temps de recuperació i contribuirà a disminuir l’impacte econòmic associat a estes patologies.

El projecte, denominat ‘KINESSENSOR’, està desenrotllat per un consorci multidisciplinari del qual formen part Blautic Designs, l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), l’Institut Musculoesquelètic Europeu (IMSKE), Crespo Printing Group i la Universitat Politècnica de València (UPV). L’iniciatiu compte, al seu torn, amb finançament de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Les malalties musculoesquelètiques, com l’artrosi, l’artritis o les lesions esportives, afecten més de 1.700 milions de persones a tot el món. En este context, ‘KINESSENSOR’ planteja una solució portàtil que integra sensors impresos flexibles i sensors convencionals per a identificar, monitorar i fer seguiment de malalties en articulacions, lligaments i músculs.

Un dels focus principals del projecte és la inhibició muscular artrogènica (AMI), una condició freqüent després de lesions del lligament creuat anterior o intervencions de genoll, que provoca contractures, dolor i dificultats en la rehabilitació. La detecció precoç i el seguiment d’esta patologia permetran millorar la presa de decisions clíniques, optimitzar els tractaments i afavorir una recuperació més eficaç.

Amb este objectiu, el consorci treballa en el desenrotllament de bandes kinestèsiques o ortesis intel·ligents que incorporen sensors capaços de mesurar variables clau de manera immediata. Estos dispositius estaran connectats a un sistema d’anàlisi amb comunicació sense fil que permetrà monitorar en temps real l’evolució del pacient.

A més, la integració d’intel·ligència artificial permetrà identificar patrons en les dades arreplegades i oferir als professionals sanitaris informació objectiva per a ajustar els tractaments. Esta tecnologia també facilitarà que els pacients puguen continuar la seua rehabilitació a casa amb major autonomia, però sota supervisió, la qual cosa millora els resultats clínics i reduïx costos.

Cap a una medicina més personalitzada

‘KINESSENSOR’ representa un avanç significatiu en l’aplicació de l’electrònica flexible i la intel·ligència artificial en l’àmbit sanitari. El seu desenrotllament contribuirà a una medicina més personalitzada, en la qual els tractaments s’adapten a les característiques específiques de cada pacient i a l’evolució de la seua malaltia.

Així mateix, el projecte obri noves oportunitats en el desenrotllament de sensors impresos aplicats a la salut, amb potencial per a generar futures línies de negoci i fins i tot noves iniciatives empresarials basades en esta tecnologia.

El desenrotllament d’este sistema és possible gràcies a les aportacions dels socis que participen en el consorci i que representen a les principals baules de l’ecosistema innovador.

Així, AIMPLAS lidera el disseny dels sensors impresos i materials avançats; mentres que el desenrotllament tecnològic i la integració del sistema recau sobre Blautic Designs. Per part seua, IMSKE contribuïx amb el coneixement clínic i la validació mèdica; Crespo Printing Group amb la fabricació dels dispositius; i la UPV participa amb la seua àmplia experiència en anàlisi de dades i intel·ligència artificial aplicada.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut d’Ivace+i Innovació, que advoca per previndre, identificar i controlar malalties cròniques mitjançant el desenrotllament de “ferramentes digitals i dispositius mèdics” per a una atenció continuada i coordinada per part del sistema de salut.

Així mateix, ‘KINESSENSOR’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El dispositiu permet analitzar en qüestió de minuts la qualitat de l’aigua per a actuar amb més rapidesa davant una contaminació
• La solució, que ja s’ha provat amb èxit, facilita la detecció precoç de riscos en hospitals, indústries o instal·lacions turístiques

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’un nou sistema intel·ligent per a controlar la qualitat de l’aigua i previndre riscos per a la salut. La solució, desplegada en el marc del projecte ‘Aquasers’, permet detectar de manera ràpida bacteris perillosos com la Legionella pneumophila, responsable de la legionel·losi.

A diferència dels mètodes tradicionals, que requerixen arreplegar mostres i enviar-les a laboratoris especialitzats, este sistema realitza les anàlisis de manera automàtica en el mateix punt de control. Això reduïx el temps d’espera de diversos dies a tan sols unes hores o fins i tot minuts, la qual cosa permet actuar amb més rapidesa davant possibles focus de contaminació.

El projecte ha sigut desenrotllat per un consorci format per Iproma Eurofins, que coordina la iniciativa; Actualia Natura SL, i el grup d’investigació IDM-UPV, amb la col·laboració d’ITENE. A més, compta amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

La tecnologia combina biosensors capaços d’identificar bacteris a través d’interaccions específiques i mitjançant la integració amb un sistema automatitzat que pren i analitza mostres d’aigua de forma periòdica. D’esta manera, s’obté informació contínua sobre el seu estat, la qual cosa facilita una vigilància més eficaç en entorns especialment sensibles com ara hospitals, residències, instal·lacions industrials o espais turístics.

Un dels principals avanços d’‘Aquasers’ és que permet realitzar controls de manera molt més freqüent i senzilla, sense necessitat d’intervenció manual constant. Això no només millora la capacitat de prevenció, sinó que també ajuda a anticipar-se a possibles brots i aplicar mesures correctores abans que es convertisquen en un problema de salut pública.

Prototip ja validat

El projecte ha donat com a resultat un prototip que ja s’ha validat en entorns reals, com ara laboratoris de control ambiental i residències de majors. Perquè arribe al mercat, serà necessari avançar en el seu escalat industrial i en els processos de certificació que en garantisquen l’ús generalitzat.

Quant a la contribució de les entitats participants, Iproma Eurofins ha aportat la seua experiència en l’anàlisi del bacteri i ha liderat la validació del sistema; mentres que Actualia Natura ha desenrotllat el sistema de presa de mostres i ha contribuït a validar-lo en diferents entorns.

El grup IDM-UPV, per la seua banda, ha dissenyat els biosensors que permeten detectar el bacteri de manera ràpida; al mateix temps que ITENE ha donat suport a la integració de tots els elements en un únic sistema funcional. Esta col·laboració suposa, a més, la primera iniciativa conjunta entre estes entitats en l’àmbit de la I+D.

‘Aquasers’ s’alinea amb les conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE), en salut i hàbitat sostenible. En el primer cas, l’equip d’especialistes advoca per desenrotllar nous sistemes de detecció precoç de colonitzacions de bacteris, mentres que el segon defén el desenrotllament i la integració de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi i gestió de dades.

Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘VALHORTA’ pretén aprofitar restes de verdures per a desenrotllar conservants naturals d’aliments o fertilitzants biològics
• El procés finalitzarà amb l’extracció de cel·lulosa, que es destinarà a la fabricació d’envasos més sostenibles i amb propietats millorades

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació, un projecte d’I+D+i per a transformar residus hortofructícoles generats en la indústria agroalimentària en nous productes d’alt valor afegit.

L’objectiu és aprofitar les restes de fulles d’encisam, espinac o bleda que es descarten durant el processament de verdures destinades a productes de quarta gamma, -és a dir, vegetals frescos llestos per a consumir, habitualment envasats i refrigerats-, per a obtindre cel·lulosa i compostos bioactius amb diferents propietats funcionals com, per exemple, antioxidants o antibacterianes.

El projecte, denominat ‘VALHORTA’, està liderat pel grup d’investigació AgriFood BioTech de la Universitat de València i compta amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta iniciativa d’impuls de l’economia circular oferix una solució d’alt valor per als residus generats per la indústria agroalimentària de quarta gamma, que en l’última dècada ha anat guanyant progressivament pes en els lineals dels supermercats.

El procés per a obtindre estos compostos químics d’interés requerix de la fermentació de les restes de verdures descartades amb bacteris àcid-làctics. La idea és obtindre substàncies amb diferents propietats que puguen aplicar-se, per exemple, en el desenrotllament de conservants naturals per a aliments o fertilitzants d’origen biològic que, a més d’aportar nutrients o millorar el sòl, ajuden a protegir les plantes enfront de plagues o patògens.

A més, la biomassa restant després de l’obtenció d’estos compostos s’aprofita per a extraure cel·lulosa, que pot incorporar-se a materials polimèrics amb l’objectiu de millorar les seues propietats barrera enfront d’oxigen o vapor d’aigua. Això permet avançar cap al desenrotllament de solucions d’envasament més sostenibles, com a blísters reciclables o compostables.

Enfocament multifuncional

En conjunt, el projecte proposa una estratègia de valorització en cascada, en la qual un mateix residu es transforma en diferents productes funcionals, reduint el seu impacte ambiental i generant noves oportunitats tecnològiques per al sector agroalimentari i de materials.

Este enfocament multifuncional és precisament el valor diferencial de ‘VALHORTA’ enfront d’altres iniciatives presents en el mercat, que solen centrar-se en una única aplicació. Esta estratègia permet avançar cap a solucions més sostenibles sense incrementar el cost dels productes finals, atés que les matèries primeres convencionals se substituïxen per recursos procedents de residus agroalimentaris.

Al llarg dels últims mesos, el personal investigador ha emprat diferents mescles de deixalles agrícoles per a obtindre compostos bioactius amb diferents propietats, incloent-hi capacitats antifúngiques i antimicrobianes, així com altres aplicacions potencials alimentàries i agrícoles. En paral·lel, s’està treballant també en el desenrotllament de nous envasos utilitzant la cel·lulosa extreta en el procés de valorització.

En esta última anualitat, el focus s’ha situat en la validació dels assoliments aconseguits amb l’objectiu d’avaluar la seua eficàcia en cada un dels usos proposats.

Desenrotllament en cooperació

Per a això, el grup d’investigació AgriFood BioTech, amb coneixement en el camp de la biotecnologia agroalimentària, es recolza tant en centres tecnològics com empreses especialitzades.

Aimplas està col·laborant de manera activa el desenrotllament de nous envasos que incorporen la cel·lulosa recuperada, la qual cosa permetrà reduir el seu impacte ambiental i millorarà les prestacions finals.

També s’ha sumat al projecte l’empresa biotecnològica MicroLab Biotech, especialitzada en el desenrotllament de solucions basades en microorganismes i metabòlits bioactius. En este cas, la seua contribució s’orienta al disseny i optimització de formulacions químiques derivades dels processos de fermentació per al seu ús com bioestimulants, agents de biocontrol o ingredients funcionals.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats en Economia Circular, Descarbonització i Agroalimentació. En el primer cas, s’insta a desenrotllar solucions d’I+D+i que impulsen la simbiosi industrial, és a dir, l’aprofitament industrial dels residus que genera un altre sector d’activitat; així com la reducció i valorització més eficient dels residus.

El foment de les matèries primeres alternatives és una de les recomanacions del comité de Descarbonització, mentres que el grup d’especialistes en Agroalimentació advoquen per impulsar la producció sostenible en agricultura a través de la I+D+i.

Així mateix, ‘VALHORTA’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El president de la Generalitat assenyala que el programa de projectes estratègics, el de major pressupost i demanda, es reorienta per a desenrotllar tecnologies clau per a Europa
• Destaca que en esta convocatòria s’amplifica l’impacte de les ajudes en el teixit empresarial i reduïx la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries
• El termini per a presentar projectes d’innovació finalitzarà el 23 d’abril, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat un augment del 22% respecte a la passada edició en el pressupost d’ajudes per a projectes d’I+D+i d’Ivace+i Innovació fins a aconseguir els 59 milions d’euros.

Estes subvencions tenen com a objectiu reforçar el desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana i, en esta convocatòria, inclouen múltiples novetats dirigides a amplificar el seu impacte sobre el teixit empresarial, reduir la burocràcia i contribuir a reforçar la sobirania tecnològica d’Europa.

El termini per a presentar projectes d’innovació finalitzarà el 23 d’abril, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

El cap del Consell ha destacat que “es tracta de la major dotació econòmica que ha tingut esta iniciativa” al mateix temps que ha posat en valor la reducció i millora de l’eficiència de la càrrega administrativa perquè “els beneficiaris sol hagen de preocupar-se per innovar”.

“Volem que la innovació arribe més lluny i tinga un impacte real en el nostre teixit productiu, perquè el coneixement i la tecnologia que generem es transformen en oportunitats per a les empreses i en creixement econòmic per a la Comunitat Valenciana”, ha afegit.

Així, a través d’estes ajudes, es potencia el desenrotllament de solucions innovadores a reptes d’interés comú a través de la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial, si bé enguany s’ha reorientat parcialment per a alinear-se amb la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP), que impulsa la Comissió Europea per a reforçar l’autonomia estratègica d’Europa en sectors clau.

Menys burocràcia

Gràcies al sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció es reduirà notablement la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries, ja que només hauran d’acreditar documentalment els gastos de personal a través de nòmines i pagaments a la Seguretat Social.

Amb la finalitat d’alleugerir el procés d’instrucció i resolució de la convocatòria s’ha implantat també un sistema de declaracions responsables que substituirà al tradicional procés de comprovació de requisits i condicions per a ser beneficiari.

Tal com ha assenyalat el president “fem un pas més en el procés de continuar simplificant l’administració perquè tots aquells que vulguen continuar innovant i apostant pel nostre territori puguen fer-lo de manera més fàcil i ràpida”.

La nova convocatòria pretén garantir, a més, que els projectes recolzats tinguen un efecte positiu rellevant en el teixit productiu. Per a això, en l’avaluació de les sol·licituds dirigides a empreses es reforçarà el pes del seu impacte. Així, amb independència de la puntuació global obtinguda, es descartaran aquelles iniciatives que no aconseguisquen la puntuació mínima exigida en este apartat.

Seguint la senda iniciada per a ampliar l’abast de les ajudes, s’ha reordenat la línia que dona suport a la xarxa d’agents d’innovació. A partir d’ara cada entitat beneficiària podrà optar a un màxim de sis anys de finançament públic amb la finalitat d’alliberar recursos i estendre la xarxa a nous participants.

Augmenta també la relació de reptes i solucions prioritzades en esta convocatòria després de la finalització del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Turisme. D’esta manera, els projectes que s’alineen amb les seues conclusions rebran puntuació extra en el procés d’avaluació de propostes.

Més suport econòmic

El cap del Consell ha destacat que “l’increment de la dotació pressupostària no es limita a Projectes Estratègics en Col·laboració sinó que, a més, la línia que finança el desenrotllament de prototips i projectes pilot s’eleva fins als 5,4 milions d’euros, la qual cosa representa un 35% més que fa un any”.

En un percentatge similar creix el programa d’Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació, mentres que la línia de suport a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial en centres d’excel·lència investigadora ascendix un 26%, fins als 3,5 milions d’euros.

També progressa de manera significativa el programa d’Impuls a la Compra Pública i Innovació (CPI), especialment la línia que incentiva la demanda d’I+D+i en el sector públic, que comptarà amb un milió d’euros, és a dir, un 15% més que en 2025.

Els tres programes restants, que promouen el talent, la consolidació de la cadena de valor empresarial i l’assimilació de tecnologies avançades, se situen en valors similars als de l’exercici precedent.

Amb més de sis milions s’ha dotat a Promoció del Talent, mentres que Compra Pública d’Innovació i Accions Complementàries disposen de 1,2 milions i 765.000 euros, respectivament.

Premsa, Premsa

• El sistema, basat en tecnologies d’Intel·ligència Artificial i Big data, recopila i analitza informació generada per diferents tipus de robots industrials
• La UPV lidera esta iniciativa, que s’ha desenrotllat en col·laboració amb les empreses Nunsys, Robotnik, Laboratoris RNB i Sinfiny

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, ha finançat a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una infraestructura digital basada en Intel·ligència Artificial (IA) i Big data que és capaç de recopilar dades generades per diferents tipologies de robots industrials, amb independència del fabricador o model.

La plataforma permet superar així l’absència d’un estàndard tecnològic, una de les principals barreres de la indústria 4.0, millorant l’eficiència, sostenibilitat i presa de decisions en la producció.

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha coordinat este projecte estratègic, denominat ‘*RoDat (Robot Data)’, en el qual també han participat Nunsys, Laboratoris RNB, Robotnik Automation i Sinfiny Smart Technologies. La iniciativa ha comptat, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este projecte s’ha donat resposta a les necessitats de les empreses que han automatitzat els seus processos i que requerixen d’una plataforma interoperable que optimitze el seu funcionament mitjançant la recol·lecció i anàlisi de la informació recopilada per les màquines.

La plataforma ha aconseguit reduir els períodes en els quals els robots cessen les seues funcions de manera no planificada a través de models de manteniment predictiu que permeten anticipar-se a possibles avaries. Així mateix, s’ha optimitzat el gasto energètic mitjançant l’anàlisi de l’historial de moviments i consum dels robots, la qual cosa ha reduït la factura elèctrica en fins a un 40%.

Per a optimitzar la coordinació de les flotes de robots en determinats sectors s’ha millorat també la planificació i assignació de tasques dels robots mòbils autònoms (AMR), incrementant així la seua eficiència operativa en entorns industrials.

Valor diferencial del projecte

El valor diferencial de ‘RoDat’ radica en el seu enfocament obert i estandarditzat, que ha permés integrar dades de robots de distints fabricadors en una única plataforma, un procés que no era possible fins ara per la fragmentació dels sistemes propietaris. A més, esta solució interoperable possibilita també el funcionament conjunt entre robots de diferents fabricants en basar-se en protocols oberts, capaç de comunicar-se amb una gran varietat de dispositius.

Un altre avantatge d’esta aplicació és que no es limita a un únic sector, sinó que pot implementar-se en qualsevol entorn industrial que utilitze robots, des de l’automoció fins a la logística o la fabricació avançada.

Finalment, la plataforma ha incorporat capacitats avançades de Bessó Digital (Digital Twin), un tipus de tecnologia que crea rèpliques virtuals dels robots industrials. Estos duplicats permeten simular i predir el comportament dels robots abans que executen les seues tasques en l’entorn real amb la finalitat d’optimitzar-les.

Este desenrotllament tecnològic encara no ha començat a comercialitzar-se, però ja s’ha validat en un entorn industrial. L’equip tècnic no sols ha optimitzat el programari per a garantir la seua compatibilitat amb els diferents tipus de robots i entorns de producció, sinó que també ha verificat el correcte funcionament dels algorismes d’IA i Machine Learning. Este procés ha assegurat la precisió i fiabilitat del programari en la detecció d’anomalies i en la predicció de fallades.

Col·laboració públic-privada

El desenrotllament del projecte ‘RoDat’ ha sigut possible gràcies a la col·laboració d’un consorci multidisciplinari que reunix actors clau de l’àmbit acadèmic, tecnològic i industrial.

La Universitat Politècnica de València (UPV) s’erigix en el principal soci, que ha actuat com a entitat coordinadora del projecte a través de dos grups d’investigació, l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2) i el Centre d’Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP).

‘RoDat’ també ha comptat amb la participació de Nunsys, companyia valenciana especialitzada en la transformació digital de les empreses, que ha exercit un paper clau en el desenrotllament de la infraestructura tecnològica de la plataforma.

Robotnik per part seua, ha fet valdre la seua experiència en el desenrotllament de robots mòbils autònoms i solucions d’automatització per a garantir la compatibilitat de la plataforma i definir els estàndards de recol·lecció de dades en temps real.

La validació i testatge del sistema en escenaris industrials ha correspost a Sinfiny, empresa tecnològica especialitzada en la implantació de solucions avançades de digitalització i en la integració de sistemes intel·ligents en la indústria. Finalment, la firma del sector cosmètic RNB ha proporcionat un entorn real on s’han provat i optimitzat les solucions desenrotllades.

‘RoDat’ s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que advoca per la incorporació accelerada de les tecnologies de digitalització per a optimitzar les operacions en les empreses de la Comunitat Valenciana. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte integra sensors de camp i teledetecció per a determinar en temps real el contingut d’aigua i nutrients del sòl i les plantes
• Es desenrotllaran fertilitzants i bioestimulants específics, així com sistemes digitals de fertilització que optimitzen el consum de recursos

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través de’Ivace+i Innovació una nova ferramenta tecnològica per a millorar la gestió del reg i la fertilització nitrogenada en explotacions de cítrics mitjançant agricultura de precisió.

Este nou sistema arreplega la informació de sensors, imatges satel·litàries i dades agroclimàtiques i aplica models i algorismes d’anàlisis per a interpretar-los de manera conjunta amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua i nitrogen sense comprometre la productivitat de les parcel·les.

L’empresa Fertusa Marenostrum (Fer) coordina esta iniciativa, en la qual col·laboren Regs Ibèria Regaber (Regaber), Valenciana de Gestió Agrària (VGA), l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de València (UV). A més, compta amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El projecte, denominat ‘N-Aqua-Fit’, no sols incorpora tecnologia que recopila i analitza dades del cultiu, sinó que també contempla el desenrotllament de nous fertilitzants i bioestimulants dissenyats específicament per a treballar al costat d’eixe sistema digital. D’esta manera, la informació arreplegada pels sensors permetrà ajustar de manera precisa la nutrició de les plantes, aplicant a cada moment i lloc la quantitat adequada de producte. Tot això s’integra en una plataforma en línia que incorpora recomendadors de reg i fertilització, facilitant la presa de decisions per part de l’agricultor.

Esta combinació de solucions digitals i productes formulats a mesura permetrà optimitzar l’ús de fertilitzants, millorar el rendiment dels cultius i avançar cap a una agricultura més eficient i sostenible.

Tecnologies que transformen el camp

Enfront d’altres solucions existents en el mercat, el projecte ‘N-Aqua-Fit’ aposta per un enfocament integral, específic i basat en sinergies reals entre tecnologies, no en elements aïllats. En concret, combina de manera coordinada sensors clàssics de sòl i planta, sensors de nova generació, teledetecció satel·litària i dades agroclimàtiques i històriques.

La iniciativa no es limita a monitorar o mostrar dades, sinó que planteja línies d’actuació. El sistema transforma la informació en recomanacions concretes de reg i fertilització mitjançant models avançats basats en intel·ligència artificials, superant així les ferramentes que només informen, però no aporten solucions.

D’altra banda, el projecte no es recolza en fertilitzants genèrics disponibles en el mercat, sinó que desenrotlla fertilitzants i bioestimulants específics, que maximitzen l’eficiència en l’ús del nitrogen i reduïxen les pèrdues per lixiviació, procés pel qual l’aigua que s’infiltra en el sòl arrossega substàncies solubles, principalment nutrients. Esta integració producte–programari constituïx un enfocament innovador i poc habitual en les solucions comercials actuals.

El projecte s’especialitza en cítrics, amb un enfocament clar en la sostenibilitat i el compliment normatiu. És a dir, el sistema no sols busca eficiència econòmica, sinó que també reduïx el consum d’aigua i nitrogen, millora la salut del sòl i disminuïx l’impacte mediambiental en realitzar una anàlisi del cicle de vida de les plantes. Això posiciona el projecte com una ferramenta alineada amb les exigències reguladores i ambientals actuals i futures.

En l’actualitat, s’han desenrotllat amb èxit la major part de les tasques plantejades. Resta integrar els resultats per a obtindre la ferramenta final, així com la seua validació en un sistema real de cultiu, la qual cosa permetrà adequar el model generat a les necessitats de l’usuari final.

Empreses i centres tecnològics col·laboradors

Per a l’execució del projecte N-Aquafit s’ha constituït un consorci multidisciplinari que integra empreses privades, centres tecnològics i organismes públics d’investigació, que cobrix tota la cadena de valor.

*FER no sols lidera el desenrotllament de nous fertilitzants nitrogenats hidrosolubles i *bioestimulantes, sinó que també aporta el seu coneixement en fertilització avançada, bioestimulants i salut del sòl, així com la realització d’anàlisi de sòl i planta, l’estudi de l’eficiència de l’ús del nitrogen i l’avaluació de l’impacte ambiental mitjançant anàlisi de cicle de vida (ACV).

Per part seua, REGABER, especialista en sistemes de reg i fertiirrigació intel·ligent, s’encarrega del desplegament del sistema en el camp, de la seua integració amb els capçals de reg, del desenrotllament de la interfície web i app, així com de la validació operativa de la ferramenta en condicions reals d’explotació.

VGA proporciona suport cientificotècnic als assajos agronòmics, aportant parcel·les experimentals i coneixement pràctic del maneig del cultiu, i participant en la selecció, caracterització i validació agronòmica de les explotacions. Així mateix, VA contribuïx amb el seu coneixement del sector citrícola i connexió directa amb agricultors. A més, aporta parcel·les experimentals i lidera les activitats de difusió, comunicació, transferència i explotació de resultats.

Els centres tecnològics desenrotllen el cos científic del projecte. L’IVIA aporta la seua experiència científica en fisiologia vegetal, reg, nutrició i teledetecció. De manera complementària, la Universitat de València contribuïx amb el desenrotllament de sensors de nova generació, a més de participar en la generació de models predictius i en la integració de la informació en el sistema N-Aqua-Fit.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic especialitzat en agroalimentació, que impulsa Ivace+i Innovació. En concret, el present projecte busca optimitzar l’ús de l’aigua i dels fertilitzants en la producció de cítrics, augmentant la seua qualitat i rendiment mitjançant l’aplicació d’una metodologia àgil i rendible basada en tecnologies d’agricultura de precisió, tant en sensorització aèria com a terrestre.

De la mateixa manera, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.