Premsa

El Consell finança un sistema per a capturar i aprofitar el CO₂ que s’emet en zones urbanes per a cultius i jardins hidropònics


– L’empresa Projar, Aimplas, l’Institut de Tecnologia de Materials de la UPV i la Fundació Cajamar CV col·laboren en aquest projecte
– Es podrà instal·lar en espais amb una alta concentració de persones com a aeroports, estacions o centres comercials per a eliminar el CO₂

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un sistema per a capturar el CO₂ en zones urbanes i aprofitar-lo per a cultius sense terra, coneguts com a hidropònics, con els que ho consumisc d’aigua es redueix fins a un 40% respecte a l’agricultura tradicional. Aquesta solució tecnològica permetrà, a més, reduir els nivells de diòxid de carboni, que s’unisc dels gases d’efecte d’hivernacle responsables del canvi climàtic.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), l’empresa Comercial Projar, la Fundació Cajamar de la Comunitat Valenciana i l’Institut de Tecnologia de Materials de la Universitat Politècnica de València (UPV) col·laboren en aquest projecte estratègic, que ha rebut ajudes públiques por un total de 540.000 euros en ho marque d’última convocatòria en concurrència competitiva de l’AVI.

La captura de CO₂ ambiental en zones urbanes s’erigeix en un dels majors reptes de l’actualitat, en gran mesura perquè la meitat de les emissions estan deslocalitzades, ja que procedeixen de múltiples fonts com ho transporte, les xicotetes indústries, la calefacció, etc. Aquesta dispersió fa que el seu contingut en l’atmosfera siga molt baix i es diluïsca, por el que extraure de manera eficient aqueix gas es converteix en un desafiament tecnològic molt costós que requereix de molta energia.

Precisament, amb la finalitat de capturar el diòxid de carboni (CO₂) de manera eficaç i econòmicament viable, l’equip tècnic que participa en aquest projecte està treballant en un nou sistema per a reduir l’excés de CO₂ en infraestructures públiques con una gran concentració de població, tales com a aeroports, estaciones, centres comercials o educatius, entre altres.

La gran diferència d’aquest projecte, enfront d’altres sistemes de captura de CO₂, és que aprofita el gas “recollit” per a afavorir el creixement vegetal dels cultius hidropònics. L’enriquiment de CO₂ s’unisca pràctica habitual per a elevar la productivitat i les taxes de creixement d’aquesta mena de plantacions, ja que un ambiente con anivelles més elevats de diòxid de carboni incentiva la fotosíntesi. No obstant això, per a aconseguir aquest objectiu es recorria con freqüència a mètodes poc sostenibles com, por exemple, la crema d’hidrocarburs.

En aquest cas, els propis substrats altament porosos dels cultius hidropònics incorporaran sistemes de captura de CO₂ perquè les plantes ho absorbisquen a través de les seues arrels.

Aliats naturals en la descarbonització

La proposta planteja instal·lar estructures vegetals, instal·lables en qualsevol entorn urbà, com ara com cobertes, jardins interiors, barandats vegetals, elements decoratius, etc., potenciant així la seua capacitat natural de captura de diòxid de carboni, mitjançant el desenvolupament de substrats hidropònics com a materials multifuncionals absorbents d’alta eficàcia.

Els cultius sense terra compten, a més, amb avantatges enfront de l’agricultura i la jardineria tradicional, ja que suposen un estalvi de quasi un 40% de l’aigua i, a més, economitzen el desgast dels minerals dels sòls.

Respecte a l’execució del projecte, que ja ha completat el seu primer any, la UPV i Aimplas estan treballant en el desenvolupament de materials amb altes capacitats d’absorció de CO₂,, mentre que el segon aborda, al costat de l’empresa Projar, nous substrats amb propietats similars. El disseny d’un prototip funcional d’una superfície vegetal que integre aquesta tecnologia de captura correspon a la Fundació Cajamar CV i Projar.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, el projecte TERRAX constitueix una solució completament natural per a eliminar de manera intensiva gasos d’efecte d’hivernacle i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, en línia amb les polítiques impulsades des de la Unió Europea, que pretenen aconseguir la neutralitat climàtica del seu territori en 2050.

En aquest mateix sentit, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, considera aquesta iniciativa com una oportunitat per a convertir a la Comunitat Valenciana en un referent en tecnologies avançades de captura de CO₂, tenint en compte que, en l’actualitat, només existeixen set desenvolupadors d’aquests sistemes a tot el món.

“La possibilitat d’afrontar un repte d’aquestes característiques seria inviable sense la col·laboració de les tres grans baules del sistema d’innovació, es dir, sense una cooperació real entre les universitats, els instituts tecnològics i les empreses. Des de l’Agència continuarem, por tanta, incentivant aquesta interconnexió per a resoldre els grans desafiaments del nostre temps”, ha apuntat García Reche

Aquesta iniciativa impacta en, almenys, dues dels pilars vertebradores de l’estratègia d’especialització intel·ligent RIS3CV, que coordinada la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. Es tracta de l’eix relatiu a la qualitat de vida i a producte innovador. A més, també s’alinea con les conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats de l’AVI.

En concret, el comité de Mobilitat, Transport i Infraestructures advoca por el disseny, construcció i explotació d’infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic i l’impacte de les seues conseqüències, així com a reduir les emissions de CO₂ en el cicle de vida de la infraestructura i els serveis de transport, dos reptes als quals TERRAX ofereix respostes. De la mateixa manera, aquest projecte connecta també amb el comité d’Hàbitat Sostenible en la seua voluntat d’implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles.

Author


Avatar