Els experts que van participar en els nou diàlegs tecnològics afavorits per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a definir un model de gestió intel·ligent de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana han identificat més de mig centenar de solucions tecnològiques i innovacions que responen als principals reptes en l’administració d’aquestes infraestructures.

Així consta en el document de conclusions que s’ha elaborat a partir de les iniciatives proposades pels més de 70 especialistes que van formar part dels diferents diàlegs, i que van reunir representants d’entitats de conservació i de les empreses usuàries d’aquests parcs, així com centres d’investigació, instituts tecnològics i administracions locals.

Les solucions aportades constitueixen la base d’un nou model que millora de forma significativa la gestió dels parcs empresarials entorn de sis eixos estratègics (subministrament d’aigua i energia, residus, mobilitat i logística, seguretat i resiliència davant desastres i coordinació d’emergències), en els quals prèviament es va identificar al voltant de 40 reptes.

Solucions a problemes específics

D’acord amb aquests àmbits d’acció, els especialistes proposen, per exemple, el disseny, desenvolupament i desplegament de serveis de predicció de catàstrofes o desastres, així com la posada en marxa de sistemes intel·ligents de captura de dades i avaluació de riscos en temps real a través de noves tecnologies a fi d’elevar la seguretat d’aquestes instal·lacions.

Per a millorar la mobilitat, plantegen, entre altres mesures, la configuració de nous serveis de transport sota demanda basats en un ús adequat de les tecnologies de la informació; o en l’àmbit dels residus, noves estratègies i models de simbiosi industrial per a aprofitar els subproductes i reduir la generació de deixalles.

L’activació de projectes globals d’analítica de dades per a comprendre com consumeixen energia elèctrica les empreses situades als parcs empresarials i identificar les causes més probables de fallades en la xarxa elèctrica és una altra de les solucions que s’aporten per a optimitzar la gestió dels subministraments.

Així mateix, els especialistes també aposten per desplegar sistemes de captura i interpretació de dades en les àrees industrials que permeten geolocalitzar infraestructures i conéixer el seu estat de conservació per a prioritzar així els esforços en manteniment.

Finalment, es proposa l’establiment de mecanismes per a facilitar l’accés de les empreses a noves tecnologies, tals com visió artificial, aprenentatge automàtic o robòtica, així com l’accés de les empreses a informació economicofinancera que facilite l’avaluació dels retorns de la inversió en noves tecnologies.

L’informe constata, en resum, la necessitat d’obtindre informació més precisa de cadascun d’aquests eixos estratègics mitjançant el desplegament de sistemes de sensorització i anàlisis de dades, així com l’obligació d’avançar en la coordinació dels diferents agents implicats en la gestió dels parcs industrials.

Projecte pilot a Almussafes

Els nou diàlegs tecnològics impulsats per l’Agència es van desenvolupar entre el 2 i el 6 d’octubre del passat any en les localitats d’Alacant, Almussafes, Castelló i València i van comptar amb la participació de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la Federació de Polígons Industrials de la Comunitat Valenciana.

Aquesta iniciativa s’ha completat amb el desenvolupament d’una prova de concepte, a l’efecte de demostració, d’una plataforma de IoT (Internet de les Coses) al Parc Industrial Juan Carles I d’Almussafes. L’objectiu és que els polígons que aposten per desenvolupar i implementar algunes de les solucions tecnològiques proposades en aquest pla puguen concórrer amb un projecte en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI, que s’obrirà amb caràcter imminent.

P

Profundizar en el coneixement de l’estat nutricional del pacient, introduir millores en les característiques organolèptiques dels menús i desenvolupar sistemes d’informació que faciliten la traçabilitat en la seua preparació i distribució són alguns dels reptes als quals pretén donar resposta el nou comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària que ha arrancat aquest dijous afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

En aquesta primera reunió s’han seleccionat i prioritzat els principals desafiaments associats al disseny, preparació i logística dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat, amb la finalitat d’identificar solucions innovadores que puguen incorporar-se, posteriorment, a la sanitat valenciana i les empreses proveïdores d’aquests serveis.

El grup de treball que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública Dolores Corella també ha considerat necessari optimitzar l’ergonomia i el disseny del parament, millorar el tractament dels residus alimentaris i plàstics, així com explorar noves tècniques culinàries i equipaments.

Corella, premi Jaume I a la Investigació Mèdica en 2018, ha subratllat la importància d’abordar el desenvolupament d’innovacions en aquest camp conjuminant el coneixement de la comunitat científica i tecnològica i l’experiència del teixit productiu.

Al costat de Corella, participen en aquest comité especialistes en endocrinologia i gastroenterología com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip multidisciplinari, que compte, al seu torn, amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per part seua, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu expertise culinari a fi d’aconseguir menús més atractius i saborosos per al pacient; mentre que la visió empresarial la proporcionen María Zarza i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

Participació de la Conselleria de Sanitat

El comité es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat que, d’aquesta manera, participa activament en les dinàmiques de treball.

Amb una estrela Michelín, Sant Román ha suggerit l’exploració de nous sistemes de cocció que permetrien substituir, per exemple, la fritada tradicional per a obtindre plats més saludables. Així mateix, i amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels menús a les característiques de cada pacient, Ana Zaragoza ha advertit que s’estan desenvolupant noves tecnologies que facilitarà l’obtenció de les mesures corporals.

La Conselleria de Sanitat considera rellevant explorar la identificació solucions innovadores que afavorisquen una alimentació satisfactòria i impulsen l’adopció d’hàbits saludables després de l’hospitalització, atés que la dieta ha demostrat ser un element essencial per a l’evolució favorable de moltes malalties.

Després d’identificar els desafiaments prioritaris en aquest àmbit d’actuació, el comité d’especialistes es reunirà a la fi de març per a debatre entorn de les innovacions i solucions tecnològiques que permetran millorar la qualitat d’aquest servei.

La Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (Ruvid) posarà en marxa un pla d’acció per a millorar l’ocupabilitat dels futurs doctors amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), que ha concedit a aquest efecte al voltant de 31.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

L’objectiu és abordar possibles iniciatives que faciliten la seua incorporació en el sector privat i, a més, potencien l’emprenedoria com a alternativa laboral per a reduir així la taxa de desocupació d’aquest col·lectiu.

A aquest efecte, l’associació que integra els vicerectorats d’investigació de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana i dues privades, organitzarà set tallers pràctics (un per cada institució associada) on s’oferirà als investigadors eines perquè puguen reorientar la seua carrera professional més enllà del món acadèmic.

Ruvid també celebrarà el pròxim 5 de desembre una jornada de reflexió i debat sobre ocupabilitat i emprenedoria que culminarà amb una taula redona en la qual catedràtics i investigadors que han promogut projectes empresarials analitzaran de quina manera motivar als investigadors a seguir aquest mateix camí.

El simposi, que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València (UPV), abordarà la formació que imparteixen les escoles de doctorat, debatrà entorn del funcionament d’iniciatives com la del doctorand empresarial i comptarà, entre els ponents, amb experts i acadèmics de reconegut prestigi.

Entre ells, figuren el catedràtic del departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant, Javier Martínez; el director del Instituto de Instrumentación para la Imagen Molecular (iM3), José María Benlloch; o el catedràtic i president de l’Associació Espanyola d’Emprenedors Científic-Tecnològics, Manuel Pérez Alonso.

Enquesta a doctorands

Finalment, la Xarxa d’Universitats per al foment de la I+D+i sondejarà l’opinió d’una mostra significativa de doctorands per a conéixer quina és la seua percepció sobre la seua ocupabilitat, tenint en compte les limitacions de les universitats per a assumir els investigadors que lligen les seues tesis cada any.

El resultat d’aquesta enquesta es plasmarà, al seu torn, en un informe que servirà per a adoptar una estratègia d’acció per a impulsar la incorporació d’aquest col·lectiu al món empresarial.

Per al desenvolupament d’aquestes accions, *Ruvid comptarà amb la col·laboració d’investigadors de les set universitats associades, que participaran un comité d’experts sobre ocupabilitat; i amb el suport de Carreras Científicas Alternativas, consultora especialitzada en orientació laboral i formació de doctorands.

El comité d’especialistes en Automoció i Mobilitat Sostenible ha identificat en el reciclatge de bateries dels vehicles elèctrics una oportunitat de negoci per a les empreses de la Comunitat Valenciana. Els seus integrants adverteixen que el liti amb que es fabriquen aquests dispositius multiplicarà el seu cost a mesura que s’estenga la implantació del motor elèctric en el sector de l’automòbil. En l’actualitat, les xifres de reciclatge de liti són minses: només es recupera per a la seua reutilització el 5% d’aquestes bateries.

Segons el grup de treball que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquest àmbit, la demanda de material reciclatge es dispararà quan augmente el preu del liti, per la qual cosa anima a les empreses a explorar aquest mercat abans que l’interés per recuperar aquest metall es generalitze.

Així mateix, s’ha proposat el desenvolupament d’un projecte pilot amb el qual explorar noves solucions de comunicació entre les ciutats i les seues principals àrees industrials. La primera fase consistiria en la recollida de les dades necessàries per a l’elaboració de patrons de mobilitat, que després s’analitzarien per a identificar les possibles solucions de transport.

L’equip multidisciplinari, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, s’inclina per llançar aquesta iniciativa com un repte obert als grups d’investigació perquè participen en la resolució d’aquest problema.

Els especialistes han insistit, a més, en la necessitat que l’AVI promoga diàlegs tecnològics per a connectar les necessitats empresarials i els interessos científics. Tots dos col·lectius han mostrat, de fet, la seua disposició a col·laborar i alinear les seues línies d’investigació en el futur. Per exemple, amb el desenvolupament de nous materials per a reduir el pes, millorar l’aïllament i minimitzar el soroll dels vehicles.

Gestió de la mobilitat

Entre les solucions proposades, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible planteja el desenvolupament d’una nova plataforma de gestió de la mobilitat que s’integre amb els sistemes ja existents i s’anticipe a les necessitats que es generaran amb el desembarcament del vehicle autònom.

També s’han detectat oportunitats per a explorar noves fórmules d’interacció entre els usuaris i el propi vehicle mitjançant la personalització de l’interior i la integració de noves tecnologies per a adaptar el disseny a les necessitats de cada tipus de passatger.

De la mateixa manera, es proposa el desenvolupament de funcionalitats perquè el propi turisme monitore, per exemple, l’estat físic del conductor, llija els senyals de trànsit o advertisca a altres vehicles de problemes en la circulació i incidències en la via.

Coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, a proposta de la patronal autonòmica, l’equip multidisciplinari també disposa d’altres dos representants del teixit productiu: Pablo Bayo (Faurecia) i Antonio Ortín (Etra I+D); així com un ampli ventall de científics i tecnòlegs.

Es tracta d’Hendrik Jan Bolink (Institut de Ciència Molecular-CSIC), Gustau Camp-Valls (Universitat de València), Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), a més de Laura Olcina (ITI) i Marta García Pellicer (ITE) per part dels instituts tecnològics.

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores per a la nova economia ha proposat la generació de grups de treball on les empreses puguen compartir informació i generar coneixement de manera conjunta amb la finalitat d’avançar més ràpid en el desenvolupament d’algorismes basats en ‘deep learning’.

Els integrants d’aquest grup coincideixen que el treball en equip i els fluxos compartits d’informació enriqueixen la configuració d’aquests processos avançats d’aprenentatge automàtic que, en la pràctica, faciliten la presa de decisions empresarials. La cooperació entre múltiples agents ofereix avantatges atés que es tracta d’una tecnologia fàcilment exportable, encara que cada sector d’activitat puga adaptar després aquestes eines a la seua mesura.

Així mateix, els experts que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) han destacat la necessitat d’elevar les competències tecnològiques dels treballadors de la Comunitat per a incrementar així en nivell d’absorció empresarial de les tecnologies habilitadores per a la nova economia. Un terme que engloba entre altres camps de coneixement, la robòtica, la intel·ligència artificial o la nanotecnologia, a més d’aquelles disciplines pròpies de la digitalització.

A l’objectiu d’augmentar la formació contribuirà la guia d’estàndards i bones pràctiques en el desenvolupament i integració de sistemes IoT (Internet de les Coses), que s’elaborarà a partir de treballs ja existents. El comité estima necessari, de fet, que les empreses compten amb un full de ruta sobre digitalització, que els permeta saber on estan i a on volen arribar.

Aquest equip multidisciplinari, integrat per representants del col·lectiu científic, els instituts tecnològics i l’empresariat, advoca per explorar també la utilització de nanomateriales que permeten la reducció del consum energètic.

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Duato, el comité considera prioritari el desenvolupament de nous algorismes per a configurar sistemes de visió artificial més robustos, a més d’avançar en nous sistemes autònoms i en la comunicació entre recursos productius.

A més del coordinador, el comité compte amb la participació dels científics Nuria Oliver (Data-pop Alliance), Javier Martí (Instituto de Tecnología Nanofotónica), Rosa Llúsar (Universitat Jaume I) i Francisco Blanes (Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial).

L’equip d’especialistes es completa amb l’expert Antonio Querol; Laura Olcina, del Instituto Tecnológica de Informática (ITI); i representants d’empreses proposades per la patronal pel seu elevat component tecnològic com Francisco Gavilán (Nunsys); Álvaro Soler (Multiscan Technologies) o Ramón Debón (Colorker).

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut recomana l’impuls de processos de Compra Pública Innovadora (CPI) com una de les polítiques preferents per a facilitar el desenvolupament i la implantació de les solucions als desafiaments en l’àmbit de la sanitat que aquest equip multidisciplinari ha identificat durant els últims quatre mesos.

En l’actualitat, l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) disposa d’un programa d’ajuda en concurrència competitiva per a potenciar aquest tipus de licitacions entre les administracions locals, que en la pròxima convocatòria s’ampliarà amb una segona línia dirigida a recolzar la participació de les empreses. No obstant això, com es tracta d’una línia d’actuació preferent, l’entitat que coordina l’estratègia d’innovació en la Comunitat Valenciana compta amb altres instruments de suport a la CPI, que posarà en marxa en els pròxims mesos.

A més d’aquesta iniciativa, el grup d’especialistes en salut planteja altres propostes d’estímul a la innovació com, per exemple, el finançament de projectes pilots i demostradors o l’organització de diàlegs tecnològics on els professionals sanitaris i les empreses puguen trobar solucions als seus reptes i necessitats de la mà de científics i instituts tecnològics. Dues línies d’actuació que l’AVI està executant al llarg de 2018.

El comité, que integra a representants d’aquests tres col·lectius, aposta també per l’impuls d’iniciatives públic-privades que promoguen el desenvolupament d’innovacions, així com la seua transferència al teixit productiu.

Així mateix, els especialistes que assessoren l’Agència en l’àmbit de la salut han ratificat el conjunt de solucions proposades, per a que la seua posada en marxa la Comunitat Valenciana compta amb capacitats científiques, tecnològiques i empresarials.

En concret, advoquen per desenvolupar nous equipaments i material quirúrgic adaptat a les singularitats de la cirurgia robòtica, així com noves solucions per a reduir el risc d’infecció bacteriana i fúngica en els centres hospitalaris.

De la mateixa manera, els experts estimen prioritari avançar en el monitoratge no invasiu i a distància de malalts crònics i persones majors que requereixen d’un control continu de les seues patologies. Amb això, es pretén elevar l’autonomia personal i benestar de tots dos col·lectius, reduint a més l’impacte sobre el sistema sanitari.

El conjunt d’innovacions identificat es presentarà el pròxim 19 d’octubre davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en I+D+i i formaran part del document de conclusions que cadascun dels cinc comités està elaborant per a sotmetre’l a la valoració de l’òrgan coordinador del Comité Estratègic d’Innovació (CEI).

El CEIE de Salut està coordinat per la científica del Centro de Investigación Príncipe Felipe, María Jesús Vicent, i els investigadors María Isabel Acién (Universitat Miguel Hernández d’Elx), Salvador Martínez (Instituto de Neurociencias), Damià Tormo (Fundación Columbus), Josep Redón (INCLIVA) i Cristina Botella (Universitat Jaume I de Castelló), a més del tecnòleg Javier Sánchez, del Instituto de Biomecanica de València.

Però també està representada la gestió hospitalària a través del científic Enrique Ortega (Hospital General de València), així com les pròpies empreses, a proposta de la patronal, amb Lorena Saus (Sistemas Genómicos), Mara Gràcia (Surgival) i Francisco Sanchís (IMEX Clínics) com a integrants del grup.

El desenvolupament de nous sistemes de transport que connecten les principals ciutats de la Comunitat amb els seus nuclis industrials és una de les propostes que ha plantejat el grup d’especialistes en Automoció i Mobilitat Sostenible que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (*VI).

El comité d’experts, que integra a representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat advoca per explorar solucions innovadores en infraestructures que faciliten la mobilitat interurbana.

Així mateix, insten a desenvolupar una nova plataforma de gestió de la mobilitat que s’integre amb els sistemes ja existents i s’anticipe a les necessitats que es generaran amb el desembarcament del vehicle autònom. Per exemple, aquesta plataforma podria advertir a l’usuari d’incidents en ruta i a l’Administració, per la seua part, li proporcionaria una valuosa informació sobre l’impacte ambiental del transport.

També s’han detectat oportunitats per al desenvolupament de noves fórmules d’interacció entre els usuaris i el propi vehicle mitjançant la personalització de l’interior i la integració de noves tecnologies. L’objectiu és adaptar el disseny a les necessitats de cada tipus de passatger.

Vehicle com a sensor

De la mateixa manera, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible convida a explorar el concepte de vehicle com a sensor. En aquesta línia, es proposa el desenvolupament de funcionalitats perquè el propi turisme monitore, per exemple, l’estat físic del conductor, llija els senyals de trànsit o advertisca a altres vehicles de problemes en la circulació i incidències en la via.

Els sistemes de càrrega del vehicle elèctric també han sigut sotmesos a anàlisi per aquests especialistes, que per a millorar la seua sostenibilitat plantegen atorgar-los una segona vida com a unitats d’emmagatzematge energètic quan el seu rendiment caiga.

Així mateix, aquest grup de treball considera d’interés convertir les estacions de càrrega en actius intel·ligents de la xarxa elèctrica, de manera que els gestors de la xarxa elèctrica de distribució puguen disposar de l’energia emmagatzemada en les bateries dels vehicles.

Per a optimitzar els sistemes de gestió tèrmica, el comité advoca per desenvolupar nous materials que reduïsquen el pes, milloren l’aïllament i minimitzen el soroll de tot tipus de vehicles. I en el cas dels híbrids i elèctrics, nous recobriments que permeten evacuar millor la calor que acumulen les bateries.

Coordinat pel president del Grupo Segura, Francisco Segura, a proposta de la patronal autonòmica, l’equip multidisciplinar també disposa d’altres dos representants del teixit productiu: Pablo Bayo (Faurecia) i Antonio Ortín (Etra I+D); així com un ampli ventall de científics i tecnòlegs. Es tracta d’Hendrik Jan Bolink (Instituto de Ciencia Molecular-CSIC), Gustau Camp-Valls (Universitat de València), Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), a més de Laura Olcina (ITI) i Marta García Pellicer (ITE) per part dels instituts tecnològics.

Últim cicle de reunions

Amb aquesta trobada es tanca la segona ronda de reunions dels comités especialitzats, en la qual els experts que col·laboren amb l’AVI han plantejat un ventall de solucions innovadores i tecnològiques dirigides a la seua implementació per part de les empreses.

En l’últim cicle de reunions, analitzaran les capacitats existents per a desenvolupar aquestes innovacions, així com el seu impacte en la Comunitat i estudiaran què incentius resulten idonis per a completar el seu desenvolupament.

L’objectiu és que els diferents equips multidisciplinaris remeten els seus respectius informes de conclusions al llarg del pròxim octubre per a la seua validació en el Comité Estratègic d’Innovació (CEI), que presideix Avelino Corma.

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores per a la nova economia ha proposat el desenvolupament d’una guia d’estàndards i bones pràctiques en el desenvolupament i integració de sistemes IoT (Internet de les Coses).

Els experts que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) consideren que aquest manual permetrà accelerar la implantació a un menor cost d’una sèrie de tecnologies que faciliten la presa de decisions empresarials. Aquesta nova eina servirà, a més, per a actualitzar la formació de professionals, responent així a un altre dels desafiaments que més preocupa aquest comité: la falta de capacitació en noves tecnologies.

Així mateix, l’equip multidisciplinari, integrat per representants del col·lectiu científic, els instituts tecnològics i l’empresariat, considera prioritari avançar en el desenvolupament de nous sistemes autònoms i en la comunicació entre recursos productius.

El grup de treball que coordina el catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Duato ha mantingut aquest dimecres la seua segona reunió tècnica per a concretar el catàleg d’innovacions que proposarà en les pròximes setmanes com a resposta als desafiaments associats a les tecnologies clau. Aquest terme engloba entre altres camps de coneixement, el de la robòtica, la intel·ligència artificial o la nanotecnologia, a més d’aquelles disciplines pròpies de la digitalització.


D’altra banda, els especialistes en Tecnologies Habilitadores han detectat un nínxol d’oportunitat per al desenvolupament de nous algorismes basats ‘Deep Learning’ que configuren sistemes de visió artificial més robustos, per exemple, en condicions ambientals adverses.

A més del coordinador, el comité compte amb la participació dels científics Nuria Oliver (Data-pop Alliance), Javier Martí (Instituto de Tecnología Nanofotónica) i Francisco Blanes (Instituto Universitario de Automàtica yInformàtica Industrial).

L’equip d’especialistes es completa amb l’expert Antonio Querol; Laura Olcina, de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI); i representants d’empreses amb un elevat component tecnològic com Francisco Gavilán (Nunsys); Álvaro Soler (Multiscan Technologies) o Ramón Debón (Colorker).

La segona ronda de reunions dels comités especialitzats inicia la seua recta final després d’aquesta trobada. El nou cicle arrancarà immediatament amb la finalitat d’elaborar els documents de conclusions al llarg del pròxim octubre.

En aquesta tercera i última fase de reunions, cadascun dels cinc equips d’experts haurà d’avaluar les capacitats existents en la Comunitat Valenciana per al desenvolupament de les solucions seleccionades, així com el seu impacte potencial. Així mateix, els comités estudiaran també quins incentius serien oportuns per a completar la seua implementació en el teixit productiu.