Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa


  • ROVER Maritime coordina esta iniciativa en la qual col·laboren diferents departaments de l’UJI, UPV i UCV, a més de l’empresa INGEOMAR
  • El nou material reduïx fins a un 35 % la petjada de carboni en incorporar components reciclats i afavorix la colonització de flora i fauna


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), presidit per Nuria Montes, finança en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el desenvolupament de noves infraestructures marítimes de formigó sostenible, fabricat a partir de residus agrícoles i cendres volcàniques, que afavorix la colonització de la flora i fauna marines. D’esta manera, no solament es reduïx la petjada de carboni dels dics i proteccions portuàries fins a un 35 %, sinó que es podran crear esculls artificials amb una rica vida submarina.


La iniciativa, denominada Living Reefs i coordinada per l’empresa ROVER Maritime, dona continuïtat a la línia de treball iniciada amb el projecte Living Ports, que també va comptar amb el suport de la Generalitat. Als socis originals d’este primer consorci, en el qual participaven l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) de la Universitat Catòlica de València (UCV) i l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECH) de la Universitat Politècnica de València (UPV), se’ls han sumat ara el departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I (UJI) i l’empresa Ingeniería Avanzada de Obras (INGEOMAR).


L’equip tècnic implicat en el projecte pretén, per tant, desenvolupar una nova generació d’infraestructures marítimes capaces de tindre un impacte positiu en el medi ambient durant tot el seu cicle de vida. Per a això, es fabriquen formigons amb una petjada de carboni reduïda que, una vegada submergits, generen nous ecosistemes marins d’espècies autòctones allí on s’implanten. Per a fer-ho, Living Reefs té finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’augment del trànsit marítim, clau per al comerç internacional, així com els efectes del canvi climàtic, que provoca l’augment del nivell de la mar i eleva la freqüència dels temporals agressius, obliga a abordar el disseny de noves infraestructures marítimes portuàries capaces de donar resposta a estos reptes des d’una perspectiva més sostenible que l’actual.


El projecte Living Reefs aspira a convertir estos reptes en una oportunitat. Mitjançant la incorporació de canvis substancials en la composició i el disseny de les infraestructures, proporciona a les espècies autòctones un hàbitat similar al que oferixen les costes no alterades. En la pràctica, es pretén transformar estos espais inhòspits en zones amb una alta riquesa biològica i completament integrada en el medi natural.


Des del punt de vista del disseny, s’ha comprovat que la presència de rugositat, túnels, buits o qualsevol altre element que trenque amb l’homogeneïtat en l’aspecte superficial del formigó promou l’assentament i creixement de flora i fauna marina de manera ràpida sobre els blocs d’este material. L’objectiu és que s’assemble el màxim possible a una roca natural.

A més, en la composició del formigó s’empraran dos tipus diferents de residus amb necessitat de gestió, la qual cosa contribuïx a impulsar l’economia circular i a reduir la petjada de carboni en fins a un 35 %. En concret, es tracta de deixalles agrícoles, com la palla de l’arròs, i de les cendres del volcà Cumbre Vieja, de l’illa de La Palma, que està disponible en grans quantitats i sobre la qual s’ha comprovat el seu potencial per a formular formigons.


Materials resistents


En els últims mesos s’ha treballat en l’optimització de la mescla de components per a obtindre ecoformigons que complisquen amb les necessitats de resistència del material. Així mateix, també s’han dissenyat, fabricat i instal·lat al Port de Sagunt una sèrie de prototips a escala real per a analitzar els seus beneficis, les diferències de colonització entre els diferents tipus de formigó, així com entre la superfície i el fons marí.


En esta iniciativa, ROVER Maritime, especialitzada en obres marítimes portuàries, rep ajuda de la UPV i l’UJI per a realitzar els assajos dels diferents materials, així com per a determinar la seua composició dins de les mescles del formigó. El disseny dels pilots és a càrrec d’INGEOMAR, mentres que ROVER és responsable de la seua fabricació i instal·lació davall de la mar. Finalment, la UCV fa les campanyes de seguiment i avaluació, tant de la vida marina que es genera al voltant dels blocs, com de la capacitat d’absorció de CO₂.


Living Reefs s’alinea així amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Hàbitat Sostenible, que advoca pel desenvolupament de projectes que reduïsquen les emissions i contribuïsquen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com que afavorisquen la conservació de la naturalesa i biodiversitat en àrees urbanes.

0

Premsa, Premsa

  • VLC Photonics, integrada en el grup Hitachi, desenvolupa este projecte en col·laboració amb el Centre Nacional de Microelectrònica i Graphenea
  • Esta nova tecnologia permetrà atendre les necessitats creixents de velocitat i capacitat de processament de dades en l’era digital


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) dona suport, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el desenvolupament d’un nou tipus de modulador electroòptic capaç de millorar la qualitat de transmissió de la informació en les xarxes de fibra òptica i de reduir el consum energètic d’esta infraestructura.


Els moduladors òptics són uns dispositius fonamentals en la comunicació i transmissió de dades per llum que es fa en les xarxes de fibra òptica. Estos components, que es troben comunament dins dels mòdems o encaminadors de fibra òptica, transformen la informació que inicialment contenen els senyals elèctrics, en senyals òptics que poden transmetre’s amb molta fiabilitat i eficiència a llargues distàncies a través de la fibra.


En la pràctica, els materials emprats en la seua fabricació determinen l’eficiència i la qualitat de la transmissió, així com la seua capacitat per a processar un major volum de dades, la qual cosa es coneix com a amplada de banda. És per això que s’estan explorant nous materials que permeten millorar i augmentar el seu rendiment.


En este cas, l’empresa VLC Photonics treballa en el disseny i validació d’un nou modulador basat en la tecnologia de grafé, que és capaç de transmetre els senyals elèctrics codificats en llum modulada en l’infraroig pròxim, és a dir, en una freqüència inferior a la de la llum visible i superior a la de les ones de ràdio.


Per a dur a terme este desenvolupament, denominat GENIUS, l’empresa valenciana col·labora amb el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC i l’empresa Graphenea. El projecte, que s’alinea amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


La validació d’esta nova tecnologia obri la porta a la implementació de moduladors fotònics que superen àmpliament les especificacions tècniques de les solucions actuals. D’esta manera, es pretén donar resposta a la necessitat del mercat d’escalar tant la velocitat com la capacitat de processament de dades davant la gran quantitat de dispositius que es connecten a la xarxa i a la creixent demanda d’amplada de banda en les comunicacions.


Els treballs avancen segons el ritme previst. De fet, ja s’han dut a terme les primeres proves de concepte, amb resultat positiu, i en estos moments s’està fabricant la segona iteració dels prototips amb la finalitat de realitzar els primers assajos de laboratori al llarg del pròxim estiu.


Especialitzada en el desenvolupament de tecnologia fotònica, VLC Photonics compta amb el suport del CNM, que produirà els circuits integrats de nitrur de silici mitjançant un procés desenvolupat per la firma valenciana, integrada en el grup Hitachi High-tech. Per la seua part, la transferència i posterior processament del grafé sobre les oblees de nitrur de silici és a càrrec de Graphenea.


El projecte GENIUS s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Tecnologies Habilitadores, que advoca per avançar en la integració de sistemes i comunicacions per a la indústria. Així mateix, esta iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • L’empresa AWSensors, EMIVASA i dos centres d’investigació de la UPV participen en este projecte estratègic que optimitzarà el control microbiològic
  • Els biosensors en els quals es basa esta tecnologia emeten ones acústiques i detecten els canvis de freqüència que provoca la presència de microorganismes


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) finança, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el desenvolupament d’una nova tecnologia de baix cost que monitora en temps real la xarxa d’aigua potable per a detectar d’una manera més ràpida i eficaç una possible presència de microorganismes. Per a fer-ho, s’han dissenyat uns sensors d’ona acústica capaços d’identificar diversos tipus de bacteris en adherir-se a la seua superfície.


La iniciativa, denominada SensoBac, està coordinada per l’empresa Advanced Wave Sensors (AWSensors), que col·labora amb l’Empresa Mixta Valenciana d’Aigües, EMIVASA, i dos centres d’investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV): l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i el Centre d’Investigació i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B).


Alineat amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, el projecte compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


SensoBac pretén desenvolupar i validar un nou mètode de monitoratge de la xarxa d’aigua, més avançat que els actuals, que permeta una anàlisi en temps real i de baix cost. Este projecte té com a finalitat millorar la qualitat microbiològica de l’aigua, reduir el risc associat a l’exposició de patògens i allargar la vida útil de les infraestructures.


La particularitat d’esta iniciativa es troba en la tecnologia de detecció acústica que ha ideat AWSensors, i que destaca enfront d’altres alternatives del mercat per la seua fiabilitat, sensibilitat, detecció directa i contínua, modularitat, facilitat d’ús i preu reduït, a més de fer-ho per la seua versatilitat en ser capaç d’‘escoltar’ diferents tipus de microorganismes.


La plataforma es basa en microsensors de cristall de quars que emeten vibracions en l’aigua a una freqüència constant que varia quan els bacteris se n’adherixen a la superfície, la qual cosa possibilita identificar-los. Este sistema no requerix, per tant, l’ús de reactius químics addicionals i, a més, pot operar de manera automàtica i sense atenció d’un tècnic. D’esta manera, realitza els mesuraments, analitza les dades en brut i calcula els paràmetres d’interés de manera ininterrompuda i desatesa.


Projecte pilot


En estos moments, el projecte ja ha superat l’equador i s’espera que en les pròximes setmanes s’emplace el pilot a les instal·lacions d’EMIVASA, on es validaran en un entorn real les capacitats d’esta tecnologia gràcies a l’equip multidisciplinari que coopera en este desenvolupament.


Este consorci està coordinat per l’empresa de base tecnològica AWSensors, especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització amb finalitats industrials i d’investigació d’esta mena de biosensors. En este consorci s’integren tres entitats més, dos d’estes vinculades a la UPV. Es tracta de Ci2B, que contribuïx amb la seua àmplia experiència a la investigació de sondes de bioreconeixement i mètodes de funcionalització, i IIAMA, un centre amb més de 50 línies d’I+D que comprenen pràcticament tot el cicle hidrològic de l’aigua.


El grup es completa amb EMIVASA, empresa mixta creada per l’Ajuntament de València i Aguas de València per a gestionar el servici públic de subministrament d’aigua potable a esta ciutat. Esta empresa va ser l’encarregada de definir les necessitats que havia de satisfer esta tecnologia per al control microbiològic de la xarxa i provarà la seua eficàcia enfront d’altres sistemes de referència a les seues instal·lacions.


SensoBac s’alinea així amb les conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) impulsats per Ivace+i Innovació. Les persones que integren l’equip de Tecnologies Habilitadores advoquen per la integració de sistemes i operacions i per millorar el monitoratge i el modelatge de processos com a vies per a optimitzar el funcionament de les empreses.


En el cas del Comité de Mobilitat, Transport i Infraestructures, s’insta a desenvolupar i aplicar sistemes de predicció, alarma primerenca i intel·ligència artificial, objectius als quals també respon esta iniciativa. Així mateix, este projecte també s’emmarca en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa

  • Becsa impulsa amb Itene un projecte que millorarà la qualitat de l’aire i ajudarà a reduir l’impacte de la construcció en la salut dels seus treballadors
  • La nova plataforma arreplegarà dades de sensors d’alta precisió i predirà la dispersió d’estes partícules per a triar així els sistemes de mitigació més eficaços


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), presidit per Nuria Montes, finança, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el desenvolupament d’un nou sistema intel·ligent per a monitorar i controlar en temps real les emissions de partícules que generen els processos de fabricació de materials de construcció, el desenvolupament d’infraestructures i l’edificació de la via pública. Les dades obtingudes permetran implementar noves estratègies i mesures de mitigació efectives per a reduir l’impacte d’estes activitats i millorar així la qualitat de l’aire.

L’empresa castellonenca Becsa, que forma part del grup Simetría, impulsa esta iniciativa amb impacte en la cadena de valor del sector de la construcció, en col·laboració amb el centre tecnològic Itene. Este desenvolupament, que s’alinea amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El projecte, denominat Epulen, té com a objectiu principal millorar el control de les emissions de partícules a través d’un nou sistema de monitoratge que permetrà obtindre dades precises i en temps real sobre la concentració d’este material, així com avaluar-ne i predir-ne la dispersió en funció de variables locals.

En el sector de la construcció, l’impacte en la salut derivat de les emissions de partícules es veu agreujat per la presència de sílice cristal·lina en les matèries primeres utilitzades. Este compost és considerat un material cancerigen i es relaciona directament amb la silicosi, una malaltia professional potencialment letal vinculada a l’exposició repetida a la pols de sílice cristal·lina.

Per a fer front a este problema, tant en les pedreres com en les obres públiques o d’edificació, s’hi apliquen tècniques de prevenció i control d’emissions que es basen en l’ús de pantalles paravents, la instal·lació de cobertes o la posada en marxa de sistemes de nebulització d’aigua a pressió, entre altres actuacions.

S’ha demostrat que estes mesures poden reduir de manera molt significativa l’emissió de partícules. No obstant això, la seua eficàcia depén en gran manera de variables topogràfiques i meteorològiques, com ara els nivells de precipitació, la temperatura o la velocitat del vent. Atés el nivell d’inversió que requerix la implantació d’estos sistemes, les empreses necessiten determinar per endavant l’efecte d’estos factors en la generació de pols i la seua concentració final en àrees urbanes o zones de treball, per a aplicar-hi així l’opció idònia.

Precisament, Epulen contribuirà a dissenyar mesures de prevenció, reducció i control adaptades a estes variables mitjançant un sistema de mesurament dels nivells de partícules, comparable en fiabilitat als que empren les administracions locals i autonòmiques per a avaluar la qualitat de l’aire.

Entre les tecnologies clau que porta aparellat este projecte destaca el disseny de sensors de baix cost i alta precisió per al monitoratge en temps real de la concentració d’estos materials, la qual cosa obrirà la porta a oferir una resposta ràpida davant de situacions d’alta contaminació.

Ajuda a la presa de decisions

Per a dur-ho a terme, s’està desenvolupant també un nou programari que integrarà les dades de contaminació amb els models de dispersió de partícules, amb la finalitat d’ajudar els tècnics a definir les mesures de mitigació que millor s’adeqüen a l’entorn i a les característiques de les operacions. La idea és aconseguir una gestió més eficient i precisa de les emissions mitjançant el control automatitzat dels sistemes de reducció de pols, com els nebulitzadors d’aigua i els mecanismes d’aspiració, gràcies a la integració de plataformes de la internet de les coses (IdC).

En l’actualitat, el personal tècnic que participa en este projecte es troba en la fase de recopilació de les dades obtingudes a través de la xarxa de sensors, al mateix temps que avança en el desenvolupament dels models predictius. En l’equip multidisciplinari col·laboren tant especialistes de Becsa, una de les principals empreses constructores de la Comunitat Valenciana, com d’Itene, que se centra en el desenvolupament i la implementació de tecnologies de mitigació i control de les emissions de material particulat basades en sensors d’alta precisió i models predictius connectats a plataformes IdC.

Epulen s’alinea així amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en mobilitat, transport i infraestructures, hàbitat sostenible i tecnologies habilitadores, que advoquen pel desenvolupament de sistemes de monitoratge de la qualitat de l’aire, el disseny de tecnologies relacionades amb sistemes de predicció, així com la posada en marxa de plataformes d’analítica avançada que ajuden a la presa de decisions. Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • El termini per a presentar sol·licituds finalitza el 5 de juny després de la publicació d’este anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
  • Es facilita l’accés a empreses de nova creació, start-ups i micropimes i es reforça l’orientació al mercat d’estes iniciatives

 

El Consell, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar l’ecosistema d’R+D+i , segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). El termini per a la presentació de sol·licituds estarà obert fins al pròxim 5 de juny.

Esta nova crida pública arreplega els programes de suport de l’antiga AVI, ara Ivace+i Innovació, amb la finalitat de promoure la resolució de reptes d’interés comú a través de la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial en projectes d’R+D+i.

Per a aconseguir este objectiu, s’ha disposat un pressupost global màxim de 49 milions d’euros, cofinançats al 60 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. Innovació estima que esta assignació econòmica permetrà donar suport a més de 300 iniciatives, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques de cada projecte.

Els sis programes que constituïxen esta convocatòria d’ajuda incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol tipus d’incentiu es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, alhora que es continuarà prioritzant les iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Novetats en la convocatòria

La convocatòria, que s’alinea amb la nova estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, incorpora modificacions que reforcen la participació de tot tipus d’empreses, independentment de la seua grandària i naturalesa, i garantixen l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments.

Estos canvis pretenen, en primer lloc, facilitar l’accés a les ajudes de les empreses de nova creació, start-ups i micropimes, amb la finalitat que puguen competir en igualtat de condicions amb les sol·licituds presentades per firmes de més dimensió i bagatge.

En la mateixa línia, també s’ha ampliat el rang de potencials entitats beneficiàries del programa de Promoció del Talent amb la finalitat que puguen accedir a la xarxa d’agents d’innovació organitzacions que fins ara no havien desenvolupat activitat en este àmbit.

Per a fomentar la implantació efectiva en el teixit productiu de les solucions innovadores proposades, s’exigirà a les entitats sol·licitants que presenten plans de negoci que secunden l’interés comercial del projecte i la seua proposta de valor.

En esta edició, s’ha reforçat de nou el pes de les empreses en les principals línies d’ajuda a fi d’estimular la seua participació i cooperació amb altres baules del sistema d’R+D+i. Un exemple d’això és increment de l’11 % respecte a 2023 de la dotació destinada a donar suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial. La suma d’este programa i el de projectes estratègics copa pràcticament la mitat del total dels fons.

Les dos línies són les que reben més demanda i les que generen més impacte en el sistema productiu, atés que estan obertes a la participació d’empreses, si bé este exercici ha augmentat també el pressupost per a impulsar la incorporació de talent en les empreses i la Compra Pública d’Innovació, entre altres.

Per volum d’ajudes, destaca la línia de suport als projectes estratègics en cooperació, que disposa de 18,55 milions per a incentivar la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú que, per la seua elevada complexitat, requerixen un esforç econòmic més gran.

Per la seua banda, el disseny de millores en productes o processos amb impacte en el conjunt de la cadena de valor de les empreses rep, al seu torn, 15,4 milions d’euros, un 11 % més que l’any passat. Lleugerament superior, del 13 %, és l’ascens en els fons que financen la xarxa d’agents d’innovació, que esta edició arriba als tres milions d’euros.

La xarxa d’agents d’innovació es reforça

La nova assignació econòmica permetrà elevar el nombre d’organitzacions que incorporen este personal tècnic especialitzat, que té la missió de connectar les necessitats de les empreses amb els treballs que es facen en universitats i instituts d’investigació. Així mateix, es manté el nivell de suport a les unitats científiques d’innovació (3,15 milions d’euros), amb les quals s’incentiva la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica.

Dins del programa de valorització, transferència i resultats d’investigació cap a les empreses, destaca també la partida destinada al desenvolupament d’assajos, proves pilot i demostradors, que disposa de vora 4,5 milions.

Ivace+i prosseguirà fomentant la contractació de personal investigador i tècnic de Formació Professional en les empreses, així com la formació de doctorands industrials vinculats als seus projectes d’innovació. Les dos línies augmenten fins als 1,2 milions d’euros cada una, la qual cosa representa un 9 % més que fa un any.

L’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) és una altra de les actuacions estratègiques per a l’Agència, que assigna de nou més d’un milió d’euros per a potenciar tant la demanda de productes i servicis innovadors en l’Administració, com per a estimular a les empreses de la Comunitat Valenciana perquè concórreguen a este tipus de licitacions.

Finalment, es preveuen 950.000 euros, un 19 % més, per a impulsar accions complementàries que contribuïsquen a l’enfortiment del sistema d’innovació. A través d’este programa es pretén reforçar les estructures de suport a l’R+D+i existents en tot el territori, així com facilitar la seua difusió entre les empreses.

0


  • Es preveu una nova línia per a incentivar la innovació en empreses vinculada a la incorporació de tecnologies avançades
  • Les huit línies de subvenció, que estan cofinançades per FEDER, s’han dotat amb vora 55 milions d’euros en el seu primer exercici
  • Este pla, que ha sigut publicat en el DOGV, espera finançar més de 150 accions d’R+D+i


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha aprovat el Pla estratègic de subvencions (PES) d’Ivace+i Innovació, que preveu la concessió de vora 170 milions d’euros en ajudes entre els exercicis 2024 i 2026, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).


El nou pla, amb el qual s’espera finançar un total de 153 accions d’R+D+i, constituïx un instrument d’ordenació i planificació econòmica de les actuacions en matèria de subvencions que s’han programat per als pròxims tres anys.


Les huit línies de subvenció que arreplega este document, que va començar a tramitar l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI), s’han dotat amb vora 55 milions d’euros en el seu primer exercici i estan cofinançades al 60 % pel programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.


Estos incentius contribuiran, segons arreplega el PES, al foment de la innovació i a l’avanç de la societat mitjançant la interconnexió dels àmbits científics, tecnològic i empresarial; a l’impuls de la transferència de coneixement; al suport de l’R+D+i empresarial o a la potenciació de les tecnologies disruptives en el teixit productiu, entre altres accions.


L’aprovació d’este full de ruta s’erigix en el pas previ a la publicació de la nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per al desenvolupament i enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació, que Ivace+i obrirà en els pròxims dies.


La nova planificació econòmica aferma el suport als dos programes amb més demanda i impacte en el teixit productiu, que financen tant projectes estratègics en col·laboració com l’R+D+i en empreses.


De fet, este tipus d’accions copen al voltant del 65 % de tots els fons programats, amb la finalitat de promoure el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.


Reforç de la concurrència competitiva


Com a novetat, desapareixen les línies de concessió directa per a concentrar els recursos públics en les de concurrència competitiva, on les entitats rivalitzen en igualtat de condicions per a obtindre ajudes en funció de la qualitat dels seus projectes.


A més, s’inclou una nova línia de subvenció per a donar suport a aquelles iniciatives d’innovació en matèria de processos o organització que suposen l’assimilació de les tecnologies avançades i la seua difusió als agents de l’ecosistema d’innovació. En este primer exercici es preveuen 600.000 euros per a esta actuació, que ascendirà fins als tres milions d’euros en 2025 i 2026.


Durant el període de vigència del PES, Ivace+i estima que es donarà suport a 30 projectes estratègics en col·laboració i 40 iniciatives d’innovació en empreses, així com huit demostradors i proves pilot en universitats i instituts tecnològics i d’investigació.

Així mateix, el pla preveu també la consolidació de la xarxa d’agents d’innovació i de les unitats de transferència en centres d’excel·lència investigadora, igual que l’impuls de la Compra Pública Innovadora (CPI), per a incentivar no solament la participació d’empreses en estes licitacions, sinó també l’activació d’este tipus de contractes entre les administracions.

0

Premsa, Premsa

  • L’IIS La Fe ha constituït una spin-off amb l’IBV, CSIC i Redit Ventures per a comercialitzar un sistema que millorarà el cribratge del tumor
  • L’equip és portàtil i de fàcil maneig i proporciona informació objectiva sobre la pròstata com a alternativa al tacte rectal


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) ha finançat el disseny i validació d’un nou dispositiu per a detectar el càncer de pròstata d’una manera més eficaç, precisa i menys invasiva que l’examen de tacte rectal, una de les proves mèdiques més esteses en atenció primària.

La tecnologia que ha desenvolupat l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), en col·laboració amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), permetrà millorar el cribratge d’este tumor, que a Espanya s’erigix en el de més incidència en la població masculina, amb més de 35.000 nous casos diagnosticats en 2021.

L’aportació econòmica de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha permés avançar en les investigacions prèvies fins a la fabricació del prototip final i la seua posterior validació. Per a això, s’ha dut a terme un assaig clínic que ha corroborat l’eficàcia d’esta nova ferramenta, denominada Prostacto.

L’objectiu ara és comercialitzar l’equip mèdic, per a això l’IIS La Fe, IBV, CSIC i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, a través del seu instrument d’inversió, Redit Ventures, han constituït una spin-off que està completant les proves clíniques per a la seua certificació, amb la finalitat de llançar al mercat este producte en 2025. S’espera que la companyia facture tres milions d’euros en cinc anys i done ocupació a 10 professionals d’alta qualificació.

El dispositiu integra un ecògraf mèdic, que garantix el posicionament precís en la zona de la pròstata que cal estudiar, i un sensor que és capaç de mesurar la rigidesa d’esta glàndula d’una forma molt més fiable, eliminant així la subjectivitat pròpia d’exploracions com el tacte rectal. Prostacto no solament proporciona informació de manera automàtica i amb un alt grau de precisió, sinó que destaca també pel seu fàcil maneig, la seua portabilitat i el seu baix cost.

En l’actualitat, el cribratge del càncer de pròstata es fa mitjançant la combinació de diferents proves. La identificació de valors anormals de la proteïna PSA a través d’una simple anàlisi de sang constituïx el signe més comú d’alerta, que s’ha de confirmar després a través del tacte.

No obstant això, en el 18 % dels casos el tumor no augmenta la concentració d’esta proteïna en sang, per la qual cosa la valoració a través de la via rectal és el principal mètode disponible per a la seua detecció. Precisament, la tecnologia que ha desenvolupat l’IIS La Fe evitarà els possibles diagnòstics tardans, la qual cosa redundarà al seu torn en una millora de les taxes de supervivència i de la qualitat de vida dels pacients.

“La idea original és bàsica: transformar en objectiva qualsevol informació mèdica subjectiva”, ha destacat el doctor César David Vera Donoso, responsable del Nucli d’Investigació Translacional Integrat Urològic de València (NITIUV), que ha liderat el desenvolupament d’este projecte.

El centre d’investigació sanitària ha comptat per a fer-ho amb la col·laboració d’altres agents de l’ecosistema d’innovació. Així, l’IBV ha contribuït en el disseny i construcció d’un sistema electrònic programat de diagnòstic, mentres que l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), entitat de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València  (UPV) s’ha encarregat del desenvolupament i integració en el dispositiu d’un sistema d’imatge ultrasònic per a la visualització de la pròstata.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Salut, que aposten per l’optimització de les proves i processos quirúrgics amb la finalitat que resulten menys invasius i amb menors efectes secundaris associats. Així mateix, la iniciativa s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • El CSIC, les universitats Politècnica i de València, Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera cooperen en un projecte que compta amb finançament de FEDER
  • Este sistema portàtil, que no requerix de coneixement especialitzat per al seu ús, és capaç d’identificar el patogen abans fins i tot que es manifeste la infecció


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un sistema d’alerta primerenca i baix cost per a identificar la presència del fong Botrytis cinerea en els cultius de vinya abans fins i tot que s’observen els primers signes d’infecció.

Este sensor portàtil, similar als empleats per a la detecció del COVID-19, facilitarà la lluita contra dita patògena, que causa la podridura dels raïms, i minvament considerablement el rendiment i qualitat de les collites.

El projecte, denominat BotVid-SENSOR, està coordinat per l’Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SysBio), un centre de titularitat mixta del CSIC i la Universitat de València; en col·laboració amb Institut Agroforestal Mediterrani (IAM), adscrit a la Universitat Politècnica de València; l’empresa Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera.

L’iniciatiu compte, a més, amb el suport econòmic de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (IVACE+i) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’objectiu principal de BotVid-SENSOR és el desenvolupament d’un sistema portàtil, que puga usar-se en el camp per personal no especialitzat, i que facilite la detecció precoç, rutinària i de baix cost d’este fong, que és responsable d’una de les malalties fúngiques més nocives i esteses, coneguda com la ‘podridura grisa’.

D’esta manera, es pretén dotar als agricultors d’una ferramenta fiable que permeta monitorar l’estat de la vinya per a actuar contra este patogen abans fins i tot que la infecció es manifeste de manera visible en la planta. És precisament en esta fase inicial quan els tractaments són més efectius, la qual cosa elimina al seu torn la possibilitat d’una aplicació innecessària.

Una altra dels avantatges d’esta tecnologia d’alerta primerenca és que pot incrementar l’efectivitat dels tractaments amb agents de biocontrol i bioestimulantes, la qual cosa es traduïx en un augment de la seua competitivitat enfront dels fitosanitaris de síntesis, tant en preus com en resultats.

De fet, l’equip tècnic que treballa en esta iniciativa el considera una oportunitat per a expandir l’ús d’estes mesures sostenibles de control de malalties més enllà de les explotacions de viticultura ecològica.

Cooperació amb resultats prometedors

Este consorci multidisciplinari integra a tots els agents necessaris per a fer front a este repte, inclosos els usuaris finals, que estan representats a través de la Unió Llauradora i Ramadera.

Els instituts d’investigació I2SysBio i IAM aporten, per part seua, el coneixement científic necessari per a combatre este problema a través dels grups de Regulació mediata per RNAs no codificants i de Fongs Fitopatògens; mentres que la visió empresarial que ha de facilitar l’adaptació i transferència de la tecnologia al sistema productiu la proporciona Valgenetics, una empresa especialitzada en el desenvolupament d’estratègies globals en sanitat, genètica i millora vegetal.

Fins a la data, no sols s’han identificat els marcadors més precisos de la infecció, sinó que s’ha optimitzat el procés de detecció en sensors portàtils a partir d’extractes de planta i s’ha dissenyat un protocol de processament de mostres en el camp. També s’ha presentat esta tecnologia a grups de productors amb la finalitat de recaptar les seues opinions i suggeriments per a la incorporació de millores o l’adequació a les seues necessitats.

0

Premsa, Premsa

  • Este full de ruta, que es va començar a tramitar amb l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI), preveu finançament per a 153 accions i projectes d’innovació
  • El document s’integrarà en el Pla estratègic de subvencions (PES) de la Conselleria, dins del pla de reordenació programat en l’àrea d’Innovació


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha iniciat el tràmit d’informació pública del Pla estratègic de subvencions (PES) de l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI), actualment Ivace+i Innovació. Este projecte preveu la concessió de prop de 170 milions d’euros en ajudes per a impulsar un total de 153 accions d’I+D+i entre 2024 i 2026.

El nou pla, que està cofinançat al 60 % pel programa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, possibilitarà l’obertura imminent d’una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per al desenvolupament i enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació.

En qualsevol cas, el document que ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) és de caràcter provisional a conseqüència de la reordenació de funcions que comporta la constitució i la posada en marxa d’Ivace+i. En este sentit, l’objectiu és integrar este pla en el de la mateixa Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

S’eliminen les línies nominatives

Com a novetat, el full de ruta de la Conselleria des d’este mateix any, i durant els dos següents, consagra l’eliminació de les línies de concessió directa per a concentrar els recursos públics en les de concurrència competitiva. A través d’este sistema, les entitats rivalitzen en igualtat de condicions per a obtindre ajudes en funció de la qualitat dels seus projectes.

A més, s’inclou una nova línia de subvenció amb la finalitat de donar suport a aquelles iniciatives d’innovació en matèria de processos o organitzatives, que es basen en l’assimilació de les tecnologies avançades i permeten la seua difusió entre la resta d’agents de l’ecosistema d’innovació. En este primer exercici es preveuen 600.000 euros per a esta actuació, que ascendiran als tres milions d’euros en 2025 i 2026.

La nova planificació econòmica consolida el suport als dos programes amb més demanda i impacte en el teixit productiu, que financen tant els projectes estratègics en col·laboració com la I+D+i en empreses.

De fet, prop del 65 % de tots els fons programats es destinaran a esta mena d’accions, que incentiven el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Les huit línies de subvenció que arreplega este document (quatre menys en nom de la simplificació i l’optimització de recursos) estan dotades amb prop de 55 milions d’euros en el seu primer exercici i s’alineen amb els eixos estratègics de la Conselleria per a esta legislatura.


En concret, contribuiran al foment de la innovació i l’avanç de la societat mitjançant la interconnexió dels àmbits científic, tecnològic i empresarial; l’impuls de la transferència de coneixement; el suport de la I+D+i empresarial, o la potenciació de les tecnologies disruptives en el teixit productiu, entre altres accions.


Sota la direcció de la consellera Nuria Montes; el secretari autonòmic d’Innovació, Jerónimo Mora, i el director general d’Innovació, Juan José Cortés, l’entitat compta en 2024 amb un pressupost de 63 milions d’euros per a l’execució de les seues competències en el si d’Ivace+i.


Amb esta assignació econòmica, s’espera impulsar el desenvolupament de 30 projectes estratègics en col·laboració i 40 iniciatives d’innovació en empreses, a més de possibilitar l’execució i la posada en marxa de huit demostradors i proves pilot en universitats i instituts tecnològics i d’investigació.


La consolidació de la xarxa d’agents d’innovació i de les unitats de transferència en centres d’excel·lència investigadora són uns altres dels objectius prioritaris per als pròxims anys, igual que l’impuls de la compra pública innovadora (CPI), incentivant no només la participació d’empreses en estes licitacions, sinó promovent també l’activació d’esta classe de contractes entre administracions.

0

Premsa, Premsa

  • Amazing Up i la Universitat Jaume I col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa que impulsa continguts audiovisuals més interactius per a reivindicar el patrimoni  
  • Este projecte contribuirà al fet que els usuaris se submergisquen en entorns simulats que tracten problemes com la degradació del medi ambient i l’impacte del factor humà


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes finança el desenvolupament d’un sistema de projecció audiovisual immersiu i interactiu que utilitza la realitat ampliada (una combinació de la realitat virtual, augmentada i mixta) per a elevar de valor de les destinacions turístiques i conscienciar sobre la conservació del medi ambient.


El Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I (UJI) i l’empresa castellonenca Amazing Up col·laboren amb esta iniciativa que pretén configurar una ferramenta que afavorisca la interacció de l’usuari quan la projecció siga grupal o massiva.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat ‘En Primera Persona’, és el de crear un sistema capaç d’integrar elements virtuals en el món real (realitat augmentada) i espais simulats totalment digitals (realitat virtual) per a enriquir l’experiència audiovisual i convertir-la en una aventura molt més participativa.


En este cas, els telèfons mòbils es convertiran en la interfície de visualització i interacció, ja que, a diferència d’altres alternatives en el mercat, este sistema de projecció no necessita ulleres ni altres elements individuals, la qual cosa redunda al seu torn en una contenció dels costos.


Per a les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, l’aplicació d’estes tecnologies immersives oferix l’oportunitat de millorar l’experiència dels seus visitants. De fet, el seu ús combinat propicia l’activació les cèl·lules MCH (hormones concentradores de melanòcits) del cervell, que eviten que el contingut s’emmagatzeme en l’hipocamp i, per tant, s’oblide més fàcilment. Així mateix, per a conéixer millor el comportament de les persones usuàries, els sistemes d’interacció es connectaran a una base de dades d’intel·ligència artificial.


La representació de destinacions turístiques orientades al metavers i a la immersió 360° submergirà les persones usuàries en entorns amb gran impacte psicocognitiu, que versaran sobre el canvi climàtic, la contaminació o l’exhauriment de recursos naturals, per a conscienciar així sobre el turisme sostenible i la preservació del planeta.


L’equip d’‘En Primera Persona’ ha completat ja el primer paquet de treball, centrat a identificar l’estat actual de la tecnologia de realitat ampliada, i ara analitza els sistemes per a reconstruir escenes i objectes de realitat virtual i augmentada, així com les possibilitats que oferixen cada un.


També s’han dut a terme estudis i grups de discussió per a determinar l’impacte de la narrativa transmèdia i conéixer quins són els nivells d’interacció òptims per a no saturar les persones usuàries.


Col·laboració del sistema d’innovació


El treball d’Amazing Up, una start up tecnològica especialitzada en la creació de productes audiovisuals immersius, es complementa amb el del personal de l’UJI, que ha permés analitzar les diferents tècniques, així com els elements d’interactivitat més adequats per a aconseguir la major eficàcia comunicativa.


Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats en tecnologies habilitadores i destinacions turístiques intel·ligents que aposten, en el primer cas, per incorporar les tecnologies de la digitalització i, en el segon, per millorar tant la interacció amb els turistes com la sensibilització amb els factors que provoquen el canvi climàtic. Així mateix, ‘En Primera Persona’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0