Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa

  • Els centres tecnològics del calçat i la ceràmica desenvolupen este projecte estratègic junt amb l’Associació Avícola Valenciana i la Unió Llauradora i Ramadera
  • S’obtindran materials per a la fabricació de frites ceràmiques i soles, polímers per al sector del calçat i bioestimulants per al camp


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, dona suport a un projecte d’innovació per a transformar els ous de gallina que es trenquen en els centres d’embalatge i transformar-los en matèries primeres de valor per als sectors agroalimentaris, ceràmic i del calçat.

Esta iniciativa que impulsa l’economia circular i la simbiosi industrial entre empreses de diferents sectors d’activitat proposa una solució integral a un problema, el del trencament accidental d’ous, que, només a la Comunitat Valenciana, genera al voltant de 2.300 tones de deixalles a l’any.

En l’actualitat són les empreses ovoproductores les que costegen el tractament adequat d’estos residus biològics mitjançant el lliurament a un gestor autoritzat, tal com establix la legislació vigent. No obstant això, este procés comporta un impacte econòmic per a esta indústria, que ha de sufragar entre 60 i 150 euros per cada tona de residu, depenent de la localització de la granja i del volum generat.

Este projecte estratègic, denominat OVOVAL, està coordinat pel Centre Tecnològic del Calçat, Inescop, i s’executa en col·laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE); l’Associació Avícola Valenciana (Asav) i la Unió Llauradora i Ramadera. Així mateix, té el suport econòmic d’IVACE+i i finançament de la Unió Europea a través del Programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana 2021-2027.

La iniciativa pretén aprofitar este residu animal per a desenvolupar productes i materials renovables i d’alt valor afegit amb aplicacions potencials en diferents indústries estratègiques de la Comunitat Valenciana, com la ceràmica, el calçat o, fins i tot, el sector agroalimentari.

Amb la part inorgànica de l’ou, és a dir, amb la closca, el consorci preveu obtindre biocarbonat càlcic, un material que podria emprar-se com una matèria primera en la formulació de frites per a rajoles ceràmiques o per a fabricar soles de calçat, assenyalen des d’ITC i Inescop.

D’altra banda, la clara, el rovell i la membrana s’usaran en la producció de nous bioproductes de contingut proteic destinats al desenvolupament de biopolímers per a la indústria del cuir, mentres que, en l’àmbit agrícola, s’advertixen altres aplicacions alternatives centrades en el desenvolupament de l’agricultura ecològica i la producció de bioestimulants basats en aminoàcids lliures, que reduïxen l’impacte ambiental respecte dels fertilitzants sintètics.

A més d’impulsar l’economia circular, OVOVAL contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses avícoles productores d’ou a través d’una iniciativa de simbiosi industrial, que minimitzarà l’impacte econòmic que suposava fins ara la gestió d’estos residus.

De la mateixa manera, les matèries primeres renovables que s’obtindran a partir d’estes restes animals contribuiran a desenvolupar productes nous sostenibles en els sectors del calçat i la ceràmica, que alhora ajudaran les dos indústries a avançar cap als objectius de descarbonització que exigix la Unió Europea per a l’any 2050.

Amb este objectiu, l’ITC aporta al projecte el seu ampli coneixement sobre la valorització del carbonat de calci obtingut a partir d’estos residus i l’aplicació d’este en el sector ceràmic, mentres que el valor d’Inescop se centra en la seua experiència per a aprofitar les proteïnes obtingudes a partir de subproductes animals per a obtindre polímers i estimulants d’origen natural.

El consorci es completa amb dos organitzacions professionals, l’Associació Avícola Valenciana (Asav), que alberga les empreses que generen el bioresidu, i la Unió Llauradora i Ramadera, en representació del sector agrari, que s’erigix en un dels beneficiaris i usuaris principals dels productes generats, en concret, dels bioestimulants proteics.

OVOVAL s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Economia Circular, que advoca per la valorització més eficient dels residus i per la producció de béns de consum més sostenibles. Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • El director general d’Innovació participa en una taula redona sobre la territorialitat de la I+D+i en el Fòrum Transfiere, que se celebra a Màlaga
  • S’exigiran plans de negoci a les entitats sol·licitants per a garantir l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments


El director general d’Innovació, Juan José Cortés, s’ha compromés a millorar els criteris d’avaluació de les convocatòries d’ajuda per al desenvolupament i l’enfortiment del sistema d’innovació, amb la finalitat d’eliminar barreres d’accés als fons i assegurar que empreses emergents i micropimes puguen competir en igualtat de condicions amb les empreses de més dimensió. Així mateix, ha avançat que s’exigirà a les entitats sol·licitants plans de negoci per a garantir l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments.


“Volem donar valor a l’excel·lència i la meritocràcia, però també a l’eficiència, assegurant la capacitat innovadora de les entitats beneficiàries que reben fons per a la innovació a través d’una ferramenta d’autodiagnòstic per a les pimes”, ha precisat Juan José Cortés en el marc de Transfiere 2024, el fòrum sobre I+D+i i transferència de coneixement que se celebra a Màlaga.


El director general ha participat, junt amb representants del Govern central i dels executius autonòmics d’Andalusia, Balears i Galícia, en una taula redona sobre la territorialitat de la innovació, en la qual ha exposat alguns dels principals eixos d’acció per a esta legislatura de la Conselleria que dirigix Nuria Montes.


En este sentit, ha recordat la necessitat de millorar el marc regulador que empara el mecenatge, les start-ups i la potenciació de la compra pública d’innovació; i ha advocat per crear una identitat digital valenciana que facilite la interoperabilitat i simplifique els tràmits administratius, així com la instal·lació de hubs tecnologicodigitals en els principals ports de la Comunitat Valenciana.

Els plans de la Direcció General impliquen reforçar la formació per als funcionaris, a fi d’impulsar el coneixement i l’ús de les tecnologies d’avantguarda en l’Administració, a més de promoure la implantació de la compra pública com a via per a millorar els servicis que es presten a la ciutadania i incentivar el desenvolupament de la I+D+i en el sector privat.


L’impuls dels estudis cinematogràfics de Ciutat de la Llum com a referent internacional per a la indústria audiovisual, però també com a escola per als futurs professionals del sector, és una altra de les línies estratègiques per als pròxims anys, ha precisat Cortés, que ha subratllat el compromís del Govern Valencià per la innovació orientada cap a la millora del sistema productiu.


Cooperació en l’ecosistema innovador


“Impulsarem polítiques d’innovació que funcionen de manera eficaç i eficient i continuarem millorant la cooperació entre els diversos agents de l’ecosistema, amb l’objectiu d’incrementar la inversió pública i privada que es destina a I+D”, ha apuntat.


Per al director general és fonamental potenciar la col·laboració publicoprivada, avançar en la definició d’incentius fiscals i fórmules de finançament perquè les empreses es decidisquen a invertir en projectes d’investigació i innovació, i posar en marxa programes de formació contínua i especialitzada per a professionals en àrees tecnològiques i d’I+D+i, entre altres accions.


Cortés també ha advocat per establir aliances estratègiques i projectes de cooperació amb altres països europeus, especialment en sectors clau, per a treballar en iniciatives comunes i compartir així recursos i coneixement. En este sentit, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana està promovent un consorci interregional per a impulsar l’ús de la mar i els seus recursos per a un desenvolupament econòmic sostenible, que es coneix com a ‘economia blava’, enfocat en el turisme.

0

Premsa, Premsa

  • L’empresa SOLINPRO col·labora amb el centre tecnològic AINIA en el desenvolupament d’esta iniciativa que contribuïx a la reducció de residus
  • Este projecte se centra en la consolidació de l’economia circular i en l’increment de material reciclable, minimitzant així el consum de recursos naturals


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, està finançant el desenvolupament d’un sistema que evitarà l’enfonsament dels envasos plàstics al mig aquàtics, principalment oceans, mars, rius i embassaments, mitjançant la incorporació de la propietat de flotabilitat en estos.


L’empresa d’enginyeria industrial SOLINPRO impulsa en col·laboració amb el centre tecnològic especialitzat en el sector agroalimentari AINIA esta iniciativa que pretén aportar propostes tecnològiques viables perquè el conjunt de deixalles plàstiques que no suren i acaben depositant-se en el fons marí puguen recuperar-se fàcilment.


Este projecte compta amb el suport econòmic d’Ivace+i i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat FlotaPET, consistix a impedir que els envasos rígids, principalment botelles, i que estiguen fabricats amb materials plàstics amb una densitat major a la de l’aigua,
siguen arrossegats a doll i oceans, sedimentant els seus fons amb estos materials.

A més, este nou concepte de flotabilitat en els envasos es fonamenta sobre la necessitat de millorar la cura del medi marí sota el paradigma de l’economia circular.


De fet, l’informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), sobre contaminació per plàstics, prediu un augment molt notori per al 2040, amb un volum d’entre 23 i 37 milions de tones de residus plàstics, la qual cosa equivaldria aproximadament a 50 quilograms de fem per metre quadrat de costa.


Encara que s’està avançant notablement en les aplicacions d’estos materials, existixen dos barreres fonamentals en la seua implantació majoritària per part de la indústria. En primer lloc, la seua disponibilitat encara és limitada, i en segon, el preu és més elevat que el dels envasos tradicionals.


Respecte a la fase en la qual es troba el projecte, s’ha procedit al plantejament de les solucions de disseny i els seus corresponents processos de fabricació per a, durant 2024, materialitzar les mostres físiques del procés que permetran validar en context real la seua funcionalitat i es procedirà a realitzar la presentació pública dels resultats a la ciutat de València.


Col·laboració del sistema d’innovació


SOLINPRO és una microempresa valenciana constituïda a la fi de l’any 2016 i especialitzada en l’enginyeria i la fabricació de màquines ad hoc per a cobrir les necessitats específiques dels seus clients, especialment les encara no resoltes mitjançant solucions comercials habituals.


En l’execució d’esta iniciativa compta amb el suport d’AINIA que, com a centre de referència del sector agroalimentari, acredita un ampli coneixement en el desenvolupament de solucions per a la indústria de l’alimentació. En particular, el seu departament d’Envasos ha sigut essencial, no sols en el disseny i desenvolupament del projecte, sinó també en la validació dels resultats.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Economia Circular, on s’advoca pel desenvolupament i fabricació d’envasos més sostenibles i la reducció de la quantitat en matèria primera verge empleada en nous processos de fabricació. Així mateix, FlotaPET s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • Lãberit lidera esta iniciativa que fa ús de la realitat virtual, augmentada i mixta per a generar unitats formatives interactives i en línia
  • L’empresa tecnològica col·labora amb la Universitat de València i la Universitat Catòlica en este projecte, que compta amb finançament de FEDER


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’una plataforma web per a la creació de continguts educatius immersius mitjançant l’ús de realitat virtual, augmentada i mixta. Esta nova ferramenta facilitarà l’accés del cos docent sense coneixements tècnics a estos recursos 3D, al mateix temps que permetrà configurar un repositori públic perquè puguen incorporar-se lliurement en qualsevol itinerari formatiu.

L’empresa Lãberit lidera este projecte, denominat PLATEDUCEX, en l’execució del qual col·laboren l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Universitat de València  (IRTIC-UV) i el grup d’investigació en Patologies Musculoesquelètiques de Membres Inferiors de la Universitat Catòlica de València (UCV).

La iniciativa disposa, a més, del suport econòmic de l’Institut Valencià de la Competitivitat i Innovació (IVACE+i) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’objectiu de PLATEDUCEX és desenvolupar un conjunt de ferramentes desenvolupades en tecnologia web que, una vegada interconnectades, permetran la creació, publicació i seguiment i reproducció de continguts de realitat virtual, augmentada i mixta, així com la posterior avaluació dels resultats obtinguts.

En la pràctica, esta ferramenta web s’erigix en un gestor de continguts de realitat virtual i augmentada, dirigida tant al cos docent com a l’alumnat, que simplifica la creació i consum de continguts formatius immersius sense que es requerisca per a fer-ho coneixements tècnics.

Esta plataforma també podrà vincular els seus continguts amb altres sistemes de gestió d’aprenentatge en línia preexistents (coneguts per les seues sigles en anglés, LMS), de manera que en el seu conjunt constituiran una plataforma d’experiència d’aprenentatge, el model més avançat de formació personalitzada en el núvol.

A pesar que ja és possible trobar en internet un important volum de recursos 3D, l’heterogeneïtat de les fonts i formats exigia fins ara disposar de coneixements tècnics per a la seua manipulació. Una barrera d’entrada que eliminarà la nova plataforma gràcies a la incorporació d’una ferramenta que automatitza la importació i publicació d’estos recursos perquè puguen usar-se en qualsevol escena 3D sense necessitat de disposar de formació específica.

Els avantatges d’esta aplicació informàtica s’estenen a altres funcionalitats com, per exemple, la creació d’escenes. Per a fer-ho, s’ha integrat un mòdul que permet combinar diferents models independents, configurar comportaments interactius, animacions i altres operacions necessàries per al disseny de les unitats formatives.

Una vegada creades estes escenes, es proveirà també d’un mòdul per al disseny d’interaccions entre els diferents escenaris, de manera que puguen definir-se diversos continguts sobre un mateix model 3D. Això possibilitarà l’elaboració de lliçons amb diferents nivells de complexitat, activitats o avaluació. A més, es podran incloure bifurcacions en la narrativa d’una mateixa unitat formativa, la qual cosa implica que cada alumne rebrà diferents solucions o respostes en funció de l’itinerari triat.

En qualsevol cas, el procés de generació de continguts està orientat a l’explotació dels recursos existents en la plataforma, de manera que resultarà accessible a qualsevol nivell d’usuari, al marge de les seues habilitats i coneixements tècnics.

Avanços en el desenvolupament del projecte

Superat el primer any de projecte, el disseny inicial de la plataforma ja està pràcticament a punt, mentres s’avança en els diferents mòduls independents que s’integraran progressivament en el sistema. “Atés que la plataforma és el centre de connexió de la resta de mòduls, s’erigix en l’element crític i en el que més s’ha avançat, fins al punt que estem a punt d’iniciar el procés d’integració a través de les interfícies de programació d’aplicacions que s’han desenvolupat a este efecte”, exposa l’investigador de Lãberit, Javier Tatay.

PLATEDUCEX culminarà amb el desenvolupament de ferramentes per a la reproducció de continguts, l’abocament dels resultats i la connexió amb altres sistemes de gestió d’aprenentatge en línia.

En el desenvolupament d’estos treballs, Lãberit col·labora amb l’IRTIC-UV en l’anàlisi i disseny i desenvolupament tant de la plataforma com de les ferramentes de creació i visualització de continguts, integració i gestió d’usuaris. Així mateix, la validació del sistema és a càrrec del grup d’investigació de Patologies Musculoesquelètiques de Membres Inferiors de la UCV, que participarà en l’elaboració i posterior revisió d’un cas d’ús sobre anatomia i cirurgia podològica.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Tecnologies Habilitadores, que aposta per l’exploració de tecnologies de visió artificial més robustes mitjançant el desenvolupament d’algoritmes, preferentment, basats en Deep Learning. Així mateix, PLATEDUCEX s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • EMIVASA empresa mixta que gestiona el servici d’aigua potable a València), la UPV i la UV col·laboren en el desenvolupament d’estes solucions que permetran una millor qualitat de l’aigua i de les capacitats de la infraestructura
  • Este projecte controlarà els paràmetres bacterians de l’aigua de baixa pressió per a reduir els efectes negatius que provoquen en les canonades


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, està finançant el desenvolupament d’un projecte per a trobar maneres de combatre i previndre la presència de bacteris i biofilms (microbis que s’adherixen a les canonades) en els sistemes de reg de la ciutat de València.


L’empresa mixta encarregada del tractament i distribució d’aigua de baixa pressió (reg de zones verdes i neteja de carrers), EMIVASA; els Instituts Universitaris d’Enginyeria d’Aliments (FoodUPV) i Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i l’Institut de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV), així com el grup d’investigació en Cromatografia Líquida, Electroforesi Capil·lar i Espectrometria de Masses (CLECEM) de la Universitat de València (UV) participen en este projecte, que compta amb el suport econòmic d’IVACE+i  i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat AvantREG, és el de millorar i mantindre en bones condicions les infraestructures d’aigua de baixa pressió i els sistemes de reg. El projecte busca garantir que l’aigua utilitzada en estos sistemes estiga lliure de problemes microbiològics per a assegurar que tant els jardins de la ciutat com els cultius regats amb esta aigua es desenvolupen de manera saludable.


A més, un altre dels punts clau d’este estudi és el disseny i aplicació d’un llit filtrant amb partícules antimicrobianes d’origen natural que ajudarà a controlar i reduir la quantitat de microorganismes en l’aigua, i d’esta manera disminuir el creixement d’una capa amb microorganismes anomenada biofilm que es forma en la superfície de les canonades. Esta capa pot afectar la qualitat de l’aigua i amb este llit es pretén reduir estos problemes per a mantindre les canonades més netes i garantir la qualitat d’aigua.


Les raons per a impulsar AvantREG són d’índole sanitària i mediambiental. El control dels bacteris viables en l’aigua i el del biofilm en les canonades de la xarxa de baixa pressió milloraran la seua eliminació. La metodologia proposada oferix una alternativa sostenible amb elements naturals i renovables, molt més eficient i amb alta rendibilitat davant d’altres sistemes de desinfecció.


A més, es produirà un biocida potent i innocu per a l’ésser humà i el medi ambient com a resultat d’adaptar la tecnologia d’electròlisi estàndard usada en la desinfecció, amb la tecnologia que elimina la capa de microorganismes (el biofilm).


Col·laboració amb el sistema d’innovació


El projecte AvantREG està compost per un consorci multidisciplinari que abordarà, des de diferents perspectives, noves solucions per al control microbiològic en la gestió d’aigua destinada al reg de jardins i zones verdes de la ciutat.


En este cas, Emivasa lidera el projecte com a empresa responsable de la gestió d’aigua de baixa pressió de la ciutat, mentres que la UPV aporta investigadors de l’Institut d’Enginyeria d’Aliments (FoodUPV), de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV) i de l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat  Valenciana (COMAV-UPV).


La Universitat de València, per la seua part, participa en el projecte a través del grup d’investigació CLECEM del Departament de Química Analítica, el qual treballa en diverses línies d’investigació com la impressió 3D per a la fabricació de dispositius amb finalitats analítics.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Mobilitat, Transport i Infraestructures, que advoca pel desenvolupament de solucions que permeten dissenyar, construir i explotar infraestructures resilients que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic. Així mateix, AvantREG s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0



  • L’empresa Bespoke Factory Group coordina un projecte secundat per l’AVI en el qual participen la UV, el Consorci València Interior V3 i Aimplas
  • El nou procés facilita la separació de materials i facilitarà la producció de bioplàstics i polièster reciclat amb els residus tèxtils


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança el desenvolupament d’un nou procés de reciclatge per a obtindre materials d’alt valor afegit a partir de residus tèxtils fabricats amb una mescla de cotó i polièster. L’objectiu és evitar que este tipus de teixits acaben incinerats o en l’abocador, davant de la complexitat de separar i reciclar els diferents tipus de fibra que el componen a través de mètodes convencionals.


Este projecte estratègic, que pretén impulsar l’economia circular en el sector tèxtil, està coordinat per l’empresa Bespoke Factory Group i compta amb la participació del grup d’investigació en Enginyeria Ambiental (GI2AM) del departament d’Enginyeria Química de la Universitat de València dirigit pel professor Javier Álvarez; el Consorci València Interior V3, que gestiona els residus municipals de 61 localitats de l’interior de la província de València; i l’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS.


Els treballs previstos en esta iniciativa, denominada Recimap, compten amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


La valorització d’estos residus permetrà obtindre polièster reciclat i àcid làctic, un component essencial per a la producció de bioplàstics PLA, els dos productes amb una gran demanda en el mercat.


Segons la investigadora de Reciclatge Químic en Aimplas, Belén Taroncher, el projecte contribuirà significativament a estendre l’economia circular en este sector, “ja que la quantitat de residus tèxtils que es recolliran en els pròxims anys està en constant augment, en part a causa de les regulacions europees relacionades amb la responsabilitat ampliada del productor”. “Això planteja la necessitat de trobar solucions efectives per a estos residus i oferix oportunitats a les empreses valencianes per a millorar la seua competitivitat”, conclou.


Procés més sostenible


En concret, la iniciativa explora una innovadora via de reciclatge que permet la separació selectiva de les mescles de cotó i polièster mitjançant la síntesi i l’ús de líquids iònics, una alternativa més sostenible des del punt de vista ambiental als dissolvents tradicionals.


Les fibres de polièster es reciclaran utilitzant tècniques mecanoquímiques per a obtindre polièster reciclat, mentre que la fracció de cotó s’utilitzarà, mitjançant un procés de fermentació, en la producció d’àcid làctic, un component molt estimat per a la fabricació de plàstics derivats de vegetals i, per tant, més sostenibles.


Des d’Aimplas, se subratlla que esta innovació tècnica i empresarial aborda un nou enfocament de reciclatge on no solament es dona solució als residus tèxtils complexos, sinó que genera també materials d’alta qualitat i un elevat valor econòmic. “El polièster reciclat presenta una menor petjada de carboni que el polièster verge i l’àcid és essencial per a la producció de PLA, que actualment s’erigix en bioplàstic més usat del mercat”, precisa Taroncher.


Equip multidisciplinari


En el desenvolupament del projecte col·laboren quatre socis que representen les principals baules del sistema d’innovació. El Consorci València Interior V3 s’encarrega de la recollida i pretractament dels residus tèxtils, mentre que l’equip d’especialistes de la Universitat de València liderarà la separació selectiva de les fibres de cotó i polièster mitjançant líquids iònics.


El reciclatge de la fracció polièster correspon a l’empresa tèxtil Bespoke Factory Group i, finalment, Aimplas, aportarà el seu ampli coneixement tècnic sobre bioplàstics per a aconseguir la producció de polímers a partir de residus de cotó.


Recimat s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. La iniciativa respon, així mateix, a les conclusions del comité d’especialistes en economia circular, que aposten per una valorització més eficient dels residus mitjançant el desenvolupament de sistemes intel·ligents de recollida i classificació de residus sòlids, així com d’alternatives al reciclatge mecànic.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • AIMPLAS, en col·laboració amb l’ITQ i les empreses Zuvamesa, Lamberti i Laurentia, treballen en el desenvolupament de nous polímers sostenibles
  • Este projecte contribuirà a reutilitzar residus agroalimentaris i gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant la seua transformació en productes d’alt valor afegit


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme dona suport al desenvolupament de nous materials sostenibles i eficients per al sector de la construcció, obtinguts a partir del diòxid de carboni (CO₂) que genera el teixit industrial de la Comunitat Valenciana i els residus que produïx el sector citrícola.


L’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS; l’Institut de Tecnologia Química (ITQ-UPV-CSIC); l’empresa especialitzada en l’elaboració de sucs Zuvamesa; el fabricant de productes químics, Lamberti Iberia; i Laurentia Technologies, firma especialitzada en la síntesi i fabricació de nanomaterials, col·laboren en esta iniciativa que pretén aportar noves formulacions sostenibles a partir de diòxid de carboni i residus de la indústria cítrica valenciana aplicades a materials de construcció.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa, batejada com a BUILD-LIMONENE, es desenvoluparan nous additius i materials biodegradables dirigits al sector de la construcció, que seran més eficients energèticament que els empleats en l’actualitat. Les seues aplicacions més demandades seran polímers sostenibles, additius i recobriments, entre altres.


Esta nova tecnologia contribuirà a revaloritzar els residus provinents de diferents sectors industrials de gran importància a la Comunitat Valenciana com són l’agroalimentari i, especialment, el de la transformació de cítrics o el de revestiments sostenibles per a la construcció. BUILD-LIMONENE permetrà utilitzar la pell dels cítrics i les emissions de diòxid de carboni generades per a aplicar-los a productes utilitzats en este camp.


El projecte presenta, a més, un avantatge respecte als mercats tradicionals d’additius i recobriments per a materials de construcció, ja que, en l’actualitat, la majoria dels productes que s’oferixen s’obtenen a partir de matèria prevals d’origen fòssil i les alternatives sostenibles són pràcticament inexistents.


A este efecte, s’estan estudiant els processos de producció dels policarbonats i poliuretans basats o sintetitzats a partir de diòxid de carboni per a obrir un nou camp d’innovació que impulse el desenvolupament de materials de construcció més segurs per a la salut humana i el medi ambient.


En estos moments el projecte es troba en la fase d’experimentació. S’està optimitzant la reacció catalítica de l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni per a l’obtenció de nous policarbonats amb propietats específiques. A més, s’ha aconseguit identificar quines són les varietats de taronges i mandarines amb més contingut en limoné, la substància química natural que s’extrau de les pells dels cítrics i que és fonamental en les formulacions. 

 
Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal d’AIMPLAS treballa en l’estudi i optimització dels processos necessaris per a combinar l’òxid de limoné amb el diòxid de carboni i obtindre polímers sostenibles; mentre Zuvamesa s’encarrega del primer pas de la cadena, l’extracció de limoné purificat a partir de diverses varietats de taronja valenciana.


Per la seua banda, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC) estudia la reacció d’epoxidació de limoné amb mostres de taronges i mandarines valencianes de diferents varietats emprant catalitzadors sostenibles preparats per Laurentia Technologies. Finalment, l’empresa del sector d’additius químics, Lamberti Iberia, valida i formula els materials sostenibles per al sector de la construcció.


Esta iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CIEI) en economia circular, que advoca pel desenvolupament de materials que empren diòxid de carboni i residus agroalimentaris aplicats al sector de la construcció per a reduir així la seua petjada ecològica. Així mateix, BUILD-LEMONENE s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • SPB Global, en col·laboració amb AITEX, treballa en este projecte que impulsa la reducció de la petjada de carboni
  • Se estudien noves formulacions de detergent que presenten major sostenibilitat i eficiència energètica respecte a altres alternatives


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament de noves formulacions sostenibles de detergent concentrat que ajuden a reduir la petjada de carboni i a millorar la cura del medi ambient fomentant el residu zero.


L’empresa especialitzada en el desenvolupament de productes per a la neteja de la llar i la cura personal, SPB Global i AITEX, el centre tecnològic del tèxtil, col·laboren en esta iniciativa que pretén formular un nou tipus de detergent que contribuïsca a reduir l’ús del plàstic i el seu impacte sobre el planeta.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’esta iniciativa, denominada ECOLAMIDET, radica en el desenvolupament d’un producte de rentada de roba que, a més de minorar la petjada ecològica, aporte altres característiques diferencials com la biodegradabilitat i l’ús sostenible de l’oli de palma, mantenint l’eficàcia en la neteja. A més, es tracta d’un model que aprofitarà els recursos i reduirà l’ús de les matèries primeres.


Les raons per a impulsar ECOLAMIDET són d’índole econòmica i mediambiental. El format en el qual es comercialitzarà presenta avantatges competitius per a les empreses com el millor aprofitament del transport, la reducció significativa del plàstic, un menor pes i facilitat en l’ús i magatzematge per al consumidor.


D’altra banda, el desenvolupament d’esta alternativa ecosostenible permetrà obtindre productes amb un baix impacte mediambiental que mantindran les seues propietats i el seu cost competitiu. D’esta manera, la sostenibilitat d’ECOLAMIDET s’erigix en un senyal d’identitat per a diferenciar-se de la competència i en un dels objectius principals, ja que el sector de la detergencia genera més de 4.400 milions de tones de microplàstics a l’any.


“La innovació i la sostenibilitat són dues dels eixos fonamentals en SPB. El desenvolupament de nous processos i productes més sostenibles que reduïsquen la nostra petjada de carboni i ens ajuden a aconseguir el repte de la descarbonització és per a nosaltres una prioritat. Este projecte és, sens dubte, una aposta important que des de SPB estem fent amb l’objectiu d’aconseguir-la”, precisa la directora general d’esta companyia valenciana, Gracia Burdeos.


Alineat amb els reptes estratègics


En el marc d’este projecte, el personal de SPB Global aporta la seua experiència en la fabricació de productes per a la llar i cura personal i proporciona el coneixement relacionat amb el desenvolupament del detergent. A més, este projecte ajudarà a la consolidació d’un dels principals reptes de l’activitat econòmica de l’entitat, l’ecosostenibilidad.


D’altra banda, les línies de desenvolupament relacionades amb la cerca de noves formulacions tensioactives amb propietats diferencials del detergent estan sent desenvolupades pel centre tecnològic AITEX. Secundats per este coneixement, AITEX i SPB Global estan cooperant per a buscar la fórmula del detergent de rentada de roba més sostenible.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles.  Així mateix, ECOLAMIDET s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), IVIA, Asdron, UPV, Ainia i Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que impulsa la racionalització de l’aigua
  • Este projecte permetrà una simulació del balanç hídric del sòl i realitzar la programació del reg adequada segons les condicions de cada parcel·la


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança el desenvolupament de noves estratègies agronòmiques que ajusten el subministrament d’aigua en els regadius a les necessitats òptimes de cada cultiu per a evitar així el desaprofitament hídric.

El Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC i la Universitat de València; l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA); l’empresa especialitzada en serveis de teledetecció Asdron; l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV); el centre tecnològic del sector agroalimentari Ainia i la cooperativa valenciana Anecoop col·laboren en esta iniciativa, que pretén millorar la dosi de reg amb un model que s’adapte als condicionants de cada parcel·la.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat DigitalRiego, és la configuració d’un nou model que utilitzarà la informació tèrmica per a avaluar l’estat hídric –la sequedat- de les plantes. Estos mesuraments precisos permetran afinar la quantitat d’aigua aplicada en cada tipus de parcel·la, i d’esta manera s’aconseguirà un ús més sostenible dels recursos hídrics en la producció agrícola.

A més, este sistema de càlcul permetrà mesurar l’evapotranspiració real del cultiu, que consistix a quantificar la quantitat total d’aigua que una planta absorbix i transpira a l’ambient per a conéixer així el volum de reg necessari. Per tant, fer una anàlisi d’este tipus evitaria excessos que podrien portar al desaprofitament i dèficits en la collita.

Quant al seu valor diferencial, el projecte permetrà obtindre recomanacions de reg sobre la base d’una àmplia recopilació de dades de cultiu i resultats cientificotècnics per a adaptar-se als condicionants de cada parcel·la (condicions meteorològiques, disponibilitat i preu dels recursos hídrics, tipus de sòl, sistema de reg, edat i varietat del cultiu).

Per a aconseguir-ho, integrarà models semimecànics que simulen el balanç hídric del sòl i realitzarà la programació del reg (dosi i freqüència) específica per a les característiques edàfiques del cultiu, és a dir, les propietats i condicions del sòl que influïxen en la seua capacitat per a suportar el creixement de les plantes, en este cas.

Així, serà la primera vegada que s’incorporen models de cultiu dins d’un sistema d’assessorament sobre reg. Este sistema no solament té la capacitat d’anticipar la resposta productiva, sinó que també ho fa considerant variables crítiques com el volum d’aigua aplicada i la seua qualitat. Este avanç representa un pas significatiu cap a l’optimització de la gestió hídrica en els sistemes de regadiu que millorarà l’eficiència i sostenibilitat de les pràctiques agrícoles.

Respecte al seu estat, s’estan duent a terme experimentacions en els diferents camps per a calibrar i validar el model generat; a més d’integrar les diferents metodologies que estan sent utilitzades en el projecte, tant de manera remota (imatges de satèl·lit i dron) com en l’àmbit de camp (mesures fisiològiques). Concretament, es testaran agronòmicament en els principals cultius de regadiu de la Comunitat Valenciana, tant llenyosos (cítrics, caqui, vinya i olivera) com hortícoles a l’aire lliure (bròcoli i meló d’Alger).

Un esforç multidisciplinari i compartit

El CIDE aporta l’experiència tècnica del grup d’investigació Aigua i Cultiu, liderat pel doctor Diego Intrigliolo, que destaca especialment, en els cultius hortícoles i la vinya, mentre que l’IVIA, contribuïx amb el seu ampli coneixement en l’àmbit dels cítrics, olivar i caqui. En este sentit, el centre d’investigació IVIA s’encarregarà de validar en l’àmbit agronòmic els desenvolupaments.

Per la seua banda, l’empresa Asdron, especialitzada en serveis de teledetecció, preveu millorar el processament de la informació obtinguda per a així oferir recomanacions als usuaris finals sobre com interpretar i actuar a partir de les imatges d’aèries i satel·litàries.

La UPV, a través de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA), aportarà la seua experiència en hidrologia, teledetecció i models d’optimització, intel·ligència artificial i determinacions de l’evapotranspiració i permetrà, a més, transferir les innovacions del projecte als nous tècnics agrònoms que cada any es formen en la universitat.

El centre tecnològic Ainia, per la seua banda, contribuirà amb els seus treballs en sensorització i anàlisis de dades, cosa que afavorirà la transferència de resultats a les empreses; i la cooperativa Anecoop preveu millorar la comercialització de fruites i verdures mitjançant la incorporació de noves etiquetes d’ecoinnovació, que incidiran en l’estalvi hídric d’esta mena de cultius.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta a desenvolupar innovacions que milloren l’aprofitament òptim de l’aigua i les estratègies de reg. Així mateix, Digital Reg s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa, Prensa, Prensa

  • ITERA, UPV, Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i ITENE col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa, que impulsa l’eficiència en la recàrrega de bateries
  • Estes estacions de recàrrega i substitució permetran combinar diverses tecnologies de recàrrega en funció de la demanda i la disponibilitat de les diferents fonts d’energia

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança un projecte per al desenvolupament d’estacions de recàrrega i substitució de bateries ‘intel·ligents’ que permeta emprar en cada instant la font energètica més eficient.

L’empresa coordinadora, ITERA; la Universitat Politècnica de València; les empreses Nunsys, V2 Charge, Next Electric Motors i el centre tecnològic ITENE col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar els elements de l’estació de recàrrega (sistemes de càrrega, gestió tèrmica i energètica) dels vehicles elèctrics.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat CLEANERGY, és investigar les maneres de crear una estació de recàrrega i substitució de bateries avançada, amb un enfocament modular i intel·ligent. La idea principal és aconseguir la màxima eficiència possible amb la combinació de diverses tecnologies de recàrrega, adaptant-se dinàmicament a la demanda i la disponibilitat d’estes fonts. En essència, es tracta d’oferir més flexibilitat en l’elecció de les fonts en funció de les condicions del moment.

Estes noves instal·lacions permetran, amb algorismes d’intel·ligència artificial, emprar en cada instant la font energètica més eficient, tenint en compte els costos i les emissions contaminants que generen les diferents energies. Actualment, el projecte a penes té un any i de moment s’han obtingut resultats “prometedors” des del punt de vista de la simulació.

Col·laboració en el desenvolupament del projecte

A més de coordinar la iniciativa, ITERA aporta la seua experiència en la gestió energètica i intercanvi de bateries, mentre que la UPV s’encarrega també de la gestió energètica i la tèrmica. Per la seua part, Nunsys treballa amb els algoritmes d’intel·ligència artificial, les comunicacions i els manejos de dades per a detectar la millor font d’energia. Finalment, V2 Charge desenvolupa els sistemes de càrrega de bateries, Next Electric Motors el vehicle objectiu per a fer les proves i ITENE tot el que està relacionat amb la mobilitat del projecte.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en automoció, mobilitat sostenible, economia circular i tecnologies habilitadores, i així s’impulsa la implantació d’una xarxa d’estacions de recàrrega intel·ligent que promoga l’electrificació del parc mòbil de vehicles de la Comunitat Valenciana. Així mateix, CLEANERGY s’emmarca en l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0