Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El projecte està coordinat per Facsa i compta amb la participació de les empreses Fovasa i Indetec, i el suport tècnic d’Ainia
• Esta tecnologia aprofita residus d’orígens diferents, com ara aigües residuals, restes de poda i bolquers per a produir bioetanol

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), entitat dependent de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, dona suport al desenvolupament d’un nou sistema per a recuperar la cel·lulosa d’orígens diferents a fi de produir biocombustibles renovables.

L’objectiu és aprofitar les restes del paper higiènic que circulen per la xarxa de sanejament, la cel·lulosa de bolquers i altres productes d’higiene íntima que s’arrepleguen de manera selectiva, així com el material vegetal resultant de la poda de parcs i jardins, per a reduir l’actual dependència dels recursos fòssils.

L’empresa castellonenca Facsa coordina esta iniciativa d’impuls a l’economia circular, que desenvolupa en cooperació amb la gestora de residus Fovasa i l’empresa d’enginyeria Indetec. El projecte, denominat CELEBRE, compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

En la pràctica, este desenvolupament respon al compromís de convertir les instal·lacions gestores de residus, siguen urbans o agrícoles, en biorrefineries capaces de valorar les deixalles per a produir biocombustibles i accelerar la transició cap a un model d’economia circular.

El projecte combina, en este cas, diferents tipus de tractaments innovadors que possibiliten un aprofitament més eficient dels desaprofitaments a través d’etapes de tractament diferenciades en funció del residu a tractar. Quant a la cel·lulosa procedent de les aigües residuals, la primera fase consistix en la recuperació del residu de cel·lulosa a través del filtratge i tamisatge dels fluxos d’aigua residual. Estes restes se sotmeten, en una segona fase, a un tractament químic, per a dotar-les de les condicions adequades abans de procedir a aplicar els tractaments biològics per a convertir la cel·lulosa recuperada en bioetanol.

D’altra banda, la iniciativa també aborda la viabilitat de recuperar i valorar les restes de cel·lulosa procedents de la poda de parcs i jardins, així com de bolquers i productes d’higiene íntima. En estos casos, els tractaments biològics són anàlegs als realitzats per a la cel·lulosa recuperada de les aigües residuals.

L’objectiu final de CELEBRE implica dissenyar, construir i validar un primer prototip que permeta avaluar la possibilitat real, a escala reduïda, d’implantar esta biorrefinieria amb la finalitat d’establir les bases per a un escalat industrial a mitjà termini que garantisca el desplegament massiu d’estes tecnologies.

A través de la planta pilot es produirà bioetanol, que és considerat un ecocombustible avançat. A diferència dels biocombustibles de primera generació, el bioetanol de segona generació o avançat s’obté íntegrament a partir de residus, en lloc de fer-ho mitjançant fonts de biomassa com ara la canya de sucre, la remolatxa o alguns cereals com la dacsa.

Reducció de les emissions

Este derivat de l’alcohol es pot usar per a produir energia tèrmica, per mitjà de calderes i estufes específiques, o per a generar electricitat, però té també un paper determinant en la consecució d’un model de mobilitat més sostenible.

Barrejat amb gasolina en proporcions diferents, el bioetanol s’erigix en una alternativa més ecològica per al funcionament dels motors de combustió, ja que contribuïx significativament a la reducció de les emissions de diòxid de carboni i s’alinea amb l’estratègia de residu zero i neutralitat climàtica que promou la Unió Europea.

Com a empresa especialitzada en la gestió d’estacions depuradores d’aigües residuals, Facsa albergarà la biorrefineria, que es troba en procés de validació, si bé en el projecte cooperen activament Fovasa i Indetec. La primera proveirà restes de poda i d’higiene íntima com a entitat gestora de residus, mentres que el disseny i la fabricació de la planta pilot ha sigut per a Indetec.

El consorci s’està fonamentant, a més, en el centre tecnològic Ainia, que participa en el desenvolupament dels estudis, els experiments i les proves de concepte necessàries a escala laboratori per a aconseguir les fites previstes en el marc de la iniciativa.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en economia circular i mobilitat sostenible, ja que impulsa la valorització dels residus i, a més, contribuïx a la reducció d’emissions de diòxid de carboni en els servicis de transport. Així mateix, CELEBRE s’emmarca en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Una de cada quatre iniciatives respon als reptes en el camp de l’economia circular i una de cada sis als de tecnologies habilitadores i salut
• El programa de suport a projectes estratègics copa més de la mitat de les peticions d’una convocatòria que ha batut tots els registres previs
• La crida pública està dotada amb un pressupost màxim 49 milions d’euros i disposa de finançament de FEDER

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), presidit per Nuria Montes, ha rebut un total de 1.151 sol·licituds d’ajuda per al desenvolupament de projectes d’R+D+I en cooperació, la qual cosa representa un increment del 43 % respecte al passat exercici i la major dada històrica des de la posada en marxa d’esta convocatòria.

La crida pública, dirigida a l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana (constituïda, fonamentalment, per universitats, centres tecnològics i d’investigació i empreses), es va tancar el passat 5 de juny amb un increment substancial de la demanda, que és més acusada en els programes oberts a la participació d’empreses i, per tant, amb més impacte en el sistema productiu.

La línia d’incentius per al disseny de millores en productes o processos amb impacte en el conjunt de la cadena empresarial és la que més ha crescut en termes relatius, amb un ascens del 61 %, en passar de 141 expedients presentats en 2023 a un total de 227 enguany.

Amb 629 sol·licituds d’ajuda, el programa que finança els projectes estratègics, en els quals cooperen la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, no solament aglutina més de la mitat dels expedients de 2024, sinó que és el segon que més puja en el còmput global. En concret, les iniciatives que competiran per estos incentius al desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú augmenten un 51 % respecte a l’última edició.

També s’ha duplicat la demanda d’unitats científiques d’innovació empresarial, amb les quals s’incentiva la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica. De les huit peticions presentades en 2023, s’ha passat a 19 enguany, el major registre fins hui.

L’interés de l’ecosistema innovador per la incorporació de talent s’ha deixat notar en esta convocatòria, en la qual s’ha rebut un total de 121 expedients, un 36 % més que fa un any.

Repunta la demanda del programa de Talent

Destaquen, especialment, les línies que donen suport a la contractació de personal graduat i tècnic en el teixit productiu, així com la formació de doctorands en empreses, amb un ascens del 57 % i del 39 %, respectivament. Les ajudes que financen la xarxa d’agents d’innovació, per la seua part, continuen concentrant el gros de sol·licituds en este àmbit. En la present convocatòria s’han registrat 56, onze més que en l’edició anterior.

Este repunt en el volum de sol·licituds es completa amb les accions de reforç de les estructures de suport a l’R+D+I i la seua difusió entre les empreses, que ha comptabilitzat un increment del 39 %. Així mateix, les línies d’impuls a la Compra Pública d’Innovació i la de finançament de prototips, demostradors i proves pilot es mantenen en xifres molt similars a les de l’any passat. La primera registra huit sol·licituds, mentres que la segona n’obté un total de 122.

La previsió és que els incentius d’Ivace+i aconseguisquen, una vegada es resolga la convocatòria, al voltant de 300 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques del projecte. Esta crida pública està dotada amb un pressupost màxim de 49 milions d’euros, el 60 % dels quals procedix del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Solucions alineades amb els principals reptes

Per a optar a qualsevol tipus d’ajuda es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, al mateix temps que es continuarà prioritzant les iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

En este sentit, una de cada quatre sol·licituds d’R+D+I presentades en 2024 responen a desafiaments en l’àmbit de l’economia circular, mentres que els grups de treball en tecnologies habilitadores i salut copen, en cada cas, un 17 % del total. El quart àmbit tecnològic per volum d’expedients és el d’agroalimentació, d’acord amb el pes d’esta indústria en l’economia de la Comunitat Valenciana.

Per tipus d’entitat, les empreses aglutinen el 55 % de tots els expedients, seguides de les universitats (19 %), els centres d’investigació (11 %), els instituts tecnològics (9 %), les organitzacions sense ànim de lucre (5 %) i les administracions locals (1 %).

A través d’esta convocatòria, Ivace+i impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa, Premsa

• ROVER Maritime coordina esta iniciativa en la qual col·laboren diferents departaments de l’UJI, UPV i UCV, a més de l’empresa INGEOMAR
• El nou material reduïx fins a un 35 % la petjada de carboni en incorporar components reciclats i afavorix la colonització de flora i fauna

Premsa, Premsa

• VLC Photonics, integrada en el grup Hitachi, desenvolupa este projecte en col·laboració amb el Centre Nacional de Microelectrònica i Graphenea
• Esta nova tecnologia permetrà atendre les necessitats creixents de velocitat i capacitat de processament de dades en l’era digital

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) dona suport, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el desenvolupament d’un nou tipus de modulador electroòptic capaç de millorar la qualitat de transmissió de la informació en les xarxes de fibra òptica i de reduir el consum energètic d’esta infraestructura.

Els moduladors òptics són uns dispositius fonamentals en la comunicació i transmissió de dades per llum que es fa en les xarxes de fibra òptica. Estos components, que es troben comunament dins dels mòdems o encaminadors de fibra òptica, transformen la informació que inicialment contenen els senyals elèctrics, en senyals òptics que poden transmetre’s amb molta fiabilitat i eficiència a llargues distàncies a través de la fibra.

En la pràctica, els materials emprats en la seua fabricació determinen l’eficiència i la qualitat de la transmissió, així com la seua capacitat per a processar un major volum de dades, la qual cosa es coneix com a amplada de banda. És per això que s’estan explorant nous materials que permeten millorar i augmentar el seu rendiment.

En este cas, l’empresa VLC Photonics treballa en el disseny i validació d’un nou modulador basat en la tecnologia de grafé, que és capaç de transmetre els senyals elèctrics codificats en llum modulada en l’infraroig pròxim, és a dir, en una freqüència inferior a la de la llum visible i superior a la de les ones de ràdio.

Per a dur a terme este desenvolupament, denominat GENIUS, l’empresa valenciana col·labora amb el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC i l’empresa Graphenea. El projecte, que s’alinea amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

La validació d’esta nova tecnologia obri la porta a la implementació de moduladors fotònics que superen àmpliament les especificacions tècniques de les solucions actuals. D’esta manera, es pretén donar resposta a la necessitat del mercat d’escalar tant la velocitat com la capacitat de processament de dades davant la gran quantitat de dispositius que es connecten a la xarxa i a la creixent demanda d’amplada de banda en les comunicacions.

Els treballs avancen segons el ritme previst. De fet, ja s’han dut a terme les primeres proves de concepte, amb resultat positiu, i en estos moments s’està fabricant la segona iteració dels prototips amb la finalitat de realitzar els primers assajos de laboratori al llarg del pròxim estiu.

Especialitzada en el desenvolupament de tecnologia fotònica, VLC Photonics compta amb el suport del CNM, que produirà els circuits integrats de nitrur de silici mitjançant un procés desenvolupat per la firma valenciana, integrada en el grup Hitachi High-tech. Per la seua part, la transferència i posterior processament del grafé sobre les oblees de nitrur de silici és a càrrec de Graphenea.

El projecte GENIUS s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Tecnologies Habilitadores, que advoca per avançar en la integració de sistemes i comunicacions per a la indústria. Així mateix, esta iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El termini per a presentar sol·licituds finalitza el 5 de juny després de la publicació d’este anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
• Es facilita l’accés a empreses de nova creació, start-ups i micropimes i es reforça l’orientació al mercat d’estes iniciatives

El Consell, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar l’ecosistema d’R+D+i , segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). El termini per a la presentació de sol·licituds estarà obert fins al pròxim 5 de juny.

Esta nova crida pública arreplega els programes de suport de l’antiga AVI, ara Ivace+i Innovació, amb la finalitat de promoure la resolució de reptes d’interés comú a través de la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial en projectes d’R+D+i.

Per a aconseguir este objectiu, s’ha disposat un pressupost global màxim de 49 milions d’euros, cofinançats al 60 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. Innovació estima que esta assignació econòmica permetrà donar suport a més de 300 iniciatives, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques de cada projecte.

Els sis programes que constituïxen esta convocatòria d’ajuda incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol tipus d’incentiu es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, alhora que es continuarà prioritzant les iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Novetats en la convocatòria

La convocatòria, que s’alinea amb la nova estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, incorpora modificacions que reforcen la participació de tot tipus d’empreses, independentment de la seua grandària i naturalesa, i garantixen l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments.

Estos canvis pretenen, en primer lloc, facilitar l’accés a les ajudes de les empreses de nova creació, start-ups i micropimes, amb la finalitat que puguen competir en igualtat de condicions amb les sol·licituds presentades per firmes de més dimensió i bagatge.

En la mateixa línia, també s’ha ampliat el rang de potencials entitats beneficiàries del programa de Promoció del Talent amb la finalitat que puguen accedir a la xarxa d’agents d’innovació organitzacions que fins ara no havien desenvolupat activitat en este àmbit.

Per a fomentar la implantació efectiva en el teixit productiu de les solucions innovadores proposades, s’exigirà a les entitats sol·licitants que presenten plans de negoci que secunden l’interés comercial del projecte i la seua proposta de valor.

En esta edició, s’ha reforçat de nou el pes de les empreses en les principals línies d’ajuda a fi d’estimular la seua participació i cooperació amb altres baules del sistema d’R+D+i. Un exemple d’això és increment de l’11 % respecte a 2023 de la dotació destinada a donar suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial. La suma d’este programa i el de projectes estratègics copa pràcticament la mitat del total dels fons.

Les dos línies són les que reben més demanda i les que generen més impacte en el sistema productiu, atés que estan obertes a la participació d’empreses, si bé este exercici ha augmentat també el pressupost per a impulsar la incorporació de talent en les empreses i la Compra Pública d’Innovació, entre altres.

Per volum d’ajudes, destaca la línia de suport als projectes estratègics en cooperació, que disposa de 18,55 milions per a incentivar la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú que, per la seua elevada complexitat, requerixen un esforç econòmic més gran.

Per la seua banda, el disseny de millores en productes o processos amb impacte en el conjunt de la cadena de valor de les empreses rep, al seu torn, 15,4 milions d’euros, un 11 % més que l’any passat. Lleugerament superior, del 13 %, és l’ascens en els fons que financen la xarxa d’agents d’innovació, que esta edició arriba als tres milions d’euros.

La xarxa d’agents d’innovació es reforça

La nova assignació econòmica permetrà elevar el nombre d’organitzacions que incorporen este personal tècnic especialitzat, que té la missió de connectar les necessitats de les empreses amb els treballs que es facen en universitats i instituts d’investigació. Així mateix, es manté el nivell de suport a les unitats científiques d’innovació (3,15 milions d’euros), amb les quals s’incentiva la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica.

Dins del programa de valorització, transferència i resultats d’investigació cap a les empreses, destaca també la partida destinada al desenvolupament d’assajos, proves pilot i demostradors, que disposa de vora 4,5 milions.

Ivace+i prosseguirà fomentant la contractació de personal investigador i tècnic de Formació Professional en les empreses, així com la formació de doctorands industrials vinculats als seus projectes d’innovació. Les dos línies augmenten fins als 1,2 milions d’euros cada una, la qual cosa representa un 9 % més que fa un any.

L’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) és una altra de les actuacions estratègiques per a l’Agència, que assigna de nou més d’un milió d’euros per a potenciar tant la demanda de productes i servicis innovadors en l’Administració, com per a estimular a les empreses de la Comunitat Valenciana perquè concórreguen a este tipus de licitacions.

Finalment, es preveuen 950.000 euros, un 19 % més, per a impulsar accions complementàries que contribuïsquen a l’enfortiment del sistema d’innovació. A través d’este programa es pretén reforçar les estructures de suport a l’R+D+i existents en tot el territori, així com facilitar la seua difusió entre les empreses.

Premsa, Premsa

• L’IIS La Fe ha constituït una spin-off amb l’IBV, CSIC i Redit Ventures per a comercialitzar un sistema que millorarà el cribratge del tumor
• L’equip és portàtil i de fàcil maneig i proporciona informació objectiva sobre la pròstata com a alternativa al tacte rectal

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) ha finançat el disseny i validació d’un nou dispositiu per a detectar el càncer de pròstata d’una manera més eficaç, precisa i menys invasiva que l’examen de tacte rectal, una de les proves mèdiques més esteses en atenció primària.

La tecnologia que ha desenvolupat l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), en col·laboració amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), permetrà millorar el cribratge d’este tumor, que a Espanya s’erigix en el de més incidència en la població masculina, amb més de 35.000 nous casos diagnosticats en 2021.

L’aportació econòmica de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha permés avançar en les investigacions prèvies fins a la fabricació del prototip final i la seua posterior validació. Per a això, s’ha dut a terme un assaig clínic que ha corroborat l’eficàcia d’esta nova ferramenta, denominada Prostacto.

L’objectiu ara és comercialitzar l’equip mèdic, per a això l’IIS La Fe, IBV, CSIC i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, a través del seu instrument d’inversió, Redit Ventures, han constituït una spin-off que està completant les proves clíniques per a la seua certificació, amb la finalitat de llançar al mercat este producte en 2025. S’espera que la companyia facture tres milions d’euros en cinc anys i done ocupació a 10 professionals d’alta qualificació.

El dispositiu integra un ecògraf mèdic, que garantix el posicionament precís en la zona de la pròstata que cal estudiar, i un sensor que és capaç de mesurar la rigidesa d’esta glàndula d’una forma molt més fiable, eliminant així la subjectivitat pròpia d’exploracions com el tacte rectal. Prostacto no solament proporciona informació de manera automàtica i amb un alt grau de precisió, sinó que destaca també pel seu fàcil maneig, la seua portabilitat i el seu baix cost.

En l’actualitat, el cribratge del càncer de pròstata es fa mitjançant la combinació de diferents proves. La identificació de valors anormals de la proteïna PSA a través d’una simple anàlisi de sang constituïx el signe més comú d’alerta, que s’ha de confirmar després a través del tacte.

No obstant això, en el 18 % dels casos el tumor no augmenta la concentració d’esta proteïna en sang, per la qual cosa la valoració a través de la via rectal és el principal mètode disponible per a la seua detecció. Precisament, la tecnologia que ha desenvolupat l’IIS La Fe evitarà els possibles diagnòstics tardans, la qual cosa redundarà al seu torn en una millora de les taxes de supervivència i de la qualitat de vida dels pacients.

“La idea original és bàsica: transformar en objectiva qualsevol informació mèdica subjectiva”, ha destacat el doctor César David Vera Donoso, responsable del Nucli d’Investigació Translacional Integrat Urològic de València (NITIUV), que ha liderat el desenvolupament d’este projecte.

El centre d’investigació sanitària ha comptat per a fer-ho amb la col·laboració d’altres agents de l’ecosistema d’innovació. Així, l’IBV ha contribuït en el disseny i construcció d’un sistema electrònic programat de diagnòstic, mentres que l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), entitat de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València  (UPV) s’ha encarregat del desenvolupament i integració en el dispositiu d’un sistema d’imatge ultrasònic per a la visualització de la pròstata.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Salut, que aposten per l’optimització de les proves i processos quirúrgics amb la finalitat que resulten menys invasius i amb menors efectes secundaris associats. Així mateix, la iniciativa s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El CSIC, les universitats Politècnica i de València, Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera cooperen en un projecte que compta amb finançament de FEDER
• Este sistema portàtil, que no requerix de coneixement especialitzat per al seu ús, és capaç d’identificar el patogen abans fins i tot que es manifeste la infecció

La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un sistema d’alerta primerenca i baix cost per a identificar la presència del fong Botrytis cinerea en els cultius de vinya abans fins i tot que s’observen els primers signes d’infecció.

Este sensor portàtil, similar als empleats per a la detecció del COVID-19, facilitarà la lluita contra dita patògena, que causa la podridura dels raïms, i minvament considerablement el rendiment i qualitat de les collites.

El projecte, denominat BotVid-SENSOR, està coordinat per l’Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SysBio), un centre de titularitat mixta del CSIC i la Universitat de València; en col·laboració amb Institut Agroforestal Mediterrani (IAM), adscrit a la Universitat Politècnica de València; l’empresa Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera.

L’iniciatiu compte, a més, amb el suport econòmic de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (IVACE+i) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’objectiu principal de BotVid-SENSOR és el desenvolupament d’un sistema portàtil, que puga usar-se en el camp per personal no especialitzat, i que facilite la detecció precoç, rutinària i de baix cost d’este fong, que és responsable d’una de les malalties fúngiques més nocives i esteses, coneguda com la ‘podridura grisa’.

D’esta manera, es pretén dotar als agricultors d’una ferramenta fiable que permeta monitorar l’estat de la vinya per a actuar contra este patogen abans fins i tot que la infecció es manifeste de manera visible en la planta. És precisament en esta fase inicial quan els tractaments són més efectius, la qual cosa elimina al seu torn la possibilitat d’una aplicació innecessària.

Una altra dels avantatges d’esta tecnologia d’alerta primerenca és que pot incrementar l’efectivitat dels tractaments amb agents de biocontrol i bioestimulantes, la qual cosa es traduïx en un augment de la seua competitivitat enfront dels fitosanitaris de síntesis, tant en preus com en resultats.

De fet, l’equip tècnic que treballa en esta iniciativa el considera una oportunitat per a expandir l’ús d’estes mesures sostenibles de control de malalties més enllà de les explotacions de viticultura ecològica.

Cooperació amb resultats prometedors

Este consorci multidisciplinari integra a tots els agents necessaris per a fer front a este repte, inclosos els usuaris finals, que estan representats a través de la Unió Llauradora i Ramadera.

Els instituts d’investigació I2SysBio i IAM aporten, per part seua, el coneixement científic necessari per a combatre este problema a través dels grups de Regulació mediata per RNAs no codificants i de Fongs Fitopatògens; mentres que la visió empresarial que ha de facilitar l’adaptació i transferència de la tecnologia al sistema productiu la proporciona Valgenetics, una empresa especialitzada en el desenvolupament d’estratègies globals en sanitat, genètica i millora vegetal.

Fins a la data, no sols s’han identificat els marcadors més precisos de la infecció, sinó que s’ha optimitzat el procés de detecció en sensors portàtils a partir d’extractes de planta i s’ha dissenyat un protocol de processament de mostres en el camp. També s’ha presentat esta tecnologia a grups de productors amb la finalitat de recaptar les seues opinions i suggeriments per a la incorporació de millores o l’adequació a les seues necessitats.