Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El termini per a presentar sol·licituds finalitza el 5 de juny després de la publicació d’este anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
• Es facilita l’accés a empreses de nova creació, start-ups i micropimes i es reforça l’orientació al mercat d’estes iniciatives

El Consell, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar l’ecosistema d’R+D+i , segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). El termini per a la presentació de sol·licituds estarà obert fins al pròxim 5 de juny.

Esta nova crida pública arreplega els programes de suport de l’antiga AVI, ara Ivace+i Innovació, amb la finalitat de promoure la resolució de reptes d’interés comú a través de la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial en projectes d’R+D+i.

Per a aconseguir este objectiu, s’ha disposat un pressupost global màxim de 49 milions d’euros, cofinançats al 60 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. Innovació estima que esta assignació econòmica permetrà donar suport a més de 300 iniciatives, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques de cada projecte.

Els sis programes que constituïxen esta convocatòria d’ajuda incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol tipus d’incentiu es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, alhora que es continuarà prioritzant les iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Novetats en la convocatòria

La convocatòria, que s’alinea amb la nova estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, incorpora modificacions que reforcen la participació de tot tipus d’empreses, independentment de la seua grandària i naturalesa, i garantixen l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments.

Estos canvis pretenen, en primer lloc, facilitar l’accés a les ajudes de les empreses de nova creació, start-ups i micropimes, amb la finalitat que puguen competir en igualtat de condicions amb les sol·licituds presentades per firmes de més dimensió i bagatge.

En la mateixa línia, també s’ha ampliat el rang de potencials entitats beneficiàries del programa de Promoció del Talent amb la finalitat que puguen accedir a la xarxa d’agents d’innovació organitzacions que fins ara no havien desenvolupat activitat en este àmbit.

Per a fomentar la implantació efectiva en el teixit productiu de les solucions innovadores proposades, s’exigirà a les entitats sol·licitants que presenten plans de negoci que secunden l’interés comercial del projecte i la seua proposta de valor.

En esta edició, s’ha reforçat de nou el pes de les empreses en les principals línies d’ajuda a fi d’estimular la seua participació i cooperació amb altres baules del sistema d’R+D+i. Un exemple d’això és increment de l’11 % respecte a 2023 de la dotació destinada a donar suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial. La suma d’este programa i el de projectes estratègics copa pràcticament la mitat del total dels fons.

Les dos línies són les que reben més demanda i les que generen més impacte en el sistema productiu, atés que estan obertes a la participació d’empreses, si bé este exercici ha augmentat també el pressupost per a impulsar la incorporació de talent en les empreses i la Compra Pública d’Innovació, entre altres.

Per volum d’ajudes, destaca la línia de suport als projectes estratègics en cooperació, que disposa de 18,55 milions per a incentivar la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú que, per la seua elevada complexitat, requerixen un esforç econòmic més gran.

Per la seua banda, el disseny de millores en productes o processos amb impacte en el conjunt de la cadena de valor de les empreses rep, al seu torn, 15,4 milions d’euros, un 11 % més que l’any passat. Lleugerament superior, del 13 %, és l’ascens en els fons que financen la xarxa d’agents d’innovació, que esta edició arriba als tres milions d’euros.

La xarxa d’agents d’innovació es reforça

La nova assignació econòmica permetrà elevar el nombre d’organitzacions que incorporen este personal tècnic especialitzat, que té la missió de connectar les necessitats de les empreses amb els treballs que es facen en universitats i instituts d’investigació. Així mateix, es manté el nivell de suport a les unitats científiques d’innovació (3,15 milions d’euros), amb les quals s’incentiva la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica.

Dins del programa de valorització, transferència i resultats d’investigació cap a les empreses, destaca també la partida destinada al desenvolupament d’assajos, proves pilot i demostradors, que disposa de vora 4,5 milions.

Ivace+i prosseguirà fomentant la contractació de personal investigador i tècnic de Formació Professional en les empreses, així com la formació de doctorands industrials vinculats als seus projectes d’innovació. Les dos línies augmenten fins als 1,2 milions d’euros cada una, la qual cosa representa un 9 % més que fa un any.

L’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI) és una altra de les actuacions estratègiques per a l’Agència, que assigna de nou més d’un milió d’euros per a potenciar tant la demanda de productes i servicis innovadors en l’Administració, com per a estimular a les empreses de la Comunitat Valenciana perquè concórreguen a este tipus de licitacions.

Finalment, es preveuen 950.000 euros, un 19 % més, per a impulsar accions complementàries que contribuïsquen a l’enfortiment del sistema d’innovació. A través d’este programa es pretén reforçar les estructures de suport a l’R+D+i existents en tot el territori, així com facilitar la seua difusió entre les empreses.

Premsa, Premsa

• L’IIS La Fe ha constituït una spin-off amb l’IBV, CSIC i Redit Ventures per a comercialitzar un sistema que millorarà el cribratge del tumor
• L’equip és portàtil i de fàcil maneig i proporciona informació objectiva sobre la pròstata com a alternativa al tacte rectal

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) ha finançat el disseny i validació d’un nou dispositiu per a detectar el càncer de pròstata d’una manera més eficaç, precisa i menys invasiva que l’examen de tacte rectal, una de les proves mèdiques més esteses en atenció primària.

La tecnologia que ha desenvolupat l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), en col·laboració amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), permetrà millorar el cribratge d’este tumor, que a Espanya s’erigix en el de més incidència en la població masculina, amb més de 35.000 nous casos diagnosticats en 2021.

L’aportació econòmica de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha permés avançar en les investigacions prèvies fins a la fabricació del prototip final i la seua posterior validació. Per a això, s’ha dut a terme un assaig clínic que ha corroborat l’eficàcia d’esta nova ferramenta, denominada Prostacto.

L’objectiu ara és comercialitzar l’equip mèdic, per a això l’IIS La Fe, IBV, CSIC i la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, a través del seu instrument d’inversió, Redit Ventures, han constituït una spin-off que està completant les proves clíniques per a la seua certificació, amb la finalitat de llançar al mercat este producte en 2025. S’espera que la companyia facture tres milions d’euros en cinc anys i done ocupació a 10 professionals d’alta qualificació.

El dispositiu integra un ecògraf mèdic, que garantix el posicionament precís en la zona de la pròstata que cal estudiar, i un sensor que és capaç de mesurar la rigidesa d’esta glàndula d’una forma molt més fiable, eliminant així la subjectivitat pròpia d’exploracions com el tacte rectal. Prostacto no solament proporciona informació de manera automàtica i amb un alt grau de precisió, sinó que destaca també pel seu fàcil maneig, la seua portabilitat i el seu baix cost.

En l’actualitat, el cribratge del càncer de pròstata es fa mitjançant la combinació de diferents proves. La identificació de valors anormals de la proteïna PSA a través d’una simple anàlisi de sang constituïx el signe més comú d’alerta, que s’ha de confirmar després a través del tacte.

No obstant això, en el 18 % dels casos el tumor no augmenta la concentració d’esta proteïna en sang, per la qual cosa la valoració a través de la via rectal és el principal mètode disponible per a la seua detecció. Precisament, la tecnologia que ha desenvolupat l’IIS La Fe evitarà els possibles diagnòstics tardans, la qual cosa redundarà al seu torn en una millora de les taxes de supervivència i de la qualitat de vida dels pacients.

“La idea original és bàsica: transformar en objectiva qualsevol informació mèdica subjectiva”, ha destacat el doctor César David Vera Donoso, responsable del Nucli d’Investigació Translacional Integrat Urològic de València (NITIUV), que ha liderat el desenvolupament d’este projecte.

El centre d’investigació sanitària ha comptat per a fer-ho amb la col·laboració d’altres agents de l’ecosistema d’innovació. Així, l’IBV ha contribuït en el disseny i construcció d’un sistema electrònic programat de diagnòstic, mentres que l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), entitat de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València  (UPV) s’ha encarregat del desenvolupament i integració en el dispositiu d’un sistema d’imatge ultrasònic per a la visualització de la pròstata.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Salut, que aposten per l’optimització de les proves i processos quirúrgics amb la finalitat que resulten menys invasius i amb menors efectes secundaris associats. Així mateix, la iniciativa s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El CSIC, les universitats Politècnica i de València, Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera cooperen en un projecte que compta amb finançament de FEDER
• Este sistema portàtil, que no requerix de coneixement especialitzat per al seu ús, és capaç d’identificar el patogen abans fins i tot que es manifeste la infecció

La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un sistema d’alerta primerenca i baix cost per a identificar la presència del fong Botrytis cinerea en els cultius de vinya abans fins i tot que s’observen els primers signes d’infecció.

Este sensor portàtil, similar als empleats per a la detecció del COVID-19, facilitarà la lluita contra dita patògena, que causa la podridura dels raïms, i minvament considerablement el rendiment i qualitat de les collites.

El projecte, denominat BotVid-SENSOR, està coordinat per l’Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SysBio), un centre de titularitat mixta del CSIC i la Universitat de València; en col·laboració amb Institut Agroforestal Mediterrani (IAM), adscrit a la Universitat Politècnica de València; l’empresa Valgenetics i La Unió Llauradora i Ramadera.

L’iniciatiu compte, a més, amb el suport econòmic de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (IVACE+i) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’objectiu principal de BotVid-SENSOR és el desenvolupament d’un sistema portàtil, que puga usar-se en el camp per personal no especialitzat, i que facilite la detecció precoç, rutinària i de baix cost d’este fong, que és responsable d’una de les malalties fúngiques més nocives i esteses, coneguda com la ‘podridura grisa’.

D’esta manera, es pretén dotar als agricultors d’una ferramenta fiable que permeta monitorar l’estat de la vinya per a actuar contra este patogen abans fins i tot que la infecció es manifeste de manera visible en la planta. És precisament en esta fase inicial quan els tractaments són més efectius, la qual cosa elimina al seu torn la possibilitat d’una aplicació innecessària.

Una altra dels avantatges d’esta tecnologia d’alerta primerenca és que pot incrementar l’efectivitat dels tractaments amb agents de biocontrol i bioestimulantes, la qual cosa es traduïx en un augment de la seua competitivitat enfront dels fitosanitaris de síntesis, tant en preus com en resultats.

De fet, l’equip tècnic que treballa en esta iniciativa el considera una oportunitat per a expandir l’ús d’estes mesures sostenibles de control de malalties més enllà de les explotacions de viticultura ecològica.

Cooperació amb resultats prometedors

Este consorci multidisciplinari integra a tots els agents necessaris per a fer front a este repte, inclosos els usuaris finals, que estan representats a través de la Unió Llauradora i Ramadera.

Els instituts d’investigació I2SysBio i IAM aporten, per part seua, el coneixement científic necessari per a combatre este problema a través dels grups de Regulació mediata per RNAs no codificants i de Fongs Fitopatògens; mentres que la visió empresarial que ha de facilitar l’adaptació i transferència de la tecnologia al sistema productiu la proporciona Valgenetics, una empresa especialitzada en el desenvolupament d’estratègies globals en sanitat, genètica i millora vegetal.

Fins a la data, no sols s’han identificat els marcadors més precisos de la infecció, sinó que s’ha optimitzat el procés de detecció en sensors portàtils a partir d’extractes de planta i s’ha dissenyat un protocol de processament de mostres en el camp. També s’ha presentat esta tecnologia a grups de productors amb la finalitat de recaptar les seues opinions i suggeriments per a la incorporació de millores o l’adequació a les seues necessitats.

Premsa, Premsa

• Este full de ruta, que es va començar a tramitar amb l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI), preveu finançament per a 153 accions i projectes d’innovació
• El document s’integrarà en el Pla estratègic de subvencions (PES) de la Conselleria, dins del pla de reordenació programat en l’àrea d’Innovació

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha iniciat el tràmit d’informació pública del Pla estratègic de subvencions (PES) de l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI), actualment Ivace+i Innovació. Este projecte preveu la concessió de prop de 170 milions d’euros en ajudes per a impulsar un total de 153 accions d’I+D+i entre 2024 i 2026.

El nou pla, que està cofinançat al 60 % pel programa del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, possibilitarà l’obertura imminent d’una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva per al desenvolupament i enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació.

En qualsevol cas, el document que ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) és de caràcter provisional a conseqüència de la reordenació de funcions que comporta la constitució i la posada en marxa d’Ivace+i. En este sentit, l’objectiu és integrar este pla en el de la mateixa Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

S’eliminen les línies nominatives

Com a novetat, el full de ruta de la Conselleria des d’este mateix any, i durant els dos següents, consagra l’eliminació de les línies de concessió directa per a concentrar els recursos públics en les de concurrència competitiva. A través d’este sistema, les entitats rivalitzen en igualtat de condicions per a obtindre ajudes en funció de la qualitat dels seus projectes.

A més, s’inclou una nova línia de subvenció amb la finalitat de donar suport a aquelles iniciatives d’innovació en matèria de processos o organitzatives, que es basen en l’assimilació de les tecnologies avançades i permeten la seua difusió entre la resta d’agents de l’ecosistema d’innovació. En este primer exercici es preveuen 600.000 euros per a esta actuació, que ascendiran als tres milions d’euros en 2025 i 2026.

La nova planificació econòmica consolida el suport als dos programes amb més demanda i impacte en el teixit productiu, que financen tant els projectes estratègics en col·laboració com la I+D+i en empreses.

De fet, prop del 65 % de tots els fons programats es destinaran a esta mena d’accions, que incentiven el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran importància i rellevància econòmica, social i mediambiental mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana.

Les huit línies de subvenció que arreplega este document (quatre menys en nom de la simplificació i l’optimització de recursos) estan dotades amb prop de 55 milions d’euros en el seu primer exercici i s’alineen amb els eixos estratègics de la Conselleria per a esta legislatura.

En concret, contribuiran al foment de la innovació i l’avanç de la societat mitjançant la interconnexió dels àmbits científic, tecnològic i empresarial; l’impuls de la transferència de coneixement; el suport de la I+D+i empresarial, o la potenciació de les tecnologies disruptives en el teixit productiu, entre altres accions.

Sota la direcció de la consellera Nuria Montes; el secretari autonòmic d’Innovació, Jerónimo Mora, i el director general d’Innovació, Juan José Cortés, l’entitat compta en 2024 amb un pressupost de 63 milions d’euros per a l’execució de les seues competències en el si d’Ivace+i.

Amb esta assignació econòmica, s’espera impulsar el desenvolupament de 30 projectes estratègics en col·laboració i 40 iniciatives d’innovació en empreses, a més de possibilitar l’execució i la posada en marxa de huit demostradors i proves pilot en universitats i instituts tecnològics i d’investigació.

La consolidació de la xarxa d’agents d’innovació i de les unitats de transferència en centres d’excel·lència investigadora són uns altres dels objectius prioritaris per als pròxims anys, igual que l’impuls de la compra pública innovadora (CPI), incentivant no només la participació d’empreses en estes licitacions, sinó promovent també l’activació d’esta classe de contractes entre administracions.

Premsa, Premsa

• Amazing Up i la Universitat Jaume I col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa que impulsa continguts audiovisuals més interactius per a reivindicar el patrimoni  
• Este projecte contribuirà al fet que els usuaris se submergisquen en entorns simulats que tracten problemes com la degradació del medi ambient i l’impacte del factor humà

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes finança el desenvolupament d’un sistema de projecció audiovisual immersiu i interactiu que utilitza la realitat ampliada (una combinació de la realitat virtual, augmentada i mixta) per a elevar de valor de les destinacions turístiques i conscienciar sobre la conservació del medi ambient.

El Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I (UJI) i l’empresa castellonenca Amazing Up col·laboren amb esta iniciativa que pretén configurar una ferramenta que afavorisca la interacció de l’usuari quan la projecció siga grupal o massiva.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat ‘En Primera Persona’, és el de crear un sistema capaç d’integrar elements virtuals en el món real (realitat augmentada) i espais simulats totalment digitals (realitat virtual) per a enriquir l’experiència audiovisual i convertir-la en una aventura molt més participativa.

En este cas, els telèfons mòbils es convertiran en la interfície de visualització i interacció, ja que, a diferència d’altres alternatives en el mercat, este sistema de projecció no necessita ulleres ni altres elements individuals, la qual cosa redunda al seu torn en una contenció dels costos.

Per a les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, l’aplicació d’estes tecnologies immersives oferix l’oportunitat de millorar l’experiència dels seus visitants. De fet, el seu ús combinat propicia l’activació les cèl·lules MCH (hormones concentradores de melanòcits) del cervell, que eviten que el contingut s’emmagatzeme en l’hipocamp i, per tant, s’oblide més fàcilment. Així mateix, per a conéixer millor el comportament de les persones usuàries, els sistemes d’interacció es connectaran a una base de dades d’intel·ligència artificial.

La representació de destinacions turístiques orientades al metavers i a la immersió 360° submergirà les persones usuàries en entorns amb gran impacte psicocognitiu, que versaran sobre el canvi climàtic, la contaminació o l’exhauriment de recursos naturals, per a conscienciar així sobre el turisme sostenible i la preservació del planeta.

L’equip d’‘En Primera Persona’ ha completat ja el primer paquet de treball, centrat a identificar l’estat actual de la tecnologia de realitat ampliada, i ara analitza els sistemes per a reconstruir escenes i objectes de realitat virtual i augmentada, així com les possibilitats que oferixen cada un.

També s’han dut a terme estudis i grups de discussió per a determinar l’impacte de la narrativa transmèdia i conéixer quins són els nivells d’interacció òptims per a no saturar les persones usuàries.

Col·laboració del sistema d’innovació

El treball d’Amazing Up, una start up tecnològica especialitzada en la creació de productes audiovisuals immersius, es complementa amb el del personal de l’UJI, que ha permés analitzar les diferents tècniques, així com els elements d’interactivitat més adequats per a aconseguir la major eficàcia comunicativa.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats en tecnologies habilitadores i destinacions turístiques intel·ligents que aposten, en el primer cas, per incorporar les tecnologies de la digitalització i, en el segon, per millorar tant la interacció amb els turistes com la sensibilització amb els factors que provoquen el canvi climàtic. Així mateix, ‘En Primera Persona’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• L’Empresa Mixta Valenciana d’Aigües (EMIVASA), l’Empresa Mixta Metropolitana (EMIMET), la Universitat de València i l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) col·laboren en el desenvolupament d’este sistema, que busca una distribució eficient de l’aigua potable
• Este projecte contribuirà a la descarbonització de les xarxes de proveïment d’aigua potable i optimitzarà la seua distribució a València i l’àrea metropolitana

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un sistema de generació d’energia mitjançant turbines (PAT) que aprofita el moviment de l’aigua per a produir energia hidroelèctrica. Esta tecnologia permetrà, a més, optimitzar la pressió de l’aigua i garantirà l’òptim proveïment de les llars.

L’Empresa Mixta Valenciana d’Aigües (EMIVASA); l’Empresa Mixta Metropolitana (EMIMET), en col·laboració amb el Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient (DIHMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV); la Universitat de València (UV), i l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) col·laboren en esta iniciativa, que regula la pressió en la xarxa per a evitar fuites en les conduccions alhora que se subministra el cabal d’aigua suficient segons la demanda del nucli de població a cada moment.

Este projecte té el suport econòmic d’Ivace+i i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana – FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, denominat TURBINES, és el de millorar la regulació actual del subministrament d’aigua mitjançant unes turbines que permeten mantindre la pressió en tots els consums de la xarxa el més estable possible. De fet, amb el sistema de regulació vigent, hi ha punts en els quals es perd energia en forma de calor i el projecte pretén aprofitar eixa energia residual com a energia elèctrica.

Així mateix, el projecte busca innovar en tres aspectes concrets. El primer seria entendre com les bombes, dissenyades originalment per a impulsar fluids, poden operar eficientment en sentit contrari, és a dir, com a turbines per a generar energia elèctrica. El segon seria dur a terme una anàlisi detallada dels equips elèctrics associats a les turbines per a comprendre el seu comportament i avaluar les pèrdues d’energia.

Finalment, es desenvoluparà una ferramenta que ajudarà en l’elecció de l’equip més adequat per a la generació d’energia. Això implica considerar factors com l’eficiència de les turbines, les característiques elèctriques i les econòmiques per a determinar el model d’explotació que resultarà més rendible.

Quant al punt de desenvolupament del projecte, s’estan realitzant les proves per a la caracterització dels dispositius síncrons a les turbines i les PAT per a les diverses condicions de treball.

Això permetrà entendre i optimitzar el rendiment dels dispositius elèctrics associats a les turbines i bombes utilitzades com a turbines en un context de generació d’energia hidroelèctrica, i contribuir així a la descarbonització de les xarxes de proveïment d’aigua potable.

Col·laboració del sistema d’innovació

El treball d’EMIVASA, que és l’encarregada de liderar el projecte, dissenyarà i implementarà els equips de generació hidràulica en la xarxa de proveïment de la ciutat de València. Per la seua banda, EMIMET, en col·laboració amb el DIHMA de la UPV, serà l’encarregada de dur a terme la determinació de les corbes reals de les bombes funcionant com a turbines, així com fer-ne la regulació.

A més, la Universitat de València realitzarà la caracterització elèctrica de les turbines i les PAT en diferents condicions de treball per a simular i obtindre diverses estratègies de generació elèctrica, la qual cosa permetria als equips adaptar-se a les diverses condicions, produint així la quantitat més gran d’energia possible. Finalment, l’ITE desenvoluparà dissenys que faciliten la reproductivitat i l’escalabilitat de les solucions que es proposen en el marc del pla dissenyat.

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que aposta pel desenvolupament de solucions per a millorar l’eficiència en la generació, l’emmagatzematge i la gestió d’energies renovables. Així mateix, TURBINES s’emmarca en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Els centres tecnològics del calçat i la ceràmica desenvolupen este projecte estratègic junt amb l’Associació Avícola Valenciana i la Unió Llauradora i Ramadera
• S’obtindran materials per a la fabricació de frites ceràmiques i soles, polímers per al sector del calçat i bioestimulants per al camp

La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, dona suport a un projecte d’innovació per a transformar els ous de gallina que es trenquen en els centres d’embalatge i transformar-los en matèries primeres de valor per als sectors agroalimentaris, ceràmic i del calçat.

Esta iniciativa que impulsa l’economia circular i la simbiosi industrial entre empreses de diferents sectors d’activitat proposa una solució integral a un problema, el del trencament accidental d’ous, que, només a la Comunitat Valenciana, genera al voltant de 2.300 tones de deixalles a l’any.

En l’actualitat són les empreses ovoproductores les que costegen el tractament adequat d’estos residus biològics mitjançant el lliurament a un gestor autoritzat, tal com establix la legislació vigent. No obstant això, este procés comporta un impacte econòmic per a esta indústria, que ha de sufragar entre 60 i 150 euros per cada tona de residu, depenent de la localització de la granja i del volum generat.

Este projecte estratègic, denominat OVOVAL, està coordinat pel Centre Tecnològic del Calçat, Inescop, i s’executa en col·laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE); l’Associació Avícola Valenciana (Asav) i la Unió Llauradora i Ramadera. Així mateix, té el suport econòmic d’IVACE+i i finançament de la Unió Europea a través del Programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) Comunitat Valenciana 2021-2027.

La iniciativa pretén aprofitar este residu animal per a desenvolupar productes i materials renovables i d’alt valor afegit amb aplicacions potencials en diferents indústries estratègiques de la Comunitat Valenciana, com la ceràmica, el calçat o, fins i tot, el sector agroalimentari.

Amb la part inorgànica de l’ou, és a dir, amb la closca, el consorci preveu obtindre biocarbonat càlcic, un material que podria emprar-se com una matèria primera en la formulació de frites per a rajoles ceràmiques o per a fabricar soles de calçat, assenyalen des d’ITC i Inescop.

D’altra banda, la clara, el rovell i la membrana s’usaran en la producció de nous bioproductes de contingut proteic destinats al desenvolupament de biopolímers per a la indústria del cuir, mentres que, en l’àmbit agrícola, s’advertixen altres aplicacions alternatives centrades en el desenvolupament de l’agricultura ecològica i la producció de bioestimulants basats en aminoàcids lliures, que reduïxen l’impacte ambiental respecte dels fertilitzants sintètics.

A més d’impulsar l’economia circular, OVOVAL contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses avícoles productores d’ou a través d’una iniciativa de simbiosi industrial, que minimitzarà l’impacte econòmic que suposava fins ara la gestió d’estos residus.

De la mateixa manera, les matèries primeres renovables que s’obtindran a partir d’estes restes animals contribuiran a desenvolupar productes nous sostenibles en els sectors del calçat i la ceràmica, que alhora ajudaran les dos indústries a avançar cap als objectius de descarbonització que exigix la Unió Europea per a l’any 2050.

Amb este objectiu, l’ITC aporta al projecte el seu ampli coneixement sobre la valorització del carbonat de calci obtingut a partir d’estos residus i l’aplicació d’este en el sector ceràmic, mentres que el valor d’Inescop se centra en la seua experiència per a aprofitar les proteïnes obtingudes a partir de subproductes animals per a obtindre polímers i estimulants d’origen natural.

El consorci es completa amb dos organitzacions professionals, l’Associació Avícola Valenciana (Asav), que alberga les empreses que generen el bioresidu, i la Unió Llauradora i Ramadera, en representació del sector agrari, que s’erigix en un dels beneficiaris i usuaris principals dels productes generats, en concret, dels bioestimulants proteics.

OVOVAL s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Economia Circular, que advoca per la valorització més eficient dels residus i per la producció de béns de consum més sostenibles. Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El director general d’Innovació participa en una taula redona sobre la territorialitat de la I+D+i en el Fòrum Transfiere, que se celebra a Màlaga
• S’exigiran plans de negoci a les entitats sol·licitants per a garantir l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments

El director general d’Innovació, Juan José Cortés, s’ha compromés a millorar els criteris d’avaluació de les convocatòries d’ajuda per al desenvolupament i l’enfortiment del sistema d’innovació, amb la finalitat d’eliminar barreres d’accés als fons i assegurar que empreses emergents i micropimes puguen competir en igualtat de condicions amb les empreses de més dimensió. Així mateix, ha avançat que s’exigirà a les entitats sol·licitants plans de negoci per a garantir l’orientació al mercat dels nous desenvolupaments.

“Volem donar valor a l’excel·lència i la meritocràcia, però també a l’eficiència, assegurant la capacitat innovadora de les entitats beneficiàries que reben fons per a la innovació a través d’una ferramenta d’autodiagnòstic per a les pimes”, ha precisat Juan José Cortés en el marc de Transfiere 2024, el fòrum sobre I+D+i i transferència de coneixement que se celebra a Màlaga.

El director general ha participat, junt amb representants del Govern central i dels executius autonòmics d’Andalusia, Balears i Galícia, en una taula redona sobre la territorialitat de la innovació, en la qual ha exposat alguns dels principals eixos d’acció per a esta legislatura de la Conselleria que dirigix Nuria Montes.

En este sentit, ha recordat la necessitat de millorar el marc regulador que empara el mecenatge, les start-ups i la potenciació de la compra pública d’innovació; i ha advocat per crear una identitat digital valenciana que facilite la interoperabilitat i simplifique els tràmits administratius, així com la instal·lació de hubs tecnologicodigitals en els principals ports de la Comunitat Valenciana.

Els plans de la Direcció General impliquen reforçar la formació per als funcionaris, a fi d’impulsar el coneixement i l’ús de les tecnologies d’avantguarda en l’Administració, a més de promoure la implantació de la compra pública com a via per a millorar els servicis que es presten a la ciutadania i incentivar el desenvolupament de la I+D+i en el sector privat.

L’impuls dels estudis cinematogràfics de Ciutat de la Llum com a referent internacional per a la indústria audiovisual, però també com a escola per als futurs professionals del sector, és una altra de les línies estratègiques per als pròxims anys, ha precisat Cortés, que ha subratllat el compromís del Govern Valencià per la innovació orientada cap a la millora del sistema productiu.

Cooperació en l’ecosistema innovador

“Impulsarem polítiques d’innovació que funcionen de manera eficaç i eficient i continuarem millorant la cooperació entre els diversos agents de l’ecosistema, amb l’objectiu d’incrementar la inversió pública i privada que es destina a I+D”, ha apuntat.

Per al director general és fonamental potenciar la col·laboració publicoprivada, avançar en la definició d’incentius fiscals i fórmules de finançament perquè les empreses es decidisquen a invertir en projectes d’investigació i innovació, i posar en marxa programes de formació contínua i especialitzada per a professionals en àrees tecnològiques i d’I+D+i, entre altres accions.

Cortés també ha advocat per establir aliances estratègiques i projectes de cooperació amb altres països europeus, especialment en sectors clau, per a treballar en iniciatives comunes i compartir així recursos i coneixement. En este sentit, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana està promovent un consorci interregional per a impulsar l’ús de la mar i els seus recursos per a un desenvolupament econòmic sostenible, que es coneix com a ‘economia blava’, enfocat en el turisme.