Premsa, Premsa

• Les pimes han presentat més del 80 % dels expedients registrats per a enfortir la competitivitat de l’ecosistema empresarial i de coneixement 
• Marián Cano subratlla que “estem aconseguint una transferència real del laboratori al mercat, unint coneixement i empresa perquè el talent es quede ací i genere riquesa”

La Unitat d’Innovació de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) gestionarà un total de 2.304 sol·licituds de projectes d’I+D+i i digitalització amb un pressupost global de 85 milions d’euros. 

El balanç provisional d’estes ajudes, orientades a impulsar la innovació i enfortir la competitivitat de l’ecosistema empresarial i de coneixement de la Comunitat Valenciana, confirma el pes de les pimes en el total d’iniciatives presentades. 

Les xicotetes i mitjanes empreses acaparen més del 80 % dels expedients registrats, seguides per les universitats, entitats sense ànim de lucre i centres d’investigació.

Per a la consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, “estes xifres confirmen que estem aconseguint una transferència real del laboratori al mercat, unint coneixement i empresa perquè el talent es quede ací i genere riquesa en la Comunitat”.

En esta mateixa línia, Cano ha valorat l’alt nivell de participació empresarial i l’impacte territorial dels 414 milions d’euros previstos d’inversió.

“Darrere de cada un d’estos projectes hi ha empreses que innoven, generen ocupació i guanyen capacitat competitiva. La mobilització de més de 414 milions d’euros en inversió associada a estes ajudes evidencia el dinamisme de l’ecosistema innovador valencià i el paper estratègic de les pimes en la transformació econòmica de la Comunitat Valenciana”, ha assenyalat.

Del total de programes oferits per Ivace+i Innovació, els que més interés han despertat han sigut els d’I+D, amb 1.198 projectes presentats, el 52 % del total. En este àmbit destaca la forta aposta del teixit industrial per la investigació en tecnologies digitals avançades, la intel·ligència artificial i la biotecnologia.

Una altra de les línies més demanades ha sigut la de suport a la innovació, amb prop de 400 sol·licituds orientades a enfortir i transformar la innovació de productes, processos i la mateixa organització interna de les empreses.

Apogeu de l’ecosistema de coneixement

La demanda d’ajudes per part d’universitats, centres tecnològics i d’investigació ha augmentat més d’un 20 %, amb l’objectiu de finançar el desenrotllament de 117 prototips i demostradors que acosten al mercat els resultats de les seues investigacions.

Així mateix, s’ha sol·licitat suport econòmic per al funcionament de 14 unitats especialitzades, que impulsen la investigació aplicada i orientada cap a les empreses en centres d’excel·lència investigadora.

El programa de promoció del talent se situa igualment entre els que han suscitat un major interés. Amb un total de 117 expedients rebuts, el 41 % es correspon amb ajudes a agents d’innovació i de proximitat en associacions empresarials i grups d’investigació i la quarta part es dirigix a la contractació de personal graduat i tècnic en empreses. 

La resta dels projectes planteja el finançament de doctorands en empreses, una línia que ha crescut al voltant d’un 17 % respecte a 2025.

Forta presència de la investigació sanitària

Paral·lelament, Ivace+i Innovació manté el seu compromís amb la millora dels servicis públics mitjançant procediments de compra pública d’innovació (CPI), destinats a trobar i desenrotllar solucions innovadores que satisfacen les necessitats tecnològiques de l’Administració.

Este programa reflectix un increment de la participació dels centres d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana, que reunixen més d’una quarta part de totes les sol·licituds rebudes. Precisament, l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) han registrat iniciatives per a impulsar solucions tecnològiques que optimitzen la pràctica clínica i assistencial.

Finalment, s’han presentat 17 propostes d’actuació per a potenciar l’enfortiment i la interconnexió dels agents que conformen l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

Les ajudes són finançades per la Unió Europea a través del Programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permetrà adaptar en temps real les recomanacions a les preferències del turista sense necessitat d’interacció complexa
• El projecte desenrotllarà una API oberta perquè empreses i destinacions integren esta tecnologia en les seues pròpies aplicacions

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una nova metodologia orientada a personalitzar l’experiència turística mitjançant l’anàlisi emocional no intrusiva de les persones que visiten les destinacions turístiques intel·ligents.

Este enfocament innovador permetrà oferir recomanacions adaptades en temps real als interessos i les sensacions del turista, cosa que supera les limitacions de les actuals plataformes, que es basen principalment en valoracions d’altres usuaris o preferències declarades. D’esta manera, es pretén millorar l’experiència del visitant i optimitzar la gestió dels recursos turístics.

El projecte, denominat EMOTION-DTI, està liderat per l’empresa valenciana Play&Go Experience i compta amb la col·laboració de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU). La iniciativa disposa, a més, de finançament de la Unió Europea a través del Programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Turisme adaptat a les emocions

A diferència de les solucions actuals, EMOTION-DTI introduïx un sistema capaç d’interpretar les emocions de l’usuari de manera natural. A través del seu dispositiu mòbil, el visitant visualitzarà imatges de diferents recursos turístics, la qual cosa permetrà generar un perfil emocional basat en les seues reaccions.

Este sistema combina tecnologies avançades com el reconeixement d’expressions facials, el processament del llenguatge natural —capaç d’analitzar sentiments a partir de textos o veu— i la geolocalització intel·ligent. Gràcies a esta integració, les recomanacions no només s’ajusten als gustos de l’usuari, sinó també al moment i lloc en el qual es troba.

A més, el projecte aposta per un model obert. En comptes de desenrotllar una única aplicació, generarà una metodologia i una API turística que podran ser utilitzades per tercers. Este model obert permetrà la seua adaptació a diferents segments, com el turisme cultural, accessible o gastronòmic, la qual cosa ampliarà l’impacte en el sector.

Els primers resultats, que inclouen una versió inicial de la metodologia de perfilament emocional i el disseny de l’arquitectura tecnològica de l’API, estan previstos per al primer semestre de 2026. Posteriorment, es posarà en marxa  una aplicació pilot centrada en turisme cultural, juntament amb una guia de bones pràctiques que facilitarà l’adopció d’esta tecnologia per part del sector.

Entitats col·laboradores

L’Institut de Biomecànica de València (IBV) actua com a soci tecnològic en l’àmbit del reconeixement emocional, adaptant les seues ferramentes basades en tècniques neurocientífiques, anàlisi facial i processament del llenguatge al context turístic.

Per la seua banda, l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV s’encarrega de definir els continguts culturals de l’aplicació pilot, centrats en el patrimoni barroc valencià, així com analitzar quins elements generen respostes emocionals en els usuaris.

Finalment, l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) lidera la validació del sistema amb usuaris reals, avaluant aspectes clau com la usabilitat, l’accessibilitat i el grau de satisfacció, amb l’objectiu de garantir la seua adequació a diferents perfils de visitants.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Turisme, que advoca per desenrotllar un nou model d’interacció amb el turista en temps real i de manera no invasiva. Així mateix, EMOTION-DTI s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte «DECAMP» s’avança així a les noves regulacions de Brussel·les i proporciona sistemes de gespa artificial més sostenibles
• Amb els components recuperats es fabricaran nous seients esportius, bases elàstiques per a camps sintètics, així com material per a impressió 3D

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigeix Marián Cano, finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’un nou procés de reciclatge integral de la gespa artificial al final de la seua vida útil que permeta transformar estos residus en productes d’alt valor afegit.

El projecte, denominat «DECAMP», se centra en la recuperació i el tractament de totes les fraccions de la gespa desinstal·lada, des de les fibres fins a les bases, que es componen majoritàriament de làtex, per a fabricar nous productes, com ara mobiliari esportiu i nova gespa artificial.

Acteco Productos y Servicios coordina esta iniciativa, en la qual també participen les empreses ADDITUM, FANBASE i Realturf Systems. «DECAMP» compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Mitjançant este desenvolupament es pretén oferir una solució real i sostenible per al residu que es genera al final de la vida útil de la gespa artificial. Actualment, gran part d’este material acaba en abocadors o se sotmet a processos de reciclatge molt limitats. L’objectiu ara és garantir que la gespa retirada puga transformar-se en nous productes útils i d’alt valor afegit.

Davant d’altres iniciatives ja presents en el mercat, «DECAMP» aposta per la revalorització dels diferents materials que s’empren en la fabricació de la gespa sintètica des d’una perspectiva integral. És a dir, no sols tracta de recuperar cadascun dels compostos, sinó que també aborda la transformació d’estos residus en nous productes de valor en l’àmbit de l’esport.

La solució s’avança així als canvis regulatoris que prepara Brussel·les, que inclouen la futura prohibició del farciment de cautxú, i proporciona nous sistemes de gespa més sostenibles a partir del residu generat.

Gràcies al treball en cooperació d’este consorci d’empreses, s’estan desenvolupant i optimitzant tecnologies de reciclatge mecànic i físic, així com noves formulacions per a fabricar bases elàstiques per a gespa artificial, seients esportius i material per a impressió 3D.

Objectius superats

Superats ja els dos primers anys de desenvolupament, «DECAMP» es troba en una fase avançada d’execució i, de fet, ja s’han completat els principals objectius del projecte.

En este sentit, s’ha aconseguit triturar, separar i caracteritzar les diferents fraccions del material —principalment polipropilé (PP), polietilé (PE) i làtex— a diferents escales, des del laboratori fins a entorns pilot i industrials, obtenint nivells de puresa adequats per a la seua reutilització. Gràcies a l’optimització del procés de reciclatge físic, ja s’han produït els primers lots pilot de plàstics reciclats d’alta qualitat que podran emprar-se en noves aplicacions.

A partir d’estos materials recuperats, el projecte també ha començat a desenvolupar noves aplicacions, com ara planxes de bases elàstiques i mescles amb làtex destinades a impressió 3D. Actualment, l’Institut de Biomecànica de València (IBV) està realitzant assajos per a avaluar aspectes com l’absorció d’impactes, la resistència o la deformació, amb la finalitat d’ajustar les formulacions finals i garantir-ne el rendiment.

El projecte compta amb la participació de diverses empreses especialitzades que aporten el seu coneixement en diferents fases del procés. Realturf Systems contribuïx amb la seua experiència en el disseny i l’estructura de la gespa artificial, a més de subministrar el material usat necessari per als assajos.

ACTECO s’encarrega de les etapes de reciclatge mecànic i físic del material recuperat, mentre que ADDITIUM, especialitzada en tecnologies d’impressió 3D, treballa en el desenvolupament de noves aplicacions a partir d’estos materials reciclats. Per la seua part, FANBASE lidera el disseny i la validació de seients esportius fabricats amb estos nous materials.

Este consorci es recolza, a més, en dos centres tecnològics per a desenvolupar els diferents treballs. Aimplas, l’institut de referència per al sector del plàstic, aporta el seu coneixement tècnic en caracterització de materials, reciclatge físic, formulacions i escalat dels pilots, mentre que l’IBV lidera la validació funcional dels nous productes.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular, que insta a desenvolupar solucions de R+D+i que contribuïsquen a la reducció i valorització més eficient dels residus. Així mateix, «DECAMP» s’emmarca també en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés
• L’objectiu és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants en format en pols, més eficaços, sostenibles i fàcils d’emmagatzemar

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenvolupament de nous bioestimulants agrícoles basats en microalgues capaces de resistir condicions ambientals adverses.

La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés, mitjançant el desenvolupament de bioestimulants en format en pols, més estables, fàcils d’emmagatzemar i amb menor impacte ambiental que les formulacions tradicionals.

L’objectiu és aprofitar unes estructures naturals, conegudes com a acinets, que generen algunes microalgues quan s’enfronten a condicions extremes, com la falta de nutrients o els canvis de temperatura. Estes estructures actuen com una espècie de “cèl·lules de supervivència”, des d’on és possible obtindre bioingredients més resistents i duradors.

Enfront dels productes convencionals, que solen emprar biomassa sense diferenciar o procedent de macroalgues marines, esta nova aproximació permet treballar amb cèl·lules més robustes i obri la porta a diversificar les fonts de bioestimulants en agricultura. A més, el format en pols concentrat facilita el seu transport i emmagatzematge, reduint tant els costos com la petjada de carboni.

El projecte, denominat ‘BIOACINET’, està liderat per l’empresa alacantina Atlántica Agrícola, especialitzada en bioestimulació, nutrició vegetal, biocontrol i microorganismes aplicats al camp. La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Investigació col·laborativa i multidisciplinària

Per a dur a terme este treball, Atlántica Agrícola es recolza en centres tecnològics i organismes d’investigació que aporten coneixement en diferents fases del desenvolupament. En este sentit, AINIA exercix un paper clau en el cultiu de microalgues, la inducció d’estes estructures de resistència i el seu escalat fins a fases pilot, a més de validar la seua aplicació en sòl.

Per la seua banda, la Universitat de Granada avalua l’efecte d’estos bioestimulants sobre les plantes en condicions controlades, mentre que el Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) analitza els canvis metabòlics que es produïxen en els cultius tractats. El projecte també incorpora el suport d’OFICE en tasques de control de qualitat i de l’Institut Tecnològic de Canàries en la selecció i estudi de noves microalgues.

Pròxims passos cap a la seua aplicació en camp

Actualment, ‘BIOACINET’ es troba en una fase avançada de desenvolupament en laboratori. Durant 2025 s’han aconseguit avanços significatius, com la definició de les condicions òptimes de cultiu, la inducció controlada d’acinets i la seua estabilització mitjançant tècniques d’assecat.

En la següent etapa, el projecte se centrarà en reactivar estos bioingredients, validar la seua eficàcia en condicions reals i avançar cap a la seua producció a major escala.

L’objectiu final és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants més eficaços, sostenibles i adaptats als reptes actuals de l’agricultura, com el canvi climàtic o la degradació del sòl.

‘BIOACINET’ s’alinea amb les conclusions de diversos comitès estratègics d’innovació especialitzats (CEIE), en especial el d’agroalimentació, que insta a desenvolupar solucions que afavorisquen una producció més sostenible i competitiva. També es vincula amb els reptes i solucions dels grups d’especialistes en Descarbonització i Economia Circular, que en ambdós casos aposten per fomentar les matèries primeres alternatives i la reducció i valorització més eficient dels residus.

Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana ‘S3’, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte RENEWEDGE combina materials d’origen renovable i ferramentes predictives per a millorar l’eficiència i reduir costos en els aerogeneradors
• La solució permetrà anticipar els punts crítics de desgast i optimitzar les operacions de manteniment i planificació dels parcs eòlics

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, un projecte d’I+D+i orientat a desenvolupar nous materials i ferramentes avançades que permeten millorar la resistència a l’erosió en les pales dels aerogeneradors.

La iniciativa, denominada RENEWEDGE, aborda un dels principals reptes de la indústria eòlica: el desgast del bord d’atac de les pales provocat per l’impacte continuat de la pluja, el granís i altres partícules. Este fenomen redueix l’eficiència aerodinàmica, disminuïx la producció energètica i eleva els costos de manteniment, especialment en les noves generacions de turbines, que són més grans i operen a major velocitat.

El projecte està coordinat per Aerox i compta amb la participació de la Universitat CEU Cardenal Herrera i AIMPLAS, Institut Tecnològic del Plàstic. Així mateix, la iniciativa disposa de finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Per a fer front a este desafiament, el consorci treballa en el desenvolupament d’un nou sistema de protecció del bord d’atac basat en materials biobasats, és a dir, obtinguts a partir de fonts renovables com la biomassa vegetal, en lloc de recursos fòssils com el petroli.

En concret, s’investigarà l’ús de biopoliols com a alternativa als components tradicionals, amb l’objectiu d’obtindre recobriments que igualen o milloren les prestacions actuals en termes de resistència, elasticitat i durabilitat.

El nou sistema estarà compost per una massilla i un recobriment polimèric dissenyats per a suportar condicions extremes, alhora que reduïxen la petjada ambiental associada a la seua fabricació i ús. D’esta manera, es pretén avançar cap a solucions més sostenibles alineades amb els principis de l’economia circular.

Predicció del desgast per a optimitzar el manteniment

Un dels aspectes més innovadors de RENEWEDGE és el desenvolupament d’una ferramenta computacional capaç de predir l’evolució del dany per erosió al llarg de la vida útil de les pales. Esta solució combinarà models físics de l’impacte de gotes amb tècniques avançades d’anàlisi de dades i aprenentatge automàtic.

Gràcies a este enfocament, serà possible anticipar els punts crítics de desgast, optimitzar les operacions de manteniment i millorar la planificació dels parcs eòlics. Açò permetrà reduir costos, evitar parades no programades i augmentar l’eficiència global de les instal·lacions.

A més, el projecte inclou una anàlisi integral del cicle de vida dels nous materials per a avaluar el seu impacte ambiental, econòmic i social. També es contempla el desenvolupament d’un passaport digital del producte, que facilitarà la seua traçabilitat i la seua integració en futurs mercats més regulats i transparents.

En conjunt, els resultats d’esta investigació permetran a fabricants, operadors i promotors d’energia eòlica disposar de solucions més duradores, eficients i respectuoses amb el medi ambient, contribuint a una generació energètica més sostenible.

Contribució dels socis

L’empresa tecnològica Aerox coordina el projecte i lidera el desenvolupament dels nous sistemes de protecció del bord d’atac, contribuint amb els seus coneixements en el disseny de solucions per a este sector.

Per la seua part, la Universitat CEU Cardenal Herrera, a través de l’Institut de Disseny, Innovació i Tecnologia (IDIT), aporta la seua experiència en modelització, anàlisi de dades i desenvolupament de la ferramenta predictiva.

L’anàlisi de sostenibilitat, cicle de vida i economia circular del sistema recau sobre AIMPLAS, amb una àmplia experiència en estos camps.

RENEWEDGE s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació impulsats per Ivace+i Innovació en l’àmbit de la descarbonització i l’economia circular. Així, els equips d’especialistes advocen, en el primer cas, per incrementar l’eficiència per unitat de superfície de les tecnologies de generació renovable, alhora que defenen l’ús de matèries primeres que oferisquen una menor petjada de carboni.

En el segon, s’insta, al seu torn, a avançar en el desenvolupament i implementació de mètodes i ferramentes que potencien els processos d’ecodisseny i anàlisi del cicle de vida. Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permetrà recuperar sílice i metalls pesants dels processos de poliment i rectificat per a reutilitzar-los en la fabricació de noves rajoles
• El desenrotllament de tintes i esmalts inkjet a partir d’estos residus obri la porta a productes ceràmics més resistents i sostenibles

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança a través d’Ivace+i Innovació un projecte d’I+D+i orientat a transformar els residus generats en la fabricació de rajoles ceràmiques en nous materials d’alt valor afegit. La iniciativa aborda un dels principals reptes del sector: la gestió de les deixalles procedents del rectificat i poliment, que contenen sílice cristal·lina i metalls pesants i resulten difícils de tractar.

L’objectiu és desenrotllar tecnologies que permeten separar estos components i reutilitzar-los en el mateix procés productiu, concretament en la formulació de tintes digitals i esmalts aplicables sobre superfícies ceràmiques. D’esta manera, es pretén reduir l’impacte ambiental, disminuir la dependència de matèries primeres verges i avançar cap a un model d’economia circular en una indústria clau per a la Comunitat Valenciana.

El projecte, denominat ‘INVICTE’, està coordinat per Estudio Cerámico i compta amb la participació d’Aditivos Cerámicos i Esmaldur. A més, col·labora l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE) a través de la subcontractació de servicis. La iniciativa disposa de finançament de la Unió Europea mitjançant el programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Economia circular en el sector ceràmic

Durant el procés de fabricació de rajoles ceràmiques es generen grans quantitats de residus en forma de pols, procedents del desgast d’abrasius i de les mateixes peces. Estes deixalles, que contenen sílice cristal·lina i metalls pesants, suposen un desafiament tant ambiental com industrial.

Per a fer front a este problema, el projecte ‘INVICTE’ investiga l’ús de tecnologies avançades com les cel·les electroquímiques, que permeten separar els metalls mitjançant processos d’electròlisi i electrodeposició. Esta solució innovadora facilitaria la recuperació de materials valuosos i la seua reincorporació al cicle productiu.

A més, el projecte aborda la formulació de tintes i esmalts inkjet que integren estos materials recuperats sense comprometre la qualitat final del producte. Estes solucions estan destinades a aplicacions ceràmiques sotmeses a alt desgast, com ara paviments d’elevat trànsit, a on es requerix una alta resistència.

Fins al moment, s’han aconseguit resultats preliminars que demostren la viabilitat de l’enfocament. S’han assajat diferents mètodes de tractament físic i químic que han permés una separació parcial dels metalls, així com proves a escala de laboratori i industrial que confirmen la possibilitat de desenrotllar tintes i esmalts processables amb estos residus.

Col·laboració per a impulsar la innovació

El projecte destaca també pel seu caràcter col·laboratiu, ja que suposa la primera cooperació entre diverses de les empreses participants. Esta aliança permet integrar coneixements complementaris en tota la cadena de valor, des del tractament de residus fins a la seua aplicació final en productes ceràmics.

Estudio Cerámico lidera i coordina el projecte, s’encarrega de la separació dels components dels residus i de la seua integració en nous productes. Així mateix, aplica les tintes i recobriments desenrotllats sobre les peces ceràmiques per a validar el seu ús en entorns productius reals.

Aditivos Cerámicos aporta la seua experiència en el desenrotllament de dispersants i additius, fonamentals per a garantir la correcta integració dels materials valorats en tintes i esmalts, assegurant la qualitat i homogeneïtat del producte final.

Per part seua, Esmaldur lidera el desenrotllament d’esmalts i recobriments que incorporen estos materials recuperats, garantint la seua correcta formulació, processabilitat industrial i comportament després de la cocció.

Finalment, ITC-AICE contribuïx com a soci tecnològic i participa en el disseny de formulacions de tintes inkjet, el desenrotllament de tecnologies d’aplicació i la caracterització de prototips, i amb això aporta la seua àmplia experiència en tecnologia ceràmica i valorització de residus.

El projecte s’alinea amb conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) impulsats per Ivace+i Innovació. En el cas del grup sobre economia circular, s’insta a desenrotllar solucions innovadores que contribuïsquen a reduir i valorar els residus d’una forma més eficient. Així mateix, s’advoca també per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles en l’àmbit de l’hàbitat sostenible.

‘INVICTE’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La solució permetrà monitorar en temps real l’evolució de les malalties musculoesquelètiques i personalitzar els tractaments
• El projecte se centra en una patologia freqüent després de lesions de genoll que dificulta la recuperació dels pacients

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una nova solució tecnològica basada en intel·ligència artificial per a millorar el diagnòstic, seguiment i rehabilitació de malalties musculoesquelètiques.

Este innovador sistema permetrà obtindre un control integral i continu de l’evolució de cada pacient mitjançant l’ús combinat de sensors avançats i anàlisis de dades, la qual cosa facilitarà intervencions mèdiques més eficaces, reduirà els temps de recuperació i contribuirà a disminuir l’impacte econòmic associat a estes patologies.

El projecte, denominat ‘KINESSENSOR’, està desenrotllat per un consorci multidisciplinari del qual formen part Blautic Designs, l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), l’Institut Musculoesquelètic Europeu (IMSKE), Crespo Printing Group i la Universitat Politècnica de València (UPV). L’iniciatiu compte, al seu torn, amb finançament de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Les malalties musculoesquelètiques, com l’artrosi, l’artritis o les lesions esportives, afecten més de 1.700 milions de persones a tot el món. En este context, ‘KINESSENSOR’ planteja una solució portàtil que integra sensors impresos flexibles i sensors convencionals per a identificar, monitorar i fer seguiment de malalties en articulacions, lligaments i músculs.

Un dels focus principals del projecte és la inhibició muscular artrogènica (AMI), una condició freqüent després de lesions del lligament creuat anterior o intervencions de genoll, que provoca contractures, dolor i dificultats en la rehabilitació. La detecció precoç i el seguiment d’esta patologia permetran millorar la presa de decisions clíniques, optimitzar els tractaments i afavorir una recuperació més eficaç.

Amb este objectiu, el consorci treballa en el desenrotllament de bandes kinestèsiques o ortesis intel·ligents que incorporen sensors capaços de mesurar variables clau de manera immediata. Estos dispositius estaran connectats a un sistema d’anàlisi amb comunicació sense fil que permetrà monitorar en temps real l’evolució del pacient.

A més, la integració d’intel·ligència artificial permetrà identificar patrons en les dades arreplegades i oferir als professionals sanitaris informació objectiva per a ajustar els tractaments. Esta tecnologia també facilitarà que els pacients puguen continuar la seua rehabilitació a casa amb major autonomia, però sota supervisió, la qual cosa millora els resultats clínics i reduïx costos.

Cap a una medicina més personalitzada

‘KINESSENSOR’ representa un avanç significatiu en l’aplicació de l’electrònica flexible i la intel·ligència artificial en l’àmbit sanitari. El seu desenrotllament contribuirà a una medicina més personalitzada, en la qual els tractaments s’adapten a les característiques específiques de cada pacient i a l’evolució de la seua malaltia.

Així mateix, el projecte obri noves oportunitats en el desenrotllament de sensors impresos aplicats a la salut, amb potencial per a generar futures línies de negoci i fins i tot noves iniciatives empresarials basades en esta tecnologia.

El desenrotllament d’este sistema és possible gràcies a les aportacions dels socis que participen en el consorci i que representen a les principals baules de l’ecosistema innovador.

Així, AIMPLAS lidera el disseny dels sensors impresos i materials avançats; mentres que el desenrotllament tecnològic i la integració del sistema recau sobre Blautic Designs. Per part seua, IMSKE contribuïx amb el coneixement clínic i la validació mèdica; Crespo Printing Group amb la fabricació dels dispositius; i la UPV participa amb la seua àmplia experiència en anàlisi de dades i intel·ligència artificial aplicada.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut d’Ivace+i Innovació, que advoca per previndre, identificar i controlar malalties cròniques mitjançant el desenrotllament de “ferramentes digitals i dispositius mèdics” per a una atenció continuada i coordinada per part del sistema de salut.

Així mateix, ‘KINESSENSOR’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El dispositiu permet analitzar en qüestió de minuts la qualitat de l’aigua per a actuar amb més rapidesa davant una contaminació
• La solució, que ja s’ha provat amb èxit, facilita la detecció precoç de riscos en hospitals, indústries o instal·lacions turístiques

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’un nou sistema intel·ligent per a controlar la qualitat de l’aigua i previndre riscos per a la salut. La solució, desplegada en el marc del projecte ‘Aquasers’, permet detectar de manera ràpida bacteris perillosos com la Legionella pneumophila, responsable de la legionel·losi.

A diferència dels mètodes tradicionals, que requerixen arreplegar mostres i enviar-les a laboratoris especialitzats, este sistema realitza les anàlisis de manera automàtica en el mateix punt de control. Això reduïx el temps d’espera de diversos dies a tan sols unes hores o fins i tot minuts, la qual cosa permet actuar amb més rapidesa davant possibles focus de contaminació.

El projecte ha sigut desenrotllat per un consorci format per Iproma Eurofins, que coordina la iniciativa; Actualia Natura SL, i el grup d’investigació IDM-UPV, amb la col·laboració d’ITENE. A més, compta amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

La tecnologia combina biosensors capaços d’identificar bacteris a través d’interaccions específiques i mitjançant la integració amb un sistema automatitzat que pren i analitza mostres d’aigua de forma periòdica. D’esta manera, s’obté informació contínua sobre el seu estat, la qual cosa facilita una vigilància més eficaç en entorns especialment sensibles com ara hospitals, residències, instal·lacions industrials o espais turístics.

Un dels principals avanços d’‘Aquasers’ és que permet realitzar controls de manera molt més freqüent i senzilla, sense necessitat d’intervenció manual constant. Això no només millora la capacitat de prevenció, sinó que també ajuda a anticipar-se a possibles brots i aplicar mesures correctores abans que es convertisquen en un problema de salut pública.

Prototip ja validat

El projecte ha donat com a resultat un prototip que ja s’ha validat en entorns reals, com ara laboratoris de control ambiental i residències de majors. Perquè arribe al mercat, serà necessari avançar en el seu escalat industrial i en els processos de certificació que en garantisquen l’ús generalitzat.

Quant a la contribució de les entitats participants, Iproma Eurofins ha aportat la seua experiència en l’anàlisi del bacteri i ha liderat la validació del sistema; mentres que Actualia Natura ha desenrotllat el sistema de presa de mostres i ha contribuït a validar-lo en diferents entorns.

El grup IDM-UPV, per la seua banda, ha dissenyat els biosensors que permeten detectar el bacteri de manera ràpida; al mateix temps que ITENE ha donat suport a la integració de tots els elements en un únic sistema funcional. Esta col·laboració suposa, a més, la primera iniciativa conjunta entre estes entitats en l’àmbit de la I+D.

‘Aquasers’ s’alinea amb les conclusions de dos comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE), en salut i hàbitat sostenible. En el primer cas, l’equip d’especialistes advoca per desenrotllar nous sistemes de detecció precoç de colonitzacions de bacteris, mentres que el segon defén el desenrotllament i la integració de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi i gestió de dades.

Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘VALHORTA’ pretén aprofitar restes de verdures per a desenrotllar conservants naturals d’aliments o fertilitzants biològics
• El procés finalitzarà amb l’extracció de cel·lulosa, que es destinarà a la fabricació d’envasos més sostenibles i amb propietats millorades

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació, un projecte d’I+D+i per a transformar residus hortofructícoles generats en la indústria agroalimentària en nous productes d’alt valor afegit.

L’objectiu és aprofitar les restes de fulles d’encisam, espinac o bleda que es descarten durant el processament de verdures destinades a productes de quarta gamma, -és a dir, vegetals frescos llestos per a consumir, habitualment envasats i refrigerats-, per a obtindre cel·lulosa i compostos bioactius amb diferents propietats funcionals com, per exemple, antioxidants o antibacterianes.

El projecte, denominat ‘VALHORTA’, està liderat pel grup d’investigació AgriFood BioTech de la Universitat de València i compta amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta iniciativa d’impuls de l’economia circular oferix una solució d’alt valor per als residus generats per la indústria agroalimentària de quarta gamma, que en l’última dècada ha anat guanyant progressivament pes en els lineals dels supermercats.

El procés per a obtindre estos compostos químics d’interés requerix de la fermentació de les restes de verdures descartades amb bacteris àcid-làctics. La idea és obtindre substàncies amb diferents propietats que puguen aplicar-se, per exemple, en el desenrotllament de conservants naturals per a aliments o fertilitzants d’origen biològic que, a més d’aportar nutrients o millorar el sòl, ajuden a protegir les plantes enfront de plagues o patògens.

A més, la biomassa restant després de l’obtenció d’estos compostos s’aprofita per a extraure cel·lulosa, que pot incorporar-se a materials polimèrics amb l’objectiu de millorar les seues propietats barrera enfront d’oxigen o vapor d’aigua. Això permet avançar cap al desenrotllament de solucions d’envasament més sostenibles, com a blísters reciclables o compostables.

Enfocament multifuncional

En conjunt, el projecte proposa una estratègia de valorització en cascada, en la qual un mateix residu es transforma en diferents productes funcionals, reduint el seu impacte ambiental i generant noves oportunitats tecnològiques per al sector agroalimentari i de materials.

Este enfocament multifuncional és precisament el valor diferencial de ‘VALHORTA’ enfront d’altres iniciatives presents en el mercat, que solen centrar-se en una única aplicació. Esta estratègia permet avançar cap a solucions més sostenibles sense incrementar el cost dels productes finals, atés que les matèries primeres convencionals se substituïxen per recursos procedents de residus agroalimentaris.

Al llarg dels últims mesos, el personal investigador ha emprat diferents mescles de deixalles agrícoles per a obtindre compostos bioactius amb diferents propietats, incloent-hi capacitats antifúngiques i antimicrobianes, així com altres aplicacions potencials alimentàries i agrícoles. En paral·lel, s’està treballant també en el desenrotllament de nous envasos utilitzant la cel·lulosa extreta en el procés de valorització.

En esta última anualitat, el focus s’ha situat en la validació dels assoliments aconseguits amb l’objectiu d’avaluar la seua eficàcia en cada un dels usos proposats.

Desenrotllament en cooperació

Per a això, el grup d’investigació AgriFood BioTech, amb coneixement en el camp de la biotecnologia agroalimentària, es recolza tant en centres tecnològics com empreses especialitzades.

Aimplas està col·laborant de manera activa el desenrotllament de nous envasos que incorporen la cel·lulosa recuperada, la qual cosa permetrà reduir el seu impacte ambiental i millorarà les prestacions finals.

També s’ha sumat al projecte l’empresa biotecnològica MicroLab Biotech, especialitzada en el desenrotllament de solucions basades en microorganismes i metabòlits bioactius. En este cas, la seua contribució s’orienta al disseny i optimització de formulacions químiques derivades dels processos de fermentació per al seu ús com bioestimulants, agents de biocontrol o ingredients funcionals.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats en Economia Circular, Descarbonització i Agroalimentació. En el primer cas, s’insta a desenrotllar solucions d’I+D+i que impulsen la simbiosi industrial, és a dir, l’aprofitament industrial dels residus que genera un altre sector d’activitat; així com la reducció i valorització més eficient dels residus.

El foment de les matèries primeres alternatives és una de les recomanacions del comité de Descarbonització, mentres que el grup d’especialistes en Agroalimentació advoquen per impulsar la producció sostenible en agricultura a través de la I+D+i.

Així mateix, ‘VALHORTA’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.