Premsa, Premsa

• L’Associació gvSIG desenrotlla esta iniciativa, que inclou l’organització de congressos per a impulsar tecnologies de geomàtica en programari lliure

• Les trobades s’orienten a la divulgació, formació i transferència de coneixement, a més d’impulsar la connexió de l’ecosistema valencià amb els nodes internacionals

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano ha finançat a través de Ivace+i Innovació la creació d’una xarxa de transferència de coneixement en el camp de la gestió d’informació geogràfica. Esta iniciativa impulsa també les relacions entre l’ecosistema valencià i altres xarxes internacionals, especialment les iberoamericanes.

Les activitats desenrotllades inclouen l’organització d’esdeveniments com el Congrés Iberoamericà de Geomàtica Lliure i les Jornades Internacionals de gvSIG, i amb elles es tracta de propiciar oportunitats per a divulgar el coneixement científic sobre tecnologies de geomàtica en programari lliure. És a dir, l’estudi, desenrotllament i aplicació de ferramentes i metodologies geomàtiques els conjunts de procediments de les quals, tècniques i bones pràctiques són utilitzades per a capturar i processar informació geoespacial.

Este tipus de coneixements no sols integren tant principis teòrics com pràctiques tècniques, sinó que també incorporen la col·laboració, la transparència, la innovació local i la sobirania tecnològica. Este últim factor es constituïx com la capacitat d’un país, comunitat o grup social per a controlar i decidir sobre l’ús de tecnologies pròpies, sense dependre de proveïdors externs.

A les esmentades accions se suma la cotutorización de projectes acadèmics, la publicació d’articles científics i la participació en esdeveniments de gran rellevància, tant d’àmbit nacional com internacional.

El principal valor diferencial de la iniciativa radica en l’enfocament en la tecnologia lliure. Es tracta d’una perspectiva a partir de la qual s’impulsa un ecosistema obert i col·laboratiu que permet a administracions públiques, empreses i centres d’investigació treballar amb ferramentes avançades sense limitacions d’accés.

El projecte, denominat ‘Accedix’,  no troba equivalents dins del mercat, ja que està enfocat en la divulgació i enfortiment de l’ecosistema valencià de la innovació en geomàtica. Es tracta d’una disciplina científica i tecnològica encarregada de processar, analitzar i mostrar informació relacionada amb dades geoespacials o geogràfiques.

Al llarg del període d’execució s’han superat els objectius inicialment plantejats, amb un ampli impacte tant en la Comunitat Valenciana com en l’esfera internacional.

Entre els assoliments aconseguits en el projecte destaquen l’organització d’esdeveniments amb centenars de participants, l’enfortiment de vincles amb més de 20 universitats iberoamericanes, la participació en publicacions científiques i l’obtenció de dos reconeixements: el premi al millor projecte europeu de programari lliure atorgat per la Comissió Europea i el Premi Nacional de Ciències Geogràfiques concedit pel Govern d’Espanya.

Empreses col·laboradores

La col·laboració més destacada en l’àmbit de la Comunitat Valenciana s’ha concretat amb la Universitat Politècnica de València (UPV) a través de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica (ETSIGCT). Este centre, que ha sigut seu dels principals esdeveniments del projecte, participa en l’elaboració tant de publicacions científiques com de projectes acadèmics.

També s’ha comptat amb la col·laboració d’altres universitats valencianes, en concret, amb la Universitat de València (UV), la Universitat Jaume I (UJI) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), les accions de la qual s’han traduït principalment en transferència de coneixement.

No obstant això, no es tracta de la primera col·laboració de l’Associació gvSIG, ja que este organisme conserva des de fa anys un sòlid vincle amb les esmentades institucions que s’ha enfortit i formalitzat de manera progressiva.

Una iniciativa guardonada

El projecte ‘Accedix’ ha sigut guardonat com a millor projecte de programari d’Europa als OSOR Awards i amb el primer Premi Nacional de Ciències Geogràfiques. Mentres que el primer reconeix els assoliments excepcionals que ha aconseguit el projecte GVSIG a nivell internacional i reflectix el compromís continu de la Generalitat amb la innovació i la col·laboració, el segon recompensa a persones o entitats que han contribuït de manera especial al camp de les ciències geogràfiques.

‘Accedix’ s’alinea amb els principals Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats (CEIE) dins del marc de l’IVACE+i. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Este sistema, que és més eficient i sostenible que els convencionals, rendibilitza infraestructures com les xarxes d’aigua i sanejament de les ciutats

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de *Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un nou sistema que aprofita el potencial energètic de les xarxes secundàries d’aigua per a proporcionar climatització als edificis.

L’objectiu és analitzar la viabilitat d’explotar l’energia tèrmica que circula per les xarxes secundàries d’aigua mitjançant bombes de calor i estudiar l’impacte de la seua implementació en la xarxa secundària de baixa pressió de la ciutat de València, destinada principalment al reg de parcs i jardins. Es tracta d’una tecnologia, eficient i sostenible, que aprofita tèrmicament l’aigua de la xarxa per a generar energia destinada a calefacció o refrigeració d’immobles.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina este projecte estratègic juntament amb l’Empresa Mixta Valenciana d’Aigües (EMIVASA), l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) i l’empresa Geminis Tools. A més la iniciativa, denominada ‘AIGUATERM’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Actualment, la calefacció i refrigeració dels edificis, tant d’ús domèstic com per a empreses, representen la mitat de l’ús total d’energia de la Unió Europea on, a més, gran part es malgasta a causa de la baixa eficiència energètica de les instal·lacions.

L’estratègia de descarbonització que ha establit la Comissió Europea insta a explorar solucions innovadores que contribuïsquen a optimitzar processos, reduir la dependència energètica i aprofitar les fonts renovables enfront de les fòssils.

El valor diferencial d’esta iniciativa, a diferència d’altres sistemes de climatització, radica en l’aprofitament energètic d’un recurs com l’aigua. AIGUATERM no sols eleva en l’eficiència energètica i reduïx el consum, sinó que rendibilitza infraestructures necessàries per a les ciutats com les xarxes d’aigua i sanejament, les fonts ornamentals o els sistemes de bombament de les estacions de metro, que actualment suposen un cost a les arques públiques i no generen beneficis.

La posada en marxa d’esta tecnologia, a més, obri la porta a la generació d’ingressos econòmics i noves línies de negoci, al mateix temps que incentivarà la millora de les actuals infraestructures. Perquè, segons advertixen les entitats impulsores, es podria considerar en el futur la possibilitat d’aprofitar energèticament altres xarxes.

Prova pilot en la UPV

Precisament per a demostrar la viabilitat tècnica d’esta tecnologia, s’ha completat la instal·lació un pilot en la UPV que posarà a prova el rendiment i la gestió de la climatització mitjançant una xarxa de reg. Si bé una vegada superada esta fase, es pretén elaborar un pla integral de viabilitat per a l’aprofitament tèrmic de la xarxa secundària de la ciutat de València.

Este nou ús dels recursos hídrics requerirà del disseny i integració d’un nou mòdul termo-hidràulic en l’actual sistema de control de la xarxa d’aigua amb la finalitat de simular i seguir en temps real el seu acompliment. En la pràctica, es desenrotllarà un programari capaç de gestionar i monitorar el funcionament hidràulic i tèrmic, així com la demanda energètica d’aquells edificis que s’incorporen a este nou servici.

Per a dur a terme este desafiament, s’ha constituït un consorci d’especialistes entre els quals es troba EMIVASA, l’empresa que gestiona el subministrament d’aigua i el proveïment domiciliari d’aigua potable a la ciutat de València i amb la qual es treballa per a planificar de manera integral l’aprofitament tèrmic de la xarxa d’aigua de reg, així com per a disposar i gestionar tota la informació entorn del seu funcionament.

El ITE, per part seua, s’està encarregant del monitoratge de les dades a través de sensors i de la gestió de la informació, especialment del monitoratge i seguiment del pilot, mentres que el desenrotllament el programari amb què es realitzarà l’avaluació del sistema i la planificació de la gestió i aprofitament de la xarxa correspon a Geminis Tools.

Finalment, i com a coordinadora del projecte, la UPV assumix les tasques relacionades amb la coordinació del projecte, principalment en l’àmbit tècnic i de la generació d’informació, disseny i anàlisi del pilot, desenrotllament del mòdul tèrmic per al programari de gestió d’aigua i coordinació del pla integral de viabilitat,  a través de l’Institut ITACA i el Grup d’Enginyeria i Tecnologia de l’Aigua (ITA), dos centres d’investigació adscrits a esta institució acadèmica.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. No obstant això, el projecte presenta també sinergies amb altres àmbits prioritaris d’innovació, com el d’economia circular, hàbitat sostenible o agroalimentació.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Esta tecnologia permetrà usar ‘mini satèl·lits’ en missions d’observació de la terra i telecomunicacions, amb el consegüent estalvi de costos

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, recolza a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament de tres nous tipus d’antenes desplegables que permetran implementar en xicotets satèl·lits dispositius de gran potència i dimensions per a millorar les comunicacions i l’observació de la terra.

La singularitat d’estos equips radica en el seu disseny compacte i plegable, la qual cosa facilitarà que satèl·lits de xicoteta grandària puguen realitzar missions que fins ara no resultaven viables perquè requerien d’instruments molt voluminosos. En la pràctica, l’ús d’estos satèl·lits reduirà el cost de les missions espacials.

El projecte, denominat ‘ANTELITTLE’, està liderat per Comet Enginyeria, que es recolza en esta ocasió en Aidimme, Aimplas i la Universitat Politècnica de València per a la seua execució. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén superar la principal barrera que limitava fins ara l’ús de nanosatélites, d’entre 50 i 60 centímetres, en l’àmbit de les telecomunicacions i l’observació de la terra.

La necessitat d’incorporar antenes de gran grandària obligava a optar per satèl·lits d’una envergadura major, la qual cosa en la pràctica representa un increment significatiu en els costos de llançament i posada en òrbita, al mateix temps que augmenta l’impacte mediambiental de la missió.

Solució innovadora

La solució que impulsa l’equip tècnic de Comet aplica l’enginy per a adaptar les dimensions dels seus equips a estos condicionants. En este projecte treballen, de fet, en el disseny de tres tipus d’antenes que es desplegaran una vegada en òrbita amb la finalitat d’aconseguir una longitud d’entre els 5 i els 10 metres, la qual cosa, en la pràctica suposa multiplicar per 16 el diàmetre original del satèl·lit.

En l’actualitat, l’enginyeria ha desenrotllat i testat ja diversos prototips, si bé encara és necessari continuar avançant en la investigació per a obtindre un model viable per al seu llançament en una missió espacial.

Al capdavant del projecte se situa Comet, una empresa especialitzada en la investigació i el desenrotllament de noves tecnologies en el camp de l’enginyeria mecànica i la seua aplicació en l’execució de projectes de disseny, anàlisi i simulació d’estructures i mecanismes aplicats al sector espacial i aeronàutic, entre altres.

En l’execució, compten amb el suport dels centres tecnològics AIDIMME i AIMPLAS, que contribuïxen amb la seua experiència en l’àmbit dels materials metàl·lics i compost. La UPV, per part seua, aporta el seu coneixement en aspectes vinculats amb l’electrònica i radiofreqüència en els components espacials, a més de disposar d’instal·lacions de buit on provar els equips en condicions similars a les de l’espai.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències, que insta a optimitzar de la captura i anàlisi d’informació en temps real per a, entre altres, el control de flux de persones i trànsit. Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• L’objectiu és crear un envàs per a productes carnis capaç d’ampliar en fins a un 25% la data de caducitat dels aliments
• Este nou tipus d’envàs, produït a partir de subproductes agrícoles, serà 100% compostable i no requerirà de conservants químics

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació la valorització de residus generats en la indústria de l’arròs amb la finalitat de transformar-los en compostos bioactivos i cel·lulosa, dos materials d’útil aplicació per a la creació d’envasos actius i aprofitables en la indústria càrnia.

El principal objectiu d’esta iniciativa és modificar els components propis dels envasos de plàstic, difícils de reciclar, per materials sostenibles que optimitzen i amplien la conservació dels aliments. D’esta manera, s’alinea amb els principis de l’economia circular que impulsa la Comissió Europea.

El Laboratori de Biotecnologia Agroalimentària de la Universitat de València (UV) impulsa este projecte de valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses, denominat ‘Actiurròs’ en col·laboració amb el centre tecnològic del plàstic, Aimplas. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Es tracta d’una solució innovadora que combina sostenibilitat, funcionalitat i circularitat. A diferència dels envasos convencionals per a productes carnis, que solen estar compostos per estructures multicapa amb materials que dificulten la seua reutilització, ‘Actiurròs’ desenrotlla un envàs 100% compostable en condicions domèstiques, la qual cosa elimina per complet l’ús de materials no reciclables.

A més, conté compostos bioactivos naturals obtinguts a partir de la fermentació de residus de l’arròs que prolonguen la vida útil dels aliments i reduïxen, per tant, el desaprofitament. En este sentit, el projecte presenta un clar enfocament circular, ja que s’aprofita residus agrícoles locals com a matèries primeres i reduïx la petjada ambiental del sistema d’envasament alimentari.

Dos fases de desenrotllament

Per a desenrotllar este nou envàs actiu s’ha de completar un procés complex, que es dividix en diferents etapes. La primera consistix en la fermentació dels residus de la indústria arrossera a partir de bacteris àcid-làctics, microorganismes que es caracteritzen per la seua capacitat de fermentar sucres i obtindre compostos amb propietats especials. Per a protegir-los enfront de la degradació causada per la calor, estos compostos s’encapsulen, la qual cosa garantix una major efectivitat en la conservació dels aliments.

De manera paral·lela, s’ha extret cel·lulosa de la palla d’arròs amb la finalitat de desenrotllar un nou biopolímer compostable, un compost d’origen biològic creat a partir de recursos renovables. Este nou bioplàstic presenta propietats de barrera a l’oxigen, la qual cosa facilitarà el seu ús en el sector dels envasos i embalatges.

De fet, l’objectiu és dissenyar, en una segona fase, un nou envàs actiu per a productes carnis a partir de la combinació d’una base cel·lulosa i compostos bioactivos. Este envàs es processarà mitjançant una tècnica d’extrusió per recobriment per a millorar les propietats del producte final, com ara la seua resistència a l’aigua o durabilitat.

El nou material permetrà substituir les estructures multicapa no reciclables, que habitualment s’introduïxen en els envasos carnis, per alternatives sostenibles. És més, contribuirà a estendre fins a un 25% la vida útil dels productes carnis frescos, la qual cosa es traduirà en una reducció del desaprofitament alimentari estimada en un 5%.

La iniciativa conclourà amb la transferència dels resultats del projecte tant a les empreses productores d’arròs com a les fabricants d’envasos i distribuïdores de productes carnis, fomentant així l’adopció de solucions sostenibles en tota la cadena de valor.

Les estratègies de Actiurròs no sols faciliten la gestió de residus i ajuden a millorar la sostenibilitat dels sistemes d’envasament, gràcies a la substitució d’envasos multicapa per materials biodegradables.

L’aplicació de compostos bioactivos d’origen natural també optimitza la conservació dels aliments sense necessitat d’afegir substàncies sintètiques, la qual cosa afavorix la qualitat i seguretat dels productes. D’esta manera, es promou un model de producció circular i respectuós amb el medi ambient que convertix els residus agrícoles en solucions d’alt valor afegit.

Empreses i altres centres col·laboradors

En el desenrotllament del projecte, que ja s’endinsa en la seua recta final, la UV compta amb la col·laboració de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), amb una àmplia experiència en el desenrotllament de materials sostenibles per al sector de l’embalatge.

Actiurrós s’alinea amb un dels reptes identificats pel comité d’especialistes en Economia Circular, que advoca per innovar en el desenrotllament de béns de consum més sostenibles. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘Lab Hot-EC’, que coordina la UPV, pretén accelerar la transició del sector turístic cap a un model d’economia circular
• S’emetrà un segell per a certificar la circularitat econòmica del parc hoteler i incentivar accions d’adaptació

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una iniciativa per a accelerar la transició del sector turístic de la Comunitat Valenciana cap a un model d’economia circular.

El projecte, denominat ‘Lab Hot-EC’, comprén el monitoratge i anàlisi dels indicadors clau per a avaluar el nivell de circularitat dels hotels de la Comunitat Valenciana, així com el desenrotllament d’una ferramenta d’autodiagnòstic que permeta a estos establiments conéixer el grau d’implementació d’estes accions.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina esta iniciativa a través del grup d’investigació InnoEcoLab, en col·laboració amb les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, així com l’empresa Bioscore. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa també es preveu la posada en marxa d’un segell que acredite el nivell de circularitat econòmica del parc hoteler i mostre als clients el seu compromís per a incorporar els principis de la sostenibilitat a la seua activitat. D’esta manera, es pretén certificar i optimitzar la qualitat dels establiments que han iniciat esta transició, la qual cosa redundarà en un augment de la seua competitivitat i de la satisfacció dels seus clients.

Per a facilitar esta adaptació, ‘Lab Hot-EC’ ha desenrotllat una ferramenta d’autodiagnòstic que mesurarà el nivell de circularitat d’un hotel mitjançant l’avaluació de diferents aspectes en les àrees de planificació i avaluació circular, energia, aigua, residus i desaprofitament alimentari. 

En cada una d’estes dimensions s’analitzen indicadors tant quantitatius, segons el nivell d’activitat i grandària dels establiments hotelers, com a qualitatius, a fi de determinar si realitzen o no les actuacions considerades necessàries per a garantir la sostenibilitat del sector. 

A més, amb la finalitat de complementar este instrument d’anàlisi s’ha elaborat una guia de pràctiques circulars per a ajudar els establiments a decidir quines accions inclouen en els seus respectius plans de circularitat. Precisament, la ferramenta d’autodiagnòstic els permetrà realitzar un seguiment de l’impacte d’estes actuacions i comparar el seu nivell de circularitat amb el d’altres hotels amb característiques similars.

Enfront d’altres ferramentes, la desenrotllada per ‘Lab Hot-EC’ aporta avantatges en el monitoratge i anàlisis específiques per al sector hoteler, ja que té en compte variables com l’ocupació hotelera o la superfície de l’establiment, i considera escales de mesurament basades en estudis de consum en hotels, aspectes que no aborden altres ferramentes de mesurament de circularitat no dissenyades específicament per al sector. De fet, este model aplicat a hotels ja disposa d’una primera versió adaptada a altres subsectors turístics, com la restauració.

A més, esta ferramenta d’autodiagnòstic es complementa amb un model de certificació per nivells que serà únic en el sector i facilitarà tant a empreses com a entitats públiques el mesurament objectiu del compromís circular, la qual cosa facilitarà el compliment de la normativa i l’accés a finançament públic.

En definitiva, ‘Lab Hot-EC’ no constituïx una solució aïllada, sinó un ecosistema complet que combina l’avaluació, certificació, formació i col·laboració públic-privada. Està adaptat al context del turisme valencià i té el potencial de convertir-se en un referent en el sector en generar dades reals, impulsar polítiques sostenibles i obrir camí a noves ocupacions verdes.

No en va, el projecte no sols elevarà l’atractiu dels establiments hotelers, sinó que naix amb l’objectiu de reduir la petjada ambiental del turisme valencià, millorar la competitivitat hotelera mitjançant l’estalvi de costos, posicionar a la Comunitat Valenciana com a referent en sostenibilitat turística, impulsar la creació d’ocupació i enfortir la col·laboració entre universitats, empreses i administracions públiques.

Informe a la tardor de 2025
La ferramenta d’autodiagnòstic ja s’ha implementat a través de ‘*Bioscore’, consultora i certificadora del nivell de sostenibilitat dels hotels, amb més de 100 establiments en la Comunitat Valenciana i més de 800 en total. 

En l’actualitat, s’estan arreplegant les dades d’una mostra de 60 hotels, aproximadament, per a ajustar les escales de mesurament, per la qual cosa s’espera realitzar l’informe del nivell de circularitat d’estos establiments en els mesos de setembre i octubre de 2025. 

Com a coordinadora del projecte, la Universitat Politècnica de València (UPV) desenrotlla la ferramenta d’autodiagnòstic, coordina el *Living *Lab i dissenya el Títol Propi en Economia Circular amb la participació de diferents grups i instituts d’investigació.

Així, InnoEcoLab aporta el seu coneixement en ecoinnovació, economia circular o sostenibilitat i el departament d’Estadística i Investigació Operativa contribuïx amb la seua experiència en l’anàlisi i desenrotllament d’indicadors i solucions en la dimensió energia. En l’àmbit de l’aigua i els residus col·laboren altres dos centres, l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i la Càtedra UPV-FACSA-FOVASA.

Així mateix, la Universitat de València Estudi General (UV), la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i l’Institut Universitari d’Investigacions Turístiques (*IUIT) cooperen en la definició de continguts del títol formatiu, en la identificació dels grups d’interés o en la promoció del segell de qualitat.

‘Lab Hot-EC’ s’alinea amb els reptes estratègics del *CEIE Destinacions Turístiques Intel·ligents, concretament amb el Repte 1 de Mesurament més eficient i difusió/sensibilització dels factors relacionats amb el canvi climàtic. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La demanda augmenta un 5% respecte a l’última convocatòria i supera així tots els registres previs 
• El pressupost d’esta convocatòria ascendix a més de 48 milions, dels quals la Unió Europea aporta el 60% a través de FEDER

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Marián Cano, ha batut en 2025 el seu rècord històric de sol·licituds d’ajuda per a projectes d’I+D+i en cooperació, amb un total de 1.204 expedients rebuts, un 5% més que fa un any. El balanç provisional d’esta nova convocatòria, que impulsa el desenrotllament i enfortiment del sistema d’innovació, revela també un significatiu increment de la demanda entre les empreses, que representen ja el 60% de totes les peticions registrades, cinc punts més que el passat exercici.

Els programes oberts a la participació empresarial i, per tant, amb major impacte en el sistema productiu, són els que han suscitat un major interés. Més de la mitat de les sol·licituds presentades es corresponen amb projectes estratègics, en l’execució dels quals cooperen la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat. De fet, amb 631 expedients, supera les xifres aconseguides en 2024, el millor exercici fins a la data.

En termes absoluts, el programa que més creix és de Consolidació de la Cadena de valor que, ascendix fins a les 297 sol·licituds d’ajuda, un 31% més que fa un any. Precisament esta línia estrena en esta convocatòria un nou sistema simplificat de justificació dels gastos subjectes a subvenció que reduirà la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries.

Dins dels programes dirigits exclusivament a empreses, destaca l’acolliment que ha tingut el nou programa de “Assimilació de tecnologies Avançades”. En total, s’han recaptat 17 peticions d’incentius que permetran impulsar el desenrotllament de projectes d’innovació que contribuïsquen a millorar els processos i sistemes organitzatius de les empreses mitjançant l’ús de tecnologies avançades.

El programa de potenciació de la Compra Pública Innovadora, que incentiva tant l’oferta com la demanda d’I+D+i a través de dos línies diferenciades, lidera el creixement en termes relatius. Amb un total de 16 expedients, duplica les xifres del passat exercici gràcies, en gran manera, a l’interés que esta fórmula de contractació desperta tant en els consistoris de la Comunitat Valenciana com en les entitats del sector públic.

L’aposta per la promoció del talent, que en 2025 incorpora una nova línia de subvenció, també s’ha deixat notar en esta crida pública, que es va tancar el passat 8 de juny. En el seu conjunt, el programa ha registrat 105 sol·licituds, de les quals un terç corresponen a ajudes dirigides al teixit per a la contractació de personal graduat i tècnic.

Per part seua, la xarxa d’agents d’innovació, que té la missió d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologia cap a les empreses, concentra un total de 33 candidatures, a les quals se sumen nou entitats més que aspiren a comptar amb agents de proximitat, la nova figura que s’ha creat enguany per a estendre la connexió de les esferes científica i empresarial a les àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

En nivells similars als de 2024 se situa la demanda d’incentius per a la incorporació de doctorands en empreses, amb un total de 29 expedient enfront dels 32 del passat exercici, quan es va aconseguir el màxim històric.

Les universitats i entitats d’investigació també mantenen la seua aposta per constituir unitats científiques d’innovació empresarial, una iniciativa amb la qual Ivace+i Innovació aspira a incentivar la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica. Les 17 sol·licituds rebudes en esta edició constituïxen el segon millor registre des que s’activara esta línia.

La limitació en el nombre de projectes admesos per entitat, una novetat per a evitar la concentració d’ajudes, ha incidit en el volum total de sol·licituds de Valorització i transferència de resultats d’investigació a les empreses. En total, es finançaran 95 prototips, demostradors i projectes pilot a fi d’acostar al mercat el resultat d’estes investigacions.

La previsió és que els incentius de Ivace+i aconseguisquen, una vegada es resolga la convocatòria, a al voltant de 300 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques del projecte. Esta crida pública està dotat amb un pressupost màxim de més de 48 milions d’euros, del que el 60% procedix del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER).

Solucions alineades amb els principals reptes

Per a optar a la majoria de les ajuda es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, al mateix temps que es continuarà prioritzant aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

En este sentit, una de cada tres sol·licituds d’I+D+i responen a desafiaments en l’àmbit de l’Economia Circular, mentres que els grups de treball en Tecnologies Habilitadores i Salut copen un percentatge similar, entorn del 17% del total. El quart àmbit tecnològic per volum d’expedients és el d’agroalimentació, d’acord amb el pes d’esta indústria en l’economia de la Comunitat Valenciana.

Per tipus d’entitat, les empreses aglutinen el 60% de tots els expedients, seguides de les universitats (17%), les entitats sense ànim de lucre (10%), els centres d’investigació (7%), els instituts tecnològics (5%), i les administracions locals (1%).

A través d’esta convocatòria, Ivace+i impulsa el desenrotllament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘Integral’ aborda noves tècniques d’extracció i fermentació per a obtindre extractes botànics i microorganismes que potencien el creixement de les plantes

• La proposta, que contribuïx a impulsar l’economia circular en el sector primari, reduirà els costos que han d’afrontar els agricultors

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un nou projecte per a obtindre i formular productes biofertilizantes i bioestimulantes a partir de residus generats per l’activitat agrícola. Este desenrotllament, denominat ‘Integral’, combina tecnologies químiques i biològiques per a obtindre solucions riques en microorganismes promotors del creixement vegetal a partir de subproductes hortofructícoles. Es tracta, doncs, d’una iniciativa que impulsa l’economia circular en el sector agrícola per a millorar, a més, la sostenibilitat del camp.

L’empresa Valenciana de Gestió Agrària, una entitat vinculada a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), coordina este projecte, que es desenrotlla en cooperació amb la mercantil Alfredo Iñesta SL. La iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.

Solució innovadora de ‘quilòmetre zero’

‘Integral’ introduïx alguns elements diferencials respecte a la majoria d’alternatives en el mercat, que no aposten de forma tan directa per l’ús de subproductes agraris com a matèria primera per a l’obtenció de compostos bioestimulantes. En este cas, a més, l’objectiu és aprofitar productes locals, oferint una solució de ‘quilòmetre zero’ als agricultors de la Comunitat Valenciana.

A més del component circular, el projecte també aborda tècniques d’extracció i fermentació noves que permeten obtindre tant extractes botànics com microorganismes beneficiosos per a potenciar el creixement de les plantes. El producte final, en nodrir-se dels residus agrícoles, permet substituir els fertilitzants i estimulants convencionals pels subproductes obtinguts, la qual cosa representa un avantatge econòmic per a l’usuari final, que és l’agricultor.

En l’actualitat, el projecte es troba en la fase final de validació sobre el terreny, després que els extractes i formulats obtinguts a partir de restes hortofructícoles s’hagen testat en condicions controlades. L’objectiu és determinar si estos nous productes registren els mateixos resultats tant en ambients reals de cultiu com quan se sotmet a les plantes a condicions d’estrés. De fet, es pretén demostrar que estos bioestimulantes ajuden els cultius a resistir condicions ambientals adverses com a situacions de sequera, inundacions o temperatures extremes, entre altres.

Col·laboració directa i indirecta

El consorci que desenrotlla el projecte és el resultat de la col·laboració de Valenciana de Gestió Agrària (VGA), que aporta la seua experiència en la gestió de subproductes agrícoles i validació de productes en el camp, i Alfredo Iñesta, empresa especialista en biotecnologia agrícola, que lidera el desenrotllament de processos de producció i formulació de productes.

Les dos organitzacions compten en este projecte amb el suport tecnològic de dos centres capdavanters, ITENE i l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP-CSIC). ‘Integral’ s’alinea amb els reptes del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Economia Circular, que insta a optimitzar la valorització de residus i la utilització d’aigües regenerades. Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Al voltant de 40 entitats de tota Espanya participen en la presentació d’esta Consulta Preliminar al Mercat que recaptarà possibles solucions i propostes tècniques
• La iniciativa combina tecnologies disruptives i compta amb un pressupost aproximat de 3 milions per al seu desenrotllament i implementació

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, amb l’assessorament tècnic de Ivace+i Innovació, impulsa el desenrotllament d’una plataforma digital d’orientació acadèmica i professional personalitzada dirigida als estudiants de la Comunitat Valenciana.

La iniciativa, que combina tecnologies com la intel·ligència artificial amb disciplines com la neuropsicologia o els marcadors comportamentals, compta amb un pressupost aproximat de tres milions d’euros. Així ho han anunciat la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig; i el director general d’Innovació, Juan José Cortés, durant l’acte de presentació d’este repte d’I+D+i, en el qual també ha participat el subdirector general d’Informàtica per a Educació i Innovació, Juan José Zamorano.

El projecte ha arrancat amb una Consulta Preliminar al Mercat en el qual les empreses, entitats i organitzacions interessades disposen fins al 28 de juliol per a presentar les seues propostes tècniques. A l’acte, amb format en línia, han assistit al voltant de 40 firmes tecnològiques i centres d’investigació, tant de la Comunitat Valenciana com procedents d’altres autonomies. 

Segons ha explicat la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, la plataforma té com a finalitat “universalitzar l’accés a una orientació de qualitat, inclusiva i basada en dades” amb l’objectiu de reduir les taxes d’abandó acadèmic, millorar l’adequació entre els interessos de l’alumnat i la seua elecció formativa, potenciar l’ús ètic i explicable de tecnologies disruptives, i generar una analítica avançada que reforce la presa de decisions públiques.

Ferramenta front l’abandó universitari

En la Comunitat Valenciana, la taxa d’abandó universitari en primer curs se situa entorn del 18,8 % en el cas dels estudis de grau i del 10,12% en màsters, d’acord amb les últimes dades disponibles en el Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU). Esta nova ferramenta busca combatre el risc de fuga de talent associat a la falta de correspondència entre les motivacions de l’estudiant i la titulació triada.

De fet, el projecte espera aconseguir impactes mesurables en esta direcció, com incrementar en un 40  % la precisió de les recomanacions vocacionals, reduir en 15 punts percentuals el desajustament vocacional o aconseguir que, almenys, el 80  % dels usuaris declaren haver aclarit les seues expectatives professionals després de l’ús de la plataforma, ha exposat Escrig.

Per part seua, Juan José Cortés ha destacat l’esforç de la Conselleria que dirigix Marián Cano per a dinamitzar la Compra Pública Innovadora (CPI) en la Comunitat Valenciana i aprofitar així el potencial que este instrument oferix per a millorar la qualitat dels servicis que l’Administració presta a la ciutadania i “dinamitzar del teixit productiu i l’ecosistema solucionador”.

En el capítol d’oportunitats, el director general d’Innovació ha posat en valor que el projecte optarà la convocatòria d’ajudes de la línia FID, amb el qual el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats subvenciona projectes de Compra Pública d’Innovació d’entitats públiques de tota Espanya.

Des de la Direcció General d’Infraestructures Educatives s’ha recordat que esta iniciativa s’emmarca en el Pla Estratègic d’Educació Digital (2024-2028) que promou la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i s’ha incidit, a més, en el component tecnològic. “Una solució d’estes característiques només pot ser factible a través de l’aplicació de tecnologies innovadores, com la IA multimodal, la realitat estesa, el metaverso o el desenrotllament de marcadors comportamentals”, ha puntualitzat el subdirector general, Juan José Zamorano.

Primera fase

En esta primera fase de Consulta Preliminar al Mercat, Educació i Ivace+i pretenen conéixer les solucions, tecnologies o productes existents; arreplegar les propostes tècniques de potencials proveïdors i rebre la informació necessària per a definir adequadament una potencial licitació de Compra Pública Innovadora (CPI). Ivace+i promou activament la Compra Pública d’Innovació (CPI) amb l’objectiu de posicionar a la Comunitat Valenciana com a referent en l’ús d’este instrument, d’acord amb l’estratègia del Govern autonòmic en este àmbit.

Premsa, Premsa

• Ivace+i  innovació finança el projecte ‘Frailty’, que comprén la creació i optimització d’un sistema robòtic automatitzat que estudiarà l’envelliment

• El sistema permetrà monitorar este procés tant en individus sans com en aquells amb malalties d’envelliment accelerat
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i innovació, la creació d’un sistema robòtic automatitzat per a estudiar les diferents etapes de l’envelliment. La iniciativa part de l’estudi de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster), un model animal clau en la investigació de fàrmacs i nutrigenòmica de la senectut.

La proposta fa ús d’intel·ligència artificial, computació d’alt rendiment i visió artificial, una branca de la tecnologia basada en la detecció de malalties en imatges mèdiques com a radiografies o ressonàncies.

El projecte, denominat ‘Frailty’, està impulsat per la doctora Maria Domínguez, professora d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, que compte, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta tecnologia agilitzarà i facilitarà la identificació de canvis que permeten predir les etapes de preenvelliment, fase inicial de la deterioració en la qual s’identifiquen els primers senyals de disminució de capacitats; i el període de fragilitat, en el qual el desgast pot portar a complicacions greus de salut.

La meta final és desenrotllar un sistema biohíbrid que permeta l’anàlisi d’alta precisió sobre l’impacte del procés d’envelliment en les funcions física i neuromuscular, tant en individus sans com en aquells amb malalties d’envelliment accelerat. La ferramenta permetrà realitzar intervencions més ràpides, eficaces i rendibles abans de dur a terme estudis costosos en animals més complexos o assajos preclínics. De manera integral, l’èxit del projecte possibilitarà l’inici d’accions preventives o detecció precoç.

Un sistema automatitzat que marca la diferència

A diferència dels mètodes tradicionals, que depenen d’observacions manuals o semiautomatitzades, esta plataforma incorpora múltiples sistemes automatitzats, la qual cosa inclou un robot dissenyat i patentat pel grup que desenrotlla el projecte.

Els principals avantatges d’esta singularitat són diversos. En primer lloc, l’automatització total de la captura i anàlisi de dades eliminarà l’error humà i reduirà costos operatius. En segon lloc, es detectaran canvis subtils en el comportament de la mosca amb la qual està realitzant els experiments l’equip que lidera Domínguez. En tercer lloc, l’alta capacitat de processament possibilitarà l’anàlisi simultània de fins a 2.000 individus. Finalment, l’estandardització de mesuraments millorarà la reproductibilitat dels estudis i la confiabilitat dels resultats.

Durant el desenrotllament del projecte, que continua en marxa, s’ha dut a terme la creació del robot avançat ‘flyGear’, patentat en 2022. A més, s’han dissenyat altres dispositius automatitzats per a la plataforma i s’han integrat tecnologies de diferents àrees, la qual cosa permetrà estudis que analitzaran diferents factors relacionats amb l’envelliment.

D’altra banda, ja s’han dut a terme assajos preliminars amb mosques adultes, la qual cosa valguda la capacitat del sistema per a detectar canvis en mobilitat associats amb envelliment, fragilitat i proximitat en la mort. En suma, s’està treballant en el disseny d’un programari d’anàlisi de dades i en l’optimització de la interfície de l’usuari amb la finalitat de facilitar estudis d’envelliment a partir de la plataforma desenrotllada. Finalment, s’està preparant l’estratègia de comercialització en col·laboració amb el suport de consultoria. El dossier resultant d’esta sinergia analitzarà competidors, oportunitats de mercat i possibles aplicacions futures.

Col·laboracions amb empreses i centres d’investigació

‘Frailty’ incorpora una xarxa de cooperació amb experts en neurociència del programa científic ‘Bases genètiques i epigenètiques de l’envelliment i la individualitat’ de l’Institut de Neurociències, experts en intel·ligència artificial, computació i transferència tecnològica. A més de l’Institut de Neurociències, que liderarà la validació biològica del model experimental i implementarà la plataforma robotitzada per a l’estudi de l’envelliment, col·laboren en el projecte altres centres d’investigació com a INCLIVA, que assessora en el desenrotllament dels models d’animals.

Així mateix, l’Institut de Tecnologia Informàtica (ITI) també oferirà suport en l’optimització de l’emmagatzematge i l’anàlisi de les dades generades durant l’última fase de la iniciativa, mentres que la cooperació amb la consultora Viromii proporcionarà assessorament estratègic per a la valorització de la plataforma, l’anàlisi de mercat, la identificació de competidors i la difusió de resultats. Finalment, ‘Frailty’ incorpora experts en intel·ligència artificial per al desenrotllament de maquinari, algorismes de control del robot i aplicacions que automatitzen els experiments de comportament.

Esta és la primera vegada que les entitats citades fan un esforç conjunt per a abordar l’envelliment i la fragilitat amb tecnologia avançada. No obstant això, alguns investigadors ja han treballat prèviament en projectes relacionats amb la deterioració com el alzhèimer i el càncer.

‘Frailty’ s’alinea amb els principals reptes del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que advoca pel desenrotllament d’innovacions per al control de la fragilitat. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme presidix la reunió del Consell de Direcció d’Ivace+i Innovació

• El futur grup de treball estarà integrat per representants de la comunitat científica, tecnològica i de l’empresariat de la Comunitat Valenciana