Premsa, Premsa

• Es concedix al voltant d’un milió d’euros en ajudes per a incentivar el desenrotllament d’innovacions dirigides a administracions locals i entitats del sector públic

• Els fons també incentiven la participació d’empreses radicades en la Comunitat Valenciana en les licitacions públiques de CPI
  
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, ha destinat, a través de Ivace+i, al voltant d’un milió d’euros per a impulsar set iniciatives de Compra Pública d’Innovació (CPI) en la Comunitat Valenciana. D’esta manera, es pretén incentivar el desenrotllament de solucions innovadores capaces d’optimitzar els servicis que les administracions locals i les entitats del sector públic presten a la ciutadania.

Els fons s’adscriuen al programa d’Impuls de la CPI, que disposa de dos línies de subvenció independents per a fomentar tant la demanda d’I+D+i per part de corporacions públiques, com la participació en este tipus de licitacions d’empreses radicades en alguna de les tres províncies valencianes.

La línia dirigida al sector públic és la que compta enguany amb una major dotació econòmica i més beneficiaris, un total de cinc, la majoria ajuntaments i entitats supramunicipals, segons consta en la resolució de concessió.

En la pràctica, l’objecte de les ajudes varia en funció de les necessitats dels seus destinataris finals. Els municipis que s’involucren per primera vegada en esta mena de projectes empren els fons en la formació especialitzada dels seus funcionaris, així com en la determinació dels reptes que poden satisfer-se a través de CPI.

No obstant això, la major part de beneficiaris en esta convocatòria ja ha superat esta fase, per la qual cosa les ajudes els permetran activar procediments de Compra Pública d’Innovació en àmbits tan diversos com la millora de la resiliència climàtica, la salut, la renaturalització dels nuclis urbans o l’experimentació amb tecnologies aplicades a la indústria cultural i el turisme intel·ligent. Estos cinc projectes rebran més de 750.000 euros en ajudes públiques.

Suport a l’oferta d’innovació

L’impuls de l’oferta d’I+D+i és un altre dels objectius de Ivace+i, que disposa per a això d’una línia específica de suport a les empreses, que pretén incentivar que concórreguen en les licitacions públiques finançant una part del desenrotllament de les innovacions requerides per les administracions en els seus plecs. En este cas, són dos les empreses que rebran el suport econòmic de la Generalitat, amb un import global que s’aproxima als 190.000 euros.

Amb la resolució del programa d’Impuls a la CPI, Ivace+i Innovació avança en la concessió de les seues ajudes en concurrència competitiva, que incentiven el desenrotllament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

Premsa, Premsa

• L’objectiu és desenrotllar una metodologia per a detectar oportunitats que facen més sostenibles els processos hospitalaris

• Empreses tecnològiques provaran les seues innovacions en un entorn real que garantix la total seguretat per a les persones ingressades en el centre
  
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació, un projecte de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València, per a detectar i prioritzar millores als hospitals dirigides a incrementar la sostenibilitat i reduir el seu impacte mediambiental.

Amb la finalitat d’identificar estes oportunitats, s’estan aplicant tècniques interactives d’anàlisis de processos, que donaran peu al desenrotllament i incorporació d’innovacions en entorns controlats per a garantir així la màxima seguretat.

La iniciativa facilitarà que les empreses de la Comunitat Valenciana puguen provar i validar tecnologies capaces d’optimitzar tant els processos assistencials com els no assistencials, brindant un enfocament transversal que integre sostenibilitat mediambiental i atenció sanitària basada en el valor.

El projecte està impulsat per INCLIVA i compta amb la col·laboració de l’Hospital Clínic Universitari de València, la Universitat Politècnica de València (UPV) i diverses empreses tecnològiques. La proposta compta amb el finançament del Ivace+i Innovació i de la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

El projecte no sols promou la innovació tecnològica, sinó que també contribuïx a avançar en la millora contínua dels servicis hospitalaris. A més, fomenta la col·laboració amb empreses i associacions empresarials en la creació conjunta de solucions i facilita la seua futura transferència i escalabilitat, ja que poden incorporar-se a través de procediments de Compra Pública Innovadora (CPI).

Un entorn real per a validar l’I+D+i

El valor diferencial residix, en primer lloc, en la creació d’un entorn real i segur en l’àmbit hospitalari amb la finalitat de provar diferents tipus d’innovacions.

Per a identificar les necessitats i proposar millores, la iniciativa combina l’anàlisi de processos amb l’experiència dels professionals sanitaris, la qual cosa assegura que les solucions s’ajusten a les necessitats reals del sistema de salut.

El model permetrà, a més, mesurar de manera objectiva l’impacte d’estos desenrotllaments, ja que es podran comparar les dades arreplegades abans i després de l’aplicació de les propostes innovadores.

Finalment, en situar la ecosostenibilidad i l’atenció basada en el valor com a eixos centrals de la innovació, el projecte establix un marc de referència que facilita la futura CPI, i permet estendre les solucions provades a la resta del sistema sanitari.

Durant el desenrotllament del projecte ja s’han definit els primers casos d’ús en diferents servicis hospitalaris, com l’Hospital de Dia Onco-hematològic, Urgències i Bloc Quirúrgic. A més, s’han obtingut les aprovacions ètiques necessàries (CEIM) i les dades de l’Hospital de Dia i Urgències per a analitzar l’impacte clínic, organitzatiu i mediambiental de la proposta. Actualment, s’està preparant la fase de captació d’empreses, que podran presentar les seues solucions per a ser provades en un entorn hospitalari real.

En la iniciativa participen diverses entitats. INCLIVA, com a coordinador general del projecte, aporta suport metodològic, gestió ètica i anàlisi de resultats, així com accés a dades a través de la seua Plataforma de Ciència de Dades L’Hospital Clínic Universitari de València oferix un entorn real per a provar i implementar diferents solucions. La Universitat Politècnica de València (UPV) s’encarrega del desenrotllament tecnològic, l’anàlisi de dades, el suport en la validació de solucions i la mineria de processos.

Per part seua, les empreses tecnològiques amb les quals s’ha contactat aporten diversos tipus de solucions innovadores. Encara que INCLIVA, Hospital Clínic i UPV ja han treballat junts en altres projectes d’innovació, esta és la primera vegada que s’establix un marc estructurat que permet canalitzar múltiples innovacions en paral·lel.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats (CEIE) en salut, hàbitat sostenible i tecnologies habilitadores, que advoquen per avançar en la prevenció de les infeccions hospitalàries i el desenrotllament de la medicina personalitzada, l’estalvi de recursos, la reducció de les barreres per a incorporar solucions tecnològiques i l’optimització de les activitats.

Així mateix, s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Ivace+i Innovació finança la contractació de 18 agents d’innovació i set tècnics de proximitat per a impulsar la transferència d’I+D+i a les empreses
• Esta iniciativa dona suport a cinc projectes d’innovació empresarial derivats de la implementació de tecnologies avançades

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha concedit, a través d’Ivace+i Innovació, més de cinc milions d’euros en ajudes per a promoure el talent, impulsar la transferència d’I+D+i cap al teixit productiu i incentivar el desenrotllament d’innovació empresarial.

En concret, els fons concedits es corresponen amb els programes d’assimilació de tecnologies avançades, que ha arrancat este mateix exercici, i el de promoció del talent, que s’articula al voltant de quatre línies de subvenció que potencien la cooperació entre les esferes científica i empresarial i promouen la incorporació de personal tècnic i investigador en el sistema productiu.

“El nostre objectiu és ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a millorar la seua competitivitat gràcies al desenrotllament de projectes en col·laboració amb altres agents de l’ecosistema i a la implementació de tecnologies d’avantguarda que optimitzen els seus processos”, ha explicat la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano.

El Programa de promoció del talent copa la major part dels fons assignats, 4,36 milions d’euros, que en la seua major part es destinen a finançar la figura dels agents d’innovació. Segons la consellera d’Innovació, “es tracta d’una xarxa d’especialistes en I+D+i que té la missió de connectar els desafiaments i necessitats del nostre productiu amb els projectes que desenrotllen les universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics”.

En total, s’han destinat 2,23 milions d’euros per a costejar la contractació de 18 agents d’innovació, dels quals un terç es correspon amb renovacions i la resta amb noves places. Així, la xarxa que impulsa la innovació i la transferència de coneixement i tecnologies experimentarà un notable increment, espentada també per la incorporació dels primers set agents de proximitat.

Per a posar en marxa esta nova línia d’ajudes, que s’ha creat enguany per a impulsar l’I+D+i en les àrees d’industrials i els municipis rurals, Ivace+i Innovació ha concedit al voltant de 900.000 euros amb els quals se sufragarà la labor d’estos set tècnics fins a finals de 2027.

A través d’este mateix programa, també es donarà suport a les empreses de la Comunitat Valenciana que requerisquen incorporar personal tècnic i investigador per a desenrotllar projectes d’innovació. En este cas, es donarà suport a la contractació de 13 especialistes, amb un import aproximat de 600.000 euros.

La convocatòria impulsa la formació avançada del capital humà, finançant doctorats directament relacionats amb projectes d’I+D+i desenrotllats en el si de les seues pròpies empreses. En este cas, seran 14 els beneficiaris d’estes ajudes, que pretenen incentivar la inversió en innovació en el sector privat mitjançant l’especialització de les seues plantilles amb un import aproximat de 640.000 euros.

Impuls a les tecnologies avançades

Amb el focus també situat sobre les empreses, l’entitat dependent de la Conselleria d’Innovació també ha resolt un nou programa d’ajudes per a impulsar el desenrotllament d’innovacions basades en la implementació de tecnologies avançades com, per exemple, la intel·ligència artificial, big data o la realitat virtual o augmentada.

En esta primera edició s’han concedit més de 700.000 euros en ajudes, que permetran activar cinc iniciatives d’I+D+i en les quals col·laboren tant pimes com grans empreses. En total, els fons públics aconseguiran a 11 mercantils de diferents sectors d’activitat.

La convocatòria en concurrència competitiva per al desenrotllament i enfortiment del sistema valencià de la innovació, que impulsa Ivace+i, compta amb el suport de la Unió Europea, que a través del programa Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, aporta el 60 % del pressupost.

Premsa, Premsa

• El projecte desenrotlla el concepte de cosmètica ‘sòlida’, que oferix avantatges funcionals i mediambientals enfront de la cosmètica tradicional

• Esta iniciativa aprofita les propietats de les nanofibras fabricades amb polímers sostenibles per a conservar els principis actius i ingredients cosmètics
  
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança, a través de Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una nova línia de productes cosmètics innovadors, sostenibles i d’alt valor afegit a partir de l’ús de biopolímers.

El projecte es basa en l’aplicació al sector cosmètic i d’higiene personal de tecnologies capdavanteres pròpies del sector tèxtil, com el electrohilado o el meltblown, que permeten fabricar fibres ultradelgadas, molt més fines que un cabell. Precisament estos fils d’escala microscòpica són capaces d’encapsular i conservar principis actius i ingredients cosmètics de fàcil de degradació.

La iniciativa, denominada PROVECTUS+, està coordinada per l’empresa Nonwovens Ibèrica, que col·labora al seu torn amb Germaine de Capuccini, Brevia i Bioinicia. Este desenrotllament compta amb el finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Actualment, els productes cosmètics més tradicionals com a cremes, locions o sérums, estan deixant passe a altres formats innovadors en la seua presentació i aplicació. És el cas de les càpsules líquides o perles, les màscares facials de biocelulosa o impregnades, i els pegats per a zones específiques.

Les màscares facials d’ús comú s’elaboren a partir d’un material no teixit (similar a una fina làmina tèxtil), que s’impregna amb ingredients actius que en contacte amb la pell proporcionen efectes beneficiosos. No obstant això, alguns compostos sensibles com, per exemple, els antioxidants poden degradar-se fins i tot abans que la màscara arribe a usar-se, la qual cosa en la pràctica reduïx la seua eficàcia.

Nous productes més eficaços

En contrast, el format en sec millora de manera notable l’estabilitat dels nutrients, la qual cosa reduïx la seua oxidació i degradació. De fet, el projecte desenrotlla el concepte de cosmètica ‘sòlida’, que oferix avantatges enfront de la cosmètica tradicional tant des del punt de vista funcional com mediambiental, ja que també promou el consum de matèries primeres d’origen renovable.

Esta nova línia de cosmètics aprofitarà, per tant, les propietats de les nanofibras obtingudes mitjançant la tecnologia de electrohilado per a encapsular i conservar principis actius i ingredients cosmètics de fàcil degradació.

Coordinada per l’empresa Nonwovens, en la iniciativa PROVECTUS+ participen també Bioinicia, tecnològica d’equipament i transformació de biopolímers en nanofibras; i Germaine de Capuccini, líder en cosmètica d’alta gamma, que durà a terme el desenrotllament i la comercialització final dels productes innovadors. A més, el consorci es completa amb Brevia, que és una firma dedicada a fabricar i envasar productes higiènics de nanofibras.

Així mateix, l’execució tècnica del projecte ha comptat amb la col·laboració i el suport del Centre Tecnològic AITEX, que és la institució d’investigació de referència en el sector tèxtil i cosmètic.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Economia Circular, que en les seues conclusions destaca el desenrotllament d’alternatives més sostenibles en productes destinats al consum com un dels reptes prioritaris de la Comunitat Valenciana en este àmbit.

‘PROVECTUS+’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, denominada ‘CASCV’, pretén demostrar l’eficàcia d’usar noves proteïnes per a dur a terme l’edició genètica de plantes

• L’objectiu és que empreses de la Comunitat Valenciana puguen adaptar les varietats tradicionals per a pal·liar els efectes del canvi climàtic
  
  
  

 Alacant (03.11.25). La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un projecte pioner que pretén demostrar en plantes l’eficàcia de noves proteïnes en l’edició de fragments d’ADN per a millorar genèticament els cultius.

D’esta manera, es pretén posar a la disposició de les empreses de la Comunitat Valenciana una ferramenta biotecnològica capdavantera que permetrà elevar la resistència de varietats estratègiques, com la tomaca o l’arròs, davant plagues o sequera.

En l’actualitat, el sector agroalimentari té un elevat impacte econòmic a Espanya, amb especial incidència en la Comunitat Valenciana. Amb la finalitat de pal·liar els efectes del canvi climàtic sobre la productivitat agrícola, resulta imprescindible aprofitar les tecnologies disponibles per a millorar els cultius i afavorir la seua adaptació a condicions climàtiques adverses.

Com a resposta a esta problemàtica naix ‘CASCV’, una iniciativa en la qual col·laboren la Universitat de l’Alacant (UA) i la Universitat Politècnica de València (UPV), així com la spin off del CSIC Madeinplant, i la cooperativa agrícola de segon grau Anecoop. El projecte compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

En la pràctica, este desenrotllament pretén optimitzar els resultats de la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas, on l’equip de la Universitat d’Alacant, dirigit per Francisco J. M. Mojica és un referent mundial, esta vegada aplicat al sector agroalimentari.

Els avanços científics actuals permeten que empreses locals apliquen edició genètica sobre diverses varietats hortofructícoles cultivades en la Comunitat Valenciana i, de manera més àmplia, en tot el territori espanyol. Esta circumstància oferix un ampli ventall de possibilitats per a desenrotllar varietats tradicionals capaces d’adaptar-se a les noves condicions ambientals generades pel canvi climàtic.

 

El projecte es troba en la seua primera etapa de desenrotllament, durant la qual s’ha esbrinat que, encara que les proteïnes creades funcionen en cèl·lules animals, no s’ha demostrat la seua eficàcia en sistemes vegetals. L’objectiu final consistix a demostrar la capacitat d’edició d’estes proteïnes en plantes, i produir una planta de tomaca editada amb baixes necessitats hídriques.

Empreses i centres col·laboradors

 

En este projecte participen diverses entitats que aglutinen a tota la cadena de valor, des de grups d’investigació als usuaris finals. El consorci està coordinat per Madeinplant, una empresa especialitzada en la utilització de plantes com biofactorías per a la producció de proteïnes recombinants d’interés industrial i el desenrotllament de ferramentes biotecnològiques.

També forma part d’este equip la UA, encapçalada Francisco J.M. Mojica, un dels grans especialistes en esta disciplina; igual que la UPV, a través de l’investigador Jaime Prohens, que és també director del banc de germoplasma d’esta institució acadèmica.

Finalment, ANECOOP agrupa més de 70 cooperatives agrícoles a Espanya i aporta la seua experiència en el cultiu, gestió i optimització de varietats hortofructícoles.

‘CASCV’ s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que advoca per desenrotllar solucions per a optimitzar l’ús d’aigua de reg, així com molècules que milloren el comportament de cultius enfront de la sequera. El projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Ivace+i Innovació recolzarà la creació de quatre noves unitats d’innovació i renova el finançament a altres quatre centres
• Es donaran suport a un total de set accions complementàries per a reforçar la cocreació, la innovació oberta i la transferència de coneixement

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano ha destinat, a través d’Ivace+i Innovació, al voltant de tres milions d’euros per a finançar huit unitats d’innovació en centres d’investigació i impulsar, a més, l’I+D+i mitjançant el desenrotllament d’accions dirigides a reforçar este ecosistema.


Ivace+i Innovació ha resolt així la concessió de les ajudes corresponents al programa d’Accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació i a la línia 2 del programa de Valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses.


Esta última iniciativa recolza la creació d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (*UCIE) en universitats i centres d’investigació d’excel·lència radicats en la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una figura singular que incentiva la investigació aplicada i orientada cap al teixit productiu i que enguany comptarà amb una assignació pròxima als 2,4 milions d’euros, finançats en part per la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

“Els nous fons garantixen durant els pròxims tres anys la sostenibilitat econòmica d’un total de huit unitats d’innovació, de les quals quatre ja han participat prèviament en esta iniciativa i altres tantes accedixen per primera vegada”, ha explicat Marián Cano.

La consellera d’Innovació ha avançat que estes estructures desenrotllaran innovacions en l’àmbit de la salut i la millora de la qualitat de vida de les persones, l’automatització industrial, el desenrotllament de nous materials, la mobilitat sostenible i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), entre altres.


A més, Ivace+i Innovació recolzarà també un total de set actuacions en el marc del programa d’Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació per un import que ascendix, en este cas, a 636.000 euros.


Les iniciatives secundades contribuiran a reforçar la cocreació i la innovació oberta, així com la transferència de coneixement en disciplines tan diverses com la biotecnologia, la salut, l’economia circular, la indústria 5.0 o les TIC aplicades a la simulació digital.


Estes dos primeres resolucions obrin així la concessió de les ajudes de la convocatòria de 2025 en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenrotllament del sistema d’I+D+i, que impulsa Ivace+i Innovació. Un procés que continuarà durant les pròximes setmanes amb els principals programes per volum de demanda i assignació econòmica.


Els set programes que constituïxen esta crida pública incentiven el desenrotllament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

Premsa, Premsa

• ‘Resalitex’ impulsa l’obtenció de matèries primeres sostenibles i la revaloració de residus per a la fabricació de folres, bosses i calçat
• El nou pigment, natural i no tòxic, permetrà substituir els colorants sintètics derivats del petroli que empra esta indústria

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un projecte cooperatiu que impulsa l’economia circular per a obtindre matèries primeres sostenibles destinades als sectors del tèxtil i calçat.


La iniciativa ha permés desenrotllar un nou pigment natural, reciclatge i no tòxic, elaborat a partir de residus alimentaris de café, que s’emprarà per a tenyir teixits del subsector dels folres, així com a la fabricació de sabates i bosses. 


El projecte, denominat ‘RESALITEX’, està coordinat per l’empresa alacantina Juan Poveda SL, especialista en la fabricació de teixits per a sectors de calçat i marroquineria, que col·labora amb les empreses Café Barsel, Licors Sinc i Tèxtil Valor. Estes actuacions compten, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. 


A nivell científic, esta iniciativa representa un avanç en matèria de coloració sostenible, i més concretament, en el desenrotllament de pigments naturals i nous processos tèxtils que permeten la seua aplicació de qualitat a escala industrial. En l’actualitat, l’equip tècnic treballa en el desenrotllament dels prototips finals, ja que resten a penes uns mesos per a la seua finalització.


‘RESALITEX’ suposa una innovació en la coloració tèxtil en reutilitzar residus de café, com a grans triturats, per a obtindre un pigment natural reciclatge. Actualment, en el sector tèxtil s’usen colorants sintètics derivats del petroli, una font contaminant i no renovable. L’esmentada iniciativa busca substituir-los per pigments de menor impacte ambiental mitjançant el desenrotllament de nous processos de coloració sostenible per a l’aplicació sobre teixits destinats a bosses i calçats. 


Estos treballs permeten també aprofundir i ampliar els coneixements sobre la revaloració de diferents tipus de residus de café, no sols a nivell de coloració, sinó també com a matèria amb propietats funcionalizadoras, és a dir, amb capacitat d’afegir nous atributs als teixits que poden resultar beneficioses per a diferents usos en forrería, calçat i bosses.


Noves oportunitats per a valorar el café


En termes de reutilització, els residus de café s’han destinat a diverses aplicacions, com ara la producció de biodièsel i bioetanol, el tractament d’aigües residuals o el compostatge.


No obstant això, estes opcions no aconseguixen aprofitar de manera plena el potencial del café derivat de la seua composició química. Cal destacar que, a més, no s’han trobat antecedents de comercialització de pigments naturals elaborats a partir d’estos residus, ni de la utilització de pòsits de café com a font de pigments naturals.


En l’execució d’esta estes actuacions ha sigut necessari la col·laboració de quatre empreses, Juan Poveda, Tèxtil Valor, Café Barsel i Licors Sinc, que representen a les principals baules de la cadena de valor.


Així, Licors Sinc i Café Barsel han abordat la recuperació dels diferents residus derivats del café, inclosos els pòsits, per a això s’ha ideat un sistema de recollida. D’altra banda, Juan Poveda i Tèxtil Valor han transformat el café esterilitzat en productes distints: Tèxtil Valor en pigments; i Juan Poveda en elements flocables, que atorguen al teixit un acabat amb relleu. Les dos empreses apliquen estos productes a tèxtils en l’àmbit de la forrería i en el del calçat i les bosses, respectivament.


Les entitats sòcies compten el suport del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera (Ditexpa) de la Universitat Politècnica de València (UPV) i del centre tecnològic INESCOP.


Així mateix, el projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que advoca per promoure l’ús de matèries primeres alternatives i fomentar l’economia circular per a la reducció i captura de les emissions de CO₂.


‘RESALITEX’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘Virucer’ sorgix de la necessitat de crear materials ceràmics que contribuïsquen a augmentar la seguretat enfront de futures pandèmies

• Les superfícies creades eliminen fins al 97% dels virus amb llum ultraviolada i són eficaces fins a un 98% després de diversos assajos

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, ha finançat a través de Ivace+i Innovació la creació de rajoles ceràmiques amb propietats viricides mitjançant recobriments avançats basats en nanopartícules de diòxid de titani modificat amb nitrogen (TiO2-N).

Es tracta d’un material que aprofita la llum per a eliminar virus de manera més eficaç i, la naturalesa inorgànica de la qual, permet incorporar-los de manera fàcil en el procés de fabricació.

El projecte ‘Virucer’ ha sigut desenrotllat per un consorci integrat per les empreses Colorobbia España i Keraben Grup, juntament amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), gràcies al finançament del Ivace+i Innovació i de la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

Fins ara, el desenrotllament de rajoles ceràmiques biocides s’havia centrat en superfícies amb propietats bactericides. No obstant això, la crisi sanitària provocada pel COVID-19 va augmentar la demanda de productes amb capacitat antiviral per a generar així entorns segurs.

El projecte ‘Virucer’ sorgix de la necessitat d’oferir solucions respectuoses amb el medi ambient que reforcen la seguretat en llars i espais públics enfront de futures emergències sanitàries reduint, a més, l’ús de desinfectants potencialment perillosos.

Punt de desenrotllament

Amb l’objectiu de desenrotllar superfícies ceràmiques capaces d’inactivar virus, s’han estudiat diferents compostos, obtenint resultats especialment prometedors amb el diòxid de titani. A més, s’han avaluat diferents metodologies de fabricació i disseny dels recobriments amb l’objectiu d’aconseguir una activitat viricida adequada sense comprometre les propietats tècniques i estètiques de cada tipus de rajola ceràmica.

Els assajos han corroborat els recobriments fotocatalíticos de diòxid de titani modificat amb nitrogen presenten una elevada activitat viricida, especialment quan es combinen amb una capa intermèdia de diòxid de silici, una substància que fixa les nanopartícules sense necessitat de tractament tèrmic.

Estes superfícies eliminen fins al 97% dels virus sota llum ultraviolada i mantenen una eficàcia de fins a un 98% després d’assajos de desgast. Així, el projecte demostra que estos recobriments són duradors i viables per a rajoles, encara que puguen provocar lleugeres variacions en el seu acabat i aspecte estètic.

Per tant, si bé encara no s’han comercialitzat rajoles ceràmiques basades en els anteriors principis, els avanços reeixits a partir de nanopartícules de diòxid de titani modificat amb nitrogen (TiO₂-N) demostren que es tracta d’una solució llista per al seu ús en este sector o altres afins on l’acabat tinga menor rellevància, com la ladrillería. A més, s’ha generat una sòlida base de coneixement que permet continuar les investigacions en les altres línies esmentades.

El projecte ‘Virucer’ s’alinea amb els reptes identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzada (CEIE) en Salut, en concret amb la prevenció d’infeccions hospitalàries. Este desafiament promou, de fet, el desenrotllament de nous recursos i materials amb propietats bacteriostàtiques o fungistàtiques, així com bactericides o fungicides.

Així mateix, la iniciativa encaixa també amb el CEIE en Hàbitat Sostenible, que advoca per implementar materials i sistemes constructius més sostenibles amb la finalitat de fomentar el desenrotllament i incorporació en la construcció de materials eficients energèticament, reutilitzables, biodegradables, sostenibles i segurs, amb major durabilitat i vida útil.

Finalment, la solució proposada es troba en línia amb els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), coordinada per la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El director general d’Innovació coordina este comité assessor, que treballarà a identificar solucions per als principals reptes de la indústria
• Este grup de treball advoca per millorar la planificació de les destinacions turístiques i recaptar dades per a facilitar experiències turístiques més sostenibles i personalitzades

L’impuls de la professionalització del sector turístic, el desenrotllament de noves fórmules per a afrontar l’escassetat de capital humà o la millora de la mobilitat turística mitjançant una connectivitat optimitzada són alguns dels reptes prioritaris que ha identificat el comité d’especialistes en esta matèria, que impulsa Ivace+i Innovació amb el suport de l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

Este grup de treball, coordinat pel director general d’Innovació, Juan José Cortés, es va reunir per primera vegada a Benidorm la setmana passada, en una trobada en la qual s’han definit els principals desafiaments als quals ha de fer front el sector i que centraran la busca de solucions innovadores en les cites següents.

Així, els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, les empreses del sector i la mateixa administració local i autonòmica que participen en el comité coincidixen en la necessitat d’impulsar ferramentes que contribuïsquen a millorar la capacitació dels professionals de la indústria turística i permeten captar nou talent. Per a això, advoquen per crear entorns laborals atractius, adaptar encara més la formació a les necessitats del mercat o implementar sistemes innovadors basats en tecnologies que simplifiquen el treball.

La millora de la mobilitat, amb la finalitat de facilitar l’accés fluid, universal i eficient a les destinacions turístiques, és un altre dels reptes als quals es tractarà oferir resposta a través d’esta iniciativa del departament que dirigix Marián Cano.

L’equip multidisciplinari aposta també per equilibrar el desenrotllament turístic amb la qualitat de vida dels residents, la cadena de valor local i la preservació dels recursos mitjançant una planificació estratègica de les destinacions.

Precisament la sostenibilitat s’erigix en un element transversal que es troba present en tots els reptes seleccionats. De fet, s’insta a desenrotllar sistemes per a l’obtenció de dades de qualitat i fiables dirigides a impulsar una experiència turística més sostenible, personalitzada i connectada amb el territori.

Per al comité resulta imprescindible realçar els aspectes positius d’esta activitat mitjançant una gestió responsable, inclusiva i generadora de valor compartit. És per això que plantegen visibilitzar la capacitat que ha demostrat el turisme per a dinamitzar l’economia, preservar el patrimoni i generar ocupació de qualitat.

En este sentit, el director general d’Innovació ha posat l’accent en la importància del turisme com a motor econòmic de la regió i ha subratllat els avantatges potencials que oferix la incorporació d’I+D+i a esta indústria: “La innovació no solament ajudarà a amplificar l’impacte econòmic del turisme, sinó que incrementarà la seua sostenibilitat des de la perspectiva social i ambiental”.

Àmplia representació

L’equip interdisciplinari d’especialistes està integrat pels científics Josep Antoni Ivars (UA), Laura Sebastiá (UPV), Enrique Bigné (UV); mentres que Manuel Aragonés (AIJU) i Laura Olcina (ITI) representen els instituts tecnològics.

El fòrum compta, a més, amb una àmplia aportació empresarial que oferix una visió més pròxima al mercat dels diferents subsectors del turisme. En concret, participen Juan Salvador (ADESTIC), Roberto Martínez (Alacant Cruise Tourism), Mauro Derqui (AECOVAL), Silvia Blasco (APTUR CV), Francisco Fresno (Associació Valenciana de Turisme Esportiu Costa Blanca), Manuel Espinar (CONHOSTUR), Víctor Pérez (FOTUR), Jorge Portales (General Aviation Services), Federico Fuster (Grup Fuster Hotels) i Nuria Montes (HOSBEC).

En representació de la societat civil s’ha sumat al comité María José López, de la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana, així com integrants de diferents administracions, que assistixen en qualitat de convidats. Es tracta dels alcaldes de Benidorm i Orpesa, Antonio Pérez i Rafael H. Jiménez, respectivament, que representen la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents; el director general de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana, Rafael Sebastián; així com el president de la Mancomunitat de la Serrania, Vicente G. Polo; el secretari general de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Miguel Bailach; i les edils de Turisme dels Ajuntaments d’Elx i la Nucia, Irene Ruiz i María Jesús Jumella.

Després d’esta primera reunió, que ha tingut lloc en la seu d’Invat·tur, les persones que integren este comité mantindran una nova trobada en desembre en la qual es proposaran solucions concretes als reptes identificats.

El comité estratègic especialitzat té com a objectiu oferir resposta als desafiaments del teixit productiu amb solucions tecnològiques innovadores, identificant els agents del sistema valencià d’innovació més capacitats per al seu desenrotllament i definint les accions necessàries per a la seua implementació en el si de les empreses.

La idea és que les conclusions d’este comité puguen incorporar-se en la pròxima convocatòria d’ajudes d’Ivace+i Innovació, que previsiblement s’obrirà en el primer trimestre de 2026, amb la finalitat d’incentivar la presentació de projectes d’innovació vinculats amb la indústria turística.

Premsa, Premsa

• El ‘programari’ combina tecnologies com la IA, ‘blockchain’ i visió artificial per a reconéixer en temps real a persones i vehicles
• El sistema s’ha validat en un entorn real i és capaç de millorar la seguretat i eficiència de les àrees industrials i logístic-portuàries

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, ha finançat a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una plataforma que combina blockchain, visió artificial i deep learning per a dur a terme un control integral dels accessos a les àrees industrials, així com un seguiment intel·ligent dels vehicles.

De fet, esta iniciativa introduïx innovacions disruptives en el mode en què es gestiona actualment el control d’accessos, la coordinació d’activitats empresarials per a la gestió de riscos laborals i l’autorització de les activitats de transport terrestre de mercaderies en àrees industrials.

L’empresa Tyris IA, especialitzada en intel·ligència artificial i anàlisi predictiva, ha coordinat este projecte, denominat ‘VIGIA’, en el qual també han participat la Fundació Valenciaport, l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la firma Infoport. Este desenrotllament tecnològic compte, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El programari és capaç d’efectuar el reconeixement de persones i vehicles, tant en els accessos com durant la seua circulació sota condicions i exigències tècniques molt exigents. Per a això, fa ús, a més, d’un sistema de visió artificial i algorismes d’aprenentatge profund (deep learning) que permeten identificar i realitzar el seguiment de vehicles en temps real.

El sistema satisfà així les necessitats de les autoritats portuàries i de les entitats que gestionen parcs i instal·lacions industrials, que fins ara mancaven d’un únic producte capaç de gestionar de forma integrada el control d’accessos i el seguiment de vehicles, així com els permisos per a desenrotllar l’activitat de transport dins del port, l’acreditació de responsabilitat civil o la documentació relacionada amb la prevenció de riscos laborals i la gestió d’emergències.

D’esta manera, ‘VIGIA’ contribuïx a acabar amb l’intrusisme laboral en el transport de mercaderies, evita actes il·lícits en les àrees industrials, especialment en les instal·lacions logístic-portuàries, al mateix temps que millora l’operativa i la seguretat física en la circulació de vehicles de transport terrestre.

A més, la incorporació de blockchain a este disseny proporciona seguretat i confiança als usuaris d’esta aplicació, que disposen de garanties que les dades compartides dins del sistema no poden ser manipulats gràcies a les característiques d’esta tecnologia robusta, transparent i descentralitzada.

La plataforma ja s’ha provat i validat en un entorn real, en concret, en les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de València (APV), la terminal de MSC i l’empresa Medlog, demostrant la viabilitat de la tecnologia de cara a una futura comercialització.

De fet, els seus impulsors estimen que, donat el seu caràcter innovador, VIGÍA té potencial per a convertir-se en la solució per a la gestió del control d’accessos de referència a Espanya, la qual cosa situaria a la Comunitat Valenciana i la seua indústria logística com a punta de llança en l’aplicació d’estes tecnologies emergents.

Centres col·laboradors

Durant l’execució d’este projecte Tyris AI s’ha encarregat del desenrotllament del mòdul de seguiment de vehicles, un sistema d’intel·ligència artificial que permet reconéixer i identificar vehicles al seu pas per diferents zones del port.

La UPV ha desenrotllat, per part seua, un bus d’esdeveniments, un sistema que permet integrar i coordinar la informació procedent de diferents fonts externes, com el reconeixement d’imatges o els sistemes de control d’accessos al port i a la terminal. Es tracta d’una ferramenta que fa possible que totes eixes dades es comuniquen entre si i es visualitzen de forma unificada en el panell de control.

La responsabilitat de garantir que no es produïxen errors ha recaigut en l’ITI, que ha implementat un sistema de testatge automàtic del programari que assegura el seu correcte funcionament, mentres que Infoport ha dissenyat la interfície d’usuari per a la gestió documental de prestadors de servici, així com les aplicacions que permeten integrar dades externes com el Registre d’Empreses i Activitats de Transport.

La labor de la Fundació Valenciaport s’ha centrat, especialment, a analitzar els actuals processos del sector logístic i portuari a fi de determinar les principals carències i necessitats, a partir de les demandes dels usuaris involucrats. En esta línia, i amb la finalitat de satisfer estes demandes, també s’han definit els requisits de la plataforma i els diferents escenaris i casos d’ús.

A més, la Fundació Valenciaport va realitzar el desenrotllament del mòdul back-end de l’aplicació i va coordinar la realització de les proves realitzades en l’entorn operatiu real.

El projecte VIGIA oferix solucions a un ampli ventall de reptes identificats pels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats que ha impulsat Ivace+i Innovació en l’últim lustre. En el camp de les tecnologies habilitadores, per exemple, contribuïx a desenrotllar tecnologies de visió artificial més robustes, al mateix temps que optimitza les operacions empresarials a través de la digitalització.

La solució també facilita la captura i anàlisi d’informació en temps real, millora la mobilitat i facilita la detecció de l’estat de les carreteres, dos desafiaments proposats per especialistes en el terreny de les emergències, la mobilitat sostenible o les infraestructures.

Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.