Premsa, Premsa

• Les ajudes concedides ascendixen a 179 milions i han induït una inversió addicional de 95,4 milions per part d’empreses i entitats beneficiàries
• Els secretaris autonòmics d’Innovació i de Política Institucional i Cohesió Territorial participen en la jornada Innova Connect de difusió de projectes

La Generalitat ha mobilitzat 274,5 milions d’euros en projectes d’innovació en la Comunitat Valenciana entre 2022 i 2025 gràcies al finançament del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER), unit a l’aportació de fons propis i al compromís inversor de les entitats beneficiàries.

D’eixa quantitat, 179 milions d’euros corresponen a ajudes públiques concedides per Ivace+i Innovació, mentres que els 95,4 milions restants procedixen de la inversió que ha fet fonamentalment el teixit empresarial.

Este suport ha permés impulsar 758 projectes d’I+D+i, que reforcen la col·laboració entre empreses i els diferents esclavons de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

El secretari autonòmic d’Innovació, Eduardo Pascual, ha fet este balanç durant la clausura d’Innova Connect, una jornada que han organitzat conjuntament la Direcció General de Fons Europeus i Ivace+i Innovació per a fer valdre l’impacte del finançament europeu en el desenrotllament tecnològic de la Comunitat Valenciana.

La jornada ha comptat també amb la participació del secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil, i ha reunit representants d’empreses, universitats, instituts tecnològics, centres d’investigació i del conjunt del sistema valencià d’innovació.

Durant la seua intervenció, Eduardo Pascual ha destacat que la innovació “no consistix únicament a generar coneixement; consistix a transformar-lo en solucions útils per a les empreses i per a la societat”. En este sentit, ha subratllat que la col·laboració entre empreses, universitats, instituts tecnològics, centres d’investigació i administracions públiques constituïx “la verdadera fortalesa del model valencià d’innovació”.

“El finançament públic no genera innovació per si mateix, però sí que crea les condicions perquè el talent i el coneixement i la cooperació es materialitzen en nous productes, processos i oportunitats per a les nostres empreses”, ha afegit Pascual.

Per la seua banda, el secretari autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil, ha sigut l’encarregat d’inaugurar esta jornada i ha destacat la importància dels fons europeus “no només com a font econòmica”, sinó per la seua capacitat de convertir-se en “palanca perquè el coneixement es convertisca en utilitat i perquè la col·laboració es traduïsca en resultats que beneficien la societat”.

En este sentit, ha ressaltat la necessitat d’una bona gestió política per a “ordenar prioritats i orientar bé estos recursos” de manera que s’aconseguisca que “cada euro ajude a obrir una porta a més innovació, més competitivitat, més sostenibilitat, més coneixement aplicat i més oportunitats per a la Comunitat Valenciana”.

Ajudes per a accelerar la innovació

La contribució de la Unió Europea resulta decisiva per a sostindre esta política d’innovació. A través del Programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027, la UE cofinança el 60 % de les ajudes gestionades per Ivace+i Innovació.

Este suport es reforçarà en 2026 amb l’alineació del programa de projectes estratègics en cooperació amb la Plataforma STEP (‘Strategic Technologies for Europe Platform’), que permetrà finançar fins al 100 % de les iniciatives d’I+D+i vinculades a àmbits prioritaris per a l’autonomia estratègica europea, com la biotecnologia, les tecnologies netes i les tecnologies digitals.

Els incentius d’Ivace+i Innovació han contribuït a enfortir la capacitat innovadora del teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, especialment entre les xicotetes i mitjanes empreses. De fet, sis de cada deu expedients que han resultat aprovats corresponen a pimes, principal motor de l’economia valenciana.

Un dels principals trets del model d’innovació impulsat per Ivace+i Innovació és la col·laboració entre tots els agents del sistema valencià d’innovació. En este període, les universitats han liderat 215 expedients; els instituts tecnològics, 51; els centres d’investigació, 108, i les associacions empresarials, 118, la qual cosa evidencia el compromís de l’ecosistema valencià amb la generació i transferència de coneixement.

Precisament, els programes d’Ivace+i Innovació pretenen reforçar els canals tradicionals de transferència mitjançant la creació d’una xarxa d’agents d’innovació i proximitat i la instauració d’unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE) en universitats i centres d’investigació de referència.

A més, s’ha incentivat la incorporació de personal tècnic i investigador, així com doctorands en empreses, amb la finalitat de potenciar el desenrotllament d’iniciatives d’I+D+i en el sector privat.

Durant la jornada també ha destacat la capacitat de gestió d’Ivace+i Innovació, que se situa entre els organismes amb major volum de gasto certificat de la Generalitat. Fins a la data, ja s’han certificat 39,4 milions d’euros corresponents a l’exercici 2022, als quals en breu se sumaran 47,5 milions d’euros més de 2022 i 2023, la qual cosa eleva a prop de 90 milions d’euros el volum de fons europeus certificats o pendents de validació.

Dos casos d’èxit d’innovació col·laborativa

Innova Connect ha servit també per a mostrar dos exemples de com la col·laboració entre empreses i centres generadors de coneixement permet convertir la investigació en solucions amb aplicació real.

El projecte DRAGONBOT ha suposat el desenrotllament d’un sistema robòtic autònom que combina intel·ligència artificial i visió artificial per a recol·lectar pitaies al punt òptim de maduració sense intervenció humana. Una solució innovadora que millora la productivitat i respon als reptes del sector agroalimentari.

Per la seua banda, VIEWS ha dissenyat un escàner portàtil de ressonància magnètica d’altes prestacions i baix cost que amplia les possibilitats d’accés al diagnòstic per imatge i acosta esta tecnologia a nous entorns assistencials.

Els dos projectes representen el model d’innovació impulsat per Ivace+i Innovació, basat en la cooperació entre empreses, universitats, instituts tecnològics i centres d’investigació per a transformar el coneixement en solucions amb impacte econòmic i social.

El dinamisme del sistema valencià d’innovació queda reflectit també en la convocatòria d’ajudes corresponent a 2026, que ha rebut 1.155 sol·licituds per a desenrotllar 584 projectes, amb una inversió prevista superior a 271 milions d’euros. 

Premsa, Premsa

• La consellera Marián Cano presidix el Consell de Direcció d’Ivace+i Innovació, en el qual s’ha presentat un estudi sobre l’impacte de les ajudes
• L’informe extern apunta que el 67,2 % dels projectes finançats no s’hauria executat sense les ajudes que oferix l’entitat

La consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, presidix el Consell de Direcció d’Ivace+i Innovació, en el qual s’han aprovat els comptes de l’organisme i s’han presentat les conclusions d’un estudi d’avaluació sobre l’impacte dels seus principals programes de suport a l’I+D+i. L’informe conclou que el 67,2 % dels projectes finançats s’executen gràcies a les ajudes d’Ivace+i Innovació.

L’anàlisi, desenrotllada per una consultora externa, s’ha fet mitjançant enquestes a les entitats beneficiàries de 199 projectes finalitzats en els exercicis 2021, 2022 i 2023, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de les línies d’ajuda de més rellevància per pressupost i abast.

Marián Cano ha destacat que estos resultats “demostren que la inversió pública en innovació genera un retorn tangible per a la societat, perquè permet desenrotllar projectes que d’una altra manera no tirarien avant i els convertix en noves oportunitats de creixement, competitivitat i ocupació”.

“Ivace+i Innovació actua com un instrument estratègic per a transformar el coneixement en valor afegit per a les empreses i en progrés per a la Comunitat Valenciana”, ha subratllat la titular d’este departament.

Les entitats beneficiàries no només valoren molt positivament els resultats obtinguts, al qualificar amb 4,3 punts sobre 5 el grau de compliment dels objectius previstos en els projectes desenrotllats. L’estudi també reflectix que la participació en els programes d’Ivace+i Innovació té un impacte directe en la competitivitat de les entitats beneficiàries. En concret, el 80 % considera que ha millorat el seu posicionament estratègic i la seua capacitat competitiva després de l’execució d’estes iniciatives.

En el pla econòmic, l’informe apunta millores en els resultats empresarials, que varien en funció del programa. De fet, el 23 % de les empreses consultades que van desenrotllar projectes estratègics i el 29% de les que van impulsar iniciatives amb impacte en la cadena de calor afirmen haver incrementat la seua facturació.

Així mateix, el programa de valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses continua reforçant la transferència de coneixement al teixit productiu. L’informe assenyala que el 57 % dels desenrotllaments impulsats ha sigut incorporat almenys per una empresa, la qual cosa evidencia la capacitat d’estes iniciatives per a transformar el coneixement en solucions amb aplicació real. A més, el 14 % de les entitats participants en este programa ha promogut la creació de noves spin-offs vinculades als projectes desenrotllats.

Marián Cano ha posat en relleu que l’impacte d’estos programes “transcendix els resultats immediats de cada projecte, ja que contribuïxen a enfortir les capacitats innovadores d’empreses i centres d’investigació, impulsar la col·laboració entre els diferents agents del sistema valencià d’innovació i generar noves oportunitats de desenrotllament econòmic”. En este sentit, ha assenyalat que “invertir en innovació és invertir en talent, en ocupació qualificada i en un model productiu més competitiu i resilient”.

Innovació amb impacte en l’ocupació

L’avaluació constata també que els programes d’Ivace+i Innovació contribuïxen a consolidar la cultura de la innovació dins de les organitzacions beneficiàries.

La participació en les convocatòries ha afavorit canvis organitzatius orientats a millorar la gestió de l’I+D+i i, a més, més del 70 % de les entitats consultades assegura haver reforçat la capacitació del seu personal gràcies als projectes desenrotllats.

En matèria d’ocupació, els projectes estratègics han permés la creació de 179 llocs de treball nous, amb una taxa de manteniment de l’ocupació del 72 % una vegada finalitzades les iniciatives, la qual cosa posa de manifest la capacitat d’estos programes per a generar un impacte econòmic i social sostingut.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permet recuperar matèries primeres d’alt valor a partir de residus que actualment acaben en abocador
• El projecte combina reciclatge químic i mecànic per a tancar el cicle de vida d’este material dins de la mateixa indústria del calçat 

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança a través d’Ivace+i Innovació un projecte d’I+D+i destinat a transformar residus de poliuretà procedents de la indústria del calçat en nous materials per a la fabricació de soles. La iniciativa perseguix reduir l’impacte ambiental associat a esta mena de deixalles, que actualment acaben majoritàriament en abocadors.

Per a fer-ho, s’està desenrotllant una tecnologia que combina processos avançats de reciclatge químic i mecànic amb la finalitat de recuperar matèries primeres d’alt valor i reincorporar-les a nous productes. L’objectiu és avançar cap a un model més circular que permeta reutilitzar els residus generats pel mateix sector per a fabricar nous components de calçat amb prestacions equivalents a les dels materials convencionals.

El projecte, denominat ‘VAL-rPU-CALZADO’, està liderat per Synthelast i compta amb la participació de Pikolinos, així com amb la col·laboració del centre tecnològic Inescop i l’empresa Onditec. A més, la iniciativa disposa de finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

La principal innovació del projecte radica en l’aplicació de tècniques de reciclatge químic per a un material especialment complex de recuperar com és el poliuretà, un tipus de plàstic que, per les seues característiques termoestables, no es pot fondre i modelar-se de nou com ocorre amb altres materials.

A diferència dels sistemes tradicionals, que solen limitar-se a triturar i reutilitzar els residus com a material de farciment, esta tecnologia permet obtindre novament components químics que es poden utilitzar com a matèria primera per a fabricar nous productes.

En concret, els investigadors empren un procés denominat glicòlisi, mitjançant el qual es trenquen les cadenes moleculars del poliuretà residual per a recuperar poliols reciclats. Estos compostos s’incorporen posteriorment a noves formulacions que permeten fabricar soles i altres elements del calçat amb propietats mecàniques adaptades a les necessitats de cada aplicació.

D’esta manera, el projecte contribuïx a tancar el cicle de vida del poliuretà dins de la mateixa indústria del calçat, reduint la dependència de matèries primeres verges i minimitzant la generació de residus.

Validació en entorn industrial

La iniciativa es troba actualment en una fase avançada de validació industrial. El sistema desenrotllat ja ha demostrat un alt potencial per a produir soles de poliuretà reciclat amb nivells de qualitat pròxims als obtinguts mitjançant materials convencionals.

Els pròxims passos se centraran a completar la validació pilot a escala semiindustrial, avançar en els processos de certificació i preparar la futura implantació comercial de la tecnologia. Així mateix, els resultats obtinguts podrien facilitar la seua aplicació a altres polímers i sectors industrials amb problemàtiques similars.

Col·laboració entre indústria i coneixement tecnològic

Synthelast coordina el projecte i lidera el desenrotllament dels nous materials polimèrics, aportant la seua experiència en formulació, transformació i validació de poliuretans reciclats. A més, és la responsable de traslladar els resultats obtinguts a un entorn industrial real.

Per part seua, Pikolinos participa en la validació dels materials desenrotllats en aplicacions reals de calçat, aportant el seu coneixement sobre disseny, fabricació i requisits funcionals del producte final per a garantir que les noves solucions complixen els estàndards de qualitat exigits pel mercat.

El desenrotllament dels processos de reciclatge químic mitjançant solvòlisi recau sobre INESCOP, que s’encarrega també de la caracterització fisicoquímica dels materials reciclats i del suport tècnic necessari per a la seua incorporació en noves soles i components de calçat.

Finalment, Onditec aporta suport tecnològic en l’optimització de processos, l’anàlisi de resultats i l’assistència instrumental requerida durant les diferents fases d’investigació i desenrotllament.

La col·laboració ha permés combinar el coneixement industrial, l’experiència en producte final i la investigació aplicada per a impulsar noves solucions d’economia circular orientades específicament als residus generats per la indústria del calçat.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Descarbonització, que advoca per la valorització de residus per a la producció de combustibles, la generació d’energia, reducció d’emissions de CO₂ i la fabricació de nous productes i materials, com a biopolímers. Així mateix, ‘VAL-rPU-CALZADO’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘ECO-MODULE’ aborda el desenvolupament de noves formulacions de formigó basades en materials més sostenibles
• L’objectiu és impulsar un sistema constructiu més lleuger, flexible i personalitzable que, a més, reduïsca la petjada de carboni

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç ha finançat, a través d’Ivace+i Innovació, el desenvolupament de nous materials ecosostenibles dissenyats específicament per a la construcció d’elements prefabricats que simplifiquen els treballs d’instal·lació i d’obra civil, amb un disseny alleugerit, personalitzable i modular.

L’objectiu d’aquest sistema constructiu és poder crear espais multifuncionals, tant per al sector residencial com per al sector de serveis, comercial o industrial, complint els objectius de circularitat i reducció de la petjada de carboni establits en l’Agenda 2030.

El projecte, denominat ‘ECO-MODULE’, està coordinat per Idelab Ingeniería, que col·labora en la seua execució amb l’empresa Prefabricados Villalonga (Previcor). La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Mitjançant aquest desenvolupament s’ha donat resposta a un dels desafiaments més rellevants per al sector de la construcció, que busca noves formulacions per a la fabricació de formigó que permeten reduir el percentatge de ciment emprat o bé substituir-lo per materials més sostenibles sense comprometre’n les propietats tècniques.

En aquest cas, s’ha treballat en ambdues línies d’actuació amb la finalitat de reduir o eliminar tant el volum d’àrids com el mateix ciment utilitzat en la producció de formigons prefabricats.

Màxima modularitat

L’equip tècnic ha explorat, a més, nous formats de prefabricats amb l’objectiu d’aconseguir la màxima flexibilitat constructiva i modularitat, així com criteris de transport eficient gràcies a un millor aprofitament de l’espai i a la facilitat de muntatge.

També s’ha buscat la compatibilitat amb l’estàndard BIM (sigles en anglés de Building Information Modeling, Modelatge de la Informació per a la Construcció) per a garantir que el producte final puga arribar a comercialitzar-se arreu del món.

Amb aquesta finalitat s’ha analitzat, a més, l’escalabilitat de les formulacions obtingudes per a garantir la posterior industrialització de la solució final, un pas necessari per a afrontar la fase de fabricació i comercialització dels nous productes en els mercats nacional i internacional.

Com a coordinadora del projecte, Idelab és una empresa d’enginyeria especialitzada en els sectors químic, dels materials de construcció, pirotècnic i alimentari, amb experiència en l’execució de projectes d’R+D. Per la seua banda, Prefabricados Villalonga centra la seua activitat en la fabricació i distribució de formigó decoratiu.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Hàbitat Sostenible, que advoca per la implantació de materials i sistemes constructius més sostenibles. Així mateix, s’emmarca també en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permetrà analitzar imatges mèdiques avançades i generar bessons digitals personalitzats per a una major precisió en el diagnòstic i la planificació de tractaments més personalitzats
• La tecnologia combina IA, simulacions biomecàniques i anàlisi del flux sanguini per a millorar l’avaluació clínica d’esta patologia vascular

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenvolupament d’una nova tecnologia assistida per intel·ligència artificial (IA) per a millorar la detecció i la predicció del risc de ruptura de l’aneurisma aòrtic abdominal, una patologia vascular potencialment mortal que, en molts casos, evoluciona de manera silenciosa fins que es produïx una complicació greu.

La iniciativa permetrà analitzar de manera automàtica imatges mèdiques i generar bessons digitals tridimensionals personalitzats de l’aorta de cada pacient. D’esta manera, el personal sanitari podrà disposar d’informació més precisa per a valorar l’evolució de la malaltia, planificar intervencions i prendre decisions clíniques amb un major suport tecnològic.

El projecte, denominat BOHEMIA 3, està liderat per Avamed Synergy i es desenrotlla en col·laboració amb diferents agents de l’ecosistema valencià d’innovació, que aporten coneixement especialitzat en investigació clínica i processament avançat d’imatge mèdica i contribuïxen a la validació de la tecnologia en entorns sanitaris reals. La iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea a través del programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027.

Una representació virtual de l’aorta per a cada pacient

L’aneurisma aòrtic abdominal consistix en una dilatació anormal de la principal artèria que transporta la sang des del cor cap a la resta de l’organisme. Quan eixe eixamplament aconseguix determinades dimensions existix risc de ruptura, una situació que pot provocar hemorràgies internes d’extrema gravetat.

Per a ajudar a previndre estes complicacions, BOHEMIA 3 desenrotlla noves ferramentes capaces d’interpretar imatges obtingudes mitjançant tècniques de diagnòstic mèdic i transformar-les en bessons digitals precisos de les estructures vasculars del pacient.

A partir d’estes reconstruccions tridimensionals, el sistema podrà analitzar diferents paràmetres relacionats amb el comportament biomecànic de l’artèria i amb la circulació de la sang en el seu interior. Esta informació permetrà estimar amb major precisió el risc de ruptura i oferir suport a l’especialista durant l’avaluació clínica.

Intel·ligència artificial per a una medicina més personalitzada

Un dels aspectes més innovadors del projecte és la incorporació d’algoritmes d’intel·ligència artificial natius per a automatitzar processos complexos d’anàlisi d’imatge mèdica que actualment requerixen una important dedicació de temps i recursos especialitzats.

A més de facilitar el treball dels professionals sanitaris, esta tecnologia permetrà obtindre una visió més completa i personalitzada de cada cas clínic. La visualització en tres dimensions de les estructures anatòmiques contribuirà a una interpretació més intuïtiva de la informació mèdica i afavorirà una millor planificació terapèutica i quirúrgica.

Actualment, els treballs se centren en l’optimització dels algoritmes de segmentació automàtica de les imatges mèdiques, així com en el desenvolupament de models predictius biomecànics i hemodinàmics. L’objectiu és poder validar de manera progressiva les ferramentes en entorns clínics reals.

Avamed Synergy no sols lidera i coordina BOHEMIA 3, sinó que dirigix el desenvolupament de les noves ferramentes basades en intel·ligència artificial aplicades a l’anàlisi vascular. No obstant això, per a poder executar amb èxit el projecte esta empresa alacantina es recolza en altres baules del sistema d’innovació.

En este sentit, s’ha forjat una estreta col·laboració amb AIJU, que és l’encarregat de desenrotllar biomodels d’aorta abdominal mitjançant impressió 3D d’alta precisió; i amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV), que contribuïx al disseny 3D i al desenvolupament d’un sistema de realitat estesa per a la visualització de l’aneurisma, entre altres tasques.

Finalment, junt amb altres hospitals participants en el projecte amb un paper rellevant en la iniciativa, l’Hospital La Fe participa en la definició dels objectius i també realitzarà aportacions en la validació final de la ferramenta, facilitant així la transferència d’esta tecnologia al sistema sanitari valencià.

BOHEMIA 3 s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Salut, que advoca per donar suport a projectes d’innovació que permeten avançar en la personalització del diagnòstic, el pronòstic, la planificació, el tractament i la rehabilitació en l’atenció integral del pacient.

Així mateix, el projecte s’emmarca també en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• Les pimes han presentat més del 80 % dels expedients registrats per a enfortir la competitivitat de l’ecosistema empresarial i de coneixement 
• Marián Cano subratlla que “estem aconseguint una transferència real del laboratori al mercat, unint coneixement i empresa perquè el talent es quede ací i genere riquesa”

La Unitat d’Innovació de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) gestionarà un total de 2.304 sol·licituds de projectes d’I+D+i i digitalització amb un pressupost global de 85 milions d’euros. 

El balanç provisional d’estes ajudes, orientades a impulsar la innovació i enfortir la competitivitat de l’ecosistema empresarial i de coneixement de la Comunitat Valenciana, confirma el pes de les pimes en el total d’iniciatives presentades. 

Les xicotetes i mitjanes empreses acaparen més del 80 % dels expedients registrats, seguides per les universitats, entitats sense ànim de lucre i centres d’investigació.

Per a la consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, “estes xifres confirmen que estem aconseguint una transferència real del laboratori al mercat, unint coneixement i empresa perquè el talent es quede ací i genere riquesa en la Comunitat”.

En esta mateixa línia, Cano ha valorat l’alt nivell de participació empresarial i l’impacte territorial dels 414 milions d’euros previstos d’inversió.

“Darrere de cada un d’estos projectes hi ha empreses que innoven, generen ocupació i guanyen capacitat competitiva. La mobilització de més de 414 milions d’euros en inversió associada a estes ajudes evidencia el dinamisme de l’ecosistema innovador valencià i el paper estratègic de les pimes en la transformació econòmica de la Comunitat Valenciana”, ha assenyalat.

Del total de programes oferits per Ivace+i Innovació, els que més interés han despertat han sigut els d’I+D, amb 1.198 projectes presentats, el 52 % del total. En este àmbit destaca la forta aposta del teixit industrial per la investigació en tecnologies digitals avançades, la intel·ligència artificial i la biotecnologia.

Una altra de les línies més demanades ha sigut la de suport a la innovació, amb prop de 400 sol·licituds orientades a enfortir i transformar la innovació de productes, processos i la mateixa organització interna de les empreses.

Apogeu de l’ecosistema de coneixement

La demanda d’ajudes per part d’universitats, centres tecnològics i d’investigació ha augmentat més d’un 20 %, amb l’objectiu de finançar el desenrotllament de 117 prototips i demostradors que acosten al mercat els resultats de les seues investigacions.

Així mateix, s’ha sol·licitat suport econòmic per al funcionament de 14 unitats especialitzades, que impulsen la investigació aplicada i orientada cap a les empreses en centres d’excel·lència investigadora.

El programa de promoció del talent se situa igualment entre els que han suscitat un major interés. Amb un total de 117 expedients rebuts, el 41 % es correspon amb ajudes a agents d’innovació i de proximitat en associacions empresarials i grups d’investigació i la quarta part es dirigix a la contractació de personal graduat i tècnic en empreses. 

La resta dels projectes planteja el finançament de doctorands en empreses, una línia que ha crescut al voltant d’un 17 % respecte a 2025.

Forta presència de la investigació sanitària

Paral·lelament, Ivace+i Innovació manté el seu compromís amb la millora dels servicis públics mitjançant procediments de compra pública d’innovació (CPI), destinats a trobar i desenrotllar solucions innovadores que satisfacen les necessitats tecnològiques de l’Administració.

Este programa reflectix un increment de la participació dels centres d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana, que reunixen més d’una quarta part de totes les sol·licituds rebudes. Precisament, l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) han registrat iniciatives per a impulsar solucions tecnològiques que optimitzen la pràctica clínica i assistencial.

Finalment, s’han presentat 17 propostes d’actuació per a potenciar l’enfortiment i la interconnexió dels agents que conformen l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

Les ajudes són finançades per la Unió Europea a través del Programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permetrà adaptar en temps real les recomanacions a les preferències del turista sense necessitat d’interacció complexa
• El projecte desenrotllarà una API oberta perquè empreses i destinacions integren esta tecnologia en les seues pròpies aplicacions

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una nova metodologia orientada a personalitzar l’experiència turística mitjançant l’anàlisi emocional no intrusiva de les persones que visiten les destinacions turístiques intel·ligents.

Este enfocament innovador permetrà oferir recomanacions adaptades en temps real als interessos i les sensacions del turista, cosa que supera les limitacions de les actuals plataformes, que es basen principalment en valoracions d’altres usuaris o preferències declarades. D’esta manera, es pretén millorar l’experiència del visitant i optimitzar la gestió dels recursos turístics.

El projecte, denominat EMOTION-DTI, està liderat per l’empresa valenciana Play&Go Experience i compta amb la col·laboració de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU). La iniciativa disposa, a més, de finançament de la Unió Europea a través del Programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Turisme adaptat a les emocions

A diferència de les solucions actuals, EMOTION-DTI introduïx un sistema capaç d’interpretar les emocions de l’usuari de manera natural. A través del seu dispositiu mòbil, el visitant visualitzarà imatges de diferents recursos turístics, la qual cosa permetrà generar un perfil emocional basat en les seues reaccions.

Este sistema combina tecnologies avançades com el reconeixement d’expressions facials, el processament del llenguatge natural —capaç d’analitzar sentiments a partir de textos o veu— i la geolocalització intel·ligent. Gràcies a esta integració, les recomanacions no només s’ajusten als gustos de l’usuari, sinó també al moment i lloc en el qual es troba.

A més, el projecte aposta per un model obert. En comptes de desenrotllar una única aplicació, generarà una metodologia i una API turística que podran ser utilitzades per tercers. Este model obert permetrà la seua adaptació a diferents segments, com el turisme cultural, accessible o gastronòmic, la qual cosa ampliarà l’impacte en el sector.

Els primers resultats, que inclouen una versió inicial de la metodologia de perfilament emocional i el disseny de l’arquitectura tecnològica de l’API, estan previstos per al primer semestre de 2026. Posteriorment, es posarà en marxa  una aplicació pilot centrada en turisme cultural, juntament amb una guia de bones pràctiques que facilitarà l’adopció d’esta tecnologia per part del sector.

Entitats col·laboradores

L’Institut de Biomecànica de València (IBV) actua com a soci tecnològic en l’àmbit del reconeixement emocional, adaptant les seues ferramentes basades en tècniques neurocientífiques, anàlisi facial i processament del llenguatge al context turístic.

Per la seua banda, l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV s’encarrega de definir els continguts culturals de l’aplicació pilot, centrats en el patrimoni barroc valencià, així com analitzar quins elements generen respostes emocionals en els usuaris.

Finalment, l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) lidera la validació del sistema amb usuaris reals, avaluant aspectes clau com la usabilitat, l’accessibilitat i el grau de satisfacció, amb l’objectiu de garantir la seua adequació a diferents perfils de visitants.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Turisme, que advoca per desenrotllar un nou model d’interacció amb el turista en temps real i de manera no invasiva. Així mateix, EMOTION-DTI s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte «DECAMP» s’avança així a les noves regulacions de Brussel·les i proporciona sistemes de gespa artificial més sostenibles
• Amb els components recuperats es fabricaran nous seients esportius, bases elàstiques per a camps sintètics, així com material per a impressió 3D

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigeix Marián Cano, finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’un nou procés de reciclatge integral de la gespa artificial al final de la seua vida útil que permeta transformar estos residus en productes d’alt valor afegit.

El projecte, denominat «DECAMP», se centra en la recuperació i el tractament de totes les fraccions de la gespa desinstal·lada, des de les fibres fins a les bases, que es componen majoritàriament de làtex, per a fabricar nous productes, com ara mobiliari esportiu i nova gespa artificial.

Acteco Productos y Servicios coordina esta iniciativa, en la qual també participen les empreses ADDITUM, FANBASE i Realturf Systems. «DECAMP» compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Mitjançant este desenvolupament es pretén oferir una solució real i sostenible per al residu que es genera al final de la vida útil de la gespa artificial. Actualment, gran part d’este material acaba en abocadors o se sotmet a processos de reciclatge molt limitats. L’objectiu ara és garantir que la gespa retirada puga transformar-se en nous productes útils i d’alt valor afegit.

Davant d’altres iniciatives ja presents en el mercat, «DECAMP» aposta per la revalorització dels diferents materials que s’empren en la fabricació de la gespa sintètica des d’una perspectiva integral. És a dir, no sols tracta de recuperar cadascun dels compostos, sinó que també aborda la transformació d’estos residus en nous productes de valor en l’àmbit de l’esport.

La solució s’avança així als canvis regulatoris que prepara Brussel·les, que inclouen la futura prohibició del farciment de cautxú, i proporciona nous sistemes de gespa més sostenibles a partir del residu generat.

Gràcies al treball en cooperació d’este consorci d’empreses, s’estan desenvolupant i optimitzant tecnologies de reciclatge mecànic i físic, així com noves formulacions per a fabricar bases elàstiques per a gespa artificial, seients esportius i material per a impressió 3D.

Objectius superats

Superats ja els dos primers anys de desenvolupament, «DECAMP» es troba en una fase avançada d’execució i, de fet, ja s’han completat els principals objectius del projecte.

En este sentit, s’ha aconseguit triturar, separar i caracteritzar les diferents fraccions del material —principalment polipropilé (PP), polietilé (PE) i làtex— a diferents escales, des del laboratori fins a entorns pilot i industrials, obtenint nivells de puresa adequats per a la seua reutilització. Gràcies a l’optimització del procés de reciclatge físic, ja s’han produït els primers lots pilot de plàstics reciclats d’alta qualitat que podran emprar-se en noves aplicacions.

A partir d’estos materials recuperats, el projecte també ha començat a desenvolupar noves aplicacions, com ara planxes de bases elàstiques i mescles amb làtex destinades a impressió 3D. Actualment, l’Institut de Biomecànica de València (IBV) està realitzant assajos per a avaluar aspectes com l’absorció d’impactes, la resistència o la deformació, amb la finalitat d’ajustar les formulacions finals i garantir-ne el rendiment.

El projecte compta amb la participació de diverses empreses especialitzades que aporten el seu coneixement en diferents fases del procés. Realturf Systems contribuïx amb la seua experiència en el disseny i l’estructura de la gespa artificial, a més de subministrar el material usat necessari per als assajos.

ACTECO s’encarrega de les etapes de reciclatge mecànic i físic del material recuperat, mentre que ADDITIUM, especialitzada en tecnologies d’impressió 3D, treballa en el desenvolupament de noves aplicacions a partir d’estos materials reciclats. Per la seua part, FANBASE lidera el disseny i la validació de seients esportius fabricats amb estos nous materials.

Este consorci es recolza, a més, en dos centres tecnològics per a desenvolupar els diferents treballs. Aimplas, l’institut de referència per al sector del plàstic, aporta el seu coneixement tècnic en caracterització de materials, reciclatge físic, formulacions i escalat dels pilots, mentre que l’IBV lidera la validació funcional dels nous productes.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular, que insta a desenvolupar solucions de R+D+i que contribuïsquen a la reducció i valorització més eficient dels residus. Així mateix, «DECAMP» s’emmarca també en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés
• L’objectiu és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants en format en pols, més eficaços, sostenibles i fàcils d’emmagatzemar

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenvolupament de nous bioestimulants agrícoles basats en microalgues capaces de resistir condicions ambientals adverses.

La iniciativa planteja una solució innovadora per a millorar la fertilitat del sòl i reforçar la resistència dels cultius davant l’estrés, mitjançant el desenvolupament de bioestimulants en format en pols, més estables, fàcils d’emmagatzemar i amb menor impacte ambiental que les formulacions tradicionals.

L’objectiu és aprofitar unes estructures naturals, conegudes com a acinets, que generen algunes microalgues quan s’enfronten a condicions extremes, com la falta de nutrients o els canvis de temperatura. Estes estructures actuen com una espècie de “cèl·lules de supervivència”, des d’on és possible obtindre bioingredients més resistents i duradors.

Enfront dels productes convencionals, que solen emprar biomassa sense diferenciar o procedent de macroalgues marines, esta nova aproximació permet treballar amb cèl·lules més robustes i obri la porta a diversificar les fonts de bioestimulants en agricultura. A més, el format en pols concentrat facilita el seu transport i emmagatzematge, reduint tant els costos com la petjada de carboni.

El projecte, denominat ‘BIOACINET’, està liderat per l’empresa alacantina Atlántica Agrícola, especialitzada en bioestimulació, nutrició vegetal, biocontrol i microorganismes aplicats al camp. La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Investigació col·laborativa i multidisciplinària

Per a dur a terme este treball, Atlántica Agrícola es recolza en centres tecnològics i organismes d’investigació que aporten coneixement en diferents fases del desenvolupament. En este sentit, AINIA exercix un paper clau en el cultiu de microalgues, la inducció d’estes estructures de resistència i el seu escalat fins a fases pilot, a més de validar la seua aplicació en sòl.

Per la seua banda, la Universitat de Granada avalua l’efecte d’estos bioestimulants sobre les plantes en condicions controlades, mentre que el Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) analitza els canvis metabòlics que es produïxen en els cultius tractats. El projecte també incorpora el suport d’OFICE en tasques de control de qualitat i de l’Institut Tecnològic de Canàries en la selecció i estudi de noves microalgues.

Pròxims passos cap a la seua aplicació en camp

Actualment, ‘BIOACINET’ es troba en una fase avançada de desenvolupament en laboratori. Durant 2025 s’han aconseguit avanços significatius, com la definició de les condicions òptimes de cultiu, la inducció controlada d’acinets i la seua estabilització mitjançant tècniques d’assecat.

En la següent etapa, el projecte se centrarà en reactivar estos bioingredients, validar la seua eficàcia en condicions reals i avançar cap a la seua producció a major escala.

L’objectiu final és posar en el mercat una nova generació de bioestimulants més eficaços, sostenibles i adaptats als reptes actuals de l’agricultura, com el canvi climàtic o la degradació del sòl.

‘BIOACINET’ s’alinea amb les conclusions de diversos comitès estratègics d’innovació especialitzats (CEIE), en especial el d’agroalimentació, que insta a desenvolupar solucions que afavorisquen una producció més sostenible i competitiva. També es vincula amb els reptes i solucions dels grups d’especialistes en Descarbonització i Economia Circular, que en ambdós casos aposten per fomentar les matèries primeres alternatives i la reducció i valorització més eficient dels residus.

Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana ‘S3’, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.