Premsa, Premsa

• La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes de’Ivace+i Innovació, que s’estén a les zones rurals, augmentarà un 4% respecte a 2025
• La consellera Marián Cano presidix al costat de l’alcalde d’Alacant la presentació dels primers agents de proximitat en l’àrea industrial d’Aguamarga

La consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha anunciat l’increment del pressupost que enguany es destinarà a finançar la incorporació de nous agents d’innovació de proximitat en àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes, que Ivace+i Innovació va activar per primera vegada en 2025, creixerà per damunt del 4% en la pròxima convocatòria, segons ha avançat Cano, fins a aconseguir un total de 1,25 milions d’euros.

“Es tracta d’una iniciativa estratègica que reforça el nostre compromís amb la transferència de coneixement i l’impuls de la competitivitat de les nostres empreses”, ha assegurat la consellera, que ha subratllat també el valor d’una figura “que acosta la innovació on realment succeïx l’activitat econòmica, a les empreses, als polígons, als tallers, a les pimes que sostenen el nostre teixit productiu cada dia”.

La titular d’Innovació ha presidit en l’Àrea Empresarial Aguamarga, a Alacant, la presentació dels primers agents de proximitat que s’integren en este programa. L’acte ha comptat també amb la participació de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, i del president de l’Entitat de Gestió i Modernització (EGM) d’Aguamarga, Luis Mascaró, així com altres autoritats de la Conselleria i del consistori alacantí.

Precisament els parcs empresarials radicats en este terme municipal concentren, de fet, la major part dels beneficiaris d’esta línia d’ajudes, a través de la qual es van concedir el passat exercici prop de 900.000 euros.

Es tracta d’Aguamarga, Talaies Ciutat Empresarial i l’Àrea Empresarial Pla de Vallonga, tots ells a la ciutat d’Alacant que, al costat del Parc Logístic de València, en Riba-roja, han incorporat especialistes en I+D+i amb el suport d’Ivace+i.

En este sentit, Cano ha destacat la labor que desenrotllarà un personal tècnic que “coneix el territori, parla el llenguatge de les empreses i ajuda a convertir les idees en projectes reals” i ha insistit, a més, en la idoneïtat d’un model de cooperació que connecta l’empresa, el coneixement i la pròpia Administració.

“Este acte en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant simbolitza el compromís d’acostar la innovació a les empreses, secundar-les en el seu creixement i crear un ecosistema productiu dinàmic i sostenible”, ha postil·lat.

Les ajudes s’estenen a l’àmbit rural

La línia d’agents de proximitat no sols està oberta a la participació de les àrees empresarials, sinó que també poden concórrer entitats sense ànim de lucre l’objecte fonamental del qual siga promoure la innovació en l’àmbit rural.

De fet, l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor), amb seu a Enguera, i la Fundació L’Olmo, radicada en el municipi valencià d’Aras de los Olmos, disposen des de 2025 d’un i dos agents, respectivament, per a impulsar una I+D+i amb impacte territorial i capacitat per a promoure el desenrotllament socioeconòmic dels municipis de l’interior.

Els nous agents de proximitat formen també part de la xarxa d’Innoagents, que impulsa Ivace+i Innovació i que en l’actualitat compta amb més de mig centenar de professionals integrats en universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i associacions empresarials, entre altres entitats de suport a la I+D+i.

Premsa, Premsa

• Les organitzacions beneficiàries podran obtindre finançament públic per un període màxim de sis anys des de la pròxima convocatòria
• El director general d’Innovació clausura una jornada de formació dirigida al personal tècnic que forma part de la Xarxa Innoagents

Ivace+i Innovació, dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç que dirigix Marián Cano, reordenarà la línia d’ajudes que finança la xarxa d’agents d’innovació amb la finalitat de facilitar l’accés de noves organitzacions a este programa d’impuls a la transferència de coneixement cap a les empreses.

Amb este objectiu s’establirà un període màxim de finançament públic de fins a sis anys per a cada entitat beneficiària, amb la finalitat d’alliberar recursos i estendre la xarxa a nous participants, segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés, durant l’obertura una jornada formativa dirigida al personal tècnic que integra esta xarxa.

“Després de huit anys des de la seua posada en marxa, el programa Innoagents s’ha consolidat com un instrument valuós amb un retorn real per a les entitats participants, que compten amb suficients incentius per a mantindre esta línia de treball quan finalitze el suport públic”, ha assegurat Cortés.

Estos canvis, que s’introduiran en la convocatòria del present exercici, afecten exclusivament la línia d’agents d’innovació, no vaig agafar a la d’agents de proximitat, que es va activar l’any passat.

Així, les organitzacions que accedisquen per primera vegada a estes ajudes tindran cobert fins al 100% del cost del personal tècnic associat durant tres anualitats i podran optar a un segon període de tres anys, denominat de consolidació, en el qual el finançament públic anirà descendint progressivament fins a representar el 60% del total.

Amb la finalitat de facilitar la transició a este nou model, Ivace+i permetrà presentar-se a la línia de consolidació a les entitats que actualment formen part de la xarxa, de manera que tindran la possibilitat d’estendre tres anys més el suport públic.

La reconfiguració d’esta línia pretén alliberar fons per a facilitar la incorporació de noves organitzacions a este programa, que pretén reduir la bretxa existent entre les esferes científica i tecnològica i l’empresarial.

Creada per a promoure l’I+D+i i la transferència de coneixement cap al teixit empresarial, la Xarxa Innoagents suma, en l’actualitat, més de mig centenar d’especialistes en innovació, que es distribuïxen en associacions empresarials, universitats, centres tecnològics i d’investigació, així com àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

Interconnexió de l’ecosistema innovador

Precisament, el personal tècnic que forma part de la xarxa ha participat en una sessió formativa en la qual s’han explorat diferents fórmules per a millorar la interconnexió del sistema d’innovació amb l’objectiu d’aconseguir un major impacte.

La sessió, que s’emmarca en el programa d’especialització que Ivace+i Innovació oferix als integrants d’esta xarxa, ha tractat de connectar solucions i reptes per resoldre, potenciant així el treball en equip entre les diferents entitats i la resolució conjunta de desafiaments d’innovació.

La seu de l’Associació Química i Mediambiental del Sector Químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova) ha acollit esta dinàmica de treball, a la qual s’han sumat representants de les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIEs), una altra de les figures que promou Ivace+i Innovació per a impulsar la investigació aplicada i orientada cap a les empreses.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, denominada Verif-AI, pretén optimitzar l’assistència que oferixen residències i centres sociosanitaris sense molestar a pacients
• La tecnologia, que aplica la IA per a detectar canvis posturals o caigudes, es provarà en dos residències de la província de València

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un sistema automatitzat per a avaluar la qualitat de l’atenció sociosanitària basat en intel·ligència artificial (IA).


Esta tecnologia és capaç de detectar patrons de moviment, caigudes o canvis corporals dels residents sense necessitat d’interactuar de manera corporal amb ells, la qual cosa evita afegir canvis que puguen resultar molestos o aparatosos en la vida de l’usuari.


El projecte, denominat Verif-AI, està coordinat per Domotik Mind, que col·labora amb GESMED Gestió Sociosanitària al Mediterrani, ADD Informàtica i la Residència Massgrell. El proposat compte, a més, amb finançament de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.


La iniciativa proposa una manera innovadora d’avaluar la qualitat assistencial que permet una verificació objectiva, no invasiva i en temps real dels processos de cura. A diferència d’altres sistemes en ús, Verif-AI té la capacitat de vigilar la qualitat de l’atenció sense molestar al resident ni gravar imatges, la qual cosa elimina l’intrusisme i millora la privacitat, la seguretat i el compliment normatiu dels àmbits residencials.


A més, presenta una visió integral, ja que analitza de manera simultània l’impacte de la tecnologia sobre tres dimensions clau: la productivitat i eficiència del personal, la qualitat i seguretat del servici assistencial i, finalment, el benestar i experiència de les persones implicades. En este sentit, s’analitzarà la salut dels professionals per a determinar l’estrés i el nivell de càrrega laboral que causa Verif-AI sobre els empleats dels centres.


Projecte pilot en el torn de nit


El projecte es troba ja en fase de validació en entorns reals controlats, si bé en els pròxims mesos es realitzarà una prova pilot en les residències Massgrell (Massamagrell) i Velluters (València). L’objectiu és monitorar durant el torn de nit aspectes com a canvis posturals, detecció de caigudes, control de presència i ús de baranes de seguretat.


En el desenrotllament de Verif-AI participen quatre empreses de la cadena de valor del sector de l’atenció sociosanitària. Com a especialista en el desenrotllament de solucions d’intel·ligència artificial aplicades a entorns sociosanitaris, Domotik Mind lidera el desenrotllament tecnològic i la validació de tot el sistema, juntament amb ADD Informàtica, que col·labora en la solució amb el seu programari específic per a la gestió d’esta mena de centres.


Per part seua, GESMED contribuïx amb la seua àmplia experiència en l’àmbit de la gestió sociosanitària, al mateix temps que lidera l’organització dels processos d’atenció i necessitats dels usuaris, mentres que Residencial Massgrell actua com a entorn per a la validació pilot del sistema. El centre especialitzat en el benestar de persones amb diversitat funcional proporcionarà així tant la infraestructura com l’equip professional necessaris per a implementar i provar la tecnologia.


Per a comprovar el correcte funcionament dels algorismes de detecció de moviment el consorci d’empreses també s’ha recolzat en l’Institut de Biomecànica (IBV), que ha contribuït també al disseny metodològic del sistema.


Verif-AI s’alinea amb les conclusions que ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en salut, que insta a desenrotllar solucions que permeten previndre, identificar i controlar problemes de salut mental i de malalties cròniques. Finalment, el projecte s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La tecnologia integrarà sensors físics avançats, intel·ligència artificial i anàlisi d’informació ciutadana per a reforçar la capacitat de resposta davant episodis extrems
• La futura plataforma operacional permetrà a administracions i equips d’emergència prendre decisions més àgils i coordinades

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una nova generació de sistemes intel·ligents d’alerta hidrològica capaces d’anticipar inundacions i millorar els avisos en temps real durant episodis meteorològics extrems.

L’objectiu, segons ha explicat Cano, és modernitzar de manera integral els actuals sistemes d’alerta mitjançant la incorporació de sensors d’última generació, models predictius avançats basats en intel·ligència artificial i noves ferramentes de comunicació directa amb la ciutadania. “D’esta manera, es pretén reforçar la capacitat de resposta de les administracions i minimitzar l’impacte de fenòmens com les danes”.

El projecte, denominat ‘AIGUALERT’, està desenrotllat per l’empresa Vielca Ingenieros en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV), l’empresa Sensing Tools i el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat de València. L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

L’experiència acumulada després d’episodis recents de pluges torrencials ha posat de manifest la necessitat de reforçar els sistemes d’alerta existents per a optimitzar la resposta i agilitzar els avisos a la població.

‘AIGUALERT’ planteja un model de comunicació més directe, immediat i bidireccional mitjançant la integració de canals digitals àmpliament utilitzats, com a xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, amb la finalitat de garantir que les alertes arriben de manera clara, contextualitzada i adaptada a cada usuari.

Predicció avançada i bessons digitals

El projecte combina enginyeria hidrològica, modelització hidràulica, ciència de dades i enginyeria del programari per a desenrotllar un ecosistema intel·ligent capaç d’anticipar crescudes amb major precisió.

El sistema integrarà sensors físics que mesuraran variables com la velocitat i el cabal de l’aigua, juntament amb informació generada per la ciutadania en temps real —el que es coneix com a social sensing—. Tota esta informació alimentarà models de simulació hidrològica, tant de base física com recolzats en intel·ligència artificial, que incorporaran automàticament prediccions meteorològiques a curt termini.

La tecnologia quedarà integrada en una plataforma operacional centrada en l’usuari i dissenyada per a facilitar la presa de decisions en temps real per part d’administracions públiques, confederacions hidrogràfiques i equips d’emergència. A més, permetrà desenrotllar bessons digitals de les conques per a simular diferents escenaris i anticipar possibles afeccions.

El projecte està previst que finalitze a la fi de 2027, moment en el qual la plataforma podrà posar-se a la disposició dels organismes competents. El pressupost global s’aproxima al milió d’euros, amb un finançament europeu pròxim al 60%.

La iniciativa aglutina a actors rellevants en tota la cadena de valor, des de centres generadors de coneixement a empreses, que col·laboren en l’execució del projecte. Així, el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (*CIDE) s’encarrega de la modelització hidràulica de les conques i del desenrotllament dels models de simulació.

La instal·lació de cambres hidromètriques i sistemes de mesurament per a obtindre dades de velocitat i cabal en els rius recau sobre Sensing Tools, mentres la UPV aporta la seua experiència en intel·ligència artificial per a la captació i anàlisi en temps real de la informació generada en xarxes socials.

Com a coordinador general del projecte, Vielca Ingenieros assumix, finalment, la interlocució amb els actors implicats i la integració de les diferents solucions tecnològiques, a més de participar en tasques de modelització hidrològica i desenrotllament de bessons digitals.

‘AIGUALERT’ s’alinea de manera directa amb diversos reptes estratègics definits pels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats en Economia Circular, Emergències i Tecnologies Habilitadores, que ha impulsat Ivace+i Innovació. A més, s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Turisme.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘Vimax’ és un sistema innovador basat en visió artificial capaç de mesurar totes les peces fabricades en la pròpia línia de producció
• Les càmeres oferixen informació sobre la textura i acabat del procés de fabricació, obtenint resultats molt més fiables

Premsa, Premsa

• L’objectiu és incentivar el desenrotllament i implementació de les solucions als reptes que ha proposat un comité d’especialistes en el sector
• L’última reunió d’este equip multidisciplinari ha comptat amb la participació dels secretaris autonòmics d’Innovació i Turisme

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finançarà projectes d’I+D+i que contribuïsquen a enfortir i modernitzar el sector turístic a través de la pròxima convocatòria d’ajudes d’Ivace+i Innovació.


Així ho ha anunciat el director general d’Innovació, Juan José Cortés, durant el desenrotllament de l’última reunió del comité d’especialistes en turisme, que des d’el mes de setembre passat ha treballat tant en la identificació dels principals reptes del sector com en la busca de solucions basades en la innovació.


L’objectiu és incentivar el desenrotllament i implementació de les propostes que han consensuat els representants de la comunitat científica, tecnològica, de les empreses i associacions del sector, així com de les administracions local i autonòmica que formen part d’este Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE).


Els secretaris autonòmics de Turisme i Innovació, José Manuel Camarero i Eduardo Pascual, respectivament, així com el director general de Turisme, Israel Martínez, han participat en esta última reunió, en la qual s’han abordat els instruments necessaris per a facilitar la posada en marxa d’estes iniciatives d’I+D+i i la seua posterior incorporació a les empreses i administracions.


De fet, Camarero ha destacat la labor desenrotllada pel comité i ha subratllat la importància d’impulsar la innovació en el sector “per a passar d’un turisme de promoció a un turisme de gestió”.


En este sentit, s’ha acordat que els projectes que s’alineen amb les conclusions del comité obtinguen una major puntuació en la fase d’avaluació de les sol·licituds de la pròxima convocatòria, la qual cosa incrementarà les seues opcions d’accedir a finançament públic.


Reptes i solucions


Entre les solucions que s’incentivaran a través de les línies de subvenció d’Ivace+i Innovació destaca el desenrotllament de ferramentes que faciliten la busca i gestió de dades fiables, així com la seua aplicació en el desenrotllament d’aplicacions, plataformes i equipament que contribuïsquen a fer atractiu el treball en el sector. Una iniciativa que ha validat el propi secretari autonòmic d’Innovació, que advoca per “dissenyar una estratègia que estiga alineada amb la gestió de dades”.


El comité proposa, a més, el disseny de plataformes compartides que faciliten la presa de decisions, per al que es requeriran nous sistemes capaços de combinar la informació obtinguda a través de tot tipus de fonts, des de les xarxes socials a sensors de nova generació.


Este equip de treball, que coordina el director general d’Innovació, insta a dissenyar nous equipaments laborals, com a exoesquelets o robots col·laboratius amb la finalitat de reduir la càrrega física i previndre lesions en tasques pesades, al mateix temps que advoca per explorar plataformes basades en intel·ligència artificial per a optimitzar la gestió del personal.


La millora en els sistemes i fluxos de transport també ha captat l’interés del grup d’especialistes, que plantegen plataformes intel·ligents de mobilitat turística per a reduir la congestió i optimitzar la convivència entre residents i visitants. En esta línia, aposten per impulsar noves infraestructures de transport intel·ligents connectades i sostenibles, així com una actualització de la xarxa existent per a garantir connexions més àgils entre les principals ciutats i els destins d’interior i litoral.


El disseny de nous sistemes de monitoratge de fluxos turístics capaços d’anticipar possibles impactes en usos residencials, previndre la saturació i garantir l’equilibri entre la població resident i la forana és una altra de les solucions proposades. En honor d’elevar la sostenibilitat s’insta a explotar models turístics centrats en la preservació del patrimoni, l’ocupació de qualitat, la inclusió social, la gestió de crisi i la resiliència social i econòmica de tot el territori.


Per a donar a conéixer i promoure la cultura i tradicions locals, així com promoure el turisme responsable, també s’insta a dissenyar plataformes digitals d’experiència turística, immersives i ludificades.


Representants de la cadena de valor


L’equip interdisciplinari d’especialistes està integrat pels científics Josep Antoni Ivars (UA), Laura Sebastiá (UPV), Enrique Bigné (UV); mentres que Manuel Aragonés (AIJU) i Laura Olcina (ITI) representen als instituts tecnològics. El director general de Ciència i Investigació de la Generalitat, Rafael Sebastián, també col·labora en esta iniciativa.


El fòrum compta a més amb una àmplia aportació empresarial que oferix una visió més pròxima al mercat dels diferents subsectors del turisme. En concret, participen Juan Salvador (ADESTIC), Roberto Martínez (Alacant Cruise Tourism), Mauro Derqui (AECOVAL), Silvia Blasco (APTUR CV), Francisco Fresno (Associació Valenciana de Turisme Esportiu Costa Blanca), Manuel Espinar (CONHOSTUR), Víctor Pérez (FOTUR), Jorge Portales (General Aviation Services), Federico Fuster (Grup Fuster Hotels) i Nuria Montes (HOSBEC).


En representació de la societat civil es compta amb María José López, de la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana, a més d’integrants de diferents administracions, que assistixen en qualitat de convidats. Es tracta dels ajuntaments de Benidorm i Orpesa, que formen part de la Xarxa de Destins Intel·ligents; els municipis d’Elx i La Nucia; la Mancomunitat de la Regió muntanyenca, i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP).


El comité estratègic especialitzat té com a objectiu oferir resposta als desafiaments del teixit productiu amb solucions tecnològiques innovadores, identificant a aquells agents del sistema valencià d’innovació més capacitats per al seu desenrotllament i definint les accions necessàries per a la seua implementació en el si de les empreses.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, en la qual col·laboren la UV i la UMH, part de la millora en la predicció primerenca de la salut cardiovascular
• El projecte AceFaCardio permet predir de manera detallada l’impacte dels nous compostos en el funcionament del cor

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través de *Ivace+i Innovació un nou projecte destinat a desenrotllar una tecnologia innovadora amb alt potencial d’accelerar el desenrotllament de fàrmacs, ja que és capaç de predir l’efecte d’estos compostos sobre la salut cardíaca.

Abans de comercialitzar qualsevol medicament, les farmacèutiques estudien, entre altres possibles efectes secundaris, el risc d’arrítmies en el cor. Per a això, avaluen com els fàrmacs poden interferir en els canals hERG, claus per a l’activitat elèctrica d’este òrgan.

La iniciativa permetrà modelar i descriure de manera detallada la cinètica del bloqueig d’estos canals, és a dir, com es produïx després de l’administració d’un fàrmac. Comprendre esta dinàmica permetrà accelerar i millorar el procés de desenrotllament de noves medicines.

El projecte, denominat ‘AceFaCardio’, està impulsat pel Centre d’Investigació i Innovació en Bioenginyeria de la Universitat de València (Ci2B-UV), que s’ha recolzat en l’Institut d’Investigació, Desenrotllament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE-UMH) per a realitzar els assajos experimentals.

Un model dinàmic i realista

La tecnologia desenrotllada permet estudiar de manera precisa com un compost bloqueja els canals hERG a partir de dades obtingudes mitjançant protocols molt senzills. A partir d’esta informació, el sistema genera automàticament models dinàmics del comportament del fàrmac, que són capaços de reproduir de manera fidel els processos d’unió i separació d’estos compostos amb el canal cardíac.

A més, el sistema també detecta diferents fenòmens rellevants, per exemple, si el medicament queda atrapat en el canal, l’absència d’este atrapament i com s’inicia el bloqueig del corrent.

Gràcies a ‘AceFaCardio’, els models generats són molt més realistes i complets que els que s’obtenen amb l’aproximació proposada per CiPA (‘Comprehensive in vitro Proarrhythmia Assay’), iniciativa impulsada als Estats Units. La incorporació de tècniques d’aprenentatge automàtic també suposa un avantatge addicional enfront de CiPA, ja que el desenrotllament del model dinàmic d’un compost a partir de les dades experimentals sol requerir menys d’una hora en un ordinador convencional, la qual cosa representa un significatiu estalvi de temps

Punt de desenrrotllament i execución

En els últims dos anys de desenrotllament, el projecte ha pres forma. Fins al moment s’han caracteritzat i obtingut models dinàmics de deu fàrmacs reals, i milers de compostos virtuals, gràcies a la selecció prèvia de diferents indicadors. D’altra banda, s’ha estudiat amb detall com interferixen els compostos en els canals hERG i la seua importància en la generació d’arrítmies induïdes pels fàrmacs.

Actualment l’Institut d’Investigació, Desenrotllament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE-UMH) està realitzant els assajos experimentals. Este centre compta amb infraestructures tecnològiques avançades que permeten oferir servicis d’alt valor al sector privat i desenrotllar projectes d’I+D+i adaptats a les necessitats de la biotecnologia sanitària actual. D’esta manera, IDiBE-UMH proporciona un entorn dinàmic i amb condicions similars a les de la indústria real en este àmbit.

AceFaCardio s’alinea amb les conclusions identificades pel Comité Estratègic d’Innovació (CEI) de Salut d’Ivace+i Innovació, que insta a fomentar “les activitats i servicis d’alt valor afegit vinculats al desenrotllament i ús de teràpies avançades i medicaments innovadors”.

La iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, en la qual col·labora la UPV, se centra en l’espai aeri del Camp de Túria, encara que podrà extrapolar-se a altres territoris
• Es crearà un vertiport modular i un corredor 5G perquè les aeronaus no tripulades puguen operar entre Siete Aguas i Llíria

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança, a través d’Ivace+i Innovació, un nou projecte destinat a implementar l’ús de drons en sectors com el de la seguretat i emergències, agricultura, indústria, inspecció urbanística o infraestructures en els municipis que integren la comarca del Camp de Túria.

Per a fer-ho, es duran a terme estudis i anàlisis que permeten conéixer l’estat actual de la tecnologia, així com les necessitats requerides per a integrar els drons en el territori. L’objectiu és desenrotllar un model que es puga extrapolar a altres comarques de la Comunitat Valenciana.

El projecte ‘Alaire’ està coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV), que col·labora amb les empreses Abionica Solutions, Urjato, Fivecomm, Pleyad i la Mancomunitat Camp de Túria. A més, la iniciativa compta amb el suport econòmic que oferix la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este desenrotllament, la Mancomunitat del Camp de Túria pretén explorar noves formes de connectivitat que facilitaran la comunicació entre municipis dispersos en una àrea geogràfica de difícil accés. En este sentit, es crearà un corredor 5G entre l’aeròdrom de Siete Aguas i Llíria perquè puga ser usat pels drons.

La idea és que estos servicis s’integren en U-Space, el marc europeu que gestiona de manera segura i ordenada els vols de drons (UAS) en espais aeris a on hi ha molta activitat o risc, especialment en zones urbanes.

En definitiva, el projecte engloba les línies d’actuació necessàries perquè els drons puguen operar amb garanties en l’espai aeri.

Així mateix, es durà a terme el desenrotllament d’un vertiport modular, una infraestructura destinada a l’aterratge i enlairament de drons. El projecte pilot d’esta infraestructura se situarà en la localitat de Llíria.

En l’actualitat, s’ha obtingut una visió general de les necessitats, dificultats i aspectes positius d’implantar un sistema de vehicles aeris no tripulats a través d’enquestes a entitats locals, forces i cossos de seguretat, empreses i altres entitats públiques rellevants. De fet, ja s’han identificat els casos d’ús que susciten més interés, així com els requisits necessaris per a dur-los a terme.

Entitats col·laboradores

Els estudis de seguretat operacional i l’anàlisi de l’estat de la tecnologia en la comarca del Camp de Túria recau sobre el grup d’investigació en Sistemes Aeris No Tripulats de la UPV (WUAS-UPV), que coordina el projecte i, entre altres accions, s’encarrega dels sondejos, del disseny de les rutes, així com de definir els volums de l’espai aeri U-Space.

Este equip d’investigadors compta amb la col·laboració d’empreses privades com Abionica, que participa de manera transversal dins del consorci. La seua responsabilitat principal consistix en la integració del sistema de seguretat PrimeCor Zero en les aeronaus del projecte. Este sistema permet habilitar operacions segures, eficients i alineades amb la normativa europea.

Per la seua banda, Urjato proporciona la seua experiència en el disseny, planificació i certificació d’infraestructures aeronàutiques, per la qual cosa lidera el procés de concepció, disseny, implantació i validació dels vertiports modulars que serviran com a base per a les aeronaus no tripulades (UAS).

FIVECOMM participa en el disseny i prototipatge del mòdem 5G que integrarà el dron, per a garantir la connectivitat durant les operacions. Així mateix, Fivecomm lidera l’estudi i validació de la cobertura de comunicacions mòbils dels principals operadors a Espanya, assegurant la connectivitat del dron al llarg del trajecte entre l’aeròdrom de Siete Aguas i Llíria.

El consorci està secundat també per Pleyad, entitat especialitzada en la gestió de projectes, per a les tasques d’assessorament i consultoria. Finalment, encara que la Mancomunitat el Camp de Túria no participa com a sòcia en este projecte, sí que col·labora a través d’un conveni firmat amb la UPV. El seu paper és el de coordinar els ajuntaments i difondre el projecte en la seua comarca.

‘Alaire’ s’alinea íntegrament amb les conclusions de dos comités estratègics d’innovació, en concret els d’Automoció i Mobilitat Sostenible i Emergències. En el primer, s’insta a incorporar tecnologies per a una mobilitat intel·ligent i sostenible, mentres que el segon advoca per l’optimització de la captura i anàlisi d’informació en temps real.

La iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa que coordina Fisabio permetrà superposar informació sobre l’anatomia del pacient o mostrar la trajectòria de la intervenció

• El projecte inclou un simulador perquè l’equip facultatiu puga planificar la cirurgia i assajar-la abans de dur-la a terme

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç que dirigix Marián Cano finança, a través de Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una plataforma per a la visualització i manipulació d’imatges mèdiques multimodals en temps real amb la finalitat d’assistir a especialistes en neurocirurgia durant la planificació i execució de les intervencions. D’esta manera, es pretén millorar la precisió quirúrgica i reduir els temps en el quiròfan.

La iniciativa, que impulsa la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana, Fisabio, combina la tecnologia de bessons digitals -rèpliques virtuals d’òrgans o sistemes reals- amb intel·ligència artificial (IA) i realitat augmentada (RA).

Així mateix, la plataforma inclou un entorn d’entrenament virtual que permetrà als professionals practicar en escenaris simulats abans d’una cirurgia real, la qual cosa augmenta la seguretat del pacient i l’eficiència del procés quirúrgic.

Fisabio desenrotlla i executa este projecte, denominat ‘Àrtemis’, en col·laboració amb les empreses Ascires i Veratech for Health. L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta nova plataforma permetrà als especialistes en neurocirurgia visualitzar i analitzar imatges mèdiques en alta resolució —com a ressonàncies, TAC o estudis de medicina nuclear— a través de tecnologies web que oferixen una interacció fluida i ràpida.

De fet, assistirà al personal facultatiu en el quiròfan mitjançant la superposició en temps real d’informació clínica sobre l’anatomia del pacient, sobre la trajectòria prevista en la intervenció o la ubicació dels instruments quirúrgics. A més, es desenrotllarà un sistema de navegació quirúrgica per a millorar la precisió i seguretat.

Estes funcionalitats se sumen al sistema de planificació i simulació que permetrà preparar i assajar les cirurgies abans de dur-les a terme a través de models anatòmics virtuals dissenyats en 3D.

Avanços en neurocirurgia

El conjunt de solucions permetrà ampliar l’abast de les ferramentes de realitat virtual i augmentada des del cas d’ús de les operacions de tumors cerebrals a altres patologies neuroquirúrgicas com, per exemple, l’epilèpsia.

En el desenrotllament del projecte, Fisabio aportarà la seua experiència en investigació entorn a imatge mèdica i realitat augmentada. A més, el seu coneixement del sector sanitari permetrà validar el desenrotllament en col·laboració amb els experts neurocirujanos.

Amb una àmplia trajectòria en el camp del diagnòstic per imatge i tractaments mèdics avançats, Ascires contribuirà al desenrotllament de la plataforma amb la seua expertise en el camp de la gestió de grans volums de dades mèdiques, així com en la interpretació d’imatges diagnòstiques. També aportarà el seu coneixement clínic i accés a pacients per a validar el sistema en entorns reals.

La integració, normalització i gestió de dades clíniques perquè les dades clíniques i les imatges mèdiques es comuniquen i representen de manera efectiva i coherent dins de l’entorn virtual serà a càrrec de Veratech, una pime innovadora de base tecnològica.

‘Àrtemis’ s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Salut, que advoca per avançar en la personalització del diagnòstic, pronòstic, planificació, tractament i rehabilitació en l’atenció integral del pacient.

Així mateix, la iniciativa s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa dona resposta a l’abandó de xarxes de pesca en mars i oceans en transformar-les en productes sostenibles

• Les aplicacions inclouen envasos, cobertes agrícoles, components d’automoció i demostradors 3D de gran grandària

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un nou projecte destinat a la recuperació i valorització de xarxes de pesca amb l’objectiu de transformar-les en nous productes sostenibles i d’alt valor afegit en sectors com el niló, envasos, agricultura o automoció.

La iniciativa, denominada ‘Redes4Value’, se centra en les xarxes de poliamida, un tipus de plàstic o fibra sintètica amb gran potencial per al reciclatge químic. De fet, la seua estructura química permet recuperar els monòmers, com la caprolactama, que és la “peça fonamental” d’este material per a fabricar nous components amb propietats idèntiques a les del material original, mantenint així una qualitat de matèria primera verge.

El projecte reunix un consorci coordinat per l’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS, en el qual també participen UBE, ZIKNES i la Universitat de València. A més, la iniciativa compta amb el suport econòmic que brinda la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este desenrotllament, les entitats que cooperen en la seua execució pretenen contribuir a tancar el cicle de vida de les poliamides i reduir així la contaminació marina mitjançant solucions innovadores aplicables a la indústria.

Les poliamides reciclades estan pensades per a introduir-se sectors com l’embalatge, l’agricultura, l’automoció o la impressió 3D. Empreses com UBE ja analitzen la seua comercialització i ZIKNES adapta els seus equips per a validar peces de gran format. Les primeres aplicacions podrien incloure envasos, cobertes agrícoles, components d’automoció i demostradors 3D de gran grandària.

D’esta manera, “estes solucions no sols reduïxen la dependència de matèries primeres verges, sinó que també obrin noves oportunitats per a la indústria en termes de sostenibilitat i economia circular”, ha explicat la investigadora en Reciclatge Químic en AIMPLAS, Nairim Torrealba.

Col·laboració internacional

‘Redes4Value’ avança en tècniques com la despolimerització hidrotèrmica, la solvólisis amb líquids iònics i l’extrusió reactiva, a més d’avaluar la viabilitat i l’impacte ambiental dels seus processos. Un dels majors desafiaments és tractar xarxes molt degradades i amb una gran quantitat d’impureses, però els resultats són molt prometedors.

La col·laboració amb la marca Sea2See ha sigut clau, ja que permet disposar de xarxes recuperades a Ghana des de 2019, la qual cosa ajuda a estructurar la cadena de valor circular i validar els processos amb material real. “Sense estes xarxes seria impossible avançar”, ha destacat Torrealba.

Entitats col·laboradores

El projecte compta amb AIMPLAS com a responsable de les tasques de reciclatge químic i UBE en la part d’escalat, és a dir, un procés a nivell de laboratori que suposa la recuperació de monòmers a gran escala. UBE també duu a terme la repolimerització, procés que consistix a tornar a unir els monòmers recuperats per a formar altres nous. Per exemple, si es recuperen xarxes de pesca, la repolimerització les transforma una altra vegada en niló usable, amb propietats molt similars al material original.

Per part seua, ZIKNES s’encarrega de la validació en impressió 3D del material obtingut i el grup MATS de la Universitat de València (MATS-UV) dels estudis de solvólisis, procés químic per a descompondre materials usant un dissolvent, i cinètica, matèria que estudia la velocitat a la qual ocorre una reacció i com factors com a temperatura, pressió, concentració o tipus de dissolvent l’afecten.

En definitiva, l’equip d’investigadors està estudiant com descompondre el polímer de les xarxes de pesca amb un dissolvent per a recuperar monòmers, al mateix temps que aplica la cinètica per a estudiar la velocitat i condicions òptimes d’eixa reacció. “El nostre objectiu és consolidar una línia de reciclatge químic que puga aplicar-se a residus complexos i demostrar que és una solució real i necessària”, ha conclòs Torrealba.

‘Redes4Valencia’ s’alinea íntegrament amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Economia Circular, que aposta per la “reducció i valorització més eficient dels residus”. La iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.