Premsa, Premsa

• El projecte ‘VALHORTA’ pretén aprofitar restes de verdures per a desenrotllar conservants naturals d’aliments o fertilitzants biològics
• El procés finalitzarà amb l’extracció de cel·lulosa, que es destinarà a la fabricació d’envasos més sostenibles i amb propietats millorades

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació, un projecte d’I+D+i per a transformar residus hortofructícoles generats en la indústria agroalimentària en nous productes d’alt valor afegit.

L’objectiu és aprofitar les restes de fulles d’encisam, espinac o bleda que es descarten durant el processament de verdures destinades a productes de quarta gamma, -és a dir, vegetals frescos llestos per a consumir, habitualment envasats i refrigerats-, per a obtindre cel·lulosa i compostos bioactius amb diferents propietats funcionals com, per exemple, antioxidants o antibacterianes.

El projecte, denominat ‘VALHORTA’, està liderat pel grup d’investigació AgriFood BioTech de la Universitat de València i compta amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Esta iniciativa d’impuls de l’economia circular oferix una solució d’alt valor per als residus generats per la indústria agroalimentària de quarta gamma, que en l’última dècada ha anat guanyant progressivament pes en els lineals dels supermercats.

El procés per a obtindre estos compostos químics d’interés requerix de la fermentació de les restes de verdures descartades amb bacteris àcid-làctics. La idea és obtindre substàncies amb diferents propietats que puguen aplicar-se, per exemple, en el desenrotllament de conservants naturals per a aliments o fertilitzants d’origen biològic que, a més d’aportar nutrients o millorar el sòl, ajuden a protegir les plantes enfront de plagues o patògens.

A més, la biomassa restant després de l’obtenció d’estos compostos s’aprofita per a extraure cel·lulosa, que pot incorporar-se a materials polimèrics amb l’objectiu de millorar les seues propietats barrera enfront d’oxigen o vapor d’aigua. Això permet avançar cap al desenrotllament de solucions d’envasament més sostenibles, com a blísters reciclables o compostables.

Enfocament multifuncional

En conjunt, el projecte proposa una estratègia de valorització en cascada, en la qual un mateix residu es transforma en diferents productes funcionals, reduint el seu impacte ambiental i generant noves oportunitats tecnològiques per al sector agroalimentari i de materials.

Este enfocament multifuncional és precisament el valor diferencial de ‘VALHORTA’ enfront d’altres iniciatives presents en el mercat, que solen centrar-se en una única aplicació. Esta estratègia permet avançar cap a solucions més sostenibles sense incrementar el cost dels productes finals, atés que les matèries primeres convencionals se substituïxen per recursos procedents de residus agroalimentaris.

Al llarg dels últims mesos, el personal investigador ha emprat diferents mescles de deixalles agrícoles per a obtindre compostos bioactius amb diferents propietats, incloent-hi capacitats antifúngiques i antimicrobianes, així com altres aplicacions potencials alimentàries i agrícoles. En paral·lel, s’està treballant també en el desenrotllament de nous envasos utilitzant la cel·lulosa extreta en el procés de valorització.

En esta última anualitat, el focus s’ha situat en la validació dels assoliments aconseguits amb l’objectiu d’avaluar la seua eficàcia en cada un dels usos proposats.

Desenrotllament en cooperació

Per a això, el grup d’investigació AgriFood BioTech, amb coneixement en el camp de la biotecnologia agroalimentària, es recolza tant en centres tecnològics com empreses especialitzades.

Aimplas està col·laborant de manera activa el desenrotllament de nous envasos que incorporen la cel·lulosa recuperada, la qual cosa permetrà reduir el seu impacte ambiental i millorarà les prestacions finals.

També s’ha sumat al projecte l’empresa biotecnològica MicroLab Biotech, especialitzada en el desenrotllament de solucions basades en microorganismes i metabòlits bioactius. En este cas, la seua contribució s’orienta al disseny i optimització de formulacions químiques derivades dels processos de fermentació per al seu ús com bioestimulants, agents de biocontrol o ingredients funcionals.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats en Economia Circular, Descarbonització i Agroalimentació. En el primer cas, s’insta a desenrotllar solucions d’I+D+i que impulsen la simbiosi industrial, és a dir, l’aprofitament industrial dels residus que genera un altre sector d’activitat; així com la reducció i valorització més eficient dels residus.

El foment de les matèries primeres alternatives és una de les recomanacions del comité de Descarbonització, mentres que el grup d’especialistes en Agroalimentació advoquen per impulsar la producció sostenible en agricultura a través de la I+D+i.

Així mateix, ‘VALHORTA’ s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El president de la Generalitat assenyala que el programa de projectes estratègics, el de major pressupost i demanda, es reorienta per a desenrotllar tecnologies clau per a Europa
• Destaca que en esta convocatòria s’amplifica l’impacte de les ajudes en el teixit empresarial i reduïx la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries
• El termini per a presentar projectes d’innovació finalitzarà el 23 d’abril, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat un augment del 22% respecte a la passada edició en el pressupost d’ajudes per a projectes d’I+D+i d’Ivace+i Innovació fins a aconseguir els 59 milions d’euros.

Estes subvencions tenen com a objectiu reforçar el desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana i, en esta convocatòria, inclouen múltiples novetats dirigides a amplificar el seu impacte sobre el teixit empresarial, reduir la burocràcia i contribuir a reforçar la sobirania tecnològica d’Europa.

El termini per a presentar projectes d’innovació finalitzarà el 23 d’abril, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

El cap del Consell ha destacat que “es tracta de la major dotació econòmica que ha tingut esta iniciativa” al mateix temps que ha posat en valor la reducció i millora de l’eficiència de la càrrega administrativa perquè “els beneficiaris sol hagen de preocupar-se per innovar”.

“Volem que la innovació arribe més lluny i tinga un impacte real en el nostre teixit productiu, perquè el coneixement i la tecnologia que generem es transformen en oportunitats per a les empreses i en creixement econòmic per a la Comunitat Valenciana”, ha afegit.

Així, a través d’estes ajudes, es potencia el desenrotllament de solucions innovadores a reptes d’interés comú a través de la col·laboració de les esferes científica, tecnològica i empresarial, si bé enguany s’ha reorientat parcialment per a alinear-se amb la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP), que impulsa la Comissió Europea per a reforçar l’autonomia estratègica d’Europa en sectors clau.

Menys burocràcia

Gràcies al sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció es reduirà notablement la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries, ja que només hauran d’acreditar documentalment els gastos de personal a través de nòmines i pagaments a la Seguretat Social.

Amb la finalitat d’alleugerir el procés d’instrucció i resolució de la convocatòria s’ha implantat també un sistema de declaracions responsables que substituirà al tradicional procés de comprovació de requisits i condicions per a ser beneficiari.

Tal com ha assenyalat el president “fem un pas més en el procés de continuar simplificant l’administració perquè tots aquells que vulguen continuar innovant i apostant pel nostre territori puguen fer-lo de manera més fàcil i ràpida”.

La nova convocatòria pretén garantir, a més, que els projectes recolzats tinguen un efecte positiu rellevant en el teixit productiu. Per a això, en l’avaluació de les sol·licituds dirigides a empreses es reforçarà el pes del seu impacte. Així, amb independència de la puntuació global obtinguda, es descartaran aquelles iniciatives que no aconseguisquen la puntuació mínima exigida en este apartat.

Seguint la senda iniciada per a ampliar l’abast de les ajudes, s’ha reordenat la línia que dona suport a la xarxa d’agents d’innovació. A partir d’ara cada entitat beneficiària podrà optar a un màxim de sis anys de finançament públic amb la finalitat d’alliberar recursos i estendre la xarxa a nous participants.

Augmenta també la relació de reptes i solucions prioritzades en esta convocatòria després de la finalització del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Turisme. D’esta manera, els projectes que s’alineen amb les seues conclusions rebran puntuació extra en el procés d’avaluació de propostes.

Més suport econòmic

El cap del Consell ha destacat que “l’increment de la dotació pressupostària no es limita a Projectes Estratègics en Col·laboració sinó que, a més, la línia que finança el desenrotllament de prototips i projectes pilot s’eleva fins als 5,4 milions d’euros, la qual cosa representa un 35% més que fa un any”.

En un percentatge similar creix el programa d’Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació, mentres que la línia de suport a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial en centres d’excel·lència investigadora ascendix un 26%, fins als 3,5 milions d’euros.

També progressa de manera significativa el programa d’Impuls a la Compra Pública i Innovació (CPI), especialment la línia que incentiva la demanda d’I+D+i en el sector públic, que comptarà amb un milió d’euros, és a dir, un 15% més que en 2025.

Els tres programes restants, que promouen el talent, la consolidació de la cadena de valor empresarial i l’assimilació de tecnologies avançades, se situen en valors similars als de l’exercici precedent.

Amb més de sis milions s’ha dotat a Promoció del Talent, mentres que Compra Pública d’Innovació i Accions Complementàries disposen de 1,2 milions i 765.000 euros, respectivament.

Premsa, Premsa

• El sistema, basat en tecnologies d’Intel·ligència Artificial i Big data, recopila i analitza informació generada per diferents tipus de robots industrials
• La UPV lidera esta iniciativa, que s’ha desenrotllat en col·laboració amb les empreses Nunsys, Robotnik, Laboratoris RNB i Sinfiny

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, ha finançat a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una infraestructura digital basada en Intel·ligència Artificial (IA) i Big data que és capaç de recopilar dades generades per diferents tipologies de robots industrials, amb independència del fabricador o model.

La plataforma permet superar així l’absència d’un estàndard tecnològic, una de les principals barreres de la indústria 4.0, millorant l’eficiència, sostenibilitat i presa de decisions en la producció.

La Universitat Politècnica de València (UPV) ha coordinat este projecte estratègic, denominat ‘*RoDat (Robot Data)’, en el qual també han participat Nunsys, Laboratoris RNB, Robotnik Automation i Sinfiny Smart Technologies. La iniciativa ha comptat, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este projecte s’ha donat resposta a les necessitats de les empreses que han automatitzat els seus processos i que requerixen d’una plataforma interoperable que optimitze el seu funcionament mitjançant la recol·lecció i anàlisi de la informació recopilada per les màquines.

La plataforma ha aconseguit reduir els períodes en els quals els robots cessen les seues funcions de manera no planificada a través de models de manteniment predictiu que permeten anticipar-se a possibles avaries. Així mateix, s’ha optimitzat el gasto energètic mitjançant l’anàlisi de l’historial de moviments i consum dels robots, la qual cosa ha reduït la factura elèctrica en fins a un 40%.

Per a optimitzar la coordinació de les flotes de robots en determinats sectors s’ha millorat també la planificació i assignació de tasques dels robots mòbils autònoms (AMR), incrementant així la seua eficiència operativa en entorns industrials.

Valor diferencial del projecte

El valor diferencial de ‘RoDat’ radica en el seu enfocament obert i estandarditzat, que ha permés integrar dades de robots de distints fabricadors en una única plataforma, un procés que no era possible fins ara per la fragmentació dels sistemes propietaris. A més, esta solució interoperable possibilita també el funcionament conjunt entre robots de diferents fabricants en basar-se en protocols oberts, capaç de comunicar-se amb una gran varietat de dispositius.

Un altre avantatge d’esta aplicació és que no es limita a un únic sector, sinó que pot implementar-se en qualsevol entorn industrial que utilitze robots, des de l’automoció fins a la logística o la fabricació avançada.

Finalment, la plataforma ha incorporat capacitats avançades de Bessó Digital (Digital Twin), un tipus de tecnologia que crea rèpliques virtuals dels robots industrials. Estos duplicats permeten simular i predir el comportament dels robots abans que executen les seues tasques en l’entorn real amb la finalitat d’optimitzar-les.

Este desenrotllament tecnològic encara no ha començat a comercialitzar-se, però ja s’ha validat en un entorn industrial. L’equip tècnic no sols ha optimitzat el programari per a garantir la seua compatibilitat amb els diferents tipus de robots i entorns de producció, sinó que també ha verificat el correcte funcionament dels algorismes d’IA i Machine Learning. Este procés ha assegurat la precisió i fiabilitat del programari en la detecció d’anomalies i en la predicció de fallades.

Col·laboració públic-privada

El desenrotllament del projecte ‘RoDat’ ha sigut possible gràcies a la col·laboració d’un consorci multidisciplinari que reunix actors clau de l’àmbit acadèmic, tecnològic i industrial.

La Universitat Politècnica de València (UPV) s’erigix en el principal soci, que ha actuat com a entitat coordinadora del projecte a través de dos grups d’investigació, l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2) i el Centre d’Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP).

‘RoDat’ també ha comptat amb la participació de Nunsys, companyia valenciana especialitzada en la transformació digital de les empreses, que ha exercit un paper clau en el desenrotllament de la infraestructura tecnològica de la plataforma.

Robotnik per part seua, ha fet valdre la seua experiència en el desenrotllament de robots mòbils autònoms i solucions d’automatització per a garantir la compatibilitat de la plataforma i definir els estàndards de recol·lecció de dades en temps real.

La validació i testatge del sistema en escenaris industrials ha correspost a Sinfiny, empresa tecnològica especialitzada en la implantació de solucions avançades de digitalització i en la integració de sistemes intel·ligents en la indústria. Finalment, la firma del sector cosmètic RNB ha proporcionat un entorn real on s’han provat i optimitzat les solucions desenrotllades.

‘RoDat’ s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que advoca per la incorporació accelerada de les tecnologies de digitalització per a optimitzar les operacions en les empreses de la Comunitat Valenciana. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El projecte integra sensors de camp i teledetecció per a determinar en temps real el contingut d’aigua i nutrients del sòl i les plantes
• Es desenrotllaran fertilitzants i bioestimulants específics, així com sistemes digitals de fertilització que optimitzen el consum de recursos

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través de’Ivace+i Innovació una nova ferramenta tecnològica per a millorar la gestió del reg i la fertilització nitrogenada en explotacions de cítrics mitjançant agricultura de precisió.

Este nou sistema arreplega la informació de sensors, imatges satel·litàries i dades agroclimàtiques i aplica models i algorismes d’anàlisis per a interpretar-los de manera conjunta amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua i nitrogen sense comprometre la productivitat de les parcel·les.

L’empresa Fertusa Marenostrum (Fer) coordina esta iniciativa, en la qual col·laboren Regs Ibèria Regaber (Regaber), Valenciana de Gestió Agrària (VGA), l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i la Universitat de València (UV). A més, compta amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El projecte, denominat ‘N-Aqua-Fit’, no sols incorpora tecnologia que recopila i analitza dades del cultiu, sinó que també contempla el desenrotllament de nous fertilitzants i bioestimulants dissenyats específicament per a treballar al costat d’eixe sistema digital. D’esta manera, la informació arreplegada pels sensors permetrà ajustar de manera precisa la nutrició de les plantes, aplicant a cada moment i lloc la quantitat adequada de producte. Tot això s’integra en una plataforma en línia que incorpora recomendadors de reg i fertilització, facilitant la presa de decisions per part de l’agricultor.

Esta combinació de solucions digitals i productes formulats a mesura permetrà optimitzar l’ús de fertilitzants, millorar el rendiment dels cultius i avançar cap a una agricultura més eficient i sostenible.

Tecnologies que transformen el camp

Enfront d’altres solucions existents en el mercat, el projecte ‘N-Aqua-Fit’ aposta per un enfocament integral, específic i basat en sinergies reals entre tecnologies, no en elements aïllats. En concret, combina de manera coordinada sensors clàssics de sòl i planta, sensors de nova generació, teledetecció satel·litària i dades agroclimàtiques i històriques.

La iniciativa no es limita a monitorar o mostrar dades, sinó que planteja línies d’actuació. El sistema transforma la informació en recomanacions concretes de reg i fertilització mitjançant models avançats basats en intel·ligència artificials, superant així les ferramentes que només informen, però no aporten solucions.

D’altra banda, el projecte no es recolza en fertilitzants genèrics disponibles en el mercat, sinó que desenrotlla fertilitzants i bioestimulants específics, que maximitzen l’eficiència en l’ús del nitrogen i reduïxen les pèrdues per lixiviació, procés pel qual l’aigua que s’infiltra en el sòl arrossega substàncies solubles, principalment nutrients. Esta integració producte–programari constituïx un enfocament innovador i poc habitual en les solucions comercials actuals.

El projecte s’especialitza en cítrics, amb un enfocament clar en la sostenibilitat i el compliment normatiu. És a dir, el sistema no sols busca eficiència econòmica, sinó que també reduïx el consum d’aigua i nitrogen, millora la salut del sòl i disminuïx l’impacte mediambiental en realitzar una anàlisi del cicle de vida de les plantes. Això posiciona el projecte com una ferramenta alineada amb les exigències reguladores i ambientals actuals i futures.

En l’actualitat, s’han desenrotllat amb èxit la major part de les tasques plantejades. Resta integrar els resultats per a obtindre la ferramenta final, així com la seua validació en un sistema real de cultiu, la qual cosa permetrà adequar el model generat a les necessitats de l’usuari final.

Empreses i centres tecnològics col·laboradors

Per a l’execució del projecte N-Aquafit s’ha constituït un consorci multidisciplinari que integra empreses privades, centres tecnològics i organismes públics d’investigació, que cobrix tota la cadena de valor.

*FER no sols lidera el desenrotllament de nous fertilitzants nitrogenats hidrosolubles i *bioestimulantes, sinó que també aporta el seu coneixement en fertilització avançada, bioestimulants i salut del sòl, així com la realització d’anàlisi de sòl i planta, l’estudi de l’eficiència de l’ús del nitrogen i l’avaluació de l’impacte ambiental mitjançant anàlisi de cicle de vida (ACV).

Per part seua, REGABER, especialista en sistemes de reg i fertiirrigació intel·ligent, s’encarrega del desplegament del sistema en el camp, de la seua integració amb els capçals de reg, del desenrotllament de la interfície web i app, així com de la validació operativa de la ferramenta en condicions reals d’explotació.

VGA proporciona suport cientificotècnic als assajos agronòmics, aportant parcel·les experimentals i coneixement pràctic del maneig del cultiu, i participant en la selecció, caracterització i validació agronòmica de les explotacions. Així mateix, VA contribuïx amb el seu coneixement del sector citrícola i connexió directa amb agricultors. A més, aporta parcel·les experimentals i lidera les activitats de difusió, comunicació, transferència i explotació de resultats.

Els centres tecnològics desenrotllen el cos científic del projecte. L’IVIA aporta la seua experiència científica en fisiologia vegetal, reg, nutrició i teledetecció. De manera complementària, la Universitat de València contribuïx amb el desenrotllament de sensors de nova generació, a més de participar en la generació de models predictius i en la integració de la informació en el sistema N-Aqua-Fit.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic especialitzat en agroalimentació, que impulsa Ivace+i Innovació. En concret, el present projecte busca optimitzar l’ús de l’aigua i dels fertilitzants en la producció de cítrics, augmentant la seua qualitat i rendiment mitjançant l’aplicació d’una metodologia àgil i rendible basada en tecnologies d’agricultura de precisió, tant en sensorització aèria com a terrestre.

De la mateixa manera, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La consellera Marián Cano subratlla que la rebaixa de la càrrega administrativa és una prioritat per al Consell i permet a les empreses centrar-se en innovar

• El model, que es va provar el passat exercici en un únic programa, s’amplia ara a les principals línies d’ajudes per pressupost i demanda

Ivace+i Innovació estendrà enguany el seu pla per a la reducció de la càrrega administrativa a altres quatre línies d’ajuda després de la introducció per primera vegada en 2025 d’un sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció, segons ha anunciat la consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano.

Este nou model de gestió, que en l’última convocatòria es va testar únicament en el programa de “Consolidació de la cadena de valor empresarial, es replicarà ara en altres quatre línies de suport dirigides al desenrotllament i enfortiment del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

Per a Cano, el balanç d’este primer exercici ha sigut “altament satisfactori”, per la qual cosa s’ha acordat ampliar la seua aplicació als programes d’ajuda que disposen de major dotació pressupostària i que reben, al seu torn, un volum més elevat de sol·licituds.

En concret, se sumaran a esta iniciativa les línies d’impuls als projectes estratègics en cooperació, de valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses, d’assimilació de tecnologies avançades en el teixit productiu, així com de suport a les unitats científiques d’innovació empresarial.

La titular d’este departament ha subratllat que la reducció de la burocràcia constituïx “una prioritat” per al Consell perquè “facilita l’accés a les convocatòries, reduïx tràmits innecessaris i permet que les empreses i entitats beneficiàries dediquen més temps i recursos a desenrotllar els seus projectes”.

“El nostre objectiu és que les ajudes públiques siguen cada vegada més accessibles i eficaces. Simplificar els processos administratius permet que les empreses i entitats beneficiàries gestionen les subvencions amb major agilitat i seguretat, i que els recursos públics arriben abans als projectes que generen innovació i competitivitat,” ha explicat.

Projecte pioner

Ivace+i Innovació és una de les entitats pioneres a Espanya a adoptar este sistema de justificació simplificada per a projectes d’innovació finançats a través del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER). En 2025, l’organisme va modificar les bases reguladores de les seues ajudes al sistema d’innovació per a incorporar esta fórmula, prevista en el reglament comunitari de FEDER.

Este sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció no sols rebaixa sensiblement la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries, sinó que també reduïx l’esforç de gestió que assumix el personal tècnic de’Ivace+i Innovació.

Els costosos processos de justificació, per tant, es minimitzen. En la pràctica, les entitats beneficiàries únicament han de justificar els costos de personal mitjançant nòmines i pagaments a la Seguretat Social i addicionalment, sense necessitat d’aportar factures, rebran fins al 40% d’esta partida en concepte d’altres gastos necessaris per al projecte com, per exemple, col·laboracions externes amb altres entitats o consumibles.

En les línies i programes d’esta convocatòria que queden fora d’este model de gestió per no reunir les condicions establides per la Unió Europea es contempla l’abonament a totes les entitats beneficiàries ─incloses les empreses─ d’un 15% sobre el gasto de personal en concepte de costos indirectes.

Esta partida es correspon amb els gastos que no poden assignar-se directament a un producte, servici o projecte específic, però que resulten necessaris per a la seua execució.

Premsa, Premsa

• L’objectiu és desenrotllar un capçal multicàmera 2D/3D amb intel·ligència artificial capaç d’identificar i mesurar anomalies en entorns industrials
• El sistema busca ser més ràpid, robust i precís que la competència, amb un cost per dispositiu significativament inferior a l’habitual

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’un sistema de visió artificial, amb motor d’intel·ligència artificial (IA) per a optimitzar la identificació d’anomalies en el disseny i fabricació de productes. La iniciativa consistix en la creació d’un capçal multicàmera avançat per a l’anàlisi, mesurament i detecció de defectes en entorns industrials.

L’objectiu principal d’este dispositiu radica en el desenrotllament d’un sistema que millore el temps de resposta i la qualitat en la detecció d’imperfeccions. La solució integra un maquinari multicàmera avançat, basat en el disseny i fabricació de càmeres d’imatge i profunditat 3D, que s’adapten a les necessitats industrials i incorporen funcionalitats com a il·luminació addicional per a ressaltar anomalies en les imatges i en les reconstruccions 3D.

En el projecte, denominat ‘TMV&IA’ participen tres pimes valencianes: Nutai, Omnielectric i Photonicsens, que és la que actua com a coordinadora. La iniciativa compta amb el suport econòmic de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Major rendiment i precisió

Esta proposta, que es desenrotlla en la Comunitat Valenciana, és capaç de competir amb solucions de líders globals del sector com Zeiss, Leica, Cognex i Keyence gràcies al seu major rendiment i precisió. El sistema busca ser més ràpid, robust i precís en reduir la dependència de la il·luminació i millorar la detecció de fallades en superfícies complexes.

La iniciativa es caracteritza pel seu baix cost, ja que es perseguix un producte molt més assequible per a pimes, amb un preu estimat per dispositiu de 14 dòlars enfront dels 20–26 dòlars de les alternatives actuals. A més, ‘TMV&IA’ desenrotlla un maquinari innovador i eficient que requerix de menys components i d’una major fiabilitat.

En definitiva, els equips processen les imatges en la pròpia càmera, a partir d’una resolució 3D de 1,4 megapíxels, un valor molt més elevat que els que oferix de manera habitual la competència.

En l’equador del seu desenrotllament

El projecte, que ja ha superat l’equador, avança cap a una fase clau del seu desenrotllament. Actualment es treballa en el disseny mecànic i elèctric, així com en la selecció de components del prototip, una iniciativa que lidera Nutai.

En la tercera fase, Nutai durà a terme el disseny final i la validació dels sistemes d’adquisició, mentres que en la quarta etapa desenrotllarà el programari i els models d’IA, incloent-hi proves comparatives, creació de dades i desenrotllament d’algorismes per a detectar i unir imatges en 3D.

Paral·lelament, Omnielectric treballa tant en la digitalització del sistema com en la infraestructura IT/OT, que integra els sistemes d’informació digital amb les tecnologies que controlen processos i equips físics, permetent la gestió, supervisió i anàlisi de dades en temps real. Per part seua, Photonicsens, líder del projecte, dissenya i fabrica els prototips de càmeres 3D.

A més, el consorci d’empreses compte amb la col·laboració externa del grup d’investigació IDAL (Intelligent Data Analysis Laboratory) de la Universitat de València, que participa en el desenrotllament de sistemes d’autoentrenament que fan els algorismes més autònoms. A més, un centre d’investigació extern fa costat a Photonicsens en el disseny d’un algorisme avançat que connecte les imatges en 3D.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Tecnologies Habilitadores, que advoca per “el desenrotllament i implementació de sistemes basats en IA, especialment per a les pimes i usuaris finals”. Així mateix, s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa permet valorar restes de taronges i mandarines per a donar-los una nova vida en aplicacions industrials innovadores
• El projecte impulsa l’economia circular mitjançant l’extracció de pectina per a formular tintes biocompatibles imprimibles sobre aliments

La Consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament de processos i tecnologies verdes per a transformar restes de taronges i mandarines en solucions innovadores d’alt valor afegit per a diferents sectors industrials.

La proposta, denominada ‘DÉLICE’, aborda un dels principals reptes actuals: reduir el desaprofitament alimentari i optimitzar l’ús de recursos mitjançant estratègies d’economia circular. En concret, el projecte treballa en l’extracció i valorització de pectina, una fibra natural soluble amb propietats gelificants, que s’empra per a desenrotllar negres inkjet biocompatibles i comestibles capaços d’imprimir-se directament sobre aliments.

El projecte està coordinat per l’Institut de Tecnologia Ceràmica i compta amb la participació de la Universitat Jaume I de Castelló i l’empresa Persones i Tecnologia. La iniciativa rep finançament de la Unió Europea en el marc del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027.

Sensors naturals que alerten de la deterioració

En l’actualitat, l’equip investigador de l’ITC se centra en la formulació i obtenció de tintes amb la pectina extreta dels residus de cítrics, així com en el desenrotllament del sensor que marca la deterioració dels aliments.

L’originalitat d’estes tintes residix en què incorporen sensors capaços de canviar de color a mesura que l’aliment es deteriora. D’esta manera, el propi producte oferix informació visual sobre el seu estat de conservació, la qual cosa permet previndre el consum en mal estat i, al mateix temps, evitar que es rebutgen aliments en bon estat per dubtes sobre la seua frescor.

Amb esta solució s’avança cap a l’objectiu de ‘desaprofitament zero’, ja que s’aporta una ferramenta pràctica per a millorar la gestió dels aliments al llarg de la cadena de valor.

Economia circular per disseny

L’enfocament del projecte s’alinea amb les necessitats del teixit industrial valencià, en promoure tant el desenrotllament tecnològic com la creació de béns de consum ecològics d’alt valor afegit. La valorització de residus agroalimentaris permet reduir l’impacte ambiental associat a la seua gestió i generar noves oportunitats econòmiques.

A més, la iniciativa fomenta la sostenibilitat en els processos de manufactura mitjançant un ús més eficient de materials i energia, així com l’obertura d’aplicacions multisectorials que poden estendre’s a diferents àmbits productius.

En el desenrotllament del projecte de cooperació l’Institut de Tecnologia Ceràmica aporta el seu coneixement científic i capacitat investigadora en l’àmbit dels materials i la formulació. La Universitat Jaume I de Castelló lidera la investigació en processos i tecnologies verdes per a a valorització dels desaprofitaments hortofrutícoles. Per part seua, l’empresa Persones i Tecnologia, S.L. contribuïx amb la seua experiència tecnològica per a avançar en l’aplicació pràctica i transferència dels resultats a l’entorn industrial.

Premsa, Premsa

• La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes de’Ivace+i Innovació, que s’estén a les zones rurals, augmentarà un 4% respecte a 2025
• La consellera Marián Cano presidix al costat de l’alcalde d’Alacant la presentació dels primers agents de proximitat en l’àrea industrial d’Aguamarga

La consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha anunciat l’increment del pressupost que enguany es destinarà a finançar la incorporació de nous agents d’innovació de proximitat en àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

La dotació econòmica d’esta línia d’ajudes, que Ivace+i Innovació va activar per primera vegada en 2025, creixerà per damunt del 4% en la pròxima convocatòria, segons ha avançat Cano, fins a aconseguir un total de 1,25 milions d’euros.

“Es tracta d’una iniciativa estratègica que reforça el nostre compromís amb la transferència de coneixement i l’impuls de la competitivitat de les nostres empreses”, ha assegurat la consellera, que ha subratllat també el valor d’una figura “que acosta la innovació on realment succeïx l’activitat econòmica, a les empreses, als polígons, als tallers, a les pimes que sostenen el nostre teixit productiu cada dia”.

La titular d’Innovació ha presidit en l’Àrea Empresarial Aguamarga, a Alacant, la presentació dels primers agents de proximitat que s’integren en este programa. L’acte ha comptat també amb la participació de l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, i del president de l’Entitat de Gestió i Modernització (EGM) d’Aguamarga, Luis Mascaró, així com altres autoritats de la Conselleria i del consistori alacantí.

Precisament els parcs empresarials radicats en este terme municipal concentren, de fet, la major part dels beneficiaris d’esta línia d’ajudes, a través de la qual es van concedir el passat exercici prop de 900.000 euros.

Es tracta d’Aguamarga, Talaies Ciutat Empresarial i l’Àrea Empresarial Pla de Vallonga, tots ells a la ciutat d’Alacant que, al costat del Parc Logístic de València, en Riba-roja, han incorporat especialistes en I+D+i amb el suport d’Ivace+i.

En este sentit, Cano ha destacat la labor que desenrotllarà un personal tècnic que “coneix el territori, parla el llenguatge de les empreses i ajuda a convertir les idees en projectes reals” i ha insistit, a més, en la idoneïtat d’un model de cooperació que connecta l’empresa, el coneixement i la pròpia Administració.

“Este acte en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant simbolitza el compromís d’acostar la innovació a les empreses, secundar-les en el seu creixement i crear un ecosistema productiu dinàmic i sostenible”, ha postil·lat.

Les ajudes s’estenen a l’àmbit rural

La línia d’agents de proximitat no sols està oberta a la participació de les àrees empresarials, sinó que també poden concórrer entitats sense ànim de lucre l’objecte fonamental del qual siga promoure la innovació en l’àmbit rural.

De fet, l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor), amb seu a Enguera, i la Fundació L’Olmo, radicada en el municipi valencià d’Aras de los Olmos, disposen des de 2025 d’un i dos agents, respectivament, per a impulsar una I+D+i amb impacte territorial i capacitat per a promoure el desenrotllament socioeconòmic dels municipis de l’interior.

Els nous agents de proximitat formen també part de la xarxa d’Innoagents, que impulsa Ivace+i Innovació i que en l’actualitat compta amb més de mig centenar de professionals integrats en universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i associacions empresarials, entre altres entitats de suport a la I+D+i.

Premsa, Premsa

• Les organitzacions beneficiàries podran obtindre finançament públic per un període màxim de sis anys des de la pròxima convocatòria
• El director general d’Innovació clausura una jornada de formació dirigida al personal tècnic que forma part de la Xarxa Innoagents

Ivace+i Innovació, dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç que dirigix Marián Cano, reordenarà la línia d’ajudes que finança la xarxa d’agents d’innovació amb la finalitat de facilitar l’accés de noves organitzacions a este programa d’impuls a la transferència de coneixement cap a les empreses.

Amb este objectiu s’establirà un període màxim de finançament públic de fins a sis anys per a cada entitat beneficiària, amb la finalitat d’alliberar recursos i estendre la xarxa a nous participants, segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés, durant l’obertura una jornada formativa dirigida al personal tècnic que integra esta xarxa.

“Després de huit anys des de la seua posada en marxa, el programa Innoagents s’ha consolidat com un instrument valuós amb un retorn real per a les entitats participants, que compten amb suficients incentius per a mantindre esta línia de treball quan finalitze el suport públic”, ha assegurat Cortés.

Estos canvis, que s’introduiran en la convocatòria del present exercici, afecten exclusivament la línia d’agents d’innovació, no vaig agafar a la d’agents de proximitat, que es va activar l’any passat.

Així, les organitzacions que accedisquen per primera vegada a estes ajudes tindran cobert fins al 100% del cost del personal tècnic associat durant tres anualitats i podran optar a un segon període de tres anys, denominat de consolidació, en el qual el finançament públic anirà descendint progressivament fins a representar el 60% del total.

Amb la finalitat de facilitar la transició a este nou model, Ivace+i permetrà presentar-se a la línia de consolidació a les entitats que actualment formen part de la xarxa, de manera que tindran la possibilitat d’estendre tres anys més el suport públic.

La reconfiguració d’esta línia pretén alliberar fons per a facilitar la incorporació de noves organitzacions a este programa, que pretén reduir la bretxa existent entre les esferes científica i tecnològica i l’empresarial.

Creada per a promoure l’I+D+i i la transferència de coneixement cap al teixit empresarial, la Xarxa Innoagents suma, en l’actualitat, més de mig centenar d’especialistes en innovació, que es distribuïxen en associacions empresarials, universitats, centres tecnològics i d’investigació, així com àrees industrials i territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

Interconnexió de l’ecosistema innovador

Precisament, el personal tècnic que forma part de la xarxa ha participat en una sessió formativa en la qual s’han explorat diferents fórmules per a millorar la interconnexió del sistema d’innovació amb l’objectiu d’aconseguir un major impacte.

La sessió, que s’emmarca en el programa d’especialització que Ivace+i Innovació oferix als integrants d’esta xarxa, ha tractat de connectar solucions i reptes per resoldre, potenciant així el treball en equip entre les diferents entitats i la resolució conjunta de desafiaments d’innovació.

La seu de l’Associació Química i Mediambiental del Sector Químic de la Comunitat Valenciana (Quimacova) ha acollit esta dinàmica de treball, a la qual s’han sumat representants de les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIEs), una altra de les figures que promou Ivace+i Innovació per a impulsar la investigació aplicada i orientada cap a les empreses.

Premsa, Premsa

• La iniciativa, denominada Verif-AI, pretén optimitzar l’assistència que oferixen residències i centres sociosanitaris sense molestar a pacients
• La tecnologia, que aplica la IA per a detectar canvis posturals o caigudes, es provarà en dos residències de la província de València

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un sistema automatitzat per a avaluar la qualitat de l’atenció sociosanitària basat en intel·ligència artificial (IA).


Esta tecnologia és capaç de detectar patrons de moviment, caigudes o canvis corporals dels residents sense necessitat d’interactuar de manera corporal amb ells, la qual cosa evita afegir canvis que puguen resultar molestos o aparatosos en la vida de l’usuari.


El projecte, denominat Verif-AI, està coordinat per Domotik Mind, que col·labora amb GESMED Gestió Sociosanitària al Mediterrani, ADD Informàtica i la Residència Massgrell. El proposat compte, a més, amb finançament de la Unió Europea, a través del programa Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.


La iniciativa proposa una manera innovadora d’avaluar la qualitat assistencial que permet una verificació objectiva, no invasiva i en temps real dels processos de cura. A diferència d’altres sistemes en ús, Verif-AI té la capacitat de vigilar la qualitat de l’atenció sense molestar al resident ni gravar imatges, la qual cosa elimina l’intrusisme i millora la privacitat, la seguretat i el compliment normatiu dels àmbits residencials.


A més, presenta una visió integral, ja que analitza de manera simultània l’impacte de la tecnologia sobre tres dimensions clau: la productivitat i eficiència del personal, la qualitat i seguretat del servici assistencial i, finalment, el benestar i experiència de les persones implicades. En este sentit, s’analitzarà la salut dels professionals per a determinar l’estrés i el nivell de càrrega laboral que causa Verif-AI sobre els empleats dels centres.


Projecte pilot en el torn de nit


El projecte es troba ja en fase de validació en entorns reals controlats, si bé en els pròxims mesos es realitzarà una prova pilot en les residències Massgrell (Massamagrell) i Velluters (València). L’objectiu és monitorar durant el torn de nit aspectes com a canvis posturals, detecció de caigudes, control de presència i ús de baranes de seguretat.


En el desenrotllament de Verif-AI participen quatre empreses de la cadena de valor del sector de l’atenció sociosanitària. Com a especialista en el desenrotllament de solucions d’intel·ligència artificial aplicades a entorns sociosanitaris, Domotik Mind lidera el desenrotllament tecnològic i la validació de tot el sistema, juntament amb ADD Informàtica, que col·labora en la solució amb el seu programari específic per a la gestió d’esta mena de centres.


Per part seua, GESMED contribuïx amb la seua àmplia experiència en l’àmbit de la gestió sociosanitària, al mateix temps que lidera l’organització dels processos d’atenció i necessitats dels usuaris, mentres que Residencial Massgrell actua com a entorn per a la validació pilot del sistema. El centre especialitzat en el benestar de persones amb diversitat funcional proporcionarà així tant la infraestructura com l’equip professional necessaris per a implementar i provar la tecnologia.


Per a comprovar el correcte funcionament dels algorismes de detecció de moviment el consorci d’empreses també s’ha recolzat en l’Institut de Biomecànica (IBV), que ha contribuït també al disseny metodològic del sistema.


Verif-AI s’alinea amb les conclusions que ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en salut, que insta a desenrotllar solucions que permeten previndre, identificar i controlar problemes de salut mental i de malalties cròniques. Finalment, el projecte s’enquadra també en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.