Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• Les iniciatives basades en el desenrotllament i implantació de tecnologies digitals recapten més de la mitat dels fons concedits
• Un total de 82 entitats radicades en la Comunitat Valenciana reben suport, al voltant del 57 % són empreses

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) resol el programa de projectes estratègics en cooperació destinat a impulsar el desenrotllament i enfortiment del sistema valencià d’innovació.

La convocatòria, en règim de concurrència competitiva, permetrà executar, amb una ajuda de 17,3 milions d’euros, 28 projectes estratègics d’I+D en els quals participen empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu és abordar desafiaments de caràcter tecnològic i d’interés comú mitjançant la cooperació entre diferents agents.

Es tracta de projectes d’I+D que, per la seua complexitat tècnica i volum pressupostari, requerixen la participació conjunta de diferents agents de l’ecosistema valencià d’innovació.

Amb un percentatge del 57 % de les iniciatives que ha rebut suport, les empreses s’erigixen en els principals beneficiaris d’este programa, especialment les pimes, que constituïxen el 78 % d’este grup. A més de la participació del teixit productiu, destaca la concurrència dels instituts tecnològics i de les universitats valencianes, que sumen al voltant del 35 % de les iniciatives secundades. La resta es repartix entre els centres del CSIC radicats en la Comunitat Valenciana, els instituts d’investigació sanitària de la xarxa pública i altres fundacions sense ànim de lucre.

En 2026, la línia s’ha adherit per primera vegada a la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP, en anglés), que impulsa la Comissió Europea per a reforçar l’autonomia estratègica d’Europa en sectors clau com la biotecnologia, les tecnologies netes i eficients en l’ús dels recursos i les tecnologies digitals.

Precisament esta última és la que ha concentrat la major part dels fons concedits, amb un 53 % del total. Els projectes vinculats a les tecnologies netes i eficients representen el 26 % de les subvencions, mentres que el 21 % restant es correspon amb iniciatives vinculades a la biotecnologia.

Projectes estratègics en cooperació – STEP és un programa finançat íntegrament per la Unió Europea, a través del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2021-2027.

L’objectiu d’estes ajudes és contribuir al desenrotllament de solucions amb capacitat per a transformar sectors estratègics de l’economia, com l’industrial, l’agroalimentari, o el de salut i benestar, mitjançant el disseny i implementació de solucions tecnològiques innovadores.

Està previst que la resolució de la convocatòria per a l’enfortiment i desenrotllament del sistema valencià d’innovació es complete prompte amb la concessió de les subvencions corresponents al Programa de consolidació de la cadena de valor empresarial, que es dirigix en exclusiva a empreses, i a la línia de suport al desenrotllament de prototips i proves pilot.

Els set programes que constituïxen esta crida pública incentiven el desenrotllament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement científic i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

Premsa, Premsa

• El projecte automatitza un procés que fins ara depén de la inspecció visual i permetrà reduir rebutjos, desaprofitament de matèria primera i costos de producció
• Un sistema de realitat augmentada mostrarà sobre cada tauler la ubicació exacta de les imperfeccions per a facilitar el treball dels operaris

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança, a través d’Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’una tecnologia intel·ligent capaç de detectar de manera automàtica les imperfeccions presents en taulers de fusta abans que es transformen en mobles. L’objectiu és millorar el control de qualitat en un sector en què aquesta tasca continua realitzant-se, en gran manera, mitjançant inspeccions visuals.

La nova solució combina visió artificial, intel·ligència artificial, robòtica col·laborativa i realitat augmentada per a identificar defectes naturals de la fusta, com ara nusos, esquerdes, canvis de tonalitat o alteracions en el vetejat. D’aquesta manera, permetrà reduir els errors derivats de l’avaluació manual, disminuir el nombre de peces rebutjades i optimitzar l’aprofitament de la matèria primera, amb el consegüent estalvi econòmic i ambiental.

El projecte, denominat CASIViA (Sistemes digitalitzats de control de qualitat de superfícies amb visió, intel·ligència artificial i gestió de dades per a la nova indústria 4.0 del moble), està liderat per NUTAI i es desenvolupa en col·laboració amb Andreu Tops i Omnielectric. La iniciativa compta, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A diferència d’altres materials emprats en la indústria, cada tauler de fusta presenta una aparença única. Les vetes, els nusos o les variacions de color formen part de la seua pròpia naturalesa, fet que dificulta que els sistemes convencionals d’inspecció automàtica puguen distingir entre una característica pròpia del material i un defecte que compromet la qualitat del producte final.

Per a superar aquesta limitació, l’equip investigador està desenvolupant un sistema basat en intel·ligència artificial que aprén com és una superfície de fusta correcta i detecta automàticament qualsevol anomalia sense necessitat de partir d’un catàleg tancat de defectes. Aquesta capacitat permet adaptar-se a l’enorme variabilitat natural del material i millora la fiabilitat de les inspeccions.

El sistema incorpora, a més, un prototip robotitzat equipat amb càmeres d’alta resolució que inspecciona cada tauler durant el seu pas per una cinta transportadora. Tota la informació obtinguda queda associada a un registre digital que permet mantindre la traçabilitat completa de cada peça durant el procés de fabricació.

Un dels desenvolupaments més innovadors consisteix en una aplicació de realitat augmentada que projectarà sobre el mateix tauler la posició exacta de les imperfeccions detectades. Gràcies a aquesta eina, els operaris podran decidir amb més precisió com realitzar els talls per a aprofitar millor el material i evitar que els defectes siguen visibles en el moble acabat.

Del laboratori a la indústria

El projecte es troba actualment en la seua segona anualitat, amb un elevat grau de compliment dels objectius tècnics previstos per a aquesta fase. Entre els principals avanços figura la definició de criteris objectius per a avaluar la qualitat de la fusta, substituint la valoració exclusivament visual per paràmetres mesurables relacionats amb el color, les dimensions o l’orientació de la fibra.

Així mateix, el consorci ja disposa d’un prototip físic de laboratori que integra el sistema robotitzat d’inspecció i la infraestructura necessària per a controlar el procés. Paral·lelament, s’ha dissenyat l’arquitectura informàtica que gestionarà tota la informació generada i s’han validat els primers models d’intel·ligència artificial, els resultats dels quals confirmen la viabilitat tècnica de la solució.

Durant els pròxims mesos, el treball se centrarà a optimitzar el funcionament del sistema en temps real, completar el desenvolupament de l’aplicació de realitat augmentada i integrar tots els components per a la seua futura validació en un entorn industrial.

Cooperació entre agents

Com a coordinador del projecte, Nutai lidera el desenvolupament de les tecnologies de visió artificial, intel·ligència artificial, robòtica i digitalització que conformen el sistema integral d’inspecció automàtica, mentre que Andreu Tops aporta el coneixement del procés productiu del sector. La firma de mobles de disseny també ha definit els criteris objectius que permeten avaluar la qualitat dels taulers de fusta, substituint la inspecció subjectiva tradicional per paràmetres mesurables.

El desenvolupament de l’arquitectura informàtica que connecta els sistemes industrials amb les plataformes digitals recau en Omnielectric, que lidera el disseny de l’aplicació de realitat augmentada que assistirà els operaris durant el procés de fabricació.

El consorci compta, a més, amb el suport del centre tecnològic IDAL, que ha realitzat tasques de vigilància tecnològica i avaluació de les solucions d’intel·ligència artificial més avançades; i d’Albert Ingeniería y Proyectos, que presta assistència tècnica en l’àmbit elèctric i industrial.

A més, la firma UNGRIA ha assessorat sobre la possible protecció dels resultats mitjançant propietat industrial. La construcció del prototip ha sigut possible gràcies al subministrament de components i mecanitzats per part de Gimetal, Metal Cris John i Mecanizados Rafelbuñol.

CASIViA s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que advoca per desenvolupar productes innovadors mitjançant materials avançats i tecnologies de fabricació ràpides, flexibles i sostenibles. Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos prioritaris de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), coordinada per la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• L’objectiu del Consell és convertir la Comunitat Valenciana en un laboratori urbà i marí de proves en el qual validar solucions innovadores
• El secretari autonòmic d’Innovació participa en la inauguració de la trobada MedBlueTech Summit celebrada a Alacant

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, ha destinat, a través d’Ivace+i, al voltant de 2,7 milions d’euros a impulsar mitjançant l’I+D+i el desenrotllament de l’economia blava en la Comunitat Valenciana, segons ha explicat el secretari autonòmic d’Innovació, Eduardo Pascual, durant l’obertura del MedBlueTech Summit.

Esta inversió es dirigix a un àmbit que engloba les activitats econòmiques vinculades als oceans, les mars i les costes, i que busca compatibilitzar l’aprofitament dels recursos marins amb la protecció del medi ambient. En concret, es financen huit projectes vinculats a la modernització del transport marítim, l’aprofitament dels recursos naturals que oferix el mar i l’impuls de l’economia circular per a reduir l’impacte ambiental d’estes activitats.

Els projectes finançats exploren, entre altres iniciatives, l’aprofitament de les algues i dels residus que genera la indústria pesquera per a fabricar productes d’alt valor afegit, com cuir marí, biotextils o ingredients funcionals per a les indústries farmacèutica i alimentària.

Pascual ha efectuat este balanç durant l’obertura del MedBlueTech Summit, una jornada organitzada per Mediterranean Algae, amb la col·laboració amb l’Ajuntament d’Alacant i el Parc Científic d’Alacant, que ha reunit en Casa Mediterráneo empreses, institucions i professionals que contribuïxen a transformar l’economia blava en el Mediterrani.

Durant la seua intervenció, Pascual ha assenyalat que la transformació digital de les indústries costaneres ha d’avançar de manera paral·lela a la descarbonització i a la protecció de l’entorn marí, i ha reivindicat el paper de la tecnologia per a millorar l’eficiència de les activitats econòmiques i contribuir a la protecció dels oceans.

“El MedBlueTech Summit demostra que la capacitat d’innovació de la Comunitat Valenciana no és un fet aïllat, sinó el reflex d’un ecosistema madur, vertebrat i disposat a liderar la transformació digital de l’economia blava en tot el Mediterrani”, ha subratllat.

En este sentit, el secretari autonòmic ha qualificat The Ocean Race, que té Alacant com a port d’eixida des de fa 16 anys, com “un laboratori viu d’innovació avançada” en el qual convergixen la tecnologia nàutica d’última generació, les telecomunicacions satel·litàries que fan possible el control de carrera, la logística complexa i les solucions desenrotllades per empreses de base tecnològica i startups vinculades al mar.

Facilitar el salt al mercat

Al seu juí, és necessari orientar la política d’innovació cap a la transferència efectiva del coneixement per a facilitar la seua arribada al mercat, de manera que els resultats de la investigació es puguen convertir en solucions capaces d’impulsar l’activitat empresarial i fomentar l’ocupació de qualitat.

“La innovació cobra el seu màxim sentit quan no es queda en una idea o en un prototip; quan es transferix a l’economia real, quan escala, genera ocupació de qualitat i resol els problemes diaris del nostre teixit productiu i de la ciutadania”.

Pascual ha destacat que l’objectiu del Consell és “convertir la Comunitat Valenciana en un gran laboratori urbà i marí de proves”, en el qual les empreses i el talent innovador puguen provar i validar noves solucions tecnològiques abans de la seua arribada al mercat.

En esta línia, ha reiterat l’impuls que Ivace+i Innovació està oferint a les empreses que desenrotllen la seua activitat en l’àmbit de l’economia blava a través de les seues convocatòries d’ajudes en concurrència competitiva.

Entre les entitats beneficiàries, destaca el port d’Alacant, que, amb el suport d’Ivace+i, posarà en marxa iniciatives de compra pública innovadora i un sandbox tecnològic per a generar demanda pública tractora en àmbits com l’energia, la sostenibilitat i la digitalització i modernització de l’activitat portuària.

Finalment, el secretari autonòmic ha recordat que la Generalitat articula les seues polítiques d’innovació en tres nivells: el suport a les startups i pimes innovadores, la connexió dels centres generadors de coneixement amb el sector industrial i l’impuls de sandboxes o entorns controlats de proves que permeten testar les innovacions abans de la seua comercialització.

Premsa, Premsa

• La iniciativa desenvolupa un sistema de reciclatge directe que recupera el material actiu del càtode, el principal component de les bateries, amb un menor consum energètic i un menor impacte ambiental
• El projecte permet reduir residus, recuperar matèries primeres crítiques i avançar cap a una economia circular en el sector de la mobilitat elèctrica

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç impulsa, a través d’Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’un nou procés de reciclatge integral de bateries d’ió-liti procedents de vehicles elèctrics que permet recuperar i reutilitzar els materials de més valor per a fabricar noves bateries.

La iniciativa planteja una alternativa més eficient i sostenible als sistemes de reciclatge convencionals mitjançant una tecnologia que regenera directament el material actiu del càtode, el principal component de les bateries. Gràcies a aquest procediment es redueix el consum energètic, disminueixen les emissions associades al procés i es recuperen matèries primeres crítiques conservant-ne les propietats originals.

El projecte, denominat RESUBAT, està coordinat per la companyia GDES i es desenvolupa en col·laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE), la Universitat Jaume I (UJI), a través de l’Institut de Materials Avançats (INAM), i l’empresa Neptury Technologies. A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea mitjançant el programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Les bateries d’ió-liti s’han convertit en un element essencial per a la transició cap a una mobilitat lliure d’emissions. Tanmateix, l’increment progressiu del parc de vehicles elèctrics també planteja un repte important: gestionar de manera sostenible les bateries que arriben al final de la seua vida útil i recuperar els materials estratègics que contenen per a reduir la dependència de matèries primeres procedents de l’exterior.

Amb aquest objectiu, RESUBAT aborda tota la cadena de valor del reciclatge. Els treballs comencen amb el desmuntatge de les bateries i l’anàlisi del seu estat per a determinar si determinats components poden reutilitzar-se o han de reciclar-se. Posteriorment, es du a terme la separació selectiva dels diferents materials i, finalment, la regeneració del material actiu del càtode mitjançant tecnologies avançades que permeten tornar a utilitzar-lo en la fabricació de noves bateries.

Una alternativa més eficient

La principal innovació del projecte resideix en l’aplicació de l’anomenat reciclatge directe, una tecnologia emergent que conserva l’estructura original del material del càtode en lloc de descompondre’l químicament per a tornar a sintetitzar-lo des de zero, com ocorre en els processos tradicionals.

Aquest nou enfocament redueix significativament el consum energètic i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, minimitza la generació de residus secundaris i facilita la recuperació de materials crítics mantenint-ne la funcionalitat. A més, el projecte incorpora millores en totes les fases del procés, des de la separació selectiva de materials i el diagnòstic de l’estat de les bateries fins a la validació preindustrial dels materials regenerats.

Actualment, el projecte es troba en una fase avançada d’execució. Després de completar bona part dels treballs experimentals en laboratori i obtindre resultats prometedors en la regeneració del càtode, els esforços se centren ara a validar els materials recuperats en processos de fabricació de cel·les a escala preindustrial, així com a avaluar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental del procés complet per a facilitar-ne la futura implantació industrial.

La tecnologia desenvolupada permetrà avançar cap a un model d’economia circular en el sector de la mobilitat elèctrica, en prolongar el cicle de vida de materials estratègics i reduir la necessitat d’extraure noves matèries primeres. D’aquesta manera, es contribueix a reforçar l’autonomia industrial europea en un àmbit considerat estratègic per a la transició energètica i la descarbonització del transport.

Consorci multidisciplinari

El consorci d’entitats que executa el projecte és un exemple de la col·laboració publicoprivada que promou Ivace+i Innovació. La coordinació de l’equip de treball recau en l’empresa GDES, que lidera les activitats relacionades amb l’anàlisi i el desmuntatge de les bateries, així com l’avaluació tècnica, econòmica i ambiental del procés desenvolupat, aportant la seua experiència en processos industrials i economia circular.

Els centres tecnològics estan representats a través de l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC-AICE), responsable del desenvolupament de les tecnologies de separació, caracterització i regeneració del material actiu del càtode, nucli científic de la solució plantejada.

La Universitat Jaume I, a través de l’Institut de Materials Avançats (INAM), realitza la caracterització electroquímica dels materials regenerats i en valida el comportament en noves cel·les per a comprovar que mantenen les prestacions requerides.

Finalment, Neptury Technologies treballa en l’optimització dels processos d’aplicació dels materials regenerats sobre els col·lectors de corrent i en la seua validació en condicions representatives de fabricació, apropant la tecnologia a la seua futura aplicació industrial.

RESUBAT s’alinea amb els objectius del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Automoció i Mobilitat Sostenible, que advoca per avançar en l’«optimització de la càrrega del vehicle elèctric». Així mateix, la iniciativa s’emmarca en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), coordinada per la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• La iniciativa dona una resposta mediambiental al tractament de residus com a compostatge i digestió anaeròbia
• ‘Micròfag’ es desenrotlla en col·laboració amb centres tecnològics i universitats especialitzades en microbiologia, biotecnologia i ciència dels materials

Premsa, Premsa

• Les iniciatives rebran més d’1,2 milions d’euros i permetran millorar els servicis públics que es presten a la ciutadania
• Cano destaca l’efecte tractor de la CPI per a dinamitzar el desenrotllament d’innovacions empresarials amb impacte en les administracions públiques

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç ha concedit, a través d’Ivace+i Innovació, més d’1,2 milions d’euros per a donar suport a huit projectes de Compra Pública d’Innovació (CPI) en la Comunitat Valenciana. Estes iniciatives perseguixen fomentar el desenrotllament de solucions innovadores que contribuïsquen a millorar la qualitat i l’eficiència dels servicis que les administracions locals i les entitats del sector públic oferixen a la ciutadania.

Les ajudes s’emmarquen en el Programa d’impuls de la compra pública d’innovació, que preveu dos línies de subvenció diferenciades: una destinada a estimular la demanda d’I+D+i per part de les administracions públiques i una altra orientada a afavorir la participació d’empreses de la Comunitat Valenciana en este tipus de processos.

La consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha qualificat la CPI com una “ferramenta estratègica” per a modernitzar els servicis públics i impulsar el desenrotllament tecnològic del teixit empresarial. Al seu juí, es tracta d’un instrument “molt útil” que permet a les administracions identificar reptes concrets i transformar-los en oportunitats “perquè les empreses desenrotllen solucions innovadores amb un impacte real en la societat”.

“Este programa reforça la col·laboració entre el sector públic, les empreses i el sistema valencià d’innovació, afavorint que el coneixement es traduïsca en nous productes i servicis que milloren la competitivitat i la qualitat de vida de les persones”, ha assenyalat Cano.

La línia dirigida a les administracions públiques concentra la major part dels recursos, amb una dotació superior al milió d’euros, la qual cosa suposa un increment del 42,5 % respecte a l’exercici anterior. A més, augmenta també el nombre d’entitats beneficiàries fins a un total de sis, majoritàriament organismes del sector públic, encara que es manté la representació municipal.

Les actuacions finançades responen a les necessitats específiques de cada entitat beneficiària. Així, els projectes impulsats des del sector públic fomenten la difusió de la CPI entre les administracions, promouen la incorporació de la innovació en l’àmbit universitari, analitzen noves oportunitats per a la seua aplicació en l’entorn portuari i donen suport al desplegament d’este model de contractació en el sistema sanitari.

Per part seua, les entitats locals beneficiàries podran dissenyar estratègies per a implantar la Compra Pública d’Innovació, identificant els principals reptes als quals s’enfronten i els servicis públics susceptibles de millorar mitjançant este instrument.

Suport a l’oferta d’innovació

A més d’incentivar la demanda de solucions innovadores des de les administracions, Ivace+i també dona suport a l’oferta empresarial d’I+D+i mitjançant una línia específica que facilita la participació de les empreses en licitacions de CPI.

Estes ajudes financen part del desenrotllament de les solucions tecnològiques que les administracions requerixen en els seus plecs de contractació. En esta convocatòria, dos empreses rebran suport de la Generalitat per un import conjunt superior als 142.000 euros.

L’objectiu, segons ha assenyalat Marián Cano, “és que les empreses valencianes troben en la contractació pública un espai per a innovar, créixer i portar al mercat solucions amb un elevat valor afegit”. La consellera ha incidit en el fet que “este programa contribuïx a generar un ecosistema en el qual la innovació respon a necessitats reals i crea noves oportunitats per al nostre teixit productiu”.

Amb esta resolució, Ivace+i Innovació continua avançant en l’adjudicació de les ajudes de concurrència competitiva corresponents a 2026, orientades a impulsar projectes d’innovació empresarial, afavorir la transferència del coneixement científic al teixit productiu i enfortir la col·laboració entre empreses, centres tecnològics i organismes d’investigació.

Fins hui s’han concedit ja prop de 12 milions d’euros corresponents a la convocatòria de 2026, si bé les línies amb més volum de sol·licituds i dotació pressupostària es resoldran de manera progressiva durant la pròxima tardor.

El conjunt de programes d’ajudes d’Ivace+i Innovació disposa enguany d’un pressupost màxim de 59 milions d’euros. D’esta quantitat, el 60 % està cofinançat per la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana 2021-2027.

Premsa, Premsa

• La iniciativa combina tecnologies de fabricació avançada i impressió 3D per a crear productes que es dissolen en la boca sense necessitat d’aigua
• El projecte busca millorar la qualitat de vida de persones majors i pacients amb malalties neurodegeneratives mitjançant solucions adaptades a les seues necessitats

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç finança a través d’Ivace+i Innovació un projecte orientat a desenrotllar una nova generació de productes nutricèutics personalitzats per a persones amb dificultats per a engolir, un problema que afecta aproximadament el 8 % de la població espanyola i que compromet tant l’alimentació com el seguiment de nombrosos tractaments.

La iniciativa planteja una alternativa als formats convencionals mitjançant el desenrotllament de pel·lícules bucodispersables que es dissolen directament en la boca sense necessitat d’ingerir aigua. Gràcies a esta tecnologia, els pacients podran administrar de manera més senzilla i segura nutrients essencials i compostos bioactius, afavorint l’adherència als tractaments i millorant la seua qualitat de vida.

El projecte DEGLUTECH està liderat per Labinderb i es desenrotlla en col·laboració amb Multi3DPrint, l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH). La iniciativa compta, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

La disfàgia, o dificultat per a deglutir, constituïx una de les principals causes de desnutrició, deshidratació i pèrdua de massa muscular entre les persones majors, així com entre pacients amb malalties neurodegeneratives com l’alzhèimer, el pàrkinson o l’esclerosi múltiple. En molts casos, esta limitació dificulta fins i tot la presa de medicaments o suplements nutricionals, la qual cosa repercutix directament en l’evolució clínica dels pacients.

Amb l’objectiu de respondre a esta necessitat, el consorci treballa en el desenrotllament de productes nutricèutics específicament dissenyats per a este col·lectiu. Davant dels comprimits o càpsules tradicionals, la iniciativa aposta per formats personalitzats que s’adapten tant a les necessitats terapèutiques com a les capacitats de cada usuari.

Fabricació personalitzada mitjançant impressió 3D

Un dels aspectes més innovadors del projecte residix en la combinació de tecnologies de farmacompounding amb sistemes avançats d’impressió 3D. Esta integració permet fabricar productes completament personalitzats, ajustant tant la composició com la dosi, la grandària o la forma en funció de les necessitats concretes de cada pacient.

A més de facilitar l’administració dels productes, este procés millora l’eficiència de fabricació i la reproductibilitat dels formats desenrotllats, la qual cosa afavorix la seua futura transferència a l’àmbit sanitari i a la indústria nutricèutica.

El projecte també incorpora ingredients bioactius amb propietats funcionals dirigides a previndre o millorar problemes associats a l’envelliment, especialment els relacionats amb la salut òssia, la visió o la qualitat del descans. D’esta manera, la iniciativa no solament facilita l’administració dels compostos, sinó que incorpora un enfocament preventiu orientat a promoure un envelliment més saludable.

En l’actualitat, el consorci treballa en la formulació i validació d’estos nous productes personalitzats, així com en l’optimització dels processos de fabricació per a garantir la seua estabilitat, funcionalitat i adaptació a les necessitats específiques dels diferents perfils de pacients.

Col·laboració del sistema d’innovació

L’equip multidisciplinari que treballa en esta iniciativa suposa un exemple de cooperació de les principals baules del sistema d’innovació. Com a coordinador, el laboratori Labinderb i aporta la seua experiència en formulació i anàlisi de productes nutricèutics, mentres que una altra empresa, Multi3DPrint desenrotlla les tecnologies de fabricació mitjançant impressió 3D que permetran obtindre formats completament personalitzats.

L’adaptació de tecnologies avançades de farmacompounding i extrusió per al desenrotllament d’estos nous productes recau en AIMPLAS, que optimitzarà així tant els processos de fabricació com les formulacions obtingudes.

El centre d’investigació sanitària ISABIAL aporta, per part seua, el coneixement clínic necessari per a definir les necessitats dels pacients i validar les solucions desenrotllades des del punt de vista sanitari, al mateix temps que la Universitat Miguel Hernández d’Elx participa en la investigació científica i en l’avaluació de la funcionalitat dels nous nutricèutics.

DEGLUTECH s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que advoca per desenrotllar i validar ingredients i productes per a col·lectius o necessitats específiques com, entre altres, al·lèrgies, intoleràncies o tercera i quarta edat. Així mateix, la iniciativa s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), coordinada per la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç.

Premsa, Premsa

• El personal tècnic de la xarxa d’agents d’innovació i proximitat arriba a les 76 persones, la xifra més alta registrada des de la seua creació
• En total, s’ha concedit finançament a 26 agents d’innovació i a quatre nous tècnics dirigits a àrees industrials i municipis rurals
  

La Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, que dirigix Marián Cano, ha concedit, a través d’Ivace+i Innovació, més de 4,9 milions d’euros en ajudes per a promoure el talent i impulsar la transferència d’R+D+I cap al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Estos fons s’emmarquen en el programa de Promoció del Talent corresponent a la convocatòria de 2026, que acaba de resoldre’s. Els incentius s’articulen al voltant de quatre línies de subvenció diferenciades que potencien la cooperació entre els àmbits científic i empresarial i promouen la incorporació de personal tècnic i investigador al sistema productiu.

«Amb estes ajudes reforcem un dels principals actius del nostre sistema d’innovació: el talent. Volem que el coneixement que es genera en les nostres universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics arribe amb més rapidesa a les empreses i es traduïsca en nous productes, processos i oportunitats de creixement per al nostre teixit productiu», ha explicat Cano.

En este sentit, la consellera ha subratllat que la capacitat d’innovar depén cada vegada més de disposar de professionals qualificats que siguen capaços d’identificar oportunitats, impulsar projectes i traslladar el coneixement a la realitat empresarial. «Per això donem suport a la incorporació de personal tècnic i investigador, una inversió que permet a les empreses no sols desenrotllar innovacions, sinó també implantar-les amb èxit i guanyar competitivitat», ha subratllat.

Reforç de la xarxa d’agents d’innovació

Al voltant del 58 % d’estes ajudes es destinen a la línia 1, la que finança la figura dels agents d’innovació. Es tracta d’una xarxa d’especialistes en R+D+I que té la missió de connectar els desafiaments i les necessitats de les empreses amb els projectes que desenrotllen les universitats, els centres d’investigació i els instituts tecnològics.

En total, s’han destinat 3,12 milions d’euros, un 40 % més que en 2025, per a costejar la contractació de 26 agents d’innovació, dels quals un terç correspon a renovacions i la resta a places de nova creació. Així, la xarxa que impulsa la innovació i la transferència de coneixement i tecnologies es reforça fins a arribar als 65 integrants.

A esta xifra cal afegir, a més, els agents de proximitat, una iniciativa en ascens en el seu segon any de vida. En concret, el personal tècnic que impulsa la innovació en les àrees industrials i els municipis rurals de la Comunitat Valenciana passarà de set a onze persones, després d’aprovar-se quatre noves incorporacions, que comptaran amb 414.000 euros en ajudes.

D’esta manera, la xarxa d’Innoagents, en la qual s’integren les entitats beneficiàries de les línies 1 i 4 de Promoció del Talent, suma un total de 76 especialistes, la xifra més alta registrada fins ara.

A través d’este mateix programa, també es donarà suport a les empreses que necessiten incorporar personal tècnic i investigador per a desenrotllar projectes d’innovació. En este cas, es donarà suport a la contractació de 13 especialistes, amb un import aproximat de 680.000 euros.

La convocatòria impulsa la formació avançada del capital humà finançant doctorats directament relacionats amb projectes d’R+D+I desenrotllats en el si de les mateixes empreses. En este cas, seran 16 les persones beneficiàries d’estes ajudes, que pretenen incentivar la inversió en innovació en el sector privat mitjançant l’especialització de les seues plantilles, amb un import aproximat de 640.000 euros, un 11 % més que fa un any.

Amb la concessió d’estes ajudes, ja són quatre els programes corresponents a la convocatòria de subvencions per a l’impuls i l’enfortiment del sistema d’innovació que s’han resolt totalment o parcialment.

De manera progressiva, fins a la tardor que ve, es donaran a conéixer els projectes recolzats i les seues entitats beneficiàries en les principals línies i programes d’ajuda d’esta convocatòria pública, el pressupost global màxim de la qual ascendix enguany a 59 milions d’euros. La Unió Europea aporta el 60 % d’estos fons a través del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Premsa, Premsa

• Marián Cano subratlla que estos recursos constituïxen un instrument estratègic per a potenciar la transferència de tecnologia i coneixement a les empreses
• La xarxa d’unitats, amb el suport d’Ivace+i Innovació, s’amplia fins a les 22 amb les noves incorporacions