Premsa, Premsa

• Pedrera La Torreta impulsa este projecte en cooperació amb els centres tecnològics ITC i AIDIMME i la Universitat Politècnica de València
• La iniciativa culminarà amb prototips de rajoles ceràmiques i mobiliari urbà de formigó fabricats amb materials reciclats

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenvolupament de noves tecnologies per a fabricar productes ceràmics i formigons reciclats a partir dels residus generats pel sector de la construcció i la demolició.

L’objectiu és recuperar i aprofitar la fracció mineral d’estos desaprofitaments, que actualment es depositen en abocadors, per a generar materials amb la mateixa qualitat i característiques tècniques que els fabricats amb matèries primeres verges.

Pedrera La Torreta lidera este projecte, denominat MASP-RCD, en col·laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), el centre tecnològic AIDIMME, i l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECH-UPV). A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

El sector de la construcció és responsable hui de més del 35% dels residus que es generen en el si de la Unió Europea, d’aquí ve que la seua valorització s’haja convertit en un objectiu prioritari per a Brussel·les, que des de 2020 exigix la recuperació i reciclatge del 70% d’estes deixalles.

Només a Espanya es calcula que entre 2012 i 2020 es van produir de mitjana al voltant de 22,15 milions de tones a l’any, segons l’Associació Espanyola de Reciclatge de RCD, de les quals un 20% ha acabat en abocadors incontrolats i a penes s’ha aprofitat el 57%.

La major part dels desaprofitaments recuperats es destina a la producció de matèries primeres secundàries i de baix valor afegit, com els àrids i materials de farciment, a pesar que en els últims anys s’han desenvolupat tecnologies que permeten separar els diferents elements que componen els residus de construcció i demolició.

No obstant això, el sota cost de les taxes d’abocament i els tràmits administratius que es requerixen a Espanya per a valorar estos materials, entre altres factors, han desincentivat l’adopció d’estos sistemes avançats, que obrin la porta a la fabricació de productes d’alt valor.

Impuls a l’economia circular

Precisament, el projecte MASP-RCD pretén impulsar l’economia circular en este sector, demostrant la viabilitat de generar materials ceràmics i formigons reciclats amb restes que fins ara mancaven d’interés per a la indústria.

Per a això, l’equip tècnic ha de determinar, primer, les especificacions que han de complir els residus per a usar-los en la producció d’argila cuita i rajoles ceràmiques, així com el percentatge màxim de material reciclat que es pot destinar a esta aplicació.

L’objectiu, en una segona fase, és produir prototips fabricats amb residus de la construcció i validar que complixen amb la normativa vigent per a, a continuació, establir les bases d’una planta de tractament amb la finalitat d’obtindre matèries primeres per a diferents indústries a partir d’esta mena de deixalles.

El procés que s’ha plantejat per a fabricar formigons reciclats és similar, si bé s’ha establit el repte d’aconseguir que fins al 100% de tots els àrids gruixos provinguen d’enderrocs i altres despulles, així com una part significativa dels fins. De la mateixa manera, també es pretén elevar el contingut del material reciclat que actualment s’empra en morters i altres elements prefabricats.

El resultat d’estos treballs culminarà amb el disseny de mobiliari urbà de formigó reciclat, amb la finalitat de mostrar les seues capacitats als organismes i administracions públiques, que s’erigixen en els principals clients potencials d’esta mena de producte.

A l’experiència de Pedrera La Torreta en la producció d’àrids, se suma en este projecte l’ITC, la contribució del qual resulta decisiva per a garantir la correcta fabricació de material ceràmic amb matèries primeres reciclades. En el desenvolupament de formigons, mentres, participen tant ICITECH-UPV, amb una àmplia experiència en el disseny d’estos materials, com AIDIMME, que centra majoritàriament el seu treball en el desenvolupament del prototip de mobiliari urbà.

La iniciativa s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en hàbitat sostenible, que insta a desenvolupar i implementar materials eficients energèticament, reutilitzables, biodegradables, sostenibles i segurs, que allarguen la seua vida útil i incrementen la seua durabilitat. Així mateix, esta iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El DOGV publica l’orde de bases que regula la concessió per concurrència competitiva d’estes beques, que donen suport a la formació especialitzada
• Les pràctiques professionals podran realitzar-se en les unitats de Comunicació, Gestió economicoadministrativa, Informàtica i Innovació

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha publicat l’orde de bases que regula les beques, que es convocaran pròximament, per a realitzar pràctiques professionals en les unitats de Comunicació, Gestió economicoadministrativa, Informàtica i Innovació d’IVACE+i Innovació.

L’orde de bases, que publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), suposa el pas previ a l’obertura de la corresponent convocatòria, en el qual es concretaran tant el número com la distribució de les beques que es posaran a disposició en 2024.

Les beques, que es dirigixen a persones de fins a 35 anys que hagen obtingut la titulació requerida en els cinc anys previs, tindran una duració màxima de 12 mesos, si bé es podran prorrogar per altres 12 mesos addicionals, d’acord amb la normativa autonòmica en esta matèria.

L’objectiu d’esta iniciativa és acostar el coneixement pràctic de l’activitat de l’administració de la Generalitat i donar suport a la formació complementària, millora i especialització professional de les persones que complisquen amb els requisits d’accés establits per a cada especialitat.

A més de no superar el límit d’edat, les persones interessades hauran d’estar en possessió dels graus o llicenciatures en Periodisme o Comunicació Audiovisual, per a les pràctiques en Comunicació; o els de Dret, Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, Ciències Econòmiques i Gestió i Administració Pública, per a les beques en el camp de la gestió economicoadministrativa. En este cas, s’han establit dos perfils, jurídic i econòmic.

Per a les pràctiques en la unitat d’Informàtica també s’han definit dos especialitats, Microinformàtica i Aplicacions Informàtiques, amb titulacions d’accés que abasten des de l’Enginyeria Informàtica i l’Enginyeria Tècnica Informàtica fins als cicles de grau superior en Administració de Sistemes Informàtics, Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma o Desenvolupament d’Aplicacions Web.

Així mateix, serà necessari acreditar un títol oficial de llicenciatura o grau, enginyeria, arquitectura o equivalent que habilite a exercir les activitats de caràcter professional i comptar amb un certificat de nivell B2 d’anglés per a optar a les beques en matèria d’Innovació.

Procés d’avaluació en dos fases

El procés d’avaluació de les sol·licituds es durà a terme en règim de concurrència competitiva i constarà de dos fases eliminatòries. En la primera s’avaluarà la documentació aportada, amb un màxim de 25 punts, i la segona consistirà en una entrevista personal i una prova escrita, amb un pes màxim de 5 punts.

Les persones que resulten seleccionades seguiran el programa formatiu que elaborarà Ivace+i Innovació per a cada tipus de pràctiques i se’ls assignarà, al seu torn, un tutor o tutora de l’entitat, que supervisarà l’acompliment i certificarà l’aptitud i aprofitament dels treballs. Els becaris i becàries hauran de complir l’horari marcat, que no superarà les 30 hores setmanals.

La dotació econòmica de cadascuna de les beques serà la que establisca la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública, d’acord amb el Decret 132/2009, i es reflectirà en la corresponent convocatòria.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El secretari autonòmic d’Innovació afirma que “enfrontar reptes com el canvi climàtic requerix d’un enfocament innovador que ens permeta adaptar-nos i prosperar i el paper dels centres tecnològics és clau”
• El director general d’Innovació anuncia la reactivació el Comité Estratègic d’Innovació en Hàbitat Sostenible

La unitat d’innovació de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) finança a l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) el desenvolupament d’un paviment urbà ceràmic permeable capaç de drenar fins a 10.000 litres d’aigua per metre quadrat en èpoques de pluges fortes.

Esta llamborda està elaborada amb material ceràmic sostenible, s’acobla i instal·la pràcticament en sec i, en episodis d’intenses pluges, ajuda a pal·liar els efectes negatius dels alts índexs pluviomètrics, permetent drenar l’aigua cap a la terra, nodrint els aqüífers.

El secretari autonòmic d’Innovació, Jerónimo Mora, i el director general d’Innovació, Juan José Cortés, han visitat al campus de la Universitat Jaume I de Castelló el demostrador DRAIKER on durant un mes s’estan realitzant assajos per a estudiar la validesa del paviment i del qual s’estan obtenint resultats molt positius.

Per al secretari autonòmic, Jerónimo Mora “enfrontar reptes com el canvi climàtic, la digitalització i la globalització, requerix d’un enfocament innovador que ens permeta adaptar-nos i prosperar i en este context la nostra responsabilitat com a Administració és fer costat als instituts tecnològics per a garantir i fomentar l’I+D+i empresarial”.

En este sentit ha afegit que “la col·laboració entre el sector públic i l’empresarial és essencial per a garantir que les investigacions no es queden en els laboratoris, sinó que es convertisquen en productes i servicis que beneficien a la societat en el seu conjunt”

Per part seua, la directora de l’ITC, Yolanda Reig, ha explicat que “l’objectiu de l’ITC és que tant empreses com l’Administració es beneficien de l’ús d’esta mena de productes. En el cas de les empreses perquè puguen ampliar la seua veta de mercat i fabricar este producte i les administracions, perquè fomenten la creació i instal·lació d’estos paviments en ciutats i municipis a fi que siguen més resilients enfront de fenòmens climàtics adversos”.

Èxit en permeabilitat

Després dels primers assajos realitzat en el demostrador DRAIKER s’ha observat que la permeabilitat superficial del paviment està molt per damunt del que requerixen actualment les guies de disseny que establixen permeabilitats mínimes inicials.

Per exemple, les guies dels Ajuntaments de Madrid i Barcelona exigixen permeabilitats inicials superiors a 2.000 litres per hora i metre quadrat, mentres que les dels Ajuntaments de València i de Castelló de la Plana exigixen valors de permeabilitat inicials superiors a 4.500 litres per hora i per metre quadrat.

Reactivació del Comité Estratègic d’Innovació en Hàbitat Sostenible

Durant la visita, el director general d’Innovació, Juan José Cortés, ha anunciat, que la Conselleria que dirigix Nuria Montes reactivarà el Comité Estratègic d’Innovació especialitzat en Hàbitat Sostenible, un òrgan assessor d’Ivace +i compost per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i empreses del sector, amb l’objectiu d’actualitzar els reptes prioritaris i solucions que van ser identificats en 2019.

Des de llavors, Ivace+i ha finançat 81 projectes alineats amb els resultats d’este comité, per un import superior als 10,3 milions d’euros. D’esta quantia, almenys 2,4 milions d’euros han anat a parar directament a organitzacions del sector ceràmic.

Premsa, Premsa

• Nunsys col·labora en este projecte amb l’Institut Universitari Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial de la UPV, TETMA, Genia Bioenergy i AIMPLAS
• L’objectiu és millorar les pautes i la qualitat del reciclatge evitant que els desaprofitaments es depositen en el contenidor de fem incorrecte

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, recolza el desenvolupament d’un sistema intel·ligent capaç d’optimitzar el procés de recollida i reciclatge de residus urbans. Per a això, es recorre a noves tècniques d’identificació de les deixalles basades en intel·ligència artificial (IA) i a la posada en marxa d’estratègies de ludificació dirigides a la ciutadania que incentiven la correcta separació del fem, entre altres accions.

Coordinat per Nunsys, este projecte estratègic es duu a terme en col·laboració amb les empreses Nunsys, Genia Bionergy i TETMA, l’Institut Universitari Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN), que s’adscriu a la Universitat Politècnica de València (UPV), i la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, AIMPLAS.

La iniciativa, que es denomina ReciclAI 360, està alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta actuació es pretenen elevar els actuals nivells de reciclatge, millorant la separació de residus en origen, que és un dels aspectes que més dificulten este procés. L’objectiu, per tant, és dotar al conjunt de la ciutadania de les ferramentes necessàries per a classificar correctament les deixalles, depositant-los en funció de la seua tipologia en els seus respectius contenidors.

En este cas, el projecte que coordina Nunsys se centra en la gestió dels grocs (plàstics i envasos lleugers), marrons (orgànics) i grisos (resta), que són els que generen una major confusió entre la població i els que acumulen un percentatge més elevat d’errors en la separació. Com a exemple, al voltant del 61% del volum de fem que es deposita com a fracció de resta en el contenidor gris -que és el que acaba en l’abocador- es correspon amb restes orgàniques i envasos que podrien reciclar-se si es classificaren de manera adequada.

Per a canviar esta dinàmica, ReciclAI 360 promou el desenvolupament de models predictius d’intel·ligència artificial per a determinar la qualitat i origen dels desaprofitaments, al mateix temps que treballa en un entorn de gestió col·laboratiu, amb diferents interfícies d’usuari, per a controlar, registrar i reportar les actuacions en el cicle integral dels residus, mitjançant l’aplicació de tecnologies com la IA, l’aprenentatge automàtic, la visió artificial o els bessons digitals.

Este equip multidisciplinari d’especialistes dissenya noves estratègies de ludificació, així com tècniques de persuasió basades en models d’argumentació computacional amb la finalitat d’activar, incentivar i promoure noves pautes de reciclatge i consum en la Comunitat Valenciana.

Prova pilot a Bétera

El pilot d’este projecte es posarà en marxa esta primavera a Bétera per a instruir a veïns i veïnes d’esta localitat valenciana en el procés de reciclatge a través de senzilles activitats i campanyes de conscienciació mitjançant una aplicació per a telèfon mòbil. La idea és atorgar punts a les persones usuàries a mesura que participen en les accions proposades amb l’al·licient d’obtindre premis i recompenses si se situen entre les més puntuades.

ReciclAI congrega a representants de les principals baules de l’ecosistema d’innovació i de la cadena de valor del sector dels residus. El coordinador de la iniciativa, Nunsys, empresa especialitzada en el desenvolupament de solucions tecnològiques a mesura, compta amb el suport de VRAIN de la UPV, que acredita un ampli coneixement en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial.

L’empresa de gestió de residus TETMA, per part seua, col·labora amb Genia Bioenergy, que valora les restes orgàniques per a produir biogàs i biometà, mentres que AIMPLAS contribuïx amb la seua experiència en la gestió d’envasos.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité d’innovació en Economia Circular, que aposta per desenvolupar innovacions que incidisquen en una valorització més eficient dels residus entorns urbans. Així mateix, la iniciativa s’enquadra, en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El projecte està coordinat per Facsa i compta amb la participació de les empreses Fovasa i Indetec, i el suport tècnic d’Ainia
• Esta tecnologia aprofita residus d’orígens diferents, com ara aigües residuals, restes de poda i bolquers per a produir bioetanol

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), entitat dependent de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Nuria Montes, dona suport al desenvolupament d’un nou sistema per a recuperar la cel·lulosa d’orígens diferents a fi de produir biocombustibles renovables.

L’objectiu és aprofitar les restes del paper higiènic que circulen per la xarxa de sanejament, la cel·lulosa de bolquers i altres productes d’higiene íntima que s’arrepleguen de manera selectiva, així com el material vegetal resultant de la poda de parcs i jardins, per a reduir l’actual dependència dels recursos fòssils.

L’empresa castellonenca Facsa coordina esta iniciativa d’impuls a l’economia circular, que desenvolupa en cooperació amb la gestora de residus Fovasa i l’empresa d’enginyeria Indetec. El projecte, denominat CELEBRE, compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

En la pràctica, este desenvolupament respon al compromís de convertir les instal·lacions gestores de residus, siguen urbans o agrícoles, en biorrefineries capaces de valorar les deixalles per a produir biocombustibles i accelerar la transició cap a un model d’economia circular.

El projecte combina, en este cas, diferents tipus de tractaments innovadors que possibiliten un aprofitament més eficient dels desaprofitaments a través d’etapes de tractament diferenciades en funció del residu a tractar. Quant a la cel·lulosa procedent de les aigües residuals, la primera fase consistix en la recuperació del residu de cel·lulosa a través del filtratge i tamisatge dels fluxos d’aigua residual. Estes restes se sotmeten, en una segona fase, a un tractament químic, per a dotar-les de les condicions adequades abans de procedir a aplicar els tractaments biològics per a convertir la cel·lulosa recuperada en bioetanol.

D’altra banda, la iniciativa també aborda la viabilitat de recuperar i valorar les restes de cel·lulosa procedents de la poda de parcs i jardins, així com de bolquers i productes d’higiene íntima. En estos casos, els tractaments biològics són anàlegs als realitzats per a la cel·lulosa recuperada de les aigües residuals.

L’objectiu final de CELEBRE implica dissenyar, construir i validar un primer prototip que permeta avaluar la possibilitat real, a escala reduïda, d’implantar esta biorrefinieria amb la finalitat d’establir les bases per a un escalat industrial a mitjà termini que garantisca el desplegament massiu d’estes tecnologies.

A través de la planta pilot es produirà bioetanol, que és considerat un ecocombustible avançat. A diferència dels biocombustibles de primera generació, el bioetanol de segona generació o avançat s’obté íntegrament a partir de residus, en lloc de fer-ho mitjançant fonts de biomassa com ara la canya de sucre, la remolatxa o alguns cereals com la dacsa.

Reducció de les emissions

Este derivat de l’alcohol es pot usar per a produir energia tèrmica, per mitjà de calderes i estufes específiques, o per a generar electricitat, però té també un paper determinant en la consecució d’un model de mobilitat més sostenible.

Barrejat amb gasolina en proporcions diferents, el bioetanol s’erigix en una alternativa més ecològica per al funcionament dels motors de combustió, ja que contribuïx significativament a la reducció de les emissions de diòxid de carboni i s’alinea amb l’estratègia de residu zero i neutralitat climàtica que promou la Unió Europea.

Com a empresa especialitzada en la gestió d’estacions depuradores d’aigües residuals, Facsa albergarà la biorrefineria, que es troba en procés de validació, si bé en el projecte cooperen activament Fovasa i Indetec. La primera proveirà restes de poda i d’higiene íntima com a entitat gestora de residus, mentres que el disseny i la fabricació de la planta pilot ha sigut per a Indetec.

El consorci s’està fonamentant, a més, en el centre tecnològic Ainia, que participa en el desenvolupament dels estudis, els experiments i les proves de concepte necessàries a escala laboratori per a aconseguir les fites previstes en el marc de la iniciativa.

Este projecte s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en economia circular i mobilitat sostenible, ja que impulsa la valorització dels residus i, a més, contribuïx a la reducció d’emissions de diòxid de carboni en els servicis de transport. Així mateix, CELEBRE s’emmarca en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Una de cada quatre iniciatives respon als reptes en el camp de l’economia circular i una de cada sis als de tecnologies habilitadores i salut
• El programa de suport a projectes estratègics copa més de la mitat de les peticions d’una convocatòria que ha batut tots els registres previs
• La crida pública està dotada amb un pressupost màxim 49 milions d’euros i disposa de finançament de FEDER

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), presidit per Nuria Montes, ha rebut un total de 1.151 sol·licituds d’ajuda per al desenvolupament de projectes d’R+D+I en cooperació, la qual cosa representa un increment del 43 % respecte al passat exercici i la major dada històrica des de la posada en marxa d’esta convocatòria.

La crida pública, dirigida a l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana (constituïda, fonamentalment, per universitats, centres tecnològics i d’investigació i empreses), es va tancar el passat 5 de juny amb un increment substancial de la demanda, que és més acusada en els programes oberts a la participació d’empreses i, per tant, amb més impacte en el sistema productiu.

La línia d’incentius per al disseny de millores en productes o processos amb impacte en el conjunt de la cadena empresarial és la que més ha crescut en termes relatius, amb un ascens del 61 %, en passar de 141 expedients presentats en 2023 a un total de 227 enguany.

Amb 629 sol·licituds d’ajuda, el programa que finança els projectes estratègics, en els quals cooperen la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, no solament aglutina més de la mitat dels expedients de 2024, sinó que és el segon que més puja en el còmput global. En concret, les iniciatives que competiran per estos incentius al desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú augmenten un 51 % respecte a l’última edició.

També s’ha duplicat la demanda d’unitats científiques d’innovació empresarial, amb les quals s’incentiva la investigació aplicada i orientada a les empreses en centres d’excel·lència científica. De les huit peticions presentades en 2023, s’ha passat a 19 enguany, el major registre fins hui.

L’interés de l’ecosistema innovador per la incorporació de talent s’ha deixat notar en esta convocatòria, en la qual s’ha rebut un total de 121 expedients, un 36 % més que fa un any.

Repunta la demanda del programa de Talent

Destaquen, especialment, les línies que donen suport a la contractació de personal graduat i tècnic en el teixit productiu, així com la formació de doctorands en empreses, amb un ascens del 57 % i del 39 %, respectivament. Les ajudes que financen la xarxa d’agents d’innovació, per la seua part, continuen concentrant el gros de sol·licituds en este àmbit. En la present convocatòria s’han registrat 56, onze més que en l’edició anterior.

Este repunt en el volum de sol·licituds es completa amb les accions de reforç de les estructures de suport a l’R+D+I i la seua difusió entre les empreses, que ha comptabilitzat un increment del 39 %. Així mateix, les línies d’impuls a la Compra Pública d’Innovació i la de finançament de prototips, demostradors i proves pilot es mantenen en xifres molt similars a les de l’any passat. La primera registra huit sol·licituds, mentres que la segona n’obté un total de 122.

La previsió és que els incentius d’Ivace+i aconseguisquen, una vegada es resolga la convocatòria, al voltant de 300 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de les característiques del projecte. Esta crida pública està dotada amb un pressupost màxim de 49 milions d’euros, el 60 % dels quals procedix del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Solucions alineades amb els principals reptes

Per a optar a qualsevol tipus d’ajuda es requerix, com fins ara, la cooperació d’almenys dos agents del sistema, al mateix temps que es continuarà prioritzant les iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

En este sentit, una de cada quatre sol·licituds d’R+D+I presentades en 2024 responen a desafiaments en l’àmbit de l’economia circular, mentres que els grups de treball en tecnologies habilitadores i salut copen, en cada cas, un 17 % del total. El quart àmbit tecnològic per volum d’expedients és el d’agroalimentació, d’acord amb el pes d’esta indústria en l’economia de la Comunitat Valenciana.

Per tipus d’entitat, les empreses aglutinen el 55 % de tots els expedients, seguides de les universitats (19 %), els centres d’investigació (11 %), els instituts tecnològics (9 %), les organitzacions sense ànim de lucre (5 %) i les administracions locals (1 %).

A través d’esta convocatòria, Ivace+i impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa, Premsa

• ROVER Maritime coordina esta iniciativa en la qual col·laboren diferents departaments de l’UJI, UPV i UCV, a més de l’empresa INGEOMAR
• El nou material reduïx fins a un 35 % la petjada de carboni en incorporar components reciclats i afavorix la colonització de flora i fauna