Premsa, Premsa

• La UPV coordina esta iniciativa, que millora la rendibilitat del camp a través de l’automatització, juntament amb les empreses Greenvisión, Inderen i Nutai
• El sistema, dissenyat per a pitaies és capaç d’identificar la posició dels fruits i d’arreplegar només les peces en un estat òptim de maduresa

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i un nou sistema robòtic avançat que és capaç d’arreplegar cultius d’hivernacle, de manera escalonada, segons l’estat de maduresa de cada fruit.

Esta tecnologia, que s’ha dissenyat específicament per a la recol·lecció de la pitaia o fruita del drac, un cultiu procedent de Mèxic que s’està introduint a la Comunitat Valenciana, combina la visió per computador i la intel·ligència artificial per a identificar el grau de maduració de la collita. La proposta servirà com a model per a poder ser aplicat en altres cultius d’alt valor afegit.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina este projecte, denominat ‘DRAGONBOT’, en col·laboració amb les empreses Greenvision, Inderen i Nutai, amb la finalitat de potenciar una agricultura més sostenible, també des del punt de vista econòmic. La iniciativa compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este desenrotllament es pretén avançar en la mecanització del camp i en la implantació d’hivernacles sostenibles com a via per a reduir l’impacte de l’activitat agrícola en el medi ambient i, sobretot, per a elevar la rendibilitat actual de les explotacions agràries.

L’automatització d’esta tasca agrícola no solament reduïx de manera significativa els costos de mà d’obra, sinó que també rebaixa les necessitats de magatzematge, ja que únicament es retiren les pitaies en estat òptim de maduració, i millora la qualitat de la fruita, que roman més temps en l’arbre.

Reptes d’un cultiu emergent

El principal repte del projecte radica, en este cas, en la dificultat de collir i manipular de manera automatitzada i en el moment idoni de maduració un fruit molt pesat i que és també molt susceptible a patir danys. La fruita de pitaia suposa un repte per al despreniment i agafada mitjançant arpes de robot, ja que es tracta d’un fruit molt pesat, molt delicat i amb el peduncle immers en la carn de la penca.

S’ha dissenyat un sistema robòtic equipat amb un sistema d’anàlisi d’imatge capaç identificar la posició del fruit en la planta. A més, per a determinar si la fruita està madura o no s’apliquen tècniques multiespectrals capaces d’estimar l’estat de cada peça de fruita, basant-se en paràmetres externs, com el color, que ajuden a identificar els paràmetres interns de maduresa.

Després de la fase d’identificació i decisió, el procés de recol·lecció es completa amb un braç robòtic que incorpora una arpa dissenyada específicament per a subjectar el fruit de pitaia mentres el talla i deposita, de manera autònoma i sense danys, sobre una safata. El sistema d’arpa robot construït és capaç de separar el fruit de la planta mitjançant un sistema precís de tall elèctric i agarrar-lo amb uns dits de disseny propi per a aconseguir un tracte molt delicat d’una fruita molt susceptible a danys.

Es tracta d’un sistema sostenible i circular, atés que les bateries del robot s’alimenten amb l’energia elèctrica procedent de les plaques fotovoltaiques integrades en l’hivernacle.

Com a coordinadora del projecte, la UPV participa en estos desenrotllaments a través del centre de l’Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial i el Laboratori de Robòtica Agrícola (ARL, per les seues sigles en anglés). Però, a més, compta amb suport d’un consorci d’entitats privades especialitzades en hivernacles sostenibles, automatització industrial i estudi de la qualitat de fruites i hortalisses.

De fet, el desenrotllament del sistema d’anàlisi de les imatges espectrals per a avaluar la qualitat dels fruits correspon a Greenvision, mentres que Nutai treballa en el de localització de les pitaies. Per la seua part, Inderen aporta l’hivernacle sostenible experimental a on s’estan duent a terme els assajos de camp.

Primers assajos

Precisament esta col·laboració multidisciplinària està permetent avançar en el desenrotllament de la plataforma robòtica. Ara com ara s’han testat dos prototips d’arpes dissenyats específicament per a la pitaia i s’ha fabricat, a més, un prototip de calibrat de fruita per a determinar la seua qualitat.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que advoca per impulsar l’agricultura de precisió mitjançant la planificació de la recol·lecció en funció de mapes de maduresa del fruit i tenint en compte les previsions meteorològiques. Així mateix, ‘DRAGONBOT’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• L’Aeroport de Castelló acull la segona reunió d’este comité, que integra representants de la comunitat científica, centres tecnològics i empreses
• Ivace+i Innovació també prevaldrà en les seues convocatòries d’ajudes els projectes alineats amb les conclusions d’este grup multidisciplinari
• Entre altres desafiaments prioritaris, insten a utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit al teixit productiu

El desenrotllament de noves solucions d’accés a l’espai més sostenibles o la incorporació de tecnologies disruptives usades per altres indústries són alguns dels reptes als quals planteja donar resposta el comité d’especialistes en el sector aeroespacial, que ha constituït Ivace+i Innovació per a impulsar, a través de la I+D+i, el creixement a la Comunitat Valenciana d’esta indústria d’alt valor afegit.

El grup d’especialistes, coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez, ha celebrat en les instal·lacions de l’Aeroport de Castelló la segona reunió operativa, en la qual s’han ratificat els reptes prioritaris sobre els quals es concentraran els esforços d’innovació durant els pròxims anys.

Amb este objectiu, la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, s’ha compromés a prioritzar en les convocatòries d’ajuda d’Ivace+i els projectes alineats amb les conclusions d’este comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE), segons ha indicat el director general d’Innovació, Juan José Cortés. En 2025 s’ampliaran, per tant, els àmbits de coneixement que compten amb una prima de punts en la fase d’avaluació.

Així mateix, Cortés ha encoratjat els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat a aprofitar esta oportunitat per a enfortir una indústria en auge que compte, a més, amb el suport de les institucions de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, el director general d’Aerocas, Justo Vellón, ha manifestat l’aposta de l’Aeroport de Castelló per acollir projectes vinculats amb la innovació i el desenrotllament de les noves tecnologies vinculades a l’espai.

Ha recordat, així, que l’Aeroport, en col·laboració amb el consorci espacial valencià ValSpace i la Direcció General d’Innovació de la Generalitat, promou l’ESA BIC Valencia Region, la primera incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea a la Comunitat Valenciana. Un programa que donarà suport a 12 empreses emergents perquè convertisquen les seues idees de negoci relacionades amb l’espai en empreses comercials.

Sis desafiaments d’innovació prioritaris

En concret, l’equip multidisciplinari ha identificat sis reptes prioritaris, que atorguen a la sostenibilitat un paper rellevant. En eixe sentit, la busca de solucions de transport amb un impacte ambiental més baix constituïx un dels desafiaments als quals es pretén donar resposta a través de la I+D+i.

En esta mateixa línia, les persones expertes advoquen per explorar sistemes d’accés a l’espai més eficients i competitius, així com desenrotllar transports innovadors que conduïsquen a usos nous de l’espai aeri.

Utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit, tant a altres indústries com a l’administració mateixa, és un altre dels reptes que planteja este comité, que també ha detectat oportunitats per a optimitzar els actuals sistemes avançats de navegació per satèl·lit i de comunicacions globals.

El grup de treball també insta a fomentar la participació en missions científiques, d’observació de la terra i d’exploració espacial, i proposa estudiar la incorporació al sector aeroespacial de tecnologies desenrotllades i en aplicació en altres àmbits d’activitat amb la finalitat de potenciar les sinergies.

Col·laboració publicoprivada

L’equip interdisciplinari d’especialistes està integrat pels científics Sergio Cuenca (UA), Luis Miguel García Cuevas (UPV), Ausias Garrigós (UMH), Israel Quintanilla (UPV), Enrique Sánchez (UJI) i José Antonio Sobrino (UV), mentres que Anabel Crespo (AIMPLAS) i Samuel Félix (AIDIMME) representen els instituts tecnològics.

L’aportació empresarial està garantida en este fòrum amb la participació d’Antonio Carrasco (Emxys), Aaron De Bernardis (Nax Solutions), Francho García Lacarte (Arkadia Space), José Nieto (Associació Espai Aero CV) i Justo Vellón (societat Aeroport de Castelló, SL) que, junt amb el coordinador, Ezequiel Sánchez, contribuïxen amb una visió més pròxima al mercat.

Com a novetat, el comité alberga com a representació de la societat civil el delegat territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya, Álvaro J. Paula, així com el president de Val Space Consortium, Vicente Boria, en qualitat de convidat.

En la tercera i última reunió, que tindrà lloc en les pròximes setmanes, les persones que participen en este grup de treball proposaran solucions concretes als reptes que ja s’han identificat.

El comité estratègic especialitzat té com a objectiu oferir resposta als desafiaments del teixit productiu amb solucions tecnològiques innovadores, identificant els agents del sistema valencià d’innovació més capacitats per al seu desenrotllament i definint les accions necessàries per a implementar-se en el si de les empreses.

Premsa, Premsa

• Greene Enterprise lidera el desenrotllament d’este projecte, junt amb la Universitat d’Alacant, AIMPLAS i les empreses Evatalking i Greene W2H2
• La tecnologia, clau per a impulsar l’hidrogen com a vector energètic, permetrà dissenyar tancs amb més capacitat i menys factura energètica

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança el desenrotllament de nous materials per a optimitzar l’emmagatzematge d’hidrogen, un vector clau en la transició energètica que abandera la Unió Europea.

En concret, es pretén dissenyar nous recobriments i farciments innovadors que permeten elevar l’eficiència i capacitat dels tancs d’emmagatzematge d’hidrogen mitjançant polímers d’origen natural com l’etilé vinil acetat (EVA) i l’alcohol polivinílic (PVOH), combinats amb carbó activat obtingut de residus.

Greene Enterprise lidera este projecte, denominat ‘EVACAR’, que es desenrotlla en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), el grup d’Investigació en Materials Carbonosos i Medi Ambient de la Universitat d’Alacant (MCMA-UA) i les empreses Evatalking i Greene W2H2. La iniciativa compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

La millora de l’eficiència dels depòsits d’hidrogen és fonamental per a incrementar la seua competitivitat enfront d’altres alternatives energètiques menys sostenibles. En este cas, la idea és combinar els nous materials amb tècniques noves de fabricació que permeten construir tancs d’emmagatzematge més lleugers i amb millor aïllament tèrmic, atés que l’hidrogen en estat líquid requerix temperatures extremadament baixes de conservació.

Esta nova tecnologia no només preveu reduir les pèrdues de calor i incrementar l’eficiència del sistema, sinó que augmentarà la quantitat d’hidrogen que es pot emmagatzemar en un espai inferior, al mateix temps que contribuirà a la sostenibilitat, ja que en este procés s’empren components reciclats i d’origen natural.

Estos polímers són més lleugers que els materials usats en els sistemes d’emmagatzematge actuals, i es poden sotmetre a tractaments que milloren les seues propietats tèrmiques, la qual cosa redunda en un augment de l’eficiència energètica. De fet, gràcies a les seues característiques millorades es poden reduir dràsticament les pèrdues de calor, que eleven els costos i llastren la competitivitat de l’hidrogen com a combustible.

Tan important com l’eficiència energètica és l’augment de la capacitat volumètrica d’emmagatzematge d’estos nous depòsits, que s’atribuïx a l’ús de carbó activat, la qual cosa en la pràctica fa possible que un tanc de menys grandària albergue més quantitat de gas liquat.

El seu disseny modular i escalable és un altre dels avantatges que oferix esta tecnologia, que pot adaptar-se a diverses aplicacions, des de depòsits xicotets per al transport d’hidrogen fins a grans sistemes d’emmagatzematge estacionari. Esta versatilitat facilitarà la integració d’este combustible en diverses infraestructures i sectors industrials.

Prova pilot

El projecte, que finalitzarà en desembre de l’any que ve, avança segons el que es preveu i, de fet, s’estan realitzant les proves de modelització del tanc d’emmagatzematge, per a això s’ha construït un prototip d’un litre, així com un motle per a la injecció del recobriment de polímer.

Com a coordinador d’este consorci multidisciplinari, Greene Enterprise lidera el desenrotllament i l’optimització del biochar (una forma de carbó creada a partir de biomassa, com ara residus agrícoles, estelles de fusta o residus de cultius), utilitzat per a la preparació del carbó activat usat en el depòsit amb el suport del grup d’Investigació de Materials Carbonosos i Medi Ambient, mentres que AIMPLAS aporta la seua àmplia experiència en desenrotllament d’espumes plàstiques d’origen natural en col·laboració amb Evatalking. Finalment, Greene W2H2 contribuïx amb la seua experiència en la construcció i modelització de sistemes d’emmagatzematge d’hidrogen.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que advoca pel desenrotllament de tecnologies associades al transport, emmagatzematge i ús de l’hidrogen, i inclou els aspectes relacionats amb la seguretat d’estos processos. Així mateix, ‘EVACAR’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• A estos incentius se sumen 4,3 milions addicionals per a finançar 19 assajos i proves pilot en universitats i centres tecnològics i d’investigació
• Les pimes i microempreses copen un terç de totes les ajudes que potencien la cooperació amb la comunitat científica i tecnològica

La Generalitat, a través d’Ivace+i Innovació, ha concedit 16,7 milions d’euros en ajudes per a l’execució de 29 projectes estratègics d’I+D+i, que tenen per objecte el desenrotllament de solucions innovadores enfront de reptes d’alt impacte per al teixit productiu.

A esta quantia s’ha de sumar l’adjudicació de 4,3 milions d’euros addicionals, que finançaran un total de 19 assajos, proves pilot i demostradors. D’esta manera, es pretén validar i acostar al mercat els resultats de les investigacions impulsades per les universitats i centres tecnològics i científics radicats en la Comunitat Valenciana.

El gruix de les ajudes es correspon amb el programa d’impuls dels projectes estratègics en cooperació, que és el que concita una major demanda entre els agents que integren l’ecosistema d’innovació, especialment entre les empreses.

A través d’esta línia s’incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenrotllament conjunt de solucions a reptes d’interés comú que, per la seua elevada complexitat, requerixen d’un esforç econòmic major. De fet, l’aportació pública en esta convocatòria, que es correspon amb l’exercici 2024, supera de mitjana els 575.000 euros per projecte.

En este cas, els 16,7 milions en incentius permetran avançar en la transformació i ús dels residus com a matèries primeres industrials, en el desenrotllament de la medicina personalitzada mitjançant la incorporació de tecnologies com la Intel·ligència Artificial i la realitat augmentada o en l’optimització de l’aigua de reg a través de la digitalització i l’eficiència energètica, entre altres actuacions.

L’economia circular i la descarbonització representen el principal àmbit de desenrotllament, amb el 41% dels projectes recolzats; seguit del sector agroalimentari, amb el 20%; i les tecnologies disruptives, amb el 17%. La innovació en salut, un altre dels eixos d’esta convocatòria, copa el 14% de les iniciatives secundades.

Suport a les pimes i microempreses

Estes ajudes d’Ivace+i Innovació suposaran una injecció econòmica per a les empreses, que representen el 53% de les entitats beneficiàries enguany. D’entre les mercantils, destaca el pes de les petites i mitjanes empreses, així com de les micro, que sumen el 36% de tots els expedients recolzats i més d’un terç de les ajudes concedides.

Després d’este col·lectiu, se situen les universitats, amb el 20% de les iniciatives, que comptaran amb finançament públic; els instituts tecnològics, que obtenen el 17%, i els centres d’investigació, que ostenten el 7%.

Precisament estos tres tipus d’entitats s’erigixen en les protagonistes d’una altra de les línies d’ajudes que ha resolt la Generalitat amb la fi última de validar els resultats de les seues investigacions i facilitar la implantació d’estos desenrotllaments tecnològics en el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana. En este cas, s’aportaran al voltant de 4,3 milions d’euros, que permetran finançar un total de 19 proves pilot, assajos i demostradors tecnològics.

Estos fons formen part de la convocatòria d’ajudes per al desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació corresponent a 2024 i se sumen als 22,6 milions d’euros que ja s’han concedit per a impulsar l’I+D+i amb impacte en la cadena de valor empresarial, reforçar la xarxa d’agents i unitats d’innovació, propiciar nous procediments de Compra Pública d’Innovació i potenciar la incorporació de talent en el sistema productiu.

Premsa, Premsa

• El projecte combina la visió computacional, l’aprenentatge automàtic i els sensors per a garantir la traçabilitat de la càrrega i que estiga en l’estat correcte
• Les empreses AllRead i DHL Exel Supply Chain impulsen, en col·laboració amb ITENE, este projecte d’interés per al sector logístic

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament d’un sistema integral per a monitorar en temps real les mercaderies refrigerades durant el seu trasllat per carretera i ferrocarril, a fi de detectar possibles incidències, com ara el trencament de la cadena del fred.

Esta nova plataforma pretén millorar l’operativa de transport intermodal de mercaderies refrigerades mitjançant el desenrotllament d’algorismes de visió computacional en combinació amb sensors connectats (internet de les coses).

Les empreses AllRead Machine Learning Technologies i DHL Exel Supply Chain Spain lideren este projecte, denominat ‘TRANS_VISION’, que compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període entre 2021 i 2027.

La iniciativa pretén superar així les limitacions que presenten els actuals dispositius de monitoratge de càrrega, que no tenen en compte totes les variables que poden arribar a afectar la seguretat alimentària, com, per exemple, les vibracions a les quals estan sotmeses les mercaderies durant el seu transport per l’estat del ferm o la conducció.

A més, els sistemes de control més estesos tampoc permeten garantir la traçabilitat dels productes refrigerats en tots els nodes de la cadena, per la qual cosa la informació recaptada des del punt d’origen fins a la destinació final de la mercaderia està incompleta.

L’objectiu de ‘TRANS_VISION’ implica desenrotllar una nova generació de models d’aprenentatge computacional mitjançant xarxes neuronals profundes (deep learning) i de visió per computacional que permeta la identificació, la traçabilitat i el monitoratge d’actius i mercaderies en la cadena de fred en entorns logístics i trànsits intermodals.

L’algorisme, basat en visió computacional i aprenentatge automàtic (machine learning), s’implementa en càmeres en els centres d’intercanvi modal i processament de la mercaderia, de manera que, mitjançant imatges, siga capaç de comprovar automàticament l’estat dels camions frigorífics i els contenidors i el dels palets, del seu interior, tant en les activitats de càrrega i descàrrega com durant el seu emmagatzematge temporal.

Al seu torn, esta tecnologia permetrà també el seguiment del camió frigorífic o contenidor durant el seu transport, mitjançant la identificació d’elements com la matrícula, el codi del contenidor Reefer o les plaques de transport intermodal.

Paral·lelament, este projecte també inclou el desenrotllament i desplegament d’un sistema de dispositius de sensors amb tecnologia IdC (sigles d’internet de les coses), per a monitorar les condicions de conservació de la mercaderia refrigerada. D’esta manera, es controla la temperatura, la humitat relativa, el nivell de degradació mitjançant el mesurament de CO₂ o etilé, els xocs i les vibracions, així com la localització geogràfica de la càrrega, amb l’objectiu de garantir en temps real la traçabilitat del producte.

Esta informació s’enviarà de manera encriptada a través de les xarxes 4G i 5G a un centre de control, a on s’emmagatzemarà i gestionarà de manera segura, si bé els resultats es podran consultar de manera numèrica i gràfica en la pantalla d’un telèfon intel·ligent o una tauleta.

D’esta manera, la integració de tecnologies com la visió computacional, l’aprenentatge profund o els sensors IdC que planteja ‘TRANS-VISION’ oferix un salt tecnològic disruptiu en el sector logístic. No només es digitalitza el control i la traçabilitat de la càrrega, identificant possibles incidències, sinó que este sistema permet prendre mesures de manera molt més ràpida i contribuïx, a més, a generar un entorn de confiança entre els diversos agents que participen en els servicis de transport intermodal.

El projecte sorgix de la col·laboració d’AllRead, empresa especialitzada en el desenrotllament de solucions tecnològiques basades en visió artificial i aprenentatge automàtic, i DHL Exel Supply Chain Spain, que és la filial a Espanya de la corporació que proveïx de servicis logístics integrals, incloses l’estratègia i la implementació de les operacions d’emmagatzematge i transport.

Les dos cooperen amb l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE), que contribuïx en diverses fases del projecte, des de l’anàlisi de requisits fins a la validació del sistema. De fet, el desenrotllament de la plataforma es troba ja en la fase de proves, que s’està realitzant en el centre de distribució i emmagatzematge de productes refrigerats que DHL té en l’entorn de la ciutat de València.

El projecte s’alinea amb les conclusions de dos dels comités d’innovació especialitzats impulsats per Ivace+i Innovació. En concret, l’equip de treball en Tecnologies Habilitadores advoca per avançar en la digitalització orientada cap a l’optimització de les operacions en les empreses, al mateix temps que insta a desenrotllar tecnologies de visió artificial més robustes. La reducció d’emissions de CO₂ és un altre dels objectius que es pretenen aconseguir amb este sistema de control, en línia amb les conclusions del Comité de Mobilitat, Transport i Infraestructures.

‘TRANS_VISION’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

La Comunitat Valenciana ha sigut distingida per la Comissió Europea amb el segell Vall Regional d’Innovació i participarà en un programa homònim per a promoure la investigació, la innovació i el desenrotllament regional, en línia amb els objectius de l’Agenda Europea d’Innovació i la política de cohesió.

Així consta en la carta que ha rebut la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, i que està firmada per la comissària d’Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut, Iliana Ivanova, i la seua homòloga de Cohesió, Elisa Ferreira.

Montes ha destacat la fita que representa este reconeixement de Brussel·les, “que permetrà a la Comunitat Valenciana participar i accedir a un programa d’impuls a la innovació europeu que està dotat amb 116 milions d’euros”.

La Comissió Europea destaca “el clar compromís” de la regió “per a millorar la coordinació i direcció de les seues inversions i polítiques d’I+D en suport dels principals desafiaments socials d’interés clau per a la UE”. En concret, la missiva cita l’esforç per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, el domini de la transformació digital, la millora de l’assistència sanitària, l’impuls de l’economia circular i l’increment de la seguretat alimentària, segons ha explicat Montes.

En total, Brussel·les ha seleccionat 149 regions europees per a participar en esta iniciativa, entre les quals figuren 14 comunitats autònomes espanyoles. A través del programa Valls Regionals d’Innovació es pretén enfortir els ecosistemes d’innovació regionals, així com millorar l’acompliment de la innovació a Europa.

A este efecte, la Comissió donarà suport als territoris amb activitats específiques per a construir comunitats, esdeveniments d’aparellament, accions de comunicació i convocatòries de suport.

Premsa, Premsa

• L’empresa tèxtil Rubén Gandía e Hijos impulsa este projecte juntament amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogroup i col·labora amb AITEX i ITENE
• Els compostos, que procedixen de fonts renovables i es degradaran més ràpidament que els derivats del petroli, s’aplicaran en la indústria alimentària

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, dona suport al desenrotllament de nous processos que permetran aprofitar les petxines de bivalves, com les clòtxines, així com restes d’insectes per a produir envasos alimentaris més sostenibles.

L’objectiu és obtindre nous materials i additius d’alt valor afegit que, a diferència dels compostos convencionals derivats del petroli, siguen ràpidament degradables i provinguen de fonts renovables, amb la finalitat de reduir l’impacte en el medi ambient.

L’empresa de filatures Rubén Gandía e Hijos coordina este projecte juntament amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogrup, si bé també col·laboren els centres tecnològics ITENE i AITEX, especialitzats en envasos i embalatges i tèxtil, respectivament.

La iniciativa, que es denomina ‘Valvospack’, està alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

Es tracta d’un projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial que no solament impulsa l’economia circular a través de la innovació, sinó que avança també cap a la consecució de la simbiosi industrial i el residu zero, en línia amb els objectius que en matèria mediambiental ha establit la Unió Europea.

Per a això, ‘Valvospack’ treballa en una doble direcció. D’una banda, pretén valorar les petxines de clòtxina per a obtindre carbonat de calci i, d’altra, aprofitarà les restes d’escarabats adults de l’espècie Tenebrio molitor, les larves del qual es coneixen popularment com a ‘cucs de la farina’, per a recuperar quitina, un biopolímer amb propietats antibacterianes present en l’exoesquelet dels insectes.

En l’actualitat, tant el carbonat càlcic com la quitina són dos additius que susciten l’interés de la indústria per la seua capacitat de millorar les propietats dels biopolímers termoplàstics. De fet, el coordinador d’esta iniciativa, l’empresa Rubén Gandía e Hijos, està provant la incorporació dels dos compostos per a produir fibres sintètiques més sostenibles, aptes, a més, per al seu ús en envasos alimentaris.

Fase de validació

El projecte, que finalitza en este any, es troba ja en plena fase de validació, cosa que significa que s’estan assajant diverses formulacions de bioplàstics amb els additius extrets de bivalves i insectes. Els que obtinguen els resultats més prometedors s’empraran per a teixir una malla destinada a l’envasament de clòtxines.

En este punt, Rubén Gandía e Hijos col·labora amb AITEX, el centre tecnològic de referència per al sector tèxtil, mentres que ITENE, institut especialitzat en el desenrotllament de solucions per a la indústria de l’envàs i embalatge, coopera amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogrup en la recuperació i implementació dels additius procedents de mol·luscos i insectes.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Economia Circular, que aposta per desenrotllar innovacions que incidisquen en una valorització més eficient dels residus. Així mateix, ‘Valvospack’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El centre tecnològic AINIA coordina esta iniciativa, en la qual cooperen l’IDiBE -UMH, AVA-ASAJA i les empreses SITRA i Prospera Biotech
• El projecte estratègic contribuïx a descarbonitzar el sector agroalimentari i oferix una solució al problema del desaprofitament d’aliments

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança un projecte innovador per a obtindre bioproductes d’alt valor afegit mitjançant l’aprofitament de la fruita perduda per la disminució de producció en explotacions agrícoles.

En concret, es tracta de desenrotllar nous processos per a recuperar nutrients i altres extractes d’interés de la fruita que no té les condicions adequades per a la seua comercialització, amb l’objectiu d’usar-los tant en la producció de cosmètics com de biofertilitzants per al sector primari.

El centre tecnològic AINIA coordina este projecte estratègic, denominat FRUTALGA en el qual cooperen també l’organització agrària AVA-ASAJA, l’Institut d’Investigació, Desenrotllament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE) (que s’integra en la Universitat Miguel Hernández) i les empreses Prospera Biotech i SITRA. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén contribuir a la descarbonització del sector agroalimentari, que és el responsable del 26 % de les emissions de diòxid de carboni a escala global, al mateix temps que oferix una solució al problema de la pèrdua i el desaprofitament d’aliments, una prioritat per a la Unió Europea.

La proposta de FRUTALGA s’inspira en el concepte de biorrefineria per a explorar el desenrotllament de diverses tecnologies que permeten transformar els desaprofitaments del sector fructícola en matèries primeres per a la indústria química i cosmètica.

En concret, el projecte se centra en el desenrotllament i validació de tres processos, que contribuiran a impulsar l’economia circular mitjançant la transformació de residus en bioproductes d’alt valor afegit per a altres indústries de la Comunitat Valenciana.

En primer lloc, els nutrients recuperats de la fruita residual permetran cultivar microalgues i bacteris dirigits a la fabricació de nous biofertilitzants. Estos mateixos nutrients alimentaran, en segon terme, microalgues per al sector cosmètic. L’objectiu de la tercera tècnica és l’obtenció d’extractes d’interés per a esta indústria tant a partir de fruita residual com de restes de microalgues.

Participació de l’ecosistema innovador

Per a desenrotllar amb èxit estes solucions, s’ha aglutinat tota la cadena de valor en un consorci liderat per AINIA, que aporta la seua àmplia experiència en el camp de la biotecnologia, inclòs el cultiu de microalgues, la digestió anaeròbia i els processos d’extracció de nutrients.

En representació del sector primari, participa l’organització agrària AVA-ASAJA que disposa, a més, de la seua pròpia finca experimental equipada amb laboratoris, hivernacles,instal·lacions monitorades i dotació d’aigües de tota classe.

També es compta amb SITRA en esta iniciativa, una empresa especialitzada en solucions i servicis integrals i innovadors per a la gestió eficient i sostenible de l’aigua en la indústria, la generació de gasos renovables i la producció biofertilitzants.

Per la seua experiència en la caracterització d’extractes de productes naturals, s’ha incorporat al projecte la Universitat Miguel Hernández (UMH), a través de l’IDiBE, un centre que investigació que ha identificat més de 30 productes amb provat efecte en el camp de la cosmètica.

Els productes finals seran formulats per l’empresa Prospera Biotech. Prospera és una spin off de la UMH centrada en la investigació, desenrotllament i màrqueting de productes neurodermatològics com a solució innovadora en la cura personal i de les pells sensibles.

La iniciativa s’alinea així amb les conclusions dels comités d’innovació que assessoren Ivace+i en l’àmbit de la descarbonització i l’economia circular. En el primer cas, s’insta a impulsar l’I+D+i  amb la finalitat de valorar de residus per a la producció de combustibles, la generació d’energia, reducció d’emissions de CO2 i la fabricació de nous productes i materials.

Es tracta d’un objectiu molt similar al que planteja el segon equip de treball, que advoca pel desenrotllament de tècniques de reciclatge terciari per a, principalment, aprofitar els desaprofitaments de tipus agrícola. Així mateix, FRUTALGA també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa