Your address will show here +12 34 56 78


  • El DOGV publica el nou marc normatiu que preveu, per primera vegada, un sistema de justificació simplificada 
  • Les subvencions que regula el nou document faciliten la connexió, col·laboració i cooperació entre els agents del sistema d’innovació


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, ha publicat, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), una nova orde de bases per a regular la concessió de les subvencions que Ivace+i Innovació convoca anualment amb l’objectiu d’enfortir i desenrotllar el sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.


Amb esta actualització, Ivace+i no només adapta la seua normativa reguladora d’ajudes als canvis dispositius que des de 2018 s’han introduït en els reglaments europeus, sinó que reforça les futures convocatòries amb nous programes i línies d’ajuda, al mateix temps que avança en la reducció de la burocràcia.


En este sentit, les noves bases preveuen, per primera vegada, la possibilitat d’implementar un sistema de justificació simplificada dels gastos subjectes a subvenció, la qual cosa rebaixarà sensiblement la càrrega administrativa per a les entitats beneficiàries, així com l’esforç de gestió que assumix el personal tècnic d’Ivace+i Innovació.


Esta nova via de justificació, que arreplega el reglament del Fons Europeu de Desenrotllament regional (FEDER), es testarà enguany mateix, en forma de projecte pilot, en el programa de consolidació de la cadena de valor empresarial. Ivace+i Innovació serà una de les entitats pioneres a Espanya a adoptar esta mena de justificació simplificada per a projectes d’innovació finançats amb FEDER.


A través d’este sistema, els costosos processos de justificació es minimitzen. En la pràctica, les entitats beneficiàries únicament hauran de justificar els costos de personal mitjançant nòmines i pagaments a la Seguretat Social i addicionalment, sense necessitat d’aportar factures, rebran el 40 % d’esta partida en concepte d’altres gastos necessaris per al projecte com, per exemple, col·laboracions externes amb altres entitats o consumibles.


Més fons europeus


A més, amb la finalitat de captar més finançament europeu, les noves bases també arrepleguen la possibilitat de subvencionar projectes dirigits a cobrir els objectius establits per la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP). Les iniciatives que s’alineen amb les tecnologies considerades estratègiques per a la UE comptaran amb un finançament FEDER del 100 %, la qual cosa implica que el cost serà assumit íntegrament per la Unió Europea.


La relació de línies d’ajudes d’Ivace+i també s’amplia després d’esta actualització normativa. En el marc del Programa de promoció del talent es crearà una nova línia d’agents d’innovació de proximitat dirigida a fomentar l’I+D+i en àrees industrials i zones rurals.


Així mateix, les bases també preveuen un nou programa, denominat ‘Assimilació de tecnologies avançades’, que s’introduirà en la convocatòria de 2025 amb la finalitat d’impulsar projectes d’innovació que contribuïsquen a millorar els processos i sistemes organitzatius de les empreses mitjançant l’ús de tecnologies avançades.


Este nou programa permetrà una avaluació més homogènia de les iniciatives d’innovació en processos, que fins a la data havien de competir amb projectes d’investigació i desenrotllament en els programes de consolidació de cadena de valor i projectes estratègics d’innovació, més orientats a la promoció de l’I+D. A partir d’ara, les iniciatives d’innovació disposen d’una via pròpia per a recaptar suport públic.


Entre les novetats d’este nou marc normatiu, també s’obri la porta a limitar el cost subvencionable màxim per projecte, la qual cosa permetria adequar el repartiment de fons en cada programa en funció del pressupost.


De la mateixa manera, s’arreplega la possibilitat d’establir, en un futur, àmbits territorials prioritaris per a la concessió d’ajudes, que podrien ser geogràfics o sectorials o d’una altra classe.

0

Premsa, Premsa
Lote De Tapas De Plástico De Varios Colores Con Manos De Persona · Foto de  stock gratuita
  • El projecte desenrotllat per la Universitat d’Alacant permetrà eliminar contaminants que conté el plàstic reciclat i que afecten la seua qualitat
  • Ivace+i Innovació coopera en esta iniciativa amb els centres tecnològics AIJU i ITENE amb la finalitat de validar els productes reciclats després del procés de depuració
La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació la construcció d’una planta pilot per a la descontaminació de plàstic reciclat a fi d’obtindre un producte de la màxima qualitat i minimitzar l’impacte en el medi ambient. Este procediment de neteja consistix en una rentada a pressió atmosfèrica amb un dissolvent pesat soluble en aigua, que elimina els contaminants. En concret, per a operar en la planta pilot, que tindrà una capacitat de cinc quilograms a l’hora, s’ha seleccionat el polietilenglicol (PEG), un producte que destaca per la seua disponibilitat comercial i la seua absència de toxicitat. La Universitat d’Alacant impulsa este projecte, que pretén valorar els resultats d’una investigació prèvia, amb el suport de dos instituts tecnològics, AIJU i ITENE. El projecte compta, a més, amb finançament de la Unió Europea a través del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027. Per a dur a terme la descontaminació, es posa en contacte el plàstic reciclat amb el dissolvent en un reactor de tanc agitat. Gràcies a este procés, s’eliminen contaminants afegits no intencionadament, a més d’altres substàncies nocives per al medi ambient. Després d’això, el plàstic es llava amb aigua per a eliminar el dissolvent.

Un procés amb avantatges

El projecte presenta una sèrie d’avantatges diferencials respecte a altres iniciatives. En primer lloc, el dissolvent empleat, polietilenglicol, no és tòxic. A més, es pot treballar amb el mateix a alta temperatura sense que s’evapore fàcilment. Este procés impedix que els contaminants del plàstic s’alliberen l’entorn. Finalment, el treball a pressió atmosfèrica amb polietilenglicol permet l’eliminació de substàncies nocives. A més, el dissolvent es pot eliminar de la superfície del plàstic esbandint-lo amb aigua, la qual cosa permet, d’una banda, recuperar-lo per a futurs usos i, per una altra, evitar que el mateix degrade el plàstic en el seu posterior processament. Esta última fase permet reduir els costos totals del procés. En l’actualitat, la iniciativa es troba a mitat del seu desenrotllament. Ja s’han comprat els equips necessaris que permetran posar en marxa cada una de les etapes del procés. En la validació dels productes reciclats, participaran dos centres tecnològics: AIJU, l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci; i ITENE, el Centre Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística. AIJU compta amb una àmplia experiència en la indústria del joguet, la qual necessita plàstic reciclat que oferisca garanties completes de seguretat, atés que va dirigit a un públic infantil. Entre les activitats que realitzarà este centre destaquen l’anàlisi de materials, és a dir, la creació de combinacions de materials o ingredients per a obtindre productes que complisquen amb els estàndards de qualitat, així com la detecció de substàncies químiques que puguen ser presents en els productes de manera accidental. ITENE, per part seua, acredita una alta experiència en l’àrea de l’embalatge, un dels sectors objectiu del plàstic descontaminat. Entre les tasques que realitzarà este institut, destaca el processament del plàstic i els assajos de migració de contaminants.  Estos dos passos no sols són essencials en la fabricació i avaluació de plàstics, sinó que a més garantixen una qualitat suficient per al seu ús en envasos alimentaris.

D’altra banda, es compta amb el servici de consultoria i recollida de matèria primera de Fych Technologies, Empresa de Base Tecnològica de la Universitat d’Alacant, que disposa d’experiència en el sector de plàstics. La iniciativa s’alinea amb el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular, que insta a innovar en el desenrotllament d’envasos més sostenibles. La construcció d’esta planta pilot s’emmarca en els objectius de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana (S3), que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
0

Premsa, Premsa
Ivace+i financia una unidad de innovación en Fisabio para investigar el microbioma humano y crear soluciones de digitalización asistencial
  • Promou del desenrotllament de solucions innovadores per a la millora de la salut, basades en diferents tecnologies i el foment de la sostenibilitat
  • La Unitat Científica d’Innovació Empresarial impulsa la col·laboració entre el sector públic i privat en la Comunitat Valenciana

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, liderada per Marián Cano, finança a través de Ivace+i, la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) Salut, emmarcada en l’Àrea d’Innovació de la Fundació Fisabio, que té per missió la millora de la competitivitat en el sector de salut de la Comunitat Valenciana. A través del foment de la col·laboració públic-privada, la UCIE Salut CV es constituïx com un eix vertebrador que facilita la cooperació entre els principals actors en I+D+i en salut, tant públics com privats. En concret, esta unitat potenciarà la investigació del microbioma humà, el desenrotllament de noves ferramentes digitals per a millorar el control i prevenció de malalties, així com l’impuls de la sostenibilitat.

La Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) impulsa esta unitat tècnica d’innovació orientada cap a les empreses. La iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027. A més de l’esmentada cohesió públic-privada, els valors que guien les accions de UCIE es caracteritzen per la participació de tots els agents del Sistema d’Innovació Valencià, la qual cosa comprén la inclusió de programes com UniSalut i SaforSalut, a més de l’establiment de noves col·laboracions amb altres entitats i empreses de la Comunitat Valenciana.

El sistema de col·laboració que caracteritzarà les entitats i empreses d’investigació en el sector salut de la Comunitat Valenciana es basarà en l’aprofitament de l’àmplia xarxa regional d’hospitals i el coneixement especialitzat de Fisabio amb l’objectiu d’accelerar el desenrotllament de productes i servicis. De fet, durant l’execució del projecte ja s’han secundat i impulsat diferents resultats d’I+D+i per a aconseguir un creixement de la seua maduresa tecnològica i facilitar la seua transferència cap a les empreses, és a dir, es pretén facilitar la transició d’un entorn d’investigació a la seua aplicació comercial. Per a això s’ha comptat amb els instituts tecnològics AINIA, AIMPLAS i l’Institut de Biomedicina de València (IBV), a més de les empreses Global Tech Strategies i Q’OMER.

Línies prioritàries

Encara que l’activitat de UCIE abasta qualsevol àmbit d’innovació amb aplicació en el sector sanitari, s’han definit tres línies prioritàries comunes alineades amb les capacitats de Fisabio i els reptes del sistema valencià d’innovació. En primer lloc, la millora de la salut a través de solucions basades en la investigació del microbioma humà. Un exemple és el desenrotllament de probiòtics (aliments o compostos que contenen bacteris vius que ajuden a la digestió i salut intestinal) o postbiòtics (compostos que contenen substàncies beneficioses produïdes pels bacteris). En segon lloc, es fa ús de ferramentes assistencials basades en la digitalització. Es tracta de dispositius dissenyats per al control i prevenció de malalties neurodegeneratives i cròniques. Finalment, la sostenibilitat dins de la línia d’hospitals verds europeus promou l’ús eficient de recursos i la gestió energètica, entre altres mesures.

La UCIE Salut CV oferix, enfront d’altres iniciatives, un ampli ventall de professionals de la salut que desenrotllen I+D+i en diferents àrees terapèutiques i aporten assistència a la població dels diferents àmbits geogràfics als quals  Fisabio dona suport. Es tracta d’una característica diferenciadora i de gran utilitat per a les empreses i col·laboradors que necessiten desenrotllar i validar els seus projectes i productes en l’àmbit de la salut. Per això, Fisabio s’ha posicionat com un soci estratègic en salut, que pot suposar un impuls per a la transferència de la innovació al mercat i a la pràctica clínica.

Iniciatives per a impulsar d’idees innovadores

Amb la finalitat d’impulsar la innovació en l’àmbit sanitari, la UCIE lidera iniciatives per a fomentar la transferència d’idees innovadores en la Comunitat Valenciana. Entre les seues accions destaca la realització de Innopíldora, com la dedicada a hospitals verds, centres sanitaris dissenyats per a ser amigables amb el medi ambient. La trobada es va celebrar en el marc de la III Jornada de Sanitat Sostenible. La dinàmica de l’esdeveniment, basada en el design-thinking, es va centrar en la identificació dels riscos climàtics prioritaris per part dels participants i la proposta de solucions innovadores possibles d’adoptar per empreses i agents del sistema sanitari. En esta mateixa línia, s’està preparant un altre esdeveniment en l’àmbit del Microbioma Humà, una de les línies prioritàries de la UCIE en el qual es presentarà el Hub de Microbioma Humà que està confeccionant l’entitat.

La UCIE Salut CV també ha col·laborat en iniciatives com el hackathon 5UCV Gennera Challenge de l’UJI, un esdeveniment que busca connectar a estudiants i acabats de graduar amb empreses i organitzacions amb l’objectiu de resoldre desafiaments relatius a la creativitat i la innovació. Finalment, la UCIE ha tingut l’oportunitat de participar en la marató de creació de startups del Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández, un esdeveniment d’innovació i emprenedoria que té per objectiu promoure la creació de noves empreses de base tecnològica amb l’objectiu de fomentar la col·laboració entre els agents del sistema empresarial.

0

Premsa, Premsa
Ivace+i financia el desarrollo de compuestos a partir de residuos de caqui que protegen la fruta y ayudan a conservar alimentos
  • El Laboratori de Biotecnologies Alimentàries de la Universitat de València impulsa este projecte en el qual col·laboren l’Institut Tecnològic del Plàstic i la Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana
  • La iniciativa comprén el desenrotllament d’un fertilitzant natural, així com productes prebiòtics i probiòtics que ajuden a previndre malalties

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una àmplia gamma de compostos d’alt valor i amb aplicacions en la indústria agroalimentària, agrícola i també farmacèutica a partir dels residus generats per la indústria del caqui.  Entre altres solucions, s’està treballant en un nou recobriment per a protegir fruites ja collides, un ingredient amb propietats antifúngiques per a millorar la conservació de formatges i productes de forn, així com un compost fertilitzant natural per a afavorir el creixement de les plantes. Este projecte, denominat ‘KAKIVALUE’ està impulsat pel Laboratori de Biotecnologies Alimentàries (BiotechLab) de la Universitat de València (UV), i pretén valorar una investigació prèvia sobre les propietats antimicrobianes i bioestimulantes dels compostos obtinguts a partir de les restes de kaki. La iniciativa, que compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, aborda l’aplicació d’estos ingredients bioactivos en una àmplia gamma d’usos i sectors d’activitat. Les restes de kaki s’erigixen, de fet, en una alternativa a l’ús de plàstic per a protegir les fruites ja recol·lectades de la contaminació per fongs. Este equip d’especialistes està desenrotllant un nou vernís, al qual s’ha incorporat un compost actiu obtingut del kaki, amb la finalitat de minimitzar les pèrdues postcollita i millorar encara més la qualitat i seguretat dels productes que ixen al mercat.

La idea és aprofitar estes propietats antifúngiques en un nou ingredient per a optimitzar la conservació del pa, així com en un additiu que, aplicat en el recobriment dels formatges, seria capaç d’evitar el creixement del bacteri responsable de la listerioris. Els estudis previs també mostren una possible explotació dels compostos del kaki en el sector agrícola, en esta ocasió com un nou fertilitzant natural que potencie la salut i rendiment dels cultius. L’última línia de desenrotllament se situa en el sector dels nutracéuticos, que són els productes derivats d’aliments que, a més del seu valor nutricional bàsic, oferixen beneficis per a la salut o ajuden a previndre malalties. En este sentit, s’està analitzant tant la presència d’agents prebiòtics, és a dir, de compostos que alimenten selectivament als bacteris beneficiosos de l’intestí, com la capacitat probiòtica dels ceps bacterians que s’empren en l’obtenció dels ingredients actius. Estos bacteris àcid-làctics, aïllades també del propi fruit, tenen un paper fonamental en este procés, ja que són les responsables de fermentar els residus de la indústria del caqui, que funcionen com a medi de cultiu.

Aposta per l’economia circular

Independentment de la seua aplicació final, totes les tecnologies desenrotllades en el marc d’este projecte contribuïxen a valorar en un residu industrial, per la qual cosa representen una oportunitat per a millorar la seua gestió en el marc de l’economia circular. A més, una vegada implementada en el mercat, esta solució oferirà una alternativa a un cost més competitiu que els fertilitzants químics actualment disponibles. Els resultats dels assajos que s’han realitzat fins a la data són prometedors. El compost seleccionat ha demostrat retardar de manera eficaç la contaminació de fruites un total de set dies i les proves en formatge han complit també amb els requisits establits per les autoritats sanitàries. De la mateixa manera, l’additiu produït a partir de restes de caqui també ha evidenciat en els productes de forn un control del creixement fúngic comparable a l’obtingut amb propinato de calci, que és l’additiu sintètic més emprat per esta indústria.

En estos moments, els esforços se centren en les proves d’escalat, per a avaluar la viabilitat del desenrotllament a major escala fora del laboratori, així com en l’optimització i validació del compost nutracéutico i del biofertilizante, amb la finalitat de validar la seua eficàcia i viabilitat comercial. Per a la consecució d’estos objectius, el BiotechLab col·labora amb Aimplas en el desenrotllament del recobriment per a fruites, així com amb la Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana (Fedacova), en este cas, per a garantir la difusió dels resultats i propiciar la seua adopció per part de la indústria. 

La iniciativa s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzat (*CEIE) en Agroalimentació, Economia Circular, Descarbonització i Salut. En concret, ‘KAKIVALUE’ contribuïx a produir béns de consum més sostenibles, potència l’agricultura de precisió, fomenta les matèries primeres alternatives per a reduir les emissions i reduïx les infeccions hospitalàries. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
0


  • L’empresa Innoservis lidera, en col·laboració amb la UPV, un projecte en el qual també participen les empreses Pascual i Bernabeu i JMoltó
  • El projecte afavorirà la reutilització de l’aigua residual, la qual cosa comportarà la reducció dels costos operatius i l’impacte ambiental

Alcoi (21.04.25). La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació la recuperació i reutilització de membranes d’osmosi inversa ja usades per al seu ús en plantes de tractament d’aigües residuals de la indústria tèxtil. Amb això, es pretén millorar la qualitat de l’aigua i permetre el seu ús tant en este procés productiu com en aplicacions agrícoles i urbanes.  Innoservis, juntament amb la UPV, coordinen este projecte d’innovació denominat ‘Regenera’M’, en el qual també participen les empreses Pascual i Bernabeu i JMoltó LT. A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027. Este desenrotllament pretén contribuir a impulsar l’economia circular i la sostenibilitat de la indústria tèxtil, que és una de les quals més aigua consumix i genera. Actualment, les membranes d’osmosi inversa polimèriques rebutjades s’acumulen en abocadors, la qual cosa representa el desaprofitament de recursos valuosos i l’acumulació de residus. S’estima que, anualment, s’eliminen després del seu ús més de 840.000 mòduls de membranes d’osmosi inversa a tot el món, i esta xifra podria augmentar a més de 1,5 milions per a 2025. Este projecte busca precisament reduir estos residus i aprofitar al màxim les membranes existents. Per al seu reaprofitament, estos dispositius se sotmetran a un procés de neteja i a un tractament químic d’oxidació. Es tracta de convertir-los en membranes de nanofiltració o ultrafiltració, que s’utilitzen per a tractar líquids. De fet, una vegada regenerades, s’empraran com a part del tractament de l’aigua que duen a terme les depuradores en les indústries tèxtils. 
Precisament per a la consecució d’este objectiu, el consorci de *Regenera’M inclou dos indústries que abasten els principals processos o subsectors del tèxtil: Pascual i Bernabeu, dedicada a la tintura i acabat del teixit ja fabricat, i *JMoltó, especialitzada en tintura en fil i estampació convencional.

Eficiència i consciència social

A través d’esta iniciativa s’avaluarà la viabilitat de reutilitzar les aigües residuals tèxtils mitjançant l’ús de les esmentades membranes regenerades, la qual cosa redundarà en un estalvi econòmic per a les empreses del sector, ja que es reduirà tant el consum d’aigua com els costos de gestió de residus. A més, ‘Regenera’M’ pretén augmentar la consciència social sobre la importància del reciclatge i la reutilització de recursos naturals. Encara que el projecte es basa en investigacions prèvies que han demostrat la viabilitat de reciclar este tipus de membranes, la seua aplicació a nivell industrial encara no està generalitzada. En este sentit, ‘Regenera’M’ pretén portar estes tècniques a un entorn industrial real de la Comunitat Valenciana. La implementació d’este projecte tindrà, per tant, un impacte positiu en els aspectes mediambiental, econòmic i social. El projecte també abordarà la necessitat de reduir els residus acumulats durant el procés de filtració mitjançant membranes. Per a això, s’investigaran tècniques per a minimitzar tant el volum de les deixalles com l’evaporació natural assistida i la tecnologia d’assecat per polvorització. Mentres que l’evaporació natural assistida aprofita la velocitat del vent per a ampliar la superfície d’evaporació, l’assecat per polvorització o esprai *drying convertix el líquid en pols. Les dos tècniques transformen el volum de les deixalles líquides convertint-los en sòlids, la qual cosa facilita la seua gestió i reutilització.

Desenrotllament avançat

Actualment, el projecte es troba en el seu tercer any d’execució, per la qual cosa ja s’han completat bona part dels treballs previstos. Durant el primer any, per exemple, es va realitzar un seguiment de les novetats i estudis relacionats amb la tecnologia del reciclatge de membranes, al mateix temps que es va iniciar el disseny i construcció de la planta de degradació de membranes. La resta de les plantes pilot necessàries per a la realització del projecte, és a dir, tant la transformació activa de les membranes com la seua posterior validació per al tractament terciari d’aigües residuals es van construir i van posar en marxa durant la segona anualitat. En el projecte, coordinat per *Innoservis SL, participen entitats públiques com la UPV, a més de les empreses del sector tèxtil Pascual i Bernabeu i *JMoltó. També col·labora el centre tecnològic i d’innovació *AITEX, que presta suport d’I+D+i a les empreses del sector tèxtil. Regenera’M s’alinea amb el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular en el marc del *Ivace+i Innovació, que insta la valorització més eficient dels residus i l’extensió dels mateixos en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
0

Premsa, Premsa
Innovación financia un proyecto que monitoriza en tiempo real la concentración de polvo de sílice en la industria cerámica
  • Es tracta d’un dispositiu de mostreig i detecció de material particulat, que es desenrotlla en col·laboració amb empreses del sector 
  • La proposta se suma a les mesures que esta indústria ja està implementant en matèria de prevenció de riscos laborals
La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un nou projecte per a la detecció precoç de concentracions de sílice cristal·lina respirable en entorns laborals, amb la finalitat de millorar els nivells d’exposició en els llocs de treball de la indústria ceràmica.

Amb el propòsit de millorar les condicions laborals de les persones treballadores en este sector, Unimat Prevenció lidera el projecte ‘SENSEI’, una iniciativa que quantifica en temps real la concentració de pols de sílice a fi d’evitar riscos per a la salut de la plantilla.

L’objectiu principal de la iniciativa és el desenrotllament i implementació d’una plataforma que integra les dades recaptades a través de múltiples sensors, que permeten el monitoratge i control de l’exposició a sílice cristal·lina respirable de manera automatitzada.

Per a això, s’està desenrotllant un dispositiu de mostreig i detecció de material particulat que aporta informació de la concentració de sílice minut a minut i en temps real a l’entorn de treball. Esta informació queda registrada digitalment i permet a l’empresa saber en quin moment i fases de producció es genera major concentració de sílice. A més, ajuda a contribuir i promoure la cultura preventiva de l’empresa en higiene industrial.

En una fase posterior del projecte, este dispositiu es connectarà amb altres equips de mesurament de pols respirable, mitjançant els quals es realitzarà el monitoratge de les concentracions de sílice en temps real en diverses zones estratègiques del centre de treball.

Fases de desenrotllament

En l’actualitat, ja s’han finalitzat les dos primeres fases del projecte. En la fase inicial, s’ha realitzat un estudi i caracterització de l’ambient en els sectors d’interés. Per a això, s’ha tendit en compte la generació de material particulat amb presència de sílice cristal·lina respirable mitjançant la definició dels grups d’exposició similar (GES) i llocs de treball del sector ceràmic i esmaltero més exposats a este risc higiènic.

La segona fase ha consistit en el desenrotllament i validació, en condicions de laboratori, d’un dispositiu de mostreig i detecció de pols respirable de sílice cristal·lina, així com en el disseny dels elements necessaris per a la connexió del sistema a equips de tercers, a través de protocols Internet de les Coses (IoT, en les seues sigles en anglés), per al seguiment de les concentracions de sílice en temps real.

Actualment, el projecte es troba en la tercera fase de desenrotllament, en la qual es crearà una plataforma per a estimar el risc d’exposició i una aplicació per a gestionar diferents mòduls del servidor web.

En este projecte, Unimat Prevenció col·labora amb les empreses del Grup STN (Ceràmica Nulense, Azulmed i Ceràmiques Tesany), totes elles situades a la província de Castelló i relacionades amb la fabricació de paviments i revestiment ceràmic, així com amb empreses del Grup Altadia (Esmalglass i Fritta) del sector d’esmalts, fregides i colors ceràmics.

Per a l’execució de les diferents etapes de desenrotllament s’ha comptat amb l’assessorament de l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE) i l’empresa d’enginyeria industrial INGESOM.

Una idea amb valor diferencial

A diferència d’altres productes ja en el mercat, la solució del projecte ‘SENSEI’ permet controlar en temps real la concentració de sílice cristal·lina respirable a través d’equips de mesurament situats en les pròpies instal·lacions de l’empresa. Estos equips permeten monitorar i disposar d’un mapatge de sílice en temps real.

Esta tecnologia ajudarà les empreses a detectar tant punts crítics com situacions on es pot generar concentracions anormalment altes de sílice lliure cristal·lina, així com a aplicar mesures preventives efectives.

El projecte d’innovació ‘SENSEI’ s’alinea amb les conclusions dels comités Estratègic d’Innovació Especialitzats (CEIE) en Mobilitat, Transport i Infraestructures, Hàbitat Sostenible i Tecnologies Habilitadores. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
0

Premsa, Premsa

  • En el projecte col·laboren la Universitat d’Alacant i el centre tecnològic AIJU
  • El sistema combina tecnologies com la impressió 3D, la intel·ligència artificial o els bessons digitals per a optimitzar recursos i minimitzar errors


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament i aplicació de tecnologies avançades per a modernitzar el sector de la construcció i reduir l’impacte ambiental de les edificacions.

Este desenrotllament, amb un marcat enfocament en la sostenibilitat, combina tecnologies com la impressió 3D, els bessons digitals, el Building Information Modeling (BIM) i la intel·ligència artificial per a establir les bases de la construcció sostenible del futur.

L’empresa Cosmos 3D coordina este projecte estratègic, denominat COSOSFU, en l’execució del qual treballen també l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) i el grup d’investigació Human Robotics, de la Universitat d’Alacant (UA). L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través de COSOSFU, especialistes en àrees com a enginyeria, arquitectura i noves tecnologies cooperen per a transformar el sector de la construcció cap a un model més eficient i respectuós amb el medi ambient gràcies a la incorporació de les solucions disruptives que protagonitzen l’economia actual. 

En la pràctica, la implementació d’estes tecnologies exercix un paper fonamental en el procés. Un exemple clar són els bessons digitals, que creguen models virtuals detallats de les construccions, la qual cosa permet simular i anticipar possibles problemes abans que es presenten en l’obra real, optimitzant els recursos i reduint errors. 

En este mateix marc, s’està desenrotllant una intel·ligència artificial capaç d’identificar defectes o imperfeccions en el depòsit de la impressió 3D en ciment, la qual cosa, de no detectar-se a temps, podria posar en risc la integritat estructural de la vivenda a llarg termini.

En una fase avançada de desenrotllament

El desenrotllament del projecte, que finalitzarà en 2025, es troba, per tant, en una fase avançada. La tecnologia de bessons digitals, que simulen el procés constructiu, ja s’ha provat durant el disseny arquitectònic d’una casa que es construirà mitjançant impressió 3D, i proporcionarà una avaluació detallada de cada etapa del projecte. 

A més, s’està treballant en un sistema avançat per a avaluar l’eficiència energètica i l’impacte ambiental de les edificacions, amb la finalitat de reduir la petjada de carboni i millorar la sostenibilitat. 

Esta plataforma considera factors com l’orientació de la vivenda, la selecció de materials i la integració d’energies renovables, la qual cosa possibilitarà el desenrotllament de construccions més adaptades a l’entorn i amb un menor consum energètic. La integració de tecnologies com a intel·ligència artificial, realitat augmentada o posicionament també contribuirà a millorar la sostenibilitat d’esta activitat fonamental en un context d’escassetat de vivenda.  

Al capdavant del projecte, Cosmos 3D aporta la seua experiència en impressores 3D de ciment. El desenrotllament del model d’intel·ligència artificial i de la gestió de les dades per a detectar imperfeccions correspon a la UA, mentres que AIJU contribuïx al disseny de programari, IA, bessons digitals, així com la integració de les ferramentes immersives en el sector industrial. 

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Hàbitat Sostenible, on proposa el desenrotllament i implementació de sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció, com ara, vivendes modulars, elements prefabricats i muntatges industrialitzats. Així mateix, COSOSFU també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • La Universitat d’Alacant coordina este projecte que inclou sistemes predictius i és capaç d’integrar i analitzar informació de múltiples fonts per a facilitar la presa de decisions


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una plataforma intel·ligent per a millorar la gestió pública i atendre de forma més eficient les necessitats de la ciutadania.


Esta ferramenta informàtica es basa en tecnologies innovadores com la Intel·ligència Artificial (IA), per a facilitar la presa de decisions estratègiques en les administracions públiques mitjançant la integració i anàlisi de dades de múltiples fonts i la incorporació de models predictius.


La Universitat d’Alacant (UA) coordina este projecte estratègic, en el qual també participen l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI) i les empreses 1MillionBot, GFT i Estudi Creació Gent. A més, la iniciativa, denominada ‘GEO.IA’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.


A través de la mineria de dades i textos, esta solució és capaç d’integrar i estructurar la informació procedent de diferents fonts, com l’INE, el Cadastre o el Padró, per a interconnectar-les i oferir a les persones usuàries contingut rellevant amb el qual avaluar els diferents escenaris i adoptar les accions més adequades.


A més, incorporarà algorismes d’aprenentatge automàtic per a, mitjançant l’anàlisi de dades, anticipar necessitats i comportaments ciutadans amb la finalitat d’optimitzar la planificació de les Administracions.


Per a facilitar l’accés a esta informació, l’aplicació comptarà amb un bot, amb el qual interactuaran les persones usuàries, responent a les seues consultes a partir de la informació emmagatzemada en el sistema.


Entre les múltiples opcions que oferix esta solució destaca, per exemple, la possibilitat d’elaborar un mapa interactiu de lloguers, on els preus s’actualitzen de manera dinàmica, gràcies als models avançats d’IA, que són capaces d’analitzar i incorporar factors com les pujades de l’IPC i altres variables econòmiques rellevants.


Un chatbot per a realitzar consultes


La combinació d’este mapa amb el panell d’informació interactiu i un bot permet respondre així a una àmplia gamma de consultes, oferint a la ciutadania informació precisa i actualitzada sobre el seu entorn.


Per a les institucions públiques, esta ferramenta no sols facilita la presa de decisions rellevants en diversos àmbits administratius, com la planificació urbana o la gestió econòmica, sinó que també fomenta la transparència en posar a la disposició de la població dades accessibles i actualitzades.


A més, l’ús d’intel·ligència artificial i l’actualització en temps real garantixen que les dades mostrades són recents i reflectixen la realitat del moment, la qual cosa representa un avantatge enfront d’altres solucions disponibles en el mercat.


El projecte, que afronta els últims deu mesos de desenrotllament, es troba en una fase avançada, amb una base de dades en funcionament i un disseny preliminar de la interfície gràfica o entorn visual de l’aplicació.


En l’actualitat, els esforços s’estan centrant en l’estudi i creació de models avançats d’IA que permeten processar i analitzar les dades recaptades, així com en el desenrotllament del bot,  en contínua revisió per a oferir respostes més precises i personalitzades, tant per a la ciutadania com per a les institucions.


“Amb tots estos avanços, ens assegurem que el producte final siga integral, funcional i capaç de satisfer les necessitats de les persones usuàries de manera eficient i efectiva”, conclou el catedràtic i investigador del Grup de Processament del llenguatge i sistemes d’informació (LSI) de la UA, Andrés Montoyo.


Precisament este grup d’investigació és el responsable del disseny i creació de la base de dades i dels models d’intel·ligència artificial que donen suport a les funcionals del producte, mentres que el desenrotllament de l’entorn visual de la ferramenta recau sobre 1MillionBot.


L’empresa GFT, per part seua, exercix tasques relacionades amb la infraestructura tecnològica i el suport tècnic i el *ITI s’ocupa, entre altres actuacions, de verificar que es complixen els requisits tècnics del projecte en cada etapa de desenrotllament.


L’anàlisi del mercat, la definició dels requisits i la captació de les necessitats de les persones usuàries finals correspon a l’Estudi Creació Gent, que també contribuïx a la coordinació d’esta iniciativa.


GEO.IA s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • La consellera ha presentat a la indústria aeroespacial les principals conclusions del comité d’especialistes que coordina el president de PLD Space
  • Ivace+i Innovació impulsarà el desenrotllament dels 6 reptes i 21 solucions a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva


La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha anunciat davant representants de la indústria aeroespacial que el Consell ja ha licitat un pla estratègic per a impulsar el desenrotllament d’este sector, que en la Comunitat Valenciana aglutina ja a prop d’un centenar d’empreses d’alt valor afegit.


“Este full de ruta determinarà els desafiaments que han d’afrontar i permetrà donar resposta a totes les seues necessitats per a aprofitar al màxim el potencial de la nostra regió i identificar noves oportunitats per a les nostres empreses”, ha assenyalat.


Cano ha presidit la presentació dels reptes prioritaris i les solucions innovadores proposades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en la Indústria Aeroespacial, un òrgan tècnic constituït a instàncies de Ivace+i Innovació per a promoure nous projectes d’I+D+i en este àmbit a través de la col·laboració públic-privada.


L’acte, que ha tingut lloc en la seu de PLD Space, ha congregat a una nodrida representació de la indústria aeroespacial i de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, a més del director de l’aeroport de Castelló, Justo Vellón, i els directors generals d’Innovació i Indústria, Juan José Cortés i Manuel Rosalén, respectivament.


Suport a Espai Aero


Marián Cano ha brindat el suport de la Generalitat Valenciana a Espai Aero, la principal patronal autonòmica d’esta indústria, que participarà en la convocatòria oberta per l’Agència Espacial Espanyola (AEE) per al desenrotllament de solucions que milloren la resposta als esdeveniments meteorològics extrems en l’àrea mediterrània.


La Conselleria d’Innovació també contempla incentius per a potenciar l’I+D+i vinculada amb el sector aeroespacial, abans fins i tot que s’haja aprovat el pla estratègic.


Segons ha explicat el director general d’Innovació, Juan José Cortes, Ivace+i Innovació prioritzarà en la seua pròxima convocatòria d’ajudes aquells projectes que donen resposta als reptes prioritaris que ha identificat un comité tècnic coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez.


“Com succeïx amb altres àrees de caràcter estratègic, estes iniciatives rebran punts addicionals en el procés d’avaluació, la qual cosa els atorgarà més facilitats per a accedir a finançament públic”, ha indicat Cortés.


Oportunitats d’innovació


Per part seua, el coordinador del CEIE de la Indústria Aeroespacial ha donat a conéixer els sis desafiaments i 21 solucions que ha proposat el seu equip i que arrepleguen des de la innovació en tecnologies propulsores per a accedir a l’espai al desenrotllament d’infraestructures per al disseny, integració i validació de satèl·lits.


Estes conclusions, que són el resultat de quatre mesos de treball, posen el focus en la millora de la sostenibilitat del sector mitjançant el desenrotllament de vehicles reutilitzables, la recuperació de mòduls rebutjats o l’aposta per tecnologies de detecció i tractament de les escombraries espacials, entre altres actuacions.


El CEIE, que ha reunit representants de la comunitat científica, tecnològica, l’empresariat i la societat civil, també ha detectat oportunitats per a desenrotllar sistemes de navegació alternatius a la navegació per satèl·lit, així com equipament científic i instruments tant per a missions d’exploració de l’espai com d’observació de la Terra.

0

Premsa, Premsa

  • Incorpora tecnologies que apliquen compostos naturals encapsulats per a previndre la deterioració de les fruites i prolongar la seua vida útil
  • Es desenrotllarà un ecosistema digital per a gestionar i supervisar estos processos, la qual cosa garantix l’eficiència i minimitza l’impacte ambiental


La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un nou sistema per a protegir els cítrics i mantindre la seua qualitat després de la seua recol·lecció. Este tractament postcollita substituïx els productes químics convencionals per compostos naturals encapsulats, permet un alliberament gradual de les substàncies i garantix un procés més eficient i sostenible.


L’encapsulació és una tècnica utilitzada en múltiples camps, com la medicina o la cosmètica, que embolica en una càpsula microscòpica compostos actius beneficiosos i els protegix de factors ambientals que podrien degradar-los, com la llum o la humitat.


La firma castellonenca GEA Biotechnology coordina este projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial, que es desenrotlla en col·laboració amb la Universitat Jaume I (UJI), i les empreses Tecatel i Blue Clock. La iniciativa, denominat ‘DigiCom’, compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


En l’actualitat, els tractaments postcollita convencionals solen involucrar l’ús de fungicides i altres productes químics nocius per al medi ambient. De fet, l’acumulació de residus químics en els aliments pot afectar el correcte estat d’estos productes, la qual cosa es traduïx en episodis de contaminació de la biodiversitat i fins i tot la deterioració, a llarg termini, de la salut del consumidor.


Amb l’objectiu de pal·liar esta problemàtica, ‘DigiCom’ substituïx l’ús de productes químics convencionals per un sistema alternatiu que incorpora l’encapsulació de substàncies bioactivas amb propietats antifúngiques protectores.


Este sistema permet l’alliberament controlat d’estes substàncies protectores, que eliminen organismes nocius com a fongs o bacteris. A més, un sistema electrònic hidràulic monitorat ajusta la dosificació i aplicació d’estos compostos naturals a les necessitats dels cítrics.


Actualment, el projecte es troba en la fase de desenrotllament i validació dels prototips. En etapes anteriors es van implementar els sistemes d’encapsulació i es va treballar en la integració de la unitat de gestió i monitoratge, que supervisa i controla l’estat de la maquinària. Es preveu que el prototip puga estar validat i certificat a la fi de 2025.


Entitats col·laboradores


En el desenrotllament de ‘DigiCom’ col·laboren diferents entitats que contribuïxen amb tasques distintes al projecte. Com a coordinador de la iniciativa, Gestió Ecosistemes Agrícoles (GEA) produïx i distribuïx compostos tecnològics per a agricultura sostenible, a més d’oferir servicis que optimitzen la qualitat de la producció. En concret, esta entitat s’ha especialitzat en el cultiu de cítrics, on aporta solucions que contribuïxen a l’estalvi de costos i asseguren un cultiu eficient.


D’altra banda, l’UJI aporta coneixements científics en l’àmbit de l’encapsulació de compostos naturals i fisiologia vegetal, mentres que Tecatel S.L. i Blue Clock s’especialitzen en el desenrotllament de maquinari i programari, respectivament. En concret, Tecatel S.L. s’encarrega de l’acoblament del sistema electrònic hidràulic i Blue Clock, una spin-off de Tecatel, desenrotlla el programari i control intel·ligent de l’ecosistema de monitoratge.


El projecte s’alinea les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta la flexibilitat i seguretat en la producció agroalimentària, així com a l’establiment de l’agricultura de precisió, que utilitza tecnologies de predicció i control de la producció per a optimitzar els recursos, augmentar els rendiments i reduir els impactes ambientals.


Així mateix, ‘DigiCom’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0