Premsa, Premsa

• Les propostes són el resultat de quatre mesos de treball d’un comité d’especialistes impulsat per la Conselleria d’Innovació
• Les iniciatives plantegen el desenrotllament de noves solucions de transport aeri urbà i interurbà, així com d’infraestructures per al disseny i la validació de satèl·lits

Ivace+i Innovació prioritzarà, en la seua pròxima convocatòria d’ajudes, un total de 21 solucions d’innovació plantejades pel comité d’especialistes en la indústria aeroespacial, amb l’objectiu de resoldre els reptes d’este sector i impulsar el seu desenrotllament a la Comunitat Valenciana.

Estes iniciatives, que inclouen des de la innovació en tecnologies propulsores per a accedir a l’espai fins al desenrotllament d’infraestructures per al disseny, integració i validació de satèl·lits, són el resultat de quatre mesos de treball per part d’este grup multidisciplinari, coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez.

Les conclusions d’este comité, que esta setmana ha celebrat en la Universitat Politècnica de València (UPV) la seua tercera reunió, arrepleguen, entre altres línies d’I+D+i, l’impuls de noves solucions de transport aeri urbà, interurbà i regional que conduïsquen a un millor aprofitament de l’espai aeri, i exploren, a més, models nous de negoci.

Els especialistes posen el focus en la millora de la sostenibilitat del sector amb vehicles reutilitzables, retorns controlats de mòduls rebutjats, tecnologies de detecció i tractament del fem espacial o la possible extensió de la vida útil dels actius espacials.

Així mateix, advoquen també pel desenrotllament de sistemes innovadors de navegació alternatius a la navegació per satèl·lit, així com per dissenyar equipament científic i instruments tant per a missions d’exploració de l’espai com d’observació de la Terra.

Amb la finalitat de proporcionar servicis d’alt valor afegit a altres sectors d’activitat, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en la indústria aeroespacial proposa avançar, en el desenrotllament, algorismes i aplicacions per a altres àmbits com el transport o l’agricultura, entre d’altres.

El director general d’Innovació, Juan José Cortés, que ha participat en les reunions del Comité, ha destacat la col·laboració de les esferes científiques, tecnològica empresarial en esta iniciativa de la conselleria que dirigix Marián Cano.

“Gràcies a la cooperació entre els agents que constituïxen el nostre ecosistema d’innovació, la Comunitat Valenciana té l’oportunitat de posicionar-se en un sector d’importància estratègica, pel seu elevat component tecnològic i la seua capacitat demostrada per a traccionar el teixit empresarial i atraure professionals altament qualificats”, ha subratllat.

Cortés ha recordat, a més, que les 21 propostes d’I+D+i s’incorporaran al catàleg de solucions de desenrotllament prioritari d’Ivace+i Innovació, la qual cosa es traduïx en majors facilitats d’accés al finançament públic. De fet, i amb l’objectiu d’incentivar el desenrotllament d’estes iniciatives, Ivace+i atorgarà punts addicionals a aquells projectes que, a partir de la seua pròxima convocatòria d’ajudes, s’alineen amb les conclusions del Comité.

Representació científica, tecnològica i industrial

El CEIE en la indústria aeroespacial compta amb una àmplia delegació del sector a la Comunitat Valenciana. A més del president executiu de PLD Space, que ha exercit les funcions de coordinació, formen part de l’equip Antonio Carrasco (Emxys), Aarón De Bernardis (Nax Solutions), Francho García Lacarte (Arkadia Space), José Nieto (Associació ESPAI AERO CV) i Justo Vellón (Societat Aeroport de Castelló, SL), que aporten una visió més pròxima al mercat.

A més, en l’última sessió s’han incorporat dos empreses més que s’han instal·lat recentment a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’Open Cosmos i ICEYE Space, que contribuïxen amb Aurelio Martí i Juny Crespo, respectivament.

Per la seua banda, la universitat i els instituts tecnològics compten amb huit integrants: Sergio Cuenca (UA), Luis Miguel García Cuevas (UPV), Ausias Garrigós (UMH), Israel Quintanilla (UPV), Enrique Sánchez (UJI), José Antonio Sobrino (UV), Anabel Crespo (Aimplas) i Samuel Félix (Adimme).

En el comité també ha participat el delegat territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya, Álvaro J. Paula, així com el president de VAL SPACE Consortium, Vicente Boria, i l’expert José Manuel Leceta, director general d’Innova IRV, els dos en qualitat de convidats.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• L’Empresa Mixta Metropolitana, que proveïx d’aigua els municipis pròxims a València, desenrotlla este projecte juntament amb la UPV i Kenso Sensors
• Esta solució, que es basa en l’ús de la fibra òptica com a sensor directe, millora els sistemes de control actuals i s’adapta a tota mena de xarxes de distribució

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança, mitjançant Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’un sistema nou per a monitorar en temps real i de manera contínua la qualitat de l’aigua potable per al proveïment dels nuclis urbans.

Esta solució innovadora, que es basa en l’ús de la fibra òptica com a sensor directe, no només és capaç de detectar qualsevol anomalia en els paràmetres fisicoquímics de l’aigua potable, sinó que també oferix informació detallada sobre el seu estat des del moment de la seua producció en les plantes de tractament fins al seu lliurament final a les llars.

L’Empresa Mixta Metropolitana (EMIMET), que subministra aigua potable a l’àrea metropolitana de València, coordina este projecte estratègic, en el desenrotllament del qual participen la Universitat Politècnica de València (UPV), per mitjà de l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenrotllament Tecnològic (IDM) i l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM), i la firma d’enginyeria Kenso Solutions.

A més, la iniciativa, denominada ‘CALIFIBER’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. En total, rebrà més de 441.000 euros en ajudes públiques.

L’objectiu d’este desenrotllament radica a reforçar el control de la qualitat de l’aigua amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar de la població i complir les normatives sanitàries i ambientals vigents.

A diferència d’altres sistemes d’anàlisis, que requerixen dispositius externs en cada punt de mesurament, l’ús de la fibra òptica com a sensor simplifica el procés i permet un monitoratge simultani en múltiples punts de la xarxa, la qual cosa oferix un examen continu i en temps real dels paràmetres de qualitat de l’aigua.

Este control permanent millora els sistemes d’anàlisis per mostreig, ja que permet escometre un nombre més alt de mesuraments, que es realitzen, a més, en temps real, la qual cosa millora l’eficiència i agilitza la presa de decisions davant d’una possible incidència.

‘CALIFIBER’ destaca també per la seua alta escalabilitat, ja que pot adaptar-se a xarxes de distribució de qualsevol grandària i configuració, i la seua instal·lació tampoc comporta la interrupció del servici, la qual cosa suposa un avantatge addicional enfront d’altres alternatives en el mercat.

Avanços en el desenrotllament

En este segon any de desenrotllament, l’equip tècnic ha aconseguit avanços significatius en el disseny i la implementació de sensors per a la detecció contínua de múltiples paràmetres de la qualitat de l’aigua. L’estudi de diverses tècniques de mesurament d’indicadors clau ha permés projectar sensors i sistemes d’anàlisis adaptades a les particularitats de cada paràmetre. A més, s’han definit els assajos de laboratori per a validar esta tecnologia.

En este sentit, l’EMIMET, que és una societat mixta participada per Global Omnium i l’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI), compta amb la col·laboració de l’IDM, que aporta la seua experiència en el desenrotllament de sensors químics, i de l’iTEAM, que acredita un ampli coneixement en el camp dels sensors de fibra òptica.

L’escalatge d’estos equips des del nivell laboratori a l’industrial correspon a l’enginyeria Kenso Sensors, mentres que l’Empresa Mixta Metropolitana contribuïx amb la seua experiència en el subministrament d’aigua i sobre els paràmetres de qualitat necessaris per al seu monitoratge.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. No obstant això, el projecte presenta també sinergies amb altres àmbits prioritaris d’innovació, com el d’economia circular, hàbitat sostenible o agroalimentació.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La firma valenciana Alnut desenrotlla este projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA
• L’objectiu és obtindre un iogurt per a bebés apetible i d’alta qualitat, que supere les barreres reguladores establides pel Govern xinés

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme finança, mitjançant Ivace+i Innovació, el desenrotllament de soques bacterianes específicament dissenyades per a la producció de iogurt per a bebés i xiquets de poca edat destinat a l’exportació en el mercat xinés.

Actualment, les soques permeses per a elaborar iogurt de categoria baby en este país asiàtic generen un sabor i aromes no satisfactoris, a causa dels compostos químics, denominats metabòlits, que es produïxen durant la fase de fermentació de la llet. L’objectiu, en este cas, radica a incorporar noves tècniques i desenrotllaments en el procés de fermentació per a millorar les propietats organolèptiques del producte final.

La firma valenciana Alnut impulsa este projecte, denominat BABYGURT, amb impacte en la cadena de valor empresarial, que executa en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA. La iniciativa compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través de BABYGURT, es pretén superar les barreres reguladores per a accedir al mercat xinés, després de la modificació de les soques fins ara autoritzades per a l’elaboració de iogurt de qualitat baby en este país. Un canvi legal que ha limitat, en la pràctica, l’exportació d’esta mena de productes des de tercers països.

El motiu principal és que, encara que el Govern xinés exigix l’ús d’estes soques, el iogurt resultant no és apte per al consum pel fet que predomina l’àcid acètic, en lloc del làctic, la qual cosa dona lloc a un sabor àcid i desagradable, comparable al vinagre.

Un producte d’alta qualitat

Els treballs ara se centren a introduir les modificacions oportunes per a produir, amb les mateixes soques autoritzades, un iogurt amb propietats organolèptiques òptimes, d’alta qualitat i apte per al consum.

En la fase inicial del projecte, ja completada, s’ha dut a terme una selecció de les soques més adequades, d’entre totes les permeses, per a continuar amb el desenrotllament.

Al capdavant d’esta iniciativa, Alnut contribuïx amb la seua experiència en legislació alimentària del mercat de destinació, selecció de matèries primeres i creació de mostres, garantint tant el compliment de la normativa, com la qualitat del producte final. A més, se centrarà en l’escalat industrial del desenrotllament, que comprén la industrialització del projecte.

La creació i el desenrotllament de les soques correspon, però, al centre tecnològic AINIA, que, especialitzat en el sector agroalimentari, durà a terme este procés en coordinació amb Alnut.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta a desenrotllar nous ingredients funcionals amb impacte significatiu sobre la salut dels consumidors. A més, com que es tracta d’un producte estable a temperatura ambient, que no requerix fred per al seu emmagatzematge i transport, complix amb les recomanacions del grup d’especialistes en descarbonització.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dirigida per Marián Cano.

Premsa, Premsa

• L’Institut d’Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions Avançades (ITACA) de la UPV coordina este projecte estratègic en el qual participen AIDIMME i les empreses G-Agua, Geminis Tools i Sciling
• Es crearà una plataforma digital que combinarà dades de satèl·lits, estacions terrestres i models predictius mitjançant l’ús de IA i teledetecció

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un nou sistema per a predir i emetre alertes sanitàries associades a episodis de contaminació atmosfèrica.

L’objectiu és crear una plataforma que combine dades de satèl·lits, estacions terrestres i models predictius mitjançant l’aplicació de tecnologies d’avantguarda com la intel·ligència artificial (IA) i la teledetecció.

L’Institut d’Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions Avançades (ITACA) de la Universitat Politècnica de València   (UPV) coordina este projecte estratègic, denominat ‘PREDATICS’, en el desenrotllament del qual també participen el centre tecnològic AIDIMME i les empreses Sciling, Geminis Tools i G-Agua. L’iniciatiu compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través de ‘PREDATICS’ es pretén desenrotllar una solució que permeta alertar dels episodis de contaminació atmosfèrica que impliquen un risc per a la salut els col·lectius amb malalties respiratòries agudes i cròniques, que són els més exposats a la presència de contaminants i altres partícules en l’aire.

Per a fer-ho, l’equip multidisciplinari que impulsa esta iniciativa treballa en el desenrotllament d’un sistema predictiu pioner capaç d’estimar la qualitat de l’aire amb antelació suficient i a una escala a peu de carrer, perquè tant la població com les autoritats sanitàries puguen o bé evitar unes certes activitats o bé prendre mesures per a mitigar l’impacte de la contaminació sobre la salut de les persones.

El desafiament del projecte radica a conéixer amb més exactitud les relacions entre contaminació, condicions meteorològiques, qualitat de l’aire i salut aprofitant el potencial de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a poder predir pics de contaminació i alertar la ciutadania de manera primerenca.

Esta plataforma digital complementarà les dades que ja proporcionen les estacions de qualitat de l’aire de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica amb els registres obtinguts mitjançant el processament de dades satel·litàries. A més, es desplegaran sengles xarxes de sensors terrestres: una per a mesurar partícules en els municipis de l’interior i una altra per a quantificar, en la ciutat de València, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un gas que generen els processos de combustió dels vehicles dièsel i gasolina.

Amb tota esta informació, es desenrotllarà un model predictiu que associarà les dades de contaminació amb les condicions meteorològiques i l’ús de recursos sanitaris per part de pacients amb malalties respiratòries. A més, les persones usuàries podran fer consultes usant llenguatge natural. Per a fer-ho, es programarà un model de IA generatiu que afavorirà la interacció amb la ciutadania.

Col·laboració del sistema d’innovació

El repte associat a esta iniciativa és de tal magnitud, que per a dur a terme el desenrotllament s’ha constituït un consorci en el qual participen cinc agents de l’ecosistema d’innovació. Com a coordinador del projecte, ITACA-UPV aporta el coneixement generat per dos dels seus grups d’investigació, especialitzats tant en el desenrotllament d’aplicacions TIC en l’àmbit de la salut com en la lluita contra el canvi climàtic.

No obstant això, este equip de treball integra altres tres empreses i un institut tecnològic, AIDIMME, que contribuïx amb la seua experiència en teledetecció, anàlisi d’imatges satel·litàries i conservació del patrimoni mitjançant escanejos làser i fotogrametria.

Per part seua, G-Agua treballa en projectes relacionats amb la qualitat de l’aire i altres indicadors ambientals¸ Geminis Tools ha desenrotllat programari per a la presa de decisions en mesures correctores de contaminació i canvi climàtic, mentres que Sciling està especialitzada en processament de llenguatge natural, visió artificial, mineria de dades i IA, amb experiència en monitoratge de contaminants derivats del trànsit rodat.

Els socis destaquen que ‘PREDATICS’ no sols aspira a millorar la qualitat de vida a escala regional, sinó també a convertir-se en un model europeu d’innovació tecnològica i sostenibilitat”. A més, recorden que es dissenyarà “una aplicació web interactiva que facilitarà la visualització de dades en temps real i la realització de consultes de manera senzilla”.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en salut, que insta a desenrotllar noves vies per a controlar i previndre la cronicitat i la fragilitat. En concret, la plataforma permetrà controlar i previndre episodis aguts en malalties cròniques mitjançant l’ús de ferramentes de IA i dades massives (big data) aplicades a les dades d’històries clíniques, consum de servicis sanitaris, contaminants i variables meteorològiques.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La nova tecnologia podrà aplicar-se en pacients pediàtrics i claustrofòbia, així com en modalitats d’imatge com la neurològica o múscul-esquelètica
• Les capacitats del prototip se sotmetran a prova amb pacients reals durant 2025 en l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme que dirigix Marián Cano finança a través d’Ivace+i Innovació un nou sistema d’imatge per ressonància magnètica, d’altes prestacions i baix cost, que facilitarà la seua expansió a nous usos i pacients, tant dins com fora de l’àmbit sanitari.

El futur dispositiu supera, de fet, dos principals limitacions que presenta hui esta tecnologia, indispensable en la medicina moderna, com són l’elevat preu d’adquisició i la lentitud en la presa d’imatges.

L’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M), un centre de titularitat mixta entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València (UPV), coordina este projecte, denominat ‘VIEWS’, en el qual també col·laboren l’Institut d’Investigació Sanitària (IIS) La Fe i l’Institut de Biomecànica de València (IBV).

L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. Amb un cost econòmic almenys deu vegades menor que el d’un escàner convencional, el nou equip, del qual ja existix un prototip funcional, serà a més capaç d’obtindre imatges d’alta qualitat d’una forma molt més ràpida que els actuals.

Es tracta esta d’una característica diferencial perquè la lentitud en la presa d’imatges dels actuals equips dificulta la seua aplicació en algunes modalitats clíniques, com la neurològica o la múscul-esquelètica, o en alguns col·lectius, com la població infantil o les persones amb claustrofòbia, entre altres.

Encara que la imatge per ressonància magnètica és actualment l’única tècnica d’imatge mèdica actual que permet visualitzar teixit superficial i profund amb una alta resolució i de manera innòcua per al pacient, la veritat és que els elevats costos de fabricació i venda dels dispositius i el consum energètic necessari per al seu funcionament ha limitat la seua implantació als països en vies de desenrotllament.

Estes mateixes barreres han dificultat també l’ús d’esta tecnologia en altres àmbits fora del sanitari, on existixen múltiples aplicacions potencials en àrees tan diverses com el control de qualitat en la indústria agroalimentària o el desenrotllament de nous materials i sensors.

La dràstica reducció en el preu d’este nou equip, que se situarà per davall dels 100.000 euros, enfront dels dos milions d’euros que costa un escàner estàndard per a ús clínic, obri un nou ventall d’oportunitats per a la implantació d’esta tecnologia fora de l’àmbit sanitari.

Un prototip ja validat en laboratori

L’horitzó temporal per a la posada en marxa d’este desenrotllament és, en este cas, encoratjador, atés que el prototip d’escàner ja està construït i el seu funcionament validat en un entorn de laboratori. L’objectiu per al pròxim exercici passa per quantificar les capacitats diagnòstiques del sistema en un ambient clínic real. Per a això, es traslladarà el dispositiu a l’Institut d’Investigació Sanitària (IIS) La Fe, on es posarà a prova amb pacients amb lesions articulars.

Precisament el centre d’investigació de l’Hospital Universitari La Fe de València s’erigix en un dels socis de l’i3M en este projecte, proporcionant suport tant en la realització de les proves d’acompliment en un entorn clínic, com en l’avaluació radiològica de les imatges generades amb este sistema.

Al costat de totes dues entitats, l’Institut de Biomecànica de València (IBV) ha contribuït amb la seua dilatada experiència en la construcció d’un prototip que, a més de complir amb les especificacions tècniques, contempla l’ergonomia i usabilitat com a aspectes clau del disseny. Així mateix, el paper de l’IBV també serà clau per a validar el funcionament i la interacció dels usuaris amb el nou sistema.

Per part seua, coordina este equip de treball l’i3M, un centre especialitzat en el desenrotllament noves tècniques d’instrumentació científica per a aplicacions d’imatge en l’àmbit biomèdic.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut, que insta a desenrotllar noves vies menys invasives per al control i prevenció de la cronicitat i fragilitat. Així mateix, ‘VIEWS’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La UPV coordina esta iniciativa, que millora la rendibilitat del camp a través de l’automatització, juntament amb les empreses Greenvisión, Inderen i Nutai
• El sistema, dissenyat per a pitaies és capaç d’identificar la posició dels fruits i d’arreplegar només les peces en un estat òptim de maduresa

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través d’Ivace+i un nou sistema robòtic avançat que és capaç d’arreplegar cultius d’hivernacle, de manera escalonada, segons l’estat de maduresa de cada fruit.

Esta tecnologia, que s’ha dissenyat específicament per a la recol·lecció de la pitaia o fruita del drac, un cultiu procedent de Mèxic que s’està introduint a la Comunitat Valenciana, combina la visió per computador i la intel·ligència artificial per a identificar el grau de maduració de la collita. La proposta servirà com a model per a poder ser aplicat en altres cultius d’alt valor afegit.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina este projecte, denominat ‘DRAGONBOT’, en col·laboració amb les empreses Greenvision, Inderen i Nutai, amb la finalitat de potenciar una agricultura més sostenible, també des del punt de vista econòmic. La iniciativa compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’este desenrotllament es pretén avançar en la mecanització del camp i en la implantació d’hivernacles sostenibles com a via per a reduir l’impacte de l’activitat agrícola en el medi ambient i, sobretot, per a elevar la rendibilitat actual de les explotacions agràries.

L’automatització d’esta tasca agrícola no solament reduïx de manera significativa els costos de mà d’obra, sinó que també rebaixa les necessitats de magatzematge, ja que únicament es retiren les pitaies en estat òptim de maduració, i millora la qualitat de la fruita, que roman més temps en l’arbre.

Reptes d’un cultiu emergent

El principal repte del projecte radica, en este cas, en la dificultat de collir i manipular de manera automatitzada i en el moment idoni de maduració un fruit molt pesat i que és també molt susceptible a patir danys. La fruita de pitaia suposa un repte per al despreniment i agafada mitjançant arpes de robot, ja que es tracta d’un fruit molt pesat, molt delicat i amb el peduncle immers en la carn de la penca.

S’ha dissenyat un sistema robòtic equipat amb un sistema d’anàlisi d’imatge capaç identificar la posició del fruit en la planta. A més, per a determinar si la fruita està madura o no s’apliquen tècniques multiespectrals capaces d’estimar l’estat de cada peça de fruita, basant-se en paràmetres externs, com el color, que ajuden a identificar els paràmetres interns de maduresa.

Després de la fase d’identificació i decisió, el procés de recol·lecció es completa amb un braç robòtic que incorpora una arpa dissenyada específicament per a subjectar el fruit de pitaia mentres el talla i deposita, de manera autònoma i sense danys, sobre una safata. El sistema d’arpa robot construït és capaç de separar el fruit de la planta mitjançant un sistema precís de tall elèctric i agarrar-lo amb uns dits de disseny propi per a aconseguir un tracte molt delicat d’una fruita molt susceptible a danys.

Es tracta d’un sistema sostenible i circular, atés que les bateries del robot s’alimenten amb l’energia elèctrica procedent de les plaques fotovoltaiques integrades en l’hivernacle.

Com a coordinadora del projecte, la UPV participa en estos desenrotllaments a través del centre de l’Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial i el Laboratori de Robòtica Agrícola (ARL, per les seues sigles en anglés). Però, a més, compta amb suport d’un consorci d’entitats privades especialitzades en hivernacles sostenibles, automatització industrial i estudi de la qualitat de fruites i hortalisses.

De fet, el desenrotllament del sistema d’anàlisi de les imatges espectrals per a avaluar la qualitat dels fruits correspon a Greenvision, mentres que Nutai treballa en el de localització de les pitaies. Per la seua part, Inderen aporta l’hivernacle sostenible experimental a on s’estan duent a terme els assajos de camp.

Primers assajos

Precisament esta col·laboració multidisciplinària està permetent avançar en el desenrotllament de la plataforma robòtica. Ara com ara s’han testat dos prototips d’arpes dissenyats específicament per a la pitaia i s’ha fabricat, a més, un prototip de calibrat de fruita per a determinar la seua qualitat.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que advoca per impulsar l’agricultura de precisió mitjançant la planificació de la recol·lecció en funció de mapes de maduresa del fruit i tenint en compte les previsions meteorològiques. Així mateix, ‘DRAGONBOT’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• L’Aeroport de Castelló acull la segona reunió d’este comité, que integra representants de la comunitat científica, centres tecnològics i empreses
• Ivace+i Innovació també prevaldrà en les seues convocatòries d’ajudes els projectes alineats amb les conclusions d’este grup multidisciplinari
• Entre altres desafiaments prioritaris, insten a utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit al teixit productiu

El desenrotllament de noves solucions d’accés a l’espai més sostenibles o la incorporació de tecnologies disruptives usades per altres indústries són alguns dels reptes als quals planteja donar resposta el comité d’especialistes en el sector aeroespacial, que ha constituït Ivace+i Innovació per a impulsar, a través de la I+D+i, el creixement a la Comunitat Valenciana d’esta indústria d’alt valor afegit.

El grup d’especialistes, coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez, ha celebrat en les instal·lacions de l’Aeroport de Castelló la segona reunió operativa, en la qual s’han ratificat els reptes prioritaris sobre els quals es concentraran els esforços d’innovació durant els pròxims anys.

Amb este objectiu, la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, s’ha compromés a prioritzar en les convocatòries d’ajuda d’Ivace+i els projectes alineats amb les conclusions d’este comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE), segons ha indicat el director general d’Innovació, Juan José Cortés. En 2025 s’ampliaran, per tant, els àmbits de coneixement que compten amb una prima de punts en la fase d’avaluació.

Així mateix, Cortés ha encoratjat els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat a aprofitar esta oportunitat per a enfortir una indústria en auge que compte, a més, amb el suport de les institucions de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, el director general d’Aerocas, Justo Vellón, ha manifestat l’aposta de l’Aeroport de Castelló per acollir projectes vinculats amb la innovació i el desenrotllament de les noves tecnologies vinculades a l’espai.

Ha recordat, així, que l’Aeroport, en col·laboració amb el consorci espacial valencià ValSpace i la Direcció General d’Innovació de la Generalitat, promou l’ESA BIC Valencia Region, la primera incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea a la Comunitat Valenciana. Un programa que donarà suport a 12 empreses emergents perquè convertisquen les seues idees de negoci relacionades amb l’espai en empreses comercials.

Sis desafiaments d’innovació prioritaris

En concret, l’equip multidisciplinari ha identificat sis reptes prioritaris, que atorguen a la sostenibilitat un paper rellevant. En eixe sentit, la busca de solucions de transport amb un impacte ambiental més baix constituïx un dels desafiaments als quals es pretén donar resposta a través de la I+D+i.

En esta mateixa línia, les persones expertes advoquen per explorar sistemes d’accés a l’espai més eficients i competitius, així com desenrotllar transports innovadors que conduïsquen a usos nous de l’espai aeri.

Utilitzar satèl·lits i drons per a oferir servicis de valor afegit, tant a altres indústries com a l’administració mateixa, és un altre dels reptes que planteja este comité, que també ha detectat oportunitats per a optimitzar els actuals sistemes avançats de navegació per satèl·lit i de comunicacions globals.

El grup de treball també insta a fomentar la participació en missions científiques, d’observació de la terra i d’exploració espacial, i proposa estudiar la incorporació al sector aeroespacial de tecnologies desenrotllades i en aplicació en altres àmbits d’activitat amb la finalitat de potenciar les sinergies.

Col·laboració publicoprivada

L’equip interdisciplinari d’especialistes està integrat pels científics Sergio Cuenca (UA), Luis Miguel García Cuevas (UPV), Ausias Garrigós (UMH), Israel Quintanilla (UPV), Enrique Sánchez (UJI) i José Antonio Sobrino (UV), mentres que Anabel Crespo (AIMPLAS) i Samuel Félix (AIDIMME) representen els instituts tecnològics.

L’aportació empresarial està garantida en este fòrum amb la participació d’Antonio Carrasco (Emxys), Aaron De Bernardis (Nax Solutions), Francho García Lacarte (Arkadia Space), José Nieto (Associació Espai Aero CV) i Justo Vellón (societat Aeroport de Castelló, SL) que, junt amb el coordinador, Ezequiel Sánchez, contribuïxen amb una visió més pròxima al mercat.

Com a novetat, el comité alberga com a representació de la societat civil el delegat territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya, Álvaro J. Paula, així com el president de Val Space Consortium, Vicente Boria, en qualitat de convidat.

En la tercera i última reunió, que tindrà lloc en les pròximes setmanes, les persones que participen en este grup de treball proposaran solucions concretes als reptes que ja s’han identificat.

El comité estratègic especialitzat té com a objectiu oferir resposta als desafiaments del teixit productiu amb solucions tecnològiques innovadores, identificant els agents del sistema valencià d’innovació més capacitats per al seu desenrotllament i definint les accions necessàries per a implementar-se en el si de les empreses.

Premsa, Premsa

• Greene Enterprise lidera el desenrotllament d’este projecte, junt amb la Universitat d’Alacant, AIMPLAS i les empreses Evatalking i Greene W2H2
• La tecnologia, clau per a impulsar l’hidrogen com a vector energètic, permetrà dissenyar tancs amb més capacitat i menys factura energètica

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança el desenrotllament de nous materials per a optimitzar l’emmagatzematge d’hidrogen, un vector clau en la transició energètica que abandera la Unió Europea.

En concret, es pretén dissenyar nous recobriments i farciments innovadors que permeten elevar l’eficiència i capacitat dels tancs d’emmagatzematge d’hidrogen mitjançant polímers d’origen natural com l’etilé vinil acetat (EVA) i l’alcohol polivinílic (PVOH), combinats amb carbó activat obtingut de residus.

Greene Enterprise lidera este projecte, denominat ‘EVACAR’, que es desenrotlla en col·laboració amb l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), el grup d’Investigació en Materials Carbonosos i Medi Ambient de la Universitat d’Alacant (MCMA-UA) i les empreses Evatalking i Greene W2H2. La iniciativa compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

La millora de l’eficiència dels depòsits d’hidrogen és fonamental per a incrementar la seua competitivitat enfront d’altres alternatives energètiques menys sostenibles. En este cas, la idea és combinar els nous materials amb tècniques noves de fabricació que permeten construir tancs d’emmagatzematge més lleugers i amb millor aïllament tèrmic, atés que l’hidrogen en estat líquid requerix temperatures extremadament baixes de conservació.

Esta nova tecnologia no només preveu reduir les pèrdues de calor i incrementar l’eficiència del sistema, sinó que augmentarà la quantitat d’hidrogen que es pot emmagatzemar en un espai inferior, al mateix temps que contribuirà a la sostenibilitat, ja que en este procés s’empren components reciclats i d’origen natural.

Estos polímers són més lleugers que els materials usats en els sistemes d’emmagatzematge actuals, i es poden sotmetre a tractaments que milloren les seues propietats tèrmiques, la qual cosa redunda en un augment de l’eficiència energètica. De fet, gràcies a les seues característiques millorades es poden reduir dràsticament les pèrdues de calor, que eleven els costos i llastren la competitivitat de l’hidrogen com a combustible.

Tan important com l’eficiència energètica és l’augment de la capacitat volumètrica d’emmagatzematge d’estos nous depòsits, que s’atribuïx a l’ús de carbó activat, la qual cosa en la pràctica fa possible que un tanc de menys grandària albergue més quantitat de gas liquat.

El seu disseny modular i escalable és un altre dels avantatges que oferix esta tecnologia, que pot adaptar-se a diverses aplicacions, des de depòsits xicotets per al transport d’hidrogen fins a grans sistemes d’emmagatzematge estacionari. Esta versatilitat facilitarà la integració d’este combustible en diverses infraestructures i sectors industrials.

Prova pilot

El projecte, que finalitzarà en desembre de l’any que ve, avança segons el que es preveu i, de fet, s’estan realitzant les proves de modelització del tanc d’emmagatzematge, per a això s’ha construït un prototip d’un litre, així com un motle per a la injecció del recobriment de polímer.

Com a coordinador d’este consorci multidisciplinari, Greene Enterprise lidera el desenrotllament i l’optimització del biochar (una forma de carbó creada a partir de biomassa, com ara residus agrícoles, estelles de fusta o residus de cultius), utilitzat per a la preparació del carbó activat usat en el depòsit amb el suport del grup d’Investigació de Materials Carbonosos i Medi Ambient, mentres que AIMPLAS aporta la seua àmplia experiència en desenrotllament d’espumes plàstiques d’origen natural en col·laboració amb Evatalking. Finalment, Greene W2H2 contribuïx amb la seua experiència en la construcció i modelització de sistemes d’emmagatzematge d’hidrogen.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, que advoca pel desenrotllament de tecnologies associades al transport, emmagatzematge i ús de l’hidrogen, i inclou els aspectes relacionats amb la seguretat d’estos processos. Així mateix, ‘EVACAR’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• A estos incentius se sumen 4,3 milions addicionals per a finançar 19 assajos i proves pilot en universitats i centres tecnològics i d’investigació
• Les pimes i microempreses copen un terç de totes les ajudes que potencien la cooperació amb la comunitat científica i tecnològica

La Generalitat, a través d’Ivace+i Innovació, ha concedit 16,7 milions d’euros en ajudes per a l’execució de 29 projectes estratègics d’I+D+i, que tenen per objecte el desenrotllament de solucions innovadores enfront de reptes d’alt impacte per al teixit productiu.

A esta quantia s’ha de sumar l’adjudicació de 4,3 milions d’euros addicionals, que finançaran un total de 19 assajos, proves pilot i demostradors. D’esta manera, es pretén validar i acostar al mercat els resultats de les investigacions impulsades per les universitats i centres tecnològics i científics radicats en la Comunitat Valenciana.

El gruix de les ajudes es correspon amb el programa d’impuls dels projectes estratègics en cooperació, que és el que concita una major demanda entre els agents que integren l’ecosistema d’innovació, especialment entre les empreses.

A través d’esta línia s’incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenrotllament conjunt de solucions a reptes d’interés comú que, per la seua elevada complexitat, requerixen d’un esforç econòmic major. De fet, l’aportació pública en esta convocatòria, que es correspon amb l’exercici 2024, supera de mitjana els 575.000 euros per projecte.

En este cas, els 16,7 milions en incentius permetran avançar en la transformació i ús dels residus com a matèries primeres industrials, en el desenrotllament de la medicina personalitzada mitjançant la incorporació de tecnologies com la Intel·ligència Artificial i la realitat augmentada o en l’optimització de l’aigua de reg a través de la digitalització i l’eficiència energètica, entre altres actuacions.

L’economia circular i la descarbonització representen el principal àmbit de desenrotllament, amb el 41% dels projectes recolzats; seguit del sector agroalimentari, amb el 20%; i les tecnologies disruptives, amb el 17%. La innovació en salut, un altre dels eixos d’esta convocatòria, copa el 14% de les iniciatives secundades.

Suport a les pimes i microempreses

Estes ajudes d’Ivace+i Innovació suposaran una injecció econòmica per a les empreses, que representen el 53% de les entitats beneficiàries enguany. D’entre les mercantils, destaca el pes de les petites i mitjanes empreses, així com de les micro, que sumen el 36% de tots els expedients recolzats i més d’un terç de les ajudes concedides.

Després d’este col·lectiu, se situen les universitats, amb el 20% de les iniciatives, que comptaran amb finançament públic; els instituts tecnològics, que obtenen el 17%, i els centres d’investigació, que ostenten el 7%.

Precisament estos tres tipus d’entitats s’erigixen en les protagonistes d’una altra de les línies d’ajudes que ha resolt la Generalitat amb la fi última de validar els resultats de les seues investigacions i facilitar la implantació d’estos desenrotllaments tecnològics en el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana. En este cas, s’aportaran al voltant de 4,3 milions d’euros, que permetran finançar un total de 19 proves pilot, assajos i demostradors tecnològics.

Estos fons formen part de la convocatòria d’ajudes per al desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació corresponent a 2024 i se sumen als 22,6 milions d’euros que ja s’han concedit per a impulsar l’I+D+i amb impacte en la cadena de valor empresarial, reforçar la xarxa d’agents i unitats d’innovació, propiciar nous procediments de Compra Pública d’Innovació i potenciar la incorporació de talent en el sistema productiu.