Premsa, Premsa

• El projecte combina la visió computacional, l’aprenentatge automàtic i els sensors per a garantir la traçabilitat de la càrrega i que estiga en l’estat correcte
• Les empreses AllRead i DHL Exel Supply Chain impulsen, en col·laboració amb ITENE, este projecte d’interés per al sector logístic

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament d’un sistema integral per a monitorar en temps real les mercaderies refrigerades durant el seu trasllat per carretera i ferrocarril, a fi de detectar possibles incidències, com ara el trencament de la cadena del fred.

Esta nova plataforma pretén millorar l’operativa de transport intermodal de mercaderies refrigerades mitjançant el desenrotllament d’algorismes de visió computacional en combinació amb sensors connectats (internet de les coses).

Les empreses AllRead Machine Learning Technologies i DHL Exel Supply Chain Spain lideren este projecte, denominat ‘TRANS_VISION’, que compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa FEDER Comunitat Valenciana per al període entre 2021 i 2027.

La iniciativa pretén superar així les limitacions que presenten els actuals dispositius de monitoratge de càrrega, que no tenen en compte totes les variables que poden arribar a afectar la seguretat alimentària, com, per exemple, les vibracions a les quals estan sotmeses les mercaderies durant el seu transport per l’estat del ferm o la conducció.

A més, els sistemes de control més estesos tampoc permeten garantir la traçabilitat dels productes refrigerats en tots els nodes de la cadena, per la qual cosa la informació recaptada des del punt d’origen fins a la destinació final de la mercaderia està incompleta.

L’objectiu de ‘TRANS_VISION’ implica desenrotllar una nova generació de models d’aprenentatge computacional mitjançant xarxes neuronals profundes (deep learning) i de visió per computacional que permeta la identificació, la traçabilitat i el monitoratge d’actius i mercaderies en la cadena de fred en entorns logístics i trànsits intermodals.

L’algorisme, basat en visió computacional i aprenentatge automàtic (machine learning), s’implementa en càmeres en els centres d’intercanvi modal i processament de la mercaderia, de manera que, mitjançant imatges, siga capaç de comprovar automàticament l’estat dels camions frigorífics i els contenidors i el dels palets, del seu interior, tant en les activitats de càrrega i descàrrega com durant el seu emmagatzematge temporal.

Al seu torn, esta tecnologia permetrà també el seguiment del camió frigorífic o contenidor durant el seu transport, mitjançant la identificació d’elements com la matrícula, el codi del contenidor Reefer o les plaques de transport intermodal.

Paral·lelament, este projecte també inclou el desenrotllament i desplegament d’un sistema de dispositius de sensors amb tecnologia IdC (sigles d’internet de les coses), per a monitorar les condicions de conservació de la mercaderia refrigerada. D’esta manera, es controla la temperatura, la humitat relativa, el nivell de degradació mitjançant el mesurament de CO₂ o etilé, els xocs i les vibracions, així com la localització geogràfica de la càrrega, amb l’objectiu de garantir en temps real la traçabilitat del producte.

Esta informació s’enviarà de manera encriptada a través de les xarxes 4G i 5G a un centre de control, a on s’emmagatzemarà i gestionarà de manera segura, si bé els resultats es podran consultar de manera numèrica i gràfica en la pantalla d’un telèfon intel·ligent o una tauleta.

D’esta manera, la integració de tecnologies com la visió computacional, l’aprenentatge profund o els sensors IdC que planteja ‘TRANS-VISION’ oferix un salt tecnològic disruptiu en el sector logístic. No només es digitalitza el control i la traçabilitat de la càrrega, identificant possibles incidències, sinó que este sistema permet prendre mesures de manera molt més ràpida i contribuïx, a més, a generar un entorn de confiança entre els diversos agents que participen en els servicis de transport intermodal.

El projecte sorgix de la col·laboració d’AllRead, empresa especialitzada en el desenrotllament de solucions tecnològiques basades en visió artificial i aprenentatge automàtic, i DHL Exel Supply Chain Spain, que és la filial a Espanya de la corporació que proveïx de servicis logístics integrals, incloses l’estratègia i la implementació de les operacions d’emmagatzematge i transport.

Les dos cooperen amb l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE), que contribuïx en diverses fases del projecte, des de l’anàlisi de requisits fins a la validació del sistema. De fet, el desenrotllament de la plataforma es troba ja en la fase de proves, que s’està realitzant en el centre de distribució i emmagatzematge de productes refrigerats que DHL té en l’entorn de la ciutat de València.

El projecte s’alinea amb les conclusions de dos dels comités d’innovació especialitzats impulsats per Ivace+i Innovació. En concret, l’equip de treball en Tecnologies Habilitadores advoca per avançar en la digitalització orientada cap a l’optimització de les operacions en les empreses, al mateix temps que insta a desenrotllar tecnologies de visió artificial més robustes. La reducció d’emissions de CO₂ és un altre dels objectius que es pretenen aconseguir amb este sistema de control, en línia amb les conclusions del Comité de Mobilitat, Transport i Infraestructures.

‘TRANS_VISION’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

La Comunitat Valenciana ha sigut distingida per la Comissió Europea amb el segell Vall Regional d’Innovació i participarà en un programa homònim per a promoure la investigació, la innovació i el desenrotllament regional, en línia amb els objectius de l’Agenda Europea d’Innovació i la política de cohesió.

Així consta en la carta que ha rebut la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, i que està firmada per la comissària d’Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut, Iliana Ivanova, i la seua homòloga de Cohesió, Elisa Ferreira.

Montes ha destacat la fita que representa este reconeixement de Brussel·les, “que permetrà a la Comunitat Valenciana participar i accedir a un programa d’impuls a la innovació europeu que està dotat amb 116 milions d’euros”.

La Comissió Europea destaca “el clar compromís” de la regió “per a millorar la coordinació i direcció de les seues inversions i polítiques d’I+D en suport dels principals desafiaments socials d’interés clau per a la UE”. En concret, la missiva cita l’esforç per a reduir la dependència dels combustibles fòssils, el domini de la transformació digital, la millora de l’assistència sanitària, l’impuls de l’economia circular i l’increment de la seguretat alimentària, segons ha explicat Montes.

En total, Brussel·les ha seleccionat 149 regions europees per a participar en esta iniciativa, entre les quals figuren 14 comunitats autònomes espanyoles. A través del programa Valls Regionals d’Innovació es pretén enfortir els ecosistemes d’innovació regionals, així com millorar l’acompliment de la innovació a Europa.

A este efecte, la Comissió donarà suport als territoris amb activitats específiques per a construir comunitats, esdeveniments d’aparellament, accions de comunicació i convocatòries de suport.

Premsa, Premsa

• L’empresa tèxtil Rubén Gandía e Hijos impulsa este projecte juntament amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogroup i col·labora amb AITEX i ITENE
• Els compostos, que procedixen de fonts renovables i es degradaran més ràpidament que els derivats del petroli, s’aplicaran en la indústria alimentària

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, dona suport al desenrotllament de nous processos que permetran aprofitar les petxines de bivalves, com les clòtxines, així com restes d’insectes per a produir envasos alimentaris més sostenibles.

L’objectiu és obtindre nous materials i additius d’alt valor afegit que, a diferència dels compostos convencionals derivats del petroli, siguen ràpidament degradables i provinguen de fonts renovables, amb la finalitat de reduir l’impacte en el medi ambient.

L’empresa de filatures Rubén Gandía e Hijos coordina este projecte juntament amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogrup, si bé també col·laboren els centres tecnològics ITENE i AITEX, especialitzats en envasos i embalatges i tèxtil, respectivament.

La iniciativa, que es denomina ‘Valvospack’, està alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i compta també amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

Es tracta d’un projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial que no solament impulsa l’economia circular a través de la innovació, sinó que avança també cap a la consecució de la simbiosi industrial i el residu zero, en línia amb els objectius que en matèria mediambiental ha establit la Unió Europea.

Per a això, ‘Valvospack’ treballa en una doble direcció. D’una banda, pretén valorar les petxines de clòtxina per a obtindre carbonat de calci i, d’altra, aprofitarà les restes d’escarabats adults de l’espècie Tenebrio molitor, les larves del qual es coneixen popularment com a ‘cucs de la farina’, per a recuperar quitina, un biopolímer amb propietats antibacterianes present en l’exoesquelet dels insectes.

En l’actualitat, tant el carbonat càlcic com la quitina són dos additius que susciten l’interés de la indústria per la seua capacitat de millorar les propietats dels biopolímers termoplàstics. De fet, el coordinador d’esta iniciativa, l’empresa Rubén Gandía e Hijos, està provant la incorporació dels dos compostos per a produir fibres sintètiques més sostenibles, aptes, a més, per al seu ús en envasos alimentaris.

Fase de validació

El projecte, que finalitza en este any, es troba ja en plena fase de validació, cosa que significa que s’estan assajant diverses formulacions de bioplàstics amb els additius extrets de bivalves i insectes. Els que obtinguen els resultats més prometedors s’empraran per a teixir una malla destinada a l’envasament de clòtxines.

En este punt, Rubén Gandía e Hijos col·labora amb AITEX, el centre tecnològic de referència per al sector tèxtil, mentres que ITENE, institut especialitzat en el desenrotllament de solucions per a la indústria de l’envàs i embalatge, coopera amb Clóchinas Navarro i Feedect Entogrup en la recuperació i implementació dels additius procedents de mol·luscos i insectes.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Economia Circular, que aposta per desenrotllar innovacions que incidisquen en una valorització més eficient dels residus. Així mateix, ‘Valvospack’ s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El centre tecnològic AINIA coordina esta iniciativa, en la qual cooperen l’IDiBE -UMH, AVA-ASAJA i les empreses SITRA i Prospera Biotech
• El projecte estratègic contribuïx a descarbonitzar el sector agroalimentari i oferix una solució al problema del desaprofitament d’aliments

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança un projecte innovador per a obtindre bioproductes d’alt valor afegit mitjançant l’aprofitament de la fruita perduda per la disminució de producció en explotacions agrícoles.

En concret, es tracta de desenrotllar nous processos per a recuperar nutrients i altres extractes d’interés de la fruita que no té les condicions adequades per a la seua comercialització, amb l’objectiu d’usar-los tant en la producció de cosmètics com de biofertilitzants per al sector primari.

El centre tecnològic AINIA coordina este projecte estratègic, denominat FRUTALGA en el qual cooperen també l’organització agrària AVA-ASAJA, l’Institut d’Investigació, Desenrotllament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE) (que s’integra en la Universitat Miguel Hernández) i les empreses Prospera Biotech i SITRA. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén contribuir a la descarbonització del sector agroalimentari, que és el responsable del 26 % de les emissions de diòxid de carboni a escala global, al mateix temps que oferix una solució al problema de la pèrdua i el desaprofitament d’aliments, una prioritat per a la Unió Europea.

La proposta de FRUTALGA s’inspira en el concepte de biorrefineria per a explorar el desenrotllament de diverses tecnologies que permeten transformar els desaprofitaments del sector fructícola en matèries primeres per a la indústria química i cosmètica.

En concret, el projecte se centra en el desenrotllament i validació de tres processos, que contribuiran a impulsar l’economia circular mitjançant la transformació de residus en bioproductes d’alt valor afegit per a altres indústries de la Comunitat Valenciana.

En primer lloc, els nutrients recuperats de la fruita residual permetran cultivar microalgues i bacteris dirigits a la fabricació de nous biofertilitzants. Estos mateixos nutrients alimentaran, en segon terme, microalgues per al sector cosmètic. L’objectiu de la tercera tècnica és l’obtenció d’extractes d’interés per a esta indústria tant a partir de fruita residual com de restes de microalgues.

Participació de l’ecosistema innovador

Per a desenrotllar amb èxit estes solucions, s’ha aglutinat tota la cadena de valor en un consorci liderat per AINIA, que aporta la seua àmplia experiència en el camp de la biotecnologia, inclòs el cultiu de microalgues, la digestió anaeròbia i els processos d’extracció de nutrients.

En representació del sector primari, participa l’organització agrària AVA-ASAJA que disposa, a més, de la seua pròpia finca experimental equipada amb laboratoris, hivernacles,instal·lacions monitorades i dotació d’aigües de tota classe.

També es compta amb SITRA en esta iniciativa, una empresa especialitzada en solucions i servicis integrals i innovadors per a la gestió eficient i sostenible de l’aigua en la indústria, la generació de gasos renovables i la producció biofertilitzants.

Per la seua experiència en la caracterització d’extractes de productes naturals, s’ha incorporat al projecte la Universitat Miguel Hernández (UMH), a través de l’IDiBE, un centre que investigació que ha identificat més de 30 productes amb provat efecte en el camp de la cosmètica.

Els productes finals seran formulats per l’empresa Prospera Biotech. Prospera és una spin off de la UMH centrada en la investigació, desenrotllament i màrqueting de productes neurodermatològics com a solució innovadora en la cura personal i de les pells sensibles.

La iniciativa s’alinea així amb les conclusions dels comités d’innovació que assessoren Ivace+i en l’àmbit de la descarbonització i l’economia circular. En el primer cas, s’insta a impulsar l’I+D+i  amb la finalitat de valorar de residus per a la producció de combustibles, la generació d’energia, reducció d’emissions de CO2 i la fabricació de nous productes i materials.

Es tracta d’un objectiu molt similar al que planteja el segon equip de treball, que advoca pel desenrotllament de tècniques de reciclatge terciari per a, principalment, aprofitar els desaprofitaments de tipus agrícola. Així mateix, FRUTALGA també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• Reactivaran el comité d’especialistes en turisme per a actualitzar els reptes prioritaris i incentivar la presentació de projectes d’I+D+i
• El director general d’Innovació, Juan José Cortés, inaugura en la seu d’Invat·tur una jornada de formació per als agents d’innovació

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) activarà, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), un nou diàleg tecnològic per a dotar de solucions i desenrotllaments innovadors a la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV), segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés.

Cortés ha efectuat este anunci en la seu de Invat·tur, a Benidorm, durant l’obertura d’una nova sessió formativa i d’intercanvi de coneixement dirigida a la xarxa d’agents d’innovació, que té la missió de millorar la transferència a les empreses dels avanços científics i la tecnologia que generen les universitats i els centres tecnològics i d’investigació de la Comunitat Valenciana.

D’esta manera, la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, reunirà en les pròximes setmanes un comité d’especialistes, en el qual estarà representada la comunitat científica, els instituts tecnològics, l’empresariat turístic i les administracions local i autonòmica, amb la finalitat de revisar i actualitzar els reptes i solucions que es van proposar per primera vegada en 2020.

L’objectiu, segons ha indicat el director general, és incentivar el desenrotllament d’innovacions focalitzades en el sector turístic a través de les convocatòries d’ajuda d’Ivace+i Innovació per a aprofitar així les oportunitats d’I+D+i vigents en camps com la sostenibilitat i la digitalització del sector turístic.

Fins a la data, Ivace+i Innovació ha recolzat amb al voltant de 1,3 milions d’euros un total de 12 projectes d’innovació alineats amb les conclusions del diàleg tecnològic que es va desenrotllar fa quatre anys. Cortés confia a incrementar l’interés del sector una vegada que els reptes i solucions s’ajusten a les noves necessitats de les destinacions turístiques intel·ligents i als canvis que ha experimentat la indústria en els últims exercicis.

“Som conscients que existix marge de millora i que la innovació ens permet conéixer millor els interessos i demandes de les persones que visiten la Comunitat Valenciana, millorar l’experiència turística a través de les noves tecnologies o millorar la convivència d’esta activitat amb la ciutadania”, ha indicat.

En este punt, Cortés ha al·ludit a la crida de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme a l’ecosistema innovador de la Comunitat Valenciana per a desenrotllar solucions tecnològiques que permeten detectar l’oferta de vivendes turístiques sense registrar, el termini de les quals finalitza demà.

Per part seua, la directora d’Innovació Turística de Turisme Comunitat Valenciana, Olivia Estrella, ha abordat la sostenibilitat en la gestió de l’èxit de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, en una jornada en la qual s’han donat a conéixer dos dels projectes d’innovació que s’estan executant en este àmbit amb el suport d’Ivace+i Innovació.

En concret, l’empresa Enginyeria Interactiva de l’Oci s.XXI ha presentat un sistema d’informació basat en Internet de les Coses, Intel·ligència Artificial (IA) i la combinació de realitat virtual i augmentada, per a conscienciar tant a turistes com al conjunt de la ciutadania en el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.

La generació d’experiències turístiques personalitzades i sostenibles mitjançant l’ús de la IA i la realitat virtual és l’objecte del projecte en el qual cooperen la Universitat Politècnica de València (UPV), AIJU i Resthotel, i que també s’ha exposat en el transcurs d’este acte.

Finalment, s’ha desenrotllat una sessió d’intercanvi de coneixement en què representants del sector han analitzat, juntament amb la xarxa d’agents d’innovació, els problemes i necessitats a les quals s’enfronten en matèria de sostenibilitat i digitalització, amb la finalitat de buscar solucions col·laboratives.

La Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

En l’actualitat, formen part de la Xarxa DTI-CV un total de 99 poblacions de les tres províncies, distribuïdes en tres nivells, així com 10 destins amb caràcter supramunicipal i les tres diputacions provincials.

Premsa, Premsa

• AIMPLAS coordina un projecte estratègic en el qual participen la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec
• Es pretén recondicionar i donar una segona vida a les bateries de dispositius electrònics i de mobilitat i recuperar els metalls quan no siga possible

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de tècniques noves per a reciclar i reutilitzar les bateries d’ió liti que inclouen la majoria d’aparells electrònics amb la finalitat d’optimitzar l’aprofitament de recursos, evitar que acaben en abocadors al final de la seua vida útil i reduir l’impacte sobre el medi ambient.

L’objectiu passa, per tant, per recondicionar dispositius usats i proporcionar-los aplicacions noves o, en el cas d’haver de rebutjar-los, millorar els processos de valorització per a recuperar el liti i la resta de metalls i minerals d’alt valor amb els quals estan fabricats.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS) coordina este projecte estratègic, denominat METALLON, en l’execució del qual col·laboren el Grup d’Investigació en Enginyeria Ambiental (GI2AM) de la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec. L’iniciatiu compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

METALLON oferix una eixida en l’àmbit de la sostenibilitat a la gestió de l’important volum de bateries que es rebutgen cada any procedents d’aparells electrònics, com ara mòbils o ordinadors, i de dispositius vinculats a la mobilitat elèctrica, com ara patinets, bicicletes, motos o vehicles elèctrics.

En l’actualitat, els acumuladors d’energia ja usats s’emmagatzemen en abocadors, la qual cosa comporta riscos de seguretat i per al medi ambient. A causa de la composició que tenen, estos dispositius poden calar-se foc o, fins i tot, explotar, la qual cosa suposa una amenaça tant durant la fase de transport com en les plantes de tractament. A més, a mesura que es degraden, les substàncies químiques que contenen poden arribar a alliberar-se en el medi natural, per la qual cosa són una font potencial de contaminació.

L’aposta per la mobilitat elèctrica ha multiplicat la demanda de liti, la qual cosa incentiva també la recuperació. De fet, la mateixa Unió Europea ha inclòs este metall en el seu catàleg de matèries primeres considerades crítiques per la importància estratègica i econòmica que té, ja que s’estima fonamental per a la transició cap a una economia baixa en carboni.

No obstant això, els processos actuals de reciclatge de bateries d’ió liti, com la pirometal·lúrgia, presenten limitacions com, per exemple, la impossibilitat de recuperar el liti mitjançant mètodes estàndard, l’elevat cost energètic, l’ús intensiu d’àcids inorgànics o la generació de gasos i aigües residuals molt contaminants durant el transcurs del procediment.

Reciclatge més sostenible

L’objectiu de METALLON se centra, precisament, a explorar noves tècniques de recuperació de metalls que superen estos obstacles per a reduir l’impacte ambiental, segons explica l’investigador en reciclatge químic d’AIMPLAS, Santiago Llopis: “Substituirem els àcids inorgànics per altres agents menys hostils, com els solvents verds, i estudiarem els processos hidrometal·lúrgics com a alternativa innovadora, més neta i econòmica, perquè empren reactius biològics i requerixen un consum d’energia mínim”.

Estes tècniques s’aplicaran com a últim recurs en els casos en què les bateries fora d’ús resulten inservibles, perquè la primera opció és aprofitar estes unitats i reduir la generació de residus.

A este efecte s’aborden mètodes per a identificar, primer, l’estat de salut dels acumuladors d’energia al final del seu cicle de vida i, a continuació, determinar el seu possible recondicionament i reaprofitament en sectors com el de la mobilitat o l’elèctric-electrònic.

Premsa, Premsa

• L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic en cooperació amb el centre tecnològic AINIA, IATA-CSIC i Frutinter
• L’objectiu és posar a la disposició del sector un nou producte més eficaç i sostenible que els fungicides que estan presents en el mercat

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de nous tractaments naturals contra els patògens causants de la podridura verda i àcida en cítrics, dos de les malalties més importants durant la fase de postcollita d’este cultiu.

Amb este objectiu s’estan explorant noves estratègies de biocontrol, que empren microorganismes aïllats de la mateixa microbiota dels cítrics capaços d’inhibir el creixement dels fongs Penicillium digitatum i Galactomyces citriaurantii.

L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic, denominat ‘POSTHARVEST LIFE’, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i Frutinter. A més, disposa de finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén dissenyar tractaments innovadors, més eficaços i sostenibles, per a posar-los a la disposició de les explotacions agràries amb la finalitat de fer front a les principals malalties postcollita en la citricultura, que causen cada any importants pèrdues econòmiques. De fet, les organitzacions agràries estimen que al voltant del 45 % de tota la producció de fruites i verdures es perd per defectes de qualitat o podridura.

‘POSTHAVEST LIFE’ posa el focus en el fong Penicillium digitatum, que arriba a causar fins al 80 % de les podridures que afecten les taronges després de ser collides de l’arbre, i en el Galactomyces citri-aurantii, la incidència del qual augmenta sobretot en les campanyes plujoses.

Els agricultors i agricultores han combatut tradicionalment l’acció d’estos patògens mitjançant fungicides sintètics, no obstant això, els nous ceps han desenrotllat resistència davant les formulacions comunes. Hui són molt pocs els productes autoritzats que resulten eficaços, especialment després de la retirada del mercat de la guazatina i el propiconazol, en 2011 i 2019, respectivament.

L’ús de químics de síntesis s’ha limitat en les últimes dècades pels riscos per a la salut i el medi ambient que es deriven de la seua aplicació. De fet, l’estratègia ‘Farm to fork’ de la Unió Europea, que forma part del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu reduir en un 50 % l’ús de plaguicides químics en 2030, al mateix temps que augmenta la producció ecològica fins al 25 % del total.

Els tractaments que es plantegen en el marc d’este projecte s’erigixen en una alternativa més sostenible a la dels fitosanitaris convencionals, ja que se sustenta en l’ús de microorganismes per al control de les plagues de manera natural.

Ceps presents en els cítrics

En este cas, s’han identificat i aïllat de la mateixa microbiota dels cítrics els ceps amb més activitat fungicida, amb la finalitat de seleccionar i validar en assajos en laboratori les que aconseguisquen inhibir el creixement d’estos fongs amb més efectivitat.

A més d’optimitzar les condicions de cultiu dels microorganismes, l’equip tècnic establirà un mètode d’estabilització i microencapsulació per a garantir la seua eficàcia i prolongar la seua presència en el temps.

En l’execució d’esta iniciativa, Darwin Bioprospecting, empresa biotecnològica centrada en l’aïllament, caracterització i producció de microorganismes, es basa en l’experiència en microbiologia i biologia molecular de IATA-CSIC i en la capacitat de desenrotllament de bioproductes per a l’agricultura que acredita AINIA, que ha formulat nous biofertilitzants, bioestimulants, microorganismes de control biològic i substàncies que estimulen el sistema immune de les plantes.

Completa este consorci Frutinter, mercantil especialitzada en el cultiu, recol·lecció, tractament, confecció i comercialització de cítrics i melons, entre altres fruites i verdures.

‘POSTHARVESTLIFE’ s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Agroalimentació, que planteja nous desenrotllaments per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i control de malalties i plagues, per a promoure així el residu zero. Així mateix, este projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El centre tecnològic AITEX, en cooperació amb l’empresa de Cocentaina Textiles Joyper, desenrotlla este producte d’alt valor afegit
• La combinació d’atributs del nou teixit permet destinar-lo a aplicacions industrials i comercials sense necessitat de modificar-lo

Premsa, Premsa

• L’equip que connecta les necessitats de les empreses amb les línies de treball de centres tecnològics i d’investigació ascendix fins a les 52 persones
• Ivace+i innovació concedix 3,4 milions en incentius a la incorporació de talent en empreses i a l’enfortiment de la Compra Pública Innovadora (CPI) i el sistema d’I+D+i

Ivace+i Innovació ha resolt la concessió de 4,9 milions d’euros en ajudes per a reforçar la xarxa d’agents d’innovació i d’unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE), que compartixen la missió d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologies al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana.

Amb la incorporació de la Fundació del Port d’Alacant i l’Entitat de Gestió i Manteniment (EGM) del Parc Tecnològic de València, la xarxa d’agents d’innovació suma ja un total de 52 especialistes que operen en associacions empresarials, centres tecnològics i d’investigació i universitats de la Comunitat Valenciana.

En total, s’han atorgat més de tres milions d’euros per a finançar la contractació de tres nous agents i la continuïtat d’altres 24, que tindran la labor de connectar les necessitats de les empreses amb els treballs que desenrotllen els centres generadors de coneixement.

Les unitats d’innovació constituïdes amb el suport del Consell en entitats d’excel·lència científica amb l’objectiu de potenciar la investigació aplicada i orientada cap al sistema productiu representen una altra de les línies destacades.

En esta convocatòria s’han concedit ajudes per valor d’1,9 milions d’euros que garantixen l’estabilitat econòmica de quatre UCIE que ja es trobaven en funcionament. A més, esta inversió permetrà crear una nova estructura en l’INCLIVA, l’institut d’investigació sanitària de l’Hospital Clínic Universitari de València.

Estos fons formen part de la convocatòria d’ajudes per al desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació corresponent a 2024, que Ivace+i Innovació ha començat a resoldre, i que inclouen 3,4 milions addicionals per a donar suport a altres línies en l’àmbit de la Compra Pública Innovadora (CPI), la promoció del talent en l’empresa, així com accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació.

Més de huit milions per a potenciar l’I+D+i

D’esta manera, s’han atorgat ja subvencions per un import total de 8,3 milions d’euros, a l’espera que, després de l’estiu, es donen a conéixer les entitats beneficiàries dels tres programes amb més demanda i dotació pressupostària, que impulsen la consolidació de la cadena de valor empresarial, la resolució de reptes d’interés comú a través de la col·laboració en projectes d’I+D+i i el desenrotllament de demostradors i pilots.

A més de reforçar la xarxa d’agents i les UCIE, les línies ja resoltes comprenen també incentius a les empreses perquè incorporen tant personal tècnic i investigador, com  doctorands i doctorandes industrials per a executar els seus plans i iniciatives d’innovació.

Les ajudes d’Ivace+i propiciaran, així, la contractació de 19 especialistes en empreses radicades a la Comunitat Valenciana, al mateix temps que donaran suport a la formació, en projectes d’I+D+i empresarial, de 27 estudiants de doctorat, amb una inversió pròxima als dos milions.

També es potenciarà la Compra Pública Innovadora amb al voltant de 700.000 euros en incentius que es dirigixen, fonamentalment, a entitats del sector públic de l’Administració local. A més, per a reforçar les estructures de suport a la I+D+i existents en tot el territori, així com per a facilitar la seua difusió entre les empreses, es donarà suport, en el marc del Programa d’accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació, a un total de huit iniciatives per una quantia similar.