Premsa, Premsa

• La consellera ha presentat a la indústria aeroespacial les principals conclusions del comité d’especialistes que coordina el president de PLD Space
• Ivace+i Innovació impulsarà el desenrotllament dels 6 reptes i 21 solucions a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva

La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha anunciat davant representants de la indústria aeroespacial que el Consell ja ha licitat un pla estratègic per a impulsar el desenrotllament d’este sector, que en la Comunitat Valenciana aglutina ja a prop d’un centenar d’empreses d’alt valor afegit.

“Este full de ruta determinarà els desafiaments que han d’afrontar i permetrà donar resposta a totes les seues necessitats per a aprofitar al màxim el potencial de la nostra regió i identificar noves oportunitats per a les nostres empreses”, ha assenyalat.

Cano ha presidit la presentació dels reptes prioritaris i les solucions innovadores proposades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en la Indústria Aeroespacial, un òrgan tècnic constituït a instàncies de Ivace+i Innovació per a promoure nous projectes d’I+D+i en este àmbit a través de la col·laboració públic-privada.

L’acte, que ha tingut lloc en la seu de PLD Space, ha congregat a una nodrida representació de la indústria aeroespacial i de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, a més del director de l’aeroport de Castelló, Justo Vellón, i els directors generals d’Innovació i Indústria, Juan José Cortés i Manuel Rosalén, respectivament.

Suport a Espai Aero

Marián Cano ha brindat el suport de la Generalitat Valenciana a Espai Aero, la principal patronal autonòmica d’esta indústria, que participarà en la convocatòria oberta per l’Agència Espacial Espanyola (AEE) per al desenrotllament de solucions que milloren la resposta als esdeveniments meteorològics extrems en l’àrea mediterrània.

La Conselleria d’Innovació també contempla incentius per a potenciar l’I+D+i vinculada amb el sector aeroespacial, abans fins i tot que s’haja aprovat el pla estratègic.

Segons ha explicat el director general d’Innovació, Juan José Cortes, Ivace+i Innovació prioritzarà en la seua pròxima convocatòria d’ajudes aquells projectes que donen resposta als reptes prioritaris que ha identificat un comité tècnic coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez.

“Com succeïx amb altres àrees de caràcter estratègic, estes iniciatives rebran punts addicionals en el procés d’avaluació, la qual cosa els atorgarà més facilitats per a accedir a finançament públic”, ha indicat Cortés.

Oportunitats d’innovació

Per part seua, el coordinador del CEIE de la Indústria Aeroespacial ha donat a conéixer els sis desafiaments i 21 solucions que ha proposat el seu equip i que arrepleguen des de la innovació en tecnologies propulsores per a accedir a l’espai al desenrotllament d’infraestructures per al disseny, integració i validació de satèl·lits.

Estes conclusions, que són el resultat de quatre mesos de treball, posen el focus en la millora de la sostenibilitat del sector mitjançant el desenrotllament de vehicles reutilitzables, la recuperació de mòduls rebutjats o l’aposta per tecnologies de detecció i tractament de les escombraries espacials, entre altres actuacions.

El CEIE, que ha reunit representants de la comunitat científica, tecnològica, l’empresariat i la societat civil, també ha detectat oportunitats per a desenrotllar sistemes de navegació alternatius a la navegació per satèl·lit, així com equipament científic i instruments tant per a missions d’exploració de l’espai com d’observació de la Terra.

Premsa, Premsa

• Incorpora tecnologies que apliquen compostos naturals encapsulats per a previndre la deterioració de les fruites i prolongar la seua vida útil
• Es desenrotllarà un ecosistema digital per a gestionar i supervisar estos processos, la qual cosa garantix l’eficiència i minimitza l’impacte ambiental

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un nou sistema per a protegir els cítrics i mantindre la seua qualitat després de la seua recol·lecció. Este tractament postcollita substituïx els productes químics convencionals per compostos naturals encapsulats, permet un alliberament gradual de les substàncies i garantix un procés més eficient i sostenible.

L’encapsulació és una tècnica utilitzada en múltiples camps, com la medicina o la cosmètica, que embolica en una càpsula microscòpica compostos actius beneficiosos i els protegix de factors ambientals que podrien degradar-los, com la llum o la humitat.

La firma castellonenca GEA Biotechnology coordina este projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial, que es desenrotlla en col·laboració amb la Universitat Jaume I (UJI), i les empreses Tecatel i Blue Clock. La iniciativa, denominat ‘DigiCom’, compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

En l’actualitat, els tractaments postcollita convencionals solen involucrar l’ús de fungicides i altres productes químics nocius per al medi ambient. De fet, l’acumulació de residus químics en els aliments pot afectar el correcte estat d’estos productes, la qual cosa es traduïx en episodis de contaminació de la biodiversitat i fins i tot la deterioració, a llarg termini, de la salut del consumidor.

Amb l’objectiu de pal·liar esta problemàtica, ‘DigiCom’ substituïx l’ús de productes químics convencionals per un sistema alternatiu que incorpora l’encapsulació de substàncies bioactivas amb propietats antifúngiques protectores.

Este sistema permet l’alliberament controlat d’estes substàncies protectores, que eliminen organismes nocius com a fongs o bacteris. A més, un sistema electrònic hidràulic monitorat ajusta la dosificació i aplicació d’estos compostos naturals a les necessitats dels cítrics.

Actualment, el projecte es troba en la fase de desenrotllament i validació dels prototips. En etapes anteriors es van implementar els sistemes d’encapsulació i es va treballar en la integració de la unitat de gestió i monitoratge, que supervisa i controla l’estat de la maquinària. Es preveu que el prototip puga estar validat i certificat a la fi de 2025.

Entitats col·laboradores

En el desenrotllament de ‘DigiCom’ col·laboren diferents entitats que contribuïxen amb tasques distintes al projecte. Com a coordinador de la iniciativa, Gestió Ecosistemes Agrícoles (GEA) produïx i distribuïx compostos tecnològics per a agricultura sostenible, a més d’oferir servicis que optimitzen la qualitat de la producció. En concret, esta entitat s’ha especialitzat en el cultiu de cítrics, on aporta solucions que contribuïxen a l’estalvi de costos i asseguren un cultiu eficient.

D’altra banda, l’UJI aporta coneixements científics en l’àmbit de l’encapsulació de compostos naturals i fisiologia vegetal, mentres que Tecatel S.L. i Blue Clock s’especialitzen en el desenrotllament de maquinari i programari, respectivament. En concret, Tecatel S.L. s’encarrega de l’acoblament del sistema electrònic hidràulic i Blue Clock, una spin-off de Tecatel, desenrotlla el programari i control intel·ligent de l’ecosistema de monitoratge.

El projecte s’alinea les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta la flexibilitat i seguretat en la producció agroalimentària, així com a l’establiment de l’agricultura de precisió, que utilitza tecnologies de predicció i control de la producció per a optimitzar els recursos, augmentar els rendiments i reduir els impactes ambientals.

Així mateix, ‘DigiCom’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El director general d’Innovació avança en la jornada ‘Net Tech Day’ que la nova línia de finançament aprovat per a esta convocatòria comptarà amb al voltant de 1,5 milions d’euros
• Les ajudes es dirigixen exclusivament a empreses i finançaran projectes d’innovació organitzativa i de processos en els quals participe almenys una pime

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, a través de Ivace+i, activarà enguany un nou programa pilot per a donar suport a projectes d’innovació focalitzats en la millora dels processos i l’organització de les empreses mitjançant la incorporació de tecnologies avançades, segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés.

Cortés ha realitzat este anunci en la inauguració de la segona edició de la jornada ‘Net Tech Day’, organitzada pel ‘hub’ d’innovació digital de la Comunitat Valenciana, InnDIH; l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL) i la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (FEMEVAL) a fi de promoure el desenrotllament i la implementació de solucions d’intel·ligència artificial (IA) en el teixit productiu.

El nou programa d’ajudes de Ivace+i comptarà en la convocatòria de 2025 amb un pressupost pròxim als 1,5 milions d’euros i es dirigirà exclusivament a empreses que, a més de cooperar entre si, hauran de difondre els seus resultats per a optar a finançament públic.

“L’objectiu és aconseguir casos d’èxit en el desenrotllament i implantació de tecnologies disruptives que puguen replicar-se i estendre’s per tota la Comunitat Valenciana. Per això, les empreses beneficiàries hauran d’obrir les seues portes a la resta d’agents per a mostrar el funcionament d’estes solucions innovadores en un entorn real”, ha explicat el director general.

En esta nova iniciativa, Ivace+i Innovació ha reservat un paper destacat a les petites i mitjanes empreses. No sols es requerirà la participació d’almenys una d’elles en cada projecte, sinó que hauran de copar, com a mínim, el 30% del pressupost total.

“D’esta manera, volem garantir que les pimes, que representen la major part del nostre teixit productiu, puguen millorar la seua competitivitat gràcies a este programa d’estímul”, ha continuat Cortés, que ha obert l’acte al costat del president del Comité d’Innovació i Economia de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), José Rosell.

Els avantatges  de les quals disposaran les pimes s’estenen a les condicions de l’ajuda, ja que, a diferència de les grans empreses, podran costejar amb càrrec a esta subvenció entre el 25 i el 35% de la inversió en béns materials, com ara equipament tecnològic o la maquinària necessària per al projecte; o immaterials, com ara coneixement tècnic.

La Unió Europea finança esta iniciativa a través del programa Comunitat Valenciana – Fons Europeu de Desenrotllament Regional (Feder) per al període 2021-2027.

Tallers amb solucions tecnològiques

El director general d’Innovació ha destacat la importància de la jornada ‘Net Tech Day’ perquè permetrà “veure a través de diferents tallers com les solucions tecnològiques s’implementen en les pimes i ajuden a resoldre els seus problemes”.

Esta sessió d’índole pràctica ha reunit a al voltant d’un centenar de pimes per a conéixer solucions en intel·ligència artificial ja aplicables capaces de millorar els processos comercials, de màrqueting i producció mitjançant la hiperautomatización. Les pimes reunides han de ser capaces, així mateix, d’optimitzar la gestió administrativa des de la comptabilitat, la facturació o els recursos humans; per a ser més àgils i eficients, a més d’evitar errors.

En el transcurs de l’esdeveniment, les petites i mitjanes empreses presents han tingut l’oportunitat d’interactuar amb les entitats proveïdores de solucions de IA i conéixer amb detall les possibilitats d’aplicar-les en el seu entorn.

“A més de millorar la seua competitivitat, esta tecnologia permetrà a les pimes destinar temps i recursos a dissenyar i reforçar la seua estratègia”, ha conclòs el director general.

Premsa, Premsa

• Ivace+i Innovació reforçarà amb prop de 4 milions d’euros la xarxa de Innoagents, que ja compta amb 55 professionals en la Comunitat Valenciana
• La nova línia està dotada amb 1,2 milions d’euros i s’inclourà en les ajudes que l’entitat convocarà en les pròximes setmanes
• La consellera destaca la consolidació d’una xarxa amb un ‘retorn real’ per a les empreses després d’ajudar a mobilitzar 195 milions en I+D+i en 2024

La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha anunciat l’ampliació en 2025 de l’actual xarxa d’agents d’innovació, que impulsa Ivace+i mitjançant una nova línia d’ajudes dirigida específicament a promoure l’I+D+i i la transferència de coneixement en les àrees industrials i en els territoris rurals de la Comunitat Valenciana.

Amb una dotació de 1,2 milions d’euros, esta nova línia d’agents de proximitat s’incorporarà en la nova convocatòria de Ivace+i Innovació, segons ha avançat Cano en l’obertura de la primera Trobada Anual de la xarxa Innoagents, que ha reunit a prop de 200 especialistes en innovació en el Palau de Comunicacions de València. En total, les dos línies sumaran al voltant de quatre milions d’euros.

“La creació d’esta nova figura de proximitat reflectix el compromís del Consell amb el creixement i consolidació de la xarxa, que s’ha consolidat com un instrument amb un retorn real per al sistema productiu en la mesura en què ajuda a reduir la bretxa existent entre les esferes científica i tecnològica i l’empresarial”, ha indicat la consellera.

Els futurs agents de proximitat s’integraran en la Xarxa Innoagents, que suma ja més de mig centenar d’especialistes en innovació distribuïts en associacions empresarials, universitats i centres tecnològics i d’investigació de tota la Comunitat Valenciana.

En este cas, el suport públic, que pot arribar a cobrir fins al 100% dels gastos de contractació del personal tècnic, es dirigix tant a les entitats de gestió i modernització (EGM) de les àrees industrials com a les organitzacions sense ànim de lucre que tinguen per objecte l’impuls de la innovació en el territori rural.

L’objectiu, segons ha manifestat la titular d’Innovació, és aprofitar el “profund coneixement” sobre les necessitats de les empreses i dels entorns rurals que acrediten estes entitats, “amb la finalitat de propiciar la col·laboració en el desenrotllament de projectes d’innovació i garantir la incorporació d’estes solucions en les empreses”.

La idea, a més, és que les actuacions vinculades a les zones rurals contribuïsquen a potenciar la seua revitalització mitjançant l’abordatge de reptes tan rellevants com el demogràfic i l’impuls un desenrotllament sostenible i compatible amb la conservació del medi natural.

Sinergies per a dinamitzar la innovació

Per part seua, el director general d’Innovació, Juan José Cortés, ha posat l’accent en els resultats que va obtindre la xarxa Innoagents en 2024, període en el qual van ajudar a mobilitzar al voltant de 960 projectes d’innovació, amb un pressupost aproximat de 195 milions d’euros.

Cortés ha recordat que esta iniciativa no sols és “rendible” des d’una perspectiva econòmica, sinó que “accelera la transformació de sectors tradicionals” com l’agroalimentari, el calçat o el tèxtil, al mateix temps que potencia “el desenrotllament de noves àrees estratègiques” com la biotecnologia, la fotònica o la salut, que destaquen pel seu alt valor afegit.

Els agents d’innovació van dur a terme el passat exercici un total de 1.325 accions d’atenció personalitzada a empreses i 929 a grups d’investigació i, a més, van participar en 771 iniciatives d’identificació i formulació d’ofertes i demandes de tecnologies, segons el balanç que van presentar els propis ‘innoagents’ durant el transcurs de l’acte.

La labor d’este col·lectiu es va plasmar també en el desenrotllament de 254 activitats preparatòries de projectes d’innovació, 329 accions de validació de mercat i sensibilització del personal investigador, així com en la tramitació de 826 llicències d’explotació sobre patents o resultats propis.

La jornada ha continuat amb tres taules redones en les quals una dotzena d’empreses i entitats que han col·laborat de manera activa amb la xarxa han exposat els avantatges que comporta secundar-se en este grup de professionals per a executar amb èxit les seues iniciatives d’I+D+i.

L’última d’estes taules s’ha centrat en el rol que ja exercixen els agents d’innovació per a dinamitzar la compra pública innovadora en la Comunitat Valenciana, una de les prioritats que s’ha marcat l’Executiu autonòmic per a esta legislatura.

Premsa, Premsa

• L’Artificial Intelligence Innovation Alliance (AIIA) desenrotlla esta iniciativa, que integra universitats, centres d’investigació, empreses i La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme
  
  

Que dirigix Marián Cano, finança, a través d’Ivace+i Innovació, la creació d’una comunitat d’innovació en intel·ligència artificial (IA), que impulsa la coordinació i cooperació entre els diversos agents del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

D’esta manera, es pretén que les universitats, els centres d’investigació, les empreses i la mateixa Administració autonòmica, així com les fundacions i altres organitzacions d’innovació, treballen de manera conjunta per a promoure el desenrotllament científic, tecnològic i empresarial en el camp de la IA.

La necessitat d’una aliança que coordine de manera unida el desenrotllament i la implantació d’esta tecnologia a la Comunitat Valenciana respon a les característiques del sistema valencià d’innovació, que compta amb una àmplia varietat d’agents distribuïts per tot el territori.

En esta línia, l’Escola de Postgrau i Xarxa de Centres d’Investigació en Intel·ligència Artificial, ValgrAI, lidera la constitució de l’Artificial Intelligence Innovation Alliance (AIIA) per a coordinar el treball en equip de l’entramat d’entitats relacionades amb la innovació en este camp i impulsar la modernització en l’àmbit de la IA.

La idea principal del projecte consistix a posicionar el sistema valencià d’innovació en el panorama internacional mitjançant la difusió d’I+D, a més de potenciar la creació de sinergies i intercanvi de coneixement.

Es tracta d’una proposta que posa l’accent en el suport mutu i en l’enfortiment de l’ecosistema d’innovació en intel·ligència artificial a la Comunitat Valenciana, que es plasmarà en la fase final del projecte en una plataforma única per a l’intercanvi de coneixements i la promoció de la I+D en este camp.

Estat actual del projecte 

En l’actualitat, el projecte estroba en el seu tercer any de desenrotllament, després d’un exercici, el de 2024, en el qual es van dur a terme 29 esdeveniments de difusió, es van crear dos empreses derivades, i es van subscriure convenis amb 14 entitats, associacions i col·legis professionals.

Gràcies a esta dinàmica de col·laboració, AIIA ha aconseguit consolidar una xarxa de 350 persones i entitats adscrites, entre les quals es troben empreses, investigadors, estudiants, formadors i professionals interessats en la intel·ligència artificial. Es tracta, a més, d’una xifra en constant creixement.

Centres col·laboradors

Cada una de les empreses i entitats que col·laboren en l’execució del projecte desenrotllen activitats diferents, la qual cosa aporta complementarietat per a respondre a les necessitats tecnològiques del teixit productiu i promoure la creació de talent nou, a fi de millorar la competitivitat de la regió.

En el si d’AIIA s’integren les cinc universitats públiques valencianes, és a dir, la Universitat Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández, els investigadors en intel·ligència artificial de les quals s’han incorporat a l’Aliança. A més, AIIA ha firmat convenis amb entitats com ara Microsoft, IBV, Aiju, Femeval, Aimplas o AVRE, entre altres.

AIIA s’alinea amb els principals comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) dins del marc de l’IVACE+i. Això es deu al caràcter transversal de la intel·ligència artificial, ja que la incorporació de tecnologies de IA i el desenrotllament de programari es materialitzen en avantatges en la producció, els processos i el desenrotllament de tots els sectors. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Entitats públiques i privades col·laboren en esta iniciativa per a valorar el principal residu procedent de les granges de grandària xicoteta i mitjana
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança, mitjançant Ivace+i Innovació, un projecte que impulsa la valorització dels residus de les granges amb la fi última de minimitzar l’impacte d’estes explotacions sobre el medi ambient.

Els residus agropecuaris gestionats de manera deficient produïxen una gran quantitat de problemes que afecten la fauna i flora local, a més de contribuir a la pèrdua de biodiversitat i degradació d’hàbitats naturals. Entre els efectes que produïxen estos residus hi ha la contaminació del sòl i de l’aigua o l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

Amb l’objectiu de pal·liar estos problemes, Global Omnium Medi ambient col·labora amb l’empresa Serviecología i Tractament d’Aigua (SERVYECO) i l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IEAMA), centre propi de la Universitat Politècnica de València (UPV), en una proposta innovadora per a optimitzar les deixalles agropecuàries. L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El projecte, denominat ‘Valpurin’, reproduïx els mecanismes de depuració dels aiguamolls naturals per a tractar la fracció líquida del purí de manera eficient i natural, la qual cosa reduirà la seua càrrega contaminant. En una etapa anterior, se separa la part líquida del purí de la fracció sòlida, que se sotmet també a tractament en el marc del present projecte.

A partir del procés desenrotllat s’obtindran dos recursos nous, una font d’aigua que podrà ser aprofitada en funció de la qualitat obtinguda i una matèria orgànica en forma de compost que podrà emprar-se en la millora de les propietats del sòl agrícola.

Un recurs versàtil optimitzat mitjançant la tecnologia

El producte resultant de la separació del purí sòlid-líquid es transforma en compost, la qual cosa millora la seua qualitat, ja que reduïx problemes com les males olors, el risc de contaminació d’aqüífers per ús en fresc i altres aspectes relacionats amb la higienització. Es tracta d’un procés que millora la fertilitat i biodiversitat del sòl, ja que l’enriquix de matèria orgànica.

D’altra banda, l’ús de la tecnologia no sols millora l’eficiència de l’eliminació de residus en comparació amb altres sistemes convencionals, sinó que, a més, permet la valorització de residus procedents d’altres activitats industrials. La integració d’altres àmbits contribuïx a la creació d’una simbiosi industrial entre els sectors del tractament de les aigües, l’agropecuari i l’agrícola.

A més, la tecnologia desenvolupada presenta un baix cost d’operació i manteniment, perquè no requerix un alt nivell d’especialització del personal encarregat. Això facilitarà la seua implementació en les granges xicotetes i mitjanes, les més habituals a la Comunitat Valenciana.

Fases de desenvolupament

En una primera fase s’ha dissenyat el tractament al qual se sotmetran els purins generats en diverses granges, i, a més, s’ha elaborat el producte coagulant que s’utilitzarà per a separar la part líquida del residu, al mateix temps que s’estudia en un laboratori com transformar la part sòlida en compost.

El projecte està coordinat per Global Omnium Medi ambient, que s’encarrega del disseny, l’operació i el manteniment de la tecnologia desenrotllada en el projecte, així com de la valorització dels diferents corrents residuals.

Així mateix, la pime SERVYECO formula i dissenya els coagulants específics per a afavorir la separació sòlid-líquid; i la UPV, mitjançant l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient, recolza en les tasques de disseny, operació i optimització de la tecnologia desenvolupada.

‘Valpurin’ s’alinea amb els reptes del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular impulsat per Ivace+i. En concret, promou la innovació per al desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com per a la valorització més eficient dels residus, i el foment de l’ús de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La UPV col·labora amb SP-Berner i Fallas Vicente Martínez en una iniciativa que també busca la sostenibilitat econòmica dels artistes
• L’objectiu és impulsar la fabricació additiva amb aplicacions gratuïtes i de fàcil maneig i substituir el poliespan per productes reciclats

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme proporciona suport, a través d’Ivace+i, a un projecte per a impulsar la I+D+i en l’elaboració dels monuments artístics que es planten en les festes de Falles i Fogueres, mitjançant la incorporació de tecnologies digitals com la impressió 3D.

D’esta manera, es pretén potenciar la industrialització del sector amb la finalitat de fer econòmicament sostenible la professió d’artista faller, al mateix temps que es reduïx l’impacte ambiental associat a esta activitat i s’incrementa encara més la seguretat estructural dels monuments.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina este projecte, denominat ‘ECOFALLES’, que es desenrotlla en col·laboració amb les empreses SP-Berner i Fallas Vicente Martínez. A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.

A través de la innovació, les entitats que constituïxen este consorci plantegen solucions als desafiaments en matèria de sostenibilitat econòmica i ambiental que comprometen el futur d’este sector.

En el primer cas, el projecte pretén atallar la progressiva reducció en el nombre de professionals que integren el gremi d’artistes fallers a conseqüència de la retallada d’ingressos i la falta de rendibilitat.

Per a aconseguir-ho, ‘ECOFALLES’ explora la implantació de les tecnologies pròpies de la indústria 4.0 en un sector fins ara molt artesanal. La idea és aportar una metodologia de treball assumible per a artistes que no són especialistes en esta mena de tècniques. En este sentit, s’estan desenrotllant aplicacions gratuïtes i de fàcil maneig per a acostar la tecnologia de fabricació additiva o impressió 3D a la producció de monuments fallers.

El segon eix del projecte se centra a reduir l’impacte ambiental d’esta activitat artística, que en gran manera està condicionada per l’ús massiu de suro blanc o poliestiré expandit com a material principal. Este producte derivat del petroli no només és el responsable de les columnes de fum negre durant la cremà, sinó que els problemes de contaminació s’estenen a totes les etapes del cicle de vida d’una falla o foguera.

De fet, durant la fase de mecanització de les figures o els ninots es malgasta fins a un 50 % de cada bloc de poliespan, la qual cosa obliga els artistes fallers a assumir els elevats costos de la gestió d’estos residus.

Com a alternativa, l’equip d’especialistes d’‘ECOFALLES’ està explorant nous materials que permeten la seua substitució progressiva i siguen compatibles amb la impressió 3D, un sistema avançat de fabricació que aprofita millor els recursos.

Més seguretat estructural

La millora de la seguretat estructural dels monuments s’erigix en l’últim pilar d’esta iniciativa, que oferirà suport tècnic als artistes fallers perquè puguen dissenyar amb més garanties les diverses composicions. Davant les mancances formatives d’este col·lectiu en matèria d’estructures, l’objectiu és posar a la disposició una guia que complemente el coneixement pràctic i la intuïció que apliquen en els seus projectes, amb l’objectiu d’evitar possibles enfonsaments dels monuments, sobretot quan es presenten condicions climatològiques adverses.

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó (ICITECH-UPV) lideren este projecte en col·laboració amb SP-Berner, empresa especialitzada en plàstics reciclats, i la pime Fallas Vicente Martínez, que és el laboratori sobre el qual s’estan testant, en la pràctica, les diverses aplicacions i proves pilot.

Les entitats que conformen el consorci compten, a més, amb el suport de dos centres tecnològics. Es tracta d’AIDIMME, que és responsable dels assajos mecànics per a la caracterització de les fustes naturals que habitualment empren els artistes fallers, i d’AIMPLAS, que explora els materials reciclats més interessants per al seu ús en els processos de fabricació additiva.

‘ECOFALLES’ s’alinea amb les conclusions dels comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) en tecnologies habilitadores i economia circular, que s’han constituït en el si d’Ivace+i. El primer insta a innovar en el camp de la digitalització per a optimitzar les operacions de les empreses, mentres que el segon grup d’especialistes advoca per produir béns més sostenibles mitjançant l’ús de plàstics reciclats.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Les propostes són el resultat de quatre mesos de treball d’un comité d’especialistes impulsat per la Conselleria d’Innovació
• Les iniciatives plantegen el desenrotllament de noves solucions de transport aeri urbà i interurbà, així com d’infraestructures per al disseny i la validació de satèl·lits

Ivace+i Innovació prioritzarà, en la seua pròxima convocatòria d’ajudes, un total de 21 solucions d’innovació plantejades pel comité d’especialistes en la indústria aeroespacial, amb l’objectiu de resoldre els reptes d’este sector i impulsar el seu desenrotllament a la Comunitat Valenciana.

Estes iniciatives, que inclouen des de la innovació en tecnologies propulsores per a accedir a l’espai fins al desenrotllament d’infraestructures per al disseny, integració i validació de satèl·lits, són el resultat de quatre mesos de treball per part d’este grup multidisciplinari, coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez.

Les conclusions d’este comité, que esta setmana ha celebrat en la Universitat Politècnica de València (UPV) la seua tercera reunió, arrepleguen, entre altres línies d’I+D+i, l’impuls de noves solucions de transport aeri urbà, interurbà i regional que conduïsquen a un millor aprofitament de l’espai aeri, i exploren, a més, models nous de negoci.

Els especialistes posen el focus en la millora de la sostenibilitat del sector amb vehicles reutilitzables, retorns controlats de mòduls rebutjats, tecnologies de detecció i tractament del fem espacial o la possible extensió de la vida útil dels actius espacials.

Així mateix, advoquen també pel desenrotllament de sistemes innovadors de navegació alternatius a la navegació per satèl·lit, així com per dissenyar equipament científic i instruments tant per a missions d’exploració de l’espai com d’observació de la Terra.

Amb la finalitat de proporcionar servicis d’alt valor afegit a altres sectors d’activitat, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en la indústria aeroespacial proposa avançar, en el desenrotllament, algorismes i aplicacions per a altres àmbits com el transport o l’agricultura, entre d’altres.

El director general d’Innovació, Juan José Cortés, que ha participat en les reunions del Comité, ha destacat la col·laboració de les esferes científiques, tecnològica empresarial en esta iniciativa de la conselleria que dirigix Marián Cano.

“Gràcies a la cooperació entre els agents que constituïxen el nostre ecosistema d’innovació, la Comunitat Valenciana té l’oportunitat de posicionar-se en un sector d’importància estratègica, pel seu elevat component tecnològic i la seua capacitat demostrada per a traccionar el teixit empresarial i atraure professionals altament qualificats”, ha subratllat.

Cortés ha recordat, a més, que les 21 propostes d’I+D+i s’incorporaran al catàleg de solucions de desenrotllament prioritari d’Ivace+i Innovació, la qual cosa es traduïx en majors facilitats d’accés al finançament públic. De fet, i amb l’objectiu d’incentivar el desenrotllament d’estes iniciatives, Ivace+i atorgarà punts addicionals a aquells projectes que, a partir de la seua pròxima convocatòria d’ajudes, s’alineen amb les conclusions del Comité.

Representació científica, tecnològica i industrial

El CEIE en la indústria aeroespacial compta amb una àmplia delegació del sector a la Comunitat Valenciana. A més del president executiu de PLD Space, que ha exercit les funcions de coordinació, formen part de l’equip Antonio Carrasco (Emxys), Aarón De Bernardis (Nax Solutions), Francho García Lacarte (Arkadia Space), José Nieto (Associació ESPAI AERO CV) i Justo Vellón (Societat Aeroport de Castelló, SL), que aporten una visió més pròxima al mercat.

A més, en l’última sessió s’han incorporat dos empreses més que s’han instal·lat recentment a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’Open Cosmos i ICEYE Space, que contribuïxen amb Aurelio Martí i Juny Crespo, respectivament.

Per la seua banda, la universitat i els instituts tecnològics compten amb huit integrants: Sergio Cuenca (UA), Luis Miguel García Cuevas (UPV), Ausias Garrigós (UMH), Israel Quintanilla (UPV), Enrique Sánchez (UJI), José Antonio Sobrino (UV), Anabel Crespo (Aimplas) i Samuel Félix (Adimme).

En el comité també ha participat el delegat territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya, Álvaro J. Paula, així com el president de VAL SPACE Consortium, Vicente Boria, i l’expert José Manuel Leceta, director general d’Innova IRV, els dos en qualitat de convidats.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• L’Empresa Mixta Metropolitana, que proveïx d’aigua els municipis pròxims a València, desenvolupa este projecte juntament amb la UPV i Kenso Sensors
• Esta solució, que es basa en l’ús de la fibra òptica com a sensor directe, millora els sistemes de control actuals i s’adapta a tota mena de xarxes de distribució

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança, mitjançant Ivace+i Innovació, el desenvolupament d’un sistema nou per a monitorirtzar en temps real i de manera continua la qualitat de l’aigua potable per al proveïment dels nuclis urbans.

Esta solució innovadora, que es basa en l’ús de la fibra òptica com a sensor directe, no només és capaç de detectar qualsevol anomalia en els paràmetres fisicoquímics de l’aigua potable, sinó que també oferix informació detallada sobre el seu estat des del moment de la seua producció en les plantes de tractament fins al seu lliurament final a les llars.

L’Empresa Mixta Metropolitana (EMIMET), que subministra aigua potable a l’àrea metropolitana de València, coordina este projecte estratègic, en el desenrotllament del qual participen la Universitat Politècnica de València (UPV), per mitjà de l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenrotllament Tecnològic (IDM) i l’Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM), i la firma d’enginyeria Kenso Solutions.

A més, la iniciativa, denominada ‘CALIFIBER’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027. En total, rebrà més de 441.000 euros en ajudes públiques.

L’objectiu d’este desenvolupament radica a reforçar el control de la qualitat de l’aigua amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar de la població i complir les normatives sanitàries i ambientals vigents.

A diferència d’altres sistemes d’anàlisis, que requerixen dispositius externs en cada punt de mesurament, l’ús de la fibra òptica com a sensor simplifica el procés i permet un monitoratge simultani en múltiples punts de la xarxa, la qual cosa oferix un examen continu i en temps real dels paràmetres de qualitat de l’aigua.

Este control permanent millora els sistemes d’anàlisis per mostreig, ja que permet escometre un nombre més alt de mesuraments, que es realitzen, a més, en temps real, la qual cosa millora l’eficiència i agilitza la presa de decisions davant d’una possible incidència.

‘CALIFIBER’ destaca també per la seua alta escalabilitat, ja que pot adaptar-se a xarxes de distribució de qualsevol grandària i configuració, i la seua instal·lació tampoc comporta la interrupció del servici, la qual cosa suposa un avantatge addicional enfront d’altres alternatives en el mercat.

Avanços en el desenvolupament

En este segon any de desenvolupament, l’equip tècnic ha aconseguit avanços significatius en el disseny i la implementació de sensors per a la detecció continua de múltiples paràmetres de la qualitat de l’aigua. L’estudi de diverses tècniques de mesurament d’indicadors clau ha permés projectar sensors i sistemes d’anàlisis adaptades a les particularitats de cada paràmetre. A més, s’han definit els assajos de laboratori per a validar esta tecnologia.

En este sentit, l’EMIMET, que és una societat mixta participada per Global Omnium i l’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI), compta amb la col·laboració de l’IDM, que aporta la seua experiència en el desenrotllament de sensors químics, i de l’iTEAM, que acredita un ampli coneixement en el camp dels sensors de fibra òptica.

L’escalatge d’estos equips des del nivell laboratori a l’industrial correspon a l’enginyeria Kenso Sensors, mentres que l’Empresa Mixta Metropolitana contribuïx amb la seua experiència en el subministrament d’aigua i sobre els paràmetres de qualitat necessaris per al seu monitoratge.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. No obstant això, el projecte presenta també sinergies amb altres àmbits prioritaris d’innovació, com el d’economia circular, hàbitat sostenible o agroalimentació.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.