Premsa, Premsa

• Es tracta d’un dispositiu de mostreig i detecció de material particulat, que es desenrotlla en col·laboració amb empreses del sector 
• La proposta se suma a les mesures que esta indústria ja està implementant en matèria de prevenció de riscos laborals

Premsa, Premsa

• En el projecte col·laboren la Universitat d’Alacant i el centre tecnològic AIJU
• El sistema combina tecnologies com la impressió 3D, la intel·ligència artificial o els bessons digitals per a optimitzar recursos i minimitzar errors

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament i aplicació de tecnologies avançades per a modernitzar el sector de la construcció i reduir l’impacte ambiental de les edificacions.

Este desenrotllament, amb un marcat enfocament en la sostenibilitat, combina tecnologies com la impressió 3D, els bessons digitals, el Building Information Modeling (BIM) i la intel·ligència artificial per a establir les bases de la construcció sostenible del futur.

L’empresa Cosmos 3D coordina este projecte estratègic, denominat COSOSFU, en l’execució del qual treballen també l’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU) i el grup d’investigació Human Robotics, de la Universitat d’Alacant (UA). L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través de COSOSFU, especialistes en àrees com a enginyeria, arquitectura i noves tecnologies cooperen per a transformar el sector de la construcció cap a un model més eficient i respectuós amb el medi ambient gràcies a la incorporació de les solucions disruptives que protagonitzen l’economia actual. 

En la pràctica, la implementació d’estes tecnologies exercix un paper fonamental en el procés. Un exemple clar són els bessons digitals, que creguen models virtuals detallats de les construccions, la qual cosa permet simular i anticipar possibles problemes abans que es presenten en l’obra real, optimitzant els recursos i reduint errors. 

En este mateix marc, s’està desenrotllant una intel·ligència artificial capaç d’identificar defectes o imperfeccions en el depòsit de la impressió 3D en ciment, la qual cosa, de no detectar-se a temps, podria posar en risc la integritat estructural de la vivenda a llarg termini.

En una fase avançada de desenrotllament

El desenrotllament del projecte, que finalitzarà en 2025, es troba, per tant, en una fase avançada. La tecnologia de bessons digitals, que simulen el procés constructiu, ja s’ha provat durant el disseny arquitectònic d’una casa que es construirà mitjançant impressió 3D, i proporcionarà una avaluació detallada de cada etapa del projecte. 

A més, s’està treballant en un sistema avançat per a avaluar l’eficiència energètica i l’impacte ambiental de les edificacions, amb la finalitat de reduir la petjada de carboni i millorar la sostenibilitat. 

Esta plataforma considera factors com l’orientació de la vivenda, la selecció de materials i la integració d’energies renovables, la qual cosa possibilitarà el desenrotllament de construccions més adaptades a l’entorn i amb un menor consum energètic. La integració de tecnologies com a intel·ligència artificial, realitat augmentada o posicionament també contribuirà a millorar la sostenibilitat d’esta activitat fonamental en un context d’escassetat de vivenda.  

Al capdavant del projecte, Cosmos 3D aporta la seua experiència en impressores 3D de ciment. El desenrotllament del model d’intel·ligència artificial i de la gestió de les dades per a detectar imperfeccions correspon a la UA, mentres que AIJU contribuïx al disseny de programari, IA, bessons digitals, així com la integració de les ferramentes immersives en el sector industrial. 

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Hàbitat Sostenible, on proposa el desenrotllament i implementació de sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció, com ara, vivendes modulars, elements prefabricats i muntatges industrialitzats. Així mateix, COSOSFU també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La Universitat d’Alacant coordina este projecte que inclou sistemes predictius i és capaç d’integrar i analitzar informació de múltiples fonts per a facilitar la presa de decisions

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament d’una plataforma intel·ligent per a millorar la gestió pública i atendre de forma més eficient les necessitats de la ciutadania.

Esta ferramenta informàtica es basa en tecnologies innovadores com la Intel·ligència Artificial (IA), per a facilitar la presa de decisions estratègiques en les administracions públiques mitjançant la integració i anàlisi de dades de múltiples fonts i la incorporació de models predictius.

La Universitat d’Alacant (UA) coordina este projecte estratègic, en el qual també participen l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI) i les empreses 1MillionBot, GFT i Estudi Creació Gent. A més, la iniciativa, denominada ‘GEO.IA’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través de la mineria de dades i textos, esta solució és capaç d’integrar i estructurar la informació procedent de diferents fonts, com l’INE, el Cadastre o el Padró, per a interconnectar-les i oferir a les persones usuàries contingut rellevant amb el qual avaluar els diferents escenaris i adoptar les accions més adequades.

A més, incorporarà algorismes d’aprenentatge automàtic per a, mitjançant l’anàlisi de dades, anticipar necessitats i comportaments ciutadans amb la finalitat d’optimitzar la planificació de les Administracions.

Per a facilitar l’accés a esta informació, l’aplicació comptarà amb un bot, amb el qual interactuaran les persones usuàries, responent a les seues consultes a partir de la informació emmagatzemada en el sistema.

Entre les múltiples opcions que oferix esta solució destaca, per exemple, la possibilitat d’elaborar un mapa interactiu de lloguers, on els preus s’actualitzen de manera dinàmica, gràcies als models avançats d’IA, que són capaces d’analitzar i incorporar factors com les pujades de l’IPC i altres variables econòmiques rellevants.

Un chatbot per a realitzar consultes

La combinació d’este mapa amb el panell d’informació interactiu i un bot permet respondre així a una àmplia gamma de consultes, oferint a la ciutadania informació precisa i actualitzada sobre el seu entorn.

Per a les institucions públiques, esta ferramenta no sols facilita la presa de decisions rellevants en diversos àmbits administratius, com la planificació urbana o la gestió econòmica, sinó que també fomenta la transparència en posar a la disposició de la població dades accessibles i actualitzades.

A més, l’ús d’intel·ligència artificial i l’actualització en temps real garantixen que les dades mostrades són recents i reflectixen la realitat del moment, la qual cosa representa un avantatge enfront d’altres solucions disponibles en el mercat.

El projecte, que afronta els últims deu mesos de desenrotllament, es troba en una fase avançada, amb una base de dades en funcionament i un disseny preliminar de la interfície gràfica o entorn visual de l’aplicació.

En l’actualitat, els esforços s’estan centrant en l’estudi i creació de models avançats d’IA que permeten processar i analitzar les dades recaptades, així com en el desenrotllament del bot,  en contínua revisió per a oferir respostes més precises i personalitzades, tant per a la ciutadania com per a les institucions.

“Amb tots estos avanços, ens assegurem que el producte final siga integral, funcional i capaç de satisfer les necessitats de les persones usuàries de manera eficient i efectiva”, conclou el catedràtic i investigador del Grup de Processament del llenguatge i sistemes d’informació (LSI) de la UA, Andrés Montoyo.

Precisament este grup d’investigació és el responsable del disseny i creació de la base de dades i dels models d’intel·ligència artificial que donen suport a les funcionals del producte, mentres que el desenrotllament de l’entorn visual de la ferramenta recau sobre 1MillionBot.

L’empresa GFT, per part seua, exercix tasques relacionades amb la infraestructura tecnològica i el suport tècnic i el *ITI s’ocupa, entre altres actuacions, de verificar que es complixen els requisits tècnics del projecte en cada etapa de desenrotllament.

L’anàlisi del mercat, la definició dels requisits i la captació de les necessitats de les persones usuàries finals correspon a l’Estudi Creació Gent, que també contribuïx a la coordinació d’esta iniciativa.

GEO.IA s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La consellera ha presentat a la indústria aeroespacial les principals conclusions del comité d’especialistes que coordina el president de PLD Space
• Ivace+i Innovació impulsarà el desenrotllament dels 6 reptes i 21 solucions a través de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva

La consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, ha anunciat davant representants de la indústria aeroespacial que el Consell ja ha licitat un pla estratègic per a impulsar el desenrotllament d’este sector, que en la Comunitat Valenciana aglutina ja a prop d’un centenar d’empreses d’alt valor afegit.

“Este full de ruta determinarà els desafiaments que han d’afrontar i permetrà donar resposta a totes les seues necessitats per a aprofitar al màxim el potencial de la nostra regió i identificar noves oportunitats per a les nostres empreses”, ha assenyalat.

Cano ha presidit la presentació dels reptes prioritaris i les solucions innovadores proposades pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en la Indústria Aeroespacial, un òrgan tècnic constituït a instàncies de Ivace+i Innovació per a promoure nous projectes d’I+D+i en este àmbit a través de la col·laboració públic-privada.

L’acte, que ha tingut lloc en la seu de PLD Space, ha congregat a una nodrida representació de la indústria aeroespacial i de l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana, a més del director de l’aeroport de Castelló, Justo Vellón, i els directors generals d’Innovació i Indústria, Juan José Cortés i Manuel Rosalén, respectivament.

Suport a Espai Aero

Marián Cano ha brindat el suport de la Generalitat Valenciana a Espai Aero, la principal patronal autonòmica d’esta indústria, que participarà en la convocatòria oberta per l’Agència Espacial Espanyola (AEE) per al desenrotllament de solucions que milloren la resposta als esdeveniments meteorològics extrems en l’àrea mediterrània.

La Conselleria d’Innovació també contempla incentius per a potenciar l’I+D+i vinculada amb el sector aeroespacial, abans fins i tot que s’haja aprovat el pla estratègic.

Segons ha explicat el director general d’Innovació, Juan José Cortes, Ivace+i Innovació prioritzarà en la seua pròxima convocatòria d’ajudes aquells projectes que donen resposta als reptes prioritaris que ha identificat un comité tècnic coordinat pel president executiu de PLD Space, Ezequiel Sánchez.

“Com succeïx amb altres àrees de caràcter estratègic, estes iniciatives rebran punts addicionals en el procés d’avaluació, la qual cosa els atorgarà més facilitats per a accedir a finançament públic”, ha indicat Cortés.

Oportunitats d’innovació

Per part seua, el coordinador del CEIE de la Indústria Aeroespacial ha donat a conéixer els sis desafiaments i 21 solucions que ha proposat el seu equip i que arrepleguen des de la innovació en tecnologies propulsores per a accedir a l’espai al desenrotllament d’infraestructures per al disseny, integració i validació de satèl·lits.

Estes conclusions, que són el resultat de quatre mesos de treball, posen el focus en la millora de la sostenibilitat del sector mitjançant el desenrotllament de vehicles reutilitzables, la recuperació de mòduls rebutjats o l’aposta per tecnologies de detecció i tractament de les escombraries espacials, entre altres actuacions.

El CEIE, que ha reunit representants de la comunitat científica, tecnològica, l’empresariat i la societat civil, també ha detectat oportunitats per a desenrotllar sistemes de navegació alternatius a la navegació per satèl·lit, així com equipament científic i instruments tant per a missions d’exploració de l’espai com d’observació de la Terra.

Premsa, Premsa

• Incorpora tecnologies que apliquen compostos naturals encapsulats per a previndre la deterioració de les fruites i prolongar la seua vida útil
• Es desenrotllarà un ecosistema digital per a gestionar i supervisar estos processos, la qual cosa garantix l’eficiència i minimitza l’impacte ambiental

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació un nou sistema per a protegir els cítrics i mantindre la seua qualitat després de la seua recol·lecció. Este tractament postcollita substituïx els productes químics convencionals per compostos naturals encapsulats, permet un alliberament gradual de les substàncies i garantix un procés més eficient i sostenible.

L’encapsulació és una tècnica utilitzada en múltiples camps, com la medicina o la cosmètica, que embolica en una càpsula microscòpica compostos actius beneficiosos i els protegix de factors ambientals que podrien degradar-los, com la llum o la humitat.

La firma castellonenca GEA Biotechnology coordina este projecte amb impacte en la cadena de valor empresarial, que es desenrotlla en col·laboració amb la Universitat Jaume I (UJI), i les empreses Tecatel i Blue Clock. La iniciativa, denominat ‘DigiCom’, compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

En l’actualitat, els tractaments postcollita convencionals solen involucrar l’ús de fungicides i altres productes químics nocius per al medi ambient. De fet, l’acumulació de residus químics en els aliments pot afectar el correcte estat d’estos productes, la qual cosa es traduïx en episodis de contaminació de la biodiversitat i fins i tot la deterioració, a llarg termini, de la salut del consumidor.

Amb l’objectiu de pal·liar esta problemàtica, ‘DigiCom’ substituïx l’ús de productes químics convencionals per un sistema alternatiu que incorpora l’encapsulació de substàncies bioactivas amb propietats antifúngiques protectores.

Este sistema permet l’alliberament controlat d’estes substàncies protectores, que eliminen organismes nocius com a fongs o bacteris. A més, un sistema electrònic hidràulic monitorat ajusta la dosificació i aplicació d’estos compostos naturals a les necessitats dels cítrics.

Actualment, el projecte es troba en la fase de desenrotllament i validació dels prototips. En etapes anteriors es van implementar els sistemes d’encapsulació i es va treballar en la integració de la unitat de gestió i monitoratge, que supervisa i controla l’estat de la maquinària. Es preveu que el prototip puga estar validat i certificat a la fi de 2025.

Entitats col·laboradores

En el desenrotllament de ‘DigiCom’ col·laboren diferents entitats que contribuïxen amb tasques distintes al projecte. Com a coordinador de la iniciativa, Gestió Ecosistemes Agrícoles (GEA) produïx i distribuïx compostos tecnològics per a agricultura sostenible, a més d’oferir servicis que optimitzen la qualitat de la producció. En concret, esta entitat s’ha especialitzat en el cultiu de cítrics, on aporta solucions que contribuïxen a l’estalvi de costos i asseguren un cultiu eficient.

D’altra banda, l’UJI aporta coneixements científics en l’àmbit de l’encapsulació de compostos naturals i fisiologia vegetal, mentres que Tecatel S.L. i Blue Clock s’especialitzen en el desenrotllament de maquinari i programari, respectivament. En concret, Tecatel S.L. s’encarrega de l’acoblament del sistema electrònic hidràulic i Blue Clock, una spin-off de Tecatel, desenrotlla el programari i control intel·ligent de l’ecosistema de monitoratge.

El projecte s’alinea les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació, que insta la flexibilitat i seguretat en la producció agroalimentària, així com a l’establiment de l’agricultura de precisió, que utilitza tecnologies de predicció i control de la producció per a optimitzar els recursos, augmentar els rendiments i reduir els impactes ambientals.

Així mateix, ‘DigiCom’ també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El director general d’Innovació avança en la jornada ‘Net Tech Day’ que la nova línia de finançament aprovat per a esta convocatòria comptarà amb al voltant de 1,5 milions d’euros
• Les ajudes es dirigixen exclusivament a empreses i finançaran projectes d’innovació organitzativa i de processos en els quals participe almenys una pime

Premsa, Premsa

• Ivace+i Innovació reforçarà amb prop de 4 milions d’euros la xarxa de Innoagents, que ja compta amb 55 professionals en la Comunitat Valenciana
• La nova línia està dotada amb 1,2 milions d’euros i s’inclourà en les ajudes que l’entitat convocarà en les pròximes setmanes
• La consellera destaca la consolidació d’una xarxa amb un ‘retorn real’ per a les empreses després d’ajudar a mobilitzar 195 milions en I+D+i en 2024

Premsa, Premsa

• L’Artificial Intelligence Innovation Alliance (AIIA) desenrotlla esta iniciativa, que integra universitats, centres d’investigació, empreses i La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme
  
  

Que dirigix Marián Cano, finança, a través d’Ivace+i Innovació, la creació d’una comunitat d’innovació en intel·ligència artificial (IA), que impulsa la coordinació i cooperació entre els diversos agents del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana.

D’esta manera, es pretén que les universitats, els centres d’investigació, les empreses i la mateixa Administració autonòmica, així com les fundacions i altres organitzacions d’innovació, treballen de manera conjunta per a promoure el desenrotllament científic, tecnològic i empresarial en el camp de la IA.

La necessitat d’una aliança que coordine de manera unida el desenrotllament i la implantació d’esta tecnologia a la Comunitat Valenciana respon a les característiques del sistema valencià d’innovació, que compta amb una àmplia varietat d’agents distribuïts per tot el territori.

En esta línia, l’Escola de Postgrau i Xarxa de Centres d’Investigació en Intel·ligència Artificial, ValgrAI, lidera la constitució de l’Artificial Intelligence Innovation Alliance (AIIA) per a coordinar el treball en equip de l’entramat d’entitats relacionades amb la innovació en este camp i impulsar la modernització en l’àmbit de la IA.

La idea principal del projecte consistix a posicionar el sistema valencià d’innovació en el panorama internacional mitjançant la difusió d’I+D, a més de potenciar la creació de sinergies i intercanvi de coneixement.

Es tracta d’una proposta que posa l’accent en el suport mutu i en l’enfortiment de l’ecosistema d’innovació en intel·ligència artificial a la Comunitat Valenciana, que es plasmarà en la fase final del projecte en una plataforma única per a l’intercanvi de coneixements i la promoció de la I+D en este camp.

Estat actual del projecte 

En l’actualitat, el projecte estroba en el seu tercer any de desenrotllament, després d’un exercici, el de 2024, en el qual es van dur a terme 29 esdeveniments de difusió, es van crear dos empreses derivades, i es van subscriure convenis amb 14 entitats, associacions i col·legis professionals.

Gràcies a esta dinàmica de col·laboració, AIIA ha aconseguit consolidar una xarxa de 350 persones i entitats adscrites, entre les quals es troben empreses, investigadors, estudiants, formadors i professionals interessats en la intel·ligència artificial. Es tracta, a més, d’una xifra en constant creixement.

Centres col·laboradors

Cada una de les empreses i entitats que col·laboren en l’execució del projecte desenrotllen activitats diferents, la qual cosa aporta complementarietat per a respondre a les necessitats tecnològiques del teixit productiu i promoure la creació de talent nou, a fi de millorar la competitivitat de la regió.

En el si d’AIIA s’integren les cinc universitats públiques valencianes, és a dir, la Universitat Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández, els investigadors en intel·ligència artificial de les quals s’han incorporat a l’Aliança. A més, AIIA ha firmat convenis amb entitats com ara Microsoft, IBV, Aiju, Femeval, Aimplas o AVRE, entre altres.

AIIA s’alinea amb els principals comités estratègics d’innovació especialitzats (CEIE) dins del marc de l’IVACE+i. Això es deu al caràcter transversal de la intel·ligència artificial, ja que la incorporació de tecnologies de IA i el desenrotllament de programari es materialitzen en avantatges en la producció, els processos i el desenrotllament de tots els sectors. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Entitats públiques i privades col·laboren en esta iniciativa per a valorar el principal residu procedent de les granges de grandària xicoteta i mitjana
  
  

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança, mitjançant Ivace+i Innovació, un projecte que impulsa la valorització dels residus de les granges amb la fi última de minimitzar l’impacte d’estes explotacions sobre el medi ambient.

Els residus agropecuaris gestionats de manera deficient produïxen una gran quantitat de problemes que afecten la fauna i flora local, a més de contribuir a la pèrdua de biodiversitat i degradació d’hàbitats naturals. Entre els efectes que produïxen estos residus hi ha la contaminació del sòl i de l’aigua o l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

Amb l’objectiu de pal·liar estos problemes, Global Omnium Medi ambient col·labora amb l’empresa Serviecología i Tractament d’Aigua (SERVYECO) i l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IEAMA), centre propi de la Universitat Politècnica de València (UPV), en una proposta innovadora per a optimitzar les deixalles agropecuàries. L’iniciatiu compte, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El projecte, denominat ‘Valpurin’, reproduïx els mecanismes de depuració dels aiguamolls naturals per a tractar la fracció líquida del purí de manera eficient i natural, la qual cosa reduirà la seua càrrega contaminant. En una etapa anterior, se separa la part líquida del purí de la fracció sòlida, que se sotmet també a tractament en el marc del present projecte.

A partir del procés desenrotllat s’obtindran dos recursos nous, una font d’aigua que podrà ser aprofitada en funció de la qualitat obtinguda i una matèria orgànica en forma de compost que podrà emprar-se en la millora de les propietats del sòl agrícola.

Un recurs versàtil optimitzat mitjançant la tecnologia

El producte resultant de la separació del purí sòlid-líquid es transforma en compost, la qual cosa millora la seua qualitat, ja que reduïx problemes com les males olors, el risc de contaminació d’aqüífers per ús en fresc i altres aspectes relacionats amb la higienització. Es tracta d’un procés que millora la fertilitat i biodiversitat del sòl, ja que l’enriquix de matèria orgànica.

D’altra banda, l’ús de la tecnologia no sols millora l’eficiència de l’eliminació de residus en comparació amb altres sistemes convencionals, sinó que, a més, permet la valorització de residus procedents d’altres activitats industrials. La integració d’altres àmbits contribuïx a la creació d’una simbiosi industrial entre els sectors del tractament de les aigües, l’agropecuari i l’agrícola.

A més, la tecnologia desenvolupada presenta un baix cost d’operació i manteniment, perquè no requerix un alt nivell d’especialització del personal encarregat. Això facilitarà la seua implementació en les granges xicotetes i mitjanes, les més habituals a la Comunitat Valenciana.

Fases de desenvolupament

En una primera fase s’ha dissenyat el tractament al qual se sotmetran els purins generats en diverses granges, i, a més, s’ha elaborat el producte coagulant que s’utilitzarà per a separar la part líquida del residu, al mateix temps que s’estudia en un laboratori com transformar la part sòlida en compost.

El projecte està coordinat per Global Omnium Medi ambient, que s’encarrega del disseny, l’operació i el manteniment de la tecnologia desenrotllada en el projecte, així com de la valorització dels diferents corrents residuals.

Així mateix, la pime SERVYECO formula i dissenya els coagulants específics per a afavorir la separació sòlid-líquid; i la UPV, mitjançant l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient, recolza en les tasques de disseny, operació i optimització de la tecnologia desenvolupada.

‘Valpurin’ s’alinea amb els reptes del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular impulsat per Ivace+i. En concret, promou la innovació per al desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com per a la valorització més eficient dels residus, i el foment de l’ús de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola.

Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.