Premsa, Premsa

Ivace+i dona suport al desenrotllament d’un sistema més eficaç i sostenible per a reciclar i reutilitzar les bateries d’ió liti usades


  • AIMPLAS coordina un projecte estratègic en el qual participen la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec
  • Es pretén recondicionar i donar una segona vida a les bateries de dispositius electrònics i de mobilitat i recuperar els metalls quan no siga possible


L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de tècniques noves per a reciclar i reutilitzar les bateries d’ió liti que inclouen la majoria d’aparells electrònics amb la finalitat d’optimitzar l’aprofitament de recursos, evitar que acaben en abocadors al final de la seua vida útil i reduir l’impacte sobre el medi ambient.


L’objectiu passa, per tant, per recondicionar dispositius usats i proporcionar-los aplicacions noves o, en el cas d’haver de rebutjar-los, millorar els processos de valorització per a recuperar el liti i la resta de metalls i minerals d’alt valor amb els quals estan fabricats.


L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS) coordina este projecte estratègic, denominat METALLON, en l’execució del qual col·laboren el Grup d’Investigació en Enginyeria Ambiental (GI2AM) de la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec. L’iniciatiu compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


METALLON oferix una eixida en l’àmbit de la sostenibilitat a la gestió de l’important volum de bateries que es rebutgen cada any procedents d’aparells electrònics, com ara mòbils o ordinadors, i de dispositius vinculats a la mobilitat elèctrica, com ara patinets, bicicletes, motos o vehicles elèctrics.


En l’actualitat, els acumuladors d’energia ja usats s’emmagatzemen en abocadors, la qual cosa comporta riscos de seguretat i per al medi ambient. A causa de la composició que tenen, estos dispositius poden calar-se foc o, fins i tot, explotar, la qual cosa suposa una amenaça tant durant la fase de transport com en les plantes de tractament. A més, a mesura que es degraden, les substàncies químiques que contenen poden arribar a alliberar-se en el medi natural, per la qual cosa són una font potencial de contaminació.


L’aposta per la mobilitat elèctrica ha multiplicat la demanda de liti, la qual cosa incentiva també la recuperació. De fet, la mateixa Unió Europea ha inclòs este metall en el seu catàleg de matèries primeres considerades crítiques per la importància estratègica i econòmica que té, ja que s’estima fonamental per a la transició cap a una economia baixa en carboni.


No obstant això, els processos actuals de reciclatge de bateries d’ió liti, com la pirometal·lúrgia, presenten limitacions com, per exemple, la impossibilitat de recuperar el liti mitjançant mètodes estàndard, l’elevat cost energètic, l’ús intensiu d’àcids inorgànics o la generació de gasos i aigües residuals molt contaminants durant el transcurs del procediment.


Reciclatge més sostenible


L’objectiu de METALLON se centra, precisament, a explorar noves tècniques de recuperació de metalls que superen estos obstacles per a reduir l’impacte ambiental, segons explica l’investigador en reciclatge químic d’AIMPLAS, Santiago Llopis: “Substituirem els àcids inorgànics per altres agents menys hostils, com els solvents verds, i estudiarem els processos hidrometal·lúrgics com a alternativa innovadora, més neta i econòmica, perquè empren reactius biològics i requerixen un consum d’energia mínim”.


Estes tècniques s’aplicaran com a últim recurs en els casos en què les bateries fora d’ús resulten inservibles, perquè la primera opció és aprofitar estes unitats i reduir la generació de residus.


A este efecte s’aborden mètodes per a identificar, primer, l’estat de salut dels acumuladors d’energia al final del seu cicle de vida i, a continuació, determinar el seu possible recondicionament i reaprofitament en sectors com el de la mobilitat o l’elèctric-electrònic.

Author