Premsa
L’AVI finança el desenvolupament d’un nou sistema de producció a gran escala de nanomaterials amb aplicacions per a la indústria química
- El grup d’investigació REDOLí, de la Universitat de València, col·labora en aquesta iniciativa amb els seus homòlegs de Microwave RF Sunsystems de la UPV
- Desenvoluparan un prototip a gran escala que acurtarà els temps de producció de sílices mesoporoses i elevarà el volum de producte obtingut
L’ Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’una nova tecnologia per a la producció a gran escala de sílices nanoporoses, un nanomaterial amb múltiples aplicacions en la indústria química, mediambiental i farmacològica.
Es tracta de compostos molt benvolguts perquè les seues propietats poden ser modificades en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehicles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.
El grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV) lidera aquest projecte de valorització i transferència al teixit empresarial d’una investigació prèvia, en col·laboració amb els seus homòlegs del grup Microwave RF Subsystems, adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La iniciativa desenvolupada per aquest equip de científics resol les limitacions que impedien fins ara un major ús de les sílices mesoporoses en la indústria química, ja que les actuals tecnologies de síntesis requereixen de diversos dies de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.
El personal investigador de la Universitat de València plantegen la producció d’aquests nanomaterials mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa permet acurtar a uns pocs minuts els temps d’obtenció, aconseguint un major volum de producte amb característiques més homogènies.
Procés més sostenible
Enfront de les fonts de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts d’energia de microones en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.
L’objectiu final és desenvolupar un prototip a gran escala per a produir el material mesoporós mitjançant microones en majors quantitats que en el laboratori i per a això es compta amb el grup d’investigació de la UPV Microwave RF Subsystem, que centra els seus treballs en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones, aplicats tant a radars, radiocomunicacions i dispositius electrònics. La seua participació serà decisiva per a desenvolupar i optimitzar el nou equip de síntesi.
Entre moltes altres aplicacions, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’alliberament controlat i l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants.
Entre les línies de treball d’aquest grup destaquen el desenvolupament de nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com de molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, treballa en el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.
Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.
La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de l’R+D+i.
