Premsa

• El DOGV publica una resolució amb aquesta ampliació d’imports, que es justifica per l’increment en un 54% del nombre de sol·licituds rebudes
• Els 20 milions addicionals ampliaran els recursos dels programes de suport als projectes estratègics i a la consolidació de la cadena de valor

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publica aquest dimecres una resolució de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per la qual s’augmenta un 43% el pressupost inicial de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021, que passa de 46,5 milions d’euros a un total de 66,5 milions.

Aquest increment dels fons assignats als programes per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana es produeix després que el Consell autoritzara, el passat 9 d’abril, la flexibilització dels límits pluriennals establits en la Llei d’Hisenda per a la concessió d’aquestes ajudes, segons consta en la resolució signada pel vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Després d’analitzar les sol·licituds d’ajuda rebudes al tancament de l’última convocatòria competitiva, l’Agència va plantejar a l’Executiu autonòmic una ampliació del sostre de despesa amb la finalitat d’atendre el major nombre de projectes possible i evitar que iniciatives amb una elevada valoració tècnica es queden sense finançament. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per part seua, va avalar aquesta proposta que, finalment, ha sigut ratificada pel Ple del Consell.

En relació amb la convocatòria de 2020, l’assignació pressupostària, creix, en la pràctica, un 237%, la qual cosa posa de manifest l’esforç de l’AVI i el compromís del Govern valencià per potenciar la innovació orientada al teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els nous fons es destinen, a més, als dos programes amb major impacte en el teixit productiu, que són, al seu torn, els més demandats pels agents del Sistema Valencià d’Innovació (SVI).

Així, els projectes estratègics en cooperació dupliquen el seu pressupost i comptaran amb 28,2 milions d’euros, enfront dels 13,7 assignats inicialment. L’AVI recolza, a través d’aquesta línia d’ajudes, iniciatives d’innovació amb una inversió superior als 500.000 euros en les quals col·laboren de manera efectiva diferents tipus d’agents del Sistema Valencià d’Innovació.

De la mateixa manera, experimenta un increment del 56% la partida destinada a la consolidació de la cadena de valor empresarial, amb la qual Agència dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, el pressupost màxim passa de 9,9 milions d’euros a un total de 15,5.

La convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021 s’ha saldat, finalment, amb 768 sol·licituds, la qual cosa suposa un augment del 54% respecte a l’exercici anterior. Gran part d’aquestes iniciatives, que han presentat centres d’investigació, universitats, instituts tecnològics i empreses aspiren a resoldre, mitjançant projectes en col·laboració, els reptes que han identificat els comités d’especialistes que assessoren la AVI.

A través dels sis programes que constitueixen aquesta convocatòria, alineada amb l’estratègia de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant en tots els projectes, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

De fet, per a optar a qualsevol de les seues línies es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema.

Premsa

• Carolina Pascual destaca que es tracta “d’un projecte diferenciador que permetrà que professionals i alumnat de Cicles Formatius i d’universitats puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació”
• Un grup tècnic format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeria anirà definint el projecte i presentarà una primera proposta d’espais al juny

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha presidit el grup de treball de l’antic edifici de Correus d’Elx, en el qual s’ha acordat, després de sotmetre a debat les diferents propostes presentades pels seus participants, elaborar un estudi tècnic per a la implantació d’una learning factory en aquest immoble, que serà un centre de referència de tecnologies habilitadores en la Comunitat Valenciana.

La Generalitat i l’Ajuntament d’Elx han reunit per segona vegada aquest grup de treball en una trobada presidida per Carolina Pascual, al costat de l’alcalde d’Elx, Carlos González, i a la qual també ha assistit el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, així com representants de l’empresariat, sindicats, instituts tecnològics, parcs científics, universitats i formació professional de la ciutat i de tota la Comunitat Valenciana.

Carolina Pascual ha explicat que una learning factory “aporta un element diferenciador perquè es tracta d’un espai específicament perquè que professionals en actiu, alumnat universitari i alumnat de cicles formatius puguen entrenar les seues competències innovadores en fabricació en tecnologies disruptives amb un equipament similar al d’una empresa”.

En aquest sentit, la consellera ha indicat que “les persones que es formen en aquests centres poden aplicar diferents tecnologies als processos productius de les empreses, com a Intel·ligència Artificial, 5G o robotització”. “La diferència amb els espais de demostració convencionals és que en aquest centre la infraestructura permetrà una formació absolutament pràctica”, ha indicat.

Aquesta iniciativa, segons ha manifestat, “permetrà formar a personal especialitzat en tecnologies habilitadores que la transformació digital i verd requereix i contribuirà al canvi del model productiu cap a la innovació, transferint el coneixement al teixit empresarial”.

Carolina Pascual ha indicat que “es conformarà un comité tècnic que anirà treballant en les característiques del centre, format per empresariat, especialistes en didàctica i professorat d’enginyeries de les universitats valencianes” i ha apuntat que “en la pròxima reunió, que es realitzarà a la fi de juny o principis de juliol, ja podrà presentar una primera proposta d’espais”.

A més, la consellera ha agraït a tots els participants de l’equip de treball: empresaris, universitat, instituts tecnològics, formadors, teixit social i administracions, universitat, empresaris, instituts tecnològics, teixit social, formadors, les seues propostes” i ha afirmat que “han tingut molts punts en comú per a posar en marxa aquest projecte, en el qual també s’estudiarà com fer d’aquesta iniciativa un punt de trobada per a la ciutadania pel que fa a cultura innovadora”.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha ressaltat que “la iniciativa que estem construint asseguraria que les empreses incorporen en els seus processos productius els últims coneixements científics en tecnologies de fabricació avançada”.

A més, García Reche ha incidit en què “també els garantiria que la seua plantilla, provinga de la universitat o de la Formació Professional, compte amb les competències adequades”.

Premsa

• L’empresa Idai Nature explora nous formulats a partir d’extractes botànics junt amb AINIA i especialistes de la Universitat de Girona
• L’objectiu és desenvolupar nous productes amb biocides que prescindisquen de químics de síntesi i siguen respectuosos amb el medi ambiente

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport al desenvolupament de nous formulats orientats al biocontrol agrícola usant com a base extractes botànics, respectuosos amb el medi ambient i els ecosistemes i aptes per a una agricultura sostenible.

L’empresa valenciana Idai Nature lidera aquesta iniciativa, que ha rebut el suport de l’Agència en l’última convocatòria que ha llançat en concurrència competitiva, en la qual col·laboren en l’execució l’Institut Tecnològic de la Indústria Agroalimentària (AINIA) i la Universitat de Girona.

A través d’aquest projecte es pretén desenvolupar noves solucions naturals basades en tecnologies innovadores que permeten el tractament de fruites i verdures prescindint de productes químics de síntesi, que són aquells que no hi són en forma natural, en línia amb l’estratègia ‘De la granja a la taula’, que impulsa la Unió Europea per a garantir l’obtenció d’aliments saludables, assequibles i sostenibles per a la ciutadania.

La reducció dels químics de síntesi en els processos agrícoles respon, de fet, a una demanda del mercat, que reclama cada vegada més el desenvolupament d’una nova generació de productes fitosanitaris més sostenibles, com a alternativa als formulats tradicionals.

El projecte que lidera Idai Nature respon, per tant, a la preocupació dels consumidors pels components que s’han emprat en la producció dels aliments que consumeixen i prioritza tot el que és natural com un factor clau de compra.

En el desenvolupament d’aquest projecte, la firma valenciana col·labora amb el centre tecnològic AINIA, que contribueix a la potenciació de les biomolècules mitjançant noves tecnologies d’encapsulació. Al seu torn, la Universitat de Girona aporta l’experiència, precisament en la investigació d’eines per a la protecció de cultius mitjançant el desenvolupament de noves molècules naturals.

Les dues col·laboracions han sorgit en el marc de BioProtag, que és com s’ha batejat aquesta iniciativa que es troba ja en l’última anualitat d’execució, d’acord amb la programació de la convocatòria corresponent a 2020.

Aquest projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació que promou l’AVI, que proposa solucions innovadores per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i el control de malalties i plagues.

De la mateixa manera, BioProtag entronca directament amb l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, compleix amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques, fàcils d’implementar pel sector primari, que contribuïsquen a una producció sostenible d’aliments.

Premsa

• El president de la Generalitat li ha proposat com a candidat a la reelecció davant el venciment del seu mandat el pròxim 4 d’agost
• El vicepresident executiu destaca la confiança que han depositat en l’AVI els agents del Sistema Valencià d’Innovació

El vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha comparegut en la Comissió d’Indústria, Comerç, Turisme i Noves Tecnologia de les Corts per a recaptar el suport dels grups parlamentaris després de ser formalment proposat per a la seua reelecció pel president de la Generalitat, Ximo Puig.

Durant la seua intervenció, García Reche ha repassat el treball que ha desenvolupat l’Agència des de la seua constitució i posada en funcionament per a impulsar la innovació orientada cap a les empreses i contribuir a la millora del model productiu mitjançant la mobilització de tot el coneixement disponible en el Sistema Valencià d’Innovació.

Amb aquest objectiu, l’Agència va concedir fins l’any passat al voltant de 36 milions en ajudes en concurrència competitiva a més de 250 organitzacions diferents -fonamentalment universitats, centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses radicades en la Comunitat Valenciana- per a propiciar el desenvolupament en col·laboració de projectes d’innovació.

Aquest impuls a la R+D+i es reforçarà significativament enguany gràcies a l’increment pressupostari que ha experimentat l’AVI, que, amb una dotació de 50 milions d’euros, pràcticament ha duplicat els fons consignats en l’exercici anterior.

Segons el parer de García Reche, l’Agència s’ha guanyat la confiança dels agents del sistema d’innovació, com reflecteix l’augment en un 54% en el nombre de sol·licituds rebudes en la convocatòria d’enguany. Una major penetració que s’ha plasmat, sobretot, en el col·lectiu d’empreses: “Entre les més de 300 companyies que en 2021 han remés els seus projectes d’innovació en col·laboració amb altres agents, quasi el doble que fa un any, hem aconseguit a atraure a 212 que no havien participat en edicions passades”.

L’actual vicepresident executiu i candidat a la reelecció ha destacat, a més, que el major volum de sol·licituds es concentra en els dos programes amb més impacte en el sistema productiu, els de consolidació de la Cadena de Valor Empresarial i Projectes estratègics en cooperació, tots dos oberts a la participació directa de les empreses al costat d’altres socis.

Gran part d’aquestes iniciatives responen, a més, als reptes que han identificat els nou comités d’innovació especialitzats promoguts per l’Agència, en els quals representants de la comunitat científica, dels instituts tecnològics i de l’empresariat han establit desafiaments i oportunitats d’innovació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i que s’han traduït, fins hui, en prop de 80 propostes concretes d’innovació.

D’altra banda, García Reche ha posat també l’accent en el paper de l’AVI com a instrument per a la dinamització de la Compra Pública d’Innovació (CPI) en les Administracions local i autonòmica.

En aquest sentit, ha recordat que l’Agència ha prestat ja suport tècnic a les Conselleries de Sanitat, Habitatge i Hisenda en l’execució d’aquests processos, al mateix temps que ha concedit ajudes a 27 municipis perquè dissenyen i posen en marxa els seus propis programes de compra pública.

El mandat d’Andrés García Reche expira el pròxim dia 4 d’agost, quatre anys després de la seua designació. D’acord amb la Llei de Creació de l’AVI, la persona titular de la Vicepresidència executiva de l’AVI és triada, a proposta del president de la Generalitat, per una majoria de dos terços en primera votació i de majoria simple en segona.

Premsa

• Nunsys, l’IIS La Fe, l’ITI, l’Institut Polibienestar i Outcomes’10 treballen en aquest projecte a partir de tècniques de monitoratge no invasiu
• Aquesta nova eina serà capaç de detectar la fragilitat i predir la seua evolució en el col·lectiu de persones majors de 65 anys

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou sistema, basat en l’aplicació d’intel·ligència artificial, per a la detecció, tractament i control de la fragilitat, una síndrome associada a la tercera edat que es caracteritza per la conjunció en persones majors de diferents malalties cròniques que resten, de manera progressiva, la seua autonomia per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Nunsys lidera el consorci d’entitats que desenvolupen aquest projecte estratègic, batejat com Smartchronic, i en el qual també participen l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe); l’Institut Polibienestar, associat a la Universitat de València; l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI); i l’empresa castellonenca Outcomes’10.

A través d’aquesta iniciativa es pretén millorar l’atenció sociosanitària del col·lectiu de persones de més de 65 anys, que segons l’últim informe Envelliment en Xarxa publicat pel Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, ja representa el 19,3% de la població i copa el 57,9% de totes les estades hospitalàries registrades a Espanya durant 2018.

Gran part d’aquests ingressos s’atribueixen a patologies cròniques, que requereixen de tractaments multidisciplinaris de llarga duració, i que s’associen a la fragilitat derivada de l’edat. És per això que s’estan explorant noves eines per a millorar la detecció precoç i el tractament d’aquests pacients, amb la finalitat d’elevar tant la seua qualitat de vida, com l’eficiència del sistema sanitari.

En aquest sentit, Smartchronic fa ús d’intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i tècniques de monitoratge no invasiu per a determinar la condició de fragilitat de cada pacient i predir la seua evolució, anticipant fins i tot possibles ingressos no programats, a fi de configurar diferents itineraris assistencials, adaptats a l’ampli ventall de patologies.

Aplicació de monitoratge

Aquesta labor d’anàlisi serà possible gràcies al desenvolupament d’un sistema de control, centralitzat en una aplicació per a dispositius mòbils, que permetrà examinar de manera constant els principals paràmetres que incideixen en la fragilitat i la qualitat de vida d’aquest grup específic de població.

El projecte que lidera Nunsys, companyia especialitzada en Intel·ligència Artificial, entre altres tecnologies d’avantguarda, compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe, que participa de manera activa en el disseny dels mòduls per a la gestió dels pacients crònics al costat de l’Institut Polibienestar, de la Universitat de València.

Nunsys desenvolupa tots els algorismes centrals del projecte, que modelen els itineraris dels pacients crònics, així com l’evolució dels índexs de fragilitat. Per part seua, el disseny dels algorismes predictius en l’àmbit dels reingressos hospitalaris és a càrrec de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), mentre que la castellonenca Outcomes’10 contribueix amb el disseny dels models de monitoratge no invasiu basats en dades reportades pel pacient.

En la seua primera anualitat, Smartchronic ha superat la fase de definició de l’arquitectura tecnològica, per la qual cosa els esforços se centren ara en la concreció dels requisits i especificacions dels mòduls funcionals, inclosa l’app per al monitoratge no invasiu, amb la participació de voluntaris. En paral·lel, s’està ja estructurant la informació disponible per a dissenyar els algorismes predictius en matèria de fragilitat, reingressos i utilització de recursos.

La iniciativa connecta amb els objectius de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, satisfà el desenvolupament tecnologies sanitàries de tractament, rehabilitació i millora de l’autonomia personal a través de la major interacció entre professionals i usuaris, un dels eixos prioritaris en l’àmbit de la promoció de la salut i la sanitat eficient.

Així mateix, també s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut promogut per l’AVI, que aposta obertament pel control i prevenció de la fragilitat i la cronicitat mitjançant l’ús d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data.