Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa

  • La UPV lidera este projecte estratègic, en el qual col·laboren Industrias Alegre, Radiadores Ordóñez, Itera, Nutai i Sinfiny Smart Tecnologies
  • Les tecnologies aplicades s’han validat en un prototip de paquet de bateries que oferix més densitat i potència energètica


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha finançat el desenvolupament d’un paquet de bateries escalable per a vehicles elèctrics amb la finalitat de validar les tecnologies considerades essencials per a millorar l’autonomia, la seguretat i la sostenibilitat d’estos dispositius.


Este projecte estratègic, batejat com a DETEBAT-VE, està coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l’Institut d’investigació CMT – Mobility & Thermofluids, que coopera amb les empreses Industrias Alegre, Nuevas Técnicas de Automatización Industrial (Nutai), Radiadores Ordóñez, Sinfiny Smart Technologies i Itera Mobility Engineering.


La iniciativa compta, a més, amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de DETEBAT-VE radica en el desenvolupament de noves bateries que milloren les prestacions de les ja existents en el mercat. Per a fer-ho, s’han desenvolupat metodologies de disseny òptim de components i s’han aplicat solucions innovadores de fabricació, orientades a millorar la densitat i la potència energètica dels mòduls que componen el paquet.


Precisament, la densitat i la potència energètica de les bateries determinen l’autonomia i les prestacions dels vehicles elèctrics. Una major densitat energètica permet emmagatzemar més energia en menys espai, la qual cosa suposa més autonomia. D’altra banda, una potència energètica major reduïx el temps de càrrega i proporciona una acceleració més eficient.


A més, s’han desenvolupat estratègies de control autoadaptatiu per a la gestió tèrmica intel·ligent del paquet de bateries, a fi de mantindre una temperatura adequada que n’optimitze el rendiment, en prolongue la vida útil i en garantisca la seguretat.


En la definició dels processos i les tecnologies s’han tingut en compte les emissions indirectes de CO2 derivades tant de la producció i la recàrrega de les bateries, com del seu reciclatge al final de la seua vida útil, a fi de minimitzar l’impacte que tenen en el medi ambient i fer-ho compatible amb els objectius previstos per la Comissió Europea.


Demostrador tecnològic


A través d’este projecte, que ha conclòs amb un demostrador tecnològic, s’ha definit un paquet de bateries d’uns 50 quilowatts-hora i 400 volts, que permet una autonomia d’uns 300 quilòmetres en segments de vehicles tipus SUV que complixen amb la regulació d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) prevista per a l’any 2030.


El prototip resultant consta d’un paquet de 14 mòduls. Cada un dels quals pesa 16,7 quilograms i oferix una capacitat de 220 watts-hora per quilo. Així mateix, la quantitat d’energia que pot emmagatzemar en funció del volum, la qual cosa es coneix com a densitat volumètrica, arriba als 418 watts-hora per litre (Wh/l). En els dos se situa lleugerament per damunt dels paràmetres estàndard en este mercat.


El consorci d’entitats que participen en DETEBAT-VE està coordinat per l’Institut d’Investigació CMT – Clean Mobility & Thermofluids de la UPV, que s’ha encarregat de definir les especificacions del paquet de bateries, el disseny del sistema de refrigeració i del sistema de control, així com la validació tècnica del prototip final.


No obstant això, en el projecte han cooperat directament un màxim de cinc empreses: Itera Mobility Engineering, que ha contribuït a definir el plec de condicions i els indicadors d’acompliment; Industrias Alegre, responsable de la fabricació de les carcasses dels mòduls; Radiadores Ordóñez, que ha produït la placa de refrigeració i les peces de connexió; Sinfiny Smart Tecnologies, que ha contribuït a determinar les especificacions del procés productiu, i Nutai, que ha dut a terme el muntatge del lot i la validació industrial.


La iniciativa respon a les conclusions dels comités especialitzats en mobilitat, transport i infraestructura; tecnologies habilitadores, i automoció i mobilitat sostenible, que advoquen per impulsar innovacions que contribuïsquen a reduir les emissions de CO₂, impulsen les energies renovables i reduïsquen les emissions de CO₂, i optimitzen els sistemes de gestió tèrmica dels vehicles. DETEBAT-VE s’alinea amb els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa


  • La Universitat d’Alacant, ISABIAL i Difusión Comunicación Integral SL col·laboren amb altres agents dels sistema d’innovació en el desenvolupament del projecte 
  • Esta plataforma d’anàlisi facilitarà la presa de decisions als grups científics mitjançant la detecció de tendències en un vast recopilatori de textos especialitzats


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un programa d’anàlisi avançada de text que és capaç d’entendre i representar el contingut i relacions dels documents científics amb l’objectiu d’identificar tendències d’investigació de manera molt més ràpida i accessible. 

El Grup d’Investigació en Processament del Llenguatge Natural (GPLSI) del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (DLSI) de la Universitat d’Alacant; l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i l’agència Difusión Comunicación SL són els impulsors d’esta iniciativa, que optimitza el procés recopilatori de dades. Un treball per al qual, a més, compten amb el suport de diferents agents del sistema valencià d’innovació. 

Este projecte té el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’este desenvolupament, que utilitza processament de llenguatge natural (NLP) perquè la intel·ligència artificial (IA) puga comprendre tot el context del llenguatge humà, és el de desenvolupar una arquitectura tecnològica flexible, escalable i robusta destinada al processament i gestió de dades massives que conformen la base de les anàlisis avançades.
 

A més, es preveu el disseny i execució d’una prova pilot que permeta validar i avaluar l’efectivitat de les tecnologies desenvolupades en un context real, i aplicar-les en un àmbit clau com el sector sanitari. 

En este sentit, la plataforma permet aconseguir millors resultats i més coneixement en l’àmbit de la salut mitjançant l’anàlisi dels documents digitals de caràcter cientificotècnic, per a la qual cosa disposa d’una eina de valor per als centres d’investigació sanitària.

Així i tot, esta aplicació no solament es limita al camp sanitari, sinó que el seu ús potencial es podria estendre a altres sectors d’activitat. Els bons resultats que el prototip va obtindre en els assajos de laboratori garantixen “l’extracció de coneixement” de qualsevol compilació de dades i constituïx un element diferenciador del projecte.

Cooperació amb altres agents

La iniciativa naix de la cooperació entre el GPLSI de la Universitat d’Alacant, referent en la investigació en l’àmbit del processament del llenguatge natural i les tecnologies del llenguatge humà, que des de 1993 treballa en el subcamp de la intel·ligència artificial; juntament amb l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), que conforma un espai d’investigació biomèdica multidisciplinària integrat pel Departament de Salut Alacant-Hospital General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández. Completa este consorci l’agència Difusión Comunicación SL, una empresa de comunicació integral especialitzada en l’àmbit de la publicitat i el màrqueting digital.

No obstant això, en el desenvolupament i validació de T2KNOW també col·laboren diferents centres tecnològics com l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), dedicat a la investigació, desenvolupament i innovació en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC); o l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), referent en este sector. Finalment, la plataforma també ha mantingut contactes amb entitats validadoras com INCLIVA o Vicky Food, entre altres. 

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta el desenvolupament de plataformes, serveis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions (Business Intelligence). Així mateix, T2KNOW s’emmarca en l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • Global Omnium, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació CEBAS-CSIC, està investigant la combinació de tecnologies avançades de depuració més eficient per a la reutilització segura de l’aigua residual
  • Este projecte contribuirà al necessari aprofitament de l’aigua en l’actual context de dèficit de recursos hídrics a la Comunitat Valenciana


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dona suport al desenvolupament d’un projecte per a la reutilització segura d’aigües residuals mitjançant la combinació de nous tractaments avançats, que en milloren la qualitat final.

L’empresa encarregada del proveïment i la gestió d’aigües a la Comunitat Valenciana, Global Omnium, amb la col·laboració del Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEBAS-CSIC), pretén desenvolupar i validar nous processos per a millorar la qualitat de les aigües residuals tractades, i permetre’n així la posterior reutilització.

Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana – FEDER per al període 2021-2027.

L’objectiu d’esta iniciativa, denominada AIGUAD9, és la combinació de diverses tecnologies avançades de depuració que siguen més eficients en la cerca d’obtindre un recurs hídric d’alta qualitat, que, a més, complisca amb el nou reglament europeu de reutilització.

Esta nova tecnologia contribuirà a mitigar un dels grans problemes a la Comunitat Valenciana: l’escassetat de recursos hídrics. AIGUAD9 permetrà dotar d’una segona vida l’aigua residual tractada, i cooperar així en la protecció del medi ambient i en la lluita contra els efectes negatius del canvi climàtic.

Este projecte no només avalua l’eliminació de microorganismes patògens, sinó que el seu valor diferencial radica en la combinació de diverses tecnologies per a l’eliminació també de contaminants de preocupació emergent, que es validaran en un entorn real, per a aconseguir una eficàcia superior que en els tractaments actuals.

A este efecte, s’ha construït una planta pilot, on s’estudia amb detall l’efectivitat de cada tecnologia en l’eliminació de paràmetres fisicoquímics de les aigües tractades (matèria orgànica i nutrients), així com la presència de microorganismes patògens i contaminants de preocupació emergent, com ara plaguicides o productes farmacèutics.

Finalment, com a producte final, el projecte permetrà disposar d’un “tractament eficient a la carta”, en funció de la qualitat de l’aigua que es pretenga aconseguir. La qualitat, al seu torn, estarà determinada per l’ús final que es vullga donar a l’aigua tractada.

Alineat amb els reptes estratègics

En l’execució del projecte, Global Omnium aporta la seua experiència com un dels principals grups empresarials en la gestió del cicle integral de l’aigua, amb més de 300 instal·lacions de tractament d’aigües residuals en tot Espanya.

Per la seua banda, l’Institut d’Investigació CEBAS-CSIC és el responsable del seguiment, el mesurament i l’assessorament dels contaminants de preocupació emergent presents en les aigües residuals, així com de la seua eliminació. Les línies de treball relacionades amb l’aprofitament d’estes aigües per a ús agrícola corresponen al Departament de Reg del mateix centre multidisciplinari CEBAS-CSIC.

Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular, on s’advoca per impulsar la reutilització d’aigua residual tractada per a reduir la petjada hídrica en l’activitat socioeconòmica. Així mateix, AIGUAD9 s’emmarca dins dels pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa


  • Reciplasa, la UJI, Cebimat y Aimplas col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa que impulsa l’economia circular
  • Este projecte contribuirà a eliminar els microplàstics en el compost i evitarà que acaben en el medi natural i agrícola


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un projecte per a accelerar la biodegradació de diverses classes de plàstic mitjançant l’addició de microorganismes.


L’empresa pública encarregada del tractament i la gestió dels residus urbans de Castelló, Reciplasa; l’empresa derivada de la Universitat Jaume I (UJI), Cebimat; l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), i el grup d’investigació de Polímers i Materials Avançats (PIMA) de l’UJI col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar el procés de biodegradació del plàstic.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat COMBOOST, és la investigació de nous mètodes i procediments de compostatge, tant en plàstics considerats biodegradables com en els no biodegradables, mitjançant l’addició de microorganismes que estimulen la descomposició d’estos materials.


Esta nova tecnologia permetrà traspassar algunes de les barreres que limiten actualment el reciclatge d’envasos de plàstic i oferirà noves solucions per a l’eliminació de microplàstics en el compost generat. Així, s’evitarà que acaben en el medi natural i agrícola i, per tant, en la cadena alimentària.


Les raons per a impulsar COMBOOST són d’índole econòmica i mediambiental. El reciclatge de plàstics mitjançant el compostatge presenta avantatges competitius per a les empreses, que, a través del foment de l’ecoinnovació, es podran avançar a futurs canvis legislatius.


D’altra banda, el compost orgànic produït és d’alta qualitat i es pot emprar per a millorar el rendiment de la terra en el sector agrícola i en la jardineria, sense provocar problemes de toxicologia o contaminació, ja que se’n garantirà la innocuïtat mitjançant assajos d’ecotoxicitat.


Col·laboració del sistema d’innovació


El treball del personal d’investigació de l’UJI en el projecte consistix a buscar l’additiu que millore el procés de compostatge. Per a fer-ho, s’identificaran els microorganismes que presenten altes capacitats per a degradar els polímers, unes macromolècules compostes per una o diverses unitats químiques, amb la finalitat de seleccionar els més eficaços en este procés.


Les línies d’investigació relacionades amb l’economia circular i la gestió de residus plàstics i amb metodologies complementàries, com el reciclatge terciari i/o biològic, les està desenvolupant Aimplas. Així mateix, l’empresa derivada de la Universitat Jaume I Cebimat lidera els assajos de biodegradació de materials plàstics, mentre que Reciplasa aporta la seua experiència en el tractament i la valorització de residus sòlids urbans.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació especialitzat en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de nous processos que acceleren la degradació dels materials plàstics. Així mateix, COMBOOST s’emmarca en dos dels tres pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, en concret en l’impuls de la transició ecològica i sostenible i de la transformació digital.

0


  • La Societat d’Agricultors de la Vega coordina esta iniciativa, en la qual cooperen Aimplas i les empreses Prime Biopolymers i Viromii
  • Els residus agrícoles se sotmetran a diversos tractaments químics per a fabricar bioplàstics amb múltiples aplicacions industrials


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte d’innovació per a produir envasos biodegradables i sostenibles a partir de la palla que genera el cultiu de l’arròs a l’Albufera de València. D’esta manera, no només es pretén valorar este residu agrícola, sinó evitar també les emissions de gasos que genera la crema d’estos restolls cada tardor.


Amb la denominació de BIOPLA, este projecte està coordinat per la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), en col·laboració amb les empreses Prime Biopolymers, Viromii i l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas. Estos treballs reben el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparà una solució innovadora que permetrà posar fi a la crema d’estos restolls, una pràctica que presenta conseqüències negatives per a les persones amb problemes respiratoris i eleva els nivells de contaminació atmosfèrica a les comarques confrontants amb el llac de l’Albufera.


La incineració tracta d’evitar que la palla s’acumule i es podrisca als camps durant la temporada de pluges, la qual cosa, al seu torn, repercutix negativament en la qualitat de l’aigua de l’aiguamoll i provoca la mortaldat d’un elevat nombre de peixos. Fins ara, s’han explorat diverses vies per a la retirada d’estes restes agrícoles, si bé l’elevat cost econòmic d’este procés n’ha dificultat la posada en marxa.


L’objectiu de BIOPLA, en el marc de l’economia circular, és dotar la palla de l’arròs d’un valor econòmic capaç de compensar el cost de la seua recuperació. Per això, es planteja l’ús d’estos restolls com a matèria primera per a la producció de bioplàstics més respectuosos amb el medi ambient que els generats mitjançant recursos fòssils.


El projecte no només preveu el desenvolupament i la validació del tractament al qual s’ha de sotmetre este desaprofitament vegetal per a fabricar este producte d’alt valor afegit, i múltiples aplicacions industrials, sinó també tota la logística necessària per a fer-ne la recollida i l’emmagatzematge. En definitiva, es tracta de demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la tecnologia a escala semiindustrial.


La transformació d’este residu agrícola en bioplàstic s’aconseguix després de sotmetre els restolls vegetals a diversos tractaments, que inclouen el triturat de les tiges, els processos d’hidròlisi enzimàtica i fermentació pels quals s’obté àcid làctic, i la posterior conversió en àcid polilàctic, conegut per les sigles en anglés PLA.


El PLA representa aproximadament el 40 % de tots els polímers biodegradables i s’erigix en el bioplàstic més utilitzat del mercat, amb una demanda que creix cada any. Esta classe de material constituïx, de fet, una alternativa sostenible als plàstics tradicionals per la facilitat que té per a descompondre’s i la reducció de l’impacte ambiental.


Des que arrancara esta iniciativa fa ara un any, l’equip tècnic ha abordat ja la fase de la logística i ha dut a terme els assajos en laboratori, a fi de validar els tractaments més eficients per a la producció d’àcid polilàctic. Amb els resultats obtinguts, SAV escalarà el procés a volums propis d’una planta pilot per a continuar amb l’optimització d’este procés biològic.


A més de coordinar el projecte, SAV és el soci encarregat del subministrament i l’emmagatzematge de la palla, així com del procés de transformació semiindustrial, encara que en l’execució de BIOPLA coopera amb altres tres entitats especialitzades.


Així, Aimplas aporta el seu ampli coneixement tècnic sobre els processos i les condicions de fermentació per a la producció de bioplàstics; Prime Biopolymers lidera la fase de polimerització de l’àcid làctic i contribuïx amb l’estudi del procés de transformació a escala industrial, mentre que Viromii desenvolupa l’anàlisi de la gestió de les restes agrícoles en el mercat del PLA.


La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Economia Circular que ha impulsat l’AVI, que advoquen pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com pel disseny d’innovacions que permeten valorar els residus, d’acord amb les polítiques que en esta matèria promou la Comissió Europea. Així mateix, BIOPLA s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0


  • La Societat d’Agricultors de la Vega coordina esta iniciativa, en la qual cooperen Aimplas i les empreses Prime Biopolymers i Viromii
  • Els residus agrícoles se sotmetran a diversos tractaments químics per a fabricar bioplàstics amb múltiples aplicacions industrials


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte d’innovació per a produir envasos biodegradables i sostenibles a partir de la palla que genera el cultiu de l’arròs a l’Albufera de València. D’esta manera, no només es pretén valorar este residu agrícola, sinó evitar també les emissions de gasos que genera la crema d’estos restolls cada tardor.


Amb la denominació de BIOPLA, este projecte està coordinat per la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), en col·laboració amb les empreses Prime Biopolymers, Viromii i l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas. Estos treballs reben el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparà una solució innovadora que permetrà posar fi a la crema d’estos restolls, una pràctica que presenta conseqüències negatives per a les persones amb problemes respiratoris i eleva els nivells de contaminació atmosfèrica a les comarques confrontants amb el llac de l’Albufera.


La incineració tracta d’evitar que la palla s’acumule i es podrisca als camps durant la temporada de pluges, la qual cosa, al seu torn, repercutix negativament en la qualitat de l’aigua de l’aiguamoll i provoca la mortaldat d’un elevat nombre de peixos. Fins ara, s’han explorat diverses vies per a la retirada d’estes restes agrícoles, si bé l’elevat cost econòmic d’este procés n’ha dificultat la posada en marxa.


L’objectiu de BIOPLA, en el marc de l’economia circular, és dotar la palla de l’arròs d’un valor econòmic capaç de compensar el cost de la seua recuperació. Per això, es planteja l’ús d’estos restolls com a matèria primera per a la producció de bioplàstics més respectuosos amb el medi ambient que els generats mitjançant recursos fòssils.


El projecte no només preveu el desenvolupament i la validació del tractament al qual s’ha de sotmetre este desaprofitament vegetal per a fabricar este producte d’alt valor afegit, i múltiples aplicacions industrials, sinó també tota la logística necessària per a fer-ne la recollida i l’emmagatzematge. En definitiva, es tracta de demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la tecnologia a escala semiindustrial.


La transformació d’este residu agrícola en bioplàstic s’aconseguix després de sotmetre els restolls vegetals a diversos tractaments, que inclouen el triturat de les tiges, els processos d’hidròlisi enzimàtica i fermentació pels quals s’obté àcid làctic, i la posterior conversió en àcid polilàctic, conegut per les sigles en anglés PLA.


El PLA representa aproximadament el 40 % de tots els polímers biodegradables i s’erigix en el bioplàstic més utilitzat del mercat, amb una demanda que creix cada any. Esta classe de material constituïx, de fet, una alternativa sostenible als plàstics tradicionals per la facilitat que té per a descompondre’s i la reducció de l’impacte ambiental.


Des que arrancara esta iniciativa fa ara un any, l’equip tècnic ha abordat ja la fase de la logística i ha dut a terme els assajos en laboratori, a fi de validar els tractaments més eficients per a la producció d’àcid polilàctic. Amb els resultats obtinguts, SAV escalarà el procés a volums propis d’una planta pilot per a continuar amb l’optimització d’este procés biològic.


A més de coordinar el projecte, SAV és el soci encarregat del subministrament i l’emmagatzematge de la palla, així com del procés de transformació semiindustrial, encara que en l’execució de BIOPLA coopera amb altres tres entitats especialitzades.


Així, Aimplas aporta el seu ampli coneixement tècnic sobre els processos i les condicions de fermentació per a la producció de bioplàstics; Prime Biopolymers lidera la fase de polimerització de l’àcid làctic i contribuïx amb l’estudi del procés de transformació a escala industrial, mentre que Viromii desenvolupa l’anàlisi de la gestió de les restes agrícoles en el mercat del PLA.


La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Economia Circular que ha impulsat l’AVI, que advoquen pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com pel disseny d’innovacions que permeten valorar els residus, d’acord amb les polítiques que en esta matèria promou la Comissió Europea. Així mateix, BIOPLA s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • La Cooperativa Unió Cristiana de Sueca coordina este projecte, en el qual participen l’IVIA, la Universitat de València i la Universitat Politècnica
  • El sistema processarà les imatges de satèl·lit i dron i avisarà del moment idoni per a aplicar tant l’adobament com els tractaments contra el fong Pyricularia oryzae

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un nou sistema predictiu per a optimitzar l’aplicació de productes fitosanitaris i fertilitzants en el cultiu de l’arròs per mitjà de l’ús d’imatges de satèl·lit i drons.


Este projecte estratègic, batejat com a ‘Detectoryza’, suposa, en la pràctica, la incorporació de tecnologies d’avantguarda en el procés productiu amb la finalitat de minimitzar-ne l’impacte sobre el medi ambient i reduir els costos de producció.


La Cooperativa Valenciana Unió Cristiana de Sueca (Uniana), amb el suport tècnic de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, coordina esta iniciativa, en la qual participen la Universitat de València, la Universitat Politècnica i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). El projecte compta, al seu torn, amb el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana – FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de ‘Detectoryza’ és controlar el fong causant de la piriculariosi, la principal malaltia de l’arròs, abans que arribe a la fase epidèmica, mitjançant tractaments focalitzats a partir de les dades obtingudes a través de sistemes avançats de teledetecció.


D’esta manera, l’ús de drons i d’imatges preses per satèl·lit pretén dotar els agricultors i agricultores d’instruments més precisos per a detectar de manera precoç els símptomes del fong Pyricularia oryzae i optimitzar així les dosis de fitosanitaris.


En l’actualitat, la presència d’este patogen es combat mitjançant tractaments fungicides generalitzats en funció de la percepció visual de l’agricultor, la qual cosa pot desembocar en l’administració innecessària d’estos productes, amb el consegüent impacte econòmic i mediambiental.


‘Detectoryza’ permetrà optimitzar els tractaments per al control d’este fong, limitant les intervencions als moments idonis, d’acord amb les característiques del cultiu, les variables climàtiques i la biologia del patogen.


A més, també s’explorarà un nou mètode de fertilització que evite els riscos ambientals derivats de la sobreaplicació d’adobaments. Es tracta d’un sistema alternatiu al tradicional, que busca conéixer en tot moment l’estat nutricional de les plantes a través de les dades observades per satèl·lit per a ajustar l’aportació de nitrogen a les necessitats reals del cultiu. A este efecte, es realitzaran assajos amb diversos percentatges d’adobament, així com amb inhibidors de la urea per a optimitzar l’aportació de nutrients.


Algorisme d’intel·ligència artificial


El projecte culminarà amb el desenvolupament d’un sistema complet i qualificat d’alertes que gestionarà la mateixa cooperativa Uniana, basat en algorismes d’intel·ligència artificial, que processaran i analitzaran les dades recollides per satèl·lits i drons dotats de càmeres tèrmiques.


L’equip d’especialistes que col·laboren en la iniciativa ja ha completat la recopilació de dades de dos campanyes productives i, en l’actualitat, s’estan analitzant per a determinar els rendiments i desenvolupar el model. Des de l’inici s’està treballant en l’algorisme predictiu a partir d’imatges per a millorar la detecció i el control del fong, mentre es realitza el seguiment d’espores i del cultiu sobre el terreny per a adequar el procés de fertilització.


En la pràctica, ‘Detectoryza’ suposarà un pas avant en l’evolució i la implantació de les aplicacions de monitoratge agrícola en el cultiu de l’arròs, fins i tot després que acabe el projecte, la qual cosa permetrà avançar en agricultura de precisió. De fet, les entitats participants es comprometen a oferir formació a les i els agricultors que així ho vullguen, a més de proporcionar avisos a les explotacions interessades, que en este cas seran a càrrec de la Cooperativa Unió Cristiana de Sueca.


Col·laboració del sistema d’innovació


Precisament esta organització agrícola ha posat a la disposició de la iniciativa les parcel·les on s’estan duent a terme els assajos, al mateix temps que col·labora de manera activa en el disseny i el seguiment dels experiments, la recopilació de dades i el control de qualitat de les collites. Compta amb el suport dels departaments de Física i de Producció Vegetal de la Universitat Politècnica de València (UPV), que s’encarreguen del disseny de les estratègies de fertilització i el control de les males herbes en el cultiu de l’arròs.


L’anàlisi i la interpretació de les imatges obtingudes i la implementació dels models predictius per a identificar la presència del fong els està desenvolupant el Laboratori de Processament d’Imatges de la Universitat de València (UV), mentre que el Departament de l’Arròs i la Unitat de Micologia de l’IVIA col·laboren en el seguiment periòdic de la malaltia i la quantificació dels símptomes, entre altres actuacions.


El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Agroalimentació que ha impulsat l’AVI, on es proposa el desenvolupament d’innovacions que impulsen l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. Així mateix, s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • AINIA i Mercé V. Electromedicina han participat en este projecte estratègic, que compta amb finançament europeu a través de Feder
  • El dispositiu, que combina robòtica, fotònica i intel·ligència artificial, reduirà el temps de diagnòstic i els costos sanitaris


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dirigida per la consellera Nuria Montes, ha donat suport al desenvolupament d’un nou robot intel·ligent per a l’exploració dermatològica, capaç d’assistir en la detecció i la delimitació dels principals tipus de càncer de pell mitjançant una tècnica automatitzada que no requerix contacte i es completa en tan sols uns segons.


En l’execució d’este projecte estratègic, batejat com a AD-DERMA, ha participat l’empresa Mercé V. Electromedicina junt amb el Centre Tecnològic AINIA. Tots dos han comptat amb el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


A través d’esta iniciativa es pretén posar a la disposició dels professionals sanitaris una eina amb més autonomia, intel·ligència i versatilitat que les actuals solucions existents en el mercat, que no faciliten el diagnòstic dels tipus de càncer de pell més freqüents i perillosos, com ho són el carcinoma basocel·lular i el melanoma.


El nou dispositiu permetrà estalviar temps en la detecció d’estes malalties; reduirà els costos sanitaris associats a l’operativa en consulta, diagnòstic i intervenció, i contribuirà a disminuir, a més, les llistes d’espera.


Esta nova tecnologia, que combina robòtica col·laborativa, sensors fotònics d’alta resolució espacial i espectral, i intel·ligència artificial, assistirà els especialistes automatitzant les exploracions i digitalitzant la zona afectada. D’eixa manera, contribuirà a la detecció precoç de càncer de pell, un factor decisiu en la curació d’esta malaltia.


A més dels avantatges que oferix en la fase de diagnòstic, el robot té un potencial ús rellevant en les cirurgies, ja que, com que és capaç de delimitar la zona afectada en temps real, pot ajudar a retirar íntegrament el teixit tumoral sense necessitat de segones intervencions.


En l’execució d’esta iniciativa han participat dos socis, AINIA i Mercé V. Electromedicina, la qual, com a empresa que proveïx productes i equipament mèdic d’alta tecnologia, coneix les necessitats, els requisits i les certificacions que ha de complir un producte o un dispositiu mèdic, i el funcionament de la cadena de vendes i del subministrament.


Per la seua banda, el centre tecnològic ha aportat el seu coneixement previ en l’àrea de salut i diagnòstic mitjançant tecnologies fotòniques en l’àmbit de la dermatologia, així com la seua experiència en el desenvolupament i l’ús de tecnologies robòtiques.


Experimentació amb pacients


Les dos entitats han col·laborat amb el Servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), on el Dr. Onofre Sanmartín ha coordinat l’estudi observacional per a validar-ne l’eficàcia amb pacients reals.


AD-DERMA s’alinea directament amb els reptes i les solucions identificades pel comité d’especialistes en Salut de l’AVI, que, entre altres propostes d’R+D+I, advoca pel desenvolupament de nou instrumental d’ajuda i tecnologies de suport a la cirurgia. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

Premsa, Premsa

  • Zeleros, Ziur Composite Solutions, Aimplas i l’Institut de Motors Tèrmics de la UPV dissenyen un nou mòdul d’emmagatzematge d’energia
  • El projecte contribuirà a l’electrificació de camions, autobusos, vaixells i avions, així com nous sistemes de transport com hyperloop


La Generalitat, a través de la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo, financia el desarrollo de una nueva generación de baterías más sostenibles, ligeras y duraderas con el fin de impulsar la movilidad eléctrica en vehículos de larga distancia, ya sea transporte por carretera, aeronáutico o para nuevos medios eléctricos ferroviarios o guiados, como los trenes de levitación magnética o hyperloop.


Zeleros Global lidera la ejecución de este proyecto estratégico, en el que también colaboran el Instituto Tecnológico del Plástico (Aimplas), el Instituto de Motores Térmicos de la Universitat Politècnica de València (CMT-UPV) y la empresa Ziur Composite Solutions. Los trabajos cuentan con el respaldo de la AVI y están confinanciados por la Unión Europea a través Programa Comunitat Valenciana Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) 2021-2027.


La iniciativa, bautizada como MODALT, comprende el diseño, prototipado, testeo y validación de un módulo de almacenamiento de altas prestaciones, fabricado con composites termoplásticos, para su integración en packs de baterías modulares. Una nueva tecnología que contribuirá a superar las barreras técnicas que hasta ahora dificultaban la transición eléctrica de camiones, autobuses, barcos o aviones, entre otros vehículos de transporte.


“MODALT nos permitirá generar un conocimiento diferencial para poder desarrollar y fabricar baterías más sostenibles, ligeras y seguras, y con mayor durabilidad. El módulo de almacenamiento que estamos desarrollando contribuirá a desbloquear aplicaciones de vehículos electrificados de altas prestaciones, ya que su diseño cuenta con los requisitos de potencia, energía y rendimiento y operación que estos demandan”, expone el responsable del programa técnico de Zeleros, Daniel Fons.


Además, el uso de composites termoplásticos permitirá elevar, al final de su vida útil, el porcentaje de reciclabilidad de los materiales que conforman la parte estructural de las baterías, reduciendo así el impacto ambiental de esta industria.


Según explica el investigador en movilidad sostenible de Aimplas Guillermo Ulldemolins, el tratamiento y procesado de este tipo materiales plásticos presenta ventajas, pues es posible mejorar sus propiedades mediante la incorporación de partículas que otorgan conductividad eléctrica (es decir, que dejan pasar la corriente), resistencia al fuego, o fibras que elevan su rigidez y resistencia.


El proyecto, cuyos trabajos concluirán el año próximo, incluye la validación en laboratorio de este nuevo módulo de almacenamiento, que se someterá a ensayos eléctricos, mecánicos y térmicos, simulando, además, distintos ciclos de conducción.


Para la ejecución de MODALT se ha constituido un consorcio coordinado por Zeleros, empresa que lidera el desarrollo de la tecnología hyperloop en España, y que llevará a cabo el estudio de celdas, geometrías y casos de uso del almacenamiento, así como el diseño mecánico de distribución, conexiones y refrigeración y la validación eléctrica.


ZIUR composites, por su parte, aporta experiencia en el campo de la ingeniería mecánica, mientras que la UPV contribuye con sus conocimientos sobre mecánica de fluidos y termodinámica, y Aimplas participará en el desarrollo de los materiales de aislamiento ligeros y antivibraciones.


La iniciativa se alinea con las conclusiones de dos comités estratégicos de innovación especializado (CEIE) de la AVI: el de Automoción y movilidad sostenible y el de Economía Circular.


En concreto, MODALT contribuye a la optimización de la carga del vehículo eléctrico y a la mejora de los sistemas de gestión térmica, al tiempo que permite la obtención de bienes de consumo más sostenibles. Del mismo modo, el proyecto también conecta con los entornos de especialización y prioridades de la Estrategia de Especialización Inteligente de la Comunitat Valenciana, conocida como S3, que coordina la Generalitat.

0

Premsa, Premsa

  • Becsa desenvolupa aquest projecte amb impacte en la cadena de valor en col·laboració amb l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV
  • El sistema és capaç d’oferir un diagnòstic sobre l’estat de la via, pronosticar-ne l’evolució i elaborar de manera automàtica un pla de manteniment


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha finançat el desenvolupament d’un sistema per a l’auscultació, el diagnòstic i la predicció de l’estat de conservació de les carreteres en temps real a partir d’un bessó digital, que recollirà tant la descripció física com funcional de cada via analitzada.

La constructora Becsa, de Simetría Grupo, impulsa aquest projecte, batejat com a TWIN ROAD, que executa amb el suport de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM) de la Universitat Politècnica de València (UPV). La iniciativa compta amb el suport de l’AVI en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva i, per tant, disposa de finançament de la Unió Europea a través del Programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) 2021-2027.

La nova eina, que és capaç de detectar i classificar les deterioracions del ferm, realitzarà un inventari dels elements que hi ha en la infraestructura viària, així com l’estat de conservació, i generarà un bessó digital amb la finalitat d’avaluar en temps real l’estat de la carretera i dels seus elements i oferir prediccions entorn del comportament que té.

A més, els gestors de la xarxa de carreteres obtindran de manera automàtica el pla de manteniment de la via, en funció del diagnòstic realitzat, de manera que podran planificar les actuacions de conservació de manera preventiva, la qual cosa redundarà en una reducció dels costos de reparació i més seguretat per als usuaris d’aquestes vies.

En les últimes setmanes, s’ha dut a terme la comprovació i verificació del prototip a través d’una sèrie de proves en entorns reals controlats a fi de calibrar tant el maquinari i el programari com les propietats del model bessó digital, a fi de garantir que el sistema siga capaç de complir totes les seues capacitats.

Per a dur a terme aquest desenvolupament, Becsa ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, concretament amb l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM-UPV), que ha treballat en el disseny i desenvolupament del subsistema de programari. Aquest centre d’investigació ha aplicat els coneixements i experiència que té en el disseny i desenvolupament de xarxes neuronals i models matemàtics complexos i el desenvolupament de plataformes digitals enfocades a processar bases de dades de gran magnitud.

El projecte TWIN ROAD s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Mobilitat, Transports i Infraestructures, que proposa el desenvolupament de sistemes que optimitzen la detecció de l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment per a millorar la seguretat, en general, i que permeten actuacions a curt i mitjà termini.

Així mateix, la iniciativa connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0