Your address will show here +12 34 56 78
Premsa


  • Huit Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) i sis agents d’innovació han participat en aquesta jornada de transferència
  • Entre els desenvolupaments exposats, destaquen nous OLEDs més econòmics i versàtils, així com un biosensor per a detectar i identificar virus i bacteris

Més d’una desena de centres d’investigació i entitats sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana han presentat les primeres solucions tecnològiques desenvolupades per les seues respectives Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) i agents d’innovació, dues figures impulsades per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en una jornada de dirigida a la transferència de tecnologies a empreses de diferents sectors d’activitat.

En concret, els tècnics d’innovació finançats per l’Agència han exposat al voltant de 40 desenvolupaments tecnològics, en un acte celebrat en les instal·lacions d’Adeit, la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València, i en el qual han participat un total de 8 UCIE i 6 agents d’innovació, sota la coordinació de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe de València (IIS La Fe).

L’obertura de la jornada ha correspost al vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha destacat l'”impacte palpable” que aquests instruments, concebuts per a incentivar la investigació aplicada al teixit productiu en els centres d’investigació d’excel·lència, han aconseguit des de la seua constitució.

“Tant les UCIE com la xarxa d’agents d’innovació que promou l’Agència Valenciana de la Innovació estan trencant barreres invisibles, connectant el treball que es desenvolupa en els laboratoris més rellevants del nostre territori amb les necessitats i demandes de les nostres empreses”, ha postil·lat García Reche abans de donar pas a un avanç de la pròxima convocatòria d’ajudes, que es publicarà de forma anticipada abans que finalitze l’any.

Desenvolupaments tecnològics

Entre les solucions tecnològiques presentades, destaquen els nous sistemes OLED i LEC de menor cost i fabricació més senzilla dissenyats per la UCIE de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), que permeten la seua integració en diferents superfícies; o la llitera per a l’exploració i tractament de pacients amb vertigen posicional paroxismal benigne, que ha desenvolupat la seua homòloga en  l’IIS La Fe.

A més dels avanços en neurobiologia ocular, a càrrec de la UCIE de l’Institut de Neurociències, o el sistema d’obtenció d’imatges basat en la detecció de fotons, en el qual treballa l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), s’han donat a conéixer detalls de les noves membranes catalítiques per a aplicacions energètiques de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), que aprofiten corrents residuals de la indústria per a la producció d’O2, H2, químics d’alt valor afegit i energia, augmentant l’eficiència dels processos i reduint o eliminant les emissions.

Els nous biosensors fotònics del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC); el test diagnòstic que prediu el risc de patir càries desenvolupat per Fundació Fisabio; o el biosensor òptic per a la detecció i identificació de bacteris i virus de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), que utilitza discos tipus DVD com a suport analític i un gravador de discos compactes com a detector, són algunes de les solucions tecnològiques que han exposat aquestes unitats científiques.

Reunions amb empreses

La jornada, en la qual han participat empreses com Nunsys, Cleanity o Das Photonics, ha finalitzat amb reunions one-to-one per a promoure la col·laboració entre les diferents baules del sistema valencià d’innovació.

En l’actualitat, l’AVI finança un total de 13 UCIE i 14 agents d’innovació en centres d’investigació d’excel·lència, així com organitzacions i entitats sense ànim de lucre que impulsen la I+D+i en la Comunitat Valenciana.

Les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial tenen la missió de canalitzar les línies d’investigació cap a aquells desenvolupaments amb major potencial d’aplicació en el teixit productiu, mentre que els agents d’innovació són responsables de connectar les necessitats i demandes empresarials amb els desenvolupaments i investigacions que realitzen els nostres científics.
0


  • La consellera assisteix a la tercera reunió del Comité Estratègic d’Innovació, en la qual s’ha validat una vintena de solucions innovadores
  • L’òrgan assessor de l’AVI, que presideix el científic Avelino Corma, reactivarà els comités especialitzats per a actualitzar els reptes i solucions proposades

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, s’ha compromés a reforçar la seua aposta per l’R+D+i i l’atracció de talent amb la finalitat de potenciar la innovació com a peça clau per a transformar el model productiu de la Comunitat Valenciana.

“L’horitzó ens ofereix una visió del futur necessàriament lligat a la ciència i a la innovació per al progrés i el benestar de la societat” ha assegurat Pascual, que ha presidit la reunió que el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) ha celebrat en el Parc Científic de la Universitat de València i en la qual s’han validat una vintena de solucions i innovacions tecnològiques que responen als principals desafiaments en el camp de les emergències i l’hàbitat sostenible.

Pascual ha reivindicat durant la seua intervenció el treball cooperatiu que la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat desenvolupen en el si d’aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), al mateix temps que ha reclamat la col·laboració de tots per a fer front a l’actual “emergència tecnològica” a través de l’R+D+i.

Així mateix, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital també ha destacat l’esforç inversor del Consell per a elevar el pressupost en l’àrea de Ciència i Investigació, que en 2020 comptarà amb 60,7 milions d’euros, el 90% dels quals es destinarà a recolzar la generació de coneixements científics i tecnològics en els centres d’investigació de la Comunitat.

Per part seua, el Comité Estratègic d’Innovació, que presideix el científic Avelino Corma, ha validat el treball que han desenvolupat els dos comités especialitzats, que es van constituir la passada primavera a instàncies del propi CEI amb la finalitat de detectar nínxols d’innovació en dos àmbits estratègics per a la Comunitat i el seu teixit productiu: l’hàbitat sostenible i les emergències.

Estratègia d’innovació orientada

En aquest sentit, Corma ha felicitat pel treball realitzats als representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que han format part d’aquests comités i s’ha congratulat per l’èxit d’aquesta metodologia, que l’AVI ha estés a la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva mitjançant la incorporació d’incentius que garanteixen el desenvolupament efectiu de les solucions proposades.

“En aquest últim any s’ha aconseguit mobilitzar als mons científic, tecnològic i empresarial, que han presentat un total de 418 projectes d’innovació, dels quals el 75% tenia la qualitat exigida per a obtindre finançament”, ha postil·lat el president del CEI, que considera necessari incrementar la dotació davant l’elevat volum d’iniciatives rebudes.

Per segon any consecutiu, l’Agència prioritzarà en la fase d’avaluació aquells projectes d’innovació alineats amb algun dels reptes i solucions plantejats per aquests equips d’especialistes.

“Gràcies a aquesta mesura, l’AVI està aconseguint reorientar la innovació que s’impulsa en la Comunitat Valenciana cap als desenvolupaments que el Comité Estratègic d’Innovació considera prioritaris per a la nostra economia”, ha subratllat el vicepresident executiu de la *Agència, Andrés García Reche, qui ha avaluat l’impacte dels resultats dels comités en l’última convocatòria d’ajudes.

D’aquesta manera, el 63% dels projectes finançats enguany responen a algun dels repte-solució proposats en 2018. Un percentatge que ascendeix al 74% en el programa de suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial, i al 100% en el cas dels projectes estratègics en col·laboració.

En concret, al voltant d’un terç de les iniciatives d’I+D+i recolzades per l’AVI s’emmarquen en el terreny de les tecnologies habilitadores per a la nova economia, mentre que un 25% es corresponen amb projectes vinculats amb l’economia circular.

Els reptes més secundats es relacionen amb l’optimització de les operacions empresarials mitjançant la digitalització, així com amb la valorització més eficient dels residus i l’extensió en l’ús de les aigües regenerades, segons ha explicat García Reche.

Reptes i desafiaments prioritzats

Al conjunt de desafiaments i solucions prioritzats en 2019 se sumaran en la pròxima convocatòria els resultats dels comités especialitzats creats aquest exercici, que ha presentat amb detall la secretària general de l’AVI, Olivia Estrella.

Entre altres respostes innovadores en l’àmbit de les emergències, s’ha plantejat, per exemple, el desenvolupament de funcions de geolocalització i sistemes d’avisos en telèfons intel·ligents a menor cost que les solucions actuals, que operen en zones sense cobertura o davant desastres naturals; o la definició de nous sistemes de monitoratge i avaluació que garantisquen la seguretat de les infraestructures d’emergències.

Així mateix, la implantació de sistemes de sensorización, monitoratge i anàlisi de dades, així com la seua integració i gestió en paràmetres com ara el consum d’energia, la qualitat d’aire i el confort és una de les solucions que han identificat el comité especialitzat en hàbitat sostenible, que aposten, al seu torn, per avançar en nous sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció.

Una vegada formalitzat l’aval d’aquest òrgan assessor, l’Agència Valenciana de la Innovació traslladarà aquestes solucions a les empreses i sectors de la Comunitat, a més dels centres tecnològics i grups d’investigació, perquè desenvolupen conjuntament aquestes innovacions amb el suport de l’AVI.

La idea és que empreses i investigadors puguen presentar projectes en cooperació vinculats a les propostes resultants dels set grups especialitzats que han operat fins hui en la pròxima convocatòria d’ajudes de l’Agència, que es publicarà de forma anticipada abans que finalitze l’any.

De la mateixa manera, el CEI ha acordat reactivar els comités d’agroalimentació, automoció i mobilitat sostenible, economia circular, salut, tecnologies habilitadores per a la nova economia a fi d’actualitzar, si es considera necessari, els reptes i solucions que es van proposar en 2018 sobre la base de les dades que registrats en les últimes convocatòries.

El Comité d’Estratègic d’Innovació supervisarà, a més, l’avaluació dels programes d’ajuda que durà a terme l’AVI durant el pròxim exercici per a, d’aquesta manera, incrementar l’impacte de les seues línies d’actuació en el sistema productiu.

Excel·lència científica, tecnològica i empresarial

El Comité Estratègic d’Innovació (CEI) és una iniciativa pionera a Espanya que, per primera vegada, reuneix científics, instituts tecnològics i empresaris per a proposar estratègies, accions i programes d’acció específics per a afrontar els grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat.

Els 18 científics que formen part del comité atresoren set Premis Nacionals d’Investigació, sengles Rei Jaume I i un Princesa d’Astúries. També participen els 11 directors dels instituts tecnològics i empresaris designats a proposta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana per la seua decidida aposta per l’R+D+i.

Així mateix, les 11 companyies de diferents sectors i elevat component innovador que participen en el CEI s’erigeixen en referents de l’economia valenciana: empren a més de 88.000 treballadors i facturen al voltant de 25.000 milions d’euros a l’any. Entre elles, figuren Mercadona, Dulcesol, Actiu o Grup Segura.
0

Premsa

  • Aposten, entre altres reptes, per reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels col·lectius que es troben en aquesta situació
  • L’equip multidisciplinari, en col·laboració amb aquesta ONG, es reunirà al gener per a prioritzar els desafiaments detectats i identificar solucions

La identificació de mètodes eficaços per a la detecció primerenca de les situacions d’aïllament social i el desenvolupament de sistemes que permeten conéixer l’estat de les persones majors que viuen soles a través del monitoratge de les seues rutines diàries són alguns dels reptes que ha abordat el nou comité d’innovació enfront de la soledat no desitjada en col·lectius vulnerables, que impulsa l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en col·laboració amb Creu Roja Comunitat Valenciana.

Aquest equip multidisciplinari, coordinat per la vicepresidenta de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i professora titular de la Universitat de València, Sagrament Pinazo, ha mantingut aquest dimecres una primera reunió tècnica que ha permés identificar els desafiaments que han d’afrontar les entitats que presten assistència en aquest àmbit, com a pas previ a la priorització dels mateixos i a la definició de solucions innovadores.

L’objectiu d’aquest grup de treball en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, és el d’oferir noves respostes assistencials des de l’àmbit de la innovació a les situacions de soledat que es registren en la Comunitat Valenciana.

Sobre aquest tema, han insistit en la necessitat de buscar vies més eficaces per a donar a conéixer, tant als serveis socials com als usuaris finals, l’àmplia varietat de desenvolupaments tecnològics i solucions ja existents en el mercat, tenint en compte que, en l’actualitat, no existeix un catàleg que les aglutine i, per tant, que facilite la seua difusió i aplicació pràctica.

De la mateixa manera, el comité ha destacat la importància de canviar la percepció social de la soledat, que sovint s’identifica amb problemes de salut i pensaments negatius. En aquest sentit, Sagrament Pinazo ha apostat per abordar la soledat en tota la seua complexitat i sense estigmes: “Parlar d’aquest tema està mal vist. Cal acabar amb aquesta estigmatització”.

A més de reconstruir a través de la tecnologia les connexions socials dels qui travessen per aquest tràngol, els especialistes advoquen per dissenyar iniciatives en les quals les persones majors puguen sentir-se útils, aportant coneixement i valor a la societat.

Intensificar la connexió i cooperació entre els serveis socials i sanitaris per a detectar i atendre els casos de soledat no desitjada és un altre dels desafiaments que, a judici, del comité és necessari abordar per a afrontar aquest problema amb més garanties.

Equip d’especialistes

A més de Pinazo Hernandis, l’equip multidisciplinari compta amb Daniel Ruiz (Universitat d’Alacant), Javier Palanca i Vicente Traver (Universitat Politècnica de València) i Rosa Baños (Universitat de València) com a representants de la comunitat científica, mentre que participen per part dels instituts tecnològics Rocío Zaragozá (AIJU) i Rakel Poveda (IBV).

Així mateix, el teixit productiu aporta quatre integrants a aquest comité, avalats per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Es tracta de Soledad Alonso (Gesmed), Celia Sánchez (One Million Bot S.L.), Joaquín Rieta (PrevenPro) i Pau Amat (Soft Home Services), que durant el desenvolupament del comité no actuaran en representació de les seues respectives empreses, sinó en defensa de l’interés general.

Com a principal beneficiària d’aquest diàleg tecnològic, participen per part de Creu Roja la directora autonòmica d’Intervenció Social, Teresa Navarro, la presidenta de la comissió d’Educació d’aquesta organització en la Comunitat Valenciana, Amparo Pérez, així com el director del departament de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, Carlos Capataz.

Per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assisteix també la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal, María Elena Ferrando.

Col·lectius més vulnerables

La soledat involuntària és un fenomen en alça que afecta especialment població d’edat més avançada, així com a persones amb diversitat funcional, migrants, dones i joves.

De fet, una de cada quatre persones ateses per Creu Roja responen en l’actualitat a aquest perfil, si bé l’experiència en altres països del nostre entorn fa preveure un augment progressiu de casos en el futur. La combinació de l’ascens de l’esperança de vida i una baixa natalitat està donant lloc a un creixement accelerat del percentatge de persones majors.

L’ús de les noves tecnologies s’ha demostrat eficaç tant per a oferir suport emocional i personal als afectats, com per a afermar i incrementar la seua xarxa de contactes, facilitant la connexió amb altres familiars i pal·liant, a més, l’aïllament social.

Encara que per a garantir el seu èxit, aquestes solucions tecnològiques han de respondre als principis d’accessibilitat, acceptabilitat i usabilitat, segons ha precisat l’especialista de l’Institut de Biomecànica de València (IBV), Rakel Poveda.

El comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana.
0

Premsa



  • Fermax ha col·laborat amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica per a la implementació de la programació associat al dispositiu
  • Aquesta nova tecnologia accelerarà la transformació digital del fabricant valencià, que pretén evolucionar el seu negoci cap a la prestació de serveis

L’empresa valenciana Fermax, especialitzada en porters electrònics, ha desenvolupat, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un nou videoporter intel·ligent que incorpora el servei de desviament de crida, una funcionalitat que permet rebre l’avís, visionar la cambra, contestar i obrir la porta a distància des del telèfon mòbil o la tauleta.

El nou dispositiu, que ja es troba en el mercat, s’erigeix en el primer pas per a la transformació digital de la companyia, que pretén evolucionar des del disseny, fabricació i comercialització de maquinari a la venda de serveis en l’entorn digital, amb el videoporter com a nucli central de la seua activitat.

La Agència Valenciana de la Innovació ha contribuït amb més de 53.000 euros a l’execució d’aquest projecte d’I+D+i en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial corresponents al passat exercici, que exigeixen del treball en equip amb agents del sistema valencià d’innovació. En aquest cas, Fermax ha comptat amb l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), que ha aportat la seua àmplia experiència en el desenvolupament de la programació.

Aquesta nova tecnologia es construeix sobre una versió del sistema de videoporter Duox de Fermax, l’únic sistema sobre dos fils que és totalment digital i que compta amb patents en vigor als Estats Units, Austràlia i la Xina, entre altres països. Es tracta d’un desenvolupament valencià que permet instal·lar aquest dispositiu aprofitant el cablejat convencional ja existent i sense necessitat d’incorporar distribuïdors de senyal en cada planta, la qual cosa simplifica tot el procés i redueix el cost d’instal·lació.

Nous serveis

El sistema Duox és vàlid tant per a unifamiliars com per a comunitats de veïns i destaca per la seua flexibilitat i versatilitat. De fet, l’elecció del dispositiu que es col·locarà a l’interior dels habitatges queda en mans de cada propietari, que podrà triar el tipus de telèfon: un terminal només d’àudio en la versió més econòmica, o en l’extrem oposat, un videoporter intel·ligent amb servei de desviament de crida.

Als avantatges que Duox ofereix a l’usuari particular, s’afigen les oportunitats de negoci que s’obrin per a Fermax i els seus proveïdors, que aspiren a convertir el videoporter en una porta d’accés a la comercialització de nous serveis i funcionalitats. A través de la seua eina cloud, el fabricant té ara accés a un mapa demogràfic dels seus dispositius, que li permet conéixer l’estat de l’actiu, gestionar avaries i controlar el cicle de vida de cada producte.

El llançament de producte, que es fabrica en la seua planta de València, es va realitzar a la fi de juny de 2019 i des de llavors s’han venut al voltant de 7.500 monitors, segons han reconegut fonts de l’empresa valenciana, que va comercialitzar el primer porter automàtic en 1963 i va portar en 1980 per primera vegada el videoporter a les llars espanyoles.
0

Premsa

  • Representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics, la Xarxa DTI-CV i l’empresariat identifiquen els primers nínxols d’innovació
  • Aquest equip de treball es reunirà de nou per a prioritzar i donar resposta als reptes detectats a través de solucions tecnològiques innovadores


Representants de la comunitat científica, centres tecnològics, ajuntaments i l’empresariat han identificat aquest dimecres els principals reptes que han d’afrontar els municipis que integren la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV) a fi de desenvolupar solucions innovadores a través d’un diàleg tecnològic afavorit per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur).

En la primera sessió tècnica, el comité d’especialistes que coordina el director d’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (Aiju), Manuel Aragonés, ha abordat els principals nínxols d’innovació per a millorar els serveis, equipaments i, en definitiva, l’experiència turística que ofereixen actualment aquestes destinacions.

En concret, els experts han proposat desafiaments vinculats a la sostenibilitat de l’activitat turística, la seguretat del comerç electrònic, l’accessibilitat universal i el turisme personalitzat, que es prioritzaran en la pròxima reunió.

“No pretenem solucionar els reptes del sector turístic, sinó identificar aquells desafiaments que puguen ser abordats en la Comunitat Valenciana mitjançant la generació d’empreses”, ha explicat Aragonés.

En aqueixa primera trobada han resultat determinants les aportacions de la Xarxa de Destinacions Turístiques de la Comunitat Valenciana, que com a beneficiària de la iniciativa participa en el diàleg amb una àmplia representació: Aida García (Ajuntament de Benidorm); Carlos Marco (Ajuntament de Gandia); Luis Miguel Morant (Ajuntament de l’Alfàs del Pi) i Lorena Zamora (Ajuntament d’Alcoi).

De fet, els seus plantejaments han permés obtindre una visió aproximada de les necessitats reals de la Xarxa, un element clau per al treball de l’equip multidisciplinari, del qual també formen part els científics José Antonio Ivars (Universitat d’Alacant); Jaume Llorens (Universitat Jaume I); Enrique *Bigné (Universitat de València) i Laura Sebastià (Universitat Politècnica de València), a més dels tecnòlegs Fran *Ricau (ITI) i José Darío Such.

Amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), el teixit productiu aporta tres representants a aquest grup de treball: Federico Fuster (GF Hotels), Pablo Hernández (Hotels RH) i Francisco J. Rivera (Gran Hotel de Peníscola), que en aquest fòrum actuen en defensa de l’interés general.

A la reunió també han assistit com a convidats Francisco Juan Martínez (Invat·tur), Leire Bilbao i Núria Montes (Fundació Turisme Benidorm); i José Manuel Camarero (Visit València).

Després d’aquesta primera presa de contacte, el comité es reunirà de nou al gener per a prioritzar els desafiaments seleccionats i identificar solucions tecnològiques que responguen a aquests reptes, d’acord amb les capacitats científiques, tecnològiques i empresarials existents en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, es proposaran les accions i incentius necessaris perquè aquestes propostes d’innovació es desenvolupen i implanten de forma efectiva.

La Xarxa de Destinacions Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

L’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), que depén de Turisme Comunitat Valenciana, és l’organisme encarregat de la coordinació de la Xarxa, en la qual s’han integrat ja al voltant de mig centenar d’entitats locals.
0

Premsa

  • L’empresa castellonenca FACSA desenvolupa aquests treballs al costat del centre tecnològic AINIA, que s’encarregarà de les primeres fases d’experimentació
  • Posarà en marxa una planta pilot en la EDAR d’Alcoi per a estudiar com transformar els residus en recursos i nous productes de valor afegit
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolza un projecte de FACSA, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, per a estudiar la posada en marxa de noves línies d’aprofitament i valorització dels subproductes que es generen durant el tractament de les aigües residuals. En concret, l’empresa castellonenca pretén convertir els llots resultants del procés de depuració en bioplàstics, biogàs i fertilitzants per al camp.

Per a això, es posarà en marxa una planta pilot en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Alcoi que transformarà el procés convencional de tractament de llots en una biorrefineria capaç de generar productes de valor afegit.

En l’actualitat, la valorització d’aquest subproducte presenta limitacions. Encara que els llots se sotmeten a un tractament per a la seua estabilització, la qual cosa obri la porta a la seua reutilització com a abonament, una part d’aquests residus acaba incinerada o en l’abocador.

Amb una duració de dos anys, el projecte permetrà estudiar com, a través de l’aplicació combinada de diferents processos biotecnològics com la digestió anaeròbia en doble fase, la bioacumulació de polihidroxialcanoats (PHA) i polifosfats (Poli-P) i el cultiu de microalgues, és possible transformar els residus en recursos i nous productes de valor afegit.

En el desenvolupament d’aquesta iniciativa, batejada com Bioedaria, FACSA compta amb la col·laboració d’AINIA, que s’encarregarà de les primeres fases d’experimentació a escala de laboratori i aporta el seu coneixement en el camp de la valorització de residus orgànics.

Aquesta és una de les iniciatives que ha rebut enguany el suport de l’AVI, que contribuirà amb més de 53.000 euros en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial.

A més d’afavorir el tractament sostenible de les aigües residuals, Bioedaria estimula la implantació d’un model de gestió d’economia circular a l’entorn de les EDAR per a valorar i donar una segona vida als residus, reduint al màxim la fracció que acaba en els abocadors.

El projecte se situa, a més, en sintonia amb els reptes i solucions identificades pel comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) de l’AVI que ha identificat reptes i solucions en l’àmbit de l’economia circular. En les seues conclusions, aquest grup d’especialistes advoca explícitament per innovar en el desenvolupament de tècniques de revaloració de llots de depuradora com un dels objectius prioritaris.
0

Premsa

  • Els coordinadors dels grups especialitzats en emergències i hàbitat sostenible presenten les seues conclusions davant l’òrgan director del CEI
  • El científic Avelino Corma presideix la reunió, en la qual s’han presentat al voltant d’una vintena de solucions innovadores
L’òrgan coordinador del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), que presideix el científic Avelino Corma, ha validat aquest divendres les solucions tecnològiques i innovacions proposades pels grups especialitzats que s’han constituït en 2019 per a donar resposta als reptes empresarials en l’àmbit de les emergències i de l’hàbitat sostenible.

Aquests equips multidisciplinaris, en els quals han participat representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, han donat compte dels resultats obtinguts després de mesos de treball, en els quals s’han prioritzat reptes i identificat solucions aplicables en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Els coordinadors dels dos Comités Estratègics d’Innovació Especialitzats (CEIE), Manuel Esteve (Emergències) i Raúl Royo (Hàbitat sostenible) han presentat els seus respectius informes de conclusions davant l’òrgan director del CEI, en el qual a més de solucions innovadores, es proposen incentius per a garantir el seu desenvolupament i implantació per part de les empreses de la Comunitat Valenciana.

Entre les innovacions detectades en l’àmbit de les emergències, aquest comité ha proposat el desenvolupament de funcions de geolocalització i sistemes d’avisos en telèfons intel·ligents a menor cost que les solucions actuals, que operen en zones sense cobertura o davant desastres naturals; a més del disseny de nous sistemes de captació d’informació a afegir als ja disponibles amb la finalitat d’optimitzar la captura i anàlisi de dades en temps real.

També proposen el desenvolupament de nous sistemes de monitoratge i avaluació per a les infraestructures d’emergències, així com de nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permeten crear millors equips de protecció individuals, entre altres iniciatives.

El desenvolupament de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi de dades, així com la seua integració i gestió en paràmetres tals com el consum d’energia, la qualitat d’aire i el confort és una de les solucions que han identificat especialistes en hàbitat sostenible, que aposten per avançar en nous sistemes constructius que permeten la industrialització de la construcció.

Les persones expertes que formen part d’aquest equip multidisciplinari han proposat, a més, el desenvolupament de sistemes personalitzats en l’ús de fonts d’energies renovables, tant a nivell individual i col·lectiu, així com sistemes flexibles i multifuncionals que permeten l’adaptació de l’interior dels espais a les diferents necessitats dels seus usuaris al llarg del temps.

A més del president del CEI, Avelino Corma, també han assistit com a vocals d’aquest comité assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) José María Benlloch, Miguel Burdeos, César Orgilés i María Jesús Vicent, a més del secretari tècnic del citat òrgan coordinador, Francisco Mas.

Per part seua, el científic Avelino Corma ha destacat el treballat completat pels comités especialitzats i ha subratllat la rellevància de les prop de 20 propostes d’innovació presentades aquest divendres, que donen resposta a prop d’una desena de reptes empresarials.

Una estratègia que, segons Corma, ha d’oferir resultats en el termini de dos anys, quan està previst que concloguen els primers projectes d’I+D+i resultants d’aquests comités, i que compten, a més, amb el recolzat de la Agència.

L’aprovació definitiva, al desembre

“Les dades demostren que la metodologia funciona. Estem orientant la innovació per a resoldre els reptes identificats en els CEIE”, ha precisat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha explicat que el 64% de tots els projectes que ha finançat l’Agència en 2019 responen a algun dels reptes-solució proposats el passat exercici.

En qualsevol cas, l’aprovació definitiva dels reptes i solucions dels CEIE en emergències i hàbitat sostenible tindrà lloc al desembre, en el marc de la tercera reunió del Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI.
0

Premsa


  • El projecte redueix el cost de producció de materials bioplàstics i valora un residu abundant en les costes de la Comunitat Valenciana
  • El centre del CSIC desenvoluparà aquesta prova de concepte en col·laboració amb l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) dona suport a una prova de concepte a escala pilote de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA), dependent del CSIC, per a produir envasos biodegradables a partir de les restes de Posidònia oceànica que el mar arrossega amb freqüència a les nostres costes.

La iniciativa pretén, per tant, valorar un residu abundant en la Comunitat Valenciana i que té un impacte notable en les arques municipals, ja que són les administracions locals les encarregades de retirar les restes d’aquesta planta marina que arriben a les nostres platges al final del seu cicle de vida. I, a més, ofereix una alternativa sostenible a l’ús de plàstics sintètics.

El projecte es basa en un nou procés patentat pel IATA per a optimitzar l’obtenció de cel·lulosa procedent de la biomassa vegetal, tant de la posidònia com d’altres fonts (com, per exemple, la palla de l’arròs), que redueix sensiblement els costos de producció de bioplàstics.

Aquesta nova metodologia, que ha desenvolupat el grup d’investigació d’envasos del Departament de Conservació i Seguretat Alimentària del IATA, dona lloc a materials amb propietats molt competitives per a substituir als plàstics sintètics i, sobretot, més econòmics que altres opcions existents en el mercat.

Els treballs es realitzen en col·laboració amb Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística, ITENE, que avaluarà la capacitat dels materials obtinguts per a ser processats per la indústria, tant mitjançant tècniques d’extrusió com a través de la seua aplicació com a recobriments. Així mateix, el centre tecnològic també s’encarregarà d’efectuar un escalat intermedi de la producció d’aquests materials a partir dels treballs desenvolupats per IATA a nivell de laboratori.

En el projecte cooperen, per tant, diversos agents del sistema valencià d’innovació, tal com l’AVI exigeix en la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva. L’Agència contribuirà amb prop de 140.000 euros al desenvolupament d’aquesta prova de concepte en el marc de la seua línia de suport a la valorització i transferència dels resultats d’investigació cap a les empreses.

Una alternativa eficient i econòmica

El procés ideat per IATA obri un nou camp per a la fabricació i comercialització d’envasos biodegradables, atés que resol problemes recurrents entre les alternatives presents en el mercat, que es produeixen majoritàriament a partir d’aliments com les creïlles, la dacsa o la canya de sucre i resulten, de fet, molt més costoses.

L’optimització de processos i l’ús de residus com a matèria primera no solament permet abaratir la factura final d’aquesta nova generació de bioplàstics, sinó que contribueix a impulsar l’economia circular en la Comunitat Valenciana. De fet, el projecte s’alinea amb els reptes i solucions que el comité d’especialistes de l’AVI en aquest camp va identificar fa només uns mesos.

Aquest grup multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, situa entre les prioritats per a la innovació en economia circular tant el desenvolupament d’envasos més sostenible com la valorització més eficient de residus.
0

Premsa
  • L’empresa castellonenca RPB desenvolupa al costat d’Ainia una estratègia per a obtindre àcid làctic, un compost clau per a sintetitzar biopolímers
  • El projecte, que s’ha desenvolupat durant 2018, s’ha provat en la planta de tractament de residus d’RPB en el municipi d’Algímia d’Alfara

Reciclados Palancia Belcaire (RPB), empresa castellonenca del grup Mosaiq, ha executat, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un projecte d’R+D+i a fi de fabricar bioplásticos i productes biodegradables a partir de residus urbans.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com Biolac, s’ha definit una estratègia per a obtindre àcid làctic mitjançant la fermentació de deixalles. Aquest compost químic és clau per a sintetitzar àcid polilàctic, conegut com a PLA (per les seues sigles anglés), un biopolímer amb el qual és possible produir bioplàstics i recobriments polimèrics biodegradables a un cost menor que altres opcions disponibles en el mercat.

En els últims anys, la demanda global d’àcid làctic està experimentant, a més, un ràpid creixement gràcies a les seues diverses aplicacions alimentàries, farmacèutiques, cosmètiques i també industrials

L’Agència ha contribuït al projecte amb 70.000 euros en el marc de les seues ajudes a la consolidació de la cadena de valor empresarial corresponent a l’exercici passat, un programa que, com tots els de l’AVI, requereix de la participació de diversos agents del sistema valencià d’innovació.

En aquest cas, RPB ha fet els treballs en cooperació amb el centre tecnològic Ainia, que ha aportat els seus coneixements i experiència entorn del desenvolupament de biorrefinerías, i particularment en la producció sostenible d’àcids carboxílics com a compostos precursors de biopolímers o productes químics de base biològica.

Durant el desenvolupament del projecte, Ainia ha realitzat assajos de laboratori que han servit de base per a estudiar les diferents alternatives i definir l’estratègia de metafermentació més favorable, atés que les estructures químiques i propietats (per a substituir al terme isòmer) d’àcid làctic que s’obtenen en aquest procés poden variar en funció de quina espècie bacteriana o consorci microbià que s’utilitze.

A més, el centre tecnològic també ha prestat assessorament als tècnics d’RPB en el disseny i execució del prototip del projecte, que s’ha provat en la planta de tractament de residus d’RPB en el municipi d’Algímia d’Alfara.

Alternativa sostenible

Es tracta, en qualsevol cas, d’un punt de partida perquè en el futur molts tractaments tradicionals per als bioresidus com el compostatge o la biometanització seran substituïts o complementats amb bioproductes com l’àcid polilàctico.

Alineat amb els principis de desenvolupament sostenible i de l’economia circular, Biolac explota el concepte de biorrefineria per a fabricar bioproductes utilitzant residus com a matèria primera.

El projecte respon, a més, als reptes i solucions que ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en economia circular de l’AVI. En el seu informe de conclusions, aquest equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, considera prioritari focalitzar la innovació en el desenvolupament d’envasos més sostenibles fabricats amb nous polímers més ràpidament biodegradables.
0

Premsa

  • Ainia desenvolupa un nou sistema, que combina imatges termogràfiques i ‘machine learning’, capaç d’analitzar el termosegellat de tots els envasos sense alentir la cadena de producció
  • El centre tecnològic compte en aquest projecte amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació i Innovació en Bioingeniería de la UPV

Ainia Centre Tecnològic està desenvolupant, amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un nou sistema per a detectar errades en l’envasament d’aliments basat en la termografia, una tecnologia capaç de determinar amb major fiabilitat si el recipient ha sigut correctament segellat abans d’iniciar les fases de distribució i comercialització.

El sistema està entrenat per a identificar problemes habituals en l’envasament de productes alimentaris, tals com els defectes en el cordó de segellament, la presència de producte en la línia de soldadura, plecs del film o errades de temperatura de soldadura, entre altres.

Fins a 2021, l’AVI donarà suport amb més de 87.000 euros l’execució d’aquest projecte, que ha sigut seleccionat en la seua última convocatòria d’ajudes a la valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses. Tal com exigeix en els seus programes l’AVI, Ainia desenvolupa els treballs en col·laboració amb un altre agent del sistema valencià d’innovació.

Es tracta, en aquest cas, de l’Institut d’Investigació i Innovació en Bioingeniería de la Universitat Politècnica de València (UPV), que aplicarà tècniques de ‘machine learning’ per a la millora de l’anàlisi dels defectes en l’envasament.

La innovadora aplicació d’aquesta tecnologia permet, a diferència d’altres alternatives presents en el mercat, inspeccionar tots els envasos en temps real en la pròpia línia de producció, adaptant-se a les velocitats i requeriments de la indústria agroalimentària.

El sistema patentat per Ainia ofereix, per tant, una major agilitat i capacitat d’anàlisi gràcies al desenvolupament d’algorismes de càlcul, que redueixen la càrrega computacional associada a aquest procés.

La iniciativa es troba ara en la fase de caracterització d’envasos termosegellats, una de les etapes decisives posat que es tracta del punt de partida per a detectar tots els defectes presents en el context industrial. A aquest efecte es prendran imatges detallades de cada tipologia d’envàs, tant dels segellaments correctament com dels defectuosos, que serviran de model perquè la màquina aprenga a detectar les errades.

El projecte impulsat per Ainia s’ajusta als reptes i solucions identificats pel Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en agroalimentació de la AVI, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat. Un equip de treball que en les seues conclusions va propugnar la millora dels sistemes per a incrementar encara més els actuals nivells de seguretat alimentària.
0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 6NO NEW POSTS
***Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Aquesta página web utilitza cookies pròpies i de tercers per a garantir una millor qualitat de servei. Si contínues navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació

Els ajustos de cookies d’aquesta web estan configurats per a “permetre cookies” i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic a “Acceptar” estaràs donant el teu consentiment a açò.

Tancar