Your address will show here +12 34 56 78
Premsa

  • Concedeix 2,6 milions en ajudes en el marc del seu programa de suport a la valorització i transferència dels resultats d’investigació
  • L’Agència recolzarà en 2019 un total de 19 sol·licituds procedents d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics
L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha concedit 2,6 milions d’euros en ajudes en el marc del seu programa de suport a la valorització i transferència a les empreses dels resultats d’investigació.

Els fons destinats per l’AVI permetran executar 14 projectes de desenvolupament experimental d’universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana, a més de finançar quatre Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (*UCIE), dues d’elles de nova creació.

El programa de valorització i transferència dels resultats d’investigació consta, de fet, de dues línies diferenciades. En la primera, l’Agència sufragarà l’obtenció de prototips i posada en marxa de projectes pilot, així com l’assaig i la validació de nous productes, processos o serveis. Però, a més, a fi de desenvolupar innovacions dirigides al teixit productiu, dona suport a la constitució d’unitats científiques en el si dels centres d’investigació i les universitats.

L’AVI finançarà un total de 19 projectes, que són els que han obtingut una major puntuació en la fase d’avaluació entre totes dues línies, d’un total de 93 que es van presentar a la convocatòria. En llista d’espera resten altres 43 propostes que sí han rebut una valoració favorable dels tècnics, però per a les quals es manca de suficients fons.

Segons el tipus de beneficiari, les universitats aglutinen el 53% dels projectes recolzats, seguits dels centres d’investigació sanitària i dels instituts tecnològics, que representen el 26% i 16% respectivament; mentre que els centres del CSIC, suposen un 5% del total.

Amb aquesta resolució, que ja ha sigut notificada als beneficiaris, l’AVI ha completat la concessió dels seus estímuls econòmics per al desenvolupament i enfortiment del sistema valencià d’innovació corresponent a 2019, que s’articulen entorn de sis programes amb un pressupost global de més de 14 milions d’euros.

En aquest sentit, el de valorització i transferència s’erigeix, en la present convocatòria d’ajudes, en el tercer que més demanda ha registrat entre els agents del sistema valencià d’innovació (concentra el 16% del total). Les propostes rebudes s’han incrementat, de fet, en una mica més del 80% respecte al passat exercici.
0

Premsa



  • L’Agència concedeix quatre milions d’euros en ajudes en el marc d’aquest programa, el segon que més sol·licituds ha rebut en 2019
  • Les solucions afecten una àmplia varietat de sectors des de la construcció a l’automoció, passant pel tèxtil o la ceràmica, entre altres

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolzarà un total de 47 projectes d’innovació en el marc del seu programa d’ajudes per a la consolidació de la cadena de valor empresarial, que en la convocatòria de 2019 està dotat amb més de quatre milions d’euros.

L’AVI finança a través d’aquesta línia el desenvolupament de solucions per a la cadena de proveïdors d’empreses tractores que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi i processos de treball. Així mateix, també es donaran suport a aquells projectes que potencien el desenvolupament i la utilització de tecnologies clau.

De les 113 sol·licituds que es van presentar en aquest programa, finalment rebran finançament els 47 millor puntuats en la fase d’avaluació, és a dir, un 41,6% del total. En llista d’espera resten altres 41 propostes que sí han rebut una valoració favorable dels tècnics, però per als quals no es compta amb fons suficients per a la seua atenció.

Les iniciatives recolzades per l’Agència ofereixen solucions innovadores per a enfortir la cadena de valor en una àmplia varietat de sectors d’activitat de la Comunitat Valenciana, des de la construcció a l’agroalimentari, passant pel tèxtil, la ceràmica o la indústria de l’automoció, entre altres.

Per províncies, València aglutina prop del 62% dels projectes que comptaran amb el suport de l’AVI durant aquest exercici, mentre que Alacant representa al voltant del 23% i Castelló frega el 15%.

El de consolidació de la cadena de valor empresarial s’erigeix en el segon programa que més demanda ha registrat en la vigent convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, duplicant les sol·licituds registrades en 2018. De fet, una de cada quatre propostes rebudes ha optat a aquesta línia d’incentius, dirigida a millorar la competitivitat dels proveïdors d’empreses tractores.

Per a finançar les seues sis línies d’ajuda, l’AVI ha destinat un total de 14,14 milions d’euros. Com a principal novetat, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes; una flexibilització en els terminis que s’estén a la majoria dels programes.
0

Premsa

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) recolzarà en 2019 un total de 14 projectes d’universitats públiques, organismes d’investigació, centres tecnològics, entitats locals, associacions empresarials i fundacions per al desenvolupament d’accions d’impuls i enfortiment de la innovació.

L’AVI ha resolt així la concessió de les ajudes previstes en aquest programa, que reforça les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat Valenciana i facilitar, a més, la difusió de l’R+D+i entre les empreses.

De les 64 sol·licituds vàlides rebudes, l’Agència donarà suport econòmicament els 14 projectes que han obtingut una puntuació més alta en el procés d’avaluació. A l’espera d’un possible augment en la partida assignada a aquesta línia resten altres 33 iniciatives, que sí han rebut una valoració favorable, però per a les quals es manca de fons. De fet, el pressupost per a 2019, pròxim als 520.000 euros, s’ha esgotat completament.

Entre els beneficiaris del programa es troben universitats i fundacions vinculades a aquestes institucions acadèmiques, organismes d’investigació, instituts tecnològics, fundacions, entitats locals, organitzacions empresarials i col·legis professionals. L’AVI notificarà a tots ells els resultats d’aquesta resolució de forma imminent.

Per províncies, quatre de cada deu sol·licituds recolzades es corresponen amb projectes promoguts des de la província d’Alacant, mentre que la resta, o bé acrediten tindre àmbit autonòmic, o bé procedeixen d’entitats radicades a València.

Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació és un dels sis programes de suport amb els quals l’AVI pretén incentivar el desenvolupament de projectes d’R+D+i en les empreses, així com facilitar la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses.

En 2019, l’Agència ha dotat amb 14,14 milions d’euros aquesta convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, en la qual es requereix de la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol línia. Respecte a l’exercici 2018, el nombre de sol·licituds rebudes han experimentat un increment del 248%.

0

Premsa

  • L’Agència incentiva per primera vegada a les empreses perquè concórreguen a aquestes licitacions, finançant el desenvolupament necessari d’I+D+i

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt la concessió, per 1,05 milions d’euros, de les ajudes per a l’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), un tipus de contractació que permet a les administracions satisfer una necessitat no coberta o millorar la prestació d’un servei mitjançant la demanda de solucions no presents en el mercat.

En total, es beneficiaran d’aquestes accions d’estímul una vintena d’entitats locals i sense ànim de lucre, a les quals se sumen, per primera vegada, empreses.

I és que després d’un primer exercici en el qual es van centrar els esforços a estimular la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, l’Agència ha activat en 2019 una línia específica de suport a empreses per a incentivar que concórreguen a aquest tipus de licitacions públiques. Ací l’AVI finança tant les despeses de consultoria associats com el desenvolupament de la I+D+i necessària per a optar a aquests contractes.

Aquesta línia de nova creació se suma a la ja existent -que continua activa- per a impulsar la demanda de licitacions de productes i serveis innovadors en l’Administració. En aquest cas, l’AVI ha recolzat un total de 18 sol·licituds, la qual cosa representa un increment del 80% respecte al passat exercici.

D’aquesta manera, l’Agència Valenciana de la Innovació ja ha resolt dos programes de la convocatòria d’ajudes corresponent a 2019 –promoció del talent i CPI- i està previst que en els pròxims dies s’aproven la resta de resolucions.

Aquesta convocatòria compta amb un pressupost total de 14,14 milions d’euros i, com a principal novetat, amplia el termini del qual disposen els beneficiaris per a executar els seus projectes, que passa a ser de dos exercicis.
0

Premsa

  • L’Agència resol la concessió de 2,2 milions per a potenciar la promoció del talent i atorgarà la resta d’ajudes en els pròxims dies
  • El 69% de les sol·licituds presentades a aquest programa reben el suport econòmic de la AVI en la convocatòria de 2019


     L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha resolt de forma favorable donar suport a la incorporació de 27 investigadors i tecnòlegs en empreses en el marc de les ajudes en concurrència competitiva per a l’enfortiment i desenvolupament del sistema valencià de la innovació corresponents a l’exercici 2019.

    La direcció de l’AVI ha validat la concessió de les ajudes a la promoció del talent, dotades amb 2,2 milions d’euros i la finalitat dels quals és facilitar la inserció laboral de professionals qualificats tant en l’àmbit tecnològic com en el de la investigació.

    De les 81 sol·licituds registrades en aquest programa, l’Agència ha resolt concedir fons a 56 d’elles, el 69,13% del total, mentre que una quinzena de propostes que sí han comptat amb una avaluació favorable esperaran en llista d’espera un possible increment de la partida assignada a aquesta línia, atés que el pressupost previst per a aquesta convocatòria s’ha esgotat.

    D’acord amb aquesta resolució, que en les pròximes hores serà notificada a les entitats beneficiàries, l’AVI donarà suport a la incorporació en empreses de 27 investigadors i tècnics en cicles superiors de Formació Professional perquè desenvolupen projectes d’I+D+i, al mateix temps que finançarà l’acció de 13 agents d’innovació en universitats, associacions i entitats sense ànim de lucre. D’aquesta manera, l’Agència pretén connectar les línies de treball que desenvolupa la comunitat científica i investigadora amb les necessitats del teixit productiu.

    D’altra banda, la línia que dona suport a la formació de doctorands en empreses és la que ha experimentat un major increment respecte a 2018. En concret, es quadruplicaran els doctorands recolzats mitjançant aquesta fórmula.

    Després de Promoció de Talent, l’Agència Valenciana de la Innovació resoldrà en els pròxims dies la concessió de les ajudes en els cinc programes restants, una vegada se celebren les seues respectives comissions d’avaluació.

    L’AVI ha destinat 14,14 milions d’euros a la convocatòria de 2019, en la qual, com a principal novetat, els beneficiaris de les ajudes disposaran de dos anys, en lloc d’un, per a executar els seus projectes. Una flexibilització en els terminis que s’estén a la majoria dels programes.
0

Premsa

  • Especialistes plantegen, entre altres accions, projectes pilot i iniciatives de Compra Pública d’Innovació per a executar aquestes solucions 
  • Advoquen per incorporar millores en els equips de protecció individual que optimitzen les seues funcionalitats i ergonomia

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències ha proposat un programa específic d’incentius dirigit al teixit productiu per a impulsar el desenvolupament efectiu de la desena d’innovacions que aquest equip multidisciplinari ha identificat en aquest camp al llarg de tres mesos d’intens treball.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria han fet també recalcament en la capacitat de l’Administració autonòmica per a mobilitzar la innovació en aquest sector estratègic.

Per això defensen que la Generalitat impulse tant projectes pilot com procediments de Compra Pública Innovadora (CPI) i fins i tot concursos d’idees amb la finalitat de contribuir a optimitzar la resposta davant emergències i a reforçar les condicions de seguretat en les quals operen els equips humans.

Aquestes solucions permetrien al Govern valencià dotar-se de tecnologies no presents fins ara en el mercat i, a més, reduirien el risc que els potencials proveïdors han d’assumir per a escometre el desenvolupament d’aquestes innovacions.

El comité ha acreditat, a més, l’existència de grups d’investigació i centres tecnològics en la Comunitat Valenciana amb recursos per a liderar aquests processos innovació, així com del teixit empresarial necessari per a la seua producció i comercialització. Així mateix, avala l’impacte econòmic d’aquestes propostes en considerar que poden extrapolar-se a altres sectors, contribuir a la creació de noves empreses i afavorir la internacionalització, entre altres efectes positius.

Després d’haver conclòs la fase de reunions, en les quals s’han identificat reptes i solucions en l’àmbit de les emergències, el coordinador d’aquest comité, el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la bondat de la metodologia emprada i la implicació de tots els experts, la qual cosa ha permés complir amb els objectius establits en el termini previst.

El treball desenvolupat per aquest equip s’ha saldat amb més d’una desena de solucions innovadores, amb les quals es pretén, per exemple, millorar els canals de comunicació amb el ciutadà mitjançant el desenvolupament de noves apps d’emergència o la difusió d’alertes primerenques i protocols d’actuació fins i tot en les zones sense cobertura de telefonia mòbil.

Segons el parer del professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná, aquestes noves solucions de comunicació entre telèfons intel·ligents en absència d’infraestructura tindran un elevat impacte per a la ciutadania.

Processament i anàlisi de la informació

Els especialistes advoquen per sumar nous sistemes de captació d’informació als ja disponibles i insten a desenvolupar plataformes intel·ligents capaces de processar totes les dades i ‘traduir-los’ amb el propòsit de facilitar als centres de gestió d’emergència la presa de decisions d’una forma més àgil i fiable.

La protecció enfront d’hipotètics sabotatges o ciberatacs dirigits contra els sistemes de protecció d’emergències també ha centrat l’interés d’aquest grup multidisciplinari. Com a possibles solucions, es planteja la incorporació de sistemes de monitoratge i avaluació de les infraestructures físiques, així com nous mecanismes de control i protecció que garantisquen la seguretat dels sistemes informàtics i dels mitjans tècnics que intervenen en els serveis d’emergències.

Finalment, també s’han indicat possibles vies per a millorar les propietats dels actuals equips de protecció. El comité aposta per explorar nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permeten actualitzar-los i millorar-los, però també defensen la introducció de nous sistemes d’alerta que advertisquen als usuaris quan els equips no es troben en bon estat o s’utilitzen de forma incorrecta.

Així mateix, coincideixen en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a l’anatomia de la dona, ja que els dissenys actuals estan confeccionats a partir de la *antropometría masculina.

Un equip amb el suport de l’AVSRE

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.
0

Premsa

  • Aposten per que l’Administració siga el motor de la R+D+i en l’hàbitat mitjançant el desenvolupament de procediments de Compra Pública Innovadora
  • Adverteixen del repte que suposa incorporar sistemes passius de condicionament en reformes d’immobles i blocs de cases usades

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en hàbitat sostenible ha proposat l’impuls d’iniciatives de Compra Pública Innovadora (CPI) i l’execució de projectes pilot en edificis públics per a garantir el desenvolupament i la implementació de les innovacions que ha identificat després de tres mesos d’intens treball.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria advoquen, entre altres mesures, per que les administracions públiques actuen de motor de la innovació a través de procediments de CPI.

En la pràctica, demanden que hi haja contractes d’obra i habitatge públic en els quals es contemple com a requisit el desenvolupament de solucions innovadores que oferisquen resposta als reptes rellevants del sector com, per exemple, la reducció de la despesa excessiva d’energia. I que en la resta de plecs públics es prevalguen les bones pràctiques en matèria mediambiental.

Els especialistes també proposen a l’Administració autonòmica que, de forma complementària, executen projectes pilots en immobles públics com a hospitals, centres educatius o residències, amb la finalitat d’explorar, entre altres opcions, la implementació de solucions noves de monitoratge d’edificis que optimitzen la gestió de les condicions ambientals i la seua factura energètica.

Al seu judici, els projectes pilot i els procediments de Compra Pública d’Innovació han de combinar-se amb accions formatives que permeten integrar les tecnologies existents i facilitar la connexió entre els diferents agents. La idea és que promotors, constructors, arquitectes i enginyers, però també l’Administració, coneguen les possibilitats que ofereixen, per exemple, els nous materials o la integració de sensors en matèria d’eficiència energètica, de manera que puguen incorporar-los als seus projectes.

En l’equip de treball han detectat, de fet, oportunitats per a reduir la petjada mediambiental d’aquest sector gràcies a la introducció de materials i productes més eficients energèticament, reutilitzables i biodegradables i han identificat, a més, fórmules per a reduir considerablement el consum d’energia.

Solucions ‘renovables’ personalitzades

En aquesta línia, el director de l’Institut d’Investigació d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Miguel Corberán advoca per posar en marxa incentius, materialitzats en premis o projectes pilot, perquè les empreses instal·ladores de la Comunitat Valenciana desenvolupen solucions d’instal·lació clau en mà de fonts d’energies renovables, dirigides tant a habitatges unifamiliars com a comunitats de propietaris i col·lectivitats.

La integració de sistemes passius que optimitzen les condicions ambientals dels habitatges és una altra de les línies d’innovació a explorar, segons precisa el comité, que en les pròximes setmanes plasmarà el treball desenvolupat al llarg d’aquests mesos en un document de conclusions.

De fet, per al director de la Càtedra Ceràmica de la Universitat d’Alacant, Víctor Echarri, és necessari escometre noves investigacions que precisen quin seria l’aïllament tècnic, la infiltració d’aire i els sistemes de recuperació de calor idonis d’acord amb la climatologia del nostre territori. Un desafiament que augmenta quan es tracta d’implementar aquestes innovacions en edificis i habitatges ja en ús.

D’altra banda, el coordinador del comité especialitzat i conseller delegat del Grup Royo, Raúl Royo, ha posat l’accent en la necessitat d’incorporar els principis de personalització, funcionalitat i flexibilitat a l’hàbitat, bé a través de fórmules com l’habitatge col·laboratiu o bé de sistemes capaços d’adaptar els espais a la demanda: “El repte està a dissenyar equipaments que puguen integrar les necessitats canviants dels seus habitants”.

Per a incentivar la R+D+i, aquest equip multidisciplinari aposta, a més, per altres vies alternatives com l’impuls a diàlegs tecnològics capaços de connectar a potencials col·laboradors en els àmbits científic i empresarial.

Un equip multidisciplinari

El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Víctor Echarri i Francisco Flórez (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals defensen l’interés general.
0

Premsa

  • Adverteixen de la conveniència de funcionalitzar els equips de protecció individual i adaptar-los a les mesures de la població femenina
  • Proposen el desenvolupament d’una plataforma que siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que reben els mitjans d’emergències

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències ha proposat aquest dimecres, entre altres mesures, el desenvolupament de solucions de geolocalització i d’avisos per a telèfons intel·ligents en zones sense cobertura que milloren i reduïsquen els costos dels sistemes que es troben actualment en el mercat.

L’equip multidisciplinari que coordina el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la necessitat d’optimitzar i reforçar les comunicacions d’emergència quan no estiguen operatives les xarxes de telefonia mòbil.

“Quan una persona necessita ajuda en zones sense cobertura no solament ha de poder contactar amb els mitjans d’emergència; també ha de rebre una resposta perquè sàpia que li estan buscant”, ha precisat el professor de Xarxes i Comunicacions en la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná.

Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que integren aquest comité, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), també han plantejat el desenvolupament d’una plataforma capaç de modelitzar, fusionar i analitzar les dades obtingudes en temps real per a facilitar la presa de decisions als equips d’emergència.

La idea és que aquesta nova plataforma siga capaç d’adaptar i homogeneïtzar la informació que ja es recull a través dels sensors desplegats i de les anomenades al 112 i incorpore nous canals d’obtenció de dades com l’analítica web, les xarxes socials o els sistemes de gestió de trànsit, per a alimentar així els sistemes de decisió que empren habitualment els serveis d’emergència.

A manera de conclusió, Esteve ha advocat per desenvolupar “plataformes intel·ligents d’adaptació de la informació perquè les dades puguen ser aprofitats pels centres de gestió d’emergències i d’atenció sanitària”.

Més funcionalitats per a les EPI i protecció contra ciberatacs

El comité d’innovació ha destacat en aquesta segona reunió la conveniència de millorar la funcionalitat dels Equips de Protecció Individual (EPI) que porten els professionals d’emergències mitjançant la incorporació, per exemple, de sensors que minimitzen els possibles riscos. “Són necessaris EPI que no permeten errors humans” ha insistit la coordinadora del Màster en Urgències i Emergències de la Universitat d’Alacant, Ángela Sanjuán.

Els components del CEIE han coincidit, a més, en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a les mesures de l’anatomia femenina, ja que els actuals estan confeccionats a partir de l’antropometria masculina, al mateix temps que han apostat per ajustar els dissenys i característiques a les necessitats específiques que puguen requerir-se sobre el terreny.

L’experimentació amb nous materials i el desenvolupament de tecnologies i processos de fabricació que permeten millorar les característiques dels equips és una altra de les línies de treball que ofereix majors oportunitats per a la innovació, segons han assenyalat els especialistes.

Així mateix, amb la finalitat de previndre possibles sabotatges i ciberatacs, proposen dotar a les infraestructures d’emergències de sistemes de monitoratge que garantisquen la seguretat del seu funcionament, així com la incorporació de mecanismes de control i protecció davant tals amenaces.

Equip multidisciplinari

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinari compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex), Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.

Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Juan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comités, els vocals procedents del sector privat representen l’interés general.

L’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències també contribueix al comité amb la seua experiència com a òrgan coordinador dependent de l’Administració autonòmica i dues vocals, Miguel Mollá i Manuela Roldán.
0


  • Advoquen per dissenyar sistemes integrats de sensorització per a optimitzar el consum d’energia o anticipar problemes de manteniment en els edificis
  • Plantegen establir solucions personalitzades perquè les comunitats de propietaris puguen instal·lar fonts d’energia renovables

    El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en hàbitat sostenible de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha proposat aquest dimarts el desenvolupament de sistemes configurables d’habitatge capaços d’adaptar els espais a les necessitats canviants dels seus habitants.

    Aquesta és una de les solucions que l’equip multidisciplinari que assessora l’AVI ha plantejat aquest dimarts durant el desenvolupament de la segona reunió d’aquest comité, que pretén respondre des de la innovació als principals desafiaments de les empreses de l’hàbitat en la Comunitat Valenciana.

    Així mateix, també proposa explorar la generació de sistemes d’habitabilitat compartida i col·laborativa, d’acord amb les noves tendències de convivència i autogestió d’edificis, com el coworking en l’àmbit laboral o el cohousing, en el residencial.

    El desenvolupament de noves solucions de sensorització i monitoratge i, sobretot, la integració i gestió de les dades, permetria optimitzar el consum d’energia, la qualitat de l’aire o anticipar-se als problemes de manteniment que puguen aparéixer en els immobles. Es tracta d’una altra de les apostes d’aquest grup de treball, que coordina el conseller delegat del Grup Royo, Raúl Royo.

    El comité ha proposat, a més, el desenvolupament de materials reutilitzables, biodegradables i més eficients energèticament, així com productes més sostenibles i assegurances que contribuïsquen a elevar la durabilitat de les construccions.

    En aquesta línia, han coincidit a assenyalar que un major coneixement de la vida útil dels materials ajudaria a desenvolupar productes en aquesta mateixa direcció.

    Industrialització de la construcció

    El desenvolupament de sistemes constructius que permeten la seua industrialització i l’aposta per habitatges modulars amb nous elements prefabricats i muntatges industrialitzats constitueix una altra de les solucions per a reduir l’excessiu consum de recursos vinculat al desenvolupament d’aquesta activitat.

    Amb la finalitat de reduir la factura energètica, els experts defensen al seu torn la implantació de fonts d’energies renovables a través de solucions personalitzades tant per a habitatges unifamiliars com per a col·lectivitats. Proposen, per a això, analitzar el parc d’edificis de la Comunitat amb la finalitat de classificar-los en funció de les seues característiques i establir així paquets estandarditzats per a cada tipus d’immoble.

    De la mateixa manera, també advoquen per integrar sistemes passius de condicionament per a optimitzar les condicions ambientals dels habitatges, tals com la temperatura interior, sense que això supose un increment del consum energètic.

    Especialistes en l’hàbitat

    El comité compta amb una àmplia participació científica, personificada en Antonio Gallardo (Universitat Jaume I), Víctor Echarri i Francisco Flórez (Universitat d’Alacant); i José Miguel Corberán i Juan José Moragues (Universitat Politècnica de València).

    D’altra banda, Vicente Blanes (AITEX), Rosa María Pérez (AIDIMME) i Vicente Lázaro (ITC), representen als instituts tecnològics, mentre que Begoña Serrano assisteix per l’Institut Valencià de l’Edificació (IVE), una fundació de la qual forma part la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les principals entitats del sector en la Comunitat Valenciana.

    Finalment, la visió empresarial està garantida amb la concurrència de Luis Hernández (Grespania), Carlos Muñoz (Becsa) i Gustavo Valbuena (Actiu), que compten amb l’aval de la patronal autonòmica. Durant la seua participació en els comités, aquests vocals defensen l’interés general.
0

Premsa


  • Aposten per reforçar la cuina mediterrània i el consum de fruita, verdura i peix, així com de fruita seca o pa de qualitat
  • El comité d’innovació en dieta hospitalària insta a desenvolupar una guia d’alimentació clínica que mantinga un balanç energètic equilibrat

Especialistes en alimentació i dieta hospitalària han proposat aquest dilluns el desenvolupament d’un projecte pilot per a validar les millores proposades en el disseny dels menús que se serveixen en els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana amb la finalitat que resulten més atractius i apetibles per a les persones ingressades.

Aquest grup multidisciplinari afavorit per la Conselleria de Sanitat i l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha suggerit, a més, el desenvolupament d’una guia d’alimentació clínica que permeta homogeneïtzar la dieta setmanal que s’elabora als hospitals públics, de manera que aquesta siga sempre saludable, segura, satisfactòria, sostenible i social i mantinga un balanç energètic setmanal equilibrat.

Aquest manual pràctic recolliria les propostes que ha plantejat el comité de dieta i alimentació hospitalària per a optimitzar la configuració dels menús. En aquesta tercera i última reunió, els experts han recomanat, per exemple, potenciar l’ús de l’oli d’oliva verge extra, així com reforçar la presència de la cuina autòctona, que se sustenta sobre els principis de la dieta mediterrània, un dels patrons alimentaris més reconeguts per les seues propietats beneficioses per a la salut.

En aquest sentit, advoquen per reduir el consum de carn i incrementar el de peix, fruita, verdura i llegums, al mateix temps que proposen alternatives com a fruita seca o entrepans saludables per al berenar.

D’altra banda, el comité insta a innovar en els sistemes d’envasament i en els formats de presentació perquè la fruita pelada mantinga les propietats organolèptiques. A més, es podrien millorar les característiques dels pans que actualment se subministren amb les safates de menjar incorporant ingredients més nutritius i optimitzant els processos de panificació.

Amb la finalitat de contribuir a la incorporació de les solucions proposades, l’equip de treball, que coordina la catedràtica de Medicina Preventiva Dolores Corella, ha plantejat diverses vies d’actuació. Des de la posada en marxa de projectes pilots que permeten, per exemple, testar l’acceptació dels nous menús; a la formació del personal hospitalari per a conscienciar-li entorn de la innovació alimentària; passant per l’inici de procediments de Compra Pública Innovadora per a impulsar, entre altres, el desenvolupament de safates intel·ligents.

Especialistes de primer ordre

A més de Corella, aquest comité està integrat per especialistes de primer ordre en endocrinologia i gastroenterologia com Antonio Miguel Picó (Hospital General d’Alacant), Carmen Ribes-Koninckx (Hospital La Fe de València) i Miguel Civera (Hospital Clínic de València), així com les investigadores en tecnologia dels aliments i seguretat alimentària Amparo Tárrega (IATA-CSIC) i Purificació García (Universitat Politècnica de València).

Les nutricionistes i dietistes Ana Zaragoza (Universitat d’Alacant) i Paula Crespo (Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes) formen també part d’aquest equip mutidisciplinar que compta al seu torn amb dos representants dels instituts tecnològics, Juan Antonio Costa (Aimplas) i Encarna Gómez (AINIA).

Per la seua part, María José San Román, xef del restaurant Monastrell, aporta el seu ‘expertise’ culinari amb la finalitat d’aconseguir menús més atractius per a l’o la pacient, mentre que la visió empresarial la proporcionen Esbarzer Burgés i Javier Cervera, de Serveis i Projectes de Servei d’àpats i Interfood Restauració, respectivament.

L’equip es completa amb Román Grisolía i Begoña Pastor en representació de la Conselleria de Sanitat Universal, que ha participat activament en les dinàmiques de treball.

Les conclusions, en breu

Finalitzada la fase de reunions, el comité d’innovació en alimentació i dieta hospitalària treballarà durant les pròximes setmanes en l’elaboració del document de conclusions, que es traslladarà en breu als promotors d’aquesta iniciativa, la Conselleria de Sanitat i l’AVI.

La millora de la dieta es tracta d’una qüestió prioritària per a tots dos departaments, per aquest motiu s’hagen proposat explorar solucions innovadores que afavorisquen una alimentació més satisfactòria als hospitals de la Comunitat Valenciana.
0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 3NO NEW POSTS
***Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Aquesta página web utilitza cookies pròpies i de tercers per a garantir una millor qualitat de servei. Si contínues navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació

Els ajustos de cookies d’aquesta web estan configurats per a “permetre cookies” i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic a “Acceptar” estaràs donant el teu consentiment a açò.

Tancar