Premsa, Premsa

• Zeleros, Ziur Composite Solutions, Aimplas i l’Institut de Motors Tèrmics de la UPV dissenyen un nou mòdul d’emmagatzematge d’energia
• El projecte contribuirà a l’electrificació de camions, autobusos, vaixells i avions, així com nous sistemes de transport com hyperloop

La Generalitat, a través de la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo, financia el desarrollo de una nueva generación de baterías más sostenibles, ligeras y duraderas con el fin de impulsar la movilidad eléctrica en vehículos de larga distancia, ya sea transporte por carretera, aeronáutico o para nuevos medios eléctricos ferroviarios o guiados, como los trenes de levitación magnética o hyperloop.

Zeleros Global lidera la ejecución de este proyecto estratégico, en el que también colaboran el Instituto Tecnológico del Plástico (Aimplas), el Instituto de Motores Térmicos de la Universitat Politècnica de València (CMT-UPV) y la empresa Ziur Composite Solutions. Los trabajos cuentan con el respaldo de la AVI y están confinanciados por la Unión Europea a través Programa Comunitat Valenciana Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) 2021-2027.

La iniciativa, bautizada como MODALT, comprende el diseño, prototipado, testeo y validación de un módulo de almacenamiento de altas prestaciones, fabricado con composites termoplásticos, para su integración en packs de baterías modulares. Una nueva tecnología que contribuirá a superar las barreras técnicas que hasta ahora dificultaban la transición eléctrica de camiones, autobuses, barcos o aviones, entre otros vehículos de transporte.

“MODALT nos permitirá generar un conocimiento diferencial para poder desarrollar y fabricar baterías más sostenibles, ligeras y seguras, y con mayor durabilidad. El módulo de almacenamiento que estamos desarrollando contribuirá a desbloquear aplicaciones de vehículos electrificados de altas prestaciones, ya que su diseño cuenta con los requisitos de potencia, energía y rendimiento y operación que estos demandan”, expone el responsable del programa técnico de Zeleros, Daniel Fons.

Además, el uso de composites termoplásticos permitirá elevar, al final de su vida útil, el porcentaje de reciclabilidad de los materiales que conforman la parte estructural de las baterías, reduciendo así el impacto ambiental de esta industria.

Según explica el investigador en movilidad sostenible de Aimplas Guillermo Ulldemolins, el tratamiento y procesado de este tipo materiales plásticos presenta ventajas, pues es posible mejorar sus propiedades mediante la incorporación de partículas que otorgan conductividad eléctrica (es decir, que dejan pasar la corriente), resistencia al fuego, o fibras que elevan su rigidez y resistencia.

El proyecto, cuyos trabajos concluirán el año próximo, incluye la validación en laboratorio de este nuevo módulo de almacenamiento, que se someterá a ensayos eléctricos, mecánicos y térmicos, simulando, además, distintos ciclos de conducción.

Para la ejecución de MODALT se ha constituido un consorcio coordinado por Zeleros, empresa que lidera el desarrollo de la tecnología hyperloop en España, y que llevará a cabo el estudio de celdas, geometrías y casos de uso del almacenamiento, así como el diseño mecánico de distribución, conexiones y refrigeración y la validación eléctrica.

ZIUR composites, por su parte, aporta experiencia en el campo de la ingeniería mecánica, mientras que la UPV contribuye con sus conocimientos sobre mecánica de fluidos y termodinámica, y Aimplas participará en el desarrollo de los materiales de aislamiento ligeros y antivibraciones.

La iniciativa se alinea con las conclusiones de dos comités estratégicos de innovación especializado (CEIE) de la AVI: el de Automoción y movilidad sostenible y el de Economía Circular.

En concreto, MODALT contribuye a la optimización de la carga del vehículo eléctrico y a la mejora de los sistemas de gestión térmica, al tiempo que permite la obtención de bienes de consumo más sostenibles. Del mismo modo, el proyecto también conecta con los entornos de especialización y prioridades de la Estrategia de Especialización Inteligente de la Comunitat Valenciana, conocida como S3, que coordina la Generalitat.

Premsa, Premsa

• Becsa desenvolupa aquest projecte amb impacte en la cadena de valor en col·laboració amb l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV
• El sistema és capaç d’oferir un diagnòstic sobre l’estat de la via, pronosticar-ne l’evolució i elaborar de manera automàtica un pla de manteniment

Premsa, Premsa

• Global Omnium coordina aquesta iniciativa, en la qual col·laboren Vielca Ingenieros, la Universitat Catòlica, Aidimme i Control de Vertido Industrial
• El sistema reproduirà en un dispositiu preindustrial el mecanisme de filtratge d’aquesta espècie del Mediterrani, que s’alimenta de microplàncton

Premsa, Premsa

• El projecte està coordinat per Pavasal i compta amb la col·laboració de les empreses CPS Infraestructuras i Solver, a més de la UPV
• Aquesta eina ajudarà les administracions a prioritzar la inversió en conservació abans que la deterioració del paviment afecte el trànsit

Premsa, Premsa

• L’Agència resol la concessió la seua convocatòria d’ajudes i atorgarà 44,4 milions d’euros fins a 2025 entre les 200 entitats beneficiàries
• S’impulsaran nous mètodes per a la generació d’electricitat i hidrogen verd o un escàner de ressonància magnètica de baix cost, entre altres iniciatives

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) donarà suport a un total de 185 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2023, amb la qual s’impulsa el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran impacte per al sistema productiu mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació.

Un total de 200 entitats radicades en la Comunitat Valenciana duran a terme iniciatives de R+D+i, gràcies als 44,38 milions en ajudes que ha concedit l’Agència per a ampliar i enfortir el sistema d’innovació i fomentar la col·laboració públic-privada. Es tracta, a més, d’una convocatòria cofinançada per la Unió Europea a través del programa Comunitat Valenciana-Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) per al període 2021-2027.

L’AVI pretén mobilitzar així tot el coneixement disponible amb la finalitat de donar resposta als desafiaments prèviament identificats i consensuats pels comités d’innovació que assessoren la *Agència i que estan formats per representants de la comunitat científica, els centres tecnològics i l’empresariat.

El 40% d’aquests fons, és a dir, més de 17,7 milions d’euros, finançaran un total de 29 projectes estratègics, que són aquells que per la seua naturalesa, complexitat i elevat cost econòmic requereixen d’una cooperació més intensa.

Els incentius de l’AVI permetran, per exemple, avançar en el reciclatge i valorització de residus, abordar el desenvolupament d’aliments més saludables i sostenibles o modernitzar el sector de la construcció mitjançant la incorporació de noves tecnologies disruptives.

La recol·lecció intel·ligent i automatitzada de cultius en hivernacles, l’aprofitament de les bateries d’ió-liti al final de la seua vida útil o el desenvolupament de plataformes d’intel·ligència artificial per a optimitzar les missions de satèl·lits en òrbita baixa, són algunes de les iniciatives de R+D+i que enguany compten amb el suport de l’Agència.

D’altra banda, i amb la finalitat d’incentivar l’execució de solucions innovadores amb impacte en la cadena de valor empresarial, l’AVI finançarà amb 12,7 milions un total de 47 projectes en l’àmbit de la fabricació industrial avançada, l’economia circular o la salut.

Aquesta aportació contribuirà al desenvolupament de noves tècniques en el camp de la medicina reproductiva; sistemes per a generar electricitat i hidrogen verd aprofitant els corrents marins i envasos més lleugers, duradors i sostenibles, entre altres iniciatives.

També es recolzarà, amb al voltant de 4,3 milions, la posada en marxa de 12 demostradors i proves pilot en universitats i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana a fi de transferir a les empreses els resultats de les investigacions que s’han emportat en els últims exercicis.

En el marc d’aquest programa s’assajarà, per exemple, un nou tractament contra la xylella fastidiosa, un sistema de vigilància i seguretat basat en robots mòbils o un escàner de ressonància magnètica d’altes prestacions i baix cost.

Impuls a la innovació efectiva

Precisament, per a promoure la connexió del sistema científic, tecnològic i empresarial i potenciar la investigació aplicada i orientada cap al teixit productiu, l’Agència finançarà al seu torn 30 agents d’innovació i huit Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIEs).

Pel que fa a aquesta última línia, s’han resolt favorablement totes les sol·licituds d’ajuda que han presentat enguany les universitats i centres d’investigació per a constituir nous departaments i sostindre les activitats dels ja existents. D’aquesta manera, el número de UCIEs en actiu s’amplia a un total de 20 grups d’excel·lència científica.

També s’expandeix la xarxa d’agents d’innovació amb la qual l’AVI impulsa la transferència de coneixement i promou la col·laboració de les esferes científiques, tecnològica i empresarial en nous projectes de R+D+i. Per un import pròxim als tres milions s’han recolzat 30 sol·licituds, de les quals cinc es corresponen amb nous beneficiaris i les restants són renovacions.

La xarxa d’agents superarà, per tant, el mig centenar de participants, entre universitats, centres d’investigació i associacions empresarials.

L’aposta de l’Agència per la retenció del talent es reflecteix també en els incentius a la incorporació al teixit productiu de personal investigador i tècnic de Formació Professional, amb un total de 20 contractacions. Al seu torn, seran 22 les doctorandes i doctorands que podran realitzar les seues tesis en el marc de projectes de R+D+i empresarials gràcies a una contribució pública que, en aquest cas, supera el milió d’euros.

La convocatòria es completa amb el programa d’impuls a la Compra Pública d’Innovació (CPI), que enguany recolza huit iniciatives d’institucions públiques i empreses, al mateix temps que es finançaran nou accions de reforç de les estructures de la Comunitat Valenciana.

El sistema valencià d’innovació

En funció del tipus de sol·licitant, el 63% dels expedients recolzats està impulsat per empreses i el 25% per universitats i centres d’investigació; mentre que els instituts tecnològics lideren com a beneficiaris directes el 6% de les propostes. En qualsevol cas, la connexió entre les diferents baules del sistema està garantida perquè, per a optar a qualsevol línia de l’AVI, es requereix de la cooperació significativa d’almenys dos agents del sistema.

Entre els receptors d’aquestes subvencions figuren, a més de les cinc universitats públiques, instituts tecnològics com Aimplas, Inescop o l’ITC; i centres d’investigació com els del CSIC, Fisabio o Isabial, entre altres. Organitzacions tan diverses com el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana (COIICV) o l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre també es troben entre les entitats beneficiàries.

Per part seua, Aguas Municipalizadas de Alicante, FACSA, Germaine de Capuccini, Global Omnium, IVI, Korott, Pavasal o SP Berner són algunes de les empreses que comptaran amb suport de l’Agència per a desenvolupar projectes en col·laboració amb altres agents del sistema valencià de la innovació.

Premsa, Premsa

• El prototip ha demostrat la robustesa d’aquesta tecnologia basada en biosensors fotònics, que se certificarà per a procedir-ne a la comercialització

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha finançat el desenvolupament d’un nou biosensor, basat en tecnologia fotònica i dissenyat específicament per a la indústria agroalimentària, que és capaç de detectar els bacteris amb més incidència en els productes i les línies de fabricació de manera més ràpida, eficaç i econòmica que les alternatives que ja estan presents en el mercat.

El projecte, batejat com a Bacterio, ha finalitzat amb èxit després de tres anys de treball en els quals han col·laborat grans empreses del sector agroalimentari i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana, sota la coordinació de Lumensia Sensors, firma especialitzada en el desenvolupament de sensors fotònics.


De fet, en el consorci que ha dissenyat i validat el dispositiu han participat embotits Martínez, Platos Tradicionales i Verdifresh, a més del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA), el Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el grup de Biodiversitat Microbiana del Cicle de l’Aigua (Biomica), pertanyent a l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IAMA), tots adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

Aquest nou mètode de detecció, desenvolupat a partir de circuits fotònics integrats, permet automatitzar la identificació de patògens, tant en les matèries primeres que serveixen de base per a l’elaboració d’aliments, com en les mostres de productes ja finalitzats. Es tracta d’una tecnologia que salva, a més, les limitacions tècniques dels actuals sistemes d’anàlisi, que requereixen un temps d’espera que pot arribar a 48 hores per a oferir resultats.

“La posada a punt d’aquesta tecnologia s’ha assolit mitjançant l’ús de bioreceptors que s’uneixen als antígens dels bacteris diana, la unió dels quals es tradueix en senyals òptics registrats en un prototip comercial de la companyia Lumensia Sensors”, ha precisat Ana Fernández Blanco, responsable investigadora i coordinadora del projecte en aquesta empresa.

El nou dispositiu s’ha provat amb mostres agroalimentàries reals, on ha demostrat la fiabilitat i la utilitat en la detecció dels bacteris Salmonella spp, Listeria monocytogenes i E.cherichia coli, tant en productes carnis i vegetals de quarta i cinquena gamma com en menjars preparats.

De fet, els resultats de Bacterio han sigut publicats i acceptats en forma d’articles científics en revistes especialitzades indexades, com ara Sensors, i presentats en congressos nacionals i internacionals, com el Congrés Nacional en Nanofotònica.

Interés de la indústria

Després de completar la validació d’aquest prototip per als tres microorganismes objectiu i les diverses matrius alimentàries examinades, l’equip resultant serà certificat com a mètode alternatiu als considerats de referència per a comercialitzar-lo. De fet, les tres empreses agroalimentàries que n’han participat en el desenvolupament estan interessades a incorporar aquesta tecnologia de manera definitiva en les respectives plantes de producció.

“La resistència i l’adaptació dels microorganismes patògens implicats en diversos sectors alimentaris fa que en siga difícil la detecció precoç i el control, fins i tot amb tots els avanços realitzats en productes i tècniques de desinfecció”, ha assegurat Fernández, que subratlla la necessitat de desenvolupar una tècnica d’identificació primerenca que permeta mantindre la seguretat alimentària de les matèries primeres i els productes acabats.

El nou sistema proporciona avantatges respecte a les alternatives actuals, no per la senzillesa del seu ús i la fiabilitat, sinó perquè, en reduir dràsticament el temps d’espera dels resultats, es redueixen els costos d’emmagatzematge, energia i logística dels productors, la qual cosa redunda en una millora de la seua competitivitat i la reducció directa de la petjada de carboni.

D’altra banda, els aliments són alliberats abans, amb la qual cosa arriben als punts de venda més ràpidament i, per tant, es desaprofita menys menjar. Finalment, l’anàlisi ràpida permet l’establiment de plans de control més eficaços sense augmentar el cost, la qual cosa, sens dubte, permetrà atallar els brots de manera més primerenca.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants. Així mateix, també connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• La Ciutat Politècnica de la Innovació cooperarà amb universitats, Fisabio i centres d’investigació per a propiciar filials en l’àmbit de la salut
• Es promouran accions de connexió per a acostar l’R+D+I als destinataris finals i elevar el grau de maduresa d’aquests desenvolupaments

El Consell ha autoritzat la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Ciutat Politècnica de la Innovació (CPI), dependent de la Universitat Politècnica de València (UPV), a fi de potenciar la transferència de coneixement i tecnologia cap al teixit productiu i impulsar, a més, la creació de noves empreses.

Aquest acord, dotat amb 350.000 euros, s’emmarca en la línia de suport de l’AVI a la Xarxa de Parcs Científics de la Comunitat Valenciana (rePCV) i se suma, per tant, als subscrits recentment amb la Universitat d’Alacant (UA) i la Jaume I de Castelló (UJI), per a acostar l’R+D+I a les empreses i els sectors a través d’accions conjuntes.

A més d’aquestes actuacions col·lectives, en el desenvolupament de les quals cooperaran els cinc parcs científics, aquests convenis preveuen altres programes específics, que cada institució impulsarà de manera individual, en col·laboració amb la resta d’agents que integren el sistema valencià d’innovació.

En el cas de la CPI, es promouran diverses accions de connexió, junt amb instituts tecnològics i empreses, per a acostar els resultats d’investigació als respectius destinataris potencials, bé atenent necessitats tecnològiques, o reptes d’innovació plantejats per empreses i institucions, o bé aprofitant els instruments de finançament públic existents per a elevar el grau de maduresa d’aquests desenvolupaments.

Així mateix, la Ciutat Politècnica de la Innovació impulsarà la constitució d’empreses a partir de tecnologies desenvolupades a la UPV, com a via alternativa per a transferir al mercat el coneixement generat en el si d’aquesta institució acadèmica.

A través del programa Tech2Business, es treballarà en la dinamització de projectes de creació de filials a partir de tecnologies registrades en l’àmbit de la salut, en col·laboració amb l’institut d’investigació sanitària Fisabio, les universitats públiques i els instituts d’investigació sanitària de la Comunitat Valenciana.

Aquesta mateixa iniciativa es reproduirà en el si de la UPV per a impulsar l’emprenedoria innovadora vinculada a investigacions amb potencial real d’assolir el mercat. L’objectiu és propiciar huit projectes de filials al llarg d’aquest exercici.

Cooperació per a desenvolupar innovacions

Pel que fa a les actuacions col·lectives, el conveni reforçarà el programa Innotransfer mitjançant l’organització de seminaris tècnics de caràcter temàtic, alineats amb les àrees d’oportunitat que prèviament ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació de l’AVI.

Amb tot això es pretén afavorir la cooperació entre grups d’investigació i empreses per al desenvolupament de solucions innovadores capaces de resoldre reptes d’interés comú.

La Ciutat Politècnica de la Innovació participarà també, junt amb la resta de membres de la rePCV, en la difusió dels resultats de la quarta edició del Programa de caracterització d’empreses innovadores, amb el qual es pretén dimensionar i explicar la influència i l’impacte de les empreses intensives en innovació i coneixement en el desenvolupament de la Comunitat Valenciana, així com l’aportació que fan en termes econòmics i d’ocupació al teixit empresarial.

L’acord empara, a més, la cinquena edició dels Premis rePCV, que reconeixen les empreses de caràcter innovador més destacades de l’any i n’estimulen la interacció amb la resta d’actors del sistema. Aquests guardons han distingit les empreses Medalchemy, Oscillum Biotech i Facsa, en les categories de filial, empresa emergent i col·laboració universitat-empresa, respectivament.

Premsa, Premsa

• El president destaca que l’impuls a la transferència de coneixement entre universitats i empreses ha permés situar la Comunitat Valenciana com una de les regions europees que més han avançat en innovació
• Ximo Puig ha presidit la reunió del Consell de Direcció de l’AVI, en la qual s’han aprovat els comptes i l’informe d’activitat de 2022 i s’ha fet un balanç de l’activitat de l’organisme

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) per a impulsar una transformació del model productiu que permeta situar la Comunitat Valenciana en les millors condicions per a respondre als reptes de futur.

Així ho ha expressat durant la seua intervenció davant del Consell de Direcció de l’AVI, un organisme que, tal com ha assenyalat, ha demostrat ser un “bon instrument” per a enfortir el sistema d’innovació, com ho acredita, segons ha remarcat, una activitat que ha permés desenvolupar més de 1.000 projectes amb la implicació de prop de 500 entitats i que compta amb el suport dels agents socials.

Ximo Puig ha presidit, al Palau, la reunió de l’òrgan directiu de l’AVI, en la qual també han participat la titular d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; el vicepresident executiu de l’entitat, Andrés García Reche, així com representants dels agents socials i econòmics i del sistema valencià d’innovació.

El cap del Consell ha assenyalat que l’impuls a la transferència de coneixement entre universitats i empreses ha permés situar la Comunitat Valenciana com “una de les regions europees que més ha avançat en innovació”, amb registres per damunt de la mitjana de la UE que la col·loquen en el primer lloc en el conjunt autonòmic. No obstant això, ha insistit en la necessitat de seguir avançat per a assolir els objectius fixats en aquest àmbit i comptar, per a fer-ho, amb les eines que han funcionat.

Mobilització de recursos per valor de 243 milions d’euros

En el transcurs d’aquesta reunió ordinària, el consell ha aprovat tant els comptes anuals com l’informe d’activitat corresponents a l’exercici 2022 i, a més, ha fet balanç de les accions que ha dut a terme l’Agència.

Des que es va posar en marxa, en la primavera de 2018, l’AVI ha mobilitzat 243 milions d’euros, entre aportacions públiques i inversió induïda pel sector privat, per al desenvolupament de solucions innovadores als principals reptes del teixit empresarial.

El finançament de l’Agència, que ascendeix a 164 milions d’euros en aquest període, ha permés desenvolupar un miler de projectes d’R+D+I en els quals han cooperat un total de 525 entitats beneficiàries d’aquestes ajudes, des d’empreses, universitats i centres d’investigació fins a entitats locals i associacions sense ànim de lucre.

Gràcies a aquestes aportacions, s’han desenvolupat innovacions per a previndre i fer front a les infeccions hospitalàries, eliminar la presència de microplàstics en les aigües residuals, detectar patògens i predir avaries en les línies de producció abans que es produïsquen, avançar en el desenvolupament i la implantació de la medicina personalitzada i de precisió, o fer front a les noves plagues que afecten el camp valencià, com ara el cotonet en els crítics o la Xylella fastidiosa en el cas d’ametlers i oliveres, entre moltes altres iniciatives.

Unitats científiques d’innovació

A través dels seus programes d’ajuda en concurrència competitiva, l’Agència Valenciana de la Innovació ha impulsat la creació de 13 unitats científiques d’innovació en centres d’excel·lència científica, a fi de potenciar la investigació aplicada i orientada cap a les empreses, així com la configuració d’una xarxa de 60 agents d’innovació en associacions empresarials i centres d’investigació per a reforçar la connexió del sistema d’R+D+I i optimitzar la transferència de coneixement i tecnologia al teixit productiu.

L’aposta per incorporar i consolidar la compra pública d’innovació (CPI) en les administracions locals i autonòmica, com un instrument per a millorar els serveis públics i dinamitzar la innovació en el sector privat, ha sigut un altre dels eixos prioritaris de l’AVI en aquests primers cinc anys. En concret, des de 2018 les entitats locals han iniciat prop d’una trentena de procediments de CPI i la Generalitat ja n’ha completat diversos, després de licitar i adjudicar sengles contractes amb el suport de l’Agència.

A fi de garantir el desenvolupament i la implantació de les tecnologies disruptives en el teixit empresarial, l’Agència ha impulsat també la creació d’Inndromeda, en què participen tots els centres de la Comunitat Valenciana amb competències en l’àmbit de les tecnologies habilitadores.

D’acord amb el balanç que s’ha fet, l’impacte de les polítiques d’impuls de l’R+D+I a través d’instruments com l’AVI es reflecteix ja en indicadors independents, com ara l’índex de competitivitat regional, que el mes de març passat va publicar la Comissió Europea. D’acord amb aquest informe, la Comunitat Valenciana ha millorat el comportament i pràcticament convergeix amb la mitjana espanyola gràcies a l’avanç registrat en innovació, en què, per primera vegada, supera la mitjana de la Unió Europea.

Premsa, Premsa

• S’intensificarà la connexió entre el disseny i innovació mitjançant seminaris i un node amb l’Institut de Robòtica de la UV i empreses
• El conveni entre l’AVI i la FGUV permetrà sostindre els treballs de conservació i catalogació dels fons, que van arrancar en 2020

El Consell ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Fundació General de la Universitat de València (FGUV) per a impulsar la posada en marxa i manteniment de l’Arxiu Valencià del Disseny (*AVD), una iniciativa que promou aquesta última entitat en col·laboració amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD València).

Dotat amb 130.000 euros, l’acord garantirà la conservació i difusió de la memòria i el llegat històric del disseny, que va impulsar el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana en la dècada de 1980, al mateix temps que generarà i posarà a la disposició de les empreses i creadors coneixement innovador en aquesta matèria.

Gràcies a l’aportació de l’AVI continuaran els treballs de digitalització i catalogació dels fons, que es van iniciar fa tres anys i que s’exhibeixen a través d’aquesta web, així com la labor de promoció de la investigació i difusió d’aquests treballs, que contribuiran a posar en valor aquest llegat.

L’objectiu és articular un sistema de gestió del coneixement que culmine en el desenvolupament de nous productes, a més d’oferir un instrument base que contribuïsca a definir polítiques per al desenvolupament de l’ecosistema de disseny i impulse aplicacions en els àmbits científic, econòmic i cultural.

Entre les diferents actuacions previstes en el conveni, destaca la creació d’un node col·laboratiu amb l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València (UV) i la participació d’empreses, que provarà les diferents eines tecnològiques que s’han desenvolupat a partir dels fons de l’AVD.

Aquestes aplicacions, com el sistema de cerca personalitzada o el mapa de producte, es posaran al servei del teixit empresarial i de la comunitat de dissenyadors de la Comunitat Valenciana perquè puguen explotar el patrimoni cultural generat per aquest sector.

Així mateix, les principals figures del disseny valencià seran objecte d’una sèrie d’entrevistes amb la finalitat de generar coneixement per a les noves generacions a partir de l’experiència acumulada pels i les professionals més representatives de les últimes dècades.

Per a fomentar la connexió amb els diferents agents del sistema d’innovació i coordinar, s’han programat diferents seminaris web per a identificar problemàtiques comunes, impulsar la transferència i analitzar el futur del disseny.

Premsa, Premsa

• Els convenis, dotats amb 350.000 euros cadascun, impulsaran la connexió entre les universitats i les empreses a través d’Innotransfer
• El Parc Científic d’Alacant i Espaitec reforcen la posada en marxa en les seues instal·lacions de bancs de prova i experimentació de R+D+i

El Consell ha aprovat sengles convenis de col·laboració entre l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el Parc Científic d’Alacant (PCA) i Espaitec, dependents de la Universitat d’Alacant (UA) i la Jaume I de Castelló (UJI), respectivament, amb la finalitat d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologia entre universitat-empresa i recolzar, a més, l’emprenedoria innovadora.

Aquests acords estan dotats amb 350.000 euros cadascun i contemplen l’execució tant d’accions col·lectives, que desenvoluparan tots els membres de la Xarxa de Parcs Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REPCV, en castellà); com d’actuacions específiques, que durà a terme cadascun dels centres en col·laboració amb la resta d’agents que componen el sistema valencià d’innovació.

L’objectiu, en tots dos casos, és promoure la transformació del coneixement en innovacions dirigides al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana mitjançant l’impuls de la R+D+i i la difusió dels resultats obtinguts en aquestes iniciatives.

Dins de les accions conjuntes que es duran a terme en el marc d’aquests convenis, els parcs científics promouran accions d’estímul de l’oferta tecnològica i d’identificació d’oportunitats de R+D+i per a potenciar la transferència de coneixement cap al teixit productiu.

En aquesta línia, es reforçarà el programa *Innotransfer mitjançant l’organització de nous seminaris tècnics i accions de transferència d’innovació de caràcter temàtic, alineades amb les àrees d’oportunitat per a la R+D+i que prèviament ha identificat el Comité Estratègic d’Innovació (CEI) de l’AVI.

De la mateixa manera, s’han programat diferents jornades de difusió dels resultats de la quarta edició del programa de caracterització d’empreses innovadores, amb el qual es pretén dimensionar i explicar la influència i impacte de les empreses intensives en innovació i coneixement en el desenvolupament de la Comunitat Valenciana, així com la seua aportació en termes econòmics i d’ocupació al teixit empresarial.

També es manté el suport dels parcs científics a les iniciatives d’emprenedoria innovadora a través dels Premis REPCV, que reconeixen a les noves empreses innovadores més destacades de l’any, al mateix temps que estimulen la seua connexió amb la resta de baules del sistema de R+D+i. En aquesta quarta edició mantenen la seua estructura, amb categories a la millor spin-off, start-up i col·laboració universitat-empresa.

A més de les accions en cooperació, el Parc Científic d’Alacant i *Espaitec desenvoluparan un altre tipus d’activitats per a impulsar la transferència de coneixement i recolzar la R+D+i en les seues àrees d’influència.

Prototips de nous productes

El primer planteja, per exemple, la posada en marxa del projecte Smart Park, per a configurar les instal·lacions del PCA com un ‘living-lab’ en el qual examinar tant productes com serveis innovadors vinculats a l’hàbitat saludable i l’automoció i mobilitat sostenible, dues dels àmbits de coneixements prioritaris per a l’AVI.

L’objectiu, en aquest cas, és aprofitar l’obertura i posada en marxa del nou Centre de Creació d’Empreses, així com l’adequació del seu entorn de més de 800.000 metres quadrats, per a implantar noves tecnologies, si bé el projecte es mantindrà una vegada l’immoble es trobe a ple rendiment.

Per part seua, Espaitec potenciarà també el seu programa UJI>LAB, amb el qual dinamitza la cooperació entre les empreses i la comunitat universitària per al disseny conjunt de solucions a reptes específics amb impacte en el territori.

Les persones participants faran ús del laboratori de prototipaje ràpid de la institució per a fabricar nous models de dispensadors de *espesante, dirigits a persones que pateixen disfàgia derivada de la malaltia de Parkinson, o tricicles per a transportar degotadors de medicació que complisquen amb els requisits de l’Hospital General Universitari de Castelló, entre altres projectes.