Your address will show here +12 34 56 78
Premsa, Premsa

La Generalitat finança un projecte per a accelerar mitjançant microorganismes la descomposició del plàstic per a compost orgànic

By on

14/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Reciplasa, la UJI, Cebimat y Aimplas col·laboren en el desenvolupament d’esta iniciativa que impulsa l’economia circular
  • Este projecte contribuirà a eliminar els microplàstics en el compost i evitarà que acaben en el medi natural i agrícola


La Generalitat, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un projecte per a accelerar la biodegradació de diverses classes de plàstic mitjançant l’addició de microorganismes.


L’empresa pública encarregada del tractament i la gestió dels residus urbans de Castelló, Reciplasa; l’empresa derivada de la Universitat Jaume I (UJI), Cebimat; l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), i el grup d’investigació de Polímers i Materials Avançats (PIMA) de l’UJI col·laboren en esta iniciativa que pretén optimitzar el procés de biodegradació del plàstic.


Este projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu d’este desenvolupament, denominat COMBOOST, és la investigació de nous mètodes i procediments de compostatge, tant en plàstics considerats biodegradables com en els no biodegradables, mitjançant l’addició de microorganismes que estimulen la descomposició d’estos materials.


Esta nova tecnologia permetrà traspassar algunes de les barreres que limiten actualment el reciclatge d’envasos de plàstic i oferirà noves solucions per a l’eliminació de microplàstics en el compost generat. Així, s’evitarà que acaben en el medi natural i agrícola i, per tant, en la cadena alimentària.


Les raons per a impulsar COMBOOST són d’índole econòmica i mediambiental. El reciclatge de plàstics mitjançant el compostatge presenta avantatges competitius per a les empreses, que, a través del foment de l’ecoinnovació, es podran avançar a futurs canvis legislatius.


D’altra banda, el compost orgànic produït és d’alta qualitat i es pot emprar per a millorar el rendiment de la terra en el sector agrícola i en la jardineria, sense provocar problemes de toxicologia o contaminació, ja que se’n garantirà la innocuïtat mitjançant assajos d’ecotoxicitat.


Col·laboració del sistema d’innovació


El treball del personal d’investigació de l’UJI en el projecte consistix a buscar l’additiu que millore el procés de compostatge. Per a fer-ho, s’identificaran els microorganismes que presenten altes capacitats per a degradar els polímers, unes macromolècules compostes per una o diverses unitats químiques, amb la finalitat de seleccionar els més eficaços en este procés.


Les línies d’investigació relacionades amb l’economia circular i la gestió de residus plàstics i amb metodologies complementàries, com el reciclatge terciari i/o biològic, les està desenvolupant Aimplas. Així mateix, l’empresa derivada de la Universitat Jaume I Cebimat lidera els assajos de biodegradació de materials plàstics, mentre que Reciplasa aporta la seua experiència en el tractament i la valorització de residus sòlids urbans.


Este projecte s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació especialitzat en economia circular, on s’advoca pel desenvolupament de nous processos que acceleren la degradació dels materials plàstics. Així mateix, COMBOOST s’emmarca en dos dels tres pilars de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, en concret en l’impuls de la transició ecològica i sostenible i de la transformació digital.

0

La Generalitat finança un projecte per a produir plàstics sostenibles amb la palla de l’arròs de l’Albufera com a alternativa a la seua crema

By on

08/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • La Societat d’Agricultors de la Vega coordina esta iniciativa, en la qual cooperen Aimplas i les empreses Prime Biopolymers i Viromii
  • Els residus agrícoles se sotmetran a diversos tractaments químics per a fabricar bioplàstics amb múltiples aplicacions industrials


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte d’innovació per a produir envasos biodegradables i sostenibles a partir de la palla que genera el cultiu de l’arròs a l’Albufera de València. D’esta manera, no només es pretén valorar este residu agrícola, sinó evitar també les emissions de gasos que genera la crema d’estos restolls cada tardor.


Amb la denominació de BIOPLA, este projecte està coordinat per la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), en col·laboració amb les empreses Prime Biopolymers, Viromii i l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas. Estos treballs reben el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparà una solució innovadora que permetrà posar fi a la crema d’estos restolls, una pràctica que presenta conseqüències negatives per a les persones amb problemes respiratoris i eleva els nivells de contaminació atmosfèrica a les comarques confrontants amb el llac de l’Albufera.


La incineració tracta d’evitar que la palla s’acumule i es podrisca als camps durant la temporada de pluges, la qual cosa, al seu torn, repercutix negativament en la qualitat de l’aigua de l’aiguamoll i provoca la mortaldat d’un elevat nombre de peixos. Fins ara, s’han explorat diverses vies per a la retirada d’estes restes agrícoles, si bé l’elevat cost econòmic d’este procés n’ha dificultat la posada en marxa.


L’objectiu de BIOPLA, en el marc de l’economia circular, és dotar la palla de l’arròs d’un valor econòmic capaç de compensar el cost de la seua recuperació. Per això, es planteja l’ús d’estos restolls com a matèria primera per a la producció de bioplàstics més respectuosos amb el medi ambient que els generats mitjançant recursos fòssils.


El projecte no només preveu el desenvolupament i la validació del tractament al qual s’ha de sotmetre este desaprofitament vegetal per a fabricar este producte d’alt valor afegit, i múltiples aplicacions industrials, sinó també tota la logística necessària per a fer-ne la recollida i l’emmagatzematge. En definitiva, es tracta de demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la tecnologia a escala semiindustrial.


La transformació d’este residu agrícola en bioplàstic s’aconseguix després de sotmetre els restolls vegetals a diversos tractaments, que inclouen el triturat de les tiges, els processos d’hidròlisi enzimàtica i fermentació pels quals s’obté àcid làctic, i la posterior conversió en àcid polilàctic, conegut per les sigles en anglés PLA.


El PLA representa aproximadament el 40 % de tots els polímers biodegradables i s’erigix en el bioplàstic més utilitzat del mercat, amb una demanda que creix cada any. Esta classe de material constituïx, de fet, una alternativa sostenible als plàstics tradicionals per la facilitat que té per a descompondre’s i la reducció de l’impacte ambiental.


Des que arrancara esta iniciativa fa ara un any, l’equip tècnic ha abordat ja la fase de la logística i ha dut a terme els assajos en laboratori, a fi de validar els tractaments més eficients per a la producció d’àcid polilàctic. Amb els resultats obtinguts, SAV escalarà el procés a volums propis d’una planta pilot per a continuar amb l’optimització d’este procés biològic.


A més de coordinar el projecte, SAV és el soci encarregat del subministrament i l’emmagatzematge de la palla, així com del procés de transformació semiindustrial, encara que en l’execució de BIOPLA coopera amb altres tres entitats especialitzades.


Així, Aimplas aporta el seu ampli coneixement tècnic sobre els processos i les condicions de fermentació per a la producció de bioplàstics; Prime Biopolymers lidera la fase de polimerització de l’àcid làctic i contribuïx amb l’estudi del procés de transformació a escala industrial, mentre que Viromii desenvolupa l’anàlisi de la gestió de les restes agrícoles en el mercat del PLA.


La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Economia Circular que ha impulsat l’AVI, que advoquen pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com pel disseny d’innovacions que permeten valorar els residus, d’acord amb les polítiques que en esta matèria promou la Comissió Europea. Així mateix, BIOPLA s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0

La Generalitat finança un projecte per a produir plàstics sostenibles amb la palla de l’arròs de l’Albufera com a alternativa a la seua crema

By on

08/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • La Societat d’Agricultors de la Vega coordina esta iniciativa, en la qual cooperen Aimplas i les empreses Prime Biopolymers i Viromii
  • Els residus agrícoles se sotmetran a diversos tractaments químics per a fabricar bioplàstics amb múltiples aplicacions industrials


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, finança el desenvolupament d’un projecte d’innovació per a produir envasos biodegradables i sostenibles a partir de la palla que genera el cultiu de l’arròs a l’Albufera de València. D’esta manera, no només es pretén valorar este residu agrícola, sinó evitar també les emissions de gasos que genera la crema d’estos restolls cada tardor.


Amb la denominació de BIOPLA, este projecte està coordinat per la Societat d’Agricultors de la Vega (SAV), en col·laboració amb les empreses Prime Biopolymers, Viromii i l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas. Estos treballs reben el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparà una solució innovadora que permetrà posar fi a la crema d’estos restolls, una pràctica que presenta conseqüències negatives per a les persones amb problemes respiratoris i eleva els nivells de contaminació atmosfèrica a les comarques confrontants amb el llac de l’Albufera.


La incineració tracta d’evitar que la palla s’acumule i es podrisca als camps durant la temporada de pluges, la qual cosa, al seu torn, repercutix negativament en la qualitat de l’aigua de l’aiguamoll i provoca la mortaldat d’un elevat nombre de peixos. Fins ara, s’han explorat diverses vies per a la retirada d’estes restes agrícoles, si bé l’elevat cost econòmic d’este procés n’ha dificultat la posada en marxa.


L’objectiu de BIOPLA, en el marc de l’economia circular, és dotar la palla de l’arròs d’un valor econòmic capaç de compensar el cost de la seua recuperació. Per això, es planteja l’ús d’estos restolls com a matèria primera per a la producció de bioplàstics més respectuosos amb el medi ambient que els generats mitjançant recursos fòssils.


El projecte no només preveu el desenvolupament i la validació del tractament al qual s’ha de sotmetre este desaprofitament vegetal per a fabricar este producte d’alt valor afegit, i múltiples aplicacions industrials, sinó també tota la logística necessària per a fer-ne la recollida i l’emmagatzematge. En definitiva, es tracta de demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental de la tecnologia a escala semiindustrial.


La transformació d’este residu agrícola en bioplàstic s’aconseguix després de sotmetre els restolls vegetals a diversos tractaments, que inclouen el triturat de les tiges, els processos d’hidròlisi enzimàtica i fermentació pels quals s’obté àcid làctic, i la posterior conversió en àcid polilàctic, conegut per les sigles en anglés PLA.


El PLA representa aproximadament el 40 % de tots els polímers biodegradables i s’erigix en el bioplàstic més utilitzat del mercat, amb una demanda que creix cada any. Esta classe de material constituïx, de fet, una alternativa sostenible als plàstics tradicionals per la facilitat que té per a descompondre’s i la reducció de l’impacte ambiental.


Des que arrancara esta iniciativa fa ara un any, l’equip tècnic ha abordat ja la fase de la logística i ha dut a terme els assajos en laboratori, a fi de validar els tractaments més eficients per a la producció d’àcid polilàctic. Amb els resultats obtinguts, SAV escalarà el procés a volums propis d’una planta pilot per a continuar amb l’optimització d’este procés biològic.


A més de coordinar el projecte, SAV és el soci encarregat del subministrament i l’emmagatzematge de la palla, així com del procés de transformació semiindustrial, encara que en l’execució de BIOPLA coopera amb altres tres entitats especialitzades.


Així, Aimplas aporta el seu ampli coneixement tècnic sobre els processos i les condicions de fermentació per a la producció de bioplàstics; Prime Biopolymers lidera la fase de polimerització de l’àcid làctic i contribuïx amb l’estudi del procés de transformació a escala industrial, mentre que Viromii desenvolupa l’anàlisi de la gestió de les restes agrícoles en el mercat del PLA.


La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Economia Circular que ha impulsat l’AVI, que advoquen pel desenvolupament de béns de consum més sostenibles, així com pel disseny d’innovacions que permeten valorar els residus, d’acord amb les polítiques que en esta matèria promou la Comissió Europea. Així mateix, BIOPLA s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat finança el desenvolupament d’un model predictiu per a optimitzar l’ús de fitosanitaris i fertilitzants en el cultiu de l’arròs

By on

02/11/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • La Cooperativa Unió Cristiana de Sueca coordina este projecte, en el qual participen l’IVIA, la Universitat de València i la Universitat Politècnica
  • El sistema processarà les imatges de satèl·lit i dron i avisarà del moment idoni per a aplicar tant l’adobament com els tractaments contra el fong Pyricularia oryzae

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, finança el desenvolupament d’un nou sistema predictiu per a optimitzar l’aplicació de productes fitosanitaris i fertilitzants en el cultiu de l’arròs per mitjà de l’ús d’imatges de satèl·lit i drons.


Este projecte estratègic, batejat com a ‘Detectoryza’, suposa, en la pràctica, la incorporació de tecnologies d’avantguarda en el procés productiu amb la finalitat de minimitzar-ne l’impacte sobre el medi ambient i reduir els costos de producció.


La Cooperativa Valenciana Unió Cristiana de Sueca (Uniana), amb el suport tècnic de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, coordina esta iniciativa, en la qual participen la Universitat de València, la Universitat Politècnica i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). El projecte compta, al seu torn, amb el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana – FEDER per al període 2021-2027.


L’objectiu de ‘Detectoryza’ és controlar el fong causant de la piriculariosi, la principal malaltia de l’arròs, abans que arribe a la fase epidèmica, mitjançant tractaments focalitzats a partir de les dades obtingudes a través de sistemes avançats de teledetecció.


D’esta manera, l’ús de drons i d’imatges preses per satèl·lit pretén dotar els agricultors i agricultores d’instruments més precisos per a detectar de manera precoç els símptomes del fong Pyricularia oryzae i optimitzar així les dosis de fitosanitaris.


En l’actualitat, la presència d’este patogen es combat mitjançant tractaments fungicides generalitzats en funció de la percepció visual de l’agricultor, la qual cosa pot desembocar en l’administració innecessària d’estos productes, amb el consegüent impacte econòmic i mediambiental.


‘Detectoryza’ permetrà optimitzar els tractaments per al control d’este fong, limitant les intervencions als moments idonis, d’acord amb les característiques del cultiu, les variables climàtiques i la biologia del patogen.


A més, també s’explorarà un nou mètode de fertilització que evite els riscos ambientals derivats de la sobreaplicació d’adobaments. Es tracta d’un sistema alternatiu al tradicional, que busca conéixer en tot moment l’estat nutricional de les plantes a través de les dades observades per satèl·lit per a ajustar l’aportació de nitrogen a les necessitats reals del cultiu. A este efecte, es realitzaran assajos amb diversos percentatges d’adobament, així com amb inhibidors de la urea per a optimitzar l’aportació de nutrients.


Algorisme d’intel·ligència artificial


El projecte culminarà amb el desenvolupament d’un sistema complet i qualificat d’alertes que gestionarà la mateixa cooperativa Uniana, basat en algorismes d’intel·ligència artificial, que processaran i analitzaran les dades recollides per satèl·lits i drons dotats de càmeres tèrmiques.


L’equip d’especialistes que col·laboren en la iniciativa ja ha completat la recopilació de dades de dos campanyes productives i, en l’actualitat, s’estan analitzant per a determinar els rendiments i desenvolupar el model. Des de l’inici s’està treballant en l’algorisme predictiu a partir d’imatges per a millorar la detecció i el control del fong, mentre es realitza el seguiment d’espores i del cultiu sobre el terreny per a adequar el procés de fertilització.


En la pràctica, ‘Detectoryza’ suposarà un pas avant en l’evolució i la implantació de les aplicacions de monitoratge agrícola en el cultiu de l’arròs, fins i tot després que acabe el projecte, la qual cosa permetrà avançar en agricultura de precisió. De fet, les entitats participants es comprometen a oferir formació a les i els agricultors que així ho vullguen, a més de proporcionar avisos a les explotacions interessades, que en este cas seran a càrrec de la Cooperativa Unió Cristiana de Sueca.


Col·laboració del sistema d’innovació


Precisament esta organització agrícola ha posat a la disposició de la iniciativa les parcel·les on s’estan duent a terme els assajos, al mateix temps que col·labora de manera activa en el disseny i el seguiment dels experiments, la recopilació de dades i el control de qualitat de les collites. Compta amb el suport dels departaments de Física i de Producció Vegetal de la Universitat Politècnica de València (UPV), que s’encarreguen del disseny de les estratègies de fertilització i el control de les males herbes en el cultiu de l’arròs.


L’anàlisi i la interpretació de les imatges obtingudes i la implementació dels models predictius per a identificar la presència del fong els està desenvolupant el Laboratori de Processament d’Imatges de la Universitat de València (UV), mentre que el Departament de l’Arròs i la Unitat de Micologia de l’IVIA col·laboren en el seguiment periòdic de la malaltia i la quantificació dels símptomes, entre altres actuacions.


El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité d’Especialistes en Agroalimentació que ha impulsat l’AVI, on es proposa el desenvolupament d’innovacions que impulsen l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. Així mateix, s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

Desenvolupen un robot intel·ligent per a la detecció i la delimitació del càncer de pell en temps real i sense contacte

By on

26/09/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • AINIA i Mercé V. Electromedicina han participat en este projecte estratègic, que compta amb finançament europeu a través de Feder
  • El dispositiu, que combina robòtica, fotònica i intel·ligència artificial, reduirà el temps de diagnòstic i els costos sanitaris


La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, dirigida per la consellera Nuria Montes, ha donat suport al desenvolupament d’un nou robot intel·ligent per a l’exploració dermatològica, capaç d’assistir en la detecció i la delimitació dels principals tipus de càncer de pell mitjançant una tècnica automatitzada que no requerix contacte i es completa en tan sols uns segons.


En l’execució d’este projecte estratègic, batejat com a AD-DERMA, ha participat l’empresa Mercé V. Electromedicina junt amb el Centre Tecnològic AINIA. Tots dos han comptat amb el suport de l’AVI i el finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.


A través d’esta iniciativa es pretén posar a la disposició dels professionals sanitaris una eina amb més autonomia, intel·ligència i versatilitat que les actuals solucions existents en el mercat, que no faciliten el diagnòstic dels tipus de càncer de pell més freqüents i perillosos, com ho són el carcinoma basocel·lular i el melanoma.


El nou dispositiu permetrà estalviar temps en la detecció d’estes malalties; reduirà els costos sanitaris associats a l’operativa en consulta, diagnòstic i intervenció, i contribuirà a disminuir, a més, les llistes d’espera.


Esta nova tecnologia, que combina robòtica col·laborativa, sensors fotònics d’alta resolució espacial i espectral, i intel·ligència artificial, assistirà els especialistes automatitzant les exploracions i digitalitzant la zona afectada. D’eixa manera, contribuirà a la detecció precoç de càncer de pell, un factor decisiu en la curació d’esta malaltia.


A més dels avantatges que oferix en la fase de diagnòstic, el robot té un potencial ús rellevant en les cirurgies, ja que, com que és capaç de delimitar la zona afectada en temps real, pot ajudar a retirar íntegrament el teixit tumoral sense necessitat de segones intervencions.


En l’execució d’esta iniciativa han participat dos socis, AINIA i Mercé V. Electromedicina, la qual, com a empresa que proveïx productes i equipament mèdic d’alta tecnologia, coneix les necessitats, els requisits i les certificacions que ha de complir un producte o un dispositiu mèdic, i el funcionament de la cadena de vendes i del subministrament.


Per la seua banda, el centre tecnològic ha aportat el seu coneixement previ en l’àrea de salut i diagnòstic mitjançant tecnologies fotòniques en l’àmbit de la dermatologia, així com la seua experiència en el desenvolupament i l’ús de tecnologies robòtiques.


Experimentació amb pacients


Les dos entitats han col·laborat amb el Servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), on el Dr. Onofre Sanmartín ha coordinat l’estudi observacional per a validar-ne l’eficàcia amb pacients reals.


AD-DERMA s’alinea directament amb els reptes i les solucions identificades pel comité d’especialistes en Salut de l’AVI, que, entre altres propostes d’R+D+I, advoca pel desenvolupament de nou instrumental d’ajuda i tecnologies de suport a la cirurgia. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

La Generalitat finança el desenvolupament de bateries més sostenibles, lleugeres i duradores per a impulsar la mobilitat elèctrica del transport de llarga distància

By on

19/09/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Zeleros, Ziur Composite Solutions, Aimplas i l’Institut de Motors Tèrmics de la UPV dissenyen un nou mòdul d’emmagatzematge d’energia
  • El projecte contribuirà a l’electrificació de camions, autobusos, vaixells i avions, així com nous sistemes de transport com hyperloop


La Generalitat, a través de la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo, financia el desarrollo de una nueva generación de baterías más sostenibles, ligeras y duraderas con el fin de impulsar la movilidad eléctrica en vehículos de larga distancia, ya sea transporte por carretera, aeronáutico o para nuevos medios eléctricos ferroviarios o guiados, como los trenes de levitación magnética o hyperloop.


Zeleros Global lidera la ejecución de este proyecto estratégico, en el que también colaboran el Instituto Tecnológico del Plástico (Aimplas), el Instituto de Motores Térmicos de la Universitat Politècnica de València (CMT-UPV) y la empresa Ziur Composite Solutions. Los trabajos cuentan con el respaldo de la AVI y están confinanciados por la Unión Europea a través Programa Comunitat Valenciana Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) 2021-2027.


La iniciativa, bautizada como MODALT, comprende el diseño, prototipado, testeo y validación de un módulo de almacenamiento de altas prestaciones, fabricado con composites termoplásticos, para su integración en packs de baterías modulares. Una nueva tecnología que contribuirá a superar las barreras técnicas que hasta ahora dificultaban la transición eléctrica de camiones, autobuses, barcos o aviones, entre otros vehículos de transporte.


“MODALT nos permitirá generar un conocimiento diferencial para poder desarrollar y fabricar baterías más sostenibles, ligeras y seguras, y con mayor durabilidad. El módulo de almacenamiento que estamos desarrollando contribuirá a desbloquear aplicaciones de vehículos electrificados de altas prestaciones, ya que su diseño cuenta con los requisitos de potencia, energía y rendimiento y operación que estos demandan”, expone el responsable del programa técnico de Zeleros, Daniel Fons.


Además, el uso de composites termoplásticos permitirá elevar, al final de su vida útil, el porcentaje de reciclabilidad de los materiales que conforman la parte estructural de las baterías, reduciendo así el impacto ambiental de esta industria.


Según explica el investigador en movilidad sostenible de Aimplas Guillermo Ulldemolins, el tratamiento y procesado de este tipo materiales plásticos presenta ventajas, pues es posible mejorar sus propiedades mediante la incorporación de partículas que otorgan conductividad eléctrica (es decir, que dejan pasar la corriente), resistencia al fuego, o fibras que elevan su rigidez y resistencia.


El proyecto, cuyos trabajos concluirán el año próximo, incluye la validación en laboratorio de este nuevo módulo de almacenamiento, que se someterá a ensayos eléctricos, mecánicos y térmicos, simulando, además, distintos ciclos de conducción.


Para la ejecución de MODALT se ha constituido un consorcio coordinado por Zeleros, empresa que lidera el desarrollo de la tecnología hyperloop en España, y que llevará a cabo el estudio de celdas, geometrías y casos de uso del almacenamiento, así como el diseño mecánico de distribución, conexiones y refrigeración y la validación eléctrica.


ZIUR composites, por su parte, aporta experiencia en el campo de la ingeniería mecánica, mientras que la UPV contribuye con sus conocimientos sobre mecánica de fluidos y termodinámica, y Aimplas participará en el desarrollo de los materiales de aislamiento ligeros y antivibraciones.


La iniciativa se alinea con las conclusiones de dos comités estratégicos de innovación especializado (CEIE) de la AVI: el de Automoción y movilidad sostenible y el de Economía Circular.


En concreto, MODALT contribuye a la optimización de la carga del vehículo eléctrico y a la mejora de los sistemas de gestión térmica, al tiempo que permite la obtención de bienes de consumo más sostenibles. Del mismo modo, el proyecto también conecta con los entornos de especialización y prioridades de la Estrategia de Especialización Inteligente de la Comunitat Valenciana, conocida como S3, que coordina la Generalitat.

0
Premsa, Premsa

L’AVI finança un sistema predictiu en temps real que optimitza la conservació de la xarxa viària a través del desenvolupament d’un bessó digital

By on

05/09/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Becsa desenvolupa aquest projecte amb impacte en la cadena de valor en col·laboració amb l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV
  • El sistema és capaç d’oferir un diagnòstic sobre l’estat de la via, pronosticar-ne l’evolució i elaborar de manera automàtica un pla de manteniment


La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha finançat el desenvolupament d’un sistema per a l’auscultació, el diagnòstic i la predicció de l’estat de conservació de les carreteres en temps real a partir d’un bessó digital, que recollirà tant la descripció física com funcional de cada via analitzada.

La constructora Becsa, de Simetría Grupo, impulsa aquest projecte, batejat com a TWIN ROAD, que executa amb el suport de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM) de la Universitat Politècnica de València (UPV). La iniciativa compta amb el suport de l’AVI en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva i, per tant, disposa de finançament de la Unió Europea a través del Programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) 2021-2027.

La nova eina, que és capaç de detectar i classificar les deterioracions del ferm, realitzarà un inventari dels elements que hi ha en la infraestructura viària, així com l’estat de conservació, i generarà un bessó digital amb la finalitat d’avaluar en temps real l’estat de la carretera i dels seus elements i oferir prediccions entorn del comportament que té.

A més, els gestors de la xarxa de carreteres obtindran de manera automàtica el pla de manteniment de la via, en funció del diagnòstic realitzat, de manera que podran planificar les actuacions de conservació de manera preventiva, la qual cosa redundarà en una reducció dels costos de reparació i més seguretat per als usuaris d’aquestes vies.

En les últimes setmanes, s’ha dut a terme la comprovació i verificació del prototip a través d’una sèrie de proves en entorns reals controlats a fi de calibrar tant el maquinari i el programari com les propietats del model bessó digital, a fi de garantir que el sistema siga capaç de complir totes les seues capacitats.

Per a dur a terme aquest desenvolupament, Becsa ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, concretament amb l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM-UPV), que ha treballat en el disseny i desenvolupament del subsistema de programari. Aquest centre d’investigació ha aplicat els coneixements i experiència que té en el disseny i desenvolupament de xarxes neuronals i models matemàtics complexos i el desenvolupament de plataformes digitals enfocades a processar bases de dades de gran magnitud.

El projecte TWIN ROAD s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Mobilitat, Transports i Infraestructures, que proposa el desenvolupament de sistemes que optimitzen la detecció de l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment per a millorar la seguretat, en general, i que permeten actuacions a curt i mitjà termini.

Així mateix, la iniciativa connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

L’AVI finança una nova tecnologia de filtratge que replica el sistema de filtració de la manta gegant per a eliminar microplàstics en aigües residuals

By on

05/09/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • Global Omnium coordina aquesta iniciativa, en la qual col·laboren Vielca Ingenieros, la Universitat Catòlica, Aidimme i Control de Vertido Industrial
  • El sistema reproduirà en un dispositiu preindustrial el mecanisme de filtratge d’aquesta espècie del Mediterrani, que s’alimenta de microplàncton


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança un nou sistema per a capturar els microplàstics presents en les aigües residuals, que s’inspira en espècies marines del Mediterrani, com ara la manta gegant del gènere Mobula. D’aquesta manera, es pretén replicar el mètode de filtratge que aquests animals empren per a alimentar-se de microplàncton en un nou dispositiu industrial més eficaç, d’autoneteja i de baix consum energètic.

La iniciativa, batejada com a REMOURE, està coordinada per Global Omnium i hi participen l’empresa d’enginyeria Vielca Ingenieros, l’Institut Tecnològic Aidimme, la Universitat Catòlica de València (UCV) i l’empresa Control de Vertido Industrial. Així mateix, l’AVI proporciona suport en el marc de les seues convocatòries d’ajuda en concurrència competitiva a aquest projecte estratègic, les quals disposen de finançament europeu a través del Programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2021-2027.

L’objectiu és definir i validar una tecnologia eficaç per a la recuperació dels plàstics de menys de 5 mm en les aigües residuals, l’eliminació dels quals suposa tot un repte per a les estacions depuradores, ja que els tractaments actuals requereixen sistemes de filtratge que suposen elevades inversions d’operació i manteniment.

De fet, aquest nou sistema ha de resoldre les principals limitacions que presenten les opcions que ja es troben en el mercat, com ho són l’elevat consum energètic i l’obstrucció reiterada dels filtres per acumulació de plàstics.

Per a resoldre aquest desafiament de gran importància, que té conseqüències negatives tant per al medi ambient com per als éssers vius, les entitats que cooperen en REMOURE han situat el focus en la naturalesa com a font d’inspiració. En concret, han analitzat el funcionament dels mecanismes d’alimentació de diverses espècies marines amb la finalitat de triar el mètode més avantatjós per a reproduir-lo a escala industrial.

El mecanisme de la manta gegant del gènere Mobula, molt comú al Mediterrani, ha esdevingut l’opció triada i, de fet, el seu sistema de brànquies ja s’ha aconseguit reproduir de manera artificial mitjançant tècniques de fabricació additiva en 3D, a fi de provar-ne l’efectivitat en la recuperació de micromaterials.

Per a fer-ho, l’equip està treballant en la posada en marxa d’un banc d’assajos que s’instal·larà el pròxim mes de setembre en Aidimme, on es posaran a prova les rèpliques en 3D de l’arc branquial. A causa de la complexitat dels seus teixits, que són capaços de retindre el plàncton per a alimentar-se, l’adaptació del sistema de la Mobula a un filtre industrial només es pot fer mitjançant tecnologies d’addició de capes o impressió 3D.

Innovació en cooperació

Com a coordinadora del projecte i empresa especialitzada en la gestió de l’aigua, Global Omnium aporta la seua visió d’usuari final en totes les fases de desenvolupament, si bé el seu paper principal se centra en el demostrador del nou sistema de filtració, que es durà a terme junt amb Vielca Ingenieros, consultoria valenciana d’enginyeria civil, mediambiental i arquitectura.

Prèviament, l’Institut de Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (UCV) ha fet, entre altres funcions, l’anàlisi i l’estudi morfològic d’un exemplar de manta gegant, que fins i tot s’ha sotmés a tomografia computada per a obtindre una imatge detallada de les seues brànquies amb la finalitat de reconstruir aquest model en 3D.

Aidimme, l’institut tecnològic de referència per als sectors metal·lomecànic i del moble, la fusta i l’embalatge, lidera el disseny d’un model de càlcul per a optimitzar el disseny d’aquest sistema i ha aportat el seu coneixement i l’experiència en l’avaluació i la selecció de la tecnologia de fabricació additiva necessària per a reproduir el mecanisme de filtració.

Així mateix, el disseny, la planificació i l’execució dels experiments en models físics i la construcció i la prova inicial del pilot els durà a terme Control de Vertido Industrial (CVI), empresa de disseny i construcció de solucions industrials.

El projecte REMOURE s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Economia Circular, en concret amb el repte d’assolir la valorització més eficient dels residus i l’extensió en els usos de les aigües regenerades en l’entorn urbà i agrícola. La iniciativa connecta també amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

0
Premsa, Premsa

L’AVI finança un sistema per a monitorar la xarxa de carreteres i predir la necessitat de manteniment mitjançant intel·ligència artificial

By on

05/09/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari


  • El projecte està coordinat per Pavasal i compta amb la col·laboració de les empreses CPS Infraestructuras i Solver, a més de la UPV
  • Aquesta eina ajudarà les administracions a prioritzar la inversió en conservació abans que la deterioració del paviment afecte el trànsit


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat el desenvolupament d’un sistema que monitora la xarxa interurbana de carreteres i prediu la deterioració del paviment mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial. Aquesta nova eina de manteniment predictiu és capaç de determinar l’estat de la infraestructura sense necessitat de dur a terme inspeccions visuals ni d’utilitzar tècniques invasives, al mateix temps que en pronostica l’evolució per a planificar de manera sostenible la conservació de la via abans que la deterioració afecte el trànsit.


El projecte, batejat com a NEUROVÍAS, està coordinat per l’empresa especialitzada en construcció i conservació d’infraestructures, Pavasal, i en l’execució d’aquest col·laboren les empreses CPS Infraestructuras, Movilidad y Medio Ambiente i Solver Machine Learning, a més del grup d’investigació en gestió del procés projecte-construcció de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València (UPV).


La iniciativa compta amb el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva i disposa de finançament de la Unió Europea per mitjà del Programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2021-2027.


Aquest nou sistema es compon d’un sistema d’enregistrament per a monitorar l’estat del paviment per mitjà de dues càmeres de vídeo de fàcil instal·lació en qualsevol vehicle convencional i un programari que és capaç de processar les imatges 3D per a avaluar els danys i l’estat del paviment, predir-ne l’evolució i obtindre un pla de gestió a curt i mitjà termini que minimitze l’impacte ambiental, econòmic i social de les actuacions de manteniment, i maximitze la seguretat i el confort dels usuaris de la xarxa de carreteres.


La plataforma inclou un sistema d’informació geogràfica (GIS) que permet emmagatzemar, analitzar i visualitzar totes les dades referenciades en un mapa, així com extraure-les en un fitxer en format estàndard per a incorporar-les a un model BIM (building information modeling). Aquesta metodologia de treball col·laboratiu integra les característiques físiques i funcionals de la infraestructura en una representació digital en 3D que optimitza la planificació i millora l’eficiència dels processos.


Segons l’última auditoria sobre l’estat de conservació de la xarxa de carreteres elaborada per l’Associació Espanyola de la Carretera (AEC) en 2018, s’estima que més de la meitat de la xarxa —53.500 quilòmetres— presenta deterioracions estructurals i superficials importants en el paviment.


En aquest context, el projecte NEUROVÍAS ofereix una eina que ajudarà les administracions a prioritzar les inversions en matèria de conservació, impulsant la planificació preventiva d’aquestes actuacions, abans que la vida útil del paviment s’esgote o es registren grans nivells de degradació. D’aquesta manera, no només es disposarà d’una xarxa viària en millor estat, sinó que redundarà en un cost més baix del transport i menys emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.


En el desenvolupament d’aquesta tecnologia, que ja s’ha validat amb èxit, hi han col·laborat quatre entitats de diferent índole. Pavasal, constructora amb una àmplia experiència en el manteniment viari ha liderat, com a coordinadora del projecte, el disseny del sistema de monitoratge; d’altra banda, el desenvolupament del programari ha recaigut en la consultora d’enginyeria CPS Infraestructuras, Movilidad y Medio Ambiente.


Així mateix, Solver Machine Learning, spin-off de la UPV especialitzada en intel·ligència artificial, ha sigut l’encarregada de concebre el model d’avaluació de l’estat del paviment mitjançant tècniques d’aprenentatge profund, al mateix temps que l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports és la responsable del desenvolupament dels models predictius d’evolució de la deterioració i de l’optimització de la presa de decisions.


NEUROVÍAS connecta amb els entorns d’especialització i les prioritats de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com a S3CV, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. A més, proposa solucions als principals reptes identificats pel Comité d’Innovació en Mobilitat, Transports i Infraestructures, que, entre altres línies d’acció, proposava avançar en la detecció de l’estat de les infraestructures i les seues necessitats de manteniment per a millorar la seguretat, en general, i que permeten actuacions a curt i mitjà termini. 

0
Premsa, Premsa

L’AVI dona suport al desenvolupament de 185 projectes pluriennals d’innovació per a afrontar els principals reptes de les empreses

By on

07/08/2023

- Category : Premsa, Premsa

- Tags : #pca, #startups, agroalimentació, agroalimetari

  • L’Agència resol la concessió la seua convocatòria d’ajudes i atorgarà 44,4 milions d’euros fins a 2025 entre les 200 entitats beneficiàries
  • S’impulsaran nous mètodes per a la generació d’electricitat i hidrogen verd o un escàner de ressonància magnètica de baix cost, entre altres iniciatives


L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) donarà suport a un total de 185 projectes d’innovació en el marc de la seua convocatòria anual d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2023, amb la qual s’impulsa el desenvolupament de solucions innovadores a reptes de gran impacte per al sistema productiu mitjançant la col·laboració d’empreses, universitats i centres tecnològics i d’investigació.

Un total de 200 entitats radicades en la Comunitat Valenciana duran a terme iniciatives de R+D+i, gràcies als 44,38 milions en ajudes que ha concedit l’Agència per a ampliar i enfortir el sistema d’innovació i fomentar la col·laboració públic-privada. Es tracta, a més, d’una convocatòria cofinançada per la Unió Europea a través del programa Comunitat Valenciana-Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) per al període 2021-2027.

L’AVI pretén mobilitzar així tot el coneixement disponible amb la finalitat de donar resposta als desafiaments prèviament identificats i consensuats pels comités d’innovació que assessoren la *Agència i que estan formats per representants de la comunitat científica, els centres tecnològics i l’empresariat.


El 40% d’aquests fons, és a dir, més de 17,7 milions d’euros, finançaran un total de 29 projectes estratègics, que són aquells que per la seua naturalesa, complexitat i elevat cost econòmic requereixen d’una cooperació més intensa.


Els incentius de l’AVI permetran, per exemple, avançar en el reciclatge i valorització de residus, abordar el desenvolupament d’aliments més saludables i sostenibles o modernitzar el sector de la construcció mitjançant la incorporació de noves tecnologies disruptives.


La recol·lecció intel·ligent i automatitzada de cultius en hivernacles, l’aprofitament de les bateries d’ió-liti al final de la seua vida útil o el desenvolupament de plataformes d’intel·ligència artificial per a optimitzar les missions de satèl·lits en òrbita baixa, són algunes de les iniciatives de R+D+i que enguany compten amb el suport de l’Agència.


D’altra banda, i amb la finalitat d’incentivar l’execució de solucions innovadores amb impacte en la cadena de valor empresarial, l’AVI finançarà amb 12,7 milions un total de 47 projectes en l’àmbit de la fabricació industrial avançada, l’economia circular o la salut.


Aquesta aportació contribuirà al desenvolupament de noves tècniques en el camp de la medicina reproductiva; sistemes per a generar electricitat i hidrogen verd aprofitant els corrents marins i envasos més lleugers, duradors i sostenibles, entre altres iniciatives.


També es recolzarà, amb al voltant de 4,3 milions, la posada en marxa de 12 demostradors i proves pilot en universitats i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana a fi de transferir a les empreses els resultats de les investigacions que s’han emportat en els últims exercicis.


En el marc d’aquest programa s’assajarà, per exemple, un nou tractament contra la xylella fastidiosa, un sistema de vigilància i seguretat basat en robots mòbils o un escàner de ressonància magnètica d’altes prestacions i baix cost.

Impuls a la innovació efectiva


Precisament, per a promoure la connexió del sistema científic, tecnològic i empresarial i potenciar la investigació aplicada i orientada cap al teixit productiu, l’Agència finançarà al seu torn 30 agents d’innovació i huit Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIEs).


Pel que fa a aquesta última línia, s’han resolt favorablement totes les sol·licituds d’ajuda que han presentat enguany les universitats i centres d’investigació per a constituir nous departaments i sostindre les activitats dels ja existents. D’aquesta manera, el número de UCIEs en actiu s’amplia a un total de 20 grups d’excel·lència científica.


També s’expandeix la xarxa d’agents d’innovació amb la qual l’AVI impulsa la transferència de coneixement i promou la col·laboració de les esferes científiques, tecnològica i empresarial en nous projectes de R+D+i. Per un import pròxim als tres milions s’han recolzat 30 sol·licituds, de les quals cinc es corresponen amb nous beneficiaris i les restants són renovacions.


La xarxa d’agents superarà, per tant, el mig centenar de participants, entre universitats, centres d’investigació i associacions empresarials.


L’aposta de l’Agència per la retenció del talent es reflecteix també en els incentius a la incorporació al teixit productiu de personal investigador i tècnic de Formació Professional, amb un total de 20 contractacions. Al seu torn, seran 22 les doctorandes i doctorands que podran realitzar les seues tesis en el marc de projectes de R+D+i empresarials gràcies a una contribució pública que, en aquest cas, supera el milió d’euros.


La convocatòria es completa amb el programa d’impuls a la Compra Pública d’Innovació (CPI), que enguany recolza huit iniciatives d’institucions públiques i empreses, al mateix temps que es finançaran nou accions de reforç de les estructures de la Comunitat Valenciana.


El sistema valencià d’innovació


En funció del tipus de sol·licitant, el 63% dels expedients recolzats està impulsat per empreses i el 25% per universitats i centres d’investigació; mentre que els instituts tecnològics lideren com a beneficiaris directes el 6% de les propostes. En qualsevol cas, la connexió entre les diferents baules del sistema està garantida perquè, per a optar a qualsevol línia de l’AVI, es requereix de la cooperació significativa d’almenys dos agents del sistema.


Entre els receptors d’aquestes subvencions figuren, a més de les cinc universitats públiques, instituts tecnològics com Aimplas, Inescop o l’ITC; i centres d’investigació com els del CSIC, Fisabio o Isabial, entre altres. Organitzacions tan diverses com el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana (COIICV) o l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre també es troben entre les entitats beneficiàries.


Per part seua, Aguas Municipalizadas de Alicante, FACSA, Germaine de Capuccini, Global Omnium, IVI, Korott, Pavasal o SP Berner són algunes de les empreses que comptaran amb suport de l’Agència per a desenvolupar projectes en col·laboració amb altres agents del sistema valencià de la innovació.

0
Older posts
Newer posts