Premsa, Premsa

• El comité que coordina el científic Francisco Blanes insta a utilitzar microorganismes vius per a millorar els sistemes de diagnòstic i tractament
• Advoquen per desenvolupar algorismes verds i nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba, a més de les disciplines pròpies de la digitalització, altres com la robòtica o la biotecnologia, han proposat el desenvolupament de nous sistemes d’Intel·ligència Artificial capaces de reduir les barreres d’accés a les solucions tecnològiques i facilitar el seu ús per part de la ciutadania i les pimes.

Aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una segona sessió de treball a fi de plantejar solucions concretes als reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement després d’un primer procés de revisió i actualització, que es va dur a terme a la fi de febrer.

En aquest sentit, s’ha instat a explorar nous sistemes de computació més eficients energèticament a través de disseny d’algorismes verds que reduïsquen el consum que requereixen els actuals processos de càlcul associats, per exemple, a la intel·ligència artificial o el blockchain amb la finalitat de reduir el seu impacte mediambiental.

L’equip d’especialistes coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha proposat l’anàlisi de dades biotecnològiques, així com l’ús de microorganismes vius per a optimitzar el diagnòstic i tractament de problemes en diferents sectors d’activitat.

Blanes ha subratllat, sobre aquest tema, que, en aquesta actualització dels reptes i solucions, el CEIE ha incidit més en el camp d’acció d’altres tecnologies habilitadores, que tenen una gran rellevància en la Comunitat Valenciana com, per exemple, la biotecnologia o els materials avançats.

També s’advoca per millorar les tecnologies de fabricació, així com nous materials reciclables i sostenibles, que reduïsquen la petjada de carboni i la demanda energètica respecte a altres alternatives ja en el mercat.

Malgrat aquestes novetats, el comité manté el focus sobre l’optimització de les activitats de les empreses mitjançant la posada en marxa de solucions centrades en l’obtenció de dades rellevants, en la seua transformació en informació i a partir d’aquesta, en la generació de coneixement en l’empresa, facilitant així la presa de decisions.

Equip d’especialistes multidisciplinari

Aquest equip multidisciplinari compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

En les pròximes setmanes, el comité emetrà les seues conclusions que s’elevaran al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació per a, a continuació, posar aquestes propostes a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació.

Precisament amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.

Premsa, Premsa

• L’AVI reuneix un grup de persones expertes per a actualitzar els reptes i solucions que contribuïsquen a reduir l’impacte mediambiental de productes i serveis
• Aposten per potenciar l’ecodisseny, optimitzar l’aprofitament de l’aigua i avançar en la valorització de les deixalles i la seua transformació en recursos

A més, aquest grup multidisciplinari advoca per produir béns i serveis més sostenibles, seguint des de la seua concepció inicial els principis de l’ecodisseny, per a minimitzar així la petjada ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida.

Totes dues iniciatives formen part dels desafiaments prioritaris que ha identificat aquest òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) després de la reunió que ha mantingut per a avaluar l’impacte de les propostes de R+D+i formulades en 2018, així com per a actualitzar els reptes i solucions a escometre durant els pròxims anys.

En línia amb els treballs desenvolupats fins hui, el comité insisteix a potenciar l’optimització en l’ús i aprofitament de l’aigua, especialment la regenerada i dessalinitzada, com un dels objectius sobre els quals incidir en les futures convocatòries d’ajuda de l’AVI, al mateix temps que manté la valorització de residus i la seua transformació en recursos com un dels objectius a abordar amb caràcter preferent.

Es tracta, en definitiva, de proporcionar eines, a través de la innovació, que ajuden les empreses a completar la transició de l’economia lineal a la circular, segons ha explicat el coordinador del grup, Mariano Pérez, secretari i membre d’honor de la Comissió Consultiva d’AIDIMME Institut Tecnològic Metalmecánico, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme): “La Comunitat Valenciana ha de ser capaç de desenvolupar productes sostenibles que estiguen dissenyats i adaptats de manera que ens puguem anticipar al nou Reglament d’Ecodisseny”.

Així mateix, el balanç dels reptes i solucions proposats per aquest equip d’especialistes en els programes d’ajuda de l’Agència reflecteix que una quarta part de tots els projectes finançats en els últims cinc anys es corresponen amb iniciatives d’Economia Circular.

En total, s’han mobilitzat 39 milions d’euros, que en la seua major part s’han destinat al desenvolupament de tractaments per a donar als residus una segona vida i estendre l’ús de les aigües regenerades en entorns agrícoles i urbans.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté la major part de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils vinculats als centres tecnològics i empreses privades amb un elevat component innovador.

Des de l’àmbit científic participen Juan Bautista Carda (Universitat Jaume I), Joaquín Melgarejo i Jorge Olcina (Universitat d’Alacant) i Eduardo Palomares (Institut de Tecnologia Química), mentre que els centres tecnològics de la Comunitat contribueixen amb José Antonio Costa (Aimplas), Antonio *Dobón (Itene) i Vicente Cambra (Aitex), dues dels nous ingressos.

Finalment, i com a especialistes procedents del teixit productiu participen, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (*CEV), Maite Castillo (UBE), Amelia Navarro (Hidraqua), Eva Giner (SPB) i Ángel Martínez (Acteco), que constitueix la tercera i última novetat.

Després d’aquesta primera sessió de treball, el CEIE en Economia Circular completarà la seua proposta de reptes i solucions en una segona trobada, que se celebrarà en les pròximes setmanes i, després del qual es remetran les conclusions al Comité Estratègic d’Innovació (CEIE) per a la seua validació definitiva.

Superada aquesta fase, l’objectiu és posar els resultats d’aquesta anàlisi a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació, a fi que puguen presentar projectes de R+D+i en les pròximes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Premsa, Premsa

• El Diari Oficial de la Generalitat publica la nova convocatòria anual de l’AVI, que romandrà oberta fins al pròxim 21 d’abril
• L’Agència preveu finançar al voltant de 350 projectes de R+D+i, en els quals col·laboraran diferents agents del sistema d’innovació

El Consell, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Es tracta d’una nova crida pública per a resoldre reptes d’interés comú a través de la R+D+i, en el qual, com a novetat, es reforçarà tant la participació d’empreses com la dotació econòmica dels dos programes amb major impacte en el teixit productiu, a fi d’impulsar els projectes estratègics en cooperació i la consolidació de la cadena de valor empresarial.

En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 48,95 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a la R+D+i en col·laboració, que romandrà oberta a la recepció de projectes fins al pròxim 21 d’abril.

La nova convocatòria està cofinançada al 60% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, i s’alinea amb la nova Estratègia d’Especialització Intel·ligent S3, que ha dissenyat la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

S’estima que, amb l’actual assignació econòmica, l’AVI podrà finançar entorn de 350 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció del tipus de programa i les característiques de cada projecte.

Les sis línies d’ajuda de l’Agència incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses i faciliten la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació i empreses.

De fet, l’AVI requereix de la col·laboració de, almenys, dos agents del sistema per a optar a qualsevol tipus d’incentiu, al mateix temps que es continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i solucions que prèviament han identificat els diferents comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Com a novetat, enguany es reforçarà el pes de les empreses en els principals programes d’ajuda amb l’objectiu d’estimular la seua participació i cooperació amb altres organitzacions. Així, les mercantils hauran d’assumir ara la meitat del cost d’execució de cada projecte estratègic, on també s’exigirà la concurrència d’almenys una pime entre les entitats que treballaran conjuntament en el desenvolupament d’aquestes iniciatives de R+D+i.

Aquesta última obligació, és a dir, la participació d’un petita o mitjana empresa, s’estendrà també als projectes en col·laboració que es presenten a la línia de consolidació de la cadena de valor, la segona per volum de fons.

Precisament tots dos programes, que ja copaven el gruix del pressupost de la convocatòria, experimentaran un nou increment en la seua assignació fins a aconseguir el 70% del total. Es tracta de les dues línies que, any rere any, susciten una major demanda i les que generen també un impacte més notori en el sistema productiu, ja que estan obertes a la participació d’empreses.

En el cas dels projectes estratègics en cooperació, l’AVI ha elevat la partida econòmica fins als 20,75 milions d’euros, un 20% més que fa un any, per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú.

D’aquesta manera, es reforçarà el desenvolupament d’iniciatives que requereixen necessàriament de la col·laboració dels diferents agents del sistema d’innovació per la complexitat i l’elevat esforç econòmic que representen.

En la mateixa proporció augmenta la dotació del programa de suport a la consolidació de cadena de valor empresarial, que comptarà amb 13,90 milions d’euros per a recolzar el disseny de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

L’adequació de la convocatòria als requisits derivats del finançament europeu també comporta altres novetats per a les organitzacions que sol·liciten els incentius de l’AVI. I és que, a partir d’ara, hauran de justificar que els seus projectes d’innovació no generaran cap impacte negatiu en el medi ambient.

Finalment, en el programa de Promoció del Talent s’atorgarà una major flexibilitat als centres d’investigació que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cada entitat podrà presentar un màxim 4 sol·licituds, enfront del màxim de tres vigent fins hui.

Suport al talent i la transferència

Més enllà de l’impuls als projectes estratègics i de consolidació de la cadena de valor, destaca el suport al programa de Valorització, transferència i resultats d’investigació a les empreses, que disposa de 7,6 milions d’euros.

Aquests fons no sols permetran desenvolupar assajos, proves pilot i demostradors, sinó que garanteixen finançament per a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIE) constituïdes en universitats i centres d’investigació d’excel·lència.

L’AVI prosseguirà donant suport a l’atracció i retenció de professionals qualificats a través de tres línies específiques d’ajuda. Els 4,85 milions consignats a aquest efecte podran sostindre l’actual xarxa d’agents d’innovació, al mateix temps que recolzaran a les empreses que formen a doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculats a l’execució de projectes d’innovació.

Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la Compra Pública d’Innovació (CPI), superarà enguany el milió d’euros. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular a les empreses perquè concórreguen a aquest tipus de licitacions nacionals i internacionals.

Finalment, es contemplen 800.000 euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretén reforçar les estructures de suport a la innovació existents en la Comunitat, així com facilitar la difusió de la R+D+i entre les empreses.

Més de 500 beneficiaris i 139 milions concedits

Des de 2018, un total de 520 organitzacions diferents, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.

En total, l’AVI ha concedit al voltant de 139 milions d’euros per a recolzar el desenvolupament d’accions de R+D+i en cooperació amb la finalitat d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diferents baules.

Les ajudes de l’Agència han mobilitzat, al seu torn, 76 milions d’inversió privada que, al costat de l’aportació pública, han permés desenvolupar 881 iniciatives en els últims cinc anys.

Premsa, Premsa

• L’AVI cofinança al costat de Feder un projecte de l’Associació Valenciana d’Agricultors, AINIA, IVIA, UV i les empreses Sinyent i Locatec
• El sistema integra sensors i imatges a través de drons i satèl·lit per a detectar malalties en fase primerenca i proposar el tractament òptim

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de noves eines digitals per a la detecció i predicció primerenca de les principals plagues que amenacen els cultius de cítrics en la Comunitat Valenciana. L’objectiu és dissenyar un sistema de control més avançat i precís que permeta als agricultors fer front a aquestes malalties en la seua etapa inicial, amb la finalitat d’optimitzar els tractaments aplicats i reduir el seu possible impacte en el medi ambient.

En l’actualitat, en el camp valencià conviuen diferents estratègies de gestió dels cultius, la qual cosa dificulta la planificació i resposta coordinada davant una amenaça fitosanitària. El projecte SENSOPLAG pretén contribuir, precisament, al desenvolupament de polítiques eficients per a la gestió de les noves plagues com una de les vies per a garantir la viabilitat del sector primari.

La iniciativa, que impulsa l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) en col·laboració amb l’Institut d’Investigacions Agràries (IVIA), el centre tecnològic AINIA, el grup de Reconeixement de la Sostenibilitat (vaig REDOLDRE) de la Universitat de València, i les empreses Serveis Agraris Sinyent i Locatec Aplicacions Informàtiques, compta també amb el suport de l’AVI, que ha aportat 684.000 euros en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).

Davant la greu amenaça que representen les noves malalties i les limitacions dels sistemes de detecció actuals, SENSOPLAG explora el desenvolupament d’una nova solució, basada en un sistema integrat d’eines digitals que permeta la detecció precoç, el monitoratge i predicció de plagues clau com el cotonet de Sud-àfrica, l’àcar roig oriental o els insectes que actuen com a vectors del greening.

L’objectiu és integrar totes aquestes eines i les dades obtingudes, en una mateixa plataforma, amb la finalitat de desenvolupar models que generen, a partir d’aquest material, informació pràctica per als professionals del camp. S’està treballant, de fet, en un sistema d’ajuda a la presa de decisions, dirigit a agricultors i tècnics i accessible a través d’una app, que no sols els permetrà interactuar per a resoldre els seus possibles dubtes, sinó que els guiarà en l’elecció dels tractaments més adequats i el moment òptim d’aplicació per a aconseguir la màxima eficàcia.

Actualment el projecte es troba en una fase de recopilació i anàlisi de les dades per a la seua definitiva integració en el model. Per a això, es processaran les imatges satel·litàries, així com les preses amb cambres hiperespectrales integrades en drons a fi d’estudiar la detecció i el grau d’afectació de les plagues durant els diferents períodes de l’any.

Cooperació en innovació

En l’execució del projecte participen dos centres de referència en investigació agrària: AINIA, que acredita una extensa trajectòria en sistemes de teledetecció en el camp mitjançant l’ús de drons i robots autònoms; i IVIA, amb una vasta experiència en el desenvolupament de paranys i anàlisis de fotos de satèl·lit per a la detecció de plagues.

El coneixement en el disseny i ús de sensors, així com l’emmagatzematge de les dades recaptades, l’aporta el grup vaig REDOLDRE, de la Universitat de València; al mateix temps que Locatec donarà suport a la recol·lecció de dades a través d’una app, on els agricultors podran carregar fotos de les possibles plagues; i implementarà, en un sistema de recomanació automatitzat mitjançant programari. Els quatre socis contribuiran al desenvolupament dels algorismes d’intel·ligència artificial necessaris per a analitzar les dades.

Els treballs sobre el terreny corresponen a Sinyent, empresa especialitzada en serveis agraris, mentre que AVA, com a coordinador del projecte, ha exercit un paper clau en la definició de les necessitats dels professionals del sector i garantirà, a més, la implementació d’aquest nou sistema entre els seus potencials usuaris finals, una vegada es validen els resultats.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, SENSOPLAG és un exemple paradigmàtic de les oportunitats que ofereix la innovació en el sector primari a través de la incorporació de tecnologies d’avantguarda i del desenvolupament de l’agricultura de precisió.

“Projectes com el que coordina AVA contribuiran a reduir els costos i a augmentar la productivitat dels cultius perquè es recomanaran, en cada cas, aquells sistemes de control biològic o productes fitosanitaris més eficaços i en la seua justa mesura. Aquest nou model de gestió, recolzat en la tecnologia, és també més respectuós amb el medi ambient i amb la salut de les persones, tant aplicadors com consumidors, perquè es reduirà la quantitat de químics administrats”, ha indicat.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha subratllat que aquesta iniciativa és viable perquè integra a totes les baules de la cadena, des dels usuaris finals fins als centres tecnològics i d’investigació que lideren el desenvolupament de l’agricultura de precisió en la Comunitat Valenciana.

“Des de l’Agència considerem que aquesta línia d’acció estratègica contribuirà a elevar la rendibilitat del camp i prova d’això és que, des de 2020, hem recolzat 27 projectes amb ajudes per valor de 7,8 milions d’euros”, ha conclòs García Reche.

El projecte SENSOPLAG s’alinea directament amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en agroalimentació, que assenyala com un dels reptes prioritaris l’impuls de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció. En concret, es proposa la de “optimització en l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes eco-compatibles en la detecció i control de malalties i plagues”.

Aquesta mateixa iniciativa s’enquadra, a més, en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, atés que permetrà incrementar la qualitat i productivitat de les explotacions a causa de la detecció precoç de les plagues, al mateix temps que es redueixen els tractaments fitosanitaris necessaris. Així mateix, el desenvolupament del conjunt de sensors basats en drons, robots i sensors fixos en el camp, així com tota la tecnologia d’anàlisi de dades i recomanació de productes, s’emmarca en el desenvolupament de maquinària i béns d’equip intel·ligents.

Premsa, Premsa

• L’AVI finança aquest projecte, que lidera l’Institut Tecnològic del Plàstic en col·laboració la Universitat Politècnica de València
• Els productes obtinguts a partir de cautxú reciclat presenten millors propietats i s’aplicaran a habitatges, infraestructures o instal·lacions esportives

La Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’un nou tractament per al reciclatge de pneumàtics que no sols és més sostenible que els processos actuals, sinó que permet obtindre cautxú de major qualitat per al seu ús en el sector de la construcció, les infraestructures de transport, les instal·lacions esportives o els parcs infantils, entre altres.

Impulsat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), el projecte Recicautxu pretén donar una segona vida a les cobertes fora d’ús, evitant el seu emmagatzematge en abocadors, que suposen un focus d’insectes i rosegadors i eleven el risc d’incendis. La iniciativa compta amb el suport d’Agència Valenciana de la Innovació, que ha aportat 150.000 euros en el marc de l’última convocatòria en concurrència competitiva, que és finançada conjuntament amb la Unió Europea a través del Fons de Desenvolupament Regional (Feder).

En l’actualitat, conviuen diferents sistemes de tractament per a aquests residus, però tots ells presenten deficiències des del prisma de la sostenibilitat, la qual cosa ha portat a explorar alternatives en les quals el cautxú triturat es mescla amb altres plàstics amb la finalitat de reaprofitar-los com a materials secundaris en nous productes industrials.

Aquestes tecnologies, no obstant això, tenen un ampli marge de millora, ja que les propietats dels materials obtinguts fins hui no aconsegueixen els estàndards de qualitat necessaris.

Precisament Aimplas, en col·laboració amb el departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la Universitat Politècnica de València (UPV) pretén desenvolupar una nova generació de compostos amb propietats elàstiques i de resistència a impacte millorades per al seu ús en elements de construcció, infraestructures de transport, interior d’edificis, instal·lacions esportives, parcs infantils o senyalitzacions i sistemes de seguretat viària.

Segons el responsable d’aquest projecte en Aimplas, Vicent Martínez en l’actualitat “les aplicacions per als residus de cautxú són molt limitades, la qual cosa fa necessari ampliar el ventall de processos de transformació d’aquest material reciclat, així com buscar nous productes de major valor afegit. En aquest projecte estem buscant millorar la valorització d’aquest residu a través de processos innovadors que permetran obtindre nous materials més sostenibles dins d’una economia circular”.

Per a millorar les propietats d’aquests residus, Aimplas ha desenvolupat una tecnologia que reverteix el procés de vulcanitzat dels pneumàtics, que és un tractament al qual se sotmet el cautxú per a incrementar la seua duresa i resistència. L’avantatge d’aquest nou procés és que es pot estendre a altres tipus de materials plàstics com les espumes de poliuretà, les canonades de polietilé reticulat i els recobriments de cables, ampliant així les possibilitats de recuperació i reciclatge d’aquest tipus de residus.

Col·laboració en innovació

D’aquesta manera, Recicautxu preveu posar en valor les investigacions que Aimplas ha vingut desenvolupant al llarg dels últims anys en aquest camp i, comptarà per a això amb el grup d’investigació d’Enginyeria Ferroviària, adscrit al departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la UPV, sobre el qual recaurà la validació dels elements produïts amb materials reciclats. L’objectiu, per tant, és sotmetre aquests productes a tests de rigidesa enfront de càrregues, assajos de fatiga i d’amortiment de vibracions, entre altres.

“Cada any es recullen a Espanya 160.000 tones de pneumàtics usats, la gestió dels quals al final de la seua vida útil pot generar un gran impacte en el medi ambient. Gràcies a la innovació és possible obtindre, a partir de residus, nous productes amb un elevat valor afegit, reduint l’ús de recursos naturals, oferint alternatives a les matèries primàries i beneficiant-se d’un estalvi en costos i consums d’energia”, ha precisat la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat la importància de donar suport als processos de transferència de coneixement i tecnologia perquè el resultat de les investigacions que presenten aplicacions potencials en el teixit productiu acaben implementant-se de manera efectiva en les nostres empreses i els atorguen un valor diferencial.

El projecte RECICAUTXU s’alinea, a més, amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, que situa entre les seues prioritats en l’eix d’hàbitat el desenvolupament de materials, productes i processos avançats, de baix impacte ambiental, amb noves aplicacions de valor afegit, de manera sostenible i ecoeficient.

Així mateix, la iniciativa que lidera Aimplas connecta amb els reptes i solucions identificats pels comités estratègics d’innovació en Economia Circular i Hàbitat Sostenible, que advoquen pel desenvolupament de sistemes de reciclatge terciari per a optimitzar la valorització de residus i implementar materials de construcció més sostenibles.

Premsa, Premsa

• L’AVI reuneix un equip d’especialistes, coordinat pel conseller delegat de Vicky Foods, Rafael Juan, per a abordar les prioritats de R+D+i
• Aposten per impulsar una producció més sostenible i competitiva en agricultura, ramaderia i pesca, així com per una major eficiència en la indústria

El desenvolupament d’aliments i begudes per a una nutrició de precisió, dirigida a segments específics de la població, com les persones de major edat, xiquets, o persones amb obesitat, és un dels nous desafiaments als quals pretén donar resposta el grup d’especialistes en agroalimentació, que assessora l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) en la identificació de les prioritats de R+D+i en aquest àmbit de coneixement.

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) que coordina el conseller delegat de Vicky Foods, Rafael Juan, planteja, de fet, diferents reptes per a optimitzar la producció tant en el sector primari, com en la indústria alimentària, al mateix temps que aposta pel desenvolupament nous productes que, amb el focus centrat en el consumidor, contribuïsquen a impulsar una dieta més sana i equilibrada.

La reunió d’aquest grup multidisciplinari s’emmarca en un procés d’actualització dels reptes i solucions que es van formular en 2018, i que ara s’adapten i amplien per a reflectir les noves tendències i canvis reguladors que s’han produït des de llavors. Aquesta iniciativa inclou, a més, l’avaluació de l’impacte que han recaptat aquestes propostes d’innovació en les últimes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Entre els nous desafiaments, i al costat del desenvolupament de nous aliments i begudes, el comité insta a incentivar una producció més sostenible i competitiva en agricultura, ramaderia i pesca com una via per a elevar la rendibilitat d’aquestes activitats, al mateix temps que es redueix el seu impacte ambiental.

Així mateix, des del prisma de la indústria també s’advoca per potenciar l’elaboració eficient, segura i sostenible de productes alimentosos i begudes, en línia amb la resta de reptes prioritzats en aquesta primera sessió de treball.

Per al coordinador del grup, Rafael Juan, “l’actualització dels desafiaments que està duent a terme aquest CEIE demostra que s’ha produït un gir cap a la sostenibilitat i l’eficiència en les prioritats d’innovació del sector agroalimentari de la Comunitat Valenciana en relació amb els reptes vigents des de 2018”.

Més de 17 milions en tres anys

En les tres últimes convocatòries, l’Agència ha mobilitzat 17,3 milions d’euros, entre inversió pública i privada, per a finançar el desenvolupament de 33 projectes d’innovació que s’alineen amb les conclusions plantejades fins ara per aquest comité.

Aproximadament la meitat d’aquests fons han anat a parar iniciatives vinculades amb el desenvolupament de l’agricultura de precisió mitjançant tecnologies de predicció i control de la producció, mentre que l’obtenció d’aliments més saludables i l’increment de la flexibilitat i seguretat de la producció agroalimentària s’han repartit la resta.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté la major part de la seua composició original, que s’ha reforçat amb la incorporació de nous perfils associats fonamentalment a centres tecnològics i d’investigació capdavanters en aquest àmbit.

Així, des de l’esfera científica participa José María García Álvarez-Coque (UPV), Amparo López (IATA CSIC), Luis Navarro (Alt Consell Consultiu en R+D+i), José Pío Beltrán (IBMCP CSIC-UPV) i María José Frutos (Ciagro UMH), mentre que Andrés Pascual (AINIA) representa als centres tecnològics de la Comunitat.

De la mateixa manera, María Carmen Morales (Anecoop), Luis Plá (Mercadona), Daniel Ramón (Biopolis) i Raúl Martín (Embotits Francisco Martínez) intervenen com a especialistes del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana.

Després d’aquesta primera sessió de treball, el CEIE en Agrolimentación mantindrà una segona trobada en les pròximes setmanes en el qual tancarà la seua proposta de reptes i solucions, que es remetran al seu torn al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació definitiva.

A continuació, els resultats d’aquest comité es posaran a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació, a fi que puguen presentar projectes de R+D+i a partir de la convocatòria d’ajuda de l’AVI corresponent a 2024.

Premsa, Premsa

• L’AVI reuneix un grup multidiciplinar, coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, per a actualitzar les prioritats d’innovació
• Aposten per desenvolupar nous materials amb funcionalitats avançades i processos de fabricació sostenibles i impulsar la mobilitat intel·ligent

El desenvolupament d’innovacions per a integrar sistemes de propulsió basats en hidrogen i l’optimització de l’ús i cicle de vida de les bateries són dues dels desafiaments que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat sostenible proposa donar resposta a través de la R+D+i.

Aquest grup d’especialistes multidisciplinari, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació dels reptes prioritaris en aquest àmbit de coneixement, s’ha reunit de nou amb l’objectiu d’actualitzar els reptes i solucions formulades en 2018 i avaluar l’impacte que han recaptat en les tres últimes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Així, el grup coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, aposta per desenvolupar nous materials amb funcionalitats avançades i processos de fabricació sostenibles, així com la posada en marxa d’iniciatives que contribuïsquen a potència i consolidar la transició cap a una mobilitat intel·ligent i sostenible.

En aquest sentit, Segura ha recordat que “la mobilitat basada en els vehicles de quatre rodes s’ha quedat curta” i que la realitat actual supera l’hegemonia del vehicle privat.

Des de 2020, l’Agència ha recolzat un total de 10 projectes alineats amb les conclusions d’aquest comité, que han suposat una inversió pública i privada superior a 6 milions d’euros. La meitat d’aquests fons s’han destinat al desenvolupament d’iniciatives per a l’optimització dels sistemes de gestió tèrmica dels vehicles, mentre la millora de la plataforma de comunicacions de l’automòbil amb els passatgers i el seu entorn ha captat un terç del pressupost total. El 20% restant s’ha dirigit a perfeccionar els sistemes de càrrega del vehicle elèctric.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté la major part de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils associats a empreses privades amb un elevat component innovador i centres tecnològics.

Des de l’àmbit científic participen Hendrik Jan Bolink (ICMol UV), Gustau Camps-Valls (Universitat de València) i Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), mentre que Marta García (ITE), Laura Olcina (ITI) i Carlos Monerris (ITENE) representen als centres tecnològics de la Comunitat.

Per part seua, la visió del teixit industrial, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), està garantit amb la participació de Pablo Bayo (Faurecia), Rubén D. Urrestarazu (Vectalia) i Antonio Ortín (ETRA I+D).

Després d’aquesta primera sessió de treball, el CEIE en Automoció i Mobilitat sostenible completarà la seua proposta de reptes i solucions en una segona trobada, que se celebrarà en les pròximes setmanes i, després del qual es remetran les conclusions al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació definitiva.

Superada aquesta fase, l’objectiu és posar els resultats d’aquesta anàlisi a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació, a fi que puguen presentar projectes de R+D+i en les pròximes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Premsa, Premsa

• Un grup d’especialistes promogut per l’AVI i coordinat per la científica María Jesús Vicent identifica els reptes a afrontar a través de la R+D+i
• Insten a impulsar serveis de suport d’alt valor afegit per al desenvolupament de teràpies avançades

El desenvolupament d’eines personalitzades adaptades a cada pacient per a optimitzar el diagnòstic, tractament o la rehabilitació o la identificació de patògens en temps real a través de noves solucions tecnològiques són alguns dels reptes que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut proposa atendre de manera preferent a través de la R+D+i.

Aquest grup d’especialistes multidisciplinari, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació dels desafiaments prioritaris en aquest àmbit de coneixement, ha mantingut una nova sessió de treball a fi de revisar els resultats i avaluar l’impacte que han recaptat les propostes d’innovació durant aquests últims cinc anys.

A més d’aprofundir en el desenvolupament i implementació de la medicina personalitzada i la cirurgia de precisió, el comité que coordina la científica del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) María Jesús Vicent, també aposta per avançar en la identificació del risc de cronicitat i la seua prevenció i control, així com la posada en marxa d’eines i sistemes d’informació que permeten millorar l’atenció sanitària en l’àmbit de la salut mental i altres problemes de salut amb el risc de cronificació.

Finalment, s’ha plantejat el disseny de solucions i serveis innovadors de suport a l’obtenció de teràpies avançades, que són aquelles que administren medicaments d’avantguarda basats en teràpia gènica, cel·lular i/o enginyeria de teixits.

Sobre aquest tema, Vicent ha destacat el consens que ha aconseguit el comité entorn de la identificació de quatre reptes que, segons ha indicat, s’adeqüen a l’actual escenari post pandèmia i al marc de finançament que planteja la Unió Europea per a impulsar les teràpies d’avantguarda i la personalització de la medicina.

“Amb el focus situat en aquests desafiaments no sols millorarà l’atenció sanitària que es presta a la ciutadania, sinó que contribuirà al desenvolupament i consolidació d’un teixit empresarial en l’àmbit de la salut que siga reflex de l’excel·lència investigadora que en aquest camp ofereix la Comunitat Valenciana”, ha indicat.

Un total de 68 projectes finançats

Fins hui, els reptes i solucions que va proposar aquest mateix comité fa cinc anys s’han traduït en un total de 68 projectes d’innovació, que han mobilitzat al seu torn més de 28 milions d’inversió pública i privada.

Al voltant de la meitat d’aquests fons s’han destinat al desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data per al control de la fragilitat i cronicitat de pacients amb múltiples malalties associades a l’edat, mentre la resta s’ha distribuït pràcticament a parts iguals entre l’optimització dels processos quirúrgics i la prevenció de les infeccions hospitalàries.

L’equip multidisciplinari està integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, així com per professionals sanitaris que seran els usuaris finals d’aquestes innovacions. La seua composició a penes ha variat respecte a 2018, si bé s’han reforçat els perfils empresarials i de gestió sanitària amb noves incorporacions.

El comité compta, per tant, amb la participació, des de l’esfera científica, de Cristina Botella (Universitat Jaume I), Salvador Martínez, (Institut de Neurociències), Josep Redón (Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA) i Damià Tormo (Fundació Columbus), a més de Javier Sánchez, de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) com a part dels centres tecnològics.

El teixit productiu està representat per amb Mara Gracia (Surgival), Francisco Sanchís (Elix Pharma) i Lorena Saus (Grup Ascires), a més de José María Lagarón (Bioinicia), que constitueix una de les altes en l’equip. La segona novetat recau sobre Esther Soler (Hospital General d’Elx), que s’uneix a María Isabel Acién (Hospital de Sant Joan d’Alacant), per a aportar la visió i necessitats dels professionals sanitaris.

Està previst que el comité torne a reunir-se en les pròximes setmanes per a tancar la seua nova proposta de reptes i solucions tecnològiques, que posarà a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació després de la seua validació pel Comité Estratègic d’Innovació.

A partir de l’any pròxim, l’Agència prioritzarà aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives en les seues convocatòries d’ajuda a fi d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses.

Premsa, Premsa

• L’Agència recolza amb prop de 6 milions d’euros una vintena de projectes d’innovació amb impacte en la indústria ceràmica
• A més de les vinculades a la salut, s’exploren solucions per a aprofitar els residus de la construcció, optimitzar la depuració d’aigües residuals

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tipus de rajoles ceràmiques i recobriments amb propietats biocides, amb l’objectiu de reduir la incidència de les infeccions per bacteris i fongs en centres sanitaris i evitar, a més, possibles contagis per SARS-CoV-2.

En concret, l’Agència està treballant al costat de la indústria ceràmica en el disseny i validació de noves solucions per a fer front a aquest desafiament sanitari a través de diferents enfocaments tecnològics.

El projecte SINVIR, en el qual participen la Universitat Jaume I de Castelló, l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMME) i l’empresa Vernís, especialitzada en la fabricació i comercialització de fregides, esmalts, colors i tintes ceràmiques estan treballant en noves substàncies antisèptiques aplicables als materials ceràmics, els recobriments per a metall i fusta i els laminatges que s’usen en la fabricació de mobles, revestiments de sòls i parets, portes, i manovelles, entre altres.

Així mateix, l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i les empreses Keraben Grup i Colorobbia España, especialitzades en la producció de paviments i revestiments ceràmics i en fregides, pigments i altres productes per a la indústria taulellera i del vidre, respectivament, cooperen en l’execució del projecte VIRUCER, que compta també amb el suport de l’AVI.

En el marc d’aquesta iniciativa s’estan desenvolupant rajoles ceràmiques de revestiment i paviment amb capacitat per a inactivar virus en espais interiors i exteriors mitjançant la funcionalització de les seues superfícies amb recobriments avançats. La idea és seleccionar aquells agents biocides capaços d’integrar-se en l’estructura ceràmica i de mantindre la seua activitat després del procés de cocció a fi d’evitar possibles contagis.

Totes dues iniciatives formen part de la vintena d’actuacions de R+D+i en les quals participa la indústria ceràmica i que compten amb el finançament de l’Agència. Es tracta de projectes focalitzats en la salut, la mobilitat o l’economia circular, que expandeixen l’àmbit d’aplicació dels productes ceràmics i contribueixen a diversificar l’activitat del sector i amplien el seu negoci.

Més de 6 milions en innovació

Així, els prop de 6 milions d’euros aportats per l’AVI estan permetent a la indústria aprofitar els residus del sector de la construcció com a matèria primera per a nous productes, dissenyar nous envasos ceràmics per a ús alimentari, fabricar components per al sector de l’automòbil, impulsar la robotització i la incorporació de la Intel·ligència Artificial als processos o optimitzar la depuració dels fluxos d’aigües residuals gràcies a la utilització de membranes ceràmiques.

L’Agència Valenciana de la Innovació també impulsa la transferència de coneixement i tecnologia al conjunt de la indústria taulellera a través de l’ITC, que s’ha integrat des de 2019 en la xarxa d’agents d’innovació de l’AVI.

El desenvolupament de solucions tecnològiques per a reduir, neutralitzar i eliminar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’acord amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, és una altra de les línies d’acció amb impacte en les empreses d’aquest sector, que l’AVI prioritzarà en la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. L’objectiu, en aquest cas, és ajudar el clúster a reduir la seua petjada ambiental i a adaptar-se a la nova regulació en aquesta matèria.

“La indústria ceràmica està demostrant la seua gran capacitat per a fer front, a través de la innovació, a reptes d’índole social, mig ambiental o sanitaris”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha recordat que els productes fabricats a Castelló suposen més de l’11% de totes les exportacions de la Comunitat Valenciana.

Premsa, Premsa

• L’Agència Valenciana de la Innovació reuneix un equip de persones expertes per a actualitzar les propostes de R+D+i consensuades en 2018
• Advoquen per eliminar barreres i facilitar l’accés a les solucions tecnològiques i mantenen els incentius a la digitalització empresarial

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destacat que el desenvolupament d’eines biotecnològiques i nous materials per a llançar nous productes i millorar els processos industrials de fabricació són alguns dels nous desafiaments als quals pretén donar resposta el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba no sols a les disciplines pròpies de la digitalització, sinó també la robòtica o la nanotecnologia, entre altres.

Aquest òrgan assessor de l’AVI s’ha reunit de nou a la Casa dels Caragols de Castelló per a avaluar l’impacte que han obtingut les seues propostes d’innovació en les últimes convocatòries d’ajuda, així com per a actualitzar els reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement.

El comité, coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha identificat com a prioritària la millora de l’accessibilitat i l’eliminació de barreres en les solucions tecnològiques, des del punt de vista de la facilitat d’ús, la seguretat o els consums energètics.

En aquest sentit, Blanes ha destacat que la digitalització ha de fer-se accessible a tota la societat, una reflexió que ha suscitat el consens entre les persones expertes que formen part del comité. De fet, s’ha instat a completar els desenvolupaments oportuns per a reduir la barrera de l’aprenentatge, que és un dels principals obstacles responsables de la bretxa digital.

Els reptes i solucions que aquest grup d’especialistes va proposar en 2018 han aconseguit mobilitzar fins hui al voltant de 30 milions d’euros, entre inversió pública i privada, per a finançar un total de 71 projectes d’innovació.

El desenvolupament d’iniciatives per a optimitzar les operacions de les empreses a través de la digitalització ha acaparat la major part d’aquests fons, segons s’ha exposat en el transcurs d’aquesta trobada, en el qual s’ha acordat mantindre aquest desafiament entre els preferents, donat l’interés que ha suscitat i la necessitat de mantindre els incentius perquè totes les empreses completen aquest procés.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté el gruix de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils vinculats als centres tecnològics i empreses privades amb un elevat component tecnològic.

D’aquesta manera, el comité compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato (Universitat Politècnica de València) i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Així mateix, també s’ha incorporat en qualitat de convidat el director d’Inndromeda, Óscar Sánchez, en representació d’aquesta aliança per al desenvolupament i difusió de les tecnologies habilitadores, on s’integren les cinc universitats públiques, els centres tecnològics i d’investigació, el CSIC i les empreses de la Comunitat Valenciana, entre altres entitats i organitzacions.

El comité tornarà a reunir-se en les pròximes setmanes per a definir la seua nova proposta de solucions tecnològiques, que es remetrà al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació, abans de posar-se a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació. Amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.