Premsa

– Aquesta línia finança la resolució de reptes de gran impacte mitjançant la col·laboració de grups d’investigació, centres tecnològics i empreses
– El pes de les empreses creix: constitueixen ja el 82% de les entitats sol·licitants i reuneixen més de la meitat de les peticions de suport

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha registrat un increment de l’11% en el nombre de sol·licituds rebudes per a l’execució de projectes estratègics en cooperació en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, el termini de presentació de la qual es va tancar el passat 6 de maig.

Aquest programa amb el qual l’AVI incentiva la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat per a donar resposta a desafiaments d’alt impacte, té com a referència els panells de reptes i solucions proposats pels comités estratègics d’innovació. Aquests grups d’especialistes garanteixen la capacitat del sistema d’innovació de la Comunitat Valenciana per a dur a terme amb èxit aquests nous desenvolupaments.

Amb un total de 402 peticions de suport, quasi la meitat de totes les presentades en 2022, és la línia amb major dotació econòmica – més de 17 milions- i impacte sobre el sistema productiu, atés que engloba iniciatives que, per la seua complexitat i elevat cost econòmic, requereixen necessàriament de la cooperació dels diferents agents del sistema.

En total, s’han comptabilitzat 815 sol·licituds en els sis programes que componen la convocatòria, una xifra pràcticament idèntica a l’obtinguda en 2021, quan es van batre tots els registres previs, segons el balanç provisional d’aquesta edició, que està dotada amb un pressupost global de 50 milions d’euros.

Després de l’impuls als projectes estratègics, destaca la demanda que ha suscitat la línia de consolidació de la cadena de valor empresarial, que dona suport al desenvolupament de solucions que impliquen novetats en productes, processos o procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor. En aquest cas, consten 173 sol·licituds, un 4% més que el passat exercici.

El 48% són empreses que concorren per primera vegada

Tots dos programes, projectes estratègics i cadena de valor, concentren el 70% de totes les peticions, a conseqüència de la creixent implicació del teixit productiu en els incentius de l’Agència. Així, de les més de 400 entitats de tota mena que enguany han presentat les seues propostes de suport, al voltant del 48% es corresponen amb companyies que fins hui no havien optat a cap convocatòria prèvia d’ajudes en concurrència competitiva.

De fet, les empreses constitueixen ja el 82% dels sol·licitants en la present edició, encara que la cooperació amb la resta d’entitats d’innovació està garantida, atés que es tracta d’un requisit imprescindible per a accedir a les ajudes públiques. L’Agència afavoreix d’aquesta manera la interconnexió i les sinergies entre les diferents baules del sistema d’innovació, que fins ara actuaven, generalment, de forma aïllada.

Igualment significatiu és l’increment de la demanda en la línia que recolza la constitució i manteniment d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES), una figura impulsada per l’AVI per a connectar els centres d’investigació i les universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. L’augment en el nombre de peticions, que pràcticament quadruplica les xifres de 2021, coincideix amb l’enfortiment del seu pressupost, que enguany supera els 5,5 milions d’euros.

Amb el procés d’avaluació dels expedients ja en marxa, la previsió és que l’AVI puga finançar entorn de 450, que es desenvoluparan en un màxim de tres anualitats, en funció de la mena de programa i les característiques de cada iniciativa.

A través d’aquesta convocatòria, l’Agència impulsa el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, i facilita la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu, fomentant, a més, la col·laboració públic-privada i la cooperació entre la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

Premsa

– El grup d’especialistes manté l’última trobada per a consensuar nous desenvolupaments que ajuden les empreses a reduir les emissions de CO2

El desenvolupament de millores tecnològiques que augmenten l’eficiència per superfície en la generació elèctrica, la captura de diòxid de carboni o l’impuls de cultius energètics són algunes de les innovacions que ha plantejat el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització per a ajudar les empreses de la Comunitat Valenciana a reduir-ne les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

L’equip multidisciplinari, que coordina el professor Avelino Corma, ha consensuat, en la tercera i última reunió de treball, els principals reptes i solucions identificats en aquest àmbit, que recullen una quinzena de propostes concretes d’innovació per a avançar en la substitució dels combustibles fòssils, millorar l’emmagatzematge i l’eficiència energètica o fomentar la reducció i la captura del CO2.

Mentre s’espera que aquestes iniciatives es plasmen en un document final de conclusions, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, s’ha compromés a incentivar-ne el desenvolupament a través de la pròxima convocatòria d’ajudes de l’AVI.

Per a incrementar la producció d’electricitat d’origen renovable, el Comité Estratègic d’Innovació, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, aposta per implementar nous desenvolupaments tecnològics que milloren la integració i la gestió de les energies verdes per a elevar-ne l’eficiència per unitat de superfície.

Redisseny de processos i equips

El redisseny d’equips i processos de fabricació d’indústries intensives en consum energètic com, per exemple, la ceràmica o la cimentera, és una de les vies que insten a explorar-hi per a impulsar l’eficiència energètica en el teixit productiu. De la mateixa manera, i amb l’objectiu de substituir els combustibles fòssils en la producció d’energia, les persones especialistes advoquen, entre altres iniciatives, per potenciar la generació d’hidrogen verd.

Precisament l’hidrogen també protagonitza algunes de les propostes per a millorar l’emmagatzematge i la gestió de l’energia, juntament amb el desenvolupament de bateries elèctriques i supercondensadors que milloren les tecnologies actuals.

Entre els reptes que ofereixen més oportunitats per a la innovació, el comité defensa el foment de les matèries primeres alternatives i de l’economia circular per a reduir les emissions de diòxid de carboni. En aquest sentit, es planteja la valorització de residus industrials i domèstics per a la producció de combustibles, el desenvolupament de bioplàstics enfront dels fabricats amb derivats del petroli o la producció d’hidrocarburs líquids a partir de cultius energètics. Finalment, també es proposa explorar el desenvolupament de sistemes capaços de capturar el CO? que generen els centres productius i evitar que aquest s’acumule en l’atmosfera.

Especialistes de primer nivell

Coordinat pel professor Avelino Corma, Premi Princesa d’Astúries d’investigació científica i tècnica en 2014, el CEIE integra en la composició els tres pilars del sistema d’innovació: la ciència, la tecnologia i l’empresa.

Sobre aquest tema, Corma ha destacat la participació, la qualitat tècnica i la solidesa del comité, al mateix temps que també ha destacat les aportacions de les persones especialistes que han participat en les tres sessions de treball: “Si s’articulen de manera adequada, els nous desenvolupaments proposats permetran a la Comunitat Valenciana avançar de manera decidida en la reducció de les emissions”.

Així mateix, ha subratllat que aquestes mesures complementen les actuacions que en l’àmbit de la descarbonització han presentat la resta de comités de l’AVI i consoliden, per tant, el treball desenvolupat fins ara.

Com a representants de la comunitat científica, a més de Corma, hi participen Eliseo Monfort (Universitat Jaume I de Castelló), Emilia Morallón (Universitat d’Alacant), María del Carmen Román (Universitat d’Alacant) i José Manuel Serra (ITQ UPV-CSIC). Així mateix, Manuel Aragonés (AIJU); José Antonio Costa (Aimplas), Marta García (ITE) i Gustavo Mallol (ITC) proporcionen el coneixement i l’experiència acumulada en els instituts tecnològics.

El teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), pel seu caràcter innovador, un total de set representants, que treballen en defensa de l’interés general durant el desenvolupament dels comités. Es tracta d’Alberto Echavarría (Ascer), Javier Cervera (Baleària), Alicia Rubio (BP), Óscar Nasarre (CEMEX), Cecilia Berganza (CEMEX), Jesús Carretero (Quimacova) i Carlos Miguel Casas (Vectalia).

El director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco, i la directora general d’Indústria, Empar Martínez, també integren aquest grup, que forma part, al seu torn, del pla de la Generalitat per a avançar en la transició energètica. L’objectiu és que el document de conclusions, en el qual constaran tant els reptes i les solucions com una relació d’actuacions i incentius per a garantir-ne el desenvolupament i la implementació en el teixit productiu, estiga llest en les pròximes setmanes.