Premsa

• El nou òrgan abordarà reptes i oportunitats d’innovació vinculades amb el procés de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, ha anunciat la creació d’un nou Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en descarbonització amb la finalitat d’oferir “respostes innovadores a un dels majors desafiaments als quals s’enfronta el nostre sistema productiu”. Al capdavant d’aquest òrgan se situarà el professor d’investigació de l’Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC) Avelino Corma.

Pascual ha avançat la posada en marxa d’aquest grup de treball durant la reunió del Comité Estratègic d’Innovació (CEI), un òrgan assessor de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), pioner en tota Espanya, que reuneix empresaris, instituts tecnològics i científics de primer ordre per a proposar solucions innovadores als grans reptes als quals s’enfronten les empreses de la Comunitat, creant una taula de diàleg entre les tres principals baules del Sistema Valencià d’Innovació.

El nou Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Descarbonització és el huité equip especialitzat que es constitueix dins del CEI i abordarà reptes i oportunitats d’innovació vinculades amb el procés de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle amb la finalitat de desenvolupar en la Comunitat Valenciana noves tecnologies que permeten avançar en aquest objectiu des d’una perspectiva multidisciplinària.

El comité estarà compost per representants de la comunitat científica, tecnològica i de l’empresariat que treballaran en la identificació de noves solucions que contribuïsquen a la descarbonització en les diferents indústries i sectors d’activitat.

La consellera ha destacat que “aquest comité especialitzat en descarbonització explotarà les capacitats del nostre sistema d’innovació per al desenvolupament de noves tecnologies que oferisquen respostes a les diferents arestes d’aquest desafiament de gran importància en la nostra societat”.

Durant la seua intervenció, Carolina Pascual ha ressaltat l’impacte dels comités estratègics d’innovació. Prova d’això és que “més del 90% de tots els projectes finançats per l’AVI en 2021 responen a un o diversos reptes identificats en els comités estratègics d’innovació, percentatge que ascendeix al 100% en els programes de projectes estratègics en col·laboració i de consolidació de la cadena de valor empresarial”.

La consellera d’Innovació ha recordat la ferma aposta de la Generalitat Valenciana per aquesta àrea: “Mai en la història del nostre autogovern s’havia desplegat un volum de subvencions major per a finançar projectes d’innovació en els quals col·laboraren diferents agents. Aquest efecte multiplicador s’ha accelerat en aquest exercici amb una quantitat inversora que supera la suma de les tres convocatòries precedents.”

L’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat contempla un total de 56,4 milions d’euros per a l’AVI. Un pressupost que té un efecte dinamitzador de la inversió en I+D+i en tot el sistema d’innovació, especialment en el sector privat.

Des de la seua creació, les polítiques de l’Agència han recolzat prop de 940 sol·licituds per a dur a terme projectes d’innovació i han beneficiat a prop de 430 entitats.

A més, l’AVI lidera la implantació de la Compra Pública d’Innovació (*CPI) en les administracions autonòmica i local. De fet, gràcies als seus programes d’incentius, una vintena d’ajuntaments, consorcis, fundacions i associacions sense ànim de lucre s’han dotat d’unitats especialitzades i han començat a licitar aquest tipus de contractes. A més, sis empreses radicades en la Comunitat han rebut el suport de l’Agència per a optar a diferents procediments de CPI.

Precisament, el Comité Estratègic d’Innovació tindrà un paper rellevant en l’estratègia que en breu presentarà l’AVI per a dinamitzar la Compra Pública Innovadora en la Comunitat Valenciana, ja que oferirà el seu suport per a identificar i prioritzar aquells reptes susceptibles de resoldre’s a través de processos de CPI, segons ha avançat Avelino Corma.

Impuls de la CPI

En aquest sentit, l’AVI té previst impulsar almenys una desena d’aquesta mena d’iniciatives fins a 2023 a fi d’incrementar l’impacte d’aquestes polítiques d’estímul sobre el sistema productiu i, a aquest efecte, ha reforçat els seus recursos per a prestar assistència tècnica a les diferents conselleries i entitats del sector públic interessades a escometre Compra Pública d’Innovació.

S’intensificarà, per tant, l’actual paper del CEI com a òrgan assessor, que ja guia l’activitat de l’Agència en el mitjà termini i orienta, a través d’incentius, la innovació que es desenvolupa en la Comunitat Valenciana cap a aquells àmbits identificats prèviament com a prioritaris.

Respecte al nou comité, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha recordat que l’Agència ja està finançant diferents projectes vinculats a la descarbonització en àmbits com les obres públiques, l’hàbitat, l’energia, l’automoció o la ceràmica, si bé el nou equip multidisciplinari focalitzarà la seua acció a identificar noves oportunitats per a millorar la cadena de valor de la indústria i generar nous nínxols de mercat.

En la seua opinió, la contribució del CEI resulta clau per a l’estratègia de l’entitat: “És un privilegi comptar amb el coneixement i l’experiència de grans personalitats de les esferes científica, tecnològica i empresarial de la Comunitat, que realitzen les seues aportacions de manera altruista i en benefici de l’interés general”.

En aquest sentit, García Reche ha subratllat que a través dels diferents comités s’ha oferit resposta “a 35 reptes als quals ha de fer front el nostre teixit econòmic, i nosaltres mateixos com a societat, mitjançant la identificació i proposta de més de 80 solucions tecnològiques i innovacions concretes, orientades a la seua implantació real en el sistema productiu”.

Premsa

• L’escola de negocis alacantina mostra el seu interés per col·laborar amb l’AVI en l’actualització de competències en innovació

L’Agència Valenciana de la Innovació  (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb Fundesem Business School a fi de conéixer les noves iniciatives que està desenvolupant en l’àmbit formatiu i abordar possibles vies de col·laboració que contribuïsquen a impulsar la innovació en el teixit empresarial de la província d’Alacant.

En aquesta trobada han participat el president d’aquesta escola de negocis, Cayetano Sánchez Butrón; el seu director gerent, Ismael Navarro; i la responsable d’Empreses i Continguts, Mari Angeles Tajuelo; així com, per part de l’AVI, el vicepresident executiu i la secretària general, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament.

Al llarg de la reunió, Fundesem ha exposat els diferents programes formatius que s’imparteixen des del centre alacantí, que inclouen estudis d’especialització en competències digitals, alineats amb les necessitats del teixit productiu.

En aquest sentit, han traslladat la seua voluntat de col·laborar amb l’Agència en la cerca de solucions en l’àmbit de l’educació que permeten instruir als i les professionals en els nous perfils tecnològics. De la mateixa manera, han coincidit en la necessitat de donar a conéixer les capacitats de coneixement que es generen dins del sistema d’innovació.

Els representants d’aquesta escola de negocis també han manifestat interés pels diferents programes d’ajudes de l’AVI, especialment les línies de promoció del talent i les accions d’impuls i enfortiment del sistema d’innovació.

Des de l’Agència, el vicepresident executiu, Andrés García Reche, ha subratllat la necessitat d’impulsar l’actualització de competències en les actuals plantilles de les empreses per a facilitar la incorporació al teixit productiu de les tecnologies protagonistes d’aquesta quarta revolució industrial.

“Des de l’Agència no sols incentivem la incorporació de persones investigadores i doctorandes en les nostres empreses per a impulsar projectes I+D+i, sinó que apostem per la formació especialitzada per a satisfer uns nous perfils professionals que hui ja costa cobrir”, ha indicat.

Per part seua, el president de Fundesem, Cayetano Sánchez Butrón, ha destacat el paper que juga l’AVI en el nostre ecosistema empresarial i “el desig que totes dues institucions, d’ara en avant, unisquen forces per a portar a cotes més elevades a les empreses de la nostra província i la nostra Comunitat, en els àmbits tecnològics, digitals i d’innovació, en sentit ampli”.

Fundada en 1965, l’escola de negocis de la Fundació per al Desenvolupament de la Formació i Gestió Empresarial de la Província d’Alacant (Fundesem) ofereix programes de màster i formació contínua dirigits fonamentalment a llocs directius.

Premsa

• El grup d’investigació REDOLí, de la UV, completa aquesta iniciativa en col·laboració amb els seus homòlegs de Microwave RF Subsystems de la UPV
• El prototip dissenyat demostra la validesa d’aquesta tecnologia, que acurta els temps de producció i eleva el volum de producte obtingut

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha finançat un projecte del grup d’investigació REDOLí de la Universitat de València (UV), que ha aconseguit produir nanomaterials de sílice porosa, un compost amb múltiples aplicacions potencials en la indústria química, mediambiental i farmacològica, en majors quantitats i de forma més ràpida que els processos existents.

A través d’aquesta iniciativa, batejada com ValoraSIO, s’ha aconseguit demostrar la viabilitat del nou sistema de fabricació, gràcies a un prototip desenvolupat en col·laboració amb Microwave RF Subsystems, un grup adscrit al departament d’Enginyeria de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Tots dos equips presentaran dimecres que ve 15 de desembre els resultats del projecte en una jornada en format de seminari web, que culminarà amb una trobada amb empreses. Les inscripcions estan obertes a través de l’adreça web (consultar ací).

Aquest avanç obri les portes a l’ús industrial d’aquestes nanosílices, fins ara limitat per les actuals tecnologies de síntesis, que requerien de diverses jornades de treball per a obtindre quantitats molt xicotetes.

Per contra, el model dissenyat per especialistes de la UV aposta per la producció mitjançant microones i en un procés continu, la qual cosa acurta els temps d’obtenció d’aquests nanomaterials a uns pocs minuts, aconseguint, a més, un major volum de producte amb característiques més homogènies.

Enfront de les fonts d’energia de microones tradicionals, la tecnologia desenvolupada per REDOLí empra fonts en estat sòlid, més eficients energèticament, la qual cosa redunda, al seu torn, en què el procés de síntesi global siga molt més sostenible que les seues alternatives en el mercat.

Gran potencial d’ús

A causa de les seues singulars característiques físiques i estructurals, aquests compostos presenten un gran potencial per a la seua aplicació en camps com l’agroalimentari, el farmacèutic, el cosmètic o el químic. De fet, les sílices mesoporoses poden usar-se per a la catàlisi, l’encapsulació de compostos, així com sensors o per a absorbir i eliminar contaminants, entre altres múltiples aplicacions.

Precisament es tracta de materials molt benvolguts perquè les seues propietats poden modificar-se en el laboratori per a aconseguir funcionalitats concretes, són molt estables i manquen de toxicitat, de manera que poden usar-se, per exemple, com nanovehícles per a l’alliberament controlat de fàrmacs en l’organisme humà.

REDOLí treballa, entre altres línies de desenvolupament en nous sensors basats en canvis de les propietats òptiques o electroquímiques, així com molècules i materials amb capacitat per a activar o inhibir l’activitat de les proteïnes. Així mateix, explora el disseny d’estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en la indústria agroalimentària, química i de materials.

Per part seua, els socis de Microwave RF Subsystems centren la seua investigació en el disseny i desenvolupament de nous circuits i dispositius de microones per a millorar el rendiment. Una línia de treball que s’estén a totes les possibles aplicacions de l’energia de radiofreqüència, inclosos els radars, les radiocomunicacions i els dispositius electrònics.

La iniciativa compta amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, en el marc de la seua estratègia per a accelerar la transformació del model productiu a través de la I+D+i.

Premsa

• Els nous biosensores són capaços d’oferir resultats fiables en tot just una hora, enfront dels mètodes actuals que poden arribar a tardar fins a 48
• Les empreses Lumensia Sensors, Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh participen al costat de la UPV en aquest projecte

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un nou tipus de biosensor que permetrà previndre possibles brots microbiològics en productes i instal·lacions de la indústria agroalimentària. El dispositiu, basat en la tecnologia fotònica, serà capaç de detectar els patògens amb major incidència, de manera ràpida, senzilla i de baix cost, superant les limitacions dels sistemes i tècniques ja presents en el mercat.

En aquest projecte, batejat com Bacterio, treballen un consorci d’entitats liderat per Lumensia Sensors, en el qual s’integren empreses del sector agroalimentari com a Embotits Martínez, Plats Tradicionals i Verdifresh, a més, del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC) i el Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments, tots dos adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV).

En l’actualitat, la cadena de producció alimentària se sotmet a uns exhaustius controls de contaminació per microorganismes patògens, d’acord amb les exigències establides per llei. No obstant això, els procediments actuals requereixen de temps d’espera de fins a 48 hores per a l’obtenció de resultats, la qual cosa eleva els costos d’emmagatzematge, logístics i energètics dels productors d’aliments, atés que no poden posar-los a la venda fins a comptar amb el beneplàcit sanitari.

De fet, s’estima que només a Espanya el sector inverteix més de 5.000 milions d’euros en aquestes operacions. Una quantia que podria reduir-se dràsticament una vegada es demostre l’eficàcia dels biosensores que s’estan desenvolupant en el marc del projecte Bacterio.

Per a això s’ha adaptat la tecnologia desenvolupada prèviament per Lumensia Sensors per al control d’al·lergògens, que també va rebre el suport de l’Agència i que ja s’ha integrat amb èxit en productes en fase comercial.

Aquests nous dispositius, basats en circuits fotònics integrats, permetran la identificació en menys d’una hora dels patògens responsables de la majoria d’alertes sanitàries, com són la Salmonella spp; la Listeria monocytogenes i Echerichia Coli.

Avantatges econòmics, sanitàries i ambientals

La detecció precoç i control d’aquests bacteris és crucial, des d’un punt de vista sanitari perquè, malgrat els avanços en nous productes i tècniques de desinfecció, han millorat la seua capacitat d’adaptació i han desenvolupat resistència. A més, també aporta avantatges significatius en termes de competitivitat, ja que les empreses que incorporen aquesta tecnologia reduiran els actuals costos d’emmagatzematge, logística i energia, atés que la producció pot enviar-se als lineals en un menor termini de temps.

En definitiva, aquest nou sistema de control microbiològic reduirà de manera directa la petjada de carboni i el desaprofitament alimentari, ja que els articles es posaran abans a la venda i els clients disposaran d’un major període per a consumir-los, amb els consegüents beneficis mediambientals.

L’eficàcia d’aquesta tecnologia ja s’està provant en diferents subsectors industrials de l’àmbit agroalimentari, gràcies a la col·laboració amb Verdifresh, especialista en l’elaboració d’ensalades i vegetals frescos llestos per a consumir o cuinar; Embotits Martínez, proveïdor de productes carnis de porc i boví; i Plats Tradicionals, experts en la producció de plats preparats que després es comercialitzen en el lineal del supermercat.

En fase de validació

En concret, el personal tècnic de Lumensia Sensors, amb el suport del Centre de Tecnologia Nanofotònica (NTC-UPV) i del Centre Avançat de Microbiologia dels Aliments (CAMA-UPV) està realitzant assajos a fi d’ajustar el dispositiu per a fer-lo més robust i útil als processos diaris d’aquestes empreses.

Per a la validació i certificació es comptarà, a més, amb el suport d’AINIA, l’Institut Tecnològic de l’Alimentació, mentre que Lumensia aportarà la seua experiència en el desenvolupament d’aquesta mena de biosensors fotònics per a la seua aplicació en la indústria, que suposen una alternativa en termes d’eficàcia, economia i rapidesa a la resta de tècniques en ús.

“Els avantatges que aportarà aquest producte contribuiran a millorar la posició de lideratge de la nostra indústria agroalimentària, reduint els seus costos i garantint més encara si cap la seguretat de tots els seus productes”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche.

Per part seua, el director general de Lumensia Sensors, Santiago Simón, ha subratllat que el projecte *Bacterio permetrà situar a la Comunitat Valenciana “com a referent internacional en la producció de sistemes de detecció de patògens innovadors basats en biotecnologia i fotònica integrada”.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del comité estratègic d’innovació especialitzat (CEIE) en Agroalimentació promogut per l’AVI, que advoca pel desenvolupament de sensors i biosensors per a la detecció en línia de patògens i contaminants.

Així mateix, també connecta amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com RIS3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital. En concret, amb l’eix de qualitat de vida que situa, entre els seus objectius generals, la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema productiu agroalimentari a través del desenvolupament i ús de tecnologia; així com la producció sostenible d’aliments, tenint en compte factors econòmics, mediambientals i un ús adequat dels recursos naturals.