El comité d’especialistes en Automoció i Mobilitat Sostenible ha identificat en el reciclatge de bateries dels vehicles elèctrics una oportunitat de negoci per a les empreses de la Comunitat Valenciana. Els seus integrants adverteixen que el liti amb que es fabriquen aquests dispositius multiplicarà el seu cost a mesura que s’estenga la implantació del motor elèctric en el sector de l’automòbil. En l’actualitat, les xifres de reciclatge de liti són minses: només es recupera per a la seua reutilització el 5% d’aquestes bateries.

Segons el grup de treball que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquest àmbit, la demanda de material reciclatge es dispararà quan augmente el preu del liti, per la qual cosa anima a les empreses a explorar aquest mercat abans que l’interés per recuperar aquest metall es generalitze.

Així mateix, s’ha proposat el desenvolupament d’un projecte pilot amb el qual explorar noves solucions de comunicació entre les ciutats i les seues principals àrees industrials. La primera fase consistiria en la recollida de les dades necessàries per a l’elaboració de patrons de mobilitat, que després s’analitzarien per a identificar les possibles solucions de transport.

L’equip multidisciplinari, integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, s’inclina per llançar aquesta iniciativa com un repte obert als grups d’investigació perquè participen en la resolució d’aquest problema.

Els especialistes han insistit, a més, en la necessitat que l’AVI promoga diàlegs tecnològics per a connectar les necessitats empresarials i els interessos científics. Tots dos col·lectius han mostrat, de fet, la seua disposició a col·laborar i alinear les seues línies d’investigació en el futur. Per exemple, amb el desenvolupament de nous materials per a reduir el pes, millorar l’aïllament i minimitzar el soroll dels vehicles.

Gestió de la mobilitat

Entre les solucions proposades, el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat Sostenible planteja el desenvolupament d’una nova plataforma de gestió de la mobilitat que s’integre amb els sistemes ja existents i s’anticipe a les necessitats que es generaran amb el desembarcament del vehicle autònom.

També s’han detectat oportunitats per a explorar noves fórmules d’interacció entre els usuaris i el propi vehicle mitjançant la personalització de l’interior i la integració de noves tecnologies per a adaptar el disseny a les necessitats de cada tipus de passatger.

De la mateixa manera, es proposa el desenvolupament de funcionalitats perquè el propi turisme monitore, per exemple, l’estat físic del conductor, llija els senyals de trànsit o advertisca a altres vehicles de problemes en la circulació i incidències en la via.

Coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, a proposta de la patronal autonòmica, l’equip multidisciplinari també disposa d’altres dos representants del teixit productiu: Pablo Bayo (Faurecia) i Antonio Ortín (Etra I+D); així com un ampli ventall de científics i tecnòlegs.

Es tracta d’Hendrik Jan Bolink (Institut de Ciència Molecular-CSIC), Gustau Camp-Valls (Universitat de València), Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), a més de Laura Olcina (ITI) i Marta García Pellicer (ITE) per part dels instituts tecnològics.

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores per a la nova economia ha proposat la generació de grups de treball on les empreses puguen compartir informació i generar coneixement de manera conjunta amb la finalitat d’avançar més ràpid en el desenvolupament d’algorismes basats en ‘deep learning’.

Els integrants d’aquest grup coincideixen que el treball en equip i els fluxos compartits d’informació enriqueixen la configuració d’aquests processos avançats d’aprenentatge automàtic que, en la pràctica, faciliten la presa de decisions empresarials. La cooperació entre múltiples agents ofereix avantatges atés que es tracta d’una tecnologia fàcilment exportable, encara que cada sector d’activitat puga adaptar després aquestes eines a la seua mesura.

Així mateix, els experts que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) han destacat la necessitat d’elevar les competències tecnològiques dels treballadors de la Comunitat per a incrementar així en nivell d’absorció empresarial de les tecnologies habilitadores per a la nova economia. Un terme que engloba entre altres camps de coneixement, la robòtica, la intel·ligència artificial o la nanotecnologia, a més d’aquelles disciplines pròpies de la digitalització.

A l’objectiu d’augmentar la formació contribuirà la guia d’estàndards i bones pràctiques en el desenvolupament i integració de sistemes IoT (Internet de les Coses), que s’elaborarà a partir de treballs ja existents. El comité estima necessari, de fet, que les empreses compten amb un full de ruta sobre digitalització, que els permeta saber on estan i a on volen arribar.

Aquest equip multidisciplinari, integrat per representants del col·lectiu científic, els instituts tecnològics i l’empresariat, advoca per explorar també la utilització de nanomateriales que permeten la reducció del consum energètic.

Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) José Duato, el comité considera prioritari el desenvolupament de nous algorismes per a configurar sistemes de visió artificial més robustos, a més d’avançar en nous sistemes autònoms i en la comunicació entre recursos productius.

A més del coordinador, el comité compte amb la participació dels científics Nuria Oliver (Data-pop Alliance), Javier Martí (Instituto de Tecnología Nanofotónica), Rosa Llúsar (Universitat Jaume I) i Francisco Blanes (Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial).

L’equip d’especialistes es completa amb l’expert Antonio Querol; Laura Olcina, del Instituto Tecnológica de Informática (ITI); i representants d’empreses proposades per la patronal pel seu elevat component tecnològic com Francisco Gavilán (Nunsys); Álvaro Soler (Multiscan Technologies) o Ramón Debón (Colorker).

El Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut recomana l’impuls de processos de Compra Pública Innovadora (CPI) com una de les polítiques preferents per a facilitar el desenvolupament i la implantació de les solucions als desafiaments en l’àmbit de la sanitat que aquest equip multidisciplinari ha identificat durant els últims quatre mesos.

En l’actualitat, l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) disposa d’un programa d’ajuda en concurrència competitiva per a potenciar aquest tipus de licitacions entre les administracions locals, que en la pròxima convocatòria s’ampliarà amb una segona línia dirigida a recolzar la participació de les empreses. No obstant això, com es tracta d’una línia d’actuació preferent, l’entitat que coordina l’estratègia d’innovació en la Comunitat Valenciana compta amb altres instruments de suport a la CPI, que posarà en marxa en els pròxims mesos.

A més d’aquesta iniciativa, el grup d’especialistes en salut planteja altres propostes d’estímul a la innovació com, per exemple, el finançament de projectes pilots i demostradors o l’organització de diàlegs tecnològics on els professionals sanitaris i les empreses puguen trobar solucions als seus reptes i necessitats de la mà de científics i instituts tecnològics. Dues línies d’actuació que l’AVI està executant al llarg de 2018.

El comité, que integra a representants d’aquests tres col·lectius, aposta també per l’impuls d’iniciatives públic-privades que promoguen el desenvolupament d’innovacions, així com la seua transferència al teixit productiu.

Així mateix, els especialistes que assessoren l’Agència en l’àmbit de la salut han ratificat el conjunt de solucions proposades, per a que la seua posada en marxa la Comunitat Valenciana compta amb capacitats científiques, tecnològiques i empresarials.

En concret, advoquen per desenvolupar nous equipaments i material quirúrgic adaptat a les singularitats de la cirurgia robòtica, així com noves solucions per a reduir el risc d’infecció bacteriana i fúngica en els centres hospitalaris.

De la mateixa manera, els experts estimen prioritari avançar en el monitoratge no invasiu i a distància de malalts crònics i persones majors que requereixen d’un control continu de les seues patologies. Amb això, es pretén elevar l’autonomia personal i benestar de tots dos col·lectius, reduint a més l’impacte sobre el sistema sanitari.

El conjunt d’innovacions identificat es presentarà el pròxim 19 d’octubre davant el ple de l’Alt Consell Consultiu en I+D+i i formaran part del document de conclusions que cadascun dels cinc comités està elaborant per a sotmetre’l a la valoració de l’òrgan coordinador del Comité Estratègic d’Innovació (CEI).

El CEIE de Salut està coordinat per la científica del Centro de Investigación Príncipe Felipe, María Jesús Vicent, i els investigadors María Isabel Acién (Universitat Miguel Hernández d’Elx), Salvador Martínez (Instituto de Neurociencias), Damià Tormo (Fundación Columbus), Josep Redón (INCLIVA) i Cristina Botella (Universitat Jaume I de Castelló), a més del tecnòleg Javier Sánchez, del Instituto de Biomecanica de València.

Però també està representada la gestió hospitalària a través del científic Enrique Ortega (Hospital General de València), així com les pròpies empreses, a proposta de la patronal, amb Lorena Saus (Sistemas Genómicos), Mara Gràcia (Surgival) i Francisco Sanchís (IMEX Clínics) com a integrants del grup.