Premsa

• L’Agència Valenciana de la Innovació ha finançat un total de 85 projectes que aprofiten les possibilitats que ofereix la Ciència de Dades

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha destinat al voltant de 14 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament d’un total de 85 projectes basats en l’explotació intel·ligent de dades aplicada a sectors com l’industrial, sanitari, construcció o agroalimentari.

El vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha donat a conéixer l’impacte de la Ciència de Dades en les accions de l’AVI durant la seua participació en el taller ‘Disseny de projectes d’innovació basats en dades per a impulsar la teua empresa’, organitzat per Inndromeda, l’aliança en tecnologies habilitadores per a la Comunitat Valenciana, en CEV Alacant.

En aquest sentit, García Reche ha subratllat que el desenvolupament de tecnologies com l’aprenentatge automàtic o la intel·ligència artificial, unides a les possibilitats que ofereix la Internet de les Coses o la computació en el núvol, estan permetent a les empreses reduir costos i ineficiències i generar nous models de negoci al voltant de la dada.

El desenvolupament de plataformes de suport a la presa de decisions empresarials a partir de ‘big data’, el disseny de nous sistemes de selecció d’embrions a partir d’intel·ligència artificial, o la posada en marxa de models predictius per a compassar la producció i logística industrial són algunes de les iniciatives que compten amb el suport de l’Agència. “Les empreses privades ja estan traient profit d’informació agregada i degudament anonimitzada, però la idea és que també es puguen explotar les dades recaptades per l’Administració.

En aquest sentit, l’AVI està cooperant amb altres estaments de la Generalitat per a definir un Sistema Públic de Gestió de Dades, que integre les dades de totes les administracions públiques en l’àmbit autonòmic i regule la seua governança per a possibilitar una explotació ordenada d’aquests, amb plenes garanties jurídiques”, ha precisat García Reche.

El taller, dirigit fonamentalment a empreses, té com a objectiu impulsar el muntatge de projectes basats en l’explotació de dades de la mà dels seus usuaris potencials. Aquesta iniciativa es repetirà de nou en la seu de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI), a Paterna, el pròxim 17 de novembre.

Així mateix, Districte Digital albergarà el 22 de novembre el taller ‘Disseny de projectes d’innovació basats en dades de les persones’, en el qual podran participar tant empreses com entitats públiques que vulguen idear iniciatives per al benefici de la societat o bé crear negocis de futur mitjançant la gestió de les dades de les persones.

Totes dues accions estan promogudes per Inndromeda, una iniciativa de col·laboració públic-privada en la qual la comunitat empresarial, les universitats, els centres tecnològics i d’investigació, el CSIC i les Administracions Públiques sumen forces per a impulsar el desenvolupament i la incorporació de les tecnologies disruptives que protagonitzen l’economia del coneixement en el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Premsa

• Josefina Bueno presideix el Consell Valencià de la Innovació, on estan representats prop d’un centenar d’entitats que aposten per la I+D+i
• El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, destaca el compromís amb l’impuls de la Compra Pública d’Innovació amb noves iniciatives durant 202

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha mobilitzat des de l’inici de la seua activitat, en 2018, més de 240 milions d’euros, entre inversió pública i privada, per a impulsar el desenvolupament d’innovacions dirigides específicament a resoldre els desafiaments i necessitats de les empreses de la Comunitat Valenciana.

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha subratllat l’esforç inversor del Consell en matèria d’I+D+i durant l’obertura del Consell Valencià de la Innovació (CVI), el principal òrgan de participació de l’AVI, del qual formen part al voltant d’un centenar d’entitats i organismes representatius del nostre sistema d’innovació.

Les polítiques d’estímul de l’Agència han contribuït a dinamitzar la inversió privada en innovació, que ha suposat 77 milions d’euros que s’afigen als recursos públics disposats durant aquest període. “La col·laboració públic-privada ha permés desenvolupar 110 projectes estratègics, en l’execució dels quals cooperen més de 200 entitats, entre empreses, universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics; així com prop de 230 iniciatives d’I+D+i amb un impacte directe en la cadena de valor de les grans signatures tractores”, ha precisat la consellera.

Des de 2018, l’Agència ha recolzat, a més, la incorporació d’un centenar de persones investigadores i tècniques de Formació Professional en empreses, al mateix temps que ha teixit una xarxa amb més de 90 agents d’innovació amb la finalitat de connectar les línies de treball de centres i universitats amb les necessitats del teixit productiu. Precisament per a propiciar aquesta transferència de coneixement i tecnologia, s’ha finançat també el desenvolupament de 102 prototips i projectes pilot entorn d’innovacions que, una vegada madurades i validades, es posaran a la disposició dels sectors productius.

Projectes representatius

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha exposat alguns exemples de projectes recolzats per l’Agència, com ara un test de diagnòstic primerenc i de predicció de l’evolució de la sèpsia; un nou sistema basat en intel·ligència artificial per a la indústria ceràmica, que és capaç de preveure la demanda dels clients i optimitzar així la cadena de subministrament; o una plataforma intel·ligent de recomanacions turístiques que, proposa visites de forma personalitzada integrant tecnologies com la realitat virtual.

“Els incentius de l’Agència estan permetent que sectors tradicionals, com el turisme o l’agricultura, incorporen coneixement i augmenten el seu valor afegit, però també estan contribuint a diversificar la nostra economia i a ampliar-la cap a sectors d’avantguarda com, per exemple, el sanitari o l’energètic”, ha indicat.

En la consecució d’aquest objectiu juga un paper decisiu l’impuls la Compra Pública d’Innovació (CPI), a través de la qual les Administracions Públiques contracten el desenvolupament específic de solucions innovadores amb la finalitat de millorar els serveis que presten a la ciutadania.

Sobre aquest tema, García Reche ha informat que l’Agència ha dissenyat una estratègia de CPI per a la Comunitat Valenciana, que es presentarà en breu, per a cohesionar i guiar l’acció pública en aquest àmbit, així com impulsar noves actuacions que estenguen aquest procediment a totes les administracions.

Fins hui, l’acció de l’AVI en la Generalitat i el seu sector públic s’ha concretat en dues licitacions de CPI al costat de les conselleries de Sanitat i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i en cinc consultes preliminars al mercat promogudes per la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d’Emergències (SGISE), Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i la Central de Compres. No obstant això, està previst que fins a mitjan 2023 es desenvolupen sis més, al costat d’altres conselleries i ens públics.

Compromís amb la Compra Pública d’Innovació

El vicepresident executiu ha subratllat, en aquest sentit, el compromís del Consell, anunciat pel President durant el Debat de Política General, per a destinar a la Compra Pública d’Innovació el 3% de les inversions de manera progressiva fins a 2026. Una mesura que, a judici el seu judici, permetrà aprofitar la capacitat de compra de la Generalitat com a instrument per a dinamitzar i orientar la I+D+i cap a sectors amb alt valor afegit.

A més, s’ha informat les organitzacions que integren el Consell Valencià de la Innovació dels avanços en el projecte de Learning Factory previst a Elx, el primer espai del qual entrarà en servei en el primer semestre de 2023.

Aquesta primera part de l’immoble albergarà formació en tecnologies habilitadores, aplicada a les fases de disseny i enginyeria, planificació i producció, dins del cicle de vida de la indústria 4.0. A aquest efecte, es dotarà d’una àrea de sistematització i experimentació simulada que possibilitarà que les plantilles de les empreses i les persones estudiants universitàries i d’FP puguen adquirir conceptes en tecnologia com ara la fabricació flexible i modular, robòtica col·laborativa o realitat augmentada, entre altres.

Premsa

• L’AVI completa la resolució de la seua convocatòria anual d’ajudes amb la concessió dels dos programes amb més dotació econòmica
• En total, l’Agència ha donat suport aquest any a 215 iniciatives d’innovació per un import superior als 47 milions d’euros

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI), ha concedit més de 32 milions d’euros per al desenvolupament de 112 projectes d’innovació que tenen com a objectiu contribuir a la resolució dels principals desafiaments de les empreses de la Comunitat.

En el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, l’AVI ha resolt ara els programes d’impuls a la cadena de valor empresarial i de projectes estratègics en cooperació corresponents a 2022, els de més dotació pressupostària i impacte en el teixit productiu, ja que estan oberts a la participació d’empreses tractores i pimes.

En concret, més de 168 entitats de diversa índole cooperaran en 37 iniciatives d’R+D+I per a buscar solucions a reptes d’interés comú, que, per la seua naturalesa, complexitat i elevat cost econòmic, requereixen la col·laboració de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat.

L’Agència ha concedit, així, un total de 19,7 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de projectes estratègics que, entre altres actuacions, contribuiran a millorar els actuals índexs de reciclatge i aprofitament dels residus industrials i agrícoles, optimitzaran el diagnòstic clínic i l’eficàcia dels tractaments sanitaris a través de la medicina de precisió i reforçaran la fabricació de nous materials sostenibles i amb propietats més atractives per a la indústria.

La modernització del camp a través de la incorporació de noves tecnologies; el disseny de nous materials a partir de CO₂ i residus de la indústria cítrica, per a aplicar-los al sector de la construcció, o el desenvolupament de tecnologies intel·ligents per a la recàrrega de vehicles són algunes de les iniciatives d’R+D+I que compten amb el suport de l’AVI.

D’altra banda, i amb la finalitat d’incentivar la posada en marxa d’innovacions amb impacte en la cadena de valor empresarial, l’Agència finançarà amb 12,4 milions un total de 75 projectes que comprenen camps tan diversos com l’economia circular, la mobilitat sostenible, el turisme intel·ligent o la resposta davant d’emergències.

Així, entre els projectes seleccionats figuren els desenvolupaments d’un dispositiu portàtil contra incendis d’ús civil; una plataforma estesa i immersiva per a l’educació, o un nou sistema de control capaç de detectar el risc de contraure infeccions hospitalàries.

Aquests programes compten com a beneficiàries grans empreses, com ara Porcelanosa, Nunsys, DHL Supply Chain, Anecoop o Aguas del Arco Mediterráneo; centres tecnològics com Aiju, ITC o Aimplas, i organismes d’investigació com el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) o l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial), entre altres.

Es completa la convocatòria

Les dues línies de subvenció s’uneixen així a les quatre que es van adjudicar el mes de juliol passat per 15 milions d’euros, que estan permetent executar un total de 103 iniciatives d’R+D+I. Aquest suport econòmic comprén el desenvolupament de prototips i proves pilot, el finançament d’unitats específiques d’innovació als centres generadors de coneixement, l’impuls de la compra pública innovadora (CPI) i la promoció del talent en el teixit productiu, entre altres línies d’acció.

La concessió completa d’aquesta convocatòria, dissenyada per a promoure el desenvolupament i l’enfortiment del sistema d’innovació i mobilitzar tot el coneixement disponible, supera, per tant, els 47 milions d’euros i assoleix un total de 215 projectes, en els quals cooperen 163 entitats diferents.

Per tipologia de beneficiari, les empreses s’erigeixen en aquesta edició com a les principals receptores de les ajudes, amb el 57 % del total; seguides de les universitats, amb un 20 %, i els instituts tecnològics i els centres d’investigació, amb un 7 % en cada cas.

Premsa

• El president de l’APA, Julián López Milla, exposa les propostes alacantines que Ports de l’Estat ha aprovat en l’última convocatòria Ports 4.0
• L’Agència ha destinat al voltant de dos milions d’euros des de 2018 a finançar projectes d’innovació amb impacte en el sector portuari

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb el president de l’Autoritat Portuària d’Alacant (APA), Julián López Milla, i una representació la divisió d’Innovació Sostenible del port, a fi d’analitzar les sinergies entre les dues institucions, intensificar la col·laboració i impulsar el desenvolupament d’innovacions amb impacte en aquest sector clau per a l’economia de la Comunitat Valenciana.

En la trobada, que s’ha desenvolupat a les instal·lacions del port d’Alacant, s’han repassat les diverses iniciatives que s’estan executant, en cada cas, per a promoure l’R+D+I entre les empreses i les organitzacions que formen part de la comunitat portuària, amb el focus situat en la digitalització i la sostenibilitat com a principals pilars de desenvolupament.

En aquest sentit, López Milla ha explicat l’estratègia d’innovació del port, que es troba en ple procés de revisió mitjançant el disseny d’un nou pla, amb horitzó en 2025, en l’elaboració del qual estan participant els diversos agents de la comunitat portuària i del sistema d’innovació. D’aquesta manera, es pretén reforçar la posició de la plaça alacantina com a referent nacional en l’àmbit de l’R+D+I.

Amb aquest mateix fi es va constituir en 2021 l’Alacant PortLab, un espai en cooperació amb el clúster logístic i portuari per a fomentar l’aprenentatge, el treball col·laboratiu i la cocreació, per a oferir respostes des de la innovació als principals reptes del sector.

Els resultats d’aquesta aposta per la innovació s’han plasmat en l’última convocatòria del fons Ports 4.0, que promou Ports de l’Estat, en què Alacant, amb un total set projectes, ha aconseguit copar una de cada quatre iniciatives amb suport dins de la categoria d’idees, a conseqüència de l’estreta col·laboració entre el port alacantí i els grups d’investigació i les ‘spin-off’ de les universitats públiques de la província.

“Si en l’anterior convocatòria només es va presentar un projecte —ha manifestat López Milla—, en aquesta s’han presentat 9 projectes, fruit de la mobilització generada per l’Autoritat Portuària cap a investigadors, ‘spin-off’ universitàries i empreses. A més, el Comité de Ports 4.0 ha seleccionat 7 d’aquests projectes i ha fet que Alacant esdevinga el port líder, en idees innovadores, d’aquesta última convocatòria”.

Suport a iniciatives amb impacte en el sector portuari

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, ha xifrat en prop de 2 milions d’euros els fons que s’han destinat fins ara a donar suport a projectes d’innovació amb impacte directe en el sector portuari.

En concret, es tracta d’una desena d’iniciatives dirigides a millorar la intermodalitat logística d’aquestes instal·lacions mitjançant la creació de bessons digitals; l’increment de l’eficiència en la gestió dels contenidors de mercaderies gràcies a la incorporació de la tecnologia de cadena de blocs, o la reducció de l’impacte sobre el medi ambient mitjançant el desenvolupament de parcs eòlics i la posada en marxa de diverses plataformes per al control de les emissions que en genera l’activitat.

L’Agència ha finançat, així mateix, la incorporació d’agents d’innovació per a connectar les esferes científica i tecnològica amb les necessitats dels ports, així com altres projectes d’impuls de la innovació oberta i l’R+D+I, a fi de promoure la incorporació de noves tecnologies i els desenvolupaments que en milloren la competitivitat.

Igualment, l’AVI ha abordat iniciatives amb impacte en aquest sector a través de diversos comités d’innovació, si bé destaca especialment el de Mobilitat, Transport i Infraestructures, constituït en col·laboració amb la Conselleria d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat Sostenible.

A més de García Reche, l’Agència ha comptat en aquesta reunió amb la seua secretària general, Olivia Estrella, i amb el seu subdirector general de Programes d’Innovació, Enrique Tarín. Per la seua banda, en representació de l’APA ha participat, a més del seu president, el cap de la divisió d’Innovació Sostenible, José Manuel Leceta.

Premsa

• Aimplas col·labora amb les empreses Girsa, Recipur, Delax i la UPV en aquest projecte que té el suport de l’Agència Valenciana de la Innovació
• Aquesta tecnologia inclou un procés d’higienització i tractament per a obtindre nuclis d’espuma reciclada d’alta flexibilitat i durabilitat

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), dona suport al desenvolupament d’una tecnologia per a tractar els matalassos fora d’ús amb la finalitat d’obtindre matèries primeres d’alt valor afegit per a usar-les en el terreny de l’edificació i del descans.

En concret, l’objectiu d’Oracle, que és com s’ha batejat aquesta iniciativa, radica en l’obtenció de nuclis d’espuma d’alt valor afegit per a usar-los com a aïllant acústic en el sector de la construcció, i per a fabricar nous matalassos d’alta qualitat.

Aquest projecte estratègic, coordinat per l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), compta amb la participació de les empreses Girsa, Recipur i Delax Colchones, així com el Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV) i una aportació de l’AVI, que suma un total de 485.000 euros en el marc de la convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva corresponent a 2021.

A través d’aquesta iniciativa, es pretén oferir una solució al reciclatge de les espumes de poliuretà. S’estima que només a la Comunitat Valenciana es retiren al voltant de 300.000 matalassos a l’any, que acaben majoritàriament en l’abocador i no se sotmeten a cap procés de reciclatge.

Per a fer front a aquest repte mediambiental, els socis d’Oracle proposen el desenvolupament i la implementació d’un sistema de desinfecció i tractament dels matalassos, per a assegurar-ne la higienització i la transformació en matèries primeres per a processar-les posteriorment.

A aquest efecte, es desenvoluparan, a més, noves fibres biocomponents amb propietats biocides i alta flexibilitat, que es mesclaran amb el material triturat dels matalassos fora d’ús per a obtindre així nuclis d’espuma nous d’altes prestacions.

La viabilitat industrial d’aquesta tecnologia, així com la idoneïtat i la qualitat dels productes finals, es validaran mitjançant el desenvolupament de sengles demostradors: un matalàs fabricat amb espuma reciclada d’alta durabilitat i sistemes modulars d’elevades propietats d’absorció acústica a partir d’espuma reciclada.

Per a desenvolupar amb garanties aquest projecte, Girsa, empresa especialitzada en la gestió de residus sòlids, dissenyarà el tractament dels matalassos rebutjats per a usar-los com a matèria primera; mentre que Recipur desenvoluparà la tecnologia per a fabricar nuclis d’espuma reciclada i higienitzada.

De manera paral·lela, Aimplas aplicarà els coneixements que té en aquest camp per a obtindre la fibra biocomponent amb propietats biocides i alta flexibilitat, mentre que el disseny i el desenvolupament dels nous matalassos anirà a càrrec de Delax, firma especialista en el sector del descans.

Finalment, la Universitat Politècnica de València (UPV) i Aimplas configuraran les solucions modulars d’aïllament acústic a partir d’aquests nuclis d’espuma reciclada, dirigides al sector de la construcció.

Per a la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, el desenvolupament del projecte contribuirà a impulsar l’economia circular en el sector del descans i a reforçar les sinergies amb el de la construcció, en línia amb els principis establits per la Unió Europea. “A més del benefici ambiental evident, la iniciativa reduirà els costos de gestió de residus, obrirà nous mercats i línies de negoci, i contribuirà a la creació d’ocupació vinculada al reciclatge”, ha destacat Bueno.

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha indicat que la col·laboració entre empreses, universitats i centres tecnològics constitueix “l’única via real per a fer front als reptes de gran importància que afecten la ciutadania i el teixit productiu”.

“Aquest projecte demostra que conjuminant esforços, coneixement i tecnologia és possible trobar solucions, a través de la innovació, a problemes tan apressants com la gestió dels residus sòlids de gran volum que habitualment acaben en l’abocador”, ha explicat García Reche.

La iniciativa s’alinea amb els desafiaments i les solucions que proposen els comités d’innovació de l’Agència especialitzats en hàbitat sostenible i economia circular, que aposten per la implementació de béns de consum, materials i sistemes constructius més sostenibles, a més de desenvolupar noves tècniques de valorització de residus.

Així mateix, Oracle s’emmarca en els eixos de qualitat de vida i producte innovador de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3CV, que lidera la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

Premsa

• Les empreses Giditek, Uvax i Genera col·laboren en el desenvolupament d’aquesta iniciativa d’innovació, que compta amb el suport de l’AVI

• Aquest sistema serà capaç de monitorar, predir, calcular i controlar els principals indicadors energètics, de salut i confortabilitat dels immobles

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una nova plataforma modular i oberta per a optimitzar la gestió energètica i el confort dels edificis. A partir de les dades recaptades mitjançant sensors, aquest sistema serà capaç de monitorar, predir, calcular i controlar en temps pràcticament real els principals indicadors energètics, de salut i confortabilitat, amb la finalitat de reduir el consum elèctric.

Batejat com a Enefore, en aquest projecte amb impacte en la cadena de valor participen les empreses Giditek, Uvax i Genera; totes pertanyents al grup Gimeno. La iniciativa compta, a més, amb el suport de l’AVI, que ha contribuït amb ajudes per un valor de 245.000 euros en el marc de la seua última convocatòria en concurrència competitiva.

Amb la finalitat de simplificar la interpretació del comportament de l’edifici per part de les persones usuàries, així com la interacció amb el sistema en cadascuna de les variables monitorades, aquesta eina reproduirà una rèplica virtual de l’immoble i dels diversos equipaments, a manera de bessó digital.

La principal innovació del projecte radica en la integració en una sola eina de les funcionalitats relacionades amb la gestió de l’energia, el confort i la salut dels edificis a partir de les dades recaptades per sensors connectats a través d’un nou sistema de transmissió. Aquesta plataforma, basada en la internet de les coses, incorpora algorismes d’intel·ligència artificial i es relaciona amb la persona usuària a través d’un xat bot i elements de ludificació, que faciliten la interacció i la presa de decisions.

Per a l’execució d’aquest projecte cooperen tres empreses del grup Gimeno. Giditek aporta la seua experiència en el camp de les tecnologies de la informació i de la comunicació; Uvax contribueix amb el desenvolupament de solucions tecnològiques per a optimitzar recursos i millorar l’eficiència energètica, i Genera acredita un ampli coneixement en la gestió i l’operació d’edificis.

El funcionament i l’impacte d’Enefore s’estudiarà, al seu torn, en diverses tipologies d’edificis. En primer lloc, es validarà a les instal·lacions de l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE), a manera de pilot de proves, i posteriorment es durà a terme un nou assaig en dos entorns reals: l’Hotel Intur Castelló i l’edifici PROP1 de València.

L’objectiu és configurar a curt termini aquesta iniciativa com una solució per a edificis de serveis (és a dir, oficines, residencials privats o hospitals, entre altres), si bé es preveu estendre-la a una altra mena d’immobles com, per exemple, els de tipologia residencial, a mitjà termini.

En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha subratllat l’impacte que Enefore tindrà en la cadena de proveïdors del grup Gimeno, que preveu aplicar-ho inicialment a un centenar d’immobles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

“El desenvolupament i la implantació de sistemes avançats per a la gestió intel·ligent dels edificis no només consolidarà una indústria emergent entorn de tecnologies com la internet de les coses o la intel·ligència artificial, sinó que també ajudarà a optimitzar el nostre consum energètic i a reduir la petjada ambiental dels immobles”, ha precisat Bueno.

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha destacat les sinergies que emergeixen de la col·laboració dels diversos socis d’aquesta iniciativa, que són empreses del sector tecnològic i serveis aplicats a l’hàbitat, així com la cooperació amb la Universitat Jaume I de Castelló i l’ITE, clau per a validar el funcionament d’aquesta eina tecnològica.

“El sector de la construcció ofereix grans oportunitats d’innovació associades a la sostenibilitat que es fonamenten en la incorporació de noves tecnologies i materials, tal com ha conclòs el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Hàbitat Sostenible que ha posat en marxa l’Agència”, ha apuntat García Reche.

De fet, Enefore s’alinea directament amb un dels desafiaments destacats per aquest equip d’especialistes, que advoca pel desenvolupament i la integració de sistemes de sensorització, monitoratge i anàlisi i gestió de dades en paràmetres com ara, el consum d’energia i aigua, la qualitat d’aire i el confort.

Aquesta iniciativa s’emmarca, de la mateixa manera, en l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, que destaca com a feblesa el consum energètic excessiu i propugna un creixement intel·ligent, basat en el coneixement i la innovació.

Premsa

L’empresa Aceitunas Cazorla, Ainia i l’Institut de Tecnologia Ceràmica desenvolupen aquest projecte que impulsa l’economia circular

Es basa en el desenvolupament de membranes ceràmiques d’última generació i en l’aplicació de bacteris per a obtindre gas metà i hidrogen

La Generalitat, a través de l’Agència  Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament d’una nova tecnologia sostenible i de baix cost per a tractar la salmorra derivada d’activitats industrials i obtindre compostos d’alt valor afegit per al teixit productiu.

A través d’aquesta iniciativa es pretén, per tant, impulsar l’economia circular per a depurar i reutilitzar l’aigua amb una elevada concentració de sal i obtindre recursos que tinguen interés per a altres empreses.

Aquest projecte estratègic, batejat com a Green Brine, està impulsat per l’empresa Aceitunas Cazorla, Ainia Centre Tecnològic i l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), i compta amb el suport de l’AVI, que ha concedit un total de 490.000 euros en el marc de l’última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva.

La iniciativa té per objectiu la valorització de les salmorres que genera el subsector de les conserves i els envinagrats, si bé es pot extrapolar a qualsevol altra activitat que produïsca aquest tipus de residus, com, per exemple, les empreses del cicle de l’aigua o les de rentada i reciclatge de plàstics.

Tradicionalment, les salmorres es gestionen mitjançant processos d’evaporació, que poden ser naturals, en basses a la intempèrie o accelerats a través de tecnologies específiques que comporten un important cost energètic. En el primer cas, a més, les basses no només ocupen una gran superfície, sinó que han d’estar completament impermeabilitzades i sotmetre’s a controls freqüents per a evitar filtracions que posen en risc els aqüífers.

En canvi, les tecnologies proposades en aquest projecte tenen com a propòsit el tractament d’aquests residus d’una manera més sostenible, amb la finalitat d’obtindre un abocament net de baixa salinitat i transformar la matèria orgànica i la sal en productes valoritzables i en vectors energètics, com ara biogàs, biometà o biohidrogen.

Per a assolir aquest objectiu, els socis de Green Brine aposten per combinar diversos procediments tècnics que milloren els resultats actuals. Així, els corrents d’aigua salinitzada se sotmetran a un procés de filtració que permetrà recuperar materials cel·lulòsics i polifenols que poden tindre interés per a altres sectors industrials.

A aquest efecte s’estan desenvolupant membranes ceràmiques basades en materials argilencs, que són molt més econòmiques que les que es troben hui en el mercat i més resistents que les dissenyades amb materials polimèrics.

De la mateixa manera, s’implementaran cel·les de combustible amb bacteris per a transformar la matèria orgànica restant en productes de més valor per a fins energètics, com ara el biometà o el biohidrogen. Aquest procés de biorefineria permet la transformació dels residus concentrats i reutilitzables per la indústria.

El consorci que executa aquest projecte integra l’experiència industrial en el subsector de les olives i els productes envinagrats, per part d’Aceitunas Cazorla; el coneixement dels materials i dels sistemes de processament ceràmic, especialment en el disseny de membranes de baix cost, per part de l’ITC, així com les àmplies competències d’Ainia en el funcionament i la gestió del cicle integral de l’aigua i en el desenvolupament de sistemes electroquímics per al tractament d’efluents.

En aquest sentit, la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha subratllat l’impuls a l’economia circular que representa aquest projecte, però també les oportunitats de negoci que en l’àmbit de la sostenibilitat s’obrin per a la indústria ceràmica.

“El camp de les membranes ceràmiques constitueix una nova veta de mercat d’alt valor afegit per a aquest sector, que té, a més, perspectives de continuar creixent, pels avantatges que ofereixen enfront de les alternatives que estan actualment en el mercat”, ha precisat Bueno.

Per la seua banda, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha subratllat la importància de la col·laboració entre els diversos agents del sistema d’innovació com a via per a resoldre reptes d’alt impacte com, per exemple, la valorització dels residus industrials.

“La combinació del coneixement —ha continuat Andrés García— generat als nostres centres tecnològics i d’investigació, i l’experiència del nostre teixit productiu, s’està materialitzant en solucions innovadores que no només contribueixen a millorar el medi ambient, sinó que afavoreixen la diversificació industrial”.

La iniciativa s’emmarca en l’eix de qualitat de vida de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, RIS3, al mateix temps que s’alinea amb els desafiaments plantejats en el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Economia Circular. En concret, es proposa l’optimització dels sistemes de tractament d’aigua i la reducció del seu impacte ambiental.

Premsa

El termini per a presentar solucions innovadores als reptes que ha identificat aquest departament finalitzarà el pròxim 23 de setembre

El secretari autonòmic d’Emergències i el vicepresident executiu de l’AVI obrin la jornada tècnica dirigida a persones físiques i jurídiques interessades a compartir coneixement  

La Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), amb l’assessorament tècnic de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha obert un procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) per a millorar la gestió, cura i formació del seu personal, així com per a ampliar el suport a l’extinció d’incendis forestals a través del desenvolupament de solucions no presents en el mercat que optimitzen tant els actuals processos d’informació cartogràfica com els vehicles disponibles.

El secretari autonòmic d’Emergències, José María Ángel, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han donat a conéixer els detalls d’aquesta convocatòria oberta en una jornada tècnica. La sessió, que s’ha celebrat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), ha comptat amb la participació de més de 80 especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i les empreses potencialment interessades en aquesta iniciativa.

“La CPI ens permetrà desenvolupar i incorporar innovacions a mesura de les necessitats dels nostres serveis d’emergències, un factor clau per a optimitzar la gestió dels recursos humans i materials amb tecnologies que hui ni tan sols existeixen”, ha subratllat José María Ángel en l’obertura d’aquesta sessió de presentació del programa ‘T-eCuidamos’.

En aquest sentit, Ángel ha recordat que la posada en marxa d’aquest procediment és possible gràcies al conveni de col·laboració que recentment han subscrit SGISE i l¡Agència Valenciana de la Innovació (AVI), en virtut del qual l’AVI proporciona assessorament tècnic per a impulsar iniciatives de Compra Pública Innovadora en l’àmbit de la lluita contra els incendis forestals.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat el potencial que ofereix la CPI tant a les administracions públiques, com a via per a millorar els serveis que s’ofereixen a la ciutadania, com per a expandir el teixit empresarial cap a activitats d’avantguarda. “Amb la Compra Pública d’Innovació es redueix el risc a innovar, per exemple, en nous vehicles d’emergències més versàtils, la qual cosa per a les empreses proveïdores d’aquests desenvolupaments representa una oportunitat d’incrementar el seu valor afegit”, ha precisat.

Tres consultes preliminars simultànies

En aquesta primera experiència en el camp de la CPI, “la SGISE demanda al sector privat solucions a tres reptes prèviament identificats, que busquen optimitzar la gestió situant a la plantilla en el centre per a millorar les seues condicions i la seua protecció”, segons ha exposat la gerent de la societat mercantil que gestiona als bombers i bomberes forestals de la Comunitat Valenciana, María Duart.

Amb aquest objectiu, s’han llançat de manera simultània sengles consultes preliminars al mercat per a sondejar la disponibilitat del teixit productiu per a desenvolupar solucions innovadores en l’àmbit de la gestió, cura i formació del seu personal, així com en els processos i equipament per a l’extinció d’incendis forestals. Aquesta primera fase permetrà analitzar, a més, la viabilitat tècnica i econòmica d’aquestes propostes tècniques, que les organitzacions interessades a participar podran remetre fins al pròxim 23 de setembre a través de la pàgina web de l’AVI.

Sota la denominació “T-eCuidamos Persones”, SGISE demanda el disseny d’un sistema innovador que permeta digitalitzar la informació i processos referits a la formació, la formació física, la salut i el benestar del personal, a fi de proporcionar programes de gestió interna més eficaces, interconnectats i predictius.

De la mateixa manera, i amb la finalitat d’optimitzar les actuacions d’emergència en funció de la seua naturalesa, es proposa el repte “T-eCuidamos Processos”, amb el qual es pretén adequar els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i l’entrada d’informació cartogràfica per a disposar en temps real i en una mateixa interfície del posicionament dels equips sobre el terreny, l’avituallament, l’anàlisi dels incendis o les variables meteorològiques que influeixen en la seua evolució.

Finalment, el disseny d’una nova generació de vehicles més adequats per a la gestió dels diferents tipus d’emergència constitueix el repte “T-eCuidamos Vehicles”, on la SGISE proposa el desenvolupament de noves unitats de coordinació i carrossats específics d’ús mixt intermedi per a incendis, inundacions i actuacions generals.

Finalitzat el termini de presentació de propostes tècniques, es revisaran i valoraran les solucions plantejades a fi d’aprofitar la informació recaptada per a dissenyar les licitacions en el marc d’aquest procediment de Compra Pública d’Innovació.

Premsa

• Més de 50 empreses participen en una jornada tècnica per a ajudar-los a concórrer a aquesta convocatòria estatal de suport a innovació empresarial
• Els reptes que estableix aquest programa estatal, dotat amb 125 milions d’euros, connecten amb les línies d’ajuda en cooperació de l’AVI

Més de mig centenar d’empreses de diferents grandàries i sectors d’activitat han participat en una jornada tècnica organitzada per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) a fi d’impulsar la presentació de projectes al programa Missions Ciència i Innovació 2022, que promou el Govern central a través del CDTI, l’agència estatal de finançament de la innovació.

Dotada amb 125 milions d’euros, aquesta convocatòria en concurrència competitiva potencia la cooperació entre empreses per a donar resposta a desafiaments estratègics de la societat i l’economia espanyoles mitjançant el desenvolupament de solucions innovadores. El termini per a sol·licitar aquestes ajudes finalitza el pròxim 5 de setembre.

La presidenta de CEV València, Eva Blasco, i el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, han inaugurat aquesta sessió informativa, que s’ha desenvolupat en format híbrid a la seu de la confederació empresarial. La jornada ha tingut, a més, el suport i la col·laboració del CDTI, que ha desgranat els detalls d’una convocatòria en què poden participar tant pimes com grans empreses a través de les dues categories de participació previstes.

Durant la seua intervenció, la dirigent de CEV València ha animat les empreses valencianes a configurar aliances per a optar a alguna de les sis missions que recull aquest instrument, amb les quals es pretén fer front a reptes en l’àmbit de l’hidrogen verd i les energies renovables, les tecnologies habilitadores aplicades a la indústria, l’agroalimentació, el sector naval, la substitució i valorització de recursos minerals o el desenvolupament de la fotònica integrada.

“Aquesta iniciativa del Ministeri de Ciència i Innovació constitueix una oportunitat per a sumar esforços i elevar la nostra competitivitat gràcies a la innovació”, ha subratllat Eva Blasco, que ha recordat que les petites i mitjanes empreses tenen una línia específica, Missions Pimes, per a la qual s’ha reservat un mínim de 20 milions d’euros.

Per part seua, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha incidit en les similituds d’aquesta iniciativa amb els programes impulsats per l’Agència, que també se sustenten en la resolució de reptes d’innovació amb impacte en el sistema productiu per mitjà de la col·laboració entre diferents agents.

“Les missions que proposa el CDTI connecten directament amb els reptes i les solucions identificats pels nostres comités estratègics d’innovació en agroalimentació, descarbonització, economia circular o tecnologies habilitadores. Són, precisament, en aquests camps on hi ha capacitats diferencials en el nostre sistema d’innovació.”, ha precisat.

Per part del CDTI, Juan Antonio Tébar, director de Programes Europeus i Cooperació Territorial, ha situat la convocatòria en el context de l’estratègia d’aquesta entitat pública empresarial, que el 2021 va concedir 1.340 milions d’euros en ajudes directes per mitjà dels seus diferents programes de suport a la investigació industrial, el desenvolupament experimental i la innovació.

Tébar també ha repassat els resultats principals de les edicions precedents, en què la Comunitat Valenciana es col·loca entre les regions amb un nombre d’empreses participants més alt, per darrere de Madrid i Catalunya i molt prop d’Andalusia i el País Basc. A través del programa Missions, el CDTI ha concedit des de 2019 més de 200 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de solucions innovadores en el camp de la mobilitat sostenible, les energies netes i la incorporació de les tecnologies habilitadores en la indústria, entre altres àrees.

Les característiques de la convocatòria actual han sigut presentades per la cap del Departament de Promoció Institucional i Cooperació Territorial del CDTI, Pilar González Gotor, que ha exposat els requisits d’accés a les ajudes, així com els diferents criteris d’avaluació dels projectes, una vegada es tanque el termini de sol·licitud el pròxim dia 5 de setembre.

De la mateixa manera, González Gotor ha insistit que les Missions Ciència i Innovació requereixen l’agrupació d’empreses per a dur a terme els treballs previstos, així com de la subcontractació amb centres generadors de coneixement, en un percentatge que oscil·la en funció de si es tracta d’un projecte liderat per una mitjana empresa o una gran empresa.

Sobre aquest tema, la secretària general de l’Agència Valenciana de la Innovació, Olivia Estrella, ha oferit a les entitats interessades el suport de l’AVI per a identificar persones especialistes que resulten idònies en cada cas. “L’Agència posa els seus recursos a la disposició del teixit productiu amb l’objectiu de promoure la participació reeixida de les empreses de la Comunitat, gràcies a la col·laboració de tot el sistema valencià d’innovació”, ha conclòs.