Premsa, Premsa

• L’AVI reuneix un grup multidiciplinar, coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, per a actualitzar les prioritats d’innovació
• Aposten per desenvolupar nous materials amb funcionalitats avançades i processos de fabricació sostenibles i impulsar la mobilitat intel·ligent

El desenvolupament d’innovacions per a integrar sistemes de propulsió basats en hidrogen i l’optimització de l’ús i cicle de vida de les bateries són dues dels desafiaments que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Automoció i Mobilitat sostenible proposa donar resposta a través de la R+D+i.

Aquest grup d’especialistes multidisciplinari, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació dels reptes prioritaris en aquest àmbit de coneixement, s’ha reunit de nou amb l’objectiu d’actualitzar els reptes i solucions formulades en 2018 i avaluar l’impacte que han recaptat en les tres últimes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Així, el grup coordinat pel president del Grup Segura, Francisco Segura, aposta per desenvolupar nous materials amb funcionalitats avançades i processos de fabricació sostenibles, així com la posada en marxa d’iniciatives que contribuïsquen a potència i consolidar la transició cap a una mobilitat intel·ligent i sostenible.

En aquest sentit, Segura ha recordat que “la mobilitat basada en els vehicles de quatre rodes s’ha quedat curta” i que la realitat actual supera l’hegemonia del vehicle privat.

Des de 2020, l’Agència ha recolzat un total de 10 projectes alineats amb les conclusions d’aquest comité, que han suposat una inversió pública i privada superior a 6 milions d’euros. La meitat d’aquests fons s’han destinat al desenvolupament d’iniciatives per a l’optimització dels sistemes de gestió tèrmica dels vehicles, mentre la millora de la plataforma de comunicacions de l’automòbil amb els passatgers i el seu entorn ha captat un terç del pressupost total. El 20% restant s’ha dirigit a perfeccionar els sistemes de càrrega del vehicle elèctric.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté la major part de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils associats a empreses privades amb un elevat component innovador i centres tecnològics.

Des de l’àmbit científic participen Hendrik Jan Bolink (ICMol UV), Gustau Camps-Valls (Universitat de València) i Raúl Payri (Universitat Politècnica de València), mentre que Marta García (ITE), Laura Olcina (ITI) i Carlos Monerris (ITENE) representen als centres tecnològics de la Comunitat.

Per part seua, la visió del teixit industrial, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), està garantit amb la participació de Pablo Bayo (Faurecia), Rubén D. Urrestarazu (Vectalia) i Antonio Ortín (ETRA I+D).

Després d’aquesta primera sessió de treball, el CEIE en Automoció i Mobilitat sostenible completarà la seua proposta de reptes i solucions en una segona trobada, que se celebrarà en les pròximes setmanes i, després del qual es remetran les conclusions al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació definitiva.

Superada aquesta fase, l’objectiu és posar els resultats d’aquesta anàlisi a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació, a fi que puguen presentar projectes de R+D+i en les pròximes convocatòries d’ajuda de l’AVI.

Premsa, Premsa

• Un grup d’especialistes promogut per l’AVI i coordinat per la científica María Jesús Vicent identifica els reptes a afrontar a través de la R+D+i
• Insten a impulsar serveis de suport d’alt valor afegit per al desenvolupament de teràpies avançades

El desenvolupament d’eines personalitzades adaptades a cada pacient per a optimitzar el diagnòstic, tractament o la rehabilitació o la identificació de patògens en temps real a través de noves solucions tecnològiques són alguns dels reptes que el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Salut proposa atendre de manera preferent a través de la R+D+i.

Aquest grup d’especialistes multidisciplinari, que assessora l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en la identificació dels desafiaments prioritaris en aquest àmbit de coneixement, ha mantingut una nova sessió de treball a fi de revisar els resultats i avaluar l’impacte que han recaptat les propostes d’innovació durant aquests últims cinc anys.

A més d’aprofundir en el desenvolupament i implementació de la medicina personalitzada i la cirurgia de precisió, el comité que coordina la científica del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) María Jesús Vicent, també aposta per avançar en la identificació del risc de cronicitat i la seua prevenció i control, així com la posada en marxa d’eines i sistemes d’informació que permeten millorar l’atenció sanitària en l’àmbit de la salut mental i altres problemes de salut amb el risc de cronificació.

Finalment, s’ha plantejat el disseny de solucions i serveis innovadors de suport a l’obtenció de teràpies avançades, que són aquelles que administren medicaments d’avantguarda basats en teràpia gènica, cel·lular i/o enginyeria de teixits.

Sobre aquest tema, Vicent ha destacat el consens que ha aconseguit el comité entorn de la identificació de quatre reptes que, segons ha indicat, s’adeqüen a l’actual escenari post pandèmia i al marc de finançament que planteja la Unió Europea per a impulsar les teràpies d’avantguarda i la personalització de la medicina.

“Amb el focus situat en aquests desafiaments no sols millorarà l’atenció sanitària que es presta a la ciutadania, sinó que contribuirà al desenvolupament i consolidació d’un teixit empresarial en l’àmbit de la salut que siga reflex de l’excel·lència investigadora que en aquest camp ofereix la Comunitat Valenciana”, ha indicat.

Un total de 68 projectes finançats

Fins hui, els reptes i solucions que va proposar aquest mateix comité fa cinc anys s’han traduït en un total de 68 projectes d’innovació, que han mobilitzat al seu torn més de 28 milions d’inversió pública i privada.

Al voltant de la meitat d’aquests fons s’han destinat al desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial i Big Data per al control de la fragilitat i cronicitat de pacients amb múltiples malalties associades a l’edat, mentre la resta s’ha distribuït pràcticament a parts iguals entre l’optimització dels processos quirúrgics i la prevenció de les infeccions hospitalàries.

L’equip multidisciplinari està integrat per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, així com per professionals sanitaris que seran els usuaris finals d’aquestes innovacions. La seua composició a penes ha variat respecte a 2018, si bé s’han reforçat els perfils empresarials i de gestió sanitària amb noves incorporacions.

El comité compta, per tant, amb la participació, des de l’esfera científica, de Cristina Botella (Universitat Jaume I), Salvador Martínez, (Institut de Neurociències), Josep Redón (Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA) i Damià Tormo (Fundació Columbus), a més de Javier Sánchez, de l’Institut de Biomecànica de València (IBV) com a part dels centres tecnològics.

El teixit productiu està representat per amb Mara Gracia (Surgival), Francisco Sanchís (Elix Pharma) i Lorena Saus (Grup Ascires), a més de José María Lagarón (Bioinicia), que constitueix una de les altes en l’equip. La segona novetat recau sobre Esther Soler (Hospital General d’Elx), que s’uneix a María Isabel Acién (Hospital de Sant Joan d’Alacant), per a aportar la visió i necessitats dels professionals sanitaris.

Està previst que el comité torne a reunir-se en les pròximes setmanes per a tancar la seua nova proposta de reptes i solucions tecnològiques, que posarà a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació després de la seua validació pel Comité Estratègic d’Innovació.

A partir de l’any pròxim, l’Agència prioritzarà aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives en les seues convocatòries d’ajuda a fi d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses.

Premsa, Premsa

• L’Agència recolza amb prop de 6 milions d’euros una vintena de projectes d’innovació amb impacte en la indústria ceràmica
• A més de les vinculades a la salut, s’exploren solucions per a aprofitar els residus de la construcció, optimitzar la depuració d’aigües residuals

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de nous tipus de rajoles ceràmiques i recobriments amb propietats biocides, amb l’objectiu de reduir la incidència de les infeccions per bacteris i fongs en centres sanitaris i evitar, a més, possibles contagis per SARS-CoV-2.

En concret, l’Agència està treballant al costat de la indústria ceràmica en el disseny i validació de noves solucions per a fer front a aquest desafiament sanitari a través de diferents enfocaments tecnològics.

El projecte SINVIR, en el qual participen la Universitat Jaume I de Castelló, l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (AIDIMME) i l’empresa Vernís, especialitzada en la fabricació i comercialització de fregides, esmalts, colors i tintes ceràmiques estan treballant en noves substàncies antisèptiques aplicables als materials ceràmics, els recobriments per a metall i fusta i els laminatges que s’usen en la fabricació de mobles, revestiments de sòls i parets, portes, i manovelles, entre altres.

Així mateix, l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) i les empreses Keraben Grup i Colorobbia España, especialitzades en la producció de paviments i revestiments ceràmics i en fregides, pigments i altres productes per a la indústria taulellera i del vidre, respectivament, cooperen en l’execució del projecte VIRUCER, que compta també amb el suport de l’AVI.

En el marc d’aquesta iniciativa s’estan desenvolupant rajoles ceràmiques de revestiment i paviment amb capacitat per a inactivar virus en espais interiors i exteriors mitjançant la funcionalització de les seues superfícies amb recobriments avançats. La idea és seleccionar aquells agents biocides capaços d’integrar-se en l’estructura ceràmica i de mantindre la seua activitat després del procés de cocció a fi d’evitar possibles contagis.

Totes dues iniciatives formen part de la vintena d’actuacions de R+D+i en les quals participa la indústria ceràmica i que compten amb el finançament de l’Agència. Es tracta de projectes focalitzats en la salut, la mobilitat o l’economia circular, que expandeixen l’àmbit d’aplicació dels productes ceràmics i contribueixen a diversificar l’activitat del sector i amplien el seu negoci.

Més de 6 milions en innovació

Així, els prop de 6 milions d’euros aportats per l’AVI estan permetent a la indústria aprofitar els residus del sector de la construcció com a matèria primera per a nous productes, dissenyar nous envasos ceràmics per a ús alimentari, fabricar components per al sector de l’automòbil, impulsar la robotització i la incorporació de la Intel·ligència Artificial als processos o optimitzar la depuració dels fluxos d’aigües residuals gràcies a la utilització de membranes ceràmiques.

L’Agència Valenciana de la Innovació també impulsa la transferència de coneixement i tecnologia al conjunt de la indústria taulellera a través de l’ITC, que s’ha integrat des de 2019 en la xarxa d’agents d’innovació de l’AVI.

El desenvolupament de solucions tecnològiques per a reduir, neutralitzar i eliminar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’acord amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Descarbonització, és una altra de les línies d’acció amb impacte en les empreses d’aquest sector, que l’AVI prioritzarà en la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. L’objectiu, en aquest cas, és ajudar el clúster a reduir la seua petjada ambiental i a adaptar-se a la nova regulació en aquesta matèria.

“La indústria ceràmica està demostrant la seua gran capacitat per a fer front, a través de la innovació, a reptes d’índole social, mig ambiental o sanitaris”, ha subratllat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, qui ha recordat que els productes fabricats a Castelló suposen més de l’11% de totes les exportacions de la Comunitat Valenciana.

Premsa, Premsa

• L’Agència Valenciana de la Innovació reuneix un equip de persones expertes per a actualitzar les propostes de R+D+i consensuades en 2018
• Advoquen per eliminar barreres i facilitar l’accés a les solucions tecnològiques i mantenen els incentius a la digitalització empresarial

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha destacat que el desenvolupament d’eines biotecnològiques i nous materials per a llançar nous productes i millorar els processos industrials de fabricació són alguns dels nous desafiaments als quals pretén donar resposta el Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (*CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que engloba no sols a les disciplines pròpies de la digitalització, sinó també la robòtica o la nanotecnologia, entre altres.

Aquest òrgan assessor de l’AVI s’ha reunit de nou a la Casa dels Caragols de Castelló per a avaluar l’impacte que han obtingut les seues propostes d’innovació en les últimes convocatòries d’ajuda, així com per a actualitzar els reptes considerats prioritaris en aquest àmbit de coneixement.

El comité, coordinat pel científic Francisco Blanes, de la Universitat Politècnica de València (UPV), també ha identificat com a prioritària la millora de l’accessibilitat i l’eliminació de barreres en les solucions tecnològiques, des del punt de vista de la facilitat d’ús, la seguretat o els consums energètics.

En aquest sentit, Blanes ha destacat que la digitalització ha de fer-se accessible a tota la societat, una reflexió que ha suscitat el consens entre les persones expertes que formen part del comité. De fet, s’ha instat a completar els desenvolupaments oportuns per a reduir la barrera de l’aprenentatge, que és un dels principals obstacles responsables de la bretxa digital.

Els reptes i solucions que aquest grup d’especialistes va proposar en 2018 han aconseguit mobilitzar fins hui al voltant de 30 milions d’euros, entre inversió pública i privada, per a finançar un total de 71 projectes d’innovació.

El desenvolupament d’iniciatives per a optimitzar les operacions de les empreses a través de la digitalització ha acaparat la major part d’aquests fons, segons s’ha exposat en el transcurs d’aquesta trobada, en el qual s’ha acordat mantindre aquest desafiament entre els preferents, donat l’interés que ha suscitat i la necessitat de mantindre els incentius perquè totes les empreses completen aquest procés.

L’equip multidisciplinari, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, manté el gruix de la seua composició original, que ha reforçat amb la incorporació de nous perfils vinculats als centres tecnològics i empreses privades amb un elevat component tecnològic.

D’aquesta manera, el comité compta amb la participació dels científics Nuria Oliver (Fundació ELLIS Alacant), José Duato (Universitat Politècnica de València) i Javier Martí (Centre de Tecnologia Nanofotònica), a més del coordinador Francisco Blanes.

Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana estan representats per Laura Olcina (ITI) i Eduardo Calabuig (Inescop), que constitueix una de les novetats al costat de Vicente Navarro (Bioithas) i Enrique Silla (Jeanología). Tots dos se sumen a Francisco Gavilán (Nunsys) i Ramón Debón (Colorker) com a experts del teixit productiu avalats, en aquest cas, per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Així mateix, també s’ha incorporat en qualitat de convidat el director d’Inndromeda, Óscar Sánchez, en representació d’aquesta aliança per al desenvolupament i difusió de les tecnologies habilitadores, on s’integren les cinc universitats públiques, els centres tecnològics i d’investigació, el CSIC i les empreses de la Comunitat Valenciana, entre altres entitats i organitzacions.

El comité tornarà a reunir-se en les pròximes setmanes per a definir la seua nova proposta de solucions tecnològiques, que es remetrà al Comité Estratègic d’Innovació (CEI) per a la seua validació, abans de posar-se a la disposició de tots els agents que conformen el Sistema Valencià d’Innovació. Amb la finalitat d’incentivar el seu desenvolupament i implementació efectiva en les empreses, l’Agència prioritzarà a partir de 2024 aquells projectes de R+D+i que impliquen la materialització d’aquestes iniciatives.

Premsa, Premsa

• Isabial, al costat de Fisabio, AIJU i l’empresa New Horizons, desenvolupa aquest projecte de medicina de precisió amb els incentius de l’AVI
• L’AVI i Isabial mantenen una reunió de treball on analitzen els 8 projectes que han obtingut el suport de l’Agència

El Consell finança, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), el desenvolupament d’una plataforma virtual, basada en intel·ligència artificial, aplicada al diagnòstic precoç i seguiment de tumors cerebrals amb la finalitat d’oferir solucions clíniques específiques a les necessitats de cada pacient.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, que coordina l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (Isabial) al costat de Fisabio, AIJU i l’empresa New Horizons, és analitzar les dades clíniques de les persones afectades, tant imatges com estudis moleculars i genètics, per a optimitzar la identificació i classificació de nous casos, així com per a avaluar possibles marcadors d’utilitat clínica i terapèutica, mitjançant una interfície de maneig fàcil i intuïtiu. L’investigador principal d’aquest projecte és Luis Miguel Valor, d’Isabial.

El projecte GLIO-IA, finançat per l’AVI i la Unió Europea a través del programa Feder, és una de les iniciatives que l’Agència i Isabial han abordat durant una reunió de treball en el centre d’investigació, en la qual han repassat l’estat de les diferents actuacions que totes dues entitats estan duent a terme en cooperació.

En concret, l’institut alacantí ha obtingut des de 2020 més d’un milió d’euros de l’AVI, en el marc de la seua convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, per al desenvolupament de 8 iniciatives de R+D+i.

Aquests treballs dotaran als facultatius d’un sistema intel·ligent de suport a la presa de decisions clíniques, una eina per a l’anàlisi avançada de textos científics a través del processament de llenguatge natural, i nous instruments per a planificar de forma més precisa l’extirpació de tumors cerebrals, entre altres desenvolupaments.

El finançament de l’AVI també ha ajudat a amplificar les sinergies que genera la incorporació de les tecnologies habilitadores en la investigació biomèdica i ha intensificat la transferència de coneixement cap a la incipient indústria de la salut, gràcies a l’acompliment dels dos agents d’innovació d’Isabial, una figura impulsada per l’Agència per a connectar les esferes científica i empresarial.

Impuls a la Compra Pública Innovadora

En la trobada, en el qual han participat el vicepresident executiu i la secretària general de l’AVI, Andrés García Reche i Olivia Estrella, respectivament, i una àmplia representació d’Isabial, encapçalada per la gerent i la subdirectora científica, Elena Bertomeu i Cristina Alenda, així com el director gerent del Departament de Salut Alacant-Hospital General, Miguel Ángel García Alonso al costat de l’equip de direcció del Departament de Salut; també s’ha analitzat el projecte de Compra Pública Innovadora (CPI) que impulsa aquest centre, el primer focalitzat en un hospital de la Comunitat Valenciana, el Doctor Balmis d’Alacant.

En aquest cas, l’objectiu d’Isabial és dissenyar i implementar una estratègia que permeta situar al centre d’investigació sanitària i biomèdica com a agent tractor de la innovació en salut, bé oferint les seues capacitats per al desenvolupament de solucions a reptes del sistema sanitari, bé demandant nous dispositius al sector privat per a respondre així a les necessitats assistencials de la població.

La subdirectora científica d’Isabial, Cristina Alenda, ha agraït a l’AVI que “haja posat en valor l’elevada qualitat científica dels projectes que es duen a terme en Isabial”. En aquest sentit, Cristina Alenda, ha indicat que “el nostre objectiu és portar-la al teixit empresarial perquè puguen donar resposta a les idees i necessitats identificades en l’àrea sanitària per la nostra comunitat científica per a millorar la qualitat assistencial”.

Per part seua, García Reche ha destacat que l’institut alacantí s’erigeix ja en un dels referents en investigació sanitària de la Comunitat i ha insistit que l’aposta per la CPI contribuirà a configurar un sector empresarial centrat en la salut i el benestar que reflectisca la qualitat científica de les investigadores i investigadors que desenvolupen la seua activitat en aquest àmbit.

“Des de l’AVI considerem prioritari diversificar l’economia cap a aquest territori d’alt valor afegit i prova d’això és que des de 2020 hem destinat més de 23 milions d’euros per a incentivar el desenvolupament de solucions als grans desafiaments que ha d’afrontar el nostre sistema sanitari”, ha conclòs.

Isabial és un espai d’investigació biomèdica i multidisciplinària orientat a la investigació bàsica, clínica, epidemiològica i en serveis de salut, fruit de la col·laboració de grups d’investigació del Departament de Salut Alacant-Hospital General, la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.

Premsa, Premsa

• L’Agència presenta la seua nova convocatòria de suport a la innovació en una jornada informativa organitzada en col·laboració amb Alicantec

La Generalitat ha impulsat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), un total de 147 projectes innovació en l’àmbit de les tecnologies habilitadores, que comprenen disciplines amb un gran impacte en el teixit productiu com la robòtica, la nanotecnologia o la biotecnologia, a més de les pròpies de la digitalització.

El vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha realitzat aquest balanç durant el desenvolupament d’una jornada per a informar de la pròxima convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva, que s’ha organitzat en col·laboració amb Alicantec i en la qual han participat una vintena d’entitats.

Les iniciatives recolzades ofereixen resposta als principals desafiaments del sistema productiu mitjançant la incorporació de tecnologies disruptives, que optimitzen els processos, milloren la gestió i obrin noves vies i models de negoci.

La major part dels projectes que han obtingut el suport de l’Agència s’alineen amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en tecnologies habilitadores, un grup expert constituït per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que ha identificat oportunitats de R+D+i en aquest àmbit.

Més control i eficiència en la indústria

A través d’aquests incentius, els agents del sistema d’innovació col·laboren en el desenvolupament de noves solucions per a optimitzar les operacions en les empreses mitjançant la incorporació de les tecnologies de la digitalització, com la Intel·ligència Artificial, el Big Data o la Internet de les Coses; el desenvolupament de sistemes de visió artificial més robustos mitjançant la configuració de nous algorismes; o la posada en marxa de solucions que eleven l’eficiència en la generació, emmagatzematge i gestió de les energies renovables.

Els fons de l’Agència estan permetent monitorar i predir les avaries en la indústria de l’automoció mitjançant intel·ligència artificial, desenvolupar cirurgies més precises a través de sistemes de marcat de regions tumorals avançats o establir una plataforma per al desplegament i gestió de flotes de vehicles autònoms i robots logístics en pimes, entre altres projectes.

La vigilància mitjançant visió i intel·ligència artificial en àrees industrials, el monitoratge i control de la qualitat de l’aire en nuclis urbans o el disseny i validació d’un sistema intel·ligent d’avaluació de la salut estructural dels ponts són altres exemples de les iniciatives que s’estan duent a terme amb el suport de l’AVI i dels Fons de Desenvolupament Regional (Feder), que cofinança des de 2021 aquestes convocatòries.

En l’obertura de la jornada, el vicepresident d’Alicantec, Joaquín Garrido, ha subratllat la necessitat de consolidar un pol d’innovació a la província d’Alacant vinculat al desenvolupament tecnològic i ha animat a les empreses i organitzacions presents a configurar aliances amb la finalitat d’aprofitar els incentius a la R+D+i que ofereix l’Agència.

De la mateixa manera, el cofundador d’Alicantec i president de 1MillionBot, Andrés Pedreño, ha destacat el potencial de la província en aquest àmbit de coneixement i ha recordat el compromís de l’organització amb el desenvolupament de l’economia digital i els sectors de futur basats en tecnologia.

A continuació, l’AVI ha presentat els diferents programes d’ajuda, amb el focus situat en els projectes estratègics en col·laboració i de cadena de valor, així com en els incentius a la incorporació de personal investigador i tècnic, atés que tots ells estan oberts a la participació d’empreses.

A més, s’han dut a terme una desena de reunions bilaterals amb entitats interessades a concórrer en la pròxima convocatòria amb la finalitat de resoldre dubtes i rebre assessorament en relació al procés.