Premsa, Premsa

• Reactivaran el comité d’especialistes en turisme per a actualitzar els reptes prioritaris i incentivar la presentació de projectes d’I+D+i
• El director general d’Innovació, Juan José Cortés, inaugura en la seu d’Invat·tur una jornada de formació per als agents d’innovació

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) activarà, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat·tur), un nou diàleg tecnològic per a dotar de solucions i desenrotllaments innovadors a la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana (Xarxa DTI-CV), segons ha avançat el director general d’Innovació, Juan José Cortés.

Cortés ha efectuat este anunci en la seu de Invat·tur, a Benidorm, durant l’obertura d’una nova sessió formativa i d’intercanvi de coneixement dirigida a la xarxa d’agents d’innovació, que té la missió de millorar la transferència a les empreses dels avanços científics i la tecnologia que generen les universitats i els centres tecnològics i d’investigació de la Comunitat Valenciana.

D’esta manera, la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, reunirà en les pròximes setmanes un comité d’especialistes, en el qual estarà representada la comunitat científica, els instituts tecnològics, l’empresariat turístic i les administracions local i autonòmica, amb la finalitat de revisar i actualitzar els reptes i solucions que es van proposar per primera vegada en 2020.

L’objectiu, segons ha indicat el director general, és incentivar el desenrotllament d’innovacions focalitzades en el sector turístic a través de les convocatòries d’ajuda d’Ivace+i Innovació per a aprofitar així les oportunitats d’I+D+i vigents en camps com la sostenibilitat i la digitalització del sector turístic.

Fins a la data, Ivace+i Innovació ha recolzat amb al voltant de 1,3 milions d’euros un total de 12 projectes d’innovació alineats amb les conclusions del diàleg tecnològic que es va desenrotllar fa quatre anys. Cortés confia a incrementar l’interés del sector una vegada que els reptes i solucions s’ajusten a les noves necessitats de les destinacions turístiques intel·ligents i als canvis que ha experimentat la indústria en els últims exercicis.

“Som conscients que existix marge de millora i que la innovació ens permet conéixer millor els interessos i demandes de les persones que visiten la Comunitat Valenciana, millorar l’experiència turística a través de les noves tecnologies o millorar la convivència d’esta activitat amb la ciutadania”, ha indicat.

En este punt, Cortés ha al·ludit a la crida de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme a l’ecosistema innovador de la Comunitat Valenciana per a desenrotllar solucions tecnològiques que permeten detectar l’oferta de vivendes turístiques sense registrar, el termini de les quals finalitza demà.

Per part seua, la directora d’Innovació Turística de Turisme Comunitat Valenciana, Olivia Estrella, ha abordat la sostenibilitat en la gestió de l’èxit de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana, en una jornada en la qual s’han donat a conéixer dos dels projectes d’innovació que s’estan executant en este àmbit amb el suport d’Ivace+i Innovació.

En concret, l’empresa Enginyeria Interactiva de l’Oci s.XXI ha presentat un sistema d’informació basat en Internet de les Coses, Intel·ligència Artificial (IA) i la combinació de realitat virtual i augmentada, per a conscienciar tant a turistes com al conjunt de la ciutadania en el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.

La generació d’experiències turístiques personalitzades i sostenibles mitjançant l’ús de la IA i la realitat virtual és l’objecte del projecte en el qual cooperen la Universitat Politècnica de València (UPV), AIJU i Resthotel, i que també s’ha exposat en el transcurs d’este acte.

Finalment, s’ha desenrotllat una sessió d’intercanvi de coneixement en què representants del sector han analitzat, juntament amb la xarxa d’agents d’innovació, els problemes i necessitats a les quals s’enfronten en matèria de sostenibilitat i digitalització, amb la finalitat de buscar solucions col·laboratives.

La Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana naix per a crear sinergies entre els municipis, així com amb empreses i entitats turístiques de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de facilitar l’evolució de la planificació i gestió de les destinacions turístiques i convertir la Comunitat Valenciana en un territori turístic intel·ligent.

En l’actualitat, formen part de la Xarxa DTI-CV un total de 99 poblacions de les tres províncies, distribuïdes en tres nivells, així com 10 destins amb caràcter supramunicipal i les tres diputacions provincials.

Premsa, Premsa

• AIMPLAS coordina un projecte estratègic en el qual participen la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec
• Es pretén recondicionar i donar una segona vida a les bateries de dispositius electrònics i de mobilitat i recuperar els metalls quan no siga possible

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de tècniques noves per a reciclar i reutilitzar les bateries d’ió liti que inclouen la majoria d’aparells electrònics amb la finalitat d’optimitzar l’aprofitament de recursos, evitar que acaben en abocadors al final de la seua vida útil i reduir l’impacte sobre el medi ambient.

L’objectiu passa, per tant, per recondicionar dispositius usats i proporcionar-los aplicacions noves o, en el cas d’haver de rebutjar-los, millorar els processos de valorització per a recuperar el liti i la resta de metalls i minerals d’alt valor amb els quals estan fabricats.

L’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS) coordina este projecte estratègic, denominat METALLON, en l’execució del qual col·laboren el Grup d’Investigació en Enginyeria Ambiental (GI2AM) de la Universitat de València i les empreses GDV Mobility i Recuintec. L’iniciatiu compta, a més, amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

METALLON oferix una eixida en l’àmbit de la sostenibilitat a la gestió de l’important volum de bateries que es rebutgen cada any procedents d’aparells electrònics, com ara mòbils o ordinadors, i de dispositius vinculats a la mobilitat elèctrica, com ara patinets, bicicletes, motos o vehicles elèctrics.

En l’actualitat, els acumuladors d’energia ja usats s’emmagatzemen en abocadors, la qual cosa comporta riscos de seguretat i per al medi ambient. A causa de la composició que tenen, estos dispositius poden calar-se foc o, fins i tot, explotar, la qual cosa suposa una amenaça tant durant la fase de transport com en les plantes de tractament. A més, a mesura que es degraden, les substàncies químiques que contenen poden arribar a alliberar-se en el medi natural, per la qual cosa són una font potencial de contaminació.

L’aposta per la mobilitat elèctrica ha multiplicat la demanda de liti, la qual cosa incentiva també la recuperació. De fet, la mateixa Unió Europea ha inclòs este metall en el seu catàleg de matèries primeres considerades crítiques per la importància estratègica i econòmica que té, ja que s’estima fonamental per a la transició cap a una economia baixa en carboni.

No obstant això, els processos actuals de reciclatge de bateries d’ió liti, com la pirometal·lúrgia, presenten limitacions com, per exemple, la impossibilitat de recuperar el liti mitjançant mètodes estàndard, l’elevat cost energètic, l’ús intensiu d’àcids inorgànics o la generació de gasos i aigües residuals molt contaminants durant el transcurs del procediment.

Reciclatge més sostenible

L’objectiu de METALLON se centra, precisament, a explorar noves tècniques de recuperació de metalls que superen estos obstacles per a reduir l’impacte ambiental, segons explica l’investigador en reciclatge químic d’AIMPLAS, Santiago Llopis: “Substituirem els àcids inorgànics per altres agents menys hostils, com els solvents verds, i estudiarem els processos hidrometal·lúrgics com a alternativa innovadora, més neta i econòmica, perquè empren reactius biològics i requerixen un consum d’energia mínim”.

Estes tècniques s’aplicaran com a últim recurs en els casos en què les bateries fora d’ús resulten inservibles, perquè la primera opció és aprofitar estes unitats i reduir la generació de residus.

A este efecte s’aborden mètodes per a identificar, primer, l’estat de salut dels acumuladors d’energia al final del seu cicle de vida i, a continuació, determinar el seu possible recondicionament i reaprofitament en sectors com el de la mobilitat o l’elèctric-electrònic.

Premsa, Premsa

• L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic en cooperació amb el centre tecnològic AINIA, IATA-CSIC i Frutinter
• L’objectiu és posar a la disposició del sector un nou producte més eficaç i sostenible que els fungicides que estan presents en el mercat

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament de nous tractaments naturals contra els patògens causants de la podridura verda i àcida en cítrics, dos de les malalties més importants durant la fase de postcollita d’este cultiu.

Amb este objectiu s’estan explorant noves estratègies de biocontrol, que empren microorganismes aïllats de la mateixa microbiota dels cítrics capaços d’inhibir el creixement dels fongs Penicillium digitatum i Galactomyces citriaurantii.

L’empresa Darwin Bioprospecting coordina este projecte estratègic, denominat ‘POSTHARVEST LIFE’, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i Frutinter. A més, disposa de finançament de la Unió Europea en el marc del Programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén dissenyar tractaments innovadors, més eficaços i sostenibles, per a posar-los a la disposició de les explotacions agràries amb la finalitat de fer front a les principals malalties postcollita en la citricultura, que causen cada any importants pèrdues econòmiques. De fet, les organitzacions agràries estimen que al voltant del 45 % de tota la producció de fruites i verdures es perd per defectes de qualitat o podridura.

‘POSTHAVEST LIFE’ posa el focus en el fong Penicillium digitatum, que arriba a causar fins al 80 % de les podridures que afecten les taronges després de ser collides de l’arbre, i en el Galactomyces citri-aurantii, la incidència del qual augmenta sobretot en les campanyes plujoses.

Els agricultors i agricultores han combatut tradicionalment l’acció d’estos patògens mitjançant fungicides sintètics, no obstant això, els nous ceps han desenrotllat resistència davant les formulacions comunes. Hui són molt pocs els productes autoritzats que resulten eficaços, especialment després de la retirada del mercat de la guazatina i el propiconazol, en 2011 i 2019, respectivament.

L’ús de químics de síntesis s’ha limitat en les últimes dècades pels riscos per a la salut i el medi ambient que es deriven de la seua aplicació. De fet, l’estratègia ‘Farm to fork’ de la Unió Europea, que forma part del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu reduir en un 50 % l’ús de plaguicides químics en 2030, al mateix temps que augmenta la producció ecològica fins al 25 % del total.

Els tractaments que es plantegen en el marc d’este projecte s’erigixen en una alternativa més sostenible a la dels fitosanitaris convencionals, ja que se sustenta en l’ús de microorganismes per al control de les plagues de manera natural.

Ceps presents en els cítrics

En este cas, s’han identificat i aïllat de la mateixa microbiota dels cítrics els ceps amb més activitat fungicida, amb la finalitat de seleccionar i validar en assajos en laboratori les que aconseguisquen inhibir el creixement d’estos fongs amb més efectivitat.

A més d’optimitzar les condicions de cultiu dels microorganismes, l’equip tècnic establirà un mètode d’estabilització i microencapsulació per a garantir la seua eficàcia i prolongar la seua presència en el temps.

En l’execució d’esta iniciativa, Darwin Bioprospecting, empresa biotecnològica centrada en l’aïllament, caracterització i producció de microorganismes, es basa en l’experiència en microbiologia i biologia molecular de IATA-CSIC i en la capacitat de desenrotllament de bioproductes per a l’agricultura que acredita AINIA, que ha formulat nous biofertilitzants, bioestimulants, microorganismes de control biològic i substàncies que estimulen el sistema immune de les plantes.

Completa este consorci Frutinter, mercantil especialitzada en el cultiu, recol·lecció, tractament, confecció i comercialització de cítrics i melons, entre altres fruites i verdures.

‘POSTHARVESTLIFE’ s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Agroalimentació, que planteja nous desenrotllaments per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes ecocompatibles en la detecció i control de malalties i plagues, per a promoure així el residu zero. Així mateix, este projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El centre tecnològic AITEX, en cooperació amb l’empresa de Cocentaina Textiles Joyper, desenrotlla este producte d’alt valor afegit
• La combinació d’atributs del nou teixit permet destinar-lo a aplicacions industrials i comercials sense necessitat de modificar-lo

Premsa, Premsa

• L’equip que connecta les necessitats de les empreses amb les línies de treball de centres tecnològics i d’investigació ascendix fins a les 52 persones
• Ivace+i innovació concedix 3,4 milions en incentius a la incorporació de talent en empreses i a l’enfortiment de la Compra Pública Innovadora (CPI) i el sistema d’I+D+i

Ivace+i Innovació ha resolt la concessió de 4,9 milions d’euros en ajudes per a reforçar la xarxa d’agents d’innovació i d’unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE), que compartixen la missió d’impulsar la transferència de coneixement i tecnologies al teixit empresarial de la Comunitat Valenciana.

Amb la incorporació de la Fundació del Port d’Alacant i l’Entitat de Gestió i Manteniment (EGM) del Parc Tecnològic de València, la xarxa d’agents d’innovació suma ja un total de 52 especialistes que operen en associacions empresarials, centres tecnològics i d’investigació i universitats de la Comunitat Valenciana.

En total, s’han atorgat més de tres milions d’euros per a finançar la contractació de tres nous agents i la continuïtat d’altres 24, que tindran la labor de connectar les necessitats de les empreses amb els treballs que desenrotllen els centres generadors de coneixement.

Les unitats d’innovació constituïdes amb el suport del Consell en entitats d’excel·lència científica amb l’objectiu de potenciar la investigació aplicada i orientada cap al sistema productiu representen una altra de les línies destacades.

En esta convocatòria s’han concedit ajudes per valor d’1,9 milions d’euros que garantixen l’estabilitat econòmica de quatre UCIE que ja es trobaven en funcionament. A més, esta inversió permetrà crear una nova estructura en l’INCLIVA, l’institut d’investigació sanitària de l’Hospital Clínic Universitari de València.

Estos fons formen part de la convocatòria d’ajudes per al desenrotllament i enfortiment de l’ecosistema d’innovació corresponent a 2024, que Ivace+i Innovació ha començat a resoldre, i que inclouen 3,4 milions addicionals per a donar suport a altres línies en l’àmbit de la Compra Pública Innovadora (CPI), la promoció del talent en l’empresa, així com accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació.

Més de huit milions per a potenciar l’I+D+i

D’esta manera, s’han atorgat ja subvencions per un import total de 8,3 milions d’euros, a l’espera que, després de l’estiu, es donen a conéixer les entitats beneficiàries dels tres programes amb més demanda i dotació pressupostària, que impulsen la consolidació de la cadena de valor empresarial, la resolució de reptes d’interés comú a través de la col·laboració en projectes d’I+D+i i el desenrotllament de demostradors i pilots.

A més de reforçar la xarxa d’agents i les UCIE, les línies ja resoltes comprenen també incentius a les empreses perquè incorporen tant personal tècnic i investigador, com  doctorands i doctorandes industrials per a executar els seus plans i iniciatives d’innovació.

Les ajudes d’Ivace+i propiciaran, així, la contractació de 19 especialistes en empreses radicades a la Comunitat Valenciana, al mateix temps que donaran suport a la formació, en projectes d’I+D+i empresarial, de 27 estudiants de doctorat, amb una inversió pròxima als dos milions.

També es potenciarà la Compra Pública Innovadora amb al voltant de 700.000 euros en incentius que es dirigixen, fonamentalment, a entitats del sector públic de l’Administració local. A més, per a reforçar les estructures de suport a la I+D+i existents en tot el territori, així com per a facilitar la seua difusió entre les empreses, es donarà suport, en el marc del Programa d’accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació, a un total de huit iniciatives per una quantia similar.

Premsa, Premsa

• El projecte és capaç d’optimitzar les rutes de transport de materials i reduir les emissions de gasos
• El sistema combina la virtualització de les operacions logístiques amb algorismes d’IA per a dissenyar en tot moment el recorregut més eficient

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenrotllament d’un algorisme dinàmic per a reduir l’empremta de carboni en l’execució de les grans obres civils, com ara carreteres o línies de tren d’alta velocitat.

Este model informàtic, basat en intel·ligència artificial, és capaç d’optimitzar les rutes de transport de materials i maquinària que es necessiten per a construir estes infraestructures mitjançant la identificació de les millors rutes. D’esta manera, es pretén minorar les emissions de gasos i partícules contaminants associades a estes operacions.

El projecte, denominat ‘OPTIM-HC’, està liderat per Rover Infraestructuras, empresa valenciana especialitzada en la construcció d’infraestructures, i que compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

La iniciativa suposa un canvi d’enfocament en la millora de processos d’un sector que, ara més que mai, té en compte el cost energètic en les accions dirigides a millorar la seua sostenibilitat. Este projecte de caràcter innovador destaca, a més, per ser la primera ferramenta del seu tipus en el mercat.

La ferramenta partix de la virtualització de les activitats de transport de grans obres per a obtindre un model matemàtic dinàmic d’estes operacions. És en una segona fase quan s’apliquen algorismes d’optimització, que determinen la millor ruta d’entre totes les possibles.

Un dels avantatges principals d’esta tecnologia és que genera un model dinàmic que considera l’evolució temporal de les activitats de construcció. És a dir, el sistema analitza la situació de l’entorn en el qual s’executen les obres, que inclou l’estat de les vies de comunicació existents, les característiques tècniques i els canvis en els accessos.

Validació dels desenrotllaments

En l’actualitat s’ha completat el desenrotllament d’una primera versió de la ferramenta de virtualització de les activitats de transport, així com els primers algorismes d’IA per a minimitzar l’empremta de carboni en la logística del material i s’ha integrat en l’aplicació amb èxit.

Els treballs se centren ara en la validació d’estos instruments mitjançant proves pilot en obres reals de construcció que requerixen volums grans de transport de material en llargues distàncies.

Rover Infraestructuras executa de manera interna la major part de les actuacions, si bé es recolza en l’Àrea d’Enginyeria Cartogràfica, Geodèsica i Fotogametria de l’Institut de Desenrotllament Regional de la Universitat de Castella-la Manxa per a dissenyar la ferramenta de programari de mapatges de ruta i connectar-la amb els algorismes matemàtics.

El projecte s’alinea amb les conclusions del Comité d’Innovació en Mobilitat Transport i Infraestructures, que aposta per desenrotllar innovacions que contribuïsquen a reduir les emissions de diòxid de carboni (CO₂) al llarg del cicle de vida de la infraestructura i els servicis de transport. Així mateix, s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Pedrera La Torreta impulsa este projecte en cooperació amb els centres tecnològics ITC i AIDIMME i la Universitat Politècnica de València
• La iniciativa culminarà amb prototips de rajoles ceràmiques i mobiliari urbà de formigó fabricats amb materials reciclats

L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presidix la consellera Nuria Montes, finança el desenvolupament de noves tecnologies per a fabricar productes ceràmics i formigons reciclats a partir dels residus generats pel sector de la construcció i la demolició.

L’objectiu és recuperar i aprofitar la fracció mineral d’estos desaprofitaments, que actualment es depositen en abocadors, per a generar materials amb la mateixa qualitat i característiques tècniques que els fabricats amb matèries primeres verges.

Pedrera La Torreta lidera este projecte, denominat MASP-RCD, en col·laboració amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), el centre tecnològic AIDIMME, i l’Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (ICITECH-UPV). A més, la iniciativa compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.

El sector de la construcció és responsable hui de més del 35% dels residus que es generen en el si de la Unió Europea, d’aquí ve que la seua valorització s’haja convertit en un objectiu prioritari per a Brussel·les, que des de 2020 exigix la recuperació i reciclatge del 70% d’estes deixalles.

Només a Espanya es calcula que entre 2012 i 2020 es van produir de mitjana al voltant de 22,15 milions de tones a l’any, segons l’Associació Espanyola de Reciclatge de RCD, de les quals un 20% ha acabat en abocadors incontrolats i a penes s’ha aprofitat el 57%.

La major part dels desaprofitaments recuperats es destina a la producció de matèries primeres secundàries i de baix valor afegit, com els àrids i materials de farciment, a pesar que en els últims anys s’han desenvolupat tecnologies que permeten separar els diferents elements que componen els residus de construcció i demolició.

No obstant això, el sota cost de les taxes d’abocament i els tràmits administratius que es requerixen a Espanya per a valorar estos materials, entre altres factors, han desincentivat l’adopció d’estos sistemes avançats, que obrin la porta a la fabricació de productes d’alt valor.

Impuls a l’economia circular

Precisament, el projecte MASP-RCD pretén impulsar l’economia circular en este sector, demostrant la viabilitat de generar materials ceràmics i formigons reciclats amb restes que fins ara mancaven d’interés per a la indústria.

Per a això, l’equip tècnic ha de determinar, primer, les especificacions que han de complir els residus per a usar-los en la producció d’argila cuita i rajoles ceràmiques, així com el percentatge màxim de material reciclat que es pot destinar a esta aplicació.

L’objectiu, en una segona fase, és produir prototips fabricats amb residus de la construcció i validar que complixen amb la normativa vigent per a, a continuació, establir les bases d’una planta de tractament amb la finalitat d’obtindre matèries primeres per a diferents indústries a partir d’esta mena de deixalles.

El procés que s’ha plantejat per a fabricar formigons reciclats és similar, si bé s’ha establit el repte d’aconseguir que fins al 100% de tots els àrids gruixos provinguen d’enderrocs i altres despulles, així com una part significativa dels fins. De la mateixa manera, també es pretén elevar el contingut del material reciclat que actualment s’empra en morters i altres elements prefabricats.

El resultat d’estos treballs culminarà amb el disseny de mobiliari urbà de formigó reciclat, amb la finalitat de mostrar les seues capacitats als organismes i administracions públiques, que s’erigixen en els principals clients potencials d’esta mena de producte.

A l’experiència de Pedrera La Torreta en la producció d’àrids, se suma en este projecte l’ITC, la contribució del qual resulta decisiva per a garantir la correcta fabricació de material ceràmic amb matèries primeres reciclades. En el desenvolupament de formigons, mentres, participen tant ICITECH-UPV, amb una àmplia experiència en el disseny d’estos materials, com AIDIMME, que centra majoritàriament el seu treball en el desenvolupament del prototip de mobiliari urbà.

La iniciativa s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en hàbitat sostenible, que insta a desenvolupar i implementar materials eficients energèticament, reutilitzables, biodegradables, sostenibles i segurs, que allarguen la seua vida útil i incrementen la seua durabilitat. Així mateix, esta iniciativa també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El DOGV publica l’orde de bases que regula la concessió per concurrència competitiva d’estes beques, que donen suport a la formació especialitzada
• Les pràctiques professionals podran realitzar-se en les unitats de Comunicació, Gestió economicoadministrativa, Informàtica i Innovació

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Nuria Montes, ha publicat l’orde de bases que regula les beques, que es convocaran pròximament, per a realitzar pràctiques professionals en les unitats de Comunicació, Gestió economicoadministrativa, Informàtica i Innovació d’IVACE+i Innovació.

L’orde de bases, que publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), suposa el pas previ a l’obertura de la corresponent convocatòria, en el qual es concretaran tant el número com la distribució de les beques que es posaran a disposició en 2024.

Les beques, que es dirigixen a persones de fins a 35 anys que hagen obtingut la titulació requerida en els cinc anys previs, tindran una duració màxima de 12 mesos, si bé es podran prorrogar per altres 12 mesos addicionals, d’acord amb la normativa autonòmica en esta matèria.

L’objectiu d’esta iniciativa és acostar el coneixement pràctic de l’activitat de l’administració de la Generalitat i donar suport a la formació complementària, millora i especialització professional de les persones que complisquen amb els requisits d’accés establits per a cada especialitat.

A més de no superar el límit d’edat, les persones interessades hauran d’estar en possessió dels graus o llicenciatures en Periodisme o Comunicació Audiovisual, per a les pràctiques en Comunicació; o els de Dret, Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, Ciències Econòmiques i Gestió i Administració Pública, per a les beques en el camp de la gestió economicoadministrativa. En este cas, s’han establit dos perfils, jurídic i econòmic.

Per a les pràctiques en la unitat d’Informàtica també s’han definit dos especialitats, Microinformàtica i Aplicacions Informàtiques, amb titulacions d’accés que abasten des de l’Enginyeria Informàtica i l’Enginyeria Tècnica Informàtica fins als cicles de grau superior en Administració de Sistemes Informàtics, Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma o Desenvolupament d’Aplicacions Web.

Així mateix, serà necessari acreditar un títol oficial de llicenciatura o grau, enginyeria, arquitectura o equivalent que habilite a exercir les activitats de caràcter professional i comptar amb un certificat de nivell B2 d’anglés per a optar a les beques en matèria d’Innovació.

Procés d’avaluació en dos fases

El procés d’avaluació de les sol·licituds es durà a terme en règim de concurrència competitiva i constarà de dos fases eliminatòries. En la primera s’avaluarà la documentació aportada, amb un màxim de 25 punts, i la segona consistirà en una entrevista personal i una prova escrita, amb un pes màxim de 5 punts.

Les persones que resulten seleccionades seguiran el programa formatiu que elaborarà Ivace+i Innovació per a cada tipus de pràctiques i se’ls assignarà, al seu torn, un tutor o tutora de l’entitat, que supervisarà l’acompliment i certificarà l’aptitud i aprofitament dels treballs. Els becaris i becàries hauran de complir l’horari marcat, que no superarà les 30 hores setmanals.

La dotació econòmica de cadascuna de les beques serà la que establisca la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública, d’acord amb el Decret 132/2009, i es reflectirà en la corresponent convocatòria.

Premsa, Premsa

Premsa, Premsa

• El secretari autonòmic d’Innovació afirma que “enfrontar reptes com el canvi climàtic requerix d’un enfocament innovador que ens permeta adaptar-nos i prosperar i el paper dels centres tecnològics és clau”
• El director general d’Innovació anuncia la reactivació el Comité Estratègic d’Innovació en Hàbitat Sostenible

La unitat d’innovació de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) finança a l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) el desenvolupament d’un paviment urbà ceràmic permeable capaç de drenar fins a 10.000 litres d’aigua per metre quadrat en èpoques de pluges fortes.

Esta llamborda està elaborada amb material ceràmic sostenible, s’acobla i instal·la pràcticament en sec i, en episodis d’intenses pluges, ajuda a pal·liar els efectes negatius dels alts índexs pluviomètrics, permetent drenar l’aigua cap a la terra, nodrint els aqüífers.

El secretari autonòmic d’Innovació, Jerónimo Mora, i el director general d’Innovació, Juan José Cortés, han visitat al campus de la Universitat Jaume I de Castelló el demostrador DRAIKER on durant un mes s’estan realitzant assajos per a estudiar la validesa del paviment i del qual s’estan obtenint resultats molt positius.

Per al secretari autonòmic, Jerónimo Mora “enfrontar reptes com el canvi climàtic, la digitalització i la globalització, requerix d’un enfocament innovador que ens permeta adaptar-nos i prosperar i en este context la nostra responsabilitat com a Administració és fer costat als instituts tecnològics per a garantir i fomentar l’I+D+i empresarial”.

En este sentit ha afegit que “la col·laboració entre el sector públic i l’empresarial és essencial per a garantir que les investigacions no es queden en els laboratoris, sinó que es convertisquen en productes i servicis que beneficien a la societat en el seu conjunt”

Per part seua, la directora de l’ITC, Yolanda Reig, ha explicat que “l’objectiu de l’ITC és que tant empreses com l’Administració es beneficien de l’ús d’esta mena de productes. En el cas de les empreses perquè puguen ampliar la seua veta de mercat i fabricar este producte i les administracions, perquè fomenten la creació i instal·lació d’estos paviments en ciutats i municipis a fi que siguen més resilients enfront de fenòmens climàtics adversos”.

Èxit en permeabilitat

Després dels primers assajos realitzat en el demostrador DRAIKER s’ha observat que la permeabilitat superficial del paviment està molt per damunt del que requerixen actualment les guies de disseny que establixen permeabilitats mínimes inicials.

Per exemple, les guies dels Ajuntaments de Madrid i Barcelona exigixen permeabilitats inicials superiors a 2.000 litres per hora i metre quadrat, mentres que les dels Ajuntaments de València i de Castelló de la Plana exigixen valors de permeabilitat inicials superiors a 4.500 litres per hora i per metre quadrat.

Reactivació del Comité Estratègic d’Innovació en Hàbitat Sostenible

Durant la visita, el director general d’Innovació, Juan José Cortés, ha anunciat, que la Conselleria que dirigix Nuria Montes reactivarà el Comité Estratègic d’Innovació especialitzat en Hàbitat Sostenible, un òrgan assessor d’Ivace +i compost per representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i empreses del sector, amb l’objectiu d’actualitzar els reptes prioritaris i solucions que van ser identificats en 2019.

Des de llavors, Ivace+i ha finançat 81 projectes alineats amb els resultats d’este comité, per un import superior als 10,3 milions d’euros. D’esta quantia, almenys 2,4 milions d’euros han anat a parar directament a organitzacions del sector ceràmic.