Premsa, Premsa

• Este sistema, que és més eficient i sostenible que els convencionals, rendibilitza infraestructures com les xarxes d’aigua i sanejament de les ciutats

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de *Ivace+i Innovació el desenrotllament d’un nou sistema que aprofita el potencial energètic de les xarxes secundàries d’aigua per a proporcionar climatització als edificis.

L’objectiu és analitzar la viabilitat d’explotar l’energia tèrmica que circula per les xarxes secundàries d’aigua mitjançant bombes de calor i estudiar l’impacte de la seua implementació en la xarxa secundària de baixa pressió de la ciutat de València, destinada principalment al reg de parcs i jardins. Es tracta d’una tecnologia, eficient i sostenible, que aprofita tèrmicament l’aigua de la xarxa per a generar energia destinada a calefacció o refrigeració d’immobles.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina este projecte estratègic juntament amb l’Empresa Mixta Valenciana d’Aigües (EMIVASA), l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE) i l’empresa Geminis Tools. A més la iniciativa, denominada ‘AIGUATERM’, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Actualment, la calefacció i refrigeració dels edificis, tant d’ús domèstic com per a empreses, representen la mitat de l’ús total d’energia de la Unió Europea on, a més, gran part es malgasta a causa de la baixa eficiència energètica de les instal·lacions.

L’estratègia de descarbonització que ha establit la Comissió Europea insta a explorar solucions innovadores que contribuïsquen a optimitzar processos, reduir la dependència energètica i aprofitar les fonts renovables enfront de les fòssils.

El valor diferencial d’esta iniciativa, a diferència d’altres sistemes de climatització, radica en l’aprofitament energètic d’un recurs com l’aigua. AIGUATERM no sols eleva en l’eficiència energètica i reduïx el consum, sinó que rendibilitza infraestructures necessàries per a les ciutats com les xarxes d’aigua i sanejament, les fonts ornamentals o els sistemes de bombament de les estacions de metro, que actualment suposen un cost a les arques públiques i no generen beneficis.

La posada en marxa d’esta tecnologia, a més, obri la porta a la generació d’ingressos econòmics i noves línies de negoci, al mateix temps que incentivarà la millora de les actuals infraestructures. Perquè, segons advertixen les entitats impulsores, es podria considerar en el futur la possibilitat d’aprofitar energèticament altres xarxes.

Prova pilot en la UPV

Precisament per a demostrar la viabilitat tècnica d’esta tecnologia, s’ha completat la instal·lació un pilot en la UPV que posarà a prova el rendiment i la gestió de la climatització mitjançant una xarxa de reg. Si bé una vegada superada esta fase, es pretén elaborar un pla integral de viabilitat per a l’aprofitament tèrmic de la xarxa secundària de la ciutat de València.

Este nou ús dels recursos hídrics requerirà del disseny i integració d’un nou mòdul termo-hidràulic en l’actual sistema de control de la xarxa d’aigua amb la finalitat de simular i seguir en temps real el seu acompliment. En la pràctica, es desenrotllarà un programari capaç de gestionar i monitorar el funcionament hidràulic i tèrmic, així com la demanda energètica d’aquells edificis que s’incorporen a este nou servici.

Per a dur a terme este desafiament, s’ha constituït un consorci d’especialistes entre els quals es troba EMIVASA, l’empresa que gestiona el subministrament d’aigua i el proveïment domiciliari d’aigua potable a la ciutat de València i amb la qual es treballa per a planificar de manera integral l’aprofitament tèrmic de la xarxa d’aigua de reg, així com per a disposar i gestionar tota la informació entorn del seu funcionament.

El ITE, per part seua, s’està encarregant del monitoratge de les dades a través de sensors i de la gestió de la informació, especialment del monitoratge i seguiment del pilot, mentres que el desenrotllament el programari amb què es realitzarà l’avaluació del sistema i la planificació de la gestió i aprofitament de la xarxa correspon a Geminis Tools.

Finalment, i com a coordinadora del projecte, la UPV assumix les tasques relacionades amb la coordinació del projecte, principalment en l’àmbit tècnic i de la generació d’informació, disseny i anàlisi del pilot, desenrotllament del mòdul tèrmic per al programari de gestió d’aigua i coordinació del pla integral de viabilitat,  a través de l’Institut ITACA i el Grup d’Enginyeria i Tecnologia de l’Aigua (ITA), dos centres d’investigació adscrits a esta institució acadèmica.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Tecnologies Habilitadores, que insta a desenrotllar plataformes, servicis i models d’analítica avançada i visualització de dades que ajuden a la presa de decisions. No obstant això, el projecte presenta també sinergies amb altres àmbits prioritaris d’innovació, com el d’economia circular, hàbitat sostenible o agroalimentació.

Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• Esta tecnologia permetrà usar ‘mini satèl·lits’ en missions d’observació de la terra i telecomunicacions, amb el consegüent estalvi de costos

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, recolza a través de Ivace+i Innovació el desenrotllament de tres nous tipus d’antenes desplegables que permetran implementar en xicotets satèl·lits dispositius de gran potència i dimensions per a millorar les comunicacions i l’observació de la terra.

La singularitat d’estos equips radica en el seu disseny compacte i plegable, la qual cosa facilitarà que satèl·lits de xicoteta grandària puguen realitzar missions que fins ara no resultaven viables perquè requerien d’instruments molt voluminosos. En la pràctica, l’ús d’estos satèl·lits reduirà el cost de les missions espacials.

El projecte, denominat ‘ANTELITTLE’, està liderat per Comet Enginyeria, que es recolza en esta ocasió en Aidimme, Aimplas i la Universitat Politècnica de València per a la seua execució. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa es pretén superar la principal barrera que limitava fins ara l’ús de nanosatélites, d’entre 50 i 60 centímetres, en l’àmbit de les telecomunicacions i l’observació de la terra.

La necessitat d’incorporar antenes de gran grandària obligava a optar per satèl·lits d’una envergadura major, la qual cosa en la pràctica representa un increment significatiu en els costos de llançament i posada en òrbita, al mateix temps que augmenta l’impacte mediambiental de la missió.

Solució innovadora

La solució que impulsa l’equip tècnic de Comet aplica l’enginy per a adaptar les dimensions dels seus equips a estos condicionants. En este projecte treballen, de fet, en el disseny de tres tipus d’antenes que es desplegaran una vegada en òrbita amb la finalitat d’aconseguir una longitud d’entre els 5 i els 10 metres, la qual cosa, en la pràctica suposa multiplicar per 16 el diàmetre original del satèl·lit.

En l’actualitat, l’enginyeria ha desenrotllat i testat ja diversos prototips, si bé encara és necessari continuar avançant en la investigació per a obtindre un model viable per al seu llançament en una missió espacial.

Al capdavant del projecte se situa Comet, una empresa especialitzada en la investigació i el desenrotllament de noves tecnologies en el camp de l’enginyeria mecànica i la seua aplicació en l’execució de projectes de disseny, anàlisi i simulació d’estructures i mecanismes aplicats al sector espacial i aeronàutic, entre altres.

En l’execució, compten amb el suport dels centres tecnològics AIDIMME i AIMPLAS, que contribuïxen amb la seua experiència en l’àmbit dels materials metàl·lics i compost. La UPV, per part seua, aporta el seu coneixement en aspectes vinculats amb l’electrònica i radiofreqüència en els components espacials, a més de disposar d’instal·lacions de buit on provar els equips en condicions similars a les de l’espai.

La iniciativa s’alinea amb les conclusions del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències, que insta a optimitzar de la captura i anàlisi d’informació en temps real per a, entre altres, el control de flux de persones i trànsit. Així mateix, el projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• L’objectiu és crear un envàs per a productes carnis capaç d’ampliar en fins a un 25% la data de caducitat dels aliments
• Este nou tipus d’envàs, produït a partir de subproductes agrícoles, serà 100% compostable i no requerirà de conservants químics

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació la valorització de residus generats en la indústria de l’arròs amb la finalitat de transformar-los en compostos bioactivos i cel·lulosa, dos materials d’útil aplicació per a la creació d’envasos actius i aprofitables en la indústria càrnia.

El principal objectiu d’esta iniciativa és modificar els components propis dels envasos de plàstic, difícils de reciclar, per materials sostenibles que optimitzen i amplien la conservació dels aliments. D’esta manera, s’alinea amb els principis de l’economia circular que impulsa la Comissió Europea.

El Laboratori de Biotecnologia Agroalimentària de la Universitat de València (UV) impulsa este projecte de valorització dels resultats d’investigació cap a les empreses, denominat ‘Actiurròs’ en col·laboració amb el centre tecnològic del plàstic, Aimplas. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa FEDER Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

Es tracta d’una solució innovadora que combina sostenibilitat, funcionalitat i circularitat. A diferència dels envasos convencionals per a productes carnis, que solen estar compostos per estructures multicapa amb materials que dificulten la seua reutilització, ‘Actiurròs’ desenrotlla un envàs 100% compostable en condicions domèstiques, la qual cosa elimina per complet l’ús de materials no reciclables.

A més, conté compostos bioactivos naturals obtinguts a partir de la fermentació de residus de l’arròs que prolonguen la vida útil dels aliments i reduïxen, per tant, el desaprofitament. En este sentit, el projecte presenta un clar enfocament circular, ja que s’aprofita residus agrícoles locals com a matèries primeres i reduïx la petjada ambiental del sistema d’envasament alimentari.

Dos fases de desenrotllament

Per a desenrotllar este nou envàs actiu s’ha de completar un procés complex, que es dividix en diferents etapes. La primera consistix en la fermentació dels residus de la indústria arrossera a partir de bacteris àcid-làctics, microorganismes que es caracteritzen per la seua capacitat de fermentar sucres i obtindre compostos amb propietats especials. Per a protegir-los enfront de la degradació causada per la calor, estos compostos s’encapsulen, la qual cosa garantix una major efectivitat en la conservació dels aliments.

De manera paral·lela, s’ha extret cel·lulosa de la palla d’arròs amb la finalitat de desenrotllar un nou biopolímer compostable, un compost d’origen biològic creat a partir de recursos renovables. Este nou bioplàstic presenta propietats de barrera a l’oxigen, la qual cosa facilitarà el seu ús en el sector dels envasos i embalatges.

De fet, l’objectiu és dissenyar, en una segona fase, un nou envàs actiu per a productes carnis a partir de la combinació d’una base cel·lulosa i compostos bioactivos. Este envàs es processarà mitjançant una tècnica d’extrusió per recobriment per a millorar les propietats del producte final, com ara la seua resistència a l’aigua o durabilitat.

El nou material permetrà substituir les estructures multicapa no reciclables, que habitualment s’introduïxen en els envasos carnis, per alternatives sostenibles. És més, contribuirà a estendre fins a un 25% la vida útil dels productes carnis frescos, la qual cosa es traduirà en una reducció del desaprofitament alimentari estimada en un 5%.

La iniciativa conclourà amb la transferència dels resultats del projecte tant a les empreses productores d’arròs com a les fabricants d’envasos i distribuïdores de productes carnis, fomentant així l’adopció de solucions sostenibles en tota la cadena de valor.

Les estratègies de Actiurròs no sols faciliten la gestió de residus i ajuden a millorar la sostenibilitat dels sistemes d’envasament, gràcies a la substitució d’envasos multicapa per materials biodegradables.

L’aplicació de compostos bioactivos d’origen natural també optimitza la conservació dels aliments sense necessitat d’afegir substàncies sintètiques, la qual cosa afavorix la qualitat i seguretat dels productes. D’esta manera, es promou un model de producció circular i respectuós amb el medi ambient que convertix els residus agrícoles en solucions d’alt valor afegit.

Empreses i altres centres col·laboradors

En el desenrotllament del projecte, que ja s’endinsa en la seua recta final, la UV compta amb la col·laboració de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), amb una àmplia experiència en el desenrotllament de materials sostenibles per al sector de l’embalatge.

Actiurrós s’alinea amb un dels reptes identificats pel comité d’especialistes en Economia Circular, que advoca per innovar en el desenrotllament de béns de consum més sostenibles. Així mateix, la solució s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Premsa, Premsa

• El projecte ‘Lab Hot-EC’, que coordina la UPV, pretén accelerar la transició del sector turístic cap a un model d’economia circular
• S’emetrà un segell per a certificar la circularitat econòmica del parc hoteler i incentivar accions d’adaptació

La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, que dirigix Marián Cano, finança a través de Ivace+i Innovació, el desenrotllament d’una iniciativa per a accelerar la transició del sector turístic de la Comunitat Valenciana cap a un model d’economia circular.

El projecte, denominat ‘Lab Hot-EC’, comprén el monitoratge i anàlisi dels indicadors clau per a avaluar el nivell de circularitat dels hotels de la Comunitat Valenciana, així com el desenrotllament d’una ferramenta d’autodiagnòstic que permeta a estos establiments conéixer el grau d’implementació d’estes accions.

La Universitat Politècnica de València (UPV) coordina esta iniciativa a través del grup d’investigació InnoEcoLab, en col·laboració amb les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, així com l’empresa Bioscore. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) per al període 2021-2027.

A través d’esta iniciativa també es preveu la posada en marxa d’un segell que acredite el nivell de circularitat econòmica del parc hoteler i mostre als clients el seu compromís per a incorporar els principis de la sostenibilitat a la seua activitat. D’esta manera, es pretén certificar i optimitzar la qualitat dels establiments que han iniciat esta transició, la qual cosa redundarà en un augment de la seua competitivitat i de la satisfacció dels seus clients.

Per a facilitar esta adaptació, ‘Lab Hot-EC’ ha desenrotllat una ferramenta d’autodiagnòstic que mesurarà el nivell de circularitat d’un hotel mitjançant l’avaluació de diferents aspectes en les àrees de planificació i avaluació circular, energia, aigua, residus i desaprofitament alimentari. 

En cada una d’estes dimensions s’analitzen indicadors tant quantitatius, segons el nivell d’activitat i grandària dels establiments hotelers, com a qualitatius, a fi de determinar si realitzen o no les actuacions considerades necessàries per a garantir la sostenibilitat del sector. 

A més, amb la finalitat de complementar este instrument d’anàlisi s’ha elaborat una guia de pràctiques circulars per a ajudar els establiments a decidir quines accions inclouen en els seus respectius plans de circularitat. Precisament, la ferramenta d’autodiagnòstic els permetrà realitzar un seguiment de l’impacte d’estes actuacions i comparar el seu nivell de circularitat amb el d’altres hotels amb característiques similars.

Enfront d’altres ferramentes, la desenrotllada per ‘Lab Hot-EC’ aporta avantatges en el monitoratge i anàlisis específiques per al sector hoteler, ja que té en compte variables com l’ocupació hotelera o la superfície de l’establiment, i considera escales de mesurament basades en estudis de consum en hotels, aspectes que no aborden altres ferramentes de mesurament de circularitat no dissenyades específicament per al sector. De fet, este model aplicat a hotels ja disposa d’una primera versió adaptada a altres subsectors turístics, com la restauració.

A més, esta ferramenta d’autodiagnòstic es complementa amb un model de certificació per nivells que serà únic en el sector i facilitarà tant a empreses com a entitats públiques el mesurament objectiu del compromís circular, la qual cosa facilitarà el compliment de la normativa i l’accés a finançament públic.

En definitiva, ‘Lab Hot-EC’ no constituïx una solució aïllada, sinó un ecosistema complet que combina l’avaluació, certificació, formació i col·laboració públic-privada. Està adaptat al context del turisme valencià i té el potencial de convertir-se en un referent en el sector en generar dades reals, impulsar polítiques sostenibles i obrir camí a noves ocupacions verdes.

No en va, el projecte no sols elevarà l’atractiu dels establiments hotelers, sinó que naix amb l’objectiu de reduir la petjada ambiental del turisme valencià, millorar la competitivitat hotelera mitjançant l’estalvi de costos, posicionar a la Comunitat Valenciana com a referent en sostenibilitat turística, impulsar la creació d’ocupació i enfortir la col·laboració entre universitats, empreses i administracions públiques.

Informe a la tardor de 2025
La ferramenta d’autodiagnòstic ja s’ha implementat a través de ‘*Bioscore’, consultora i certificadora del nivell de sostenibilitat dels hotels, amb més de 100 establiments en la Comunitat Valenciana i més de 800 en total. 

En l’actualitat, s’estan arreplegant les dades d’una mostra de 60 hotels, aproximadament, per a ajustar les escales de mesurament, per la qual cosa s’espera realitzar l’informe del nivell de circularitat d’estos establiments en els mesos de setembre i octubre de 2025. 

Com a coordinadora del projecte, la Universitat Politècnica de València (UPV) desenrotlla la ferramenta d’autodiagnòstic, coordina el *Living *Lab i dissenya el Títol Propi en Economia Circular amb la participació de diferents grups i instituts d’investigació.

Així, InnoEcoLab aporta el seu coneixement en ecoinnovació, economia circular o sostenibilitat i el departament d’Estadística i Investigació Operativa contribuïx amb la seua experiència en l’anàlisi i desenrotllament d’indicadors i solucions en la dimensió energia. En l’àmbit de l’aigua i els residus col·laboren altres dos centres, l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) i la Càtedra UPV-FACSA-FOVASA.

Així mateix, la Universitat de València Estudi General (UV), la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant i l’Institut Universitari d’Investigacions Turístiques (*IUIT) cooperen en la definició de continguts del títol formatiu, en la identificació dels grups d’interés o en la promoció del segell de qualitat.

‘Lab Hot-EC’ s’alinea amb els reptes estratègics del *CEIE Destinacions Turístiques Intel·ligents, concretament amb el Repte 1 de Mesurament més eficient i difusió/sensibilització dels factors relacionats amb el canvi climàtic. Així mateix, el projecte s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.