Premsa

– El projecte DOTMASK explora nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics aplicables a equips de protecció individual
– L’empresa Lamberti coordina l’equip de treball, en el qual participa Airnatech, ADM Biópolis, l’institut tecnològic del plàstic, Aimplas, i el IIS La Fe


La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), finança el desenvolupament de màscares i pantalles facials dotades amb propietats antimicrobianes capaces de previndre infeccions i contagis per virus i bacteris, fins i tot d’aquelles resistents als fàrmacs. Per a això s’estan explorant nous recobriments i plàstics obtinguts a partir d’extractes botànics que milloren els atributs dels actuals equips de protecció individual (EPI).

La iniciativa, batejada com DOTMASK, és un dels projectes estratègics en cooperació que ha recolzat l’Agència en el marc de la seua última convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva. Està coordinada per l’empresa química Lamberti i compta amb la participació de l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas; l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe de València, la biotecnològica ADM Biópolis i la signatura fabricadora de màscares Airnatech.

El desenvolupament de materials amb capacitat antibacteriana i viricida respon a la necessitat de reduir la incidència de contagis provocats per patògens com el de la COVID-19, que, amb freqüència, es transmeten principalment per via aèria. Els virus i bacteris resulten especialment perillosos en entorns hospitalaris, on és més habitual que aquests microorganismes adquirisquen resistència als fàrmacs.

Fins ara, els recobriments dissenyats com a mesura passiva de protecció empraven additius inorgànics basats en metalls. No obstant això, aquesta composició presenta alguns inconvenients, com la seua propensió a la corrosió en determinats ambients, o el possible alliberament d’ions actius, la qual cosa ha obert un debat sobre la seua potencial toxicitat.

Les substàncies extretes de plantes mantenen, en canvi, aquestes mateixes propietats bactericides i viricides, amb l’avantatge que, en tractar-se de compostos d’origen natural, presenten un menor risc d’efectes secundaris, al·lèrgies o toxicitat, tant per a la persona usuària com per al medi ambient.

Precisament en aquesta direcció, el projecte DOTMASK està desenvolupant materials basats en compostos fenòlics d’origen natural, l’activitat antimicrobiana del qual s’ha comprovat molt elevada, amb l’objectiu d’integrar-los en equips de protecció individual (EPI). D’aquesta manera, es pretén aconseguir una protecció altament eficaç enfront dels patògens, aconseguint una disminució significativa de la transmissió de malalties.

A la disposició del personal sanitari i d’emergències

Els nous recobriments antimicrobians, desenvolupats a partir d’extractes botànics que s’han obtingut a través de la biotecnologia, s’aplicaran tant a tèxtils per a la confecció de màscares com a làmines de plàstic amb les quals es fabricaran pantalles de protecció facial. Dos sistemes de prevenció millorats que reforçaran la seguretat dels serveis sanitaris i d’emergències i ampliaran les opcions de protecció de la població en situacions de pandèmia.

Per al desenvolupament d’aquestes solucions biotecnològiques, Lamberti, especialitzada en recobriments químics, compta amb el suport d’ADM Biópolis, que analitzarà les capacitats antimicrobianes d’aquests additius i escometrà els preceptius assajos de toxicitat. Per part seua, Aimplas i Airnatech contribuiran, respectivament, al desenvolupament de materials plàstics antimicrobians i a la incorporació d’aquests nous additius a les màscares. L’efectivitat dels compostos en un entorn sanitari real es posarà a prova a l’Hospital La Fe de València, gràcies a la contribució de l’IIS La Fe.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’Agència, Andrés García Reche, ha destacat la importància de la cooperació entre els agents del sistema d’innovació com a via per a fer front a desafiaments de gran importància com, per exemple, la protecció contra virus i bacteris: “Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta pandèmia és la necessitat d’innovar i consolidar un sector sanitari sòlid i creatiu, que no sols ens aporte autonomia enfront dels fabricants radicats en l’exterior, sinó que, a més, permeta a les nostres empreses competir amb les grans signatures internacionals”.

“Comptem amb un gran potencial científic i tecnològic focalitzat en la salut, que hem de ser capaces de transferir al nostre teixit productiu. Projectes estratègics com el present constitueixen una oportunitat única per a avançar en aquesta direcció”, ha continuat.

El projecte s’alinea amb l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, coneguda com S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i que recull com un dels objectius prioritaris la “promoció de la salut i sanitat eficient”.

De la mateixa manera, la iniciativa també connecta amb les conclusions del Comité Estratègic en Innovació Especialitzat (CEIE) en Emergències, òrgan assessor de l’AVI que orienta les prioritats d’innovació en aquest àmbit. De fet, les persones especialistes de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que formen part d’aquest equip multidisciplinari insten específicament a millorar les propietats dels equips de protecció individual (EPIs), usades pels equips d’emergències.

Premsa

– L’Agència Valenciana de la Innovació finança un total de 18 iniciatives dirigides a reduir l’impacte del sector de l’hàbitat en el medi ambient
– Els projectes aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius i materials més sostenibles i aposten pel reciclatge de residus

La Generalitat Valenciana, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha destinat prop de 4,3 milions d’euros des de 2018 per a recolzar el desenvolupament de projectes d’innovació dirigits a impulsar la transició cap a la sostenibilitat del sector de la construcció, un dels principals desafiaments que han d’afrontar les empreses de l’hàbitat.

En els últims quatre anys l’AVI ha finançat un total de 18 iniciatives d’innovació vinculades amb la reducció de la petjada ecològica, l’aposta per la sostenibilitat i l’eficiència energètica en l’àmbit de l’edificació, amb impacte tant en els projectes d’obra nova com al parc d’habitatges ja existent.

Així ho ha indicat el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, en l’obertura de l’última sessió de *Innotransfer, una iniciativa multisectorial d’innovació oberta promoguda per la Xarxa de Parcs Científics Valencians per a impulsar la I+D+i en àrees d’activitat claus per a l’economia de la Comunitat Valenciana.

En concret, García Reche ha aprofitat aquesta cita, centrada en la sostenibilitat de la construcció, per a repassar alguns dels projectes que, en aquesta línia, han comptat amb el suport de l’Agència. Es tracta d’iniciatives que aborden el desenvolupament de nous sistemes constructius més sostenibles, milloren els tractaments de residus, exploren la seua reutilització com a matèries primeres i aprofundeixen en el desenvolupament de materials més resistents i amb nous atributs i funcionalitats com, per exemple, la incorporació de propietats antimicrobianes en les superfícies ceràmiques.

La millora de l’eficiència energètica mitjançant l’aplicació de tecnologies com la intel·ligència artificial és una altra de les línies que està recolzant l’AVI, igual que la reducció de les emissions de gasos i partícules nocives en la fabricació de calçs a través de nous processos productius.

Oportunitats d’innovació

El 30% dels residus sòlids que acaben en l’abocador té el seu origen en el sector de la construcció, d’aquí ve que la cerca de solucions tècniques que contribuïsquen a elevar la seua sostenibilitat constituïsca una línia d’acció prioritària per a l’Agència. A aquest efecte s’ha creat el comité d’innovació especialitzat en hàbitat sostenible, en el qual participen representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat, que ja ha identificat els reptes i solucions prioritàries en aquest àmbit.

El seu informe de conclusions presenta al voltant d’una desena de propostes concretes d’innovació per a la millora del rendiment i manteniment dels edificis, la implementació de materials i sistemes constructius més sostenibles, el disseny d’immobles de consum energètic quasi nul, així com el desenvolupament de nous sistemes flexibles d’habitatge capaços d’adaptar-se a les necessitats canviants dels seus habitants al llarg del temps.

En aquest sentit, l’Agència ha col·laborat amb la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en la preparació i llançament del seu primer procés de Compra Pública d’Innovació, que ha culminat amb la licitació i posterior adjudicació d’un contracte públic que possibilitarà el desenvolupament de solucions innovadores per a millorar l’habitabilitat de l’actual parc d’habitatges.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és obtindre solucions replicables que permeten incorporar espais exteriors a edificis ja existents i democratitzar així la seua disponibilitat, amb el consegüent impacte beneficiós en la salut física i mental dels seus residents.

Premsa

– L’Agència visita les instal·lacions de l’empresa tecnològica i s’interessa per les seues activitats en matèria de formació especialitzada

L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha mantingut una reunió de treball amb Verne Technology Group per a conéixer de primera mà les accions que en matèria d’innovació i formació en noves tecnologies està desenvolupant aquesta empresa alacantina.

En aquesta trobada han participat el CEO de Verne Group, Gianni Cecchin; el responsable de comptes del sector públic, Enrique Polo; així com el director de Portfolio i solucions del grup, Sergio Rodríguez; mentre que, per part de l’AVI, han assistit el vicepresident executiu, Andrés García Reche; la secretària general, Olivia Estrella; i el subdirector general de Programes d’innovació, Roberto Arnau.

Al llarg de la reunió, Verne ha exposat les seues diferents línies de negoci i capacitats, que aprofundeixen en la digitalització i la transformació tecnològica, al mateix temps que ha mostrat la seua disposició a col·laborar amb les iniciatives impulsades des de l’Administració per a potenciar el desenvolupament i implantació de les TIC en la Comunitat Valenciana. La companyia alacantina ja forma part de l’ecosistema de Districte Digital i ha iniciat un procés de col·laboració amb Labora a fi de reforçar la capacitació tecnològica de les persones en situació de desocupació.

De fet, Verne ha posat en marxa la seua pròpia escola de Formació en tecnologia, Verne Academy, que ha presentat amb detall a l’Agència. Aquesta iniciativa proporciona cursos i màsters sobre disciplines relacionades amb les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), dirigits tant a particulars com a empreses.

“El nostre propòsit és contribuir a superar la bretxa digital i impulsar l’especialització en les últimes tecnologies que demanda el mercat laboral. Aconseguir un teixit empresarial caracteritzat per la innovació i la digitalització només serà possible a través de la formació. Formar als professionals hui contribueix directament al creixement econòmic, empresarial i emprenedor de demà”, ha expressat Gianni Cecchin.

Sobre aquest tema, el vicepresident executiu de l’AVI, Andrés García Reche, ha insistit en la necessitat de proporcionar instruments formatius a mesura de les empreses que faciliten la cobertura dels nous perfils professionals que demanda el teixit productiu, especialment d’aquelles competències relacionades amb les tecnologies habilitadores.

“En l’AVI comptem amb ajudes específiques per a incentivar la formació de persones doctorandes en empreses, així com la incorporació d’especialistes amb titulació universitària i persones tecnòlogues amb grau superior d’FP. Així mateix, tant l’aliança Inndromeda, com la Learning Factory que estem impulsant a Elx ajudaran al fet que les empreses de la Comunitat Valenciana adquirisquen els coneixements i habilitats imprescindibles per a la incorporació de tecnologies habilitadores en el teixit empresarial”, ha precisat.

Verne Technology Group és una companyia tecnològica alacantina amb més de 40 anys d’experiència, especialitzada en telecomunicacions i TIC, que ocupa més de 2.000 persones i acredita una presència destacada tant en el mercat espanyol, com a Alemanya, Portugal i el Marroc. Així mateix, compta amb una de formació en noves tecnologies, Verne Academy, des de la qual s’ofereix formació en línia i presencial sobre les últimes tecnologies del mercat.